PREVENCIÓ I SALUT LABORAL Revista de seguretat, salut i medi ambient dins l’àmbit del treball uca@baleares.ugt.org

G a s e t a i n f o r m a t i v a d e p r e v e n c i ó d e r i s c s l a b o r a l s

Volum 5 núm.24

2on. trimestre 2010

Secretaria de

Salut Laboral i

Medi ambient

UGT Balears

Gabinet Tècnic

PRL

PPPP

RRRR

L

Contingut:

Editorial

sumari

Novetats

Articles

Sectors laborals

Jornades

GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA FUNCIÓ

D e e p w a t e r Horizon, una oportunitat per el canvi o més del mateix? Pg.2

Els projectes de la Fundació per a la pre-venció de riscos labo-rals en el sector d’hoteleria de les Illes Balears (FPHIB) pg. 8

Seguretat en els desplaçaments, salut per als transportistes. Pg. 14

Núm 24– 2 on. trimestre 2010

editorialeditorialeditorialeditorial

Pàgina 2

Editorial: `”Deepwater Horizon, una oportunitat per el canvi o més del mateix”……………..........Pàg. 2 Artícle: “Per què les patologies professionals es confonen amb les comunes”………………........Pàg. 3 Notícies: “La Secretaría de Salut Laboral i Medi Ambient d’UGT Balears organitza una excursió al Parc natural de Mondragó”………………………………………………………………....Pàg 6 Artícle: “Fundación para la prevención de Riesgos Laborales en el sector de Hostelería de las Illes Balears”…………………………………………………………………………………... Pàg. 8 Notícies: L’Oficina Tècnica de Salut Laboral d’UGT Balears elabora material didàctic per als Delegats i Delegades de Prevenció………………………………………………………….Pàg 11 Sectors : “Seguretat en els desplaçaments, salud per als transportistes”………………………...Pàg. 14 Jornades informatives……………………………………………………………………………………Pàg. 18 Contrapunt amb: …………………………………………………………...…………………………….Pàg. 22

Elabora i Edita:

GABINET TÈCNIC PRLGABINET TÈCNIC PRLGABINET TÈCNIC PRLGABINET TÈCNIC PRL

UGT UGT UGT UGT————BALEARSBALEARSBALEARSBALEARS

“Es fa necessari un període de reflexió acom-panyat d'un al-tre de transició. Reflexió per pensar en com un sistema de vida violent amb el medi pot evo-lucionar a un sistema de vida sostenible, i transició per po-s a r - h o e n pràctica de ma-nera gradual.”

PPPP RRRR L

DL. PM: 3185—2006

Deepwater Horizon, una oportunitat per al canvi o més del mateix?

Accidents com el succeït el passat 20 d'abril a la plataforma Deepwater Horizon al Golf de Mèxic posen de manifest no solament la fragilitat del planeta, sinó també la falta d'equilibri existent entre el medi ambient i l'ésser humà. Durant segles els im-pactes de les activitats humanes sobre el medi ambient eren mínims i fàcilment reab-sorbits pel medi. Des de fa segles ja no ho són, i les eternes preguntes s'escapen del nostre subconscient: fins quan espoliarem els recursos naturals?, fins quan desaten-drem els senyals que el planeta ens llança?, fins quan gaudirem d'una forma de vida basada en l'ús dels combustibles fòssils?. La resposta a les anteriors preguntes és de difícil resposta. Probablement, fins que sigui massa tard. Catàstrofes de tot tipus es succeeixen diàriament en el nostre planeta, terratrèmols, guerres,..., i catàstrofes mediambientals, les quals podrien passar desapercebudes per a la majoria si no fos pels mitjans de comunicació. Això provoca la tendència que les catàstrofes mediambientals es focalitzin i no globalitzin. S'aprecien com aliènes a nosaltres, un fet que succeeix a milers de quilòmetres de les nostres cases, però no és així. Tot desastre té conseqüències immediates al lloc que es produeix, però amb el pas del temps, les conseqüències es converteixen en globals. Esdeveniments com el succeït al Golf de Mèxic serveixen per endurir les reglamen-tacions i condicions on es porten a terme activitats classificades com perilloses però no són apreciats com a oportunitats de canvi global. Desgraciadament el canvi no és tan fàcil com prémer un botó. Es fa necessari un període de reflexió acompanyat d'un altre de transició. Reflexió per pensar en com un sistema de vida violent amb el medi pot evolucionar a un sis-tema de vida sostenible, i transició per posar-ho en pràctica de manera gradual. Se-ran dècades les que hauran de passar. El model actual està tan present en el nostre dia a dia que seria pràcticament impossible dissociar-ho avui dia de l'anomenat estat de benestar. És clar que el canvi comença per un mateix, però això no és suficient, de vegades es necessita una empenta. Els governs i fins i tot els poders fàctics han de propiciar el canvi, i les superpotències liderar-lo, com ha succeït als últims dies amb l'omnipre-sent Estats Units, la qual ha passat de ser la segona potencial més contaminant del planeta, per darrere de la Xina, a ser el país abanderat de la protecció del medi am-bient. Si el rentat de cara beneficia la humanitat, benvingut sigui.

Pàgina 3

PER QUÈ LES PATOLOGIES PROFESSIONALS ES CONFONEN

AMB LES COMUNES?

