~ PLÀNOL: Ruta dels forns de calçTemps aproximat: 3 hores • Dificultat: mitja • Longitud: 10,2 km.

1. Església de Campredó2. La Sirena3. Casa Pintor Llop Marquès4. Barranc de Rocacorba5. Argilers de Campredó6. Camí dels Xiprers7. Conjunt dels forns de calç8. Sifó del minitransvasament9. Entrada a la sendera10. Torre d’electricitat11. Bassa del Mas de la Missa12. Molí d’oli13. Costa de la Pepa14. Arribada a Campredó15. Parròquia de Campredó

1

15

14

3

2

13

12

11

10

8

7

9

6

5

4

11

Sortim de la plaça de l’Església i pujant per l’Avinguda de don Álvaro prenem la via de servei que seguim en paral·lel a l’autovia. Si ens fixem, abans de creuar el barranc del pont trencat, a la nostra dreta, veurem unes runes del que va ser el darrer forn de calç en funcionament a Campredó. Com més endavant veurem uns forns complets, allí explicarem com funcionaven i per a què es feia servir la calç.

Ruta

4 |

Els

forn

s de c

alç

11

~ ELS FORNS DE CALÇTemps aproximat: 3 hores • Dificultat: mitja • Longitud: 10,2 km.

1. Església de Campredó 2. La Sirena

3. Casa del pintor Llop Marquès

Obra de Llop Marquès

Passem el barranc del pont trencat, deixem uns xipresos que queden a la nostra dreta i agafem el següent encreuament, abans d’arribar a la parada del bus: el camí de Font de Quinto. Passem per davant de la caseta de la Sirena, l’hort de Tupí i arribem a la casa d’Agustina Ferreres, pugem

la cruïlla, deixant el camí principal i la següent a la dreta. Passem per la caseta del pintor Llop Marquès, el millor representant d’aquest gènere dels fills del nostre poble. Nascut a Campredó el 1873, mor a Barcelona el 1970. Llop va ser un mestre en l’art de l’aquarel·la. Un pintor estrictament paisatgístic que jugava amb la combinació de tonalitats verdoses i la blavor de l’aigua marina. Va estar influenciat pel corrent impressionista, la característica més evident del qual era la representació de la llum per sobre dels colors, que donaven una aparença molt més viva de la realitat representada. En el nostre poble es troben alguns quadres que són propietat privada així com d’altres que són de l’associació que porta el seu nom. Llop Marquès

Arribem al barranc de Rocacorba que remuntarem, fins arribar a la via de servei. Per baix el pont, creuem l’autovia. Seguim el barranc a la dreta i el següent entrador a l’esquerra.Passarem per darrera la granja anant a buscar la casa de color rosa. Ull viu! No hem de remuntar. Al davant mateix de la porta d’entrada de la casa rosa surt una sendera que va vorejant en alçada el barranc, deixant unes perspectives a la dreta que ens permeten contemplar la profunditat del barranc i el conjunt de pinar i matoll que el poblen.

Ruta

4 |

Els

forn

s de c

alç

12

Continuem tota la sendera fins creuar el barranc. Pugem a la dreta i hem arribat als argilers. La zona coneguda popularment com els ‘Argilers de Campredó’ és un espai que ocupa una superfície considerable on s’hi extreu argila des de fa moltes dècades. Aquesta activitat d’extracció porta associades tota una sèrie de modificacions del terreny, les quals ens donen a conèixer una sèrie de formacions geològiques de l’indret de gran interès educatiu. Així, en aquest lloc, es pot arribar a observar des d’antigues terrasses al·luvials del riu Ebre, fins el límit on arribava el mar fa milers d’anys. Seguint el camí principal deixem a la nostra esquerra el camí de Rocacorba i el camí dels Xiprers, fins arribar al camí del Ranxero, actualment el carrer principal del polígon “Catalunya Sud”.

13

4. Barranc de Rocacorba

6. Camí dels Xiprers

7. Conjunt dels forns de calç

5. Argilers de Campredó

Girem a l’esquerra, i arribem a una rotonda de la que agafem la primera sortida a la dreta. Seguim el camí, deixarem a la nostra esquerra l’antic abocador comarcal i el camí alquitranat s’acaba. Seguint pel camí de terra, i abans de creuar el pont, a la nostra dreta ens queda el forn de calç de “Maso de la calcinera”. Val la pena arrimar-se a visitar-lo per veure una construcció gran i ampla en la que es poden observar tres forns de calç i encara es poden veure els sistemes

12

Ruta

4 |

Els

forn

s de c

alç

13

Boca per introduir la llenya al forn de calç

Forn de calç

com funcionaven. El forn de calç és una cavitat circular feta de pedra i fang on es coïa pedra calcària per convertir-la en calç. Antigament la calç era un material molt necessari, s’utilitzava en la construcció per a fer les parets -per a unir les pedres-, barrejada amb aigua i argila o arena s’utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia per a impermeabilitzar les cisternes i safarejos així com per a desinfectar, i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d’entre 800ºC i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a l’òxid de calci, però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’uns tres mesos i

començaven entre el gener i el febrer, quan no hi havia tanta feina agrícola. Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desem-brossant el bosc. El següent pas era la pesada feina d’arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i la llenya, per fer foc, amb els carros fins el lloc on era situat el forn, que constava de les següents parts: la més profunda és l’olla, on es porta a terme la combustió de la llenya i on queda emmagatzemat tot el residu de la combustió. Per damunt de l’olla es troba el cordó, un escaló damunt el qual es comença la volta del forn amb les pedres calcàries que es convertiran en calç. Així per damunt del cordó hi ha el forn pròpiament dit que és troncocònic. Les parets que el formen són el marge del forn on s’allotja la pedra que s’ha de convertir en calç. La corona és la rematada superior del forn -la cúpula-. A la part inferior es deixava una porta o boca per introduir-hi la llenya. Quan començava l’encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn podia estar de 8 a 10 dies encès fins que els entesos deien que ja era al seu punt. En aquell moment segellaven la boca del forn i la part superior amb pedres i fang durant 4 o 5 dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç amb carros a la seva destinació per al seu ús.

Creuem el pont de l’autovia, girem en direcció a Campredó i seguim per la via de servei, deixant a la nostra esquena l’autopista, fins que arribem a una corba on trobem un tros de l’antiga carretera, aquí trencarem a l’esquerra per un entrador de formigó, passarem per davant d’una caseta, i seguim tot recte fins que veiem la via. Anem a la dreta, en direcció al poble, i veurem un sifó del minitransvasament de l’Ebre, que deixarem a la nostra esquerra, i anem a buscar una caseta, després de la qual el camí fa una corba molt tancada. Pugem amunt, i al cap d’un moment, trencarem a l’esquerra. Baixem una suau pendent, i després d’una corba a l’esquerra, en uns 50 metres, buscarem una sendera que baixa a la nostra esquerra. La seguirem,

Ruta

4 |

Els

forn

s de c

alç

14 15

8. Sifó del minitransvasament 9. Entrada a la sendera

10. Torre d’electricitat

11. Bassa del Mas de la Missa

Seguim paral·lels a la via i avancem per aquest camí que ens portarà al Raval del Pom. Si anem bé de temps, podem fer una parada de contemplació de la naturalesa: veurem una bassa,

en pujades i baixades fins arribar a una torre d’electricitat. Seguirem baixant, -atenció! és un lloc amb certa dificultat-, fins trobar una altra sendera que ve del sifó del minitransvasament.

antiga zona d’extracció d’argila, en la que es poden trobar diferents espècies d’ànecs, i altres animals que acudeixen allí a veure i a menjar. Com hi arribem a la bassa?

14

Ruta

4 |

Els

forn

s de c

alç

15

12. Molí d’oli 13. Costa de la Pepa amb la casa de l’aube

15. Parròquia de Campredó14. Arribada a Campredó

Bassa del Mas de la Missa

Retornem al camí paral·lel a la via que ens portarà al Raval del Pom. Seguint recte trobarem el molí d’oli, tombarem a l’esquerra i creuarem la via per dalt del pont, seguirem el camí que ens porta a Font de Quinto i el travessarem, passant per davant de la botigueta, la costa de la Pepa i l’antiga ermita de la Verge del Bon Viatge que després va ser la taberna de Caquetilla, –també coneguda com la “casa de l’aube”-.

Seguint paral·lels a la via deixarem a la nostra esquerra uns túnels que la creuen. En arribar al tercer túnel veurem un tancat que alberga unes connexions del gas natural. Anem fins aquest tancat, trobarem la bassa i els tallats que són també una mostra interessant de les estratificacions del terreny que es mostren a causa de les excavacions que es van realitzar.

Per la vora del canal deixem dos masies a la nostra dreta. Arribem al pont de Mauri, deixant a l’esquerra la masia que porta aquest nom. Seguim recte i trobem el hivernacles. Quan arribem al camí asfaltat, “Avinguda de la Llum”, ja veurem l’estació de tren de Campredó. Enfilant pel carrer Benicarló arribem una altra vegada al punt final que ha estat l’incici de la nostra quarta ruta.