romanç de cec
description
Transcript of romanç de cec
Amanda Martínez Santos
Beatriz Mínguez Paredes
Andrea Zarcero Monzón
Laura González Martín
Marina Mora Cano
2on Batxillerat A (CCSS)
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
2
Va ser a la tardor de 1705 que a Altea
desembarca Baptista Basset com a general
de l’exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en
la Marina i passeja per pobles i viles i en
moltes comarques als maulets va distribuint
armes i donant raons, convencent a tots els
llauradors que l'Arxiduc Carles ha promès
suspendre tributs i gravàmens i tot el país li
va plantar cara al borbó Felip V.
Els reis i governants de tota Europa es
posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està
en discussió la corona dels regnes
d'Espanya i els dos aspirants una guerra
van a provocar, buscant aliances amb altres
estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó
i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.
Als pobles van renàixer les esperances
d'arrancar el poder als nobles senyors i en
poques setmanes el camí de València
aplanaren; maulets i aliats dominaren
pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país
va tornar a obrir les arques per traure al
carrer les senyeres contra el botifler i
l'Arxiduc Carles a la porta de Quart
aclamaren i ell feu jurament d'obedir i
defendre les lleis. Del dia que ara esmente
guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que
trista batalla va somoure la terra d'Almansa;
l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un
colp i sense defenses ocuparen comarques
senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà
destruccions i matances. Si el mal ve
d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança:
no es pot oblidar que en la boca del poble
ha quedat.
Després que va sotmetre tot el país i va
tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà
que era l'hora d'augmentar el poder de la
seua corona i sense tardança promulgà el
Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les
lleis i costums de la pràctica antiga i ens va
prohibir que parlàrem la llengua d'ací.
Senyors i senyores, de la història us hem fet
el reconte; si voleu seguir, en els llibres està
tot escrit.
Lletra: Vicent Torrent Miquel Gil: Triangle Manolo Miralles: Bandúrria, gra Enric Esteve: Llaudí Vicent Torrent: veu, flauta dolça Ximet S. Caffarena: Flauta travessera Eliseu Parra: Gra Pep Gómez: Llaüt
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
3
Aquest romanç és un document escrit posteriorment als fets exposats per l’autor , Vicent
Torrent, per tant es tracta d’un text la font del qual és secundària. També podem dir que estem
davant d’un text historiogràfic, doncs aborda un moment de la història, (concretament la batalla
d’Almansa). No obstant això, podem classificar-lo també com un text literari, ja que és una cançó escrita
en vers. L’autor del text és individual, tal i com hem mencionat abans, Vicent Torrent i Centelles, músic
valencià de classe obrera nascut a Torrent al 1945, conegut per formar part del grup Al Tall. La seua
trajectòria començà en 1968 i des d’aleshores ens ha deixat obres com ‘’La música popular’’ i ‘’Rosa
perduda’’. La finalitat de Vicent Torrent mitjançant aquest romanç és informar sobre els fets que van
tindre lloc durant el període de temps comprés entre 1705 fins a 1707 i a més a més vol fer arribar
aquesta informació a un destinatari públic coneixedores de la llengua.
El romanç es centra en el conflicte per la corona d’Espanya entre Felip d’Anjou i Carles d’Àustria
el qual provoca la Guerra de Successió, que comporta a la “Batalla d’Almansa”, conseqüència de la mort
sense descendència de Carles II que provocà que no hi haguera hereus al tron. La Batalla d’Almansa
finalitza amb la derrota de Carles d’Àustria a partir de la qual s’instaura el Decret de Nova Planta, que
comportà a l’eliminació dels furs propis, un procés de castellanització i a la prohibició de la llengua.
Aquesta font la podem situar dintre del segle XVIII, en el qual tingué lloc la Guerra de Successió,
que va ser un conflicte bèl·lic, internacional, que acabà amb la dinastia dels Habsburg i va donar lloc a
l’arribada de la dinastia dels Borbó al tron espanyol. Felip de Borbó va ser coronat com a Felip V de
Castella després de ser
anomenat per Carles II hereu al
tro. L’ascens de Felip V
representava l’hegemonia
francesa i la unió d’Espanya i
França davant el mateix
monarca, fet que no va acceptar
l’arxiduc Carles d’Habsburg
perquè creia que tenia més
drets de successió. Per aquest
motiu, Carles va buscar l’ajuda
d’altres estats europeus, com Anglaterra i Holanda, formant l’Aliança de la Haia (1701) que s’enfrontà a
l'aliança franco espanyola dels Borbons. Aquesta guerra europea, que va tenir per escenari la Península
Ibèrica, es va conèixer com la Guerra de Successió la qual va ser l’antecedent que donà lloc a la Batalla
d’Almansa al 25 d’abril del 1707, on les tropes de Felip V derrotaren les de l'arxiduc Carles d’Austria .
Batalla d'Almansa, 25 d'abril de 1707.
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
4
Això comportarà que Castella ocupi els estats de la Corona d’Aragó per dret de conquesta, i així
aquest perd tots els furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta conjunt de
lleis que implantaren l'absolutisme a la Monarquia
d’Espanya.
Durant tot aquest període ( 1700-1713) cal destacar dos fets
importants, la Guerra de Successió i la Batalla d’Almansa.
Per una part, la Guerra de Successió, a la que es
referix a ella implícitament durant tot el romanç, com ja hem
dit abans va ser un conflicte bèl·lic, internacional, que va
tenir per escenari la península ibèrica. Va acabar amb la
dinastia dels Habsburg i va donar lloc a l’arribada de la
dinastia dels Borbó al tro espanyol. Felip va ser coronat com
a Felip V de Castella, l'any 1700, i IV d'Aragó, el 1701. Però la
Casa d'Àustria no va acceptar el testament, perquè creia que l'arxiduc Carles tenia més drets de
successió. Aleshores, l'arxiduc Carles va buscar l'ajuda d'altres estats europeus, com Anglaterra i
Holanda, que van formar la Gran Aliança de la Haia (1701) i es van enfrontar a l'aliança franco-espanyola
dels Borbons. Per altra banda la Batalla d'Almansa (25 d’Abril 1707), va ser un enfrontament entre les
tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) i les de l’arxiduc Carles d’Àustria, que finalitza amb la
derrota de les tropes austríaques,en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà
l’imposament dels Decrets de Nova Planta.
Ara, tornant enrere, cap al 1700, tingué lloc la mort sense descendència del rei Carles II, l’últim
monarca de la dinastia dels Àustries. Açò va provocar un conflicte bèl·lic per la successió al tron, conegut
com la Guerra de Successió, que va durar desde 1701 fins 1713.
En aquesta guerra els diversos territoris de la Monarquia Hispànica van prendre partit per
cadascun dels dos aspirants. La Corona de Castella va donar el seu suport a Felip d’Anjou, nét de Lluís
XIV de França, mentre que la d’Aragó, per a evitar caure en l’òrbita centralista de la monarquia
borbònica, es va situar a favor de l’Arxiduc
Carles d’Àustria, de la dinastia dels Habsburg,
com es reflexa en el romanç: “ l'exèrcit de Carles
el d'Àustria, entra a la Marina i passeja per
pobles i viles i en moltes comarques als maulets
va distribuït armes i donant raons, convencent a
tots els llaura'ors, que l'arxiduc Carles ha promet
suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va
plantar cara al Borbó Felip V”. També cal fer
Quadre de Felip V exposat a Xàtiva.
Maulets, partidaris de Carles d’Austria.
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
5
menció i distinció d’entre ambdós bàndols, els seus seguidors, coneguts com a maulets, qui defensaven
l’Arxiduc Carles d’Àustria, i botiflers, qui defensaven Felip d’Anjou.
La guerra va finalitzar amb el triomf i l’ascens al torn espanyol de Felip d’Anjou, coronat com
Felip V, que va representar l’hegemonia francesa i la temuda unió d’Espanya i França davall un mateix
monarca. Aquest perill va portar a Anglaterra i Holanda a recolzar el candidat austríac, l’Arxiduc Carles
d’Àustria, que, per descomptat, era sustentat pels Habsburgs de Viena, com bé diu el romanç: “Els reis i
governants de tot Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en discussió la corona dels
regnes d'Espanya, i els dos aspirants una guerra van a provocar”. Finalment, la guerra va concloure amb
la firma del Tractat d’Utrecht en 1713, que va marcar l’inici de l’hegemonia britànica.
Durant el regnat de Felip V (1700-1746) es van introduir una sèrie de canvis, mesures
centralitzadores amb l’objectiu de fer un Estat més eficaç.
Així, es van adoptar:
Els Decrets de Nova Planta (el 1707 a Aragó i a
València, el 1715 a Mallorca i el 1716 a
Catalunya). Que van comportar l’abolició dels
furs i institucions pròpies de la Corona d’Aragó
per haver recolzat a Carles d’Àustria durant la
guerra, ja que, els furs de les províncies basques
i Navarra es van mantindre intactes. Tal com
apareix en el romanç: “promulgà el Decret de
Nova Planta pel qual suprimia les lleis i costums
de la pràctica antiga i ens va prohibir que
parlàrem la llengua d'ací”.
Nou model d’administració territorial basat en la
divisió del territori en províncies.
Reformació de l’administració central consolidant l’establiment d’una monarquia absoluta. Es
van suprimir tots els Consells, exceptuant el Consell de Castella que es convertiria en l’assessor
del rei.
A més, la nova dinastia va intensificar la política regalista, buscant la supremacia de la Corona,
el poder civil, sobre l’Església, amb l’establiment d’un major control sobre la Inquisició i, sobretot,
l’expulsió de la Companyia de Jesús, adoptada per Carles III.
Per altra part, va haver-hi intents, no massa eficaços, d’unificar i racionalitzar el sistema
d’impostos i, per això, es va dur a terme el “Cadastre d’Ensenada” en 1749 en la Corona de Castella.,
que va ser un cens de totes les propietats del regne.
Decret de Nova Planta
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
6
A dia d’ara podem considerar el “Romanç de Cec” com un document de gran valor, ja que ens
acosta als fets ocorreguts en el segle XVIII, i tracta de fer-nos reflexionar del que va ocòrrer aquell 25
d’abril de 1707 per a que no ens oblidem de les greus conseqüències que tingué, com bé diu: “Del dia
que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra
d'Almansa”. Arran d’aquest període que va provocar grans canvis, a unes ciutats més que a altres, com
bé diu la dita “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”, però en general, a Espanya van haver diversos
canvis socials, econòmics i politics que varen enderrocar l’Antic Règim per donar pas a un nou sistema
liberal.
A l’Antic Règim la societat era estamental, amb grans desigualtats i pertinença per naixement. A
més, no es podia canviar d’estament i es diferenciaven, entre els privilegiats i no privilegiats, tres
diferents grups: clergat, noblesa i tercer estat (burgesia i camperols). En canvi, en el nou sistema liberal,
la societat era de classes, es pertanyia segons el nivell econòmic i es diferenciava la burgesia, propietària
dels mitjans de producció i el proletariat, que treballava a canvi d’un salari.
Pel que fa als aspectes econòmics, en
l’Antic Règim l’economia es basava en l’agricultura
de subsistència i l’industria era controlada pels
gremis. Però amb la revolució industrial i el nou
sistema liberal, es donà la revolució agrària que va
comportar noves tècniques i canvis en la propietat
de la terra i l’economia es basava en l’absència de
l’ intervenció estatal, ja que tan sols es controlava
pel mercat.
Finalment, als aspectes polítics, en l’Antic Règim hi havia una monarquia absoluta, on tot el
poder residia en el rei, però gràcies a les idees de la il·lustració i el sistema liberal, es va implantar la
monarquia constitucional a Espanya, on hi havia igualtat jurídica. A més es va redactar la constitució i
s’implantà la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
Piràmide de la societat a l’Antic Règim
ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011
7
http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com/
Apunts Tema 1. El segle XVIII: Els primers Borbons
http://issuu.com/elujan/docs/1__el_segle_xviii_i_els_primers_borbons/1
Viquipèdia (definicions com Batalla d’Almansa, maulets, botiflers)
http://ca.wikipedia.org
Llibre de Geografia 2on Batxillerat. (Tema 1)
Diferències Antic Règim i Sistema Liberal
http://www.slideshare.net/paijan/transicion-al-liberalismo?from=ss_embed