L'article 116 de la llei general de la Se-guretat Social defineix el concepte de malaltia professional de la manera se-güent: “S'entendrà per malaltia profes-sional la contreta a conseqüència del treball executat per compte d'altri en les activitats que s'especifiquin en el quadre que s'aprovi per les disposicions d'apli-cació i desplegament d'aquesta Llei, i que estigui provocada per l'acció dels elements o substàncies que en el qua-dre s'indiquin per a cada malaltia pro-fessional”.

D'altra banda, és a través del Reial De-cret 1299/2006, de 10 de novembre (BOE del dia 19 de desembre de 2006) quan s'aprova el Quadre de Malalties Professionals en el sistema de la Segu-retat Social i s'estableixen els criteris per a la seva notificació. Malgrat la pu-blicació d'aquest Reial Decret, el qual va generar expectatives perquè aflores-sin les malalties professionals en l'àmbit laboral, la realitat ha estat una altra molt distinta.

L'any passat va ser un dels “més sans, teòricament”, per als treballadors es-panyols. El 2009 es van declarar 16.850 malalties laborals, unes 2000 menys que el 2008, i al voltant de 5.000 per sota de 2006. Ha funcionat la preven-ció?Estan els assalariats més sans ara que mai?. Tant experts com la pròpia UGT apuntem a un infradiagnòstic d'a-questes patologies que, moltes vega-des, es consideren malalties comunes. Les diferències entre comunitats autò-nomes, a més a més, són abismals. El que a Navarra es considera malaltia professional pot no diagnosticar-se com a tal a Balears o Madrid. Un desequilibri entre regions que ve a sumar-se a

altres com la Llei de dependència o l'aplicació de la llei antitabac. Desigual-tats que, en definitiva, perjudiquen el treballador.

“Que la malaltia laboral sigui diagnosti-cada correctament és vital. No sols per a la salut del treballador i treballadora. També per a la seva butxaca. I es no-ta en la seva nòmina. El treballador/a rep un subsidi menor si la malaltia que pateix es reconeix com a comuna (aproximadament un 60% de la seva base salarial) en comptes de com a professional (el 75%). A més a més, en les malalties professionals el treballa-dor/a té cobert el 100% del seu tracta-ment farmacològic i metge. Les més freqüents a Balears són les malalties físiques (tendinitis, problemes articula-toris, tunel Carpio…). Però també es detecten malalties de la pell relaciona-des amb el treball.

Però més enllà de les conseqüències de l'infradiagnòstic, crida l'atenció l'a-manida de xifres regionals. Segons un informe d’UGT elaborat amb dades del Ministeri de Treball i immigració, el 2009 a Navarra es van detectar 1.425 malalties laborals, la qual cosa equival a una malaltia professional per cada 160 treballadors. A Madrid, no obstant això, amb 1018 patologies declarades el 2009, el percentatge és d'una malal-tia per cada 2.518 treballadors, i a Ba-lears d'una patologia declarada per ca-da 1.072 assalariats.

Estan els Balears o els madrilenys més sans que els navarresos? No, simple-ment, els sistemes de detecció, són distints.

Pàgina 4

El director del departament de Medicina Preventiva de la Clínica de la Universitat de Navarra, Francisco Guillén, comparteix aquesta opinió. “Hi ha comunitats que de-diquen més recursos a la localització d'a-questes patologies que altres”.

Però la causa del desequilibri patent cal cercar-la en la pròpia Navarra, una comu-nitat amb una economia diversificada que, mirant les dades, es converteix en l'arque-tip perfecte de les diferències entre re-gions. D'on ve la dada d'una malaltia labo-ral per cada 160 treballadors? En la co-munitat floral funciona un sistema de vi-gilància epidemiològica específic per a la detecció de malalties professionals. El mètode, que està implantat en 31 centres de salut (comprèn el 71% de la població), es basa en un programa informàtic que ajuda el metge d'atenció primària a diag-nosticar la malaltia com a professional. Quan introdueix una possible laboral en l'historial clínic del pacient li surt un mis-satge que l’alerta que podria tractar-se d'una malaltia associada al treball. Des-prés, el sistema li porta a una sèrie de qüestions que el pacient ha de contestar. Si les respostes estan dins la pauta del que podria ser una malaltia laboral, el seu cas es deriva a l'Institut Navarrès de Sa-lut Laboral, que ho estudia. I si finalment es considera com a patologia professio-nal, aquest organisme parla amb la mútua del treballador perquè la declari com a tal. Amb aquest sistema s'aconsegueix aflorar les patologies laborals.

La Seguretat Social també ha detectat les desigualtats entre regions a causa de la diferència en els mètodes de detecció.

Miguel Ángel Díaz Peña, director General d'Ordenació Social sosté que l'escull no està en la notificació de les patologies, sinó en el seu diagnòstic. “És el metge qui ha d'establir on està el límit entre el que és una malaltia professional, malaltia del treball o patologia comuna”. Una diferèn-cia que ve delimitada per la llei. “Malaltia professional és només aquella que està inclosa en el llistat específicament aprovat en el Reial Decret 1299/2006.

Hi ha altres patologies relacionades amb el treball (principalment osteomusculars que es donen amb molta freqüència en el sector de l'hoteleria) però que no es con-sideren malaltia professional. Patologies aguditzades o derivades de l'ocupació que exerceix l'assalariat, que es denomi-nen malalties del treball, i que es consi-deren com a accident laboral”. La fronte-ra entre les malalties professionals i les del treball és difícil.

Però parlant de fronteres i creuant les espanyoles, l'exemple navarrès no és l'únic que deixa entreveure que es notifi-quen menys malalties laborals de les que en realitat hi ha. A Espanya el 5,8% dels treballadors i treballadores té una o més patologies relacionades amb el treball (informe d'Eurostat, 2007). La mitjana de la zona euro se situa en el 7,5% i la de la UE dels 27 en el 8,6%. En els països nòrdics es declaren més malalties labo-rals perquè es diagnostiquen més. Se-gons Eurostat, a Finlàndia el 24,5% dels assalariats tenen una o més patologies associades al treball.

Segons Fernando García Benavides, ca-tedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, també creu que hi ha una infradeclaració “escandalosa” de ma-lalties laborals. Al voltant del 16% de les incapacitats temporals per contingència comuna (la que signen els metges d'a-tenció primària) haurien d'estar ateses en les mútues i ho són en atenció primària.

Però què suposa per al treballador que la malaltia que té sigui considerada profes-sional? Si una patologia es declara com a laboral, el 100% del seu tractament i atenció (fàrmacs, rehabilitació, etc.) ho cobreix la mútua. En les malalties comu-nes, no obstant això, el cost ho compar-teixen la sanitat pública i el pacient. Aquest paga una part del medicament que li han receptat.

Independentment del sistema o els mit-jans que s'emprin en cada regió per a la detecció d'aquestes malalties, els ex-perts tornen a apuntar que la clau per

Pàgina 5

evitar el perjudici per al treballador és aconseguir un diagnòstic ajustat.

La mirada dels professionals influeix. El problema és que hi ha una gran falta de formació i informació dels metges. Molts no saben i tampoc tenen temps per indagar en el treball del pacient. Per pal·liar això hauria d'haver-hi més professionals especialitzats en Medici-na del Treball en els centres de salut (com a mínim un per ambulatori).

A Catalunya, també funciona un siste-ma similar al Navarrès. L'Institut Catalá d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) ha elaborat un protocol de determinació de malalties professionals per facilitar la feina als metges que, després de omplir una fitxa amb les respostes dels pacients, remeten el cas a l'ICAM. La meitat dels casos que arriben es deter-minen com a malalties professionals des que es va implantar aquest proto-col.

D'altra banda, també és cert, que al marge de la falta dels mitjans i de for-mació i informació, després de la infra-declaració es troben les Mútues. Aquestes empreses són les encarrega-des de declarar les malalties professio-nals. Les Mútues estan derivant moltes patologies professionals com a malaltia comuna. Envien molts treballadors i treballadores al centre de salut directa-ment. I és que, en els fons, afrontar una malaltia professional suposa un cost per a ells. Quan és malaltia comu-na el que li queda al treballador de la base reguladora de la nòmina (és a dir, el que cobra al mes per la baixa) és el 60%; en canvi quan és malaltia profes-sional la quantitat és el 75%. Mentres-tant, el nostre dret davant una deriva-ció de contingència professional a co-muna, és la denúncia, via administrati-va, a través d'una reclamació prèvia davant l'INSS, així com davant l'Oficina Virtual de Reclamacions a les Mútues i, desprès si cal, via judicial.

“...la clau per evitar el perjudici per al treballa-dor és aconseguir un diagnòstic ajustat. La mirada dels professio-nals influeix. El proble-ma és que hi ha una gran falta de formació i informació dels met-ges. Molts no saben i tampoc tenen temps per indagar en el tre-ball del pacient. Per pal·liar això hauria d'haver-hi més profes-sionals especialitzats en Medicina del Treball en els centres de salut (com a mínim un per ambulatori)”.

Pàgina 6

La Secretaría de Salut Laboral i Medi am-bient d’UGT Balears organitza una excur-sió al Parc natural de Mondragó. L’objectiu d’aquesta jornada és contribuir a augmentar la sensibilitat ambiental des del sindicat, oferint coneixements relacionats amb el medi ambient de les Illes Balears.

La realitat insular planteja uns reptes am-bientals particulars a la nostra societat. Adequar les activitats econòmiques als límits territorials i als recursos limitats im-plica la necessitat d’assolir un desenvolu-pament sostenible a través de la informa-ció, la formació i la gestió ambiental i tam-bé la política ambiental. Des d’aquest plantejament, UGT és cons-cient de la necessitat de potenciar activi-tats dins el si de l’organització que contri-bueixin a la sensibilització medi ambiental de delegats, afiliats i treballadors i treba-lladores en general i col·laborar així a desenvolupar unes bones pràctiques.

El passat dia 5 de juny, delegats i afiliats d’UGT recorregueren part del parc natu-ral de Mondragó instruïts per un guia que informà de les característiques geomor-fològiques i de la fauna i flora d’aquest.

Pàgina 7

El parc Natural de Mondragó s’ubica en el sud de l’illa de Mallorca i es caracteritza per les seves cales de fina sorra blanca, que junt amb els estanys, la màquia mediterrà-nia, els barrancs, els penya-segats, les cor-nises marines i les praderies de Posidonia oceànica, conformen un paisatge emblemà-tic i tipic del sud mallorquí. A la jornada-excursió, el guia ens va instruir sobre la vegetació i fauna, així com la cultu-ra d’aquest paradisiac parc natural. La vegetació predominant en el parc de Mondragó és l’ullastre o ullestrar. Aquesta comunitat vegetal junt amb el pi blanc i la savina formen un conglomerat de diverses espècies. També abunden el garrover, el llentiscle, les esteperoles, el romaní, el bruc i algunes alzines que creixen més densa-ment en el fons dels barrancs pel fet que el substrat edàfic augmenta en grossor. Dintre de les dunes varem observar el ba-rrot, el card marí, la llentiscla marina i el nar-cís de mar. La fauna del Parc Natural és diversa, con-centrant-se majoritàriament a les zones bos-coses. Entre els invertebrats destaquen el grup dels mol.luscos terrestres amb 36 espècies catalogades en el Parc, moltes d’elles endèmiques. Els vertebrats estan re-presentats majoritàriament pel grup dels ocells. En els estanys no és estrany obser-var l’ànec collverd, la polla d’aigua, els co-rriols, la xerlovita noi i alguna que altra gar-seta comuna o agró blau. En els penya-segats del Parc nidifica el falc ó pelegrí i és bastant probable veure el cormorà i la gavi-na. Les màquies i els camps de conreu són l’hàbitat del torlit, el tudó, la tórtora, el xori-guer comú i de moltes espècies d’ocells co-m el carboner comú i els tallarols. Encara queden nombrosos vestigis d’èpoques passades de gran importància etnològica, la conservació de les quals és necessària. D’aquests, destaquen la gran quantitat de parets seques, bancals, barra-ques. En el Parc Natural també observarem secrets de contraban (Essencials com a fonts d’ingressos en èpoques de necessitats econòmiques), pous i sínies que ens indi-quen la presència de conreus de regadiu. En definitiva, la jornada-excursió va omplir els objectius proposats i va contribuir a fo-mentar una cultura medi ambiental.

Abans d’iniciar l’excursió ens informaren de les característi-ques geomorfològiques del parc Natural de Mondragó

Mondragó és Parc Natural des de 1992 (Decret 85/1995) i des de 1995 és zona d’especial protecció per a les aus .

Al llarg de les dues hores de l’itinerari, el guia Biel ens va informar sobre les peculiaritats de la fauna i flora d’aquest pa-ratge natural. Abaix, en Tomás Navarro, en el penya-segats

Pàgina 8

Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales en el sector de Hostelería de las

Illes Balears (FPHIB)

La Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales en el sector de Hostelería de les IIles Balears (FPHIB) es un ente paritario y sin ánimo de lucro, creado a partir de la dis-posición adicional octava del texto articulado del XI Conve-nio Colectivo de Hostelería de las Islas Baleares de 17 de julio de 2002, donde se estableció el compromiso entre las organizaciones sindicales y empresariales firmantes del mis-mo de crear un organismo cuyo objeto fuera el fomento de la investigación, así como el desarrollo y la promoción de acciones tendentes a la mejora de la salud laboral y seguri-dad en el trabajo en dicho sector .

Pedro Fiol, Gerente de la Fundación para la prevención de riesgos laborales en el sector de la hostelería en Illes Balears

Así mismo se indicaba que, para dotar de re-cursos económicos de carácter periódico a la Fundación, se celebra-ría el oportuno Conve-nio para la recauda-ción por la Tesorería General de la Seguri-dad Social de las co-rrespondientes aporta-ciones sobre las coti-zaciones sociales de las empresas del sec-tor, que no podrían su-perar el 0,05% de las bases de cotización. A tal efecto el 4 de marzo de 2003 se constituyó la Comisión Negociadora prevista en la referida disposi-ción, constituyéndose frente a la Dirección General de Trabajo y Salud Laboral de la Conselleria de Treball i Formació el 6 de mayo de 2004 la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales en el sector de Hostelería de las Islas Baleares.

Desde su creación, la Fundación persigue un fin de interés público, sin ánimo de lucro, dispo-niendo de personalidad jurídica propia y con ple-na capacidad de obrar. Y, partiendo de estas funciones, se plantean de forma periódica desde la Comisión Permanente y con la revisión del Pa-tronato, la ejecución de acciones y actuaciones en materia preventiva destinadas al sector de hostelería de nuestra co-munidad. Recientemente se pre-sentó ante delegados y delegadas de prevención así como organismos y organizaciones referen-tes a la materia, un corto de animación en el cual se tratan, desde un pun-to de vista desenfadado, situaciones cotidianas dentro de un entorno concreto de hostelería (en este caso, un hotel) que pueden derivar si-tuaciones de riesgo para

las personas. Con ello se pretendía esta-blecer una herramienta simple y sencilla para infor-mar al público en general a través de su visionado así como una misión más es-pecífica de introducción a la formación para aquellos profesionales del sector que por la naturaleza de sus acciones, requirieran de ella para sus objetivos.

Diferentes momentos en la presentación del corto de animación que tuvieron lugar en el salón de actos de la Conselleria de Treball i Formació.

Pàgina 9

En dicha película animada, en la que se especifican di-versos accidentes relaciona-dos con el mundo de la hos-telería, pretende como ya se ha comentado, llamar la atención de los empresa-rios, trabajadores y técnicos de servicios de prevención sobre la accidentalidad del sector, significando el hecho de que frente a cada riesgo siempre hay una solución preventiva, pero siempre desde un punto de vista ameno y desenfadado. La idea se basa en el reco-rrido que un narrador, en este caso un ferreret (anfibio endémico de las Islas Ba-leares), realiza dentro de un establecimiento hotelero, encontrándose en cada una de las fases con todas las actividades insertas en el convenio colectivo del sec-tor y, en cada una de ellas, determinadas situaciones de riesgo que se acaban mate-rializando en accidentes. Para el ejercicio 2009 / 2010 se han acordado la realiza-ción de otros proyectos en materia de prevención que se pretenda sean de utilidad para un amplio abanico de usuarios o profesionales. Por un lado se ejecutará una herramienta interactiva de autodiagnóstico en mate-ria preventiva. Esta herra-mienta se encontrará aloja-da en la Web de la Funda-ción (www.fphib.es), al igual que ya se encuentra el corto de animación citado ante-riormente, y servirá para to-dos aquellos empresarios de la hostelería que deseen conocer de primera mano, y

a partir de una serie de parámetros que ellos mismo deberán introducir y que harán referencia a las condiciones que puedan encontrarse en sus empresas, de la situa-ción en materia preventiva en que se en-cuentren. Otro de los proyectos que se pondrá en marcha en próximas fechas será la realiza-ción, con la colaboración de médicos espe-cialistas y profesionales de reconocido prestigio, de un estudio médico sobre en-fermedades profesionales del sector. Se pretende con ello hacer visibles aque-llas enfermedades que en la actualidad son invisibles. La idea es establecer un método específico y concreto que pueda servir de apoyo a la detección y diagnosis de todas aquellas patologías y enfermedades que afectan a trabajadores y trabajadoras del sector de hostelería de las Islas Baleares. Por otro lado y por acuerdo unánime del Patronato de la Fundación se acordó re-cientemente distinguir con la insignia de Oro de la Fundación a los Patronos recien-temente fallecidos, D. Eliseo García Flórez y D. José Antonio Villalón Bautista, por la contribución que durante el ejercicio de sus funciones como miembros de dicho Patro-nato habían tenido para con este organis-mo.

Pàgina 10

“Otro de los pro-yectos que se pondrá en mar-cha en próximas fechas será la realización, con la colaboración de médicos es-pecialistas y pro-fesionales de re-conocido presti-gio, de un estu-dio médico sobre enfermedades profesionales del sector. Se pretende con ello hacer visi-bles aquellas en-fermedades que en la actualidad son invisibles.”. Precursores ambos de la existencia de la Fundación desde sus inicios, se carac-terizaron por una implica-ción total en el devenir de la misma y por ello se ha que-rido premiar esta entrega y dedicación. Finalmente, uno de los pro-yectos más ambiciosos, es la ejecución de una platafor-ma formativa en forma de películas cortas en la que se

puedan encontrar todos los riesgos y peligros a los que se enfrentan los que cada día desempe-ñan sus tareas en el sec-tor de hostelería y que pueda ser utilizado para formales en materias pre-ventivas específicas con-tando con un alto grado de concreción. Para ello se contara con la colaboración de espe-cialistas en la materia a fin de dotar de una mayor profundidad a los conteni-dos de dicha plataforma así como de trabajadores y empresarios del sector, ya que son estos y no otros los que, con el des-empeño de su trabajo diario se encuentran más concienciados de los ries-gos que dicho desempe-ño puede provocar.

Por todo ello, agradecer desde estas líneas la im-plicación y complicidad de todos los organismos sindicales y empresaria-les que participan con su gestión en el desarrollo

de las tareas que desem-peña la Fundación, con-cienciados con la idea de que el control de los ries-gos laborales puede ge-nerar importantes benefi-cios a corto y largo plazo y de que la tendencia a perfeccionar todas las actuaciones preventivas hasta el punto de minimi-zar la posibilidad de acci-dentes laborales, pérdi-das materiales o enfer-medades profesionales derivadas de un ambien-te desfavorable debe ser el principal objetivo de la prevención de riesgos laborales. Pedro Fiol Gerente FPHIB

Pàgina 11

L’Oficina tècnica de Salut Laboral d’UGT elabora ma-terial informatiu per als Delegats i Delegades

“¡El servicio de

Pàgina 12

Pàgina 13

UGT POSA A DISPOSICIÓ DELS SEUS DELE-GATS I DELEGADES MATERIAL DIDÀCIC EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS La confecció d’una guia bàsica sobre competències i facultats dels Delegats i Delegades de Prevenció en la millora de les condicions de treball, així com quatre tríptics en matèria específica sobre immi-grants, dependència, embaràs i lactància i drogo-dependències, material didàctic que posa a dispo-sició dels Delegats i Delegades de Prevenció de la UGT

Promoure la millora de les condicions de tre-ball amb la finalitat d’elevar el nivell de pro-tecció de la seguretat i la salut dels treballa-dors i treballadores, es el principal objectiu en matèria de prevenció de riscos laborals. Des de l’entrada en vigor de la Ley 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, es crea la figura del Delegat/ada de Prevenció, ressaltant la importància de la se-va presència en els centres de treball, en la millora de les condicions de treball, en la pro-tecció de la salut dels treballadors i treballa-dores i en la canalització de la participació d’aquests en la prevenció dins la activitat em-presarial.

UGT de les Illes Balears, dins el seu compromís de donar suport i facilitar la tasca del seus representants en les empreses i centres de treball po-sa a la seva disposició aquesta guia bàsica d’actuació en matèria preven-tiva, amb la qual es pretén dotar-los d’una eina senzilla i pràctica que els permeti desenvolupar les seves competències i facultats dins l’àmbit de l’empresa. Els continguts estan rescolzats per una anàlisi dels as-pectes legals principals en la preven-ció de riscos laborals, mitjançant el desenvolupament de la llei 31/1995, de 8 de novembre, així com les nor-mes legals posteriors. L’èxit de les actuacions dels repre-sentants dependrà, en gran mesura, de la informació i formació que tin-guin, de manera que disposar d’un material a on es marquin les pautes d’actuació sindical en matèria de sa-lut laboral, contribuirà, sens dubte, a participar en la millora de les condici-ons de seguretat i salut dins l’àmbit laboral.

Pàgina 14

SECTORS LABORALS

Seguretat en els desplaçaments, salut per als transportistes (I Part)

La Federació de Transports, Comunicacions i Mar comprèn una sèrie d'activitats que requereixen una àmplia infraestructura i vehicles com per exemple, trens, metro, auto-busos, transport de mercaderies, de persones, etc. als quals s'incorporen cada vega-da més tecnología de darrera generació. Per això, implantar la prevenció i reduir l'alta sinistralitat a més de protegir la salut i seguretat dels treballadors és un repte en què hem de participar tots

. Aquesta Federació està integrada pels següents sectors d'activitat:

-Transport Terrestre i per Canonada. -Transport Marítim i Fluvial i Transport

Aeri i Espacial. -Activitats annexes al transport i agèn-

cies de viatge i comunicacions. Els sectors són un instrument per a l'acció sindical i com a tal la seva actuació està orientada a: -desenvolupar i establir la negociació col·lectiva i acords sectorials. -Desenvolupar les polítiques sectorials defi-nides per la Federació. -Estudiar i debatre les problemàtiques dels sectors i subsectors productius de l'àmbit corresponent i articular propostes d'actua-ció que serveixin de suport en la presa de decisions dels òrgans de direcció de la Fe-deració. -Recolzar el desenvolupament organitzatiu i representatiu de la Federació en el seu àmbit funcional i territorial. Formen part d'aquest sector les indústries que intervenen en el transport de mercade-ries i passatgers. La seva estructura és complexa i té una importància vital per a les economies tant a escala local, nacional i internacional. El sector de transport és essencial per a la viabilitat econòmica del país que afecta de forma decisiva factors econòmics com són l'ocupació, la utilització de primeres matè-ries i béns manufacturats, la inversió de capital públic i privat i la generació d'ingres-sos fiscals.

Vivim en un món en el qual estem acostumats a disposar de béns i ser-veis quan i on els desitgem. La major part de les vegades les nostres expec-tatives es realitzen, però tenen un preu. Un d'ells és el cansament humà, reconegut com una de les principals causes d'accidents en l'indústria del trasporte a tot el món. La Comissió Europea cerca millorar la seguretat en les carreteres i les condi-cions de treball dels conductors, i ga-ranteix condicions similars per a la competència entre les companyies de transport. La Directiva de la Unió Euro-pea sobre la jornada laboral va entrar en vigència el 2005. A més a més, la Comissió està a punt d'aprovar dues propostes que revisen les normes de 20 anys d'antiguitat sobre el temps de-dicat a conduir i milloren la seva aplica-ció en la UE. Les normes que regulen la jornada de treball en la Unió Euro-pea estableixen que un conductor pot treballar fins a 60 hores en una setma-na qualsevol, però al llarg de quatre mesos la mitjana no ha de superar les 48 hores setmanals. Pel que fa al ma-teix temps de conducció, hi ha límits diaris i quinzenals de nou i 90 hores respectivament. El període de descans diari és d’almenys 11 hores, però pot reduir-se a 9 hores no més de tres dies a la set-mana, i han de ser recompensats la setmana següent.

Pàgina 15

Aquestes regles de temps de conducció i períodes de descans i el rigor mínim de la seva aplicació seran adoptades al co-mençament de 2006. Des de 2004, els conductors en els Estats Units no poden menar més d'11 hores, que han de ser alternades amb deu hores de descans. Aquestes regulacions s'apliquen només a conductors i transportistes de mercade-ries, els conductors i transportistes de passatgers continuen operant sota les normes existents mentre s'avaluen els aspectes específics relacionats amb el cansament en aquesta activitat.

Principals riscos en el sector de trans-port de viatgers per carretera Els principals riscosn a què estan sotme-sos els transportistes són:

Risc de fatiga mental i cansament. Un dels riscos més estesos en aquest sector és la fatiga produïda per l'estrès professional i les seves causes van des de l'adaptació als horaris de treball i torns canviants, les jornades “interminables”, els accidents i temor a patir-los, l'aïllament laboral…

Risc de lumbàlgia

Com a conseqüència de les males postu-res o la mateixa postura mantinguda llarg temps; l'alçament de pes mal realitzat i els moviments repetits.

Problemes de pròstata Una de les queixes generalitzades entre els conductors d'autobusos és la pressió de l'empresa per fer un servei en el temps previst per aquesta, la pressió dels usuaris que exigeixen es compleixi l'horari de la ruta i la falta de recursos suficients per a la higiene personal i les necessitats fisiològiques (banys) in-flueixen a què es donin els problemes de pròstata.

Exposició a vibracions. Són degudes tant a dissenys antics i poc adaptats dels llocs de conducció, com a les males postures dels conductors, així com el mal estat de la calçada o dels sis-temes d'amortiguació del vehicle.

Sobreesforços / Lesions muscu-loesquelètiques

Pàgina 16

UGT organitza una jornada commemorati-va del dia internacional de la salut i segu-retat en el treball mitjançant les arts escèniques. El passat dia 28 d'abril, dia internacional de la salut i seguretat en el treball, la UGT de les Illes Balears va organitzar una jornada utilitzant la representació de l'obra de teatre Cel.la 8 de la companyia TIC per transmetre i reflexionar sobre factors psico-socials presents en el context laboral.

La jornada es va desenvolupar en el Teatre del Mar i va consistir en un primer lloc en la lectura del manifest commemoratiu del dia internacional de la salut i seguretat en el treball que, sota el lema, amb sindicats el treball és més segur, a través del Secretari de Salut Laboral i Medi am-biente d’UGT, Tomás Navarro Deli-cado va servir per recordar a tots aquells que han perdut la vida en els seus llocs de treball, per als que han patit greus danys i seqüeles en acci-dents laborals i per als seus familiars que lluiten cada dia per sortir enda-vant. Tot seguit es representà l'obra de teatre Cel·la 8 de la companyia de teatre TIC, l'obra de la qual sor-geixen les reflexions sobre les con-seqüències que comporten certs comportaments inadequats i/o que es produeixen en la nostra societat, entre els quals estan, la drogode-pendència, la violència de gènere i els factors psicosocials d'organitza-ció en el treball. Sra. Paula Liñán, Directora de Salut Labora, Sr. Pere Aguiló, ex-Conseller de Treball i Tomás Navarro, Secretari de Salut Laboral i Medi ambient d’UGT Balears.

La jornada commemorativa del dia interna-cional de la salut i seguretat en el treball es va desenvolupar, per primera vegada, en el Teatre del Mar, al carrer de Llucmajor nº 90 d’es Molinar, a on es va poder apreciar la professionalitat de la companyia TIC repre-sentant l’obra teatral dels autors Toni Oliver i Biel Lladó i dirigida per Biel Jordà.

L’obra és inter-pretada pels actors Sergi Baos. Jordi Cu-melles, Lydia Sánchez i Joan Manel Vadell

Pàgina 17

retat en el treball mitjançant les

Tomás Femeninas Heredia, Margalida Cantallops, Ma-ria José Fernández i Jaume Bergas a la taula redona

Posteriorment, i com a colofó de la jornada va haver-hi una taula rodona que va estar composta per Tomás Femenines Heredia, psicòleg, màster en prevenció i tractament de conductes addictives i tècnic del Projec-te home; María José Fernández, cap de psicosociologia Aplicada de la direcció Ge-neral de Salut Laboral de la Conselleria de Treball i Formació i Margalita Cantallops, Tècnica de l'Institut Balear de la Dona. La taula rodona va consistir en una exposició de vint minuts de cadascun dels ponents que va donar pas a un torn obert de pre-guntes per part de l'auditori. Va clausurar la jornada l'Hble. Conseller de Treball, Sr. Pe-re Aguiló, lloant-la i referint-se a la seva ori-ginalitat i labor pedagògica de la mateixa.

Pàgina 18

UGT Menorca va reivindicar la millora de les condicions de salut i seguretat dins l'àmbit laboral El passat dia 20 de maig UGT va organitzar unes jornades amb el ma-teix lema del dia internacional de la salut i seguretat en el treball “Amb sindicats el treball és més segur” per als Delegats i Delegades de Preven-ció de l'illa. El motiu del retard va ser l'interès de poder comptar amb la representació de l'obra teatral Cel·la 8, amb un clar sentit social, tal com va ocórrer a Mallorca el dia 28 d'a-bril. Finalitzada l'obra teatral, la jornada va continuar amb un col·loqui sobre riscos psicosocials, amb el trasfons dels temes exposats a l'obra teatral. La jornada la va inagurar Joan Ja-ner, secretari de Salut Laboral d’ UGT Menorca i va instar als assis-tents a participar més en l'acció sin-dical en matèria preventiva. El Se-cretari de Salut Laboral d’UGT Ba-lears, Tomás Navarro, va centrar la seva intervenció en la necessitat d’avançar en la protecció dels treba-lladors i potenciar la vigilància en els factors psicosocials que es donen en l'àmbit laboral. Posteriorment va tenir lloc una taula rodona, comptant amb la presència de la Sra. Carmen Trujillo Aguilera, Inspectora de Treball i Seguretat Social de l'illa de Menorca i la Sra. Xisca Cañellas Mayrata, pedagoga i tècnica en prevenció de conductes addictives del projecte home, i mo-derat el col·loqui per Jaume Bergas, responsable tècnic de l'Oficina de Salut Laboral d’UGT Balears.

La jornada va comptar amb la participació d'uns 50 delegats i delegades, sent molt participativa per part dels assistents. Va clausurar l'acte el Sr. Gabriel Subirats Pons, conseller execu-tiu del Departament de Serveis Generals i Treball i Servando Pe-reira, Secretari General d'UGT-Menorca.

Xisca Cañellas Mayrata, Pedagoga del projecte home; Carmen Trujillo Aguile-ra, Inspectora de Treball a Menorca i Jaume Bergas de l’Oficina tècnica d’ UGT Balears, durant el col.loqui de la jornada a Maò.

Tomás Navarro Delicado durant la presentació de la jornada que es va desenvolupar a Maò i que hi assistiren 50 Delegats i Delegades de prevenció de l’illa de Menorca

A l’esquerra un moment abans de la representació de l’obra de teatre Cel·la 8 en el Teatre Principal de Maó. A la dreta, fotografia que cor-respon a l’acte d’obertura de la jornada amb el Secretari de Salut Laboral d’ UGT Menorca, Joan Janer i Tomás Navarro Delicado, Se-cretari de Salut Laboral i Medi ambient d’UGT Balears.

Pàgina 19

Jornada informativa sobre les competències i facultats dels Delegats i Delegades de Prevenció del sector d’hoteleria en la seu de la UGT a S'Arenal

El dia 21 de maig dins la planificació d'accions a desenvolupar en matèria preventiva des de la Secretaría de Salut Laboral i medi ambient de la UGT Balears, es va realitzar una jornada informativa sobre les competències i facultats dels delegats i delegades de prevenció en la millora de les condicions de treball en el sector d'Hoteleria en la seu de la UGT a S'Arenal.

Antonia Escobar, Manuel López, Trinidad Avilés i José García en el portal de la seu d’UGT a S’Arenal

Moment de l’acte d’obertura de la jornada sobre salut laboral el passat dia 21 de maig a s’Arenal

La jornada va comptar amb dues ponències en matèria preventiva que anaven dirigides als nous delegats i delegades de prevenció del sector de l'hoteleria a la zona de S’Arenal. Aquestes ponències s'elaboren en funció de les necessitats d'informació dels Delegats i Delegades i, al mateix temps, serveixen per donar respostes a totes aquelles qüestions que crein dubtes en el quefer diari. “Competències i facultats dels dele-gats i delegades de prevenció en la millora de les condicions de treball en el sector d'hoteleria” i “Les preguntes més freqüents sobre les Mútues d'ac-cidents de treball i malalties professio-nals” van ser els continguts sobre els quals van versar les dues ponències el passat dia 21 de maig, que van ser molt ben acollides pels delegats i de-legades que van omplir la sala de for-mació. La clausura va anar a càrrec de José García Relucio , Secretari d'acció sin-dical i salut laboral de la FECTHJ-UGT Balears.

A la jornada assistiren 50 delegats i delegades del sector hoteler

Jaume Bergas va parlar sobre les competències i facultats dels Delegats

Monserrat Fraile en un mo-ment de la ponència sobre les preguntes mes freqüents de les Mutues

Un moment de la jornada del passat dia 21

Pàgina 20

Xerrades sobre la Llei de prevenció dirigides al col·lectiu d’immigrants

Triptic elaborat per l’Oficina Tècnica de Salut Laboral d’ UGT Balears sobre els aspectes més fonamentals en prevenció de riscos laborals a tenir en compte en el col·lectiu d’immigrants

Dintre de les accions formatives en matèria de prevenció de rics laborals 2009-2010 la UGT Balears organitza una “campanya d’informació i divulgació sobre riscs laborals per a treballadors i treballado-res immigrants de les Illes Balears”. L’acció consisteix en la realització de xer-rades informatives i divulgatives sobre se-guretat i salut laboral a persones immi-grants dels sectors productius ocupats ma-joritàriament per persones estrangeres (hoteleria, construcció, metall, neteja i jar-d i n s , e t c ) d ona t l ’ i n c r emen t d’accidentabilitat en aquests col.lectius. Els objectius d’aquestes xerrades són mi-llorar i actualitzar el coneixement i la infor-mació de què es disposa sobre l’exposició als riscs i danys derivats de la feina dels treballadors estrangers; potenciar la igual-tat de tractament per als col.lectius de tre-balladors que mereixen una especial aten-ció; completar l’oferta informativa general en matèria de prevenció amb la campanya informativa i divulgativa realitzada y sensi-bilitzar les plantilles i les delegades i dele-gats de la necessitat de posar en marxa i reivindicar les mesures preventives en els llocs de feina de sectors amb alt índex d’ocupació d’origen estranger.

Jeroni Fiol i Monserrat Fraile, els dos tècnics de l’Oficina de Salut Laboral de la UGT Balears que informen sobre els drets i obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals al col·lectiu d’immigrants.

El col.lectiu d’immigrants, majoritàriament Nigerians i Senegalesos segueixen amb molta atenció les explicaci-ons dels tècnics de prevenció sobre els seus drets i obli-gacions en matèria de seguretat i salut laboral.

Marga Bàrez, Responsable política de la formació en prevenció de riscos laborals al col.lectiu d’immigrants

Pàgina 21

Xerrades sobre la Llei de prevenció

c o n t r a p u n t a m b

Con la financiación de: