Sala Gran - Teatre Nacional de Catalunya€¦ · Web view2010/03/04 · Dir. Joan Ollé. 1995; El...

A mi no em diguis amorMarta BuchacaSala Tallers

Projecte T6 5a edició 2009/2011: una aposta generacionalAquesta temporada, el Projecte T6 enceta una nova etapa que, com acostuma a passar, implica canvis i novetats importants amb la intenció de mantenir-lo en consonància amb les noves formes i camins que pren la dramatúrgia contemporània al nostre país.En aquesta ocasió, el TNC ha volgut donar un caràcter específicament generacional al seu programa de promoció de l’escriptura teatral contemporània i, en col·laboració amb la SGAE, ha dissenyat una cinquena edició del T6 marcadament jove, especialment cohesionada i amb unes fórmules de treball i producció força noves, que recomanen la reducció a només dos anys de durada del Projecte i a l’estrena d’un sol text per autor a la Sala Tallers del TNC.Els sis autors seleccionats per aquesta nova edició configuren un grup compacte i homogeni ja d’entrada, tant pel que fa a la seva edat (tots ells entorn dels 30 anys), com pel que fa a la seva manera de concebre la creació teatral. Són autors que escriuen des de l’escena més que des de l’escriptori, que consideren el treball amb els actors com una peça fonamental del seu procés creatiu, que es preocupen per connectar al màxim amb els gustos i sensibilitats dels espectadors, que trepitgen gèneres i llenguatges diferents sense prejudicis, i que han après a compartir entre ells els seus dubtes i les seves inquietuds, de manera desacomplexada, a través dels mitjans de comunicació propis d’ara (Internet, Facebook, etc.); una generació teatral nova, que trenca amb l’aïllament de l’autor del text respecte de l’espectacle i a la qual ja s’ha reconegut talent, personalitat, capacitat de comunicació i energia creativa.Es tracta dels sis joves dramaturgs: Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Carles Mallol, Josep Maria Miró i Pere Riera.

Una companyia pròpiaEls autors d’aquesta nova generació se situen sense complexos al centre mateix del procés de creació de cada nou espectacle. El treball amb els actors és, per a ells, l’element fonamental que determina, dóna forma i, en alguns casos, fins i tot origina el material dramàtic que s’ha de desenvolupar. Per això, la nova edició del Projecte T6 compta, per primer cop, amb una companyia fixa de 9 actors i actrius (que participen de tot el procés, des de la gestació de les primeres idees de cada text, fins a la darrera de les representacions. La Companyia T6 la formen Jordi Banacolocha, Rosa Boladeras, Òscar Castellví, Míriam Iscla, Anna Moliner, Joan Negrié, Àngels Poch, David Vert i Lluís Villanueva.Un grup sòlid, en definitiva, de sis autors amb nou intèrprets acompanyats d’un mateix equip artístic (Sebastià Brosa a l’escenografia; Georgina Viñolo al vestuari; David Bofarull a la il·luminació, i Damien Bazin al so) que, durant dos anys, haurà de

2


generar sis textos de nova creació, per ser representats a la Sala Tallers del TNC (tres la primera temporada i tres la segona temporada). Tot plegat amb l’objectiu de donar un nou impuls al Projecte T6 i poder mantenir el compromís del TNC i de la SGAE amb la dramatúrgia catalana.

3


Una comèdia sobre la tragèdia de l’amorSom a Barcelona, en un futur pròxim, on l’amor i les famílies han estat prohibits i les poques que queden s’han hagut d’exiliar als pàrquings. Però el Jaume i la Mari estan convençuts que el seu amor ho pot tot, fins i tot mantenir unida la família davant l’adversitat. Però què passa amb els altres membres de la família? Com es prendran haver de viure en un pàrquing per l’obsessió dels pares amb l’amor? L’avi torracollons, el fill adolescent i la filla gairebé nimfòmana no els posaran les coses fàcils i lluitaran perquè en Jaume i la Mari se separin. Però l’amor vertader ho pot tot. O no?

L’autora: Marta Buchaca Barcelona, 1979. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i s’ha format com a dramaturga al Centre d’Études Théâtrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica i a l’Obrador de la Sala Beckett. La seva primera obra, L’olor sota la pell (2005), va guanyar el V Premi Joaquim Bartrina i es va estrenar a la Sala Beckett. La seva obra següent, Emergència (2006), és finalista del III Premi Fundació Romea de textos teatrals. També ha escrit En conserva (2007), Plastilina (XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007) i Les nenes no haurien de jugar a futbol (2009). També ha treballat com a guionista a BTV, a Com Ràdio i a la sèrie El cor de la ciutat de TV3, a més de fer d’assistent de direcció d’Àngel Llàcer a les obres Tenim un problema i La màgia dels Ki-kids; de Carol López a En defensa dels mosquits albins, i de Sergi Belbel a A la Toscana.

4


A mi no em diguis amorMarta BuchacaDirecció ..........................................................................Marta BuchacaEscenografia ..................................................................Sebastià BrosaVestuari ........................................................................Georgina ViñoloIl·luminació ......................................................................David Bofarull

amb la col·laboració de Raimon RiusSo .....................................................................................Damien BazinAssessorament de moviment ..........................................Núria LegardaAjudant de direcció .......................................................Jordi Casanovas

Repartiment:Ramon .......................................................................Jordi BanacolochaMari ...............................................................................Rosa BoladerasSergi ...............................................................................Òscar CastellvíMari 2 ..................................................................................Míriam IsclaLaia ...................................................................................Anna MolinerAntoni ..................................................................................Joan NegriéPilar ....................................................................................Àngels PochArtur ......................................................................................David VertJaume ............................................................................Lluís Villanueva

Construcció d’escenografiaXarli. Serveis per teatre i espectacles (Carles Hernández Pol)

Agraïments:Ramon Pellicer (locució), SMEG

Muntatge, assaigs i representacions:Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya

Producció:Teatre Nacional de Catalunya

Durada: 1 hora 30 minuts

El Projecte T6 compta amb el suport de la SGAE

5


L’amor és el millor que li pot passar a una persona, diu en Jaume, convençut, al seu fill. I potser té raó. Però l’amor també és el pitjor que ens pot passar. L’amor és meravellós i és terrible, és el sentiment que ens genera més felicitat i també el que ens la treu de la manera més brutal. Hi ha estudis científics que asseguren que l’amor té una durada limitada. Però hi ha amors, pocs, que duren tota la vida. A mi no em diguis amor és una història sobre l’amor, que, com en l’amor, amaga una mica de tot: comèdia, tragèdia, felicitat, desesperació, angoixa, addicció i síndrome d’abstinència. Perquè l’amor, també és una droga. En un futur proper potser la gent ja no s’enamorarà, potser ja no hi haurà famílies i potser hi haurà algun fàrmac que farà que ens puguem oblidar de les persones de qui estem enamorats. A mi no em diguis amor és una comèdia sobre l’amor. Perquè l’amor, només ens el podem prendre a broma.

Marta Buchaca

6


Pròleg a l’edició del text d’A mi no em diguis amorPer Marc RosichQuedo amb la Marta Buchaca en un bar vora del Teatre Nacional, tot pintat de verd, un d’aquells llocs agradables on asseure’s a fer una cervesa, un te o un mos (segons les necessitats), després de veure una funció al teatre o un concert a L’Auditori. És dissabte a la tarda i la Marta surt de l’assaig de la seva obra A mi no em diguis amor, la seva aportarció a la darrera edició del Projecte T6. Jo esgarrapo una horeta per xerrar amb ella, abans de veure a la Sala Tallers M de Mortal del seu amic i col·lega Carles Mallol, el primer fruit d’aquest nou T6 amb companyia d’actors pròpia.

Jo em demano un te; la Marta, una llauna de Coca-cola. Està visiblement atabalada. Les llistes d’attrezzo, els darrers canvis de text, les notes per als actors, encara alguns dubtes. És el que té escriure i dirigir una obra al mateix temps. És el que té sentir el pes de la propera estrena a la casa gran que és el TNC. El fet que jo li hagi de fer de prologuista a l’edició de la seva nova obra primer li treu un xic de naturalitat a la trobada… però ràpidament ens oblidem de la grabadora. Amb la Marta hem estat moltes vegades en la mateixa situació, compartint una copa, rient, completament distesos… però hi ha moltes coses que no sé del seu passat.

«La meva mare sempre feia les festes d’aniversari al teatre. Anàvem tots als Lluïsos de Gràcia. De manera que tots els meus aniversaris de quan era petita van ser en un teatre. Així és que jo havia escrit tota la vida, era una nena d’aquestes que feia poemes a la gent i coses per l’estil… Com que m’agradava molt el teatre, amb quinze anys, vaig començar a fer classes d’actriu al Col·legi del Teatre… però als dos mesos em vaig preguntar: “Què faig jo aquí?, ¿qué es esto?, no me’n surto com a actriu”, i llavors algú em va parlar dels cursos de dramatúrgia de la Sala Beckett.»

De fet, és allà on jo vaig conèixer la Marta, a l’Obrador de la Beckett en aquells temps en què encara no es deia Obrador. I aquí tenim una demostració més de l’efecte catalitzador que ha tingut aquesta sala alternativa en el foment d’un fructífer planter en el camp de la dramatúrgia catalana, un punt d’encontre dels nous autors generació rere generació.

«A la Beckett, vaig arribar-hi amb divuit anys. Era quan feien els cursos el Sanchis, el Belbel i el Batlle. Evidentment, tenia pocs punts per poder-hi entrar, eren cursos per a gent amb experiència. Però hi va haver un error burocràtic. Em van trucar per equivocació. I jo vaig arribar allà i el Toni Casares em va dir: “Em sap greu, hi ha hagut un

7


error”, però llavors jo li vaig dir que m’era igual, que ho havia de fer. I així vaig convèncer el Casares que faria els deures, que ho faria molt bé i m’esforçaria molt. I em va anar molt bé.

8


»Després me’n vaig anar a Bèlgica. Hi vaig anar amb un beca Erasmus de la facultat d’Humanitats. Vaig poder convadilar-ho tot amb el centre d’estudis teatrals de Louvain-La-Neuve. Els professors eren els mateixos de la Universitat París VIII, el Jean-Pierre Sarrazac, Georges Banu… I allà estava jo, d’Erasmus a Bèlgica amb dinou anyets i fent teatre tot el dia. Em vaig implicar en el teatre universitari, em vaig posar molt les piles i allà vaig escriure la meva primera obra… una obra que era terrible i que espero que ningú no pugui recuperar mai… tot i que sé que corren còpies pel món… I a partir d’allà vaig començar a escriure.

»Vaig estar fent ràdio molts anys, però, un dia que estava molt agobiada, em vaig adonar que allò no era le que jo volia fer i llavors me’n vaig anar a fer les proves de l’Institut del Teatre. Les vaig fer i vaig entrar… llavors vaig deixar la ràdio i em vaig posar a fer de cangur. Poc temps després em van trucar per fer de guionista per una productora de televisió força important i jo els vaig dir que no, que jo feia de cangur i volia fer teatre… I en aquell primer any de l’institut vaig escriure L’olor sota la pell i vaig guanyar el premi Bartrina.»

Finalment, de fet, per poder fer teatre tal com a ella li agrada, la Marta ha acabat optant pel coixí de tranquil·litat econòmica de la feina de guionista de televisió i ha trobat un equilibri compaginant la creació en ambdós bàndols. La seva experiència televisiva, però, també l’ha ajudada en el seu teatre a apropar-se al tractament de la llengua d’una manera cada cop més desacomplexada, a centrar-se més en la funcionalitat de les paraules i menys en el seu manierisme. Amb el temps, a la Marta també li ha picat el cuquet de la direcció.

«Jo era d’aquestes que deia: “Jo vull que em dirigeixin els meus textos”. Em feia pànic la sala d’assaig, em feia pànic la relació amb l’actor. A l’Institut, a les classes de direcció ho passava fatal. Però després de dues experiències amb directors, que amb tot van ser molt bones, vaig veure que l’única manera de veure en escena una obra com te l’havies imaginada, havia de ser fent-ho tu mateixa. I així ho vaig fer amb En conserva, Les nenes no haurien de jugar al futbol i ara amb la meva última obra, al Nacional.»

El que més m’agrada del que escriu la Marta és el seu eclecticisme. A cada nova obra la seva escriptura agafa contorns diferents, com si es deixés emportar pel gènere que en cada cas homenatja (o parodia), com si el món propi de cada peça marqués les seves regles pròpies i empenyés l’estil de la Marta sempre cap a nous territoris. D’aquesta manera, cada nou text apunta en direccions molt diferents. Des del teatre documental de Plastilina, text amb què va guanyar el premi Alcoi, fins al drama rural que és L’olor sota la pell, passant per l’experiment de reclusió actoral d’En conserva. Ara, amb A mi no em

9


diguis amor, li ha tocat el torn a un híbrid entre la comèdia i la faula futurista. Amb ella, i gràcies a la creació de la companyia d’actors del T6, la Marta ha pogut tastar un dels mètodes més estimats actualment per la jove dramatúrgia: escriure sabent

10


per endavant quins seran els rostres que interpretaran els personatges sorgits de la seva imaginació i, amb l’ordinador sempre obert, poder convertir la sala d’assaig en un laboratori textual.

«Aquesta és l’obra que he treballat més a la vida, i l’obra que menys m’agradava en la seva primera versió. Perquè jo sóc més d’escriure una obra en dues setmanes, o tenir una idea, pensar-hi molt de temps i posar-me a escriure… I la primera versió ja m’agrada… I aquesta fa com un any i mig que l’estic fent… He après que pots fer una primera versió de les que dius “ai, no ens en sortirem”, i al final arribar a una versió que t’agrada molt, que és la que tinc ara. Però avui, a tres setmanes d’estrenar, he canviat el final. Els actors de la companyia van bojos, perquè els tallo text i els en poso de nou… però són fabulosos, estan molt oberts. Tot i que l’altre dia el Banacolocha deia: “Que li treguin l’ordinador a aquesta noia!” La qüestió és que et surten situacións més brillants si estàs amb els actors a la sala d’assaig.»

Una de les influències més grans que ha experimentat els darrers anys la dramatúrgia catalana són els nous aires vinguts des de l’escena argentina, amb dos noms propis en particular: Javier Daulte i Rafael Spregelburd. El seu estil abocat de manera desacomplexada al joc escènic, el seu gust per la ciència ficció i la trama rocambolesca (defensades fins a l’extenuació per un equip actoral crèdul), i l’aposta per unes convencions escèniques dures són uns trets que han deixat una petja clara en l’obra de molts dramaturgs nostrats. Sense anar més lluny, les darreres obres de Carles Mallol, plenes d’elements fantàstics que els seus personatges viuen amb delirant credulitat, semblen abeurar-se en molts del supòsits del teatre d’aquests dramaturgs argentins. Així com l’extens repertori escrit per en Jordi Casanovas, que sembla compartir part del seu imaginari amb el de les obres signades per Daulte. La Marta, com els seus companys de generació, també confessa la influència que han tingut en ella els representants de l’escena argentina que els darrers anys han visitat la nostra cartellera.

«El contacte amb el Daulte i l’Spregelburd va ser com una obertura a un altre món. De fet una de les escenes d’A mi no em diguis amor va néixer en un curs del Daulte i una altra en un curs amb l’Spregelburd. Una vegada l’Spregelburd em va trobar pels passadissos i em va preguntar: “¿Qué te pasa, Buchaca?” “Que estic col·lapsada, em passa”, li vaig dir. “Tinc una crisi molt forta.” I el que em passava era que aquell home m’explicava unes coses que eren el contrari del que jo havia fet fins al moment. I aquella crisi em va portar a entendre que el teatre és sobretot la situació… una cosa que jo no havia entès fins llavors… I suposo que també és per això que m’he acabat fent

11


directora dels meus textos, perquè considero tan important el que es diu a escena com el que hi passa.»

A A mi no em diguis amor, aquesta petja es veu clarament en l’elecció de Buchaca d’assentar tota la seva comèdia sobre les bases d’una proposta delirant, que com a espectadors hem d’acceptar sense reserves: un futur on les relacions

12


amoroses estan tan mal vistes, que els qui encara volen viure en parella són gairebé expulsats de la societat, obligats a viure en pàrquings com si fossin rates. A aquesta idea de base, s’hi suma encara un altre ingredient: unes injeccions miraculoses que ajuden a oblidar-se de l’amor a tots aquells qui per compte propi no són capaços de fer-ho, al cap i a la fi una curiosa relectura en negatiu del famós filtre d’amor que es van beure Tristany i Isolda.

«És una obra que surt molt de la meva vida personal, de reflexionar sobre l’amor i la família: veure els teus amics casats i amb nens, veure què els passa, veure que la gent està deu anys en parella i després ho deixa, veure que els teus pares han estat junts tota la vida… I em pregunto: Què passa? Què passava abans? Què passa ara? Què passarà demà? Realment ara mires al teu voltant i la gent té nens i se separa… una cosa que, quan era petita, i tampoc no fa tants anys, era impensable… I llavors vaig pensar: potser en pocs anys tot això canviarà molt un altre cop, vés a saber si el que sigui estrany serà estar en parella. A l’obra hi ha tots els tipus d’amor: l’amor romàntic; l’amor platònic que no vols que deixi de ser platònic perquè si no, patiràs; l’amor de deixar una persona perquè la cosa no funciona però en el fons no la vols deixar, l’amor de deixar a una persona perquè te n’has enamorat d’una altra, però que no vol dir que no estimis la persona que has deixat, però que la història s’ha acabat… Al final ens ha sortit una obra romàntica, perquè la gent surti del teatre dient “creamos en el amor”. Jo sóc així, m’agraden les històries d’amor tràgiques i còmiques.»

Escric les darreres ratlles del pròleg uns dies després, justament l’endemà de veure Il Natale a casa Cupiello de De Filippo que ha dirigit a la Biblioteca de Catalunya l’Oriol Broggi. I és curiós, però… la quotidianitat delirant de la família napolitana que va modelar el comediògraf italià (els seus plors, els seus riures, els seus crits, el seu anar amunt i avall frenètic) em recorda estranyament el que he vist als assaigs en què m’he pogut infiltrar de l’obra de la Marta. Com si hi haguessin uns misteriosos vasos comunicants. Davant el tràfec napolità de Pep Cruz em descobreixo rient, completament desarmat, de la mateixa manera que davant els catúfols de l’avi interpretat per Jordi Banacolocha a la peça de la Buchaca. I hi detecto el mateix gust per a la situació com a motor de l’escena, i també, salvant les distàncies del temps, una clara intencionalitat de fer servir el marc de les relacions familiars com a detonant de la comèdia. I és que potser darrere de tota la parafernàlia futurista que sembla revestir A mi no em diguis amor, amb les seves lleis de prohibició de l’amor lliure i les seves injeccions del desamor, hi ha en el fons un coneixement artesanal dels mecanismes que mouen els fils de la comèdia, aquells recursos que ens desarmen com a espectadors davant el que tenen

13


de delirant les escenes més quotidianes, una clara intencionalitat de parlar dels temes que mai no ens deixaran d’interessar.

14


Marta BuchacaBarcelona, 1979Formació:Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a dramaturga s’ha format al Centre d’Études Théatrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica, on cursa seminaris amb Georges Banu i Jean-Louis Besson, entre d’altres. També ha participat als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett amb José Sanchis Sinisterra, Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Martin Crimp, Juan Mayorga, Roland Shimmelpfennig i Rafael Spregelburd entre d’altres. Actualment està estudiant Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Textos: la seva primera obra, L’Olor sota la pell, rep el V Premi Joaquim Bartrina de Reus 2005 i es publica a Arola Editors, i el 2007 s’estrena a la Sala Beckett dirigida per Juan Carlos Martel. La següent obra, Emergència, és finalista del III Premi Fundació Romea de textos teatrals 2006 i se’n fa una lectura el mes de juny al teatre Romea que dirigeix Carles Canut. Escriu i dirigeix En conserva, que es presenta a l’Institut del Teatre i a l’Obrador de la Sala Beckett el gener de 2007. Plastilina, que guanya el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i és accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007, es publica en castellà en una edició del Premio Marqués de Bradomín i en català a Edicions 62. El mes de maig del 2007 se’n fa una lectura dramatitzada dirigida per Marta Buchaca a la Sala Trono de Tarragona i a la Sala Beckett, i s’estrena el mes d’abril de 2009 a la Sala Beckett dirigida per Marta Angelat. Nominada als Premis Max 2010 al millor text en català. Representada a Guatemala i El Salvador sota la direcció Patricia Orantes. El 2010 se’n faran lectures dramatitzades a Nova York. Les nenes no haurien de jugar a futbol, 2009. Representada a la Cuina de la Biblioteca Bonnemaison en el marc del Grec 2009. El 2010 se’n farn lectures dramatitzades al Canadà.Guions: ha treballat com a guionista a Barcelