Rúbriques competencials i autoavaluació

Josep Bargalló / ICE URV/ Reus / maig 2016

Learning: The Treasure WithinEls quatre pilars bàsics de l’educació

(segons l’informe Delors)

aprendre a conèixer

aprendre a fer

aprendre a conviure

aprendre a ésser

Informe de 1996 per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI

Key competencesLes 8 competències clau

(segons l’EACEA de la Unió Europea)

1. Comunicació en la llengua materna

2. Comunicació en una llengua estrangera

3. Competències matemàtiques i científico-tecnològiques

4. Competència digital

5. Aprendre a aprendre

6. Competències socials i cíviques

7. Esperit d’iniciativa i emprenedoria

8. Consciència i expressió culturals

Estudi publicat el 2002 per l’Education, Audiovisual and Culture Executive Agency i la Xarxa Erydice de la UE

Una competència

és la capacitat d'utilitzar els coneixements

i habilitats de manera transversal i interactiva, en

contextos i situacions que requereixen la intervenció

de coneixements vinculats a diferents sabers, la qual

cosa implica la comprensió, la reflexió i el

discerniment tenint en compte

la dimensió social de cada situació

Decret 142/2007, de 26 de juny

Les competències bàsiques

han d'atènyer problemes / situacions de la vida

quotidiana i fornir les capacitats per a resoldre'ls

en contextos diferents a partir de

٠ coneixements

٠ habilitats

٠ actituds

que permetin als alumnes ser competents, és a dir,

capaços

L’alumnat

coneixements

habilitats

actiduds

aprendre a conèixer

aprendre a fer

aprendre a conviure

I el professorat?

podem contextualitzar els aprenentatges?

podem orientar la feina cap a l’autonomia de

l’alumne?

podem augmentar la interecció amb

l’alumne?

podem aconseguir que faci servir el que aprèn?

podem transformar la manera d’avaluar?

podem fer-ho en un entorn proper a l’alumne?

El treball per competències

activitats de construcció de coneixement cooperatiu

treball en grup / en grups / individual

activitats formadores, amb rúbrica

treball amb eines digitals i connectat al context

activitats avaluades transversalment

treball per construir l’entorn personal d’aprenentatge

de l’alumne

Indicadors de riquesa d’una activitat

competencial

són preguntes que poden orientar el professorat sobre el grau en què dins d’una activitat es cultiven les competències de l’alumnat.

que una activitat sigui rica per desenvolupar les competències depèn de com es planteja, de les sevescaracterístiques, però també de com es gestiona a l’aula.

Document CESIRE-CREAMATDocuments CESIRE-CDEC

El Departament d'Ensenyament (a xtec.cat) ofereix

material divers sobre els indicadors i l’avaluació de

les activitats i proves competencials, com ara:

Avaluació d'activitats competencials

Full d'indicadors competencials d'activitats (per a ensenyants)

Full d'indicadors competencials de proves d'avaluació

L'avaluació d’una activitat

ha de permetre comprovar si l'alumne és capaçd'aplicar els aprenentatges en diferents contextos

ha de permetre valorar l'assoliment dels objectiusd'aprenentatge

ha de facilitar pautes per a l'autoavaluació (avaluacióformadora) per part de l'alumne

Ateneu

Rúbriques o matrius d’avaluació

instrument d’avaluació dels aprenentatges

matriu que permet objectivar el procés d’avaluació d’activitats concretes, ja que explicita

els criteris necessaris per a la realització de la competència

els diferents nivells d’assoliment segons els resultats corresponents, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació.

Les rúbriques poden anar lligades a un portafolis

específic, a una webquest, a un moodle, a un diari

d’aula, a un blog o a qualsevol altra eina digital

rúbriques i portafolis: site avaluem avalueu avaluen

rúbriques i webquests: comunitat catalana de WebsQuests

XTEC: banc de rúbriques

SIGurb: avaluar per aprendre

plantilla pública de Google

Drive per a fer un procés

complet d'avaluació amb

rúbriques utilitzant eines de

Google apps

proposta didàctica de recerca

guiada, que utilitza recursos 2,0

i té en compte les competències

bàsiques, contempla el treball

cooperatiu, prioritza la

construcció del coneixement i

conté una avaluació directa del

procés i dels resultats

El portafolis digital de l’alumne consisteix en una selecció

d'evidències recollides de manera reflexiva al llarg d'un

període de temps determinat i presentades en un suport

digital (XTEC)

És una forma de recopilar la informació que demostra les

habilitats i els èxits dels alumnes; com pensen, com

qüestionen, analitzen, sintetitzen, produeixen o creen i com

interactuen amb altres (Núria Alart)

Reflexions, exemples i plantilles: avaluem avalueu avaluen

Guia per al portafolis docent: Departament d'Ensenyament

Eines per a la confecció d’un portafolis

generalistes: processadors, editors d’àudio i d’imatge...

comercials: dissenyades per a portafolis professionals

de codi obert: dissenyades també per a un ús pedagògic (Mahara,

Moodle...)

de programari propi: dissenyades per a un ús intern d’una

institució o organització

blogs i xarxes: incloses en d’altres eines 2.0 (Wordpress,

Wikispaces, Google Sites...)

El portafoli digital de Mahara segons Joan Queralt

https://sites.google.com/site/portafolisdeformacio/

Moltes de les eines són complementàries i es poden utilitzar

conjuntament

Google App Educations a XTEC

Portafoli Google Drive a Moodle

Portafoli Box a Moodle

Crear un portafoli a Wordpress

Crear un portafoli a Blogger

Portafolis URV : el portafolis de la URV utilitza la plataforma Mahara enllaçada al seu servei Moodle

El portafolis és un concepte i un mètode, també un conjunt d’eines, però el concepte i el mètode es poden desenvolupar en qualsevol tipusd’eina, des de la més simple a la més complexa

L’avaluació és una presa de decisions que té en compte uns

objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris

coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat

Sistemes d’avaluació transversals:

• l’autoavaluació: l’alumne valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge, i li serveix per conèixer què ha assolit i què ha de reforçar.

• la coavaluació (avaluació entre iguals): requereix de la participació de tots els alumnes (habitualment en grups), que es converteixen en avaluadors dels seus companys, en un context d’aprenentatge cooperatiu.

(a partir aprenentatge i avaluació uab i autoavaluació i cooavaluació xtec)

La coavaluació és un pas previ a l’autoavaluació:

• l’alumne aprèn a autoavaluar-se a partir d’avaluar els companys i

companyes

• analitzant el que han fet els altres, l’alumne reconeix millor allò que

ha fet correctament i allò que ha errat en identificar-ho amb el

treball dels companys i companyes

• és l’avaluació que conté, també, una finalitat formadora

(Neus Sanmartí: avaluar per aprendre (video))

L’avaluació formadora és un element

significatiu del procés

d’ensenyament-aprenentatge

avaluar per aprendre

Competències bàsiques a secundària

Currículums i avaluació

Disseny d'activitats competencials

Les xarxes socials a l'escola

Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic a secundària

més material a slideshare.net/JosepBargallo

Josep Bargalló

ICE URV

curs 2015-2016

@JosepBargallo

+JosepBargallóValls

josepbargallo.wordpress.com

Llicència Creative Commons

4.0 Internacional

2016 JBV