SALA ATRIUM /CIA. PARADISO 99/ DEL 29 DE JUNY AL 10 DE...

DOSSIER DE PREMSA

DEL 8 DE JUNY AL 24 DE JULIOL

SALA ATRIUM

DRAMABURG /DE CARLOS PERELLÓ/

DEL 8 AL 19 DE JUNY

NO HI HA BOSC A SARAJEVO /CIA. PARADISO 99/


Y-X O LA FELICITAT DELS CIGNES /CIA. EL MARTELL/

DEL 13 AL 24 DE JULIOL

CICLE DE CREACIÓ ESCÈNICA DESPERTALAB 2016La Nau Ivanow i la Sala Atrium van unificar el 2015 la beca Desperta i el cicle Atrium Lab en el Cicle de creació escènica DespertaLab amb l’ob-jectiu de donar suport a la creació teatral més activa i emergent. A través d’aquest cicle, es posa a l’abast dels artistes i companyies l’espai i les condi-cions tècniques adients per a la creació, la producció, la comunicació-difusió i l’exhibició d’una obra teatral.

L’objectiu del cicle és donar suport als creadors i companyies en el procés de creació de les seves obres i contribuir a la seva entrada en les xarxes profes-sionals de difusió i exhibició artística. A més de donar els recursos per a la projecció d’un espectacle, des de la seva creació fins a la difusió, ofereix una experiència formativa que els doni els recursos i les habilitats necessàries per a futurs reptes professionals, tot incidint en el procés de creació i pro-ducció, la comunicació i l’exhibició. Es tracta, doncs, de potenciar la vida del projecte més enllà de la creació.

Guanyadors de la 2a edició del DespertaLab Cicle de creació escènica 2016

• 1er premi No hi ha bosc a Sarajevo de la companyia Paradiso 99

• 2on premi Y-X o la fidelitat dels cignes negres de la companyia El martell

• 3er premi Dramaburg de Carlos Perelló

Les companyies Paradiso 99, El martell i el text de Carlos Perelló, han estat els guanyadors de la 2a edició del DespertaLab Cicle de creació escènica 2016.

Els tres espectacles guanyadors tenen la cessió durant 4 setmanes d’una sala d’assaig a la Nau Ivanow; 10 dies de presentació de l’obra a la Sala Atrium; l’accés al Viver de Creadors de la Nau Ivanow; el suport en el con-tacte amb programadors; la comunicació i difusió del cicle i de l’espectacle, i la formació en comunicació estratègica en la importància de la comunicació i gestió d’un projecte escènic.

A més, el primer premi rebrà una dotació econòmica de 2.000€ i el segon, de 1.000€

Edicions anteriorsEls guanyadors de la 1a edició del DespertaLab Cicle de creació escènica 2015 van ser:

• 1er premi La pista (cia. Menú Teatral) que s’ha pogut veure en temporada al Teatre Gaudí Barcelona i en gira per Catalunya durant questa temporada 2015/2016

• 2on premi Bailong (Ana Roca)

• 3er premi Les estrebades d’una pinta trencada (cia. Les nenes també som calves)

Abans de la fusió de la beca Desperta i el cicle de creació Atrium LAB es va fer una primera col·laboració i el guanyador de la Beca Desperta 2014 el projecte Discordants, de RetorCia Teatre van ser els encarregats d’obrir cicle Atrium LAB 2014. Discordants ha estat fent temporada al Teatre Gaudí Barcelona 2015/2016 i de gira per Catalunya i Balears.

DOSSIER DE PREMSA DESPERTALAB /2/

DRAMABURGDE CARLOS PERELLÓ

3r premi cicle de creació DespertaLab 2016

DEL 8 AL 19 DE JUNY

“Bien-unidos ¡Bienvenidos a aquí! A la Gala de nuestra reconstrucción. A la reforma de nuestra identidad. Al diseño del deseo común. A la consolidación de la certeza a través de la forma de las cosas. La forma no es trivial. El co-nocimiento de la forma es la clave de la sabiduría. ¿Para qué venir hoy hasta aquí? ¡Para trascender!”

Un jove periodista es capbussa dins les entranyes del esdeveniment més glamurós de l’any. Retransmetent en directe per a tot el món, vol, amb una única pregunta, despullar l’estrella principal de l’espectacle, deixant en evi-

del periodista en part del espectacle, corrompent-la, utilitzant-la per mantenir

DRAMABURGcom convertim en producte tot allò que queda pur i natural en nosaltres, con-vertint-nos en còmplices i turistes de la destrucció del nostre món.

Dramatúrgia: Carlos PerellóDirecció: Guillem GefaellIntèrprets: Laia Alberch, Rafa Delacroix, Georgina Latre i Xavier Torra

: Margherita MantovaniDisseny d’espai sonor i música: Guillem GefaellProducció i comunicació: Júlia SimóEspectacle en castellàDurada Aproximada 65 minuts

DOSSIER DE PREMSA DESPERTALAB DRAMABURG /3/


DRAMABURG

és el nom amb què es coneixen popularment les ciutats que experimenten un deliri viciós envers les amenaces d’atemptat. On els seus habitants, i les industries de l’entreteniment i de la informació, han transformat el perill cons-tant en part de la seva identitat col·lectiva, expressada a través de la moda, la música i la publicitat, principalment.

La societat pop es manifesta a través de l’exhibicionisme de la seva expe-riència individual i col·lectiva. L’espectacle de la vida està per damunt de l’experiència de viure-la. I els personatges que se’n desprenen, per davant de les persones. D’aquesta manera, tan les virtuts com les nostres misèries es veuen manipulades amb una frivolitat extrema. El resultat de tot plegat, un producte de ficció que permet a l’individu tenir el poder sobre el consum de la realitat, i el dret d’interpretar-la segons els seus interessos.

Des de l’onze de setembre de 2001, la ficció i l’espectacularitat de Hollywood i dels mitjans de comunicació han servit per explicar-nos la construcció del nostre món. Aquest fenomen s’ha fet quotidià i multiplicat de forma viral amb l’arribada de les xarxes socials. La nostra vida és a l’aparador, i ens sentim empentats a convertir la nostra experiència vital en un subproducte. Fins a on arribarà aquesta tendència?

El món occidental viu en la dicotomia de la por constant a un atac terrorista o una catàstrofe ambiental i la culpa de saber-se responsable de la opressió i saqueig del planeta. Però, què és més perillós? Un atemptat terrorista, o una societat que especula amb patir un atemptat terrorista i mercantilitza la seva condició de víctima? És la frivolitat una arma o un antídot contra les nos-tres amenaces? Què és més devastador, la naturalesa destructiva de l’ésser humà o la indiferència amb què l’accepta? Podria la societat del nostre futur immediat amagar la por a l’extinció sota el maquillatge de la cultura pop? I no seria aquest comportament el més idoni alhora d’encarar un irremeiable final?

El nostre interès principal és evitar l’angoixa, el dubte irracional de l’home occidental que mira de formar part d’un món que posseeixi algun sentit. I aquesta recerca compulsiva no és l’expressió d’una fe genuïna, sinó que té la seva arrel en la necessitat de vèncer els dubtes interns. Antany, els Déus i la comunitat local, proporcionaven estabilitat espiritual, però la societat mo-derna va aïllar l’individu i aquest va matar els Déus. Fet que ens obliga a fabricar-ne de nous constantment per tal de silenciar la incertesa interior. El sociòleg alemany Erich Fromm, en el seu llibre La por a la llibertat, ens deixa aquest anàlisi: “la fama (individual o col·lectiva) posseeix una funció respecte a la immortalitat comparable a la de les piràmides egípcies, o la fe cristiana, i atorga sentit a la pròpia vida pel fet de reflectir-se en el judici dels altres”.

El nostre segon interès, pare i alhora fill de l’anterior, és passar-s’ho bé, entre-tenir-se, allò que Ortega y Gasset va anomenar “El espíritu de nuestro tiem-po”. Aquest esperit, que governa la civilització de l’espectacle, anul·la l’esforç intel·lectual, que podria preocupar i angoixar-nos, i aposta per entregar-se de manera submisa a unes emocions provocades per un bombardeig d’imatges sensacionals que capturen l’atenció i col·lapsen el nostre esperit crític. En la nostra societat, els efectes especials tapen les mancances de guió.

Entenem el procés creatiu com un descobriment d’allò que serà la peça, no com una construcció d’allò que tenim dins el cap, d’una idea preconcebuda. Entenem el mètode de treball com un estat d’obertura per valorar allò que va apareixent d’una manera el més objectiva possible. Davant d’un material, d’un concepte que ens atrau ens preguntem “PER QUÈ?, perquè ens inte-ressa, perquè ens sembla que porta a dins la llavor d’alguna pregunta més profunda o en últim cas més col·lectiva o universal?”

Es tracta doncs de fer un viatge des del nostre racó més personal a un te-rreny compartit i això o fem a base de debat o posada en comú. No creiem en la figura d’un líder per sobre d’uns actors que miren de resoldre el seu con-cepte d’art, sinó d’una relació més complexa i horitzontal on tots els punts de vista sumen i construeixen el discurs. Per tal d’activar el procés, algú llança


una pregunta, posa en comú una imatge, una música i entre tots anem des-cobrint què ens es atractiu què ens inquieta, què excita la nostra creativitat escènica, dramatúrgica.

El pas més complexa és la transformació d’aquest debat conceptual en tea-tralitat i per a això creiem en el cos, i en les imatges que pot generar, com a instrument bàsic de treball. Partim d’exercicis bàsics de composició, d’equili-bri de les forces en l’espai, del treball del cor i de la improvisació grupal. Tots aquests exercicis generen un material del qual partiran el text i la posada en escena. Si les imatges són un punt de partida en el treball de creació, també ens interessa que la posada en escena sigui el més plàstica possible, per-què busquem un llenguatge teatral que trenqui amb formes més narratives o convencionals. Una imatge genera mil paraules i intentem escollir aquelles que ens inquieten i posen en dubte la nostra tesi, o la nostra limitada veritat.


L’EQUIP CARLOS PERELLÓCom a periodista ha treballat a BARÇA TV; LA VANGUARDIA; TELEVISIÓ DE CATALUNYA i EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Ha treballat també per CMC COMUNICACIÓ com a responsable de la comunicació externa del FESTIVAL INTERNACIONAL DE DANSA CIUTAT DE BARCELONA, de la FUNDACIÓ FERNANDO ALONSO i de IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA. És editor i redactor de la revista SERIELIZADOS, així com coproductor dels SERIELIZADOS FEST que se celebren anualment a Bar-celona. En teatre ha escrit Atrapats, dirigida per Marc Rosich i interpretada per Carles Gilabert i Ester Cort (Sala Beckett, Barcelona 2014). Ha participat com a ajudant de direcció de Marc Rosich a la peça Copi i Ocaña: al Pur-gatori, interpretada per Oriol Guinart, Víctor Álvaro i Jaume Madaula (Teatre Almeria, Barcelona 2015). I és autor de l’obra El Bucle Blanco, una peça de creació dirigida per Moreno Bernardi a la Sala Hiroshima (juny 2015).

GUILLEM GEFAELLS’inicia amb l’espectacle Apreciada Helena Serguèivna dirigit per Boris Ro-tenstein, estrenat al Teatre Versus de Barcelona el 2005. Al 2009 estrena El Mal de la Joventut amb la cia les Antonietes a la Sala Muntaner. Aquell ma-teix any estrena a la Sala Atrium, dirigit per Jordi Prat i Coll, Hamlet/Laforge. A la mateixa sala estrena Himmelweg de Juan Mayorga i F.A.M.Y.L.I.A. de The Mamzelles al 2014. Aquell any també estrena al TNC i al CDN El Joc del Amor i de l’Atzar, dirigida per J.M. Flotats. Actualment està de gira amb l’espectacle Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas de la cia OBSKENÉ, guanyadora del Premi MAX 2015 a la millor adaptació teatral. Forma part de la cia Projecte NISU, amb qui va estrenar al Festival Grec de Barcelona de 2012 Waits F.M. d’Albert Boronat, dirigida per Nicolás Cheva-llier i al 2014 SHELL. A l’any 2015 creen la peça TeenageDream, estrenada al Teatre Tantaranta de Barcelona. Des de 2013 investiga la peça La Nit, di-rigida per Moreno Bernardi. A televisió ha participat en diverses temporades de Vent del Pla (2007), K.M.M (2013) i CITES (2015).


GEORGINA LATREEn cinema ha participat als films OTROS DÍAS VEN- DRÁN d’Eduard Cor-tés, a FORASTERS de Ventura Pons, a ANTONIO CUMPLE 50 d’Alejandro Mira i al curtmetratge Refugio 115 del director Ivan Villamel. En televisió ha participat en les sèries VENTDEL- PLÀ de TV3 dirigida per Lluís Ma Güell i EL PACTO de Telecinco dirigida per Fernando Colomo. En teatre participa a VILAFRANCA de Jordi Casanovas (Teatre Lliure. 2015 i gira per Catalun-ya) THE EMPREROR OF AMERICA de Breadknives Ensemble (Blackheath Conservatoire. Londres 2014), INFECTE d’Alberto Ramos dirigida per Iban Beltran (Versus Teatre. Barcelona 2014) CON- SELL FAMILIAR de Cristina Clemente (Sala Beckett 2013). També ha participat en l’obra SOPAR AMB BATALLA escrita i dirigida per Jordi Casanovas (Versus Teatre, 2010), a HI-KIKOMORI de Jordi Faura (La Villarroel, 2009), 5 NOIES I UN VESTIT dirigi-da per Víctor Álvaro (Almeria Teatre, 2009), LA TERRA ÉS BAIXA I BRUTA I ERMA dirigida per Jordi Faura (Teatre Romea 2009) UN LLOP FUGINT D’UN EIXAM DE TRONS dirigida per Jordi Faura i Abel Coll (Teatre Romea 2010), EL SENYOR DE LES MOSQUES 2.0 dirigida per Abel Coll (Versus-Teatre 2010) i LATITUDS d’Aleix Fauró i Laura Batllori (Sala Mercè. Girona. 2008). Ha participat com a ajudant de direcció i assessora de moviment i màscara a l’espectacle MON- STRES d’Aflel Teatre (L’Estruch de Sabadell i gira per Catalunya 2015). També ha realitzat el vestuari de l’obra INFECTE d’Alberto Ramos (Versus Teatre 2014) i de l’obra ÈDIP 1,2,3,4 de Pablo Ley (Versus Teatre 2008).

LAIA ALBERCHComençà la seva carrera teatral a l’escola Nova Eòlia i actualment està aca-bant els seus estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat en projectes teatrals com ELS PASTORETS, dirigit per Paco Mir (Teatre Poliorama. Barcelona), EL SENYOR DE LES MOSQUES 2.0, dirigit per Abel Coll (Versus Teatre. Barcelona), EL DOLOR IN- VISIBLE de Jordi Sierra i Fabra, dirigit per Joan Gallart (Nau Ivanow de Barcelona), KNOCKIN’

ON TOILET’S DOOR, escrit i dirigit per Elisenda Guiu (Miniteatres Barce-lona), i PROPERA PARADA, de Silvestre García (Microteatre Barcelona). Actualment participa a la sèrie LA RIERA, de TV3. També ha participat com a actriu protagonista del Canal 3xL, canal temàtic de TV3, i al capítol pilot de la sèrie CHAVALAS, que actualment està pendent d’estrena. Ha participat en projectes audiovisuals com AQUÍ TE PILLO AQUÍ TE MATO, film escrit i dirigit per Manu Balaguer, CAPA CAÍDA de Santiago Alvarado i el video- clip de MUNDO DE CRISTAL, del grup de música Murder Kaos.

RAFA DELACROIXEn el món del cinema participa en diversos curtmetratges com Sida (2003), La Despedida (2008) finalista del Festival de Sitges 08, Mala Consciencia (2009) finalista al Festival Diba Express 09, Gran Futuro guanyador de diver-sos premis entre ells, dos a millor actor en festivals nacionals i internacionals. Des de l’ any 2009 a treballat a diversos llargmetratges, com Perfiles de Francesc Giró (2009), Regression de Joan F.Charansonnet (2010), Bucle d’ Hector Zerkowitz (2010), Insert Coin de Escándalo Films (2011), Capa Caída de Santiago Alvarado (2012) premi a Millor Pel·lícula en la secció Noves Vi-sions Emergents del Festival de Sitges 2013, Capa Negra de Jaume Najarro (2014) i El Elegído (The Chosen) de Antonio Chavarrías (2015). Des de l’any 2003 ha participat en diversos muntatges teatrals entre els que destaquen Don Carlos sota la direcció de Calixto Bieito i estrenat al Festival Grec 2009, La nit dels assassins dirigit per Pau Miró a La Villarroel (2010), Pel Davant i pel Darrera dirigit por Alexander Herold al Teatre Borràs i gira (2010-2011), Sopar amb Batalla de Jordi Casanovas al Versus Teatre i gira (2010.2012); Utopies BMB sota la codirección de Glòria Balañà, Pierre Castagné i Olivier Coloni, estrenada al Festival Grec 2013, Tothom diu que està bé dirigit per Daniel J.Meyer al Teatre Gaudi (2014), Gossos Salvatges (adaptació Moll Oest de Koltès) dirigit per Raquel Reyes a la Sala Porta4 (2015). Actualment espectacle infantil Geronimo Stilton de FOCUS en el Tibidabo. En televisió ha treballat en produccions de TV3 como D’esquenes per la Marató i la sèrie diària La Riera.

XAVIER TORRAInicia la seva carrera en el món professional com a membre fundador de la companyia Projecte NISU. El primer espectacle de la companyia va ser VA-MOS A POR GUTI, dirigida per Nicolas Chevalier el 2010. Participa en TOT ÉS JUST dirigida per Pep Tossar el 2011, ADVERTÈNCIA PER A EMBAR-CACIONS PETITES dirigida per Joan Castells el 2012, FUENTEOVEJUNA dirigida per Ricard Soler el 2012, MACBETH dirigida per Pedro Galiza el 2012, NOMÉS RICARD dirigida per Pedro Galiza el 2013, BOSTEZO 2.0. dirigida per Nicolas Chevallier el 2013, SHELL dirigida per Nicolas Chevallier el 2014, HAMLET dirigida per Marc Chornet i Raimon Molins el 2015, TEE-NAGE DREAM de creació col·lectiva de la seva companyia, Projecte NISU el 2015, LA FÓRMULA DE LA FELICITAT dirigida per Mireia Trias el 2015 i CA-RROUSSEL dirigida per Jordi Centelles i Laia Alzina el 2015, F.A.M.Y.L.I.A, de The Mamzelles Teatre, escrita per Pau- la Ribó i dirigida per Bàrbara Mestanza, que s’estrenarà al Novembre a La Seca - Espai Brossa.

MARGHERITA MANTOVANILlicenciada en Literatura Comparada a l’Universitat La Sapienza, Roma. Ha participat com ajudant d’escenografia i vestuari a MAD mutual auto destruc-ción dirigida per Alex Serrano i Ferran Dordal (Radicals Lliures, Teatre Lliu-re 2011). Actualment treballa com escenògrafa i figurinista a la companyia Projecte NISU on ha participat en Vamos a por Guti, Versus 2011, Waits F.M (Festival Grec 2013) El Bostezo 2.0, estrenada al Teatre Lliure el 2013, Shell, premi Adria Gual 2014 co-produit pel Festival Grec i Teenage Dream, Teatre Tantarantana 2015. També s’ha encarregat del espai dels espectacles de la Virgueria: Arbres i Snorkel, estrenades a la Sala Becket, 2014 i 2015, respectivament.

JÚLIA SIMÓL’any 2012 començà a treballar en pràctiques a Benecé Produccions en be-nefici de la beca CRUE-CEPYME del Banc Santander i després al Centre d’Arts Santa Mònica com a realitzadora. L’any 2013 viatja a Buenos Aires, on començà a treballar en plantilla a la productora Zoomin Contenidos SA. Allà, va fer la producció dels micro documentals “Los números hablan”, producció de Zoomin amb la Televisió Publica Argentina – Canal Encuentro i el progra-ma “Mundo Leo”, de retransmissió setmanal al Canal Deportv (TVP). Va ser coordinadora del departament audiovisual a la Facultat de Ciències Econò-miques de la Universitat de Buenos Aires. A finals de 2013 va començar a treballar en la producció de 13 documentals de temàtica futbolística, anome-nats “Somos Futbol”, retransmesos per la Televisió Publica Argentina amb producció de Cactus Cine SRL. Va produir esdeveniments i spots per Zoo-min Contenidos i Cactus Cine fins la seva tornada a Barcelona, a l’agost de 2014. Des de llavors, ha treballat com a freelance a la productora teatral Velvet Events SL, el Festival Grec de Barcelona, el col·lectiu teatral Q-ARTS, l’agència Comèdia Comunicació, la productora Montuno i la Sala Muntaner. A partir del 2015 torna a Benecé Produccions com a freelance per treballar en producció i desenvolupament de projectes, entre ells el documental Fan-tasia by Escribà gravat a Singapur amb data d’estrena al 2016.


NO HI HA BOSC A SARAJEVOCIA PARADISO 99

1r premi cicle de creació DespertaLab 2016


1992. Guerra de Bòsnia, ciutat assetjada de Sarajevo. Un franctirador serbi busca retrobar-se amb una dona bosniana a qui va estimar abans de l´inici de la guerra. Cap dels dos amants pot ser el mateix ara que la mort els en-volta. Tots dos són alhora víctimes i botxins. Amb ells, una parella sèrbia, un soldat de l´ONU i un corresponsal de premsa es converteixen en testimonis i protagonistes del terror. Allà plou cendra constantment, i aquí, a Barcelona, assistim a les olimpíades, impassibles al seu patiment.

Direcció i text: Begoña Moral Ajudant de direcció: Meritxell Rodríguez Traducció: Roger Batalla Intèrprets: Franctirador bosnià: Albert Bassas / Premsa i corresponsal: Roger Batalla / Nick Cave: Xavier Grivé / Dona sèrbia: Andrea Martínez / Franctirador serbi: Guillem Motos / Home serbi: Pol Para / Dona que renta els plats coberta de cendra: Núria Rocamora / Miss Sarajevo: Carol Rovira / ONU i soldat de la ONU: Laura TamayoIl·luminació: Aina Vergés Vestuari: Marc Udina Projeccions i vídeo: Marc Salicrú i Raquel Ibort Espai: Aina Vergés Espai sonor: Manuel Pajuelo Arranjaments musicals: Carol Rovira Moviment: Igone López Disseny gràfic: Raquel IbortImatge: Carles Benito i Laura TamayoProducció: Laia Falp Espectacle en catalàDurada Aproximada 90 minuts

DOSSIER DE PREMSA DESPERTALAB NO HI HA BOSC A SARAJEVO /9/


ARGUMENT

Antecedents (1992): Una parella d’amants viu a Sarajevo. Ella és bosniana i està casada amb un home bosnià, ell és serbi. Comença la guerra l’abril del 1992, l’home serbi decideix allistar-se amb el seu cosí, que el truca des de Braka, on descobreix les seves habilitats com a franctirador. La dona es queda a Sarajevo amb el seu marit i el seu fill. El seu marit és militar i és as-sassinat just a l’inici de la guerra per un franctirador. Ella fuig als afores de la ciutat i es refugia a la casa que compartia amb el seu amant. Allà és assalta-da per una tropa de serbis: és violada però aconsegueix matar als assaltants abans que matin al seu fill.

Temps present (del 9 a l’11 de juliol de 1995): Alts càrrecs de la milícia sèr-bia es reuneixen amb el franctirador serbi i li demanen que torni a Sarajevo per eliminar el màxim de ciutadans possible i marcar així una diferència en la evolució de la guerra. Li demanen, a més a més, que assassini específi-cament a la guanyadora del concurs de Miss Sarajevo, que es celebrarà en dos dies. El franctirador accepta l’encàrrec i torna a Sarajevo el 9 de juliol de 1995, sabent que això pot suposar un retrobament amb la seva antiga amant bosniana. Quan arriba, escolta efectivament l’anunci de la celebració del con-curs de Miss Sarajevo, retransmès al món sencer com un crit de socors. La guanyadora del concurs té com a premi ser salvada per un helicòpter de les forces de seguretat de la ONU, que la portarà a Brighton, on podrà conèixer a Nick Cave. El franctirador es passeja tres dies per la ciutat sense atrevir-se a contactar de nou amb la seva amant. Mata a tots els possibles objectius i és temut per tothom, però no aconsegueix matar a Miss Sarajevo, que acon-segueix escapar de la ciutat. Durant aquests dies, també han arribat a Sa-rajevo un corresponsal de premsa que ha de cobrir el concurs i un soldat de la ONU, que té com a missió salvar la gent dels objectius dels franctiradors. A través d’ell, el corresponsal coneix la història del nou franctirador temut a la zona per la seva eficàcia. Aconsegueix conèixer-lo i entrevistar-lo sobre les seves experiències durant els tres anys de guerra previs. Després de la

entrevista, el corresponsal s’uneix a les tropes del soldat de la ONU en una nova missió a Srebrenica, que té com a objectiu, suposadament, assegurar la zona i on l’11 de juliol es produeix la matança de 7500 ciutadans bosnians davant la seva presència impassible. Quan ambdós deixen la ciutat, el franc-tirador serbi decideix tornar a casa i enfrontar-se a la dona bosniana per de-manar-li perdó pels mals provocats a ella i al seu poble, vol que el deixi tornar a casa amb ella. Ella s’hi nega perquè veu que s’ha convertit en un monstre i ja no el reconeix.

Epíleg (2007): L’any 2007 es celebra un judici als soldats de la ONU per el seu paper a la matança d’ Srebrenica. Queden absolts.


L’OBRA

No hi ha bosc a Sarajevo és una obra que tracta sobre la violència i les seves conseqüències, però, sobretot, sobre la impassibilitat davant aques-ta violència. Quin sentit té la vida a partir de la vivència de la violència? A través dels nou personatges que habiten l’univers claustrofòbic de la ciutat assetjada de Sarajevo observem les diferents posicions davant del conflicte bèl·lic: els qui executen la violència, els qui la pateixen i, finalment, els qui la contemplen.

La intenció és llençar una sèrie de preguntes que quedin al cap de l’espec-tador una vegada la representació hagi finalitzat. El tipus d’escriptura que proposa la dramaturga i directora, Begoña Moral, proporciona a l’espectador un seguit d’impressions fragmentades per tal que ell mateix pugui reconstruir un tot personal i treure les seves pròpies conclusions. A través, doncs, de l’atmosfera escènica i les preguntes obertes apel·lem a l’espectador actiu, a l’espectador crític amb el món que l’envolta.

En què es converteix l’ésser humà quan el seu context el porta a exercir la violència sobre un altre ésser humà? És comparable el seu mal (com el fereix a ell mateix exercir la violència) al mal que provoca en els demés? És lícita la compassió per ell?

És comparable la víctima al botxí? Són tan clars ambdós rols? Quina part de nosaltres pot morir per deixar-nos seguir cap endavant? Ja no som els mateixos, però en quin sentit? En què ens convertim? Seguim sent capaços de sentir? Què significa estar viu? Pot estar viu algú que no recorda que és estimar a un altre ésser humà? Aquest univers d’interrogants de caràcter individual es complementa amb un posicionament més social o polític que té a veure amb el fet de ser europeus i, per tant, de tenir un punt de vista concret en la nostra relació amb el món. En aquest sentit, no es tracta només de qüestionar el paper de la Unió Europea a la Guerra de Bòsnia, sinó de reflexionar sobre la contradicció que suposa qualsevol intervenció d’un cos

de pau en un conflicte bèl·lic.

Desafortunadament, la reflexió sobre la violència i les seves conseqüències és un tema plenament actual, que podem observar cada migdia quan ence-nem el televisor per veure el telenotícies. Quin sentit té la fotografia d’un nen mort a una platja del Mediterrani? Què és Síria per a nosaltres? És la mateixa guerra després dels atemptats de París? La nostra aparent sensibilitat amb el sofriment dels demés pobles resulta de ràpida caducitat i la impressió és que seguim sent impassibles al més alt grau de violència quan aquest no ens incumbeix plenament.


CONTINGUTS ARTÍSTICS I OBJECTIUS

No hi ha bosc a Sarajevo vol moure a la reflexió sobre la violència i, per a aconseguir-ho, és precís que l’equip artístic ens plantegem com ha d’esce-nificar-se aquesta violència en un escenari. Què és ètic mostrar i què no? La guerra de Bòsnia va ser un dels conflictes bèl·lics més mediàtics, la seva violència explícita traspassava cada dia les seves fronteres per arribar al menjador de casa nostra: “va ser una guerra bona per a treballar” expressa el personatge del corresponsal a l’obra. Les imatges, vistes ara, segueixen provocant calfreds per la seva cruesa, fins i tot després que la guerra s’hagi convertit en un videojoc per a nosaltres arran de la Guerra d’Irak. Ens pre-guntem si aquesta violència explícita ens fa contactar més amb la realitat dels qui la pateixen o si, per al contrari, ens distancia. Aquest és el punt de partida des del qual afrontarem el treball a la sala d’assaig: com hem de mos-trar aquesta violència a l’escenari si el nostre objectiu és que l’espectador no resulti indiferent al sofriment que intentem explicar?

Partim d’un text que podríem incloure en la poètica de la fragmentació, amb una estructura espacial i temporal condensada. La nostra voluntat és poten-ciar aquesta sensació de fragmentació en la recepció de l’espectador. Només podem imaginar la guerra com un estadi de temps suspès, com un no lloc i no temps i, per tant, és d’aquesta manera que creiem que ho hem d’escenifi-car. La confusió i el neguit dels qui viuen una situació de guerra hauria de po-der transmetre’s a l’espectador d’alguna manera. En aquest cas, pensem que aquest trasllat hauria d’arribar a partir no de l’expressió exagerada i explícita de la violència, sinó a través de la desorientació en la comprensió d’allò que es veu en escena. No volem explicar-ho tot i tampoc volem que s’entengui tot. Volem construir una atmosfera i desafiar al públic a deixar-se emportar per aquesta, sense la necessitat d’entendre tot el que succeeix i fent-lo con-tactar amb l’ansietat que produeix la manca de comprensió, la confusió que viu el qui pateix una situació de violència sostinguda i sistemàtica.

En la mateixa línia, la nostra proposta també aposta per la simultaneïtat d’ac-cions en escena. Pretenem crear la impressió de caos, però tenint molt pre-sent que aquest ha de ser un caos controlat des de la direcció escènica que ofereixi una imatge de dinamisme: succeeixen moltes coses al mateix temps i l’espectador ha de triar on mirar, col·locar-se en una posició activa. Així com estem acostumats a acceptar formats teatrals més arriscats, performatius, instal·lacions, etc., aquí pretenem que l’espectador s’atreveixi a no ser capaç d’abastar tot allò que se li mostra amb naturalitat. Ens agradaria arriscar-nos a explicar en un format convencional de teatre a la italiana més del què l’ull de l’espectador pugui processar, forçant així a cadascun d’ells a escollir el seu propi viatge, a escollir a qui vol seguir en la història.


POSADA EN ESCENA

Referents com el Foi de SidiLarbi, o els treballs de TheNeedCompany fan que les línies d’acció dels personatges estiguin construïdes a partir de dife-rents codis interpretatius. La interpretació realista d’alguns personatges que-darà complementada per uns altres codis, com la dansa o una interpretació més propera a allò grotesc, sobretot en el cas del personatge de Nick Cave. Per tant, realisme i estilització conviuran en la proposta escènica. No es-tem en cap cas en un terreny completament naturalista. Ens interessa una barreja entre el teatre Expressionista i un teatre Documental o Hiperrealis-ta. El llenguatge del cos ens donarà la possibilitat d’expressar les emocions internes dels personatges així com també ho farien les seves accions més quotidianes.

Altres referents estètics molt diferents que també han ajudat a construir No hi ha bosc a Sarajevo són Henrique Oliveira i William Kentridge. El primer, el d’Oliveira, perquè Sarajevo es converteix d’alguna manera en un espai museístic, fred i observable. La guerra és un espai/temps mort/semi mort observat per els qui es col·loquen a l’exterior. I Oliveira representa a les se-ves obres la Naturalesa tancada en un espai fred, i com aquesta natura es desborda en l’espai. De Kentridge ens interessa el dinamisme i la falsedat dels seus dibuixos, els seu esquematisme per caracteritzar l’espai exterior que contempla la ciutat assetjada.

ESCRIT DE LA DRAMATURGA I DIRECTORA

La guerra és l´home. La bondat és l´home també. Mai podrem traslladar la

Mai podrem reproduir la mirada dúna dona violada o la del seu violador a un escenari sense caure en allò ridícul.

Però és precisament perquè aquella mirada ens commou, i perquè no podem explicar-la, pel qual seguirem buscant la seva representació. Sempre des del més gran respecte. Podem intentar imaginar el so de la guerra o lábsència dáquest, els cossos a léspai de caos, lámenaça de la mort… però sabem que el que reproduirem no deixarà de ser una imatge dállò que no coneixem barrejada amb nosaltres mateixos.

Begoña Moral

LA COMPANYIA

PARADISO 99 és una companyia de teatre de Barcelona de recent forma-ció. Som un col·lectiu de tres dones creadores que vol fer un teatre arriscat i contundent. Valorem l’emoció com a element principal per connectar allò que succeeix a l’escena amb l’espectador. I volem vehicular aquesta emoció a través dels cossos dels intèrprets, ja siguin actors o ballarins.

PARADISO 99 té un antecedent en la companyia CAJA DE RESISTEN-CIA. Els seus projectes Strange fruit, , i Ombra i Silenci van poder-se veure a l’Àtic 22 (Teatre Tantarantana), al Teatre Kaddish, L’Alternativa de Sabadell, etc. Molts dels seus membres han decidit embarcar-se en una nova etapa i formar PARADISO 99 sumant es-forços amb noves aportacions en el terreny de la interpretació i la producció. Creiem en un teatre compromès amb la realitat que ens envolta i així és com volem plantejar aquesta nova etapa que comencem ara amb No hi ha bosc a Sarajevo.


L’EQUIPDirecció i text- Begoña MoralEs forma al Centre d’investigació teatral La Casona i a l’estudi de Txiki Be-rraondo i Manuel Lillo. Actualment estudia Direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Completa la seva formació de la mà de Sergi Faüs-tino, Rosa Muñoz i Roger Gual. Realitza estudis de cant al Taller de músics de Barcelona. Treballa a la companyia Projecte Margot a les obres Cabaret Literari, present entre d’altres al Festival de Torelló, La inventora de Nubila Walheim respira sobre los personajes de Sófocles, que participa a la Mostra de Teatre de Barcelona, i Mapa de l’equilibri. Dirigeix dins la companyia el projecte performatiu Indiferente. Crea al 2012 la Companyia La Raboseta Teatre on dirigeix Enero d’Angelica Liddell, Dansen de Bertolt Brecht estrenat a l’Almeria Teatre i Strange Fruit, versió lliure de Lady sing the blues sobre la vida de Billie Holiday a l’Àtic22 del Teatre Tantarantana. Al 2014 treballa com a ajudant de direcció a Un Mosquit petit, de Marc Artigau al TNC. És assistent de direcció per l’IT a Adiós a la Infancia d’Oriol Broggi. Dirigeix en col∙laboració amb Mots de Fusta l’espectacle Clàudia i la Balena. I amb Caja de Resistencia dirigeix Los Naturales, text de creació pròpia.

Actualment, ha dirigit Potser de Marguerite Duras, estrenat a l’abril a la Nau Ivanow i Ombra i silenci, una peça a partir d’un recull de poemes al voltant del tema de la vellesa, que s’ha presentat al juny a l’Àtic 22, a L’Alternativa de Sabadell i al Teatre Kaddish.

Ajudant de direcció- Meritxell RodríguezLlicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Girona (2011), ac-tualment està acabant el Grau en Art Dramàtic, especialitzant-se en Direc-ció i Dramatúrgia, a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona (Institut del Teatre). Ha combinat els seus estudis amb algunes experiències pro-fessionals. Ha estat Assistent en pràctiques de l’obra Fum, escrita i dirigida


per Josep Maria Miró, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya (2013). Ha estat Ajudant de Direcció de Sílvia Navarro en dues ocasions: a l’obra de curt format Liberad a Guille, estrenada als MiniTea3 de Barcelona (2014), i a l’obra Com viure i no morir en l’intent?, estrenada al Centre Moral i Cultural de Poblenou (2015). Ha estat la Directora de l’obra Cabaret Diabòlic de Beth Escudé, representada al Teatre de Ponent de Granollers (2014) i al Centre d’Arts Escèniques Can Gassol de Mataró (2015).

Actualment és Ajudant de Direcció de Marta Domingo, que dirigeix Ròmul, el Gran, de F. Dürrenmatt i interpretada per Els McGregor Teatre, i que s’estre-narà al Teatre Tantarantana de Barcelona (2016). També dirigeix l’espectacle El Show de Happy Pollo, Un al·legat contra la cultura de la companyia Chic-kenFem, que s’estrenarà al Centre d’Arts Escèniques Can Gassol de Mataró (2016).

Producció- Laia FalpGraduada i formada com a actriu a Estudis de Teatre, Atrium i a léscola de Manuel Lillo. Llicenciada en Geografia i Antropologia cultural i social. Actual-ment estudia Direcció i Dramatúrgia a lÍnstitut del Teatre. Ajudant de direcció de Marc Martinez a lóbrador de la Sala Beckett. Ha dirigit diferents projectes teatrals, principalment a lÍnstitut del Teatre, amb la companyia La Maggie. Ha treballat principalment com a actriu i productora déspectacles i esdeve-niments. En el camp de la producció teatral ha realitzat tasques de company manager, regidora i productora per a diverses companyies: Lío (dirigida per Joan Gracia), Sixties (dirigida per Cristina Cordero) o Caja de Resistencia (dirigida per Begoña Moral).

Traducció- Roger BatallaRoger Batalla es llicencia en Traducció i Interpretació a la UAB i completa els estudis amb un Màster Oficial. Ha treballat a l’Àrea de Serveis Editorials de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, a les re-

vistesGramophone i What Hi-Fi, i per empreses com Nomen, Focus Media o MTM Languages.Com a traductor literari, ha col·laborata editorials com Cla-ret, Ondina, La Guineu oMumablue, i ha subtitulatles òperes La ciutat morta, Wozzek, Otel·lo i Don Giovanni pel Liceu. S’ha especialitzat en la traducció per l’escena (No hi ha bosc a Sarajevo de Begoña Moral, Llibres per cremar d’Amélie Nothomb, Oncle Gorky de Robbie Best, El cor delator d’E. A. Poe oLapidant la Mary de Debbie Tucker Green) i en l’adaptació de teatre musical (Big Fish, La família Addams, The Wild Party, Avenue Q o Aïda).

Miss Sarajevo- Carol RoviraActualment en formació a l’Institut del Teatre (2011). Completa la seva forma-ció al Summer workshop of physical theatre amb Kari Margolis (NYC). 2012 i 2014, al Laboratori de cos i veu Grotowski amb Pere Sais. 2011-2013, estudia Voice Craft amb Caro Guiralt. 2012 i es forma a l’Atelier amb Agustí Estade-lla. 2010. També fa workshops amb Esther Cort (Comedia dell’arte) 2009, Ferran Madico 2009, amb Attis Angelopoulos 2008, amb Jörg Kowollik (Ale-manya). 2008. Es forma en cant amb Carme Sancho i Isabel del Llano. 2007-2010. Participa com a actriu a: Goodbye Barcelona, dirección Fran Arraéz i Dani Campos (Teatre del Raval) 2013. Strange Fruit, direcció Begoña Moral (Àtic 22, Tantarantana) 2013. El fantasma de l’Òpera, Marc Chornet (La lira ampostina) 2012. Train to Hollywood, el musical, Agustí Estadella i Juanma Pérez (SAT) 2012. Odio a Hamlet, Jaume Mallofré. Teatreneu 2009. El cas-canueces, Dani Coma 2009. Si algun día necesitas mi vida, ven y tómala, Pau Bou (Teatre Kaddish). 2008. Agamèmnon, Pau Bou (Teatre Kaddish). 2008, i Manual de instrucciones, Pau Bou (Teatre Kaddish).

ONU i Soldat de la ONU- Laura TamayoNacuda el 1986, llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del teatre de Bar-celona. A completat la seva formació teatral física amb mestres com Moreno Bernardi, Pere Sais i Kari Margolis. Ha participat en muntatges com: Flors Carnívores d’Anna Maria Ricart, dirigida per Marc Chornet (Sala Atrium), Tal


dia com avui dirigida per Marta Guasch (Àtic 22, Tantarantana), Against No-thingness dirigida per Anderej i Teresa Welminscy (Cricot2) a Londres, La Guerre un peu, beaucoup, passionnément, pas du tout dirigida per Mladen Materic al Festival d’Avignon, inauguració de l’acte BCN-RESET dirigit per Alex Ollé de la Fura dels Baus i és creadora i actriu del monòleg Kolmanskop, dirigit per Guillem Gefaell.

És narradora de la xarxa de biblioteques de la diputació i també ha partici-pat en espectacles infantils com El Trencanous amb la Cia.Pissarra i dirigit per Dani Coma (gira Nacional). Va ser actriu i fundadora de la Cia. Babilini junt a l’actriu Alba José amb espectacles com A l’abordatge o Xerrameca de contes. També ha participat en projectes audiovisuals com videoclips i curtmetratges.

Premsa i Corresponsal de premsa- Roger BatallaDebuta al cine de la mà de Ventura Pons a la pel·lícula Mil Cretins. Després d’aquest primer llarg, el segueix Vlogger de Ricard Gras, produïda per Zen-tropa TV i seleccionada al Festival de Sitges 2011. Així mateix, ha protago-nitzat diversos curtmetratges, entre els quals cal destacar Prometeo, que li va valer el premi al millor alFetisch Film Festival de Kiel, o LonelyPlanet, producció americana-catalana que va obtenir el premi a la millor comèdia dramàtica al Los Angeles Film Festival i desenes de nominacions com el SFC del Festival de Canes o el Palm Springs Festival. A la petita pantalla, l’hem vist en sèries com La Riera, El barco o Pop Ràpid i, actualment, a l’elenc principal de la web sèrie El Ramon de les Olives. Pel que fa a l’escena, destaca la seva participació a L’ombra de Lear de William Shakespeare, el musical TheWildParty d’Andrew Lippa, o el monòleg El cor delator d’Edgar Allan Poe. Llicenciat en Traducció i Interpretació, parla perfectament cinc llengües i compagina la seva feina d’actor amb el doblatge, la publicitat i la traducció de teatre i musical.

Franctirador serbi- Guillem MotosLlicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre. Treballa en diferents mun-tatges de J.M.Mestres: La filla del mar d’Àngel Guimerà (TNC ’01), Romeu i Julieta de Shakespeare (Teatre Lliure ’02) i El tinent d’Inishmore de Martin MacDonagh (TNC ’03). Entre els seus treballs destaquen: La Torna de la Torna dels Joglars, direcció Albert Boadella (Teatre Romea ’05 i gira per Espanya), El gran Secret de Comediants amb direcció de Joan Font (TNC ’07 i gira per Espanya), Molta aigua de Carles Mallol, dirigit per Víctor Muñoz (Sala Beckett ’07), Un manicomi a Goa de Martin Sherman, dirigit per Emilià Carilla (Versus Teatre’08), Búfals de Pau Miró (Sala La Planeta, Temporada Alta´08), La mort d’un viatjant de A. Miller amb direcció de Mario Gas (Teatre Lliure ́ 09), Aquí s’aprèn poca cosa, amb dramatúrgia i direcció de Toni Casa-res (Sala Beckett ’09), Gos, dona, home / En estat d’excepció de Sybille Berg i Falk Richter, dirigides per Rafa Cruz i Ricard Gazquez (Sala Beckett ´11), Contra l’amor i Contra la democràcia, d’Esteve Soler, dirigides per Carles Fernández Guiua (La Seca ’13), Romeu i Julieta, de William Shakespeare, dirigida per Dougald Bruce Lockhard (Teatre Akadèmia ’14), Somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, dirigida per Joan Ollé (Sala Gran ’15), Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano, de Mario Gas i Alberto Iglesias, (Grec’ 15)

Com a membre de la Companyia Arcàdia, treballa ens els següents espec-tacles de la companyia: Esquivel! Una comèdia estereofònica (Nau Ivanow ’10), Ens hauríem d’haver quedat a casa (Temporada Alta ’10, properament a la Sala Muntaner), Vent a les veles (Círculo de Bellas Artes de Madrid ‘10), Kafka a la ciutat de les mentides (Festival Grec de Barcelona ‘11), La terra oblidada (Sala Flyhard ‘12), i La pols (Sala Flyhard’14, la Villarroel’15), mun-tatges escrits i dirigits per Llàtzer Garcia.

Dona que frega els plats coberta de cendra- Núria RocamoraActriu i ballarina. Graduada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barce-lona. Abans s’havia format al Col·legi del Teatre de Barcelona. Ha fet cursos d’entrenament actoral amb Raimon Molins i Patricia Mendoza, Masterclass


amb Declan Donnelland i Nick Ormerod, Laboratori Body Weather amb An-drés Corchero, Laboratori Cos–veu–acció amb Pere Sais, workshop amb Kari Margolis i Laboratori de moviment per a actors amb Sol Picó. Pel que fa a la dansa, va començar la seva formació a l’escola Bots de Sabadell on es va especialitzar en dansa contemporània i jazz; des de fa vuit anys, a més, també forma part de l’ equip docent d’aquest centre. Com a ballarina ha realitzat cursos amb Sol Picó, Lali Ayguadé, Natàlia Jiménez, Anna Calsina, Bené Carrat, Olga Ventura i Montse Argemí.

Com a actriu ha participat en diverses obres: Ombra i Silenci (projecte de creació) R.I.P (espectacle de microteatre, a diferents espais), Des...què? (projecte de creació col·lectiva estrenat al Konvent.0 de Gironella) El Drac d’Or, Maria Estuard, Le finggi pazzi (commedia dell’arte) i El temps i l’habita-ció (a l’Institut del Teatre de Barcelona), El poema de Nadal (Josep Maria de Segarra, espai FOC de Sabadell), Espriu (un muntatge poètic i teatral sobre l’obra de Salvador Espriu, Teatre del Sol de Sabadell), Filumena Marturano, Les Bruixes de Salem i Joseph i l’increïble abric en technicolor (al Teatre del Sol de Sabadell) i Fragments de Shakespeare i Terra Baixa (al teatre Sant Vicenç de Sabadell).

Nick Cave- Xavier GrivéNascut a Montgat estudia Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona.

En teatre ha participat al “Fantasma de l’Opera” dirigit per Marc Chornet al teatre d’Amposta, a “Cèl.lules T” amb la companyia Elejedelmal, la tragi-comèdia musical “Pedra i Sang” dirigida per Dolors Vilarasau a Sant Cugat, també com a cover en el musical “Geronimo Stilton” de FOCUS al Tibidabo i a “RENT” dirigit per Joan Maria Segura a l’Institut del teatre.

Com a cantant realitza concerts amb la seva guitarra. Organitza també con-certs benèfics per a protectores d’animals.

Dona sèrbia- Andrea MartínezLlicenciada en Interpretació per lÍnstitut del Teatre de Barcelona (2009-2013). Va iniciar els seus estudis teatrals a léscola Eòlia, on es va formar de la mà de professors com Carol López, Lluís X. Villanueva, Alícia Pérez o Sandra Monclús. Paral.lelament va realitzar tallers dínterpretació amb professionals reconeguts com Javier Daulte, Marco Calvani, Dugald Bruce Lockhart i Oriol Broggi. És fundadora de la companyia Groteska Teatre on escriu, dirigeix i interpreta , un espectacle breu mostrat al FIRT-IFTR The International Fede-ration for Theatre Research i a dáltres festivals internacionals.

Com actriu participa a 100 femmes, idea original i direcció d´Àngels Aymar, estrenada al Festival Grec’13 i a les lectures dramatitzades dáutors interna-cionals dirigides per la Judith Pujol al Festival Grec’14; també a El Cantador (S. Pitarra), estrenada al TNC, formant part de la companyia ITNC, dirigida per Xicu Masó lány 2014.

A la temporada 15/16 ha participat a La fiesta en paz, text escrit i dirigit per lÁleix Duarri, programat a La Seca- Espai Brossa i a Ròmul, el Gran, adap-tació de la companyia Els McGregor Teatre i dirigida per la Marta Domingo, al Teatro Tantarantana.

Home serbi- Pol ParaEs forma al Col∙legi del teatre de Barcelona, 2010-2013. Actualment, en for-mació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Participa com a actor als muntat-ges: El Jardí dels cirerers” amb la companyia “Casual company” 2010; “Ubú rei” dirigit per Ester Nadal, al Col∙legi de teatre de Barcelona 2012, a la mos-tra de teatre del raval 2012 i a la mostra de teatre adult al Teatre Regina 2013 i a la Nau Ivanow 2014; “Pentesilea” dirigit per Thomas Sauerteig, al Col∙legi de teatre de Barcelona, 2013, i a “Els Plebeus assagen la rebel∙lió” dirigit per Jorge Picó, al Col∙legi de teatre de Barcelona, 2013. Col∙labora en diversos curtmetratges dirigits per estudiants de l’ESCAC.


Franctirador bosni- Albert BassasAlbert Bassas, ballarí i professor de dansa. Passant per diferents tècniques de dansa (balls de saló, hiphop, dansa jazz, dansa clàssica, dansa contem-porània, dansa tradicional catalana, percussió corporal), actualment està cursant els estudis de Coreografia i Interpretació de la Dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona. Intèrpret de diverses creacions escèniques de les tèc-niques apreses, i cocreador de petits projectes d’àmbit local en el món de la dansa contemporània. Iniciat en la relació entre la dansa, l’art dramàtic i el circ. Actualment, intèrpret de la companyia amateur “Cos de Dansa de l’Es-bart Sant Cugat”.

Il·luminació i espai- Aina VergésNascuda a Sabadell el 1992, on ha realitzat el Batxillerat Artístic. Ha fet un curs de Disseny d’Interiors a ESDi. Actualment està acabant el grau d’Es-cenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Allà ha participat en diferents projectes: il·luminació en Microrrelats del desig, de Laura Batllori, escenogra-fia i il·luminació en Museo de las relaciones rotas, de Selene Perdomo, il·lu-minació de Nit de Reis d’Adrià Aubert (director de la companyia els Pirates) i il·luminació per Los Naturales i la fiesta del hombre, de Begoña Moral. Ha participat en dos projectes escenogràfics complerts on ha realitzat vestuari, espai i il·luminació: Pentesilea (2014) amb Pau

Monterde i Ciudadano Jesus (2015), projecte de creació del director Jorge Picó. Fora de l’Institut ha realitzat la il·luminació per Strange Fruit, de Begoña Moral a l’Àtic 22, per Clàudia i la balena, de la mateixa directora al Centre Cívic les Cotxeres de Sants i per Strindberg, dirigit per la Teresa Vilardell i el Marc Villanueva al Teatre Akadèmia.

Vestuari- Marc UdinaNascut a Sant Feliu de Llobregat, el 1992. Estudia escenografia a l’Institut del Teatre. Treballa com a escenògraf amb la companyia Voilà! teatre amb els espectacles “Els Pirates” i “Monzònia”, i a Folks teatre amb el musical

“Boscos endins” i “Aprendre pel sac”. A més, col·labora com a escenògraf en l’espectacle “Mā (el poder del cos)” d’Elena Tarrats i a “Tot és fum” a la nau Ivanow. També treballa amb la Cia.Enblanc a “A porta tancada. Versió lliure d’Antígona”, amb la Cia.La Hydra a “L’últim dia de febrer” i a l’espectacle de dansa “Narcís (I wandered lonely)” de Jordi Ribot. Participa en diferents es-pectacles a l’Institut del Teatre com “Dansen”, “En alta mar”. Treballa com a escenògraf i figurinista a la producció catalana de RENT el musical.

Projeccions i vídeo- Marc SalicrúInicia el seu recorregut a Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Con-temporani de Mataró, l’any 2009 on hi té residència com a artista resident fins el 2013. Es forma en workshops de cinema, programació, tecnologia expres-siva i control d’audiovisuals a Hangar, Telenoika i ESCAC mentre cursa els estudis d’escenografia a l’ESAD, Institut del Teatre de Barcelona.

En teatre, aquest darrer any, ha treballat com ajudant de Jose Novoa a la Triologia Tot Pels Diners a l’espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc (2015) en les obres de Nao Albet i Marc Borràs, Ivàn Morales i David Selvas.

Ha dissenyat la il·luminació per Soliloquejar amb Algú de Roger Torns a la Seca – Espai Brossa i de YouSayTomato, de Joan Yago i dirigida per Joan Maria Segura a la Sala Muntaner de Barcelona, amb qui també estrenarà a la mateixa sala, Boges de Jose Pascual Abellán amb disseny d’espai i llum.

Torna a treballar amb Iván Morales amb el disseny d’espai per Wasted de Kate Tempest, un dels espectacles més ben valorats de FiraTàrrega 2015 amb la companyia LleidetanaÍntims Produccions i dirigit per Morales.

En els darrers mesos ha fet d’ajudant de l’escenògrafa i figurinista Montse Amenós a l’espectacle Patetisme Il·lustrat de Carles Santos estrenat a Tem-porada Alta i a la sala Tallers del TNC i actualment és també ajudant dels escenògrafs Lluc Castells i Jose Novoa en el pròxim espectacle de Xavier Albertí, El Professor Bernhardi, de Schnitzler, a la Sala Gran del Teatre Na-cional de Catalunya.


Espai sonor- Manuel PajueloManuel Pajuelo- Neix a Barcelona. Estudia piano a l’Escola de Música Minuet de Castelldefels. Realitza cursos d’Armonia i cant Coral a l’Escola Municipal de Música de Sitges. Cursa Llenguatge musical i guitarra al Taller de Músics de Barcelona amb els docents Xevi García i Riqui Sabatés. És guitarrista i compositor del grup musical Ohmaligna. Realitza música pels espectacles teatrals de la Companyia La Caixa Escènica de El Retiro de Sitges.

Ha creat l’espai sonor dels projectes de les companyies teatrals Projecte Margot i Caja de Resistencia: La inventora de Nubila Walheim respira sobre los personajes de Sófocles, Cabaret literario, Mapa de l’equilibri, Strangefruit y Los naturales o la fiesta del hombre.

Forma part, amb Ohmaligna, de l’espectacle Liliput.

Moviment- Igone LópezEstudia actualment pedagogia de la dansa a l’Institut del Teatre. Formada per diversos professors com George Christoff, Ricardo Franco, Ariel Jae-nisch e Iris Muñoz, entre d’altres, en les especialitats de dansa clàssica i contemporània. Ha treballat com a intèrpret per “Prodance” i a diferents pro-jectes com el SPECIFY amb la peça“Contraris”, “ON” presentada all Festival Sortutakoak i, “Écoute pour voir” de Danse Carpe Diem, presentada al Fes-tival Sismògraf i al TNT.

Actualment imparteix classes de dansa a diferents escoles de Cataluña com “L’Espai de Arts”, “ADANUBI” o la “Escola de dansa Ramon Solé”.

Projeccions i vídeo i disseny gràfic- Raquel IbortNeix a Osca, on rep classes de Pintura i Gravat al taller La Il·lustradora . El 2007 es trasllada a Barcelona on cursa els estudis de Belles Arts a la Univer-sitat de Barcelona amb la especialitat de gravat. Actualment estudia Esce-nografia a l’Institut del Teatre. Combina la seva activitat teatral amb treballs

com a dissenyadora gràfica. Realitza els dissenys dels cartells de Dansen , Strange fruit i Els naturals , obres dirigides per Begoña Moral . El 2010 ex-posa la seva obra a la Mostra d’Art jove d’Aragó i a la Biblioteca universitària de Bolonya . El 2011 forma part de l’exposició “Circular “ a la Galería Esther Montoriol a Barcelona.

DOSSIER DE PREMSA DESPERTALAB Y-X O LA FIDELITAT DELS CIGNES NEGRES /21/

Y-X O LA FIDELITATDELS CIGNES NEGRESCIA EL MARTELL

2N premi cicle de creació DespertaLab 2016

DEL 13 al 24 de juliol

Si esteu llegint això és que ens estimeu. O que heu sentit alguna espècie d’atracció inesperada per una obra amb un títol tan desafortunat com “YX (o La fidelitat dels cignes negres)” i esteu intentant esbrinar de què tracta. O potser és que esteu secretament enamorats d’algun dels nostres actors i, per tal de tenir tema de conversa i quedar bé, us voleu assegurar que entendreu l’espectacle. Sigui com sigui, si esteu llegint aquesta sinopsi feta per encàrrec i a altes hores de la nit intentant combinar això del teatre amb qualsevol altra feina precària, és perquè heu sentit un impuls, per petit que sigui, vinculat a l’amor. Si és així, si heu sentit amor, amor vertader, -el de les pel·lícules de Hollywood o el dels contes de fades-només us fa falta seguir el vostre instint i venir a veure “YX”, un caramelet romàntic que hem cuinat a foc lent. Això sí, si realment ens estimeu, més val que no torneu mai més al teatre i que no goseu anar a veure, no goseu ni somiar amb cap altre espec-tacle. Sou el nostre públic i, si ho féssiu, ens sentiríem profundament traïts. I ploraríem. Molt.

Direcció i dramatúrgia: Laia Alsina FerrerAjudantia de direcció: Aleix DuarriRepartiment: Sergi Gibert, Andrea Martínez, Andrea Portella, Martí Salvat i Josep Sobrevals.Disseny d’escenografia i vestuari: Carlota MasvidalCaracterització: Núria RiberaDisseny d’il·luminació: Rubèn TaltavullAssessoria de cant i moviment: Robert GonzàlezProducció: Carlota MasvidalAjudantia de producció: Albert AvilèsEspectacle en catalàDurada Aproximada 95 minuts

CONCEPCIÓ TEATRAL

Y - X o la fidelitat dels cignes negres és un espectacle de teatre polític l’ob-jectiu fonamental del qual és desmuntar el mite de l’amor romàntic i desem-mascarar la cultura de la monogàmia com una de les principals institucions repressiva de l’heteropatriarcat.

Es tracta, d’altra banda, del tercer espectacle de la Cia. El Martell, amb el qual - després d’estrenar Z a l’Espai Escènic Can Gassol de Mataró i pen-dents que ens programin Ah!– pretenem deslligar-nos del context pedagògic, inserir-nos al circuït teatral i consolidar-nos com a companyia.

Y - X com a projecte segueix línies conceptuals similars a les que han mar-cat els nostres muntatges anteriors i que pretenem que ens defineixin com a companyia. Pels nostres espectacles sempre partim, així doncs, de textos propis escrits per la nostra dramaturga, que participen de les darreres ten-dències del teatre contemporani i que, lluny de perseguir l’il·lusionisme propi d’estils més realistes, intenten acostar-se a postulats més brechtians.

D’altra banda, tot i que és innegable que el text ocupa un paper central en les nostres escenificacions, intentem que la gestualitat dels intèrprets li disputi clarament l’hegemonia. I és que –fugint també d’un realisme interpretatiu i apropant-nos al món del teatre físic- busquem una teatralitat on els cossos dels actors desenvolupin un discurs propi i autònom que pugui realçar certs aspectes del text, però també qüestionar-lo o anar-hi absolutament a la con-tra. En el cas concret d’ Y - X, investiguem un univers gestual que ens permet viatjar, desacomplexadament, des d’una abstracció més poètica fins a terri-toris propis de l’absurd i el grotesc. De fet, l’element grotesc -entès com la deformació esperpèntica capaç de crear una nova perspectiva a través de la qual l’espectador pot copsar la realitat- és un element important en la nostra escenificació, no només pel que fa a la interpretació dels actors, sinó també des del punt de vista estètic.

Pel que fa al conjunt de l’escenificació –tant en el cas d’ Y - X com en el dels altres muntatges- mai busquem l’espectacularitat escènica sinó, més aviat, l’essència del fet teatral, centrant l’interès dels nostres espectacles en l’art de l’intèrpret. És per aquest motiu que sempre plantegem espectacles de petit-mitjà for¬mat que –lluny de les grans sales i les grans escenografies- permetin que la relació entre l’actor i l’espectador es desenvolupi sense inter-ferències i de la forma més eficaç possible. Per últim cal apuntar que, com a companyia, no concebem el fet artístic com una experimentació únicament estètica ni el teatre com un mitjà per entretenir l’espectador. Per nosaltres el teatre és una art amb una triple vessant: ètica, estètica i política.

OBJECTIUS D’Y-X

1. Desmuntar el mite de l’amor romàntic i desemmascarar la cultura de la monogàmia com una de les principals institucions repressives de l’heteropa-triarcat en la societat contemporània occidental.

2. Rebatre els arguments del determinisme emocional, segons els quals la gelosia, el sentiment de possessió i altres sentiments corrosius són innats i no poden canviar-se. Fer-los visibles com a construccions socials adquirides a les que podem fer front.

3. Denunciar la monogàmia com a model paradigmàtic del capitalisme -en tant que individualista i aïllant- ja que atomitza les relacions afectives per mitjà del vincle mínim, la parella, enfront d’altres models relacionals més so-lidaris i cooperatius (l’amistat, el poliamor, l’amor lliure).

4. Esborrar la tradicional i absurda frontera entre el teatre de text i el teatre gestual, proposant un espectacle on gest i paraula dialoguin d’igual a igual, acompanyant-se, replicant-se, contradient-se i enriquint les capes de signifi-cació de l’espectacle.

5. Consolidar la poètica pròpia de la companyia, una poètica contemporània


capaç d’enunciar el món en la seva condició de representació/metarrepre-sentació.

6. Consolidar la nostra companyia (El martell) com a grup de creadors esta-ble, deslligar-nos del context pedagògic i inserir-nos al circuit professional.

7. Proposar un model alternatiu al de les grans produccions teatrals, un mo-del auster i honest, centrat en els elements essencials de la teatralitat, enlloc d’en els aspectes superflus o merament comercials.

8. Apropar els nous llenguatges escènics a un espectador que, si bé hi pot tenir un cert interès, no n’ha seguit el desenvolupament als últims anys i pel qual aquest espectacle podria ser la seva primera experiència amb una es-tètica de teatre contemporani.

9. Contribuir a vertebrar el teatre català com un espai de reflexió social i polí-tica, connectat amb la societat del seu temps i amb els seus interessos, tant a nivell de contingut com d’experimentació formal.

L’AUTORA EXPLICA

LA MONOGÀMIA OBLIGATÒRIA

A primer cop d’ull, Y - X pot semblar, simplement, l’enèsima reflexió entorn les relacions amoroses. La novetat és, però, que el text intenta allunyar-se dels enfocaments psicoanalítics o existencialistes a què estem acostumats i abor-dar l’amor –concretament la cultura de la monogàmia i l’amor romàntic- des d’una perspectiva política. L’activista feminista Na Pai escriu: “En la nostra societat la monogàmia no és un mer model de relacions afectivo-sexuals, ja que no és una opció més entre d’altres, sinó que és el model hegemònic, en el qual ens veiem forçades a encaixar tan si ens agrada com si no. Efectiva-ment, Y - X recull aquesta tesi i analitza la instrumentalització que s’ha fet de l’amor, convertint el model monogàmic en l’única forma possible d’estimar en

el món occidental, una forma que, en tant que obligatòria (no hi ha alternati-ves possibles), esdevé repressiva. En aquest sentit, el text situa la cultura de la monogàmia al mateix nivell que l’homofòbia i el masclisme, desemmasca-rant-la, així, com la tercera pota de l’heteropatriarcat. I és que, com les altres, la monogàmia obligatòria també pretén dictaminar quines són les conductes acceptables a l’hora de ser, estimar o desitjar. En relació amb això, Y - X tam-bé repassa els mites que promou l’amor romàntic. Mites com el de la mitja taronja o el del príncep blau, que tenen conseqüències fatídiques sobre la salut emocional de les persones. I és que, a més de fomentar idees com que la gelosia o el sentiment de possessió són naturals enlloc d’apresos, deriven en fenòmens nefastos com poden ser la repressió sexual, la dependència emocional o, fins i tot, la baixa autoestima (o la frustració que se sent en no poder equiparar-se a l’ideal de príncep blau fomentat socialment).

LA METATEATRALITAT I EL DISTANCIAMENT TEXTUAL

Per tal d’explicar aquesta idea de la monogàmia obligatòria, el text se serveix del discurs metateatral i estableix una comparativa entre la relació que exis-teix entre l’enamorat i l’amor romàntic (o la monogàmia obligatòria), i la que es dóna entre l’actor i el propi text teatral. En ambdues relacions, l’enamorat i l’actor es pressuposen lliures en les seves conductes (en el cas de l’actor, és l’espectador qui li pressuposa aquesta llibertat en creure’s la falsa espon-taneïtat que aquest recrea a l’escenari), però, en el fons, tant l’un com l’altre segueixen al peu de la lletra una superestructura invisible: el text, en el cas de l’actor, i l’amor romàntic, en el cas de l’enamorat.

Tot aquest discurs metateatral és introduït a l’obra mitjançant una tècnica que hem anomenat “autoacotació”, és a dir, l’acotació –per part dels actors- de tot allò que succeeix a l’escenari, fins i tot de les pròpies accions. Aquesta tècnica acaba derivant, al seu torn, en una espècie de “distanciament textual” que, d’una manera similar als cartells brechtians, evidencia permanentment el dispositiu escènic i el fet teatral, negant, així, qualsevol possibilitat d’il·lu-sionisme.


L’EQUIP El martell és una companyia fundada el 2013 per Albert Avilés (producció executiva), Carlota Masvidal (escenografia i vestuari) i Laia Alsina Ferrer (di-recció i dramatúrgia), que coincidim per primer cop en el context pedagògic d’una Pràctica Escènica de Tercer de Direcció i Dramatúrgia de l’Institut del Teatre, però que aviat ens constituïm com a equip estable, amb l’objectiu d’emprendre una aventura professional col·lectiva que ens permeti la produc-ció successiva d’espectacles de caire polític i sempre vinculats a la societat del nostre temps. Amb aquest propòsit estrenem, a finals de 2014 a Can Gassol de Mataró, Z, el nostre primer espectacle i text finalista del XXXIXè Premi Born de Teatre 2014, que aquesta tardor serà publicat per l’editorial Off-cartell. A principis de 2015 s’incorpora a la companyia un elenc de quatre actors –Cristina Arenas, Martí Salvat, Òscar Castellví i Andrea Martínez- i un il·luminador –Rubèn Taltavull-, formant, així, l’equip definitiu amb qui produïm el nostre segon espectacle, Ah! –també sorgit d’una Pràctica Escènica, però a l’espera de ser programat en algun teatre.

Allò que ens defineix com a companyia és el nostre afany irreprimible de qüestionar la nostra realitat sociopolítica, un afany que, més enllà de Z, Ah! i Y - X, marcarà la línia dels nostres espectacles futurs. No perseguim un teatre d’oci, sinó un teatre necessari. I, en un moment en què el capitalisme ha fet fallida amb una crisi econòmica que ha deixat al descobert la cara més despòtica d’un sistema injust, considerem més que necessari imprescindible parlar, precisament, d’aquestes injustícies que fan de la incertesa el denomi-nador comú de bona part de la nostra societat.

LAIA ALSINA FERRER (Argentona, 1988). Direcció i dramatúrgia.És actriu, directora i dramaturga. Com a actriu, es gradua en Interpretació a l’Escola d’Actor d’El Timbal Estudis Escènics (2006-2008) on també realitza el màster L’actor cinematogràfic. Fi¬nalment, cursa el primer cicle d’Inter-pretació a l’Institut del Teatre (2009-2011). Com a directora i dramaturga, actualment està cursant quart curs de Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. L’any 2013, destaca per la seva assistència de direcció en pràctiques de Terra de Ningú (H. Pinter), espectacle dirigit per Xavier Albertí i estrenat al TNC. El gener del 2014, funda la Cia. El Martell per qui ha escrit i di¬rigit el text Z (finalista del XXXIXè Premi Born de Teatre 2014, estrenat el mateix any a Mataró i publicat la tardor del 2015 per l’editorial Rema, que també li publica el text breu Aigua) i Ah! (que espera trobar un teatre per ser estrenat). També el 2014, participa en la permorfance Escríbeme (caligrafías clandes-tinas) d’Helena Tornero, coproduïda per Faro Luciole i Tantarantana Teatre. Més enlllà de la seva activitat teatral, destaca el seu guardó, l’any 2010, als Premis Literaris Ciutat de Tarragona pel seu conte Matí, posteriorment publi-cat per l’Editorial Cossetània.

ALBERT AVILÉS (Mataró, 1987). Producció executiva.És gestor cultural, baixista del grup de folk Ebri Knight i soci fundador dels Estudis Anòxia, on realitza tasques de gravació, producció musical i maste-ring. Com a gestor cultural cursa el Màster Oficial en Gestió Cultural per la UB (2013-2014) i és membre fundador de la productora Nous Verdes amb qui produeix l’Homenatge als poetes Rosseló-Pòrcel i Villangòmez al Cen-tre Artesà Tradicionàrius (2013), el Barcelona Fiddle Congress coorganitzat amb l’ESMUC (2013) i el 30è aniversari del setmanari Capgròs (2014). Entre 2013 i 2014 treballa en management, producció i gestió de calendaris i gires a 7SIS Produccions. El 2014 produeix l’Acte en suport a Kobanê al Centre Artesà Tradicionarius i Z (L.Alsina Ferrer), de la Cia. El Martell, de la qual és membre-fundador. Entre 2014 i 2015 treballa com a gestor econòmic i cultural, productor i responsable de comunicació al Centre Cultural Espai Mallorca de Barcelona.


(2009, TV3) El club super 3 (2011, TV3), La Riera (2013, TV3) i també al pro-grama Generación Web de La2 (2015). Com a actor de cinem,a destaca com a protagonista de la pel·lícula Fin, dirigida per Luis Sampieri, que l’any 2011 participa a diversos festivals com La Berlinale, Mar de Plata, Sitges i Màlaga (guanyant, en aquest últim festival, la Biznaga de Plata a la millor direcció).També destaca el seu guardó al millor actor (al festival Ginés en corto de Se-villa) per la seva participació al curtmetratge El fin del mundo será en Brasil, dirigit per Sergi Portabella el 2013.

ROBERT GONZÁLEZ RAMÍREZ (Barcelona, 1982). Assessoria de cant i moviment.És actor. Es llicencia en Interpretació a l’Institut del Teatre (2002-2006), dis-posa del grau mig de solfeig i clarinet i amplia els seus estudis de cant al con-servatori del Liceu de Barcelona. Sobre l’escenari, l’hem vist a l’òpera Eco (P. Vallet i R. Llovet), muntatge estrenat al Mercat de les Flors, l’any 2001: L’Alegria que passa (S. Rusiñol), espectacle produït l’any 2004 per la Cia. Els Pirates, de la qual és membre fundador; l’òpera El Bosc de Farucàrum (O. Peñarroya i M C. Mateu), estrenat al Teatre Lliure, l’any 2005; Tocatta i Fuga, de la Cia. Dei Furbi, de la qual és membre integrant; Teatre de Carrer (J. Brossa), estrenat el 2006 per la Cia. Els Pirates; Da Ponte, escrit i dirigit l’any 2007 per Bibiana Goday; L’esvoranc (J.M. Miró), dirigit per Martí Torras i Premi Boira 2006; l’òpera Lyophilise (R. Ferrer i G. Guix), muntatge estrenat el 2007; J’arrive, dirigit per Marta Carrasco, i estrenat el mateix 2007 al TNC; Homes de Shakespeare, de la Cia. Dei Furbi, estrenat al Teatre Tantarantana l’any 2008; Comedy Tonight, de la Cia. Els Pirates, estrenat al Teatre Llantiol, el 2009; Asufre, de la Cia. Dei Furbi, estrenat, el mateix 2009, al Teatre Tan-tarantana i al Club Capitol; Captius (basat en contes de J. Barril), dirigit per Josep Maria Miró i estrenat l’any 2010; el musical Hair, dirigit per Dani Anglès i estrenat el 2011 al Teatre Olímpia de València; Un mes al camp (I. Turgué-nev), dirigit per Josep Maria Mestres i estrenat al TNC també l’any 2011; La Flauta Màgica, de la Cia. Dei Furbi, estrenat a La Seca-Espai Brossa l’any 2013 i guardonat, el 2014, amb el Premi Max al millor espectacle musical;

ALEIX DUARRI VELASCO (Barcelona, 1986). Ajudant de direcció.És director i dramaturg. Es gradua en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (2010-2015) i, paral·lelament, realitza diversos cursos a la Sala Bekett, a l’escola Eòlia i al Col·legi del Teatre. Com a dramaturg, destaca pels textos Red Wine & Cante Jondo, estrenat al Fes-tival Fantasio Piccoli 2009; Jo sóc Penteu (guardonat amb el premi Marqués de Bradomín 2010), estrenat a la Sala Porta4; i D’aquí a que passin els mals dies, estrenat a la Sala Porta4 el 2012. Com a director, dirigeix Fragment de teatre II (S. Beckett), estrenat al festival Act Bai de Bilbao, el 2007; i codiri-geix, juntament amb Judith López, Up All Night (basat en El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare), estrena, tant al Festival Shakespeare 2014 com al Festival Almafro Off 2015.Combinant les facetes de director i dramaturg, estrenarà, aquesta temporada 16/17, el seu espectacle La fiesta en paz, a La Seca-Espai Brossa. Com a assistent de direcció participa en espectacles com Alicia ja no viu aquí (P. Ley), dirigit per Josep Galindo i estrenat al festival Temporada Alta 2009; Els Feréstecs (C. Goldoni), dirigit per Lluís Pasqual, i estrenat l’any 2013 al Teatre Lliure; i Aaart, un espectacle de circ dirigit per Xavier Erra i estrenat el mateix any al Circ d’Hivern de Nou Barris.

SERGI GIBERT (Blanes, 1989). Intèrpret.Es llicencia en Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona (2009-2013) i, paral·lelament, realitza diversos cursos de cant, dansa i clown. Com a actor de teatre l’hem vist a 100 anys, Salvador Espriu, estrenat el 2013 al Teatre Romea; D’Anada, de tornada (dramatúrgia de S.S. Sànchez a partir de textos de J. Brossa), estrenat el 2014 a La Seca-Espai Brossa; i a La fàbrica de les històries, de la Cia.Infants Terribles, estrenat el 2015 al Teatre Tantarantana. Combinant les facetes d’actor i ajudant de direcció, a l’hem pogut veure a diversos espectacles de la Cia. La Zoologica, de la qual és membre funda-dor. Aquests són: Noel Road 25: A genius like us, estrenat el 2011 a la Sala Porta 4; Fedra o los perros del paraíso, estrenat el 2012 al Teatre Laboratori de Vic; i Yira, estrenat el 2014 al Teatre Tantarantana. En l’àmbit audiovisual destaca la seva participació en sèries de televisió com el El cor de la ciutat


Triologia Mozart, també de la Cia. Dei Furbi, i estrenat, també a La Seca just l’any següent; i L’Hort de les Oliveres (N. Comadira), dirigit per Xavier Albertí i estrenat al TNC l’any 2015. Com a actor de televisió, l’hem vist a Bandolera, de Diagonal TV, emesa per Antena3, el 2011; Imperium, de Bambú Produc-ciones, emesa per Antena3 el 2012; i KKM, DE Diagonal TV, emesa per TV3 el 2013.

ANDREA MARTÍNEZ ARTERO (Barcelona, 1984). Intèrpret.Es llicencia en Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona (2009-2013), tot i que inicia els seus estudis teatrals a l’escola Eòlia, on es forma de la mà de professors com Carol López, Lluis X. Villanueva, Alícia Pérez o Sandra Monclús. Paral·lelament, realitza cursos d’interpretació amb professionals internacionals com Javier Daulte i Marco Calvani. Com a actriu de teatre participa a WK, espectacle de microteatre de Groteska Teatre, companyia de la qual és membre fundadora; 100 femmes (A. Aymar), estrenat al Festival Grec’13; El Cantador (S. Pitarra), estrenat al TNC, formant part de la com-panyia ITNC dirigida per Xicu Masó el 2014; i aquesta temporada, 15/16, la podrem veure a la Seca-Espai Brossa participant de La fiesta en paz, text escrit i dirigit per Aleix Duarri. D’altra banda, ha participat en diverses lectu-res dramatitzades d’autors internacionals, organitzades per la Sala Beckett, dirigides per Judit Pujol, en el marc del Festival Grec’14.

CARLOTA MASVIDAL BOFILL (Barcelona, 1989). Producció. Esceno-grafia i vestuari.És escenògrafa, directora d’art i gestora cultural. Es llicencia en Escenogra-fia a l’Institut del Teatre (2007-2012) i és Màster en Gestió Cultural (2013-2015). Com a escenògrafa signa l’escenografia de Constel·lacions (N.Pane) estrenat al Teatre Akadèmia l’any 2013. Com a figurinista participa en les òperes de petit format La Bella Helena (J.Offenbach) i Tot Mozart (M.Manyo-ses), amb l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, estrenades al Festival Nits de Música al Claustre (2011 i 2014 respectivament). També dissenya el vestuari de Potser (basat en Yes, peut-être de M. Duras), estrenat a la Nau Ivanow el

2015. Combinant les facetes d’escenògrafa i figurinista participa a Z (L. Alsi-na Ferrer), estrenat a Can Gassol de Mataró el 2014 i Ah! (L. Alsina Ferrer), ambdos projectes per la Cia. El Martell, de la qual és membre fundadora. Com a decoradora col·labora al migmetratge Las pequeñas cosas (C. Si-món), una coproducció de la LFS i Inicia Films l’any 2013, premi al millor curt de Badalona al Festival Filmets. Com a gestora cultural, treballa al Teatre de Sarrià de Barcelona des del 2015. És productora executiva de Il conte di Marsico (G. Balducci), una coproducció amb el Festival Rossini (Wildbad, Alemania) i a Il barbiere di Siviglia (G.Paisiello), ambdues formen part de la Temporada d’Òpera de Cambra de Barcelona dels Amics de l’Òpera de Sarrià.

ANDREA PORTELLA FONTBERNAT (Banyoles, 1986). Intèrpret.Es llicencia en Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha ampliat la seva formació en diferents tècniques teatrals com Grotowsky o View Points a més a més d’estudiar el grau mitjà del taller de musics, i de fer classes de cant. També s’ha format en cine a Barcelona i a Madrid. Dins la seva expe-riència professional, en teatre destaca Purga (Sofia Oksanen) dirigida per Ramon Simó al TNC; Bartolomè Encadenat (Sanchis Sinisterra) representat al teatre Grec de Barcelona; Cyrano de Bergerac (Edmond Rostand) amb direcció d’Oriol Broggi representada a la Biblioteca de Catalunya i al Centro Dramático Nacional a Madrid; Hamlet Machine (Heiner Mülle) presentada a La Seca Espai Brossa; Ulls de Bruixa (Joan Solana) al teatre Gaudí, i La tràgica història d’un Falafel de Commedia dell’Arte representada en diferents espais oberts de Barcelona i Catalunya, entre d’altres muntatges. En televisió ha treballat a les series de TV3 La Riera i Kubala, Moreno i Manchón i en ci-nema a part de diferents curtmetratges, ha co-protagonitzat el llargmetratge Peatones, de Juan Antonio Anguita.

MARTÍ SALVAT MORIN (Barcelona, 1989). Intèrpret.Es llicencia en Interpretació a l’Institut del Teatre (2008-2012) i completa la seva formació com a actor amb cursos de teatre físic, arts performatives i


teatre de vers. En teatre l’hem vist a El vídeo no el veurà ningú (M. Crimp), muntatge dirigit per Carme Portaceli i estrenat al CDN el 2012 (Festival Grec’12); l’espectacle juvenil Els guapos són els raros (E. Cambray), estre-nat al Teatre Guadí l’any 2013; L’Onada (I. Garcia May), estrenat al Teatre Lliure el mateix any; Redaliz (P.Lipcovich), estrenat a la Sala Beckett el 2014 (Festival Grec ’14); i El rei Lear (W. Shakespeare), dirigit per Lluís Pasqual i estrenat al Teatre Lliure de Barcelona. En la seva carrera també destaquen dos espectacles de teatre de carrer: L’ira dels peixos (I. Achurra), muntatge inaugural de FiraTàrrega’14, coproduït per la companyia de teatre de carrer xilena La patriótico interesante; i Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ove-jas domésticas (A.M. Ricart i Lope de Vega), espectacle guanyador del III Certamen Internacional Almagro Off i del Premis Max 2015 a millor adapta-ció teatral. A més, firma la co-direcció d’Incert, muntatge de circ guanyador dels premis Zirkòlika 2014 en les categories de millor espectacle de circ i millor direcció.

JOSEP SOBREVALS (Sabadell, 1981). Intèrpret.Es llicencia en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Complemen-ta la seva formació amb cursos i seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett, de l’Associació d’Actors i a l’Estudi per a l’actor Laura Jou amb Isaac Alcay-de. També s’ha format com a músic al Conservatori de Música de Sabadell estudiant guitarra i bateria i actualment estudia guitarra flamenca a l’estudi Eduard Orriols “Palmito”. Va començar a treptijar els escenaris de Barcelona formant equip amb el director i dramaturg Marc Artigau: Jo tenia un fanal a la boca; A una nena nua llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua al Teatre Lliure; Ensinistrarem els nostres fills al Teatre Lliure i Porta 4; Zèppelin; No diràs el meu nom, entre d’altres. Així mateix l’hem pogut veure en diferents companyies i muntatges destacant-ne El Rei Lear (W. Shakespeare) de Lluís Pascual al Teatre Lliure; Nit de Reis (W. Shakespeare) de Els Pirates Teatre, dins del Festival Shakespeare 2014 i dirigida per Adrià Aubert a la Bibliote-ca de Catalunya; Litus de Marta Buchaca a la Sala Flyhard i Teatre Lliure; i a Julieta & Romeo dirigida per Marc Martínez al Teatro Español de Madrid. També ha fet col·laboracions a la companyia La Reial (Kurva Fira de Tàrrega

i Brigthon Festival, i Reality Tours) i va formar part de la primera promoció de la Jove Companyia del Teatre Nacional de Catalunya amb el muntatge El cantador dirigit per Xicu Masó el 2014. Actualment està girant l’espectacle literari Instants Prèvis i l’obra Mars Joan.

A la televisió va interpretar el personatge de Ros a la sèrie El cor de la ciutat de TV3.

RUBÈN TALTAVULL (Ciutadella de Menorca, 1982). Il·luminació.És tècnic de llums, cap tècnic i dissenyador d’il·luminació. Es gradua com a Tècnic Supe-rior en Imatge a l’ITES, el 2002. Com a tècnic de llums destaca la seva participació a Una maleta, dues maletes tres maletes (C. Maginer), estrenat el 2007; Èric i l’exèrcit del Fènix (V. Alexandre) estrenat el mateix any; Escenes d’un matrimoni (I. Bergman), estrenat el 2011 al TNC; Un tram-via llamado deseo (T.Williams), dirigit per Mario Gas i estrenat el 2011 al Teatre Tívoli; Delicades (A. Sanzol), de T de Teatre, el 2012; i Non Solum (S. López i J. Picó), el 2013. Com a cap tècnic coordina L’any del pensament màgic (J. Didion) durant el 2009; Nelly Blue, de T de Teatre, el 2011; 30/40 Livingstone (S. López i J. Picó), el 2014; Primer Amor (S. Beckett), estrenat el 2014 a La Villarroel; Dones com jo (P. Miró), de T de Teatre, durant el 2015; Els veïns de dalt (C. Gay), estrenat també el 2015 al Teatre Romea; i Premis i Càstigs (C. Zorzoli) de T de Teatre, estrenat el mateix any al Teatre Lliure. Com a dissenyador d’il·luminació, ha dissenyat les llums de múltiples muntatges com Cançons per a un món nou (J.R. Brown), estrenat el 2008 al Teatre Gaudí; Els malvats (B. Perelló), al Versus Teatre, el 2009; Un home amb ulleres de pasta (J. Casanovas), a la Sala Flyhard, el 2010; Burundanga (J. Galceran) el 2012 a La Villarroel; Oceà (A. Baricco), al Versus Teatre, el 2013; Flames a la fosca (T. Vilardell), al Festival Grec 2013; Infecte (A. Ra-mos), al Versus Teatre, el 2014; Solo (A. Strindberg), al Teatre Akadèmia, el 2015; i La gavina (A. Txèkhov), dal Teatre Akadèmia el 2015. Més enllà de la seva activitat teatral, participa en l’enregistrament de diversos videoclips, curtmetratges i programes de televisió (col·laborant amb Gestmusic o TV3) i actualment fa les llums en directe dels concerts del grup de folk Ebri Knight.


Funcions: De dimecres a dissabte a les 20.30h i diumenge a les 19.00h.Preus: 12€: anticipada fins el dia de l’estrena / 14,25€: Carnet Jove, TR3SC, RACC, biblioteca, tarja rosa / 19€ / 9,5€: Socis Club La VanguardiaVenda d’entrades: per ENTRADIUM (www.entradium.com) i a la taquilla del teatre una hora abans de l’espectacle. Reserves a [email protected]

On somSala AtriumC/ Consell de cent 435 baixos08009 Barcelona

Com arribar-hi:Metro: L2 Tetuan, L4 Girona i L5 Verdaguer. Bus: 6, 19, 20, 50, 51 i 55

ContacteT. [00 34] 93 182 46 06 / 661 981 799www.atrium.cat / [email protected]

Producció de: Amb el suport de: Mitjans col·laboradors:

DOSSIER DE PREMSA DESPERTALAB

SALA ATRIUM /CIA. PARADISO 99/ DEL 29 DE JUNY AL 10 DE...

Documents

Transcript of SALA ATRIUM /CIA. PARADISO 99/ DEL 29 DE JUNY AL 10 DE...