s e t e n u

revi

sta

del

mun

icip

i de

san

t g

reg

ori

desembre 2011 nÚm. 80desembre 2011 nÚm. 80

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

2

Des de la corporació municipal us desitgem

unes bones festes i un feliç any 2012

a c t i v i t a t sdel tr imestre

19 de febrer

16:00 hCarnestoltes

Sortida: Plaça Rafael Masóorganitza: Àrea de Joventut i Cultura

26 febrer

9:00 hCursa PoPular orientaCió

Sortida: Espai la PinedaMés inforMaCió: www.santgregori.cat

26 de febrer

17 hesPeCtaCle suPerMàgiC

Cia. FelixEspai la Pineda

organitza: Àrea de Cultura

11 de març

tot el diaaPleC de sant gregori

31 de març

22 hesPeCtaCle live

Cia. Xurigueda i Fageda (ex Teatre de Guerrilla)Espai la Pineda

15 d’abril

roser de sant gregori i festa de PriMaveraEspai la Pineda

21 d’abril

22 hesPeCtaCle exili

Cia. Cor Pais MeuEspai la Pineda

22 d’abril

tot el diaroser de ginestar

21 i 27 de desembre

20:00 h els Pastorets

Nens i nenes de 6è de l’Escola Agustí GifreEspai la Pineda

24 de desembre

Missa del gall21:00 h

Església Parroquial de Cartellà23:00 h

Església Parroquial de Sant Gregori En acabar hi haurà xocolata desfeta per a tothom

25 i 26 de desembre - 1 i 6 de gener

18:30 hgran Quina de nadal

Pavelló d’Esports Municipal de Sant Gregoriorganitza: C.B. Sant Gregori i A.E. Sant Gregori

29 i 30 de desembre

10 a 13 h i 16 a 19 h ParC infantil i Juvenil de nadal

Pavelló d’Esports Municipal de Sant Gregoriorganitza: Àrea de Joventut

5 de gener

CavalCada de reis17:45 h Canet d’adri

Pavelló d’Esports Municipal18:30 h Cartellà

Església Parroquial19:00 h ginestar

Plaça Joan Carles Arnau19:45 h sant gregori

Recorregut pel poble i arribada a plaça Francesc Maciàorganitza: Comissió de Reis de Sant Gregori

6 febrer

9:00 h CoPa Catalana Btt-o i PoPular Btt-o

Sortida Pavelló Esports MunicipalMés inforMaCió: www.santgregori.cat

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

3

SUMARI

E D I T O R I A L

Edita: AJUNTAMENT DE SANT GREGORI Avda. de Girona, 33 - Tel. 972 42 83 00 17150 - Sant Gregori

Consell de Redacció: Jordi Noguer, Quim Roca, Conxa Torrado, Eduard Grabulosa, Susanna Garcia, Jaume Peix, Carme Gubau, Pep Co-llelldemont, Enric Costa, Margarida Soler, Marissa Serret i Imma Bosch.

Col·laboradors: Joan Juventench, Mia Serra, Espai Jove - Cal Bolet, Casal d’avis i Zoom.

Portada: Fira del Pa i la Xocolata - Plaça Rafael Masó Foto: Conxa Torrado

7 en 1 no s’identifica necessàriament amb l’opinió que expressen els articles signats.

Maquetació: JJ Comunicació - Edició i Disseny, SL (Oriol Riu)Impressió: Palahí AGDipòsit legal: GI-1404-88ISBN: 0214-44-17

Amb la col·laboració de:

80 Potser “tocaria” parlar de la crisi i dels problemes que tenim els Ajuntaments per quadrar els pressupostos, potser hauríem de parlar del panorama politico-economic que plana per Europa, o de la prima de risc i dels “mercats”, però no. No en volem parlar, de tot això! Som conscients que aquests problemes existeixen i que hi hem de fer front, però volem ser optimistes i esforçar-nos

en remarcar les múltiples coses positives que hi ha al nostre entorn, que són moltes!

Tenim la sort de viure en una comunitat que, majoritàriament, té cobertes les necessitats bàsiques i que, a més, és molt solidària, cosa que queda palesat repetidament: en motiu de la recapta d’aliments a Sant Gregori també es va fer una bona recollida, per la Ma-rató igualment s’ha visualitzat l’esforç de les voluntàries per col·laborar. Això tant sols per citar dos exemples, sense esmentar les donacions particulars, que em consta que hi són, però que no estan recollides en cap estadística pública.

Durant aquestes festes tenim la sort de poder gaudir de múltiples actes populars oberts a tothom: l’escola ens oferirà dues representacions fantàstiques dels pastorets, els infants podran gaudir del Parc infantil de Nadal, hi haurà misses del gall amb xocolata desfeta per compartir. Tindrem quatre tardes de quina i la nit abans de reis serà una festa tant per als petits com per als grans.

No tenim cap dubte que la nostra comunitat funciona, que les relacions humanes són òp-times i que els llaços de bon veïnatge s’enforteixen dia a dia. Es veritat que els darrers anys Sant Gregori ha crescut en nombre d’habitants, que hi han vingut a viure residents nous i entenem que és tasca de tots afavorir la seva integració perquè uns i altres, els nous residents, els que hi porten anys i els que hi hem nascut, ens sentim lligats per el vincle del veïnatge. Si en algun moment ésser de poble podia haver representat una con-notació pejorativa, actualment no hi ha cap dubte que és un valor en positiu, enveja de molta gent de la capital. Nosaltres tenim aquest valor: potenciem-lo! Està a les nostres mans compartir, participar i col·laborar en les iniciatives populars i ciutadanes i fer un Sant Gregori cada vegada més obert i viscut.

No ens oblidem dels problemes, la responsabilitat a l’Ajuntament ens hi fa estar atents, però creiem que val la pena remarcar tot allò de positiu que tenim a l’entorn i que ens ajuda a ser una mica més feliços.

Deixeu-nos felicitar el Nadal a tothom, agraïr a les entitats i voluntaris les estones que dediquen a la comunitat i desitjar que el nou any porti el millor a cadascú.

BONES FESTES !

JORDI NOGUER I DE PALOLAlcalde

normes de col·laboracióels diversos materials (cartes, articles, treballs) que es lliurin perquè siguin publicats s’hauran de presentar a doble espai i identificant-ne l’autor, que podrà usar pseudò-nim si així ho explicita. La presentació de textos és preferible en format MS-Word o OpenOffice, en text pla (només negretes i cursives), sense marcs, ni taules, ni wordart, ni imatges incrustades. Les imatges convé presentar-les a part, amb un nom d’arxiu indicatiu del que són i on van. convé que tinguin bona resolució.

u els articles s’han d’enviar a: revista@santgregori.cat t

ActivitAts ............................................ 2

EDitORiAL ............................................. 3

sERvEis ................................................. 4

cARtA ObERtA ...................................... 4

ActivitAt municipAL ........................4-6

cAL bOLEt .........................................7-9

AnEm A L’EscOLA ......................... 10-11

pARLEm Amb .................................12-13

cAsAL D’Avis ....................................... 14

bAtEc pARROquiAL ........................... 15

EspORts .......................................16-20

ARA pARLEm D’ARA ......................21-27

EL RAcó DEL pAgès .......................... 28

LA REcEptA ......................................... 29

cOm pERDRE EL tEmps ... ................ 30

fiRA DEL pA i LA xOcOLAtA .................. 31

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

4

A C T I V I T A T M U N I C I P A L

L’OliveraEn el 7en1 núm. 22, de juliol de 1.997, s’hi publicava una carta meva en la qual lamentava la desaparició de l’olivera situada a la carretera de Canet, just en el trencant de la de Cartellà.El matí del diumenge 13 d’abril, un cotxe va sortir de la carretera i la va trencar.La desaparició d’aquest arbre era una llàstima, ja que romania en aquell indret des de temps immemorial, havia sobreviscut a condicions climatològiques adverses i servia per donar nom al lloc, de fet, la gent de la zona, per assenyalar aquell encreuament, sempre n’hem dit “l’olivera”, malgrat que l’arbre ja no hi fos.Avui estem d’enhorabona perquè sortosament hi ha qui s’ha preocupat de recuperar el símbol de la zona i fer-hi plantar de nou un arbre singular, una altra olivera o, millor dit, un grup d’oliveres, perquè es tracta d’un exemplar especial que té sis braços, d’aquesta manera és molt probable que en cas que algun cotxe l’envestís novament difícilment els trencaria tots, i per tant és d’esperar que tornem a tenir olivera per a molts anys.Vull deixar palesa la meva alegria per la recuperació d’aquest símbol que serveix de fita i referència a les persones que habitualment transitem per aquell indret i felicitar sincerament la persona que s’ha preocupat que en el trencant de Cartellà torni a lluir-hi L’OLIVERA i agrair-li que se n’hagi ocupat. Esperem que el temible, i sembla que inevitable, si tots no hi posem un veritable esforç, pas de la MAT, no la pertorbarà. Quan vulgueu podem quedar a l’olivera per fer un pas-seig per l’agradable paisatge de l’entorn.

Cordialment.RItA tORREbELLINs

ARA FA 75 ANYSSESSIÓ ORDINÀRIA DE 3/1/1937

S’acorda el pagament d’una factura en concepte de reparacions a Santa Afra, l’arranjament de les palanques i els treballs de realització del pont de Ginestar amb un import de 375,95 pessetes.Atès l’estat de guerra en el qual es troba el país, s’autoritza l’alcalde perquè es desplaci a la zona de Llançà, Portbou i Colera per tal de procurar abastiments al municipi de Sant Gregori de mongetes, cigrons i altres articles indispensables.

SESSIÓ ORDINÀRIA DE 10/1/1937L’alcalde dóna compte del seu desplaçament per obtenir productes indispensables i explica les dificultats existents. Ha aconseguit la paraula que rebran arròs. Conclouen que estudiaran quines són les gestions necessàries per fer venir productes de l’estranger.

SESSIÓ ORDINÀRIA DE 24/1/1937S’acorda el pagament d’una factura amb un import de 124,65 pessetes per a la manutenció anual de l’aviram de l’Ajuntament. També s’acorda el pagament d’una altra factura de 20 pessetes pel cost de la realització de les reparacions d’una palanca de la carretera del districte i la compra d’un tauló.S’acorda demanar pressupost per a l’adquisició d’un motor per a les Escoles de Constantins, ja que aquesta instal·lació no disposa d’aigua i és una necessitat bàsica.

SESSIÓ ORDINÀRIA DE 7/2/1937S’acorda després de formular diverses propostes, entre les quals hi ha: Tudela de Ter, Pla de Tudela, Ribera del Ter... canviar el nom al districte de Sant Gregori pel de Tudela de Ter. Es conclou que es realitzaran les diligències necessàries per tal que aquest acord sigui aprovat per la Conselleria de Seguretat i Interior i es procedeix a publicar-ho al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

C A R T A O B E R T A

t a u l a d e s e r v e i sAjuNtmENtS

Sant Gregori ..................................... 972 42 83 00Dilluns a divendres, de 9 a 14

Fax..................................................... 972 4290 79Correu: ajuntament@santgregori.cat

Web: www.santgregori.catCanet d’Adri, de 17 a 20 .................. 972 42 82 80

Dilluns a divendres, de 17 a 20Sant Martí de Llémena ..................... 972 44 30 34

Dilluns a divendres, de 9 a 14Sant Aniol de Finestres .....................972 44 31 11

Dilluns, dimecres i divendres de 17 a 19

RECuRSOS muNICIPALS Casal d’avis ...................................... 972 42 86 66Espai jove Cal Bolet ......................... 972 42 90 72Radio Sant Gregori (107,9) .............. 972 42 88 49Biblioteca “Miquel Martí i Pol” ....... 972 42 90 05Escola “Agustí Gifre” ...................... 972 42 81 82Llar d’infants “Els Escarlets” ........... 972 42 84 34

PARRòquIESSant Gregori ..................................... 972 42 81 56Sant Esteve de Llémena ................... 972 44 30 51Constantins ....................................... 972 42 08 07

SERvEIS ASSIStENCIALSConsorci Transport Sanitari ............. 972 41 00 10Consultori mèdic Sant Gregori ........ 972 42 99 28Dilluns, dimecres i divendres:

Horari ..........................de 8 a 14 i de 15 a 19’30Dimarts i dijous:

Horari ............................... de 8 a 14 i de 15 a 17 Urgències (laborables) ......................... de 20 a 24Urgències (caps de setmana i festius):

CAP Taialà .......................................... de 8 a 24CAP Güell ........................................... de 24 a 8Telèfon: ........................................................061CAP Taialà (Dr. J. Vilaplana) ........ 972 22 76 35 ....................................................... 972 22 76 36

ATS (horaris)de dilluns a divendres ....................de 9’15 a 12’15diumenges i festius (CAP de Taialà) ......de 10 a 11

Serveis socials al consultori ............. 972 42 99 28Assistent social ......................dimecres de 10 a 14Farmàcia ........................................... 972 42 98 01

EmERGÈNCIESAmbulància .................................................... 112Bombers ..........................................................112Mossos d’esquadra ..........................................112

ALtRES SERvEISIncidències enllumenat ..................... 972 20 20 78Incidències clavagueram .................. 972 20 20 78FECSA - ENHER (avaries) .............. 902 53 65 36Servei d’aigües ................................. 972 20 20 78Gas Girona (avaries i urgències) ...... 900 75 07 50

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

5

A C T I V I T A T M U N I C I P A L

Sant Gregori amb la Cooperació i la Solidaritat L’Ajuntament de Sant Gregori, cada any, reserva un percentatge del seu pressupost a destinar en projectes del Fons Català de Cooperació organització del qual en som socis. Aquest any la quantitat con-signada és de 6.300 euros. La major part es destinarà a un projecte que escollirà la Comissió de Cooperació dins l’am-pli llistat de projectes on donar suport a través del Fons Català de Cooperació. Malgrat tot, sovint sorgeixen emergències mundials on es demana destinar recursos.

És el cas del Corn d’Àfrica (Somàlia, Ke-nya, Etiòpia, Djibuti i Eritrea) on té lloc una de les sequeres més greus dels últims 60 anys derivant amb un problema alimentari i de salut per més de 10,7 milions de per-sones. En aquest cas la nostra contribució ha estat de 600 euros que sumats a la resta d’Ajuntaments i ens públics de Catalunya ja s’ha superat la xifra de 122.000 euros. Es pot consultar aquest projecte i el seu se-guiment a la pàgina web: http://www.fons-catala.org (és el projecte número 2386).

Noves parades de busA partir de gener de 2012 l’autobús de lí-nia regular (L301) just després de la dar-rera parada del nucli de Sant Gregori (sec-tor Torre) en direcció a Canet d’Adri, farà parada als següents punts: com fins ara a la marquesina del Raval-Bruguera i com a novetats també davant el Consorci Sant Gregori, a Ginestar-Cases del Corder i da-vant de la Urbanització del Pla de la Riba.

Així mateix en els trajectes que vinguin de Ca-net d’Adri en direcció Sant Gregori - Girona.

Els horaris on l’autobús passarà per aquestes noves parades són: u Les que tenen sortida de Girona a les 7:00 h. / 14:30 h. / 18:00 h. u Les que surten de Sant Esteve de Llémena a les 7:45 h. / 15:30 h. / 19:30 h.

Aquests punts es senyalitzaran amb uns pals metàl·lics normalitzats on hi figuraran els horaris exactes de cada parada. L’autobús de línia recollirà i deixarà usuaris/es sempre que aquests ho indiquin o estiguin esperant a la parada corresponent. D’aquesta manera es donaran més facilitats per l’utilització del transport públic als prop de 350 veïns d’aquesta zona del municipi.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

6

A C T I V I T A T M U N I C I P A L

mOvImENt DEmOGRÀFICDel 13 de setembre al 12 de desembre de 2011

DEFuNCIONS

MANUEL ESTEBAN i LANAO, de 76 anys, residia a Ca l’Es-• querrà de Sant Medir, va morir dia 13 de setembre de 2011. Fou incinerat al tanatori de Girona.JAUME FARRÈS i TORRENTÀ, de 70 anys, residia al C/ Lle-• vant, 2 de Sant Gregori, va morir el dia 17 de setembre de 2011. Fou enterrat al cementiri de Sant Gregori.ANTONIO LOZANO i BERNAL, de 60 anys, residia a Can Su-• reda, 29 de Girona, va morir al descampat d’accés a Sant Grau el dia 21 de setembre de 2011. Fou incinerat al tanatori de Girona.FRANCISCO FUENTES i ESPINOSA, de 62 anys, residia al • C/ Rocacorba, 25 de Sant Gregori, va morir el dia 11 d’ctubre de 2011. EUDALDO CARBONELL i POUS, de 93 anys, residia a Can • Carbonell de Domeny on va morir el dia 29 d’ctubre de 2011. Fou enterrat al cementiri de Sant Gregori. JOAN CASADEMONT i SERRA, de 86 anys, residia al C/ Pau • Casals, 4 de Sant Gregori, va morir el dia 3 de novembre de 2011. Fou enterrat al cementiri de Sant Gregori.SIMEON FARRERAS i PLANAS, de 86 anys, residia a Can Ro-• vira de Sant Gregori, va morir el dia 5 de novembre de 2011. Fou enterrat al cementiri de Sant Gregori.MERCÈ VICENS i PARDÀS, de 86 anys, residia al C/ Antich • Roca, 30 de Girona on va morir el dia 10 de novembre de 2011. Fou enterrada al cementiri de Taialà.

NAIxEmENtS

JOSÉ ARMANDO DOS ANJOS i DOS SANTOS, fill de José i • Elisabet, que resideixen a la Ctra. La Ponderosa-Valenti –Grup Planes de Domeny, nascut el dia 13 de setembre de 2011.ISAAC JURADO i ARIAS fill de Miguel Angel i Carmen, que • resideixen a l’Av. Girona, 40, bxs. 1a de Sant Gregori, nascut el dia 6 d’octubre de 2011.ISOLDA PALMA i REIXACH, filla de Santiago i Glòria, que • resideixen al C/ de la Llebre, 19 de Sant Gregori, nascuda el dia 14 d’octubre de 2011.CARLOTA ESPIGOL i NOGUER, filla d’Albert i Anna Maria, • que resideixen al C/ Carme Rius, 11 bxs. 1 de Sant Gregori, nascuda el dia 22 d’octubre de 2011.CLARA BOSCH i HERRERA filla de Lluís i Rosa, que residei-• xen a l’Av. Girona, 85, 1r 1a de Sant Gregori, nascuda el dia 25 d’octubre de 2011.BERTA PLANAS i CÍVICO, filla de Conrad i Maria Àngels, que • resideixen al C/ Rocacorba, 46, 1r 1a de Sant Gregori, nascuda el dia 30 d’octubre de 2011.JOAN AVILÉS i POSA, fill de José Ignacio i Sílvia, que residei-• xen al C/ Lluís Companys, 10 de Sant Gregori, nascut el dia 5 de novembre de 2011.POL VILARÓ i BUXEDA, fill de Jordi i Marta, que resideixen • al C/ Pardals, 10 de Sant Gregori, nascut el dia 4 de novembre de 2011.ALEX RODRÍGUEZ i MANTAS, fill de Jordi-Alexandre i Lau-• ra, que resideixen a la Plaça Catalunya, 2, 1r 2a de Sant Gregori, nascut el dia 3 de novembre de 2011.JANA PUIGDEVALL i BAUTISTA, filla de Jordi i Marta, que • resideixen a l’Avinguda Girona, 77, 2n A, nascuda el dia 7 de novembre de 2011.JAN TABERNER BALBI, fill d’Albert i Núria, que resideixen al C/ • Lluís Companys, 1 bxs. 1a, nascut el dia 8 de novembre de 2011.

CASAmENtS

ALBERT PUIG i LLORÀ de Canet d’Adri i LIDIA HIDALGO i • MASMITJÀ, de Sarrià de Ter, es varen casar a l’església parro-quial de Sant Gregori el dia 18 de setembre de 2011.GERARD MARTÍNEZ i CUTCHET i GISELA ARUS i ÁLVA-• REZ tots dos de Sant Gregori, es varen casar a l’església parro-quial de Sant Gregori el dia 22 d’octubre de 2011.JOAN PARES i SASANEDAS I ANNA ARMENGOL i TRIAS • tots dos de Sant Gregori, es varen casar al Jutjat de Pau de Sant Gregori el dia 22 d’octubre de 2011.PERE MARTÍN I GÁLVEZ i EVA PUJOLRÀS i FRIGOLÉ tots • dos de Sant Gregori, es varen casar al Jutjat de Pau de Sant Gre-gori el dia 18 de novembre de 2011.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

7

Èxit del Bus jove a les Festes d’Olot i de Girona

Un any més hem apostat per la mobilitat dels joves d’una forma cò-moda i segura. Des de l’Àrea de Joventut amb el suport del Consell Comarcal del Gironès hem portat els joves cap a les Festes del Tura a Olot a un preu molt assequible, 5 euros/jove (anada i tornada). Així doncs, el dissabte 10 de setembre a les 22:15 h va sortir l’autobús amb 41 joves des de Sant Gregori. Aquesta és una iniciativa en la qual també participen altres ajunta-ments del Gironès, alguns compartint autobús per poder aprofitar al màxim aquest servei. A continuació podem veure el quadre d’usuaris.

mercat d’intercanvi i de la segona mà9 D’OCtuBRE DE 2011

A la Plaça del Poble, més de 20 parades van participar durant tot el matí en aquesta iniciativa dins de la Setmana Verda.

BuS FEStES tuRA (OLOt) jOvESViladasens .................................................................. 8Sant Jordi Desvalls .................................................... 3Cervià de Ter ............................................................. 2Celrà ........................................................................ 30Vilablareix ............................................................... 14Bescanó ..................................................................... 5Sant Gregori ............................................................ 41

Activitats i notícies de l’Àrea de joventutActivitats organitzades per l’Àrea de joventut de l’Ajuntament de Sant Gregori

durant part dels mesos de setembre a novembre de 2011

També, durant cinc nits, 28, 29, 31 d’octubre i 4 i 5 de novembre es va posar en marxa el bus de les Fires de Sant Narcís a Girona, amb dues sortides des de Sant Gregori a les 23 i 24 h i tornades cada hora des de la 1:30 fins les 5:30 h de Girona a Sant Gregori. El cost del trajecte era d’1 euro anticipat o 2 euros al mateix bus. Malgrat la pluja que va acompanyar durant diferents nits de bus podem parlar d’una mitjana de 85 joves per nit, alternant grups i colles de diferents edats des de 14 fins a 29 anys.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

8

taller de reciclatge de roba13 D’OCtuBRE DE 2011

Personalitzar la roba s’ha posat de moda i per estar a l’última, de nou, es va organitzar el taller per crear originals peces de roba i comple-ments únics a gust dels joves.

taller de creps20 OCtuBRE DE 2011

Coincidint amb el Dia Internacional de l’Alimentació aquest any vam organitzar un divertit i nou taller per elaborar creps de tot tipus. És una jornada que serveix per recordar hàbits saludables en l’alimentació i de la importància de mantenir una dieta equilibrada en l’etapa juvenil.

taller de Còctels Saludables18 DE NOvEmBRE DE 2011

Amb motiu del Dia internacional sense alcohol, des de l’Àrea de Jo-ventut hem seguit amb la iniciativa d’ensenyar els joves a fer divertits combinats de fruites sense alcohol. Prop de 20 joves van participar en aquesta activitat al llarg de tota la tarda.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

9

Flaix de joventutFIRA DEL PA I LA xOCOLAtA En aquesta cinquena edició cinc joves del poble han col·laborat en les tasques d’organització con-juntament amb l’Associació de Comerciants de la vall i l’Ajun-tament de Sant Gregori. també, des de l’Associació de joves el quaranta-dos han col·laborat ac-tivament en els tallers i activitats durant tot el dia.

FACEBOOkmés de 725 joves ja són amics de l’Espai jove – Cal Bolet. Aquest és un dels canals més potents de difu-sió d’activitats i notícies de l’Àrea de joventut i amb el qual ja fa uns anys que s’hi treballa.

jOvES I ESPORtun equip de futbol sala format per joves del poble i sota el nom de Cal Bolet participa en la Lliga de Futbol Sala 2011 que s’organitza a Sant Gregori. L’equip rep el suport de l’Àrea de joventut amb una aportació en el cost de la inscripció i amb camisetes tècniques de l’Àrea de joventut per equipació.

PARC INFANtIL I juvENIL DE NADAL

Durant el 29 i 30 de desembre obrirem les portes d’una nova edició del PIjN a Sant Gregori. Aquest any també participarem en la campanya de recollida de joguines noves per a la Creu Roja. La recollida serà al mateix Pavelló d’Esports durant els dies del PIjN o els dies previs a l’Es-pai jove – Cal Bolet.

Concurs la Foto de l’Estiu 2011

Aquesta iniciativa que arriba a la seva segona edició neix amb l’objectiu de promoure la foto-grafia entre els joves. Totes les fotografies participants han estat exposades a unes de les sales de l’Espai Jove – Cal Bolet durant tres mesos. El primer premi ha estat per a Marta Pallàs de Sant Gregori, el segon premi per a Laura M. Meza de Canet d’Adri i el tercer premi per a Cristian Godo. Enguany el jurat va estar format per Àngel Vidal (membre del ZOOM), Núria Rodríguez (tècnica de joventut), Alba Compte i Sara Navarro (dinamitzadores de joventut) i Quim Roca (regidor de joventut).

A dalt, la imatge dels tres premiats acompanyats del regidor de joventut. A baix, la fo-tografia guanyadora d’aquesta edició i que serà portada del díptic d’Estiu x Joves 2012.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

10

A N E M A L ’ E S C O L A

Activitat d’hidroteràpia a l’EEE joan Riuuna de les activitats que es realitza a l’Escola d’Educació Especial joan Riu és la hidroteràpia a la piscina.

El nom procedeix del grec: Hidro (aigua) i Therapia (curació).

Per la seva característica d’ingravidesa i resistència al moviment, el medi aquàtic dóna la possibilitat de tenir sensacions i vivències motores que no són possibles en el medi terrestre. Per aquest motiu els nens que presenten alguna minusvalidesa troben dins l’aigua el seu mitjà ideal.L’aigua presenta una sèrie de propietats, com són: la pressió, la resis-tència, la temperatura, i els estímuls mecànics... que fan que la hidro-teràpia tingui un paper preponderant dins de la reeducació.Els seus beneficis representen un complement terapèutic important en tot tractament i/o rehabilitació de persones amb problemes funcionals, motors, etc. i contribueixen a aconseguir:

Tonificació muscular• Relaxació muscular• Disminució d’espasticitat• Facilita l’estirament de retraccions musculotendinoses• Facilita els moviments corporals en diferents plans espacials• Allibera del pes corporal• Activa la circulació• Habitualment produeix sensació de benestar i relaxació general•

EEE JOAN RIU

La importància dels 0-3Un infant neix. Passa els primers mesos de la seva vida en companyia de la seva família. S’acaba el permís de maternitat i el model de societat en la qual vivim ens encamina a portar aquest infant a una escola bressol. És el que és coneix com a 1r cicle d’educació infantil.Estudis certifiquen que, aquest cicle, el qual per a molta gent passa desapercebut i és infravalorat, és un recurs i una eina de prevenció contra el fracàs escolar, ja que activa actituds pedagògiques en les famíli-es i els infants, ajuda els infants a obtenir un bon desenvolupament global i facilita la detecció primerenca de trastorns i dificultats evolutives. I és per tot això que tothom hauria de be-neficiar-se de l’educació infantil com a ser-vei públic. Però en els temps de “crisi” que

corren, retallades de sou i disminucions de les ajudes, tant a les famílies com als cen-tres educatius, afecta de manera que cada vegada més famílies quedin excloses del cicle 0-3, a la vegada que afecta també als centres que imparteixen el 1r cicle, i això obliga a reduir el personal, a disminuir els pressupostos per a materials, equipaments i infraestructures... la qual cosa, i sense que ningú no s’hi pari a pensar, redueix la qua-litat del servei.Com a educadores de la llar volem expressar públicament el nostre descontent amb tot el que està passant i ens agradaria dir a aquelles persones responsables que com a professio-nals i a favor dels infants volem una educació de QUALITAT!!!!!

L’EqUIP EDUcAtIU

“Si creus que l’educació és cara, prova la ignorància”

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

11

A N E M A L ’ E S C O L A

La consciència fonològicaEducació infantil (3-5 anys) és la primera de les quatre etapes per la qual passen els nens/es

quan arriben a l’escola i és una de les més importants.

A l’escola reforcen molts dels aprenentatges iniciats a la llar d’infants i per mitjà de l’experimentació, l’observació i la manipulació en creen de nous.En el nostre cicle estem treballant un projecte que es va iniciar ja fa tres anys a l’escola amb l’ajuda de la logopeda. Ara ja es treballa a P3, P4 i P5: és el que s’anomena cons-ciència fonològica, i que és un element més a través del qual els alumnes es van iniciant en el procés de la lecto-escriptura.La consciència fonològica és l’habilitat per detectar, pensar en, i operar amb les unitats lingüístiques sono-res, com els fonemes, les síl·labes, les parts de les síl-labes, les paraules…El treball de consciència fonològica té com a objectiu des-contextualitzar les paraules, observar el seu funcionament i analitzar les relacions entre la forma i el significat. Si canvi-em un fonema per un altre podem obtenir una paraula dife-rent (gata/bata), també si el canviem de posició (arc/car) o bé si n’afegim o en traiem un (oca/coca). El que cal és anar donant pautes als nens/es per tal que vagin descobrint les diferents possibilitats dels fonemes.Les activitats que fem en el projecte de consciència fono-lògica ajuden els nens/es a reconèixer les semblances, les diferències, el nombre i l’ordre dels sons de la parla.

El que hem fet ha sigut estructurar el programa per cursos :A P3• treballem mitjançant apràxies, lotos de discrimi-nació auditiva, reproducció d’onomatopeies, contes, audicions i diferents cançons escollides per facilitar als nostres alumnes la tasca de la discriminació dels diferents fonemes que formen l’alfabet.

A P4• iniciem la feina amb les rimes, construcció de rodolins, picar paraules... fins a arribar a crear-ne de noves afegint-hi fonemes, ja sigui al començament o al final de la paraula que ja tenim.

A P5• els nens/es aconsegueixen transformar i crear paraules per mitjà de jocs, rimes, veure la diferència de significat de dues paraules que només tenen un fo-nema diferent (copa/sopa), trobar paraules amagades dintre d’altres paraules, comprendre les paraules dintre la frase...

Amb tot aquest treball intentem acompanyar els nostres alumnes en el seu procés maduratiu, entrenar-los i donar-los eines per arribar a fer una bona anàlisi fonològica i ser bons lectors i escriptors.

EscOLA AGUstI GIfRE

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

12

P A R L E M A M B . . .

Remei mulleras mascarellDesprés de parlar una llarga estona amb la Remei, hom arriba a la conclusió que el temps no passa igual per a tothom. I un cop has anat a casa seva i has vist tot el que fa, arribes a la conclusió que aquesta persona no dorm ni menja... només treballa. Bé, més que treballar hauríem de dir que frueix de les seves innombrables afeccions. Davant mateix de casa seva hi ha el pessebre que en dóna testimoni. I a dins de casa veurem pintures, dibuixos, quadres de flors se-ques... I projectes, molts projectes. El més immedi-at, posar en marxa el pessebre d’enguany, una obra d’art al bosc, que cada any va creixent.

Va néixer a Can Roseta de Cartellà, s’hi va casar i encara hi viu. Allí hi van viure els seus pares i els avis. És una casa al mig del bosc, plena de vida, gràcies al treball artístic de la Remei, ajudada sempre en tasques d’infraestructura pel seu home, en Josep, que és qui té cura també de l’hort des que es va jubilar, després de passar-se tota la vida conduint, primer autocars i després cotxes a la Diputació de Girona.Cartellà ha estat, és i serà la seva vida. De petita, va anar a l’escola de Carte-llà, amb donya Margarita, una mestra de la qual en diu meravelles: “A l’es-cola érem setanta alumnes, nois i noies, i treballàvem de debò. La senyoreta s’havia d’organitzar molt bé perquè tothom treballés. I, a més d’aprendre a llegir i escriure, ens preparava per a la vida. Tot al voltant de l’escola els alumnes teníem cura del jardí, hi treballàvem amb il·lusió, feia un pam de goig. I els divendres, abans de plegar, escombràvem l’escola. Els nois feien córrer les taules i cadires i les noies escombràvem. Tot net i polit”. Cer-tament parlem d’altre tipus d’escola, no sé si millor o pitjor que l’actual, però que donava resultats, la Remei no en dubta. Fins i tot va aprendre a cosir, una feina que va continuar tan bon punt als quinze anys va deixar les aules: “Tenia dues opcions que m’agradaven, fer de perruquera o modista. Però feia tant de temps que arreglava els cabells de tots els de casa i de les veïnes que vaig decidir dedicar-me a cosir. Als quinze anys ja cosia per a la gent de fora, mentre anava aprenent. Primer vaig anar amb la Lola de Sant Gregori i al cap de poc amb la seva filla Teresa anàvem juntes a Girona, amb bicicleta, a l’escola de Corte y Confección de les germanes Ferrer. No les espantava res. Ens explica una anècdota: “Un dia va nevar molt fort. En comptes d’anar a Girona amb bicicleta vam agafar el cotxe de línia. Però a la tornada, no coincidien els horaris, així que vam tornar amb la Teresa a peu des de Girona, dues hores. I una bona part del camí el vam fer de fosc. No portàvem llum, sort que la blancor de la neu ens il·luminava. I això sí, el trànsit no ens va pas molestar gens. No va passar cap mena de vehicle. Vam arribar a casa a les vuit del vespre. La veritat és que els pares estaven una mica preocupats. I no hi havia mòbils per poder trucar. Moltes alumnes de Girona mateix no es van atrevir aquell dia a anar a classe. Vaig cosir durant trenta-cinc anys, fins que vaig plegar per problemes a l’esquena”. Però no només cosia, ajudava en les tasques de pagès quan hi havia molta feina, que era sovint. Eren uns pagesos petits, però tenien vaques, porcs, gallines, conills i l’hort era essencial en aquella època. “I anàvem a rentar la roba a baix, a la riera de Canet”, ens diu sense donar-hi més importància. Això vol dir que la Remei treballava tant de nit com de dia.

La Remei davant de la Torre Galatea de Figueres, reproduïda al pessebre.

Foto típica del casament.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

13

P A R L E M A M B . . .

La Remei ha estat sempre una persona prematura en tot. Als quinze anys, a més de cosir, tenia temps per anar al cinema a Sant Gregori i al ball. Però també a aquesta edat va començar a festejar amb en Josep, que en tenia dinou. Al cap de mig any ja eren promesos. “Sempre el mateix”, recalca ben convençuda. Quan va deixar de cosir es va dedicar a l’art. I quin art. Veient la molta obra de tota mena que ha fet hom es queda bocabadat. Quadres mera-vellosos, punts de llibre, postals. I el més curiós, no va anar mai enlloc a aprendre. És totalment autodidacta. Això dels gens deu ser veritat. Fins i tot ha fet exposicions a casa nostra i a l’estranger. No és estrany, doncs, que un bon dia decidís fer un pessebre a l’aire lliu-re: “A casa sempre havíem fet pessebre per Nadal. Era una tradició molt arrelada. Però vaig pensar que podia fer una cosa més seriosa. I em vaig apoderar del bosc de davant de casa per deixar anar la meva imaginació. Primer, vaig anar aixecant esglésies i ermites de la Vall de Llémena i escenes del pessebre. Més endavant, vaig col·locar tots els diorames de la Vall de Llémena en un costat i vaig començar a reproduir monuments de Catalunya”. Mentre anem caminant pel mig del pessebre, descobrim edificis singulars com la catedral de Barcelona, el temple de la Sagrada Família o l’església de Boí. Hi són representades totes les comarques catalanes. El primer any el pessebre ocupava cent cinquanta metres qua-drats, però ara ja passa dels vuit-cents. I l’aigua que baixa.Amb el temps, segons m’explica la Remei, ha anat perfeccionant els sistemes de construcció. No oblidem que el pessebre està tot l’any a sol i serena. Això vol dir que les escenes fetes amb suro s’han anat de-teriorant. Ara utilitza materials més consistents. Primer fa la maqueta i després el plasma en el lloc adequat. L’any 2010 ja havien visitat el pessebre de Can Roseta unes 50.000 perso-nes, que aviat està dit. Durant l’època nadalenca la gent hi pot anar quan vulgui. Quan es va fosc s’encenen els llums que il·luminen tots els diorames i que donen al pessebre un to especial. No es cobra entrada i la gent hi deixa la voluntat per ajudar a les moltes despeses que ocasiona una obra així.

La família reunida a Can Roseta.

La Remei em dóna un programa de la inauguració del pessebre 2011. L’acte estava previst per al diumenge dia 11 amb l’actuació de la Coral de Sant Gregori, la tradicional xocolatada i el sorteig d’un cistell de productes artesanals elaborats a casa i una obra d’art floral de la seva col·lecció. Veritablement la Remei és d’aquelles persones que fa gran un poble, Cartellà, i un municipi, Sant Gregori.

cARmE GUbAUPEP cOLLELLDEmONt

L’Ariadna, en Jaume i la Ingrid, els tres néts de la Remei

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

14

C A S A L D ’ A V I S

Les activitats del Casal Sant Grau durant aquest anyFer-se gran vol dir, entre d’altres coses, arribar a l’edat de la jubilació, però de cap manera vol dir deixar de fer coses ni quedar-nos al sofà amb els braços plegats, la prova és la vida que hi ha en el nostre Casal i les activitats que s’hi programen. Durant aquest any 2011 s’ha fet tot això:

El primer diumenge de cada més: ball amb música en viu.

Un dimarts al mes hi ha la projecció d’una pel·lícula de cinema, triada per nosaltres mateixos, per tant sobre temes que són del nostre gust.

L’últim dimarts de cada mes es va d’excursió a diferents indrets:El mes de gener vàrem passar el dia a la Garrotxa visitant el mu-• seu dels Sants d’Olot i una ruta remença per la Vall d’en Bas.El febrer, al Penedès, vam visitar Sant Martí Sarroca i les caves • Romagosa.El mes de març vàrem visitar el museu industrial del Ter de Manlleu i • a la tarda vàrem fer la ruta literària M. Martí i Pol per Roda de Ter.Aquest mes també es va anar a Púbol i als Àngels.• Abril: Sant Joan les Font i ruta per quatre volcans amb carrilet • partint de Santa Pau.El mes de maig vàrem anar a Perpinyà utilitzant l’Ave des • de Figueres i també vàrem visitar un petit museu dedicat a l’aviació.El mes següent: vàrem tornar a França per fer un passeig pel Ca-• nal del Midí des de la població d’Homp, visitant Minerva i el museu dels barrets.El mes de juliol la ruta va ser per Beget i Setcases.• A l’agost ens vàrem atrevir a anar fins a Tuixent (museu de les tre-• mentinaires), Sant Llorenç de Morunys i al santuari de Queralt.El setembre vàrem passar el dia al Delta de l’Ebre, i vam gaudir-• hi un passeig pel riu, de la gastronomia i de l’ecomuseu.Va seguir l’octubre una excursió a Raimat (Lleida)• El novembre vàrem anar a Sant Miquel de Cuixà, la Vajol i el • museu de la tècnica de Figueres.Aquest mes també vàrem fer una sortida per acudir a l’espectacle • d’El Molino de Barcelona.El mes de desembre cada any se celebra el Prenadal amb una • excursió sorpresa.

S’han fet diverses xerrades i tallers sobre temes que són d’interès per a la gent gran:

L’exercici físic i el cor.• Malalties cròniques a la tercera edat.• Taller de memòria. • El sòl en la transmissió de malalties.• Exercici físic i prevenció de caigudes.• Diverses sessions de dinamització en el parc de salut.• El dolor i el bon ús dels analgèsics.•

S’ha establert el costum de fer un berenar al mes, i celebrar així el di-jous gras, la castanyada, xocolatada, els sants i altres no temàtics.

Durant tot l’any funciona el taller de labors coordinat per la Sra. Mont-serrat Riera.

També hi ha classes gratuïtes d’informàtica per a qui tingui interès a aprendre’n.

Un grup de persones fa gimnàstica regularment.

Amb tot això no ens hem d’oblidar de la festa de l’Homenatge a la Gent Gran que té lloc cada any el dia 1 de maig, la festa del soci del primer diumenge d’octubre i el viatge de la primera setmana de setem-bre que enguany va ser a la Toscana.

Grans sí, però actius!

Una sortida del Casal

Parc de salut

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

15

B A T E C P A R R O Q U I A L

torna el Nadal

Pessebre vivent Sant Martí de Llémena 2009

Faig un parèntesis en el fer de cada dia, tan carregat de presses, obli-gacions, maldecaps, i és quan aprofito per fer la meva aportació en la revista 7 EN 1. Quan faig aquest escrit no tinc la data de la publicació de la pro-pera edició de la revista, però estic ben segur que serà pels volts de Nadal. És per això que voldria fer alguna consideració sobre aquesta festa a la nostra terra i sobre el que ha de representar en nosaltres aquí i arreu del món. El sentit més profund del Nadal és el mateix per a tots el qui creuen en l’amor de Déu, sigui esquimal, xinès, africà o oriental. Estic iniciant aquesta meva col·laboració en la revista i des del despatx estant encara veig molts arbres amb les fulles que es re-sisteixen a deixar enrere l’estiu. La tardor no perdona i a la fi no quedarà cap arbre amb fulla que s’hi aguanti. Quedarà l’arbre nu i haurà de conviure amb el fred i la monotonia de l’hivern. Aquesta imatge em fa viatjar a la meva infantesa, quan amb el nas encetat, les galtes vermelles i les mans clivellades, plantaven cara al fred rigorós perquè s’acostava un “estiuet” enmig de l’hivern. Era el temps de Nadal. Poca cosa sabien de les “vacances” de Nadal, de la “noche buena”, de la “noche vieja”, de la “grossa”, dels raïms, dels aparadors i les seves ofertes (no fos que quedéssim amb gana).El meu record és encara tendre i alhora enyoradís, ja que es refu-gia en una veritat que no passarà mai. El record del Nadal de quan érem petits, i que alguns conservem, no és il·lús, ja que el vam viure amb alegria. El nostre entusiasme es fonamentava en la fe dels nos-tres pares i avis. El convenciment del que celebraven el vam heretar de l’experiència de vida que els més grans ens van transmetre. Ells van viure els seus dies amb esforç i lluita, però sabien aixecar de la terra els ulls i de cara al cel esbufegar: Ai, Senyor, ajudeu-me!

Els més grans tenien l’esquena vinclada pel treball de la terra, però la mirada esperançada estava posada sempre en el cel. I a l’hivern, en la foscor dels dies curts, i la duresa del clima, la Nit de Nadal lluïa més que cap altra nit de l’any, i dins les llars hi resplen-dia una claror especial que no igualava a cap estel del cel. N’era tan d’especial aquella nit que tots deixaven d’hora les arades, els tràmecs i els cistells. S’arreplegava el bestiar prompte, i mudats més del que era costum, es reunien una o diverses famílies al voltant de la taula per celebrar el sopar de Nadal. Diu una tradició que els pagès que treballava lluny de la casa pairal o de la masia, per fer-li agradable la tornada, els nens posaven llums d’oli en els arbres que duien cap a casa i d’aquesta manera escurçar-li el trajecte. I en la Nit de Nadal es feia realitat en aquelles llars la proclama dels àngels: Pau a la terra i als homes de bona voluntat. S’acomplia novament l’obra salvadora de Déu, que en fer-se petit i un més de la família duia a terme les esperances d’un poble que creu, espera i estima.I nosaltres, amb tantes comoditats, benestar superflu, necessitats co-bertes en excés, més dies de “festes nadalenques” del compte, etc., realment, el dia 25 de desembre celebrem, festegem, vivim el misteri de Nadal, la promesa feta realitat de Déu amb nosaltres?Recordo amb quin deler, amb els meus germanets, anàvem a cercar un tió que fos fàcil d’encendre, i, amb el nas vermell i el baf que ens sortia d’entre la bufanda i de sota el nas, el carregàvem a les espatlles amb molt de respecte. El mimàvem i esperàvem el dia de fer-lo cagar, contents de que fóra generós i ens congratulés amb uns macarrons, unes mandarines i potser amb uns bons mitjons. Ah!, i cap marrec del meu carrer no s’oblidava de dir: gràcies tió!

ENRIc cOstARector

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

16

E S P O R T S

Esport a Sant Gregori: Recorda bé aquestes tres dates! Sant Gregori torna amb força dins el món de l’orientació

amb dues proves el proper mes de febrer i amb el Raid vall de Llémena al març. u Diumenge 6 de febrer: Copa Catalana BTT-O (federats) i Cursa Popular BTT-O, tot organitzat pel club esportiu Sarró-O.En aquesta prova es combina l’orientació amb un mapa juntament amb la bicicleta de muntanya. Els diferents circuits segons la ca-tegoria seran per la zona del pla de Domeny i Cartellà, amb sortida al Pavelló Municipal d’Esports de Sant Gregori. u Diumenge 26 de febrer: Cursa Popular i Escolar d’Orientació organitzada pel club esportiu Aligots. Amb diferents categories i nivells de circuits, retornem al mapa d’orien-tació de Sant Gregori per la zona de l’Arge-laguet i Barri de l’Església amb sortida a la zona de l’Espai la Pineda.

De les dues proves esportives en donarem més detalls a mesura que s’acostin les dates a la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Gre-gori: www.santgregori.cat

2a Edició del Raid vall de Llémena

u El dissabte 24 de març de 2012: Arri-ba la segona edició del Raid a la Vall de Llémena, organitzat per Límit Zero amb el suport de la Mancomunitat de Municipis, Aquest any amb sortida al cor de la Vall, a Granollers de Rocacorba, les proves trans-

correran per la part alta de Sant Martí de Llémena i Sant Esteve de Llémena - Sant Aniol de Finestres. Amb les disciplines de tresc, BTT, orientació, patins en línia i tir amb arc hi haurà recorreguts per la catego-ria d’elit i iniciació nivell mitjà i baix.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

17

E S P O R T S

Projeccions d’esportsa Sant Gregori

92 dies al PirineuEl passat dimarts 29 de novembre a l’Espai la Pineda vam tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà, amb els seus tres protagonistes, el repte personal i esportiu que va suposar l’es-tiu de 2010 creuar a peu i escalar els Pirineus de Banyuls a Hendaia. L’Isaac, en Jordi i en Lluc ens van explicar l’espectacular recorre-gut i totes les experiències que van viure du-rant aquests tres mesos de travessia. Aquesta projecció ha estat organitzada per la botiga d’esport Aresta amb la col·laboració de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Sant Gregori

Agrupació Esportiva Sant GregoriL’Agrupació Esportiva Sant Gregori celebrarà les festes nadalenques amb els principals equips de l’Entitat en posicions capdavanteres.Pel que fa al primer equip, està col·locat per lluitar per l’ascens a 2a Catalana , i en futbol base, el Juvenil A i el Cadet A pre-senten les seves credencials per pujar a 1a Divisió.Pel que respecte a la resta d’equips de l’Agru-pació, cal destacar que els nens de l’Escoleta

s’han adaptat molt bé a l’activitat, i comen-cen a adquirir els hàbits necessaris per apren-dre els primers conceptes futbolístics.Recordem que juntament amb el club de bàs-quet de Sant Gregori, organitzem una nova edició de la Quina de Nadal, que tindrà lloc al Pavelló Municipal del poble els propers 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener.L’Agrupació us desitja unes bones vacances de Nadal

Club Bàsquet Sant Gregori - Esport i solidaritatEntre els passats dies 5 i el 26 de novembre la Federació Catalana de Basquetbol ha dut a terme una campanya solidària amb el títol “FES LA TEVA CISTELLA”. La campanya ha tingut per objecte la recollida d’aliments i/o diners per lliurar-los a Càritas, que, al seu torn, els lliurarà a les persones més necessita-des de casa nostra.Des del Club Bàsquet Sant Gregori hem fet tot el que ha estat al nostre abast per col-laborar en aquesta campanya i ens hi hem adherit incondicionalment. Fa temps que TV3 va popularitzar un personatge simpàtic, el Capità Enciam, que feia campanya a favor del medi ambient i que acabava el seu discurs tot dient: “els petits canvis són poderosos”.

L’aportació del C.B. Sant Gregori a la cam-panya “Fes la teva cistella”, si bé és petita, serà poderosa sumada a les aportacions de tots els clubs de bàsquet de Catalunya, i el gest dels pares i mares dels nostres nens i nenes ja ha estat de per si poderós: els hem ensenyat que a través del bàsquet, i de l’es-port en general, i amb molts pocs diners, es poden ajudar persones i famílies que pas-sen per greus dificultats. Certament, “Els petits gestos són poderosos”.

Siguin aquestes línies un reconeixement a la iniciativa solidària de la Federació Catalana de Basquetbol i a totes les persones i entitats que l’han feta possible.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

18

E S P O R T S

Club Escacs Sant Gregori

Club Patinatge Sant Gregori

Amb l’arribada de la tardor, tornen els campi-onats provincials d’escacs: d’una banda l’ab-solut, i de l’altra el femení. Aquest any, del club d’escacs Sant Gregori, l’Antoni Foix ha jugat l’absolut i la Laura Garcia, el femení.En el moment de fer aquest escrit, l’Anto-ni Foix porta tres punts de sis partides, i es manté a la part mitjana de la classificació del campionat provincial individual.Pel que fa al femení, la Laura Garcia va acon-seguir quedar campiona provincial, després de guanyar les cinc partides de què constava el torneig. A partir de finals de gener començarà el cam-pionat per equips. El Sant Gregori ja fa uns

quants anys que juga a primera categoria gi-ronina i en els últims quatre anys sempre s’ha quedat a les portes de l’ascens: o bé quedant tercer (pugen els dos primers), o bé quedant quart, però a mig punt del segon classificat. Esperem que aquest any la sort ens acompa-nyi i puguem aconseguir l’ascens que fa tants anys que busquem. Ja per acabar, recordem que ens reunim els divendres al vespre al Centre Cívic, a partir de 2/4 de 7. Tothom hi és benvingut. A més, si algú té interès a veure les competicions per equips, els diumenges que l’equip jugui a casa ens podreu trobar jugant al Centre Cívic des de 2/4 de 10 fins cap a 2/4 de 2.

Ja tenim el Nadal a tocar, ja es poden veure els llums pels car-

rers, els torrons a les botigues, i ja comen-cem a pensar en com decorarem la casa. Doncs el PA Sant Gregori no pot ser menys, i ja en ple novembre estem entrenant el Festi-valet de Nadal, en què representarem coreo-grafies nadalenques molt divertides. Si voleu gaudir d’un bon esperit nadalenc i entrar ben

animats a les festes nadalenques, el repre-sentarem el 17 de desembre en el pavelló de Canet d’Adri.Aquest any el club ha tingut bons resultats, tant en les proves comarcals com en les fede-ratives, com ja us hem anat informant en els números anteriors de la revista, estem molt contentes de les nostres patinadores, que amb esforç i constància de mica en mica van dei-

xant el club de patinatge de Sant Gregori ben alt. Per tant, des d’aquí, a la revista, volem fe-licitar totes les patinadores i el patinador que aquest any han assolit les diferents proves i campionats que se’ls hi han anat posant a da-vant, i també animar les entrenadores perquè continuïn entrenant i animant les patinadores.Així que el PA Sant Gregori us desitja a tots molt bon Nadal 2011.

Laura Garcia, campiona de Girona.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

19

E S P O R T S

EL REPtE

Propera parada: Atenes 2012S’acosten les dates de Nadal, i en “xevi”, recorda com pel tió d’ara fa cinc anys va rebre un regal “…i quin regal!” comenta: una inscripció per a la marató de Barcelona 2007. Aquí comença aquesta història d’en xevi i en “trias”, que els han dut a córrer per diverses ciutats europees.

En Xevi, sempre motivat pels reptes, deci-deix afrontar il·lusionat aquest nou objectiu, córrer 42,195 km guiat pel seu oncle, tot un expert en maratons, comença l’entrenament. Alhora se li presenten els primers dubtes, com m’haig de preparar, realment podré aca-bar la marató... Després de tres mesos d’entrenament, amb sortides de tres o quatre dies per setmana, per córrer una mitjana de 40 Km/setmanals i compaginat amb dues mitges maratons i una sortida llarga d’uns 30 km, assoleix aquesta primera Marató, acompanyat del seu oncle, amb un temps d’unes quatre ho-res. Animat per l’èxit, aquest mateix estiu, juntament amb en Trias, decideixen aga-far la bicicleta i anar-se’n a fer el Cami-no de Santiago. Van ser vuit dies carregats d’anècdotes, per fer 840 Km entre Ronces-valles i Santiago. És una experiència molt recomanable, que dos anys més tard van tornar a repetir. És aquí on en Xevi convenç a en Trias per afrontar una nova Marató, París 2008.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

20

E S P O R T S

En aquesta època tots dos jugàvem a futbol, i va ser realment difícil compaginar el futbol amb els entrenaments. Recordo que en l’en-trenament més llarg que vàrem fer, varen ser tres voltes a la volta Sant Gregori, 18 km en total”, comenta en Trias. I a sobre, la mateixa setmana de la marató, en Xevi és hospitalit-zat per unes fortes enginyes. El metge li desa-consella córrer. Tot i això, en Xevi agafa les “bambes” i cap a París.Un cop a París, el dia abans de la Marató, al lloc de recollida de dorsals, es comencen a fer a la idea del que significa córrer en una de les grans maratons europees: un ambient atlètic de milers de persones, que fins ara mai no havien vist; tota una ciutat com París, en-tregada a aquest esdeveniment. Finalment, arriba el dia de la Marató, i tot i l’eufòria del dia anterior, en Xevi fa cas als consells mè-dics i decideix no córrer.Amb sortida i arribada a l’Arc de Triomf, un impressionant riu de gent de més de 40.000 persones, que ocupen gairebé tots els Champs Élysées, acompanyen a en Trias, que afronta sol la seva primera Marató. Després de molt de sofriment i animat per una banda musical instal·lada a cadascun dels 42 km del recor-regut, i pels múltiples avituallaments, situats a cada 5 km, en Trias acaba la Marató. A par-tir d’aquí van venir les maratons de Berlín

(segurament la Marató més multitudinària i important d’Europa), Madrid i Praga.Amb l’experiència adquirida podem dir que per córrer una marató no t’has de deixar por-tar per l’eufòria inicial i t’has de saber dosi-ficar molt bé fins als primers 20 Km, quan comença l’autentica lluita d’autosuperació. Dels 20 als 30 km comencen a aparèixer els primers símptomes de fatiga importants, i del km 30 al 35 és l’anomenat “mur”, en què hi

josep Pallarès medalla de bronze a Nova York

ha la majoria d’abandonaments d’una mara-tó. A partir dels 35 km, els ànims de veure l’arribada a prop, poden amb el cansament i t’ajuden a acabar. Ara ens espera un nou repte, la mare de totes les maratons, Atenes 2012. Animem tothom que vulgui a participar-hi, que no s’ho pensi, que amb un entrenament adequat i sobretot amb moltes ganes, tothom que s’ho proposi ho pot aconseguir, l’experiència val la pena.

Aquest any els Jocs Mundials de Policies i Bombers van tenir lloc a Nova York entre el 27 d’agost i el 5 de setembre de 2011. Jo-sep Pallarés Burbail, veí de Sant Gregori i bomber va participar en la prova de cross country de 10 km el dia 2 de setembre i va obtenir la medalla de bronze en la categoria open (de 18 anys a 29 anys). La prova es va desen-volupar a Cortland park al barri del Bronx. Entre totes les cate-gories van participar uns 600 corredors entre policies i bom-bers de tot el món. Des d’aquí, felicitar en Josep per aquesta gesta. Els propers jocs seran d’aquí 2 anys a Belfast.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

21

A R A P A R L E M D ’ A R A

Els caçadors de Sant Gregori - Constantins

La població de senglars al municipi de Sant Gregori i a tota la vall de Llémena és molt nombrosa. Cada temporada de caça (de se-tembre a març) s’abaten de 100 a 120 sen-glars, ja que és l’única manera de controlar la densitat de població de l’espècie. El senglar és un animal que no té depredadors naturals i no l’ataca cap mena de malaltia. La seva pro-blemàtica està en causar accidents de tràfic i danys als camps de conreu.

La societat de caçadors està composada per uns 140 socis federats quasi tota la majoria gent del municipi, dels quals uns 30 es dedi-quen a la cacera del senglar juntament amb la colla de Constantins, una activitat molt ar-relada al municipi, funcionant com societat de caçadors amb el numero 06433 al registre d’entitats esportives de la Secretaria de l’Es-port de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1990.

El passat 1 de novembre, la colla de caçadors de Sant Gregori-Constantins van caçar a la Bruguera de Sant Gregori aquest senglar amb un pes de 125kg, amb molta possibilitat d’obtenir medalla per la mida dels ullals. Aquesta va ser una feina d’equip entre tota la colla.

La societat de caçadors Sant Gregori - Constan-tins és una entitat sense ànim de lucre i que es finança gràcies a les quotes dels mateixos socis invertint en la repoblació i alliberament d’espè-cies cinegètiques (conills, perdius i faisans) i a la conservació del vedat de 1.584 hectàrees.

DIEGO mARtOspresident de la

Societat de Caçadors de Sant Gregori

A la fotografia, la colla de caçadors i el gran senglar

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

22

A R A P A R L E M D ’ A R A

5a Fira del Pa i la xocolataTot i la pluja del passat diumenge dia 20 de novembre, la cinquena edició de la Fira del pa i la xocolata de Sant Gregori, organitzada per l’Associació de comerciants i l’Ajuntament, va aplegar prop de 3.500 persones que van poder gaudir d’espectacles, degustacions, ta-llers i, sobretot, de molta xocolata. Enguany el nombre d’artesans de la fira amb dolços de xocolata i pa es va incrementar, i també els espais de taller destinats a la mainada. Com a novetat, al matí vam poder gaudir de l’espec-tacle de carrer de la Banda del Surdo i de la degustació de xocolata d’Omni Vi. A la tarda, l’associació de pensionistes i jubilats de Ta-ialà ens va sorprendre amb una desfilada de vestits de paper de col·leccionista, i la Cia. Alça Manela va posar el punt i final d’una jornada plena d’activitats, amb l’espectacle infantil Cuinats Manela.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

23

A R A P A R L E M D ’ A R A

El Rebost de la vall Recollida d’aliments i robaEl Rebost de la Vall és una entitat del poble que ha engegat un projecte principalment de recollida d’aliments al conjunt de la Vall de Llémena per a persones que ho necessitin dels quatre municipis: Sant Gregori, Sant Martí de Llémena, Canet d’Adri i Sant Aniol de Finestres.

Tots els veïns i veïnes que hi vulguin col·laborar poden aportar els aliments a l’edifici del Sindicat de Sant Gregori, situat al Carrer de Baix, 82 (costat Plaça de la Sardana), cada dilluns de 16 a 20 h.

Es recomanen aliments envasats: Llegums, oli, llaunes de conserva, arròs, farina, formatgets, • patates, sucre, pasta, galetes...A part de la recollida d’aliments, també es recull roba usa-• da en bon estat.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

24

A R A P A R L E M D ’ A R A

Biblioteca miquel martí i Pol

Encara que a la revista no hi surtin massa fotos, de gairebé totes les activitats, en tenim. Les podeu consultar al nostre bloc: www.bibliotecadesantgregori.blogspot.com

“Si el pas d’acostar-se als llibres es fa amb els adults, el nen arriba més lluny que si se’l deixa sol” Pàg. 8 de l’article “un cafè amb Mariona Cabassa”

de la revista Faristol, núm. 70.

Activitats passades

El dimarts 20 de setembre, i dins de Gironadeconte, els usuaris de la biblioteca vàrem poder gaudir dels contes per a adults de la mà de Carles Alcoy, que va ser molt expressiu i ho va fer molt bé.

Properes activitats

Les activitats per al proper trimestre encara no estan concretades. Dis-culpeu les molèsties.

Novetats

PER A ADuLtSBasquetmania : 25 anys viatjant amb el bàsquet català i europeu / Jordi Robirosa• Timbuktú / Paul Auster ; traducció de Xavier Pàmies i Giménez (N AUS) (XL)• Balzac i la petita modista xinesa / Dai Sijie; traducció de Marta Marfany. (N DAI) (XL)• No se sap mai / Imma Monsó. (N MON) (XL)•

INFANtILSPer als més petits

M’agrada la fruita : un llibre per mirar i tocar / Lorena Siminovich (I0 CRU)•

Per als que ja llegeixenEls Cinc continents / Thierry Laval (I JUGUEM)• Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa? / Raquel Díaz Reguera (I1 THU)•

Per als que els agrada llegirLa Meva primera guia d’ocells / José Luis Gallego (I ANIMALS ; LLIBRE + CD)•

CòmICEl Retorn / Raymond Reding; Françoise Hugues (IC REC)• L’Hivern del dibuixant / Paco Roca (C ROC)•

Notes diverses

Com molts de vosaltres ja deveu saber la Marisa ha estat i, en aquests moments, està de baixa, per tant, disculpeu que l’article de la revista no estigui tan complert com en les darreres edicions!

El divendres 7 de novembre i dins de la 6ena Setmana Verda de Sant Gregori vàrem comptar amb en Quim de Vadecontes per explicar-nos “Contes ecològics” i un preludi musical a càrrec d’Isabel Mier, alumna de l’Escola de Musica de Sant Gregori. Totes dues persones ho varen fer molt bé!

El passat 21 de novembre vàrem poder gaudir del conte “El caçador de petjades” de la mà d’en Jordi i l’Andrea, components de “Contes en Sol Major”. També vam poder escoltar un preludi musical de la mà de Pau Rodríguez al saxo soprano i de Pau Ramírez al piano. Tots ho van fer molt, molt i molt bé!!!

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

25

A R A P A R L E M D ’ A R A

Activitat Dones de la vall Associació

Com ja és habitual, aquest ha estat el setè any, del 14 al 16 d’octu-bre, un grup de trenta-cinc dones vàrem viure un cap de setmana del qual en podríem dir de “pausa-relax” enfront de l’estrès quotidià. Aquest any hem visitat Venècia, Pàdua i Verona, durant tres dies molt ben aprofitats hem fet visites guiades a les tres ciutats al mateix temps que gaudíem juntes de tot el valor afegit que té una sortida en grup.En un altre àmbit hem treballat per recaptar diners per a la Marató, primer amb un taller dirigit i coordinat per l’Aurora Morales i en el

qual s’hi pintaren elements decoratius, que juntament amb davantals i altres elements d’artesania amb la col·laboració de la Rosa Armen-gol, la Montse Riera i diverses senyores del casal, varen servir per muntar una atractiva parada durant la fira del pa i la xocolata del 20 de novembre quan, malgrat la inestabilitat del temps, varem fer una bona recaptació que, juntament amb la de la parada del mercat del dia 18 de desembre, s’han entregat en benefici de l’edició d’enguany de la Marató de TV3.

Festival de tardor 2011

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

26

A R A P A R L E M D ’ A R A

Festa majorde Sant medir

8 i 9 d’octubre de 2011(2on cap de setmana d’octubre)

Festa majorde taialà

18 de setembre de 2011(3er diumenge de setembre)

Aplec deSant Grau

12 d’octubre de 2011(Dia de Sant Grau)

FIRES

APLECS

FEStES

mAjORS

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

27

A R A P A R L E M D ’ A R A

l’ateneu V L

L’Ateneu de la Vall de Llémena ha posat en marxa aquesta tardor un nou projecte: el club de lectura. El passat dijous 6 d’octubre al ves-pre vàrem fer la primera trobada. Va ser molt satisfactori veure que comencem un itinerari que ens pot aportar noves percepcions, nous coneixements i noves maneres d’interpretar un text a partir de la posa-da en comú d’allò que el text ens suggereix a cadascú de nosaltres. La idea de crear aquest club de lectura va sorgir ja fa un temps després de reiterades converses respecte la conveniència de muntar un grup a Sant Gregori. La intenció més bàsica és crear un punt de trobada i de debat i alhora establir un fòrum prou interessant perquè escriptors, editors i experts en literatura valorin la possibilitat d’acompanyar-nos en les nostres tertúlies. Aquest és l’esquelet: un grup de gent, uns llibres per llegir i un lloc per trobar-nos i debatre sobre les nostres lectures. Llegir és un “plaer acumulatiu” diu la professora de literatura de la UB Laura Borràs a Perquè llegir els clàssics avui. Quan més llegeixes, més vols llegir i més gaudeixes perquè “una lectura et porta a una altra, i aquesta a una tercera...” i així vas ampliant els teus horitzons literaris i de coneixement i les teves expectatives. Alhora, però, quan més gran és la llista de lectures més evident és la manca de temps que tenim per llegir-les totes. Henry David Thoreau ens recomana que “és millor llegar primer els bons llibres atès que el més segur és que no puguem llegir-los tots”. Per això hem de fer una tria acurada. La tria de lectures per a aquesta primera edició del club de lectura de l’Ateneu de la Vall de Llémena és la nostra selecció. I amb això vull dir que tot i que hem intentat seguir un criteri “objectiu”, a l’hora de valorar la qualitat de les obres incloses, la nostra subjectivitat hi és present. Es tracta, doncs, d’una (s)elecció totalment personal. Modificable, per tant, o amplia-ble, segons la voracitat lectora de cadascú.El 7 de novembre vàrem fer una altra sessió en què ens va acompanyar l’escriptora Blanca Busquets per parlar de la novel·la La nevada del cucut. La tertúlia amb la Blanca Busquets va anar molt bé, més que bé. Els participants varen demostrar tenir una capacitat de lectura crítica i reflexiva. En el debat van sortir tots els temes presents a la novel·la: el silenci anorreador, el paisatge com a personatge, els maltractaments dins el matrimoni, la submissió de les dones, l’analfabetisme, la duresa de la vida ancestral a la Catalunya rural de principis del segle XX, les perversions humanes, l’assetjament escolar, el patiment psicològic, la por, la xocolata, present a totes les novel·les de la Blanca Busquets, l’homenatge a Solitud, a la literatura catalana i a l’ofici d’escriure en general. Va ser una hora i mitja de conversa interessant i enriquidora. És el que preteníem en organitzar el club. Crear tertúlies al voltant de la lectura i poder debatre amb els autors sempre que sigui possible per conèixer de prop tots els detalls del procés creatiu. De moment hi ha previstes nou sessions més en què ens acompanya-ran diversos professionals de l’ofici d’escriure: Eduard Màrquez, Luís Solano, Bel Olid, Jaume Cabré, Assumpta Montellà i altres. I si voleu consultar les lectures ho podeu fer a clubdelecturasantgregori.blogspot.com. Ens apassiona la literatura i és que, segons Borràs, la literatura

DeLectura, un nou projecte de l’Ateneu de la vall de Llémena

neix, en certa manera, de la passió. “Una passió viatgera i explotado-ra que està directament relacionada amb la necessitat de comprendre, d’entendre, d’explicar-nos el món”. I afegeix que “té el poder màgic de commoure, de fascinar, d’encantar i d’instruir” i “permet entretenir, fugir, consolar, reflectir estats d’ànim, viure vides en préstec...”. La literatura és tot això i més encara. Per això ens fascina. Perquè ens per-met viure altres vides tal i com nosaltres les imaginem a partir del que llegim i en el nostre cas a partir del que compartim. Els motius que ens porten a llegir són diversos i variats. Alguns lectors ho fan per adqui-rir nous coneixements, altres per divertiment, altres per evadir-se en móns desconeguts, altres per pur plaer... Com diu Michel Houllebecq: “`viure sense llegir és perillós perquè ens obliga a conformar-nos amb la vida”. Ara ja podem dir que el nostre club ha començat a caminar. I ho ha fet amb pas segur.Tenim una llista de llibres, uns lectors interessats i interessants i la voluntat de fer un llarg recorregut. Us animem a apuntar-vos-hi.

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

28

R A C Ó D E L P A G È S

Segons ens fa saber el gran savi Joan Coromines en la seva magna obra del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, el mot pagès, que ve del llatí tardà pagensis, ja estava documentat per en Ramon Llull (segle XIII), amb el sentit actual de “el qui viu en el pagus” (en el camp); és quasi sinònim de terrassà, de cosa de camp o de terra, en oposició a la vida de mar. El valor d’adjectiu personal del primitiu pagen-sis: “vida pagesa”, va conservar-se quan esdevingué substantiu, designant també les persones: “els pagesos”. El mot pagesia té el sentit abstracte de “condició de pagès” i també de “ruralia”. La paraula pagès també es perpetuà en occità, designant com en català l’home del camp, i en el mot francès pays, en el sentit primer de “terra dels pagesos” fins a l’actual de “comarca” o “regió”, des d’on passà al català –país– i a altres llengües romàniques. En la Renaixença, el terme país d’origen francès ja té el matís modern sinònim de “pàtria”, amb abast semàntic nacional. Bonaventura Carles Aribau, expatriat a Madrid, va es-criure el 1833 els famosos versos d’enyorança: “en va a mon dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina…”El mot pagès, que avui pronunciem amb respecte, en temps del cèlebre escriptor gironí Francesc Eiximenis, al segle XIV, evocava la noció d’“or-dinariesa”, de “rebaixament social”. Expressava, com diu Coromines, la persistència de la classe dominant a envilir l’home de la gleva, que ja s‘anava cansant de ser l’“agricultor serf d’un noble” i que al segle següent s’alçaria contra els feudals. Són derivats pejoratius: pagesada o pagerol, aquest darrer una deformació vulgar ciutadana per encreuament volgut amb el sinònim camperol. Avui, en canvi, el mot pagès evoca la noció de la noblesa del treball.I segons que ens fa saber l’historiador gironí Jaume Vicens Vives a Notícia de Catalunya (1954), l’element bàsic de la societat històrica catalana és la casa. Catalunya ja era en els seus orígens –i fins als nostres dies– un aplec de famílies, cadascuna vinculada a la terra. Cada català –diu– té la seva casa pairal i té la seva família, nada de la mateixa terra des del primer avantpassat que posà les pedres del mas. La majoria procedim de pagesos, com demostra la multitud de noms que provenen de masos. La contracció can (casa en) és un mot peculiar nostre que palesa la fusió de casa i família resultat de l’estret lligam de l’home amb la terra. En els temps carolingis de la Marca Hispànica (segle IX), els pobladors de les terres de conquesta, de provinença diversa, eren gent ardida en la feina i en la guerra, per ser línia de frontera i de lluita contínua amb els musulmans. L’esperit de la colonització de la terra, del treball individual i col·lectiu, va sobreposar-se al mestissatge. Com ha estat sempre al llarg dels segles i hauria de ser encara avui, el valor del treball i la llengua tornen català al foraster aplicat a la feina. Sempre s’ha dit que el treball és una aptitud primària que portem dins els catalans sense la qual deixaríem de ser nosaltres mateixos. Catalunya, doncs, és un poble de pagesos; és a dir, de gent aferrada a la realitat de la casa, feinejadora i d’empenta, amb una indestructible men-talitat de qui palpa les coses. Des d’abans del segle XIX –i segons que explica Vicens Vives–, l’esforç dels fadristerns emigrats a la ciutat, amb

l’ajut inicial dels hereus, va fer créixer el comerç i la indústria. Aquest lligam amb la casa pairal provocava el retorn ciutadà al mas dels avis i estrenyia la solidaritat entre el camp i la ciutat que ha caracteritzat bona part del segle XX.En resum, la feina és el vessant econòmic de l’esperit català, i hi ha hagut èpoques que hem estat mereixedors de la dita que “arrencàvem pa de les pedres”. Justament aquesta categoria de la nostra mentalitat pagesa fa que no ens puguem posar d’acord amb els espanyols de matriu castellana en la manera d’entendre la feina i de dur-la a terme.Doncs bé, aquesta és si fa no fa la mateixa idiosincràsia del pagès que actu-alment tresca pels masos de la Vall del Llémena. Quan vaig arribar a Sant Medir fa cap a quaranta anys, vaig trobar-hi una pagesia, homes i dones, que no m’eren gens estranys. A vint anys havia llegit les novel·les i contes de Prudenci Bertrana d’ambient rural situades a les comarques gironines. Va discórrer davant meu un món agrari poblat dels caràcters i de la gent de la terra, multitud d’escenes de la vida pagesa de fa cent anys poblaren el meu imaginari, i són per a mi una edat d’or que enyoro com s’enyora la infantesa. Aquelles obres em revelaven un país i un passat immediat que l’educació del franquisme m’havia escamotejat, prohibint i amagant la li-teratura catalana com si no existís, privant-nos de la llengua i de la seva tradició escrita i de la història, volent trencar la nostra identitat.Sempre hi he tingut tirada, a parlar amb pagesos. Així que, de tants anys de tenir-los prop, n’he après moltíssimes coses: del camp, del bosc, les pedres…, tantes com n’hi cabrien en un llibre. I no diguem del seu parlar, ric de mots i de girs que han estat saó per al meu. I quantes coses m’he fet contar sobre com eren els temps d’abans en allò que els abastava la memòria, admirat de la vida esforçada i a moments molt difícil de quan no hi havia tractors al camp. Malgrat ser “senyors” de Barcelona, la meva família: pares, germans, cu-nyats i els fills respectius, tots van fer arrels a la masia de Can Sici de Sant Medir, i se n’hi sentiren, de la casa, dels camps… El bon veïnatge va acollir-nos i ens oferí generosament del que tenia. Els de vila hi aportàvem d’allò que podíem o sabíem. Camp i ciutat s’infiltraven; fins al punt en el meu cas, quaranta anys més tard, que hi tinc clavada l’arrel més fonda. Girant, girant la roda del temps, és com si en mi s’hagués donat altre cop el retorn del fadristern a la casa i a la terra. En definitiva, puc dir-me pagès perquè en vinc dels rebesavis, perquè me’n sento com a català, perquè n’estic empeltat de totes les branques i he fet d’aquest paisatge, de la casa i de l’entorn raó de viure.Com va escriure el poeta que va fer niu a les aulines del costat del mas que sempre havia somiat, el meu pare Òscar Samsó:

“Estimo aquesta terra,les seves pedres, els seus pins,l’única que tindré,camini per on camini, a la memòria”

JOAN sAmsó LLENAsSant Medir

Dels pagesos

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

29

GAStRONOmIA

L A R E C E P T A

Receptes de:cONxItA mAssAchs

Escudella i carn d’olla

PREPARACIÓ

u LA BOLA DE SAGí La farem aixafant un tall petit de sagí i farina amb els dits, fins a obtenir una barreja homogènia.

u PER FER LA PILOtA Posarem i barrejarem en un bol els 200 grams de vedella, 200gr de cansalada, l’all ben picat, els 2 ous ben batuts, el julivert picat i la molla esmicolada d’un parell de llesques de pa del dia abans i ho salpebrarem al nostre gust. Opcionalment, la molla de pa la podem estovar prèviament amb una mica de brou o llet.

Seguidament separarem la barreja en dues parts i els donarem forma fent-les saltar una mica en un plat on hi tindrem una mica de farina fins a tenir-les ben enfarinades per fora i prou consis-tents, sense clivelles.

u PER FER L’ESCuDELLAPosem l’olla grossa al foc i, quan l’aigua bulli, hi posem: la bola de sagí, la pilota, els talls de vedella i una fulla d’api.

En una olla a part, escaldarem els ossos ( 3 d’espinada i 2 de cos-telló)i el tall de morro i orella. Aquests els posarem a l’olla grossa al cap de 45 minuts d’haver-hi posat els primers ingredients, així com també el pollastre i les patates.

La botifarra negra l’afegirem 15 minuts abans de tancar el foc.

Bullirem la col apart i un cop sigui cuita en traurem l’aigua i hi posarem suc del brou, deixant que faci un bull.

Després de dues hores llargues, comprovarem si tot es cuit i cola-rem el brou, deixant ben separats tots els ingredients al recipient on servirem la carn d’olla.

Posarem el brou al foc i quan arrenqui el bull hi afegirem els galets (o la pasta que vulguem) deixant-los coure uns 10 minuts si és de blat dur o el temps que correspongui si no ho és.

La carn d’olla cal servir-la calenta o tèbia però no freda.

Bon profit!

INGREDIENtS

u PER A L’ESCuDELLA sagí (quantitat al gust) • 2 talls costelló de vedella • 3 osos d’espinada • 2 talls de costelló de porc • 1 tall de morro i orella • 1 cuixa de pollastre• 1 pit pollastre • 1 tall de botifarra negra • 5 o 6 patates • 1 fulla d’api • 1 pastanaga • 5o 6 fulles de col•

u PER A LA PILOtA200g de vedella• Sal• Pebre negre• 200g de cansalada, • 1 gra d’all, • 2 ous• julivert• molla esmicolada • (de dues llesques de pa del dia anterior)

SET

EN U

Des

embr

e 20

11

30

C O M P E R D R E E L T E M P S

El tapat, destapa’l

Solució aEl tapat destapa’ldel número anterior:

Neus Arnau

mots encreuats

Problema d’escacsPlantejament:

Juguen negres i fan mat en tres jugades.

Anagramaamb aquestes lletres es pot formar un refrany que vol dir que el qui es dedica a moltes professions

no sol guanyar-se la vida en cap, que digué en Martí reixach de Can lladó de sant Medir.

b É I P R O U , h A D E s E R c O m s I f O s E G R E G I_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Comencem pel principi: a on vares néixer? A Porqueres.

A quina escola vares anar?A Girona: primer a Sant Daniel i després a l’institut.

Això vol dir que la família es va traslladar de Porqueres a Girona.Sí, i desprès vàrem tornar a Banyoles.

Així, a Sant Gregori quan hi arribes?Fa vint anys.

què volies ésser quan fossis gran?Volia ésser músic i durant un temps en vaig ésser.

què tocaves?La guitarra.

A quants llocs has treballat?A sis o set llocs.

Has tingut molts “jefes”?Pocs: tres o quatre.

Per tant el teu “jefe” ets tu?Sí, fa més de vint anys que sóc autònom.

De què has fet més entrepans?Indubtablement de Frankfurt, el diumenge a la tarda n’havia arribat a fer sis-cents, eren altres temps!

Arròs o fideus?Diu la gent que els fideus em surten molt bé, però a mi m’agrada més l’arròs.

Fills o filles?Un fill.

t’agrada l’esport?I tant, especialment el futbol i tennis.

Des d’on el mires el futbol? Des de darrere la barra.

t’ha pres mai el pèl la teva dona?Sí, moltes vegades.

Una afició.Pintar, a l’oli.

un color.El blau.

HORItzONtALS: 1. Conjunt de criatures d’una casa. Exposaré a l’acció del fum. 2. En-furismades, ostensiblement enrabiades. 3. Les últimes de Constantins. Arbre de la família de les taxàcies, que es fa als boscos de muntanya i en indrets ombrívols, de fulles metzinoses semblants a les de l’avet i llavors també metzi-noses. Relatiu al gos. Un quart de tres. 4. Ter-raplè o mur construït a les vores del riu, d’un estany, del mar, per contenir les aigües. Gres-ca, esbargiment. Gasegi. 5. Caragirat perso-natge d’una llegenda. Santuari al municipi de Susqueda, a 1.223 metres d’altitud. Al revés, musulmà. 6. Al revés, habitacle d’una comu-nitat d’abelles. Forma d’anar. Aiguardent de vi

Solució del problema d’escacs

Solució de l’anagrama

HOME DE GAIRES OFICIS, POBRE SEGUR

1. ... Tb2+ 2. Rd1 Re3, i el blanc no té manera d’evitar 3. ... Td2 mat. La posició prové de la partida Júlia Muratet-Laura Garcia, del campionat femení de Girona.

Solució dels mots encreuats

blanc que envellint-lo en bó-tes especials adquireix color i flaire. 7. L’última de Car-tellà. Escampadissa, escam-peig. 8. Mancats de dignitat moral. Són al mig de la tija. Les últimes de Sant Medir. 9. Eructe. En molts indrets de les nostres contrades, primer dia de l’any. El més americà dels municipis selvatans. 10. Centre de Ginestar. Disposat, prest, atent. Principis d’ano-menada.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1 M A I N A D A F U M A R E

2 E N R E V E I X I N A D E S

3 N S T E I X C A N I T

4 D I C X A L A G A S I

5 I O R E H F A R O R O M

6 C S U R V A I D N A R B

7 A E S C A M P A M E N T A

8 I N N O B L E S I J I R

9 R O T N I N O U A M E R

10 E S A M A T E N T A N O

vERtICALS: 1. Captaire. 2. Desitjós... amb..., en confiança, entre nosaltres. 3. Encertir sense encert. Que fa sang. 4. Exempt de taca, sense brutícia. Unides per les persones. Tant és de Taialà com de Madremanya. 5. Salutació romana. Va a l’hora, però no la pot donar. Les podeu trobar, separades, a Maçanet de Cabrenys. 6. Regust o sabor que es conserva d’una cosa. Tenia qualitats. 7. Debilitat, cansament. 8. Deu romanes de Vilablareix. Nota de Taialà. Sigla de Partido Socialista Obrero Español. 9. Introduiria, endinsaria. Article de punt. 10. Article de sauna. 500, 1000 i 1 romans. Té de tot. 11. Manifasseja, maneja arbitràriament afers d’al-tri. 12. Assenyalaran el dia d’alguna cosa. A les nostres contrades pot ser multitud. 13. Nota de parer. Apareixi-en, se n’anaven. 14. Estimberri, estimball, timbera.

1234567891011121314

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1234567891011121314

1MAINADAFUMARE

2ENREVEIXINADES

3NSTEIXCANIT

4DICXALAGASI

5IOREHFAROROM

6CSURVAIDNARB

7AESCAMPAMENTA

8INNOBLESIJIR

9ROTNINOUAMER

10ESAMATENTANO