Pugilatus és la nova creació d’Escarlata Circus, una experièn-cia teatral oberta i tancada a quatre costats, on públic i actors comparteixen el mateix espai. En aquest quadrat els dos ac-tors giraran en rodó; l’educació, la religió, el menjar, la vida, la mort, seran eixos per viure o morir en aquest periple teatral.El públic és rebut a un ritual.La barreja amb Jordi Aspa – Escarlata Circus – i Piero Steiner – Los Los - dóna com a resultat un viatge còmicodramàticpo-èticorporal on la història neix de les seves pròpies entranyes. No són un entrenador i un boxejador, ni són mare i fill i tampoc són Don Quixot i Sanxo Pança. Són uns xarlatans de l’absurd i uns visionaris de l’ordre del món.Ens parlen dels orígens de tots; ens parlen del que els ha ali-mentat; ens parlen de les pors i dels seus triomfs; ens parlen de les creences.

Pugilatus és un ball d’emocions i d’històries que busquen l’origen del seu sinó. És un combat de boxa entre la força i el sentit comú. És una humanitat retrobada enmig del drama d’una llauna de tomaquet al servei d’uns macarrons salvat-ges. És un estat mòrbid en la vida del pensament d’un plat de pernil. És una festa d’enterrament de tot allò que vulguem enterrar.

Durada de l’espectacle: 60min aproxEspectacle aconsellat a partir de 15 anys.

1

2

Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll

i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva

mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna ver-

tigen... com una pirueta mortal. Els pallas-sos, els homes es moren per estar lluny de la

vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa

del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb boge-ria, de viure... junts.

Andrés Lima

Volem expressar-nos en un llenguat-ge obert a totes les fonts artístiques que se’ns acostin i apareguin. En un bany d’emocions, pretenem posar al públic a flor de pell amb situ-acions en què tothom pot sen-tir-se identificat, compro-me-tent-nos amb la voluntat de fer un teatre que serveixi per humanitzar, pensar, emoci-onar i di-vertir. Volem jugar a la vida i a la mort com a constants existencials.En aquest moment de can-vis creiem que és important trobar persones i que el públic vegi persones, per poder sentir-se persona. La vida és un serpentí. I, si no és que nosaltres ho volem, no té fí.La qüestió és poder ficar-s’hi dins.

NOTA D’intencions

3

espai

Pugilatus és un espectacle pensat per a ser representat a una audiència entre 100 i 120 espectadors, aproximadament.El públic està assegut, disposat al voltant de l’espai escènic, com si fos un ring de boxa, en un quadrat de 10m x 10m (aprox). A l’interior d’aquest ring hi ha l’espai escènic de 4m x 4m.

Per informació més detallada consultar el dossier Tècnic ( Pugilatus_FTecnic_ct.pdf ).

4

4 m

10 m

4 m

10 m

FITXA ARTÍSTICA

Gina AspaFotos

Manuel PorterDisseny gràfic

Marcel·li Puig i Bet Miralta – Escarlata CircusProducció

Roc MateuSo

Lluc CastellsConsells Vestuari i Atrezzo

Jordà Ferrer (Antigua & Barbuda)Espai i Escenografia

Keith Yetton (A.a.i)Disseny Llums

Bet MiraltaAcompanyament Artístic

Andrés LimaCòmplice Dramàtic

Piero Steiner i Jordi AspaIntèrprets

Piero Steiner i Jordi AspaIdea i guió

5

6

ACOMPANYANTSTeatre d’Olot IMAC Mataró

PARTENAIRESTeatre de l’Escorxador de LLeida Teatro Cervantes - Màlaga

COPRODUCTORSTemporada Alta - Girona

AGRAÏMENTSMarduix titellesPino SteinerEloi VilaCesc MiraltaTalleres Nevado

7

PREMSA

Circus

Ingènuament pensava que la mort era la prova exacta que som éssers ridículs, i que, ben mi-rat, aquesta tenia si més no l’avantatge tranquil·litzador de produir silencis llargs i definitius. Però ara aquesta esgarrada teoria sembla del tot inconsistent. La genial companyia Escarlata Circus va demostrar que això de morir tampoc és definitiu, que l’alè vital és del tot incansa-ble i que desenfrenadament perdura, com Pugilatus demostra a la perfecció. Ara bé, si per contra em dieu que sí, que som tots morts, aleshores deixeu-me abraçar la humanitat sencera perquè, més enllà de l’anècdota finidora, el divertiment i les emocions perduren. Què és Pugilatus? No ho sé pas. Quelcom personalíssim. Un ritual. Probablement una broma més del distorsionat i enigmàtic univers estrafolari dels Escarlata Circus, un altre enginy es-parpillant i antisofisticat d’aquesta fantasia que pot arribar a ser el teatre quan fabrica mons paral·lels i n’esborra les línies lògiques, que rebrega un llenguatge inversemblant i un na-turalisme contraposat i absurd, també un humor amable, amb brolls esclatants, però capaç d’entristar el més rude. Un cerimonial que suggereix callar mentre parla o parlar calladament sobre el que no hi ha res a dir. Beckett adoraria Escarlata Circus. Vetlla mortuòria: públic a les bandes, un quadrilàter de fusta al mig, barres de ferro a les can-tonades, al capdamunt quatre altaveus, un sac de boxa diminut, una tovallola llardosa, una escopidora, una escombreta, un trofeu i una safata al damunt amb pernil llescat. Un petit llum penja. Un cadàver rígid, el del Gras, que s’està horitzontal, recolzant, cap i peus, en dos tamborets. Música allunyada, repetitiva, com d’un disc ratllat. El Prim remuga i plora a la sicili-ana. Inintel·ligible. Esplèndida atmosfera. Ben aviat l’absurd més rellevant s’enfronta a la mort irrellevant. De fet se’n foten d’aquesta en reviure, se la sublima, se’n gaudeix d’una manera hilarant, se l’assaboreix perquè té gust de maccheroni i pernil salat, s’hi balla, s’hi combat i s’hi juga; finalment, però, després de veure com aquest parell s’estimen amb bogeria, simbò-licament, se l’abraça de nou, en un procés de trasmudament poètic i meravellós. I esdevenen clowns, pallassos que moren per estar-se, probablement, lluny de la vida. En aquest petit univers tot es va transformant sense saber com, perquè no hi ha causes aparents de res, les coses, senzillament, s’alenen i passen, tot és tan simple i senzill com absurd i amable, però destil·lant una humanitat que desborda tendresa. No sabria com definir l’estil particularíssim dels Escarlata Circus, però ho faré. Per mi han inventat “l’estrambotisme poètic”, un collage íntim, hilarant i aclaparador, capaç de contrastar i configurar l’arc essencial dels més delirants estats emocionals.

Joaquim ArmengolEl Punt Avui12/12/2011

El Gras i el Prim,Aspa i Steiner,a “Pugilatus”.Foto: LL. Serrat 8

9

COntacte

Bet Miralta - Escarlata CircusC/ Major, 25 – 08461 St Esteve de Palautordera + 34 938 451 990 / + 34 618 888 096bet@escarlata.comwww.escarlata.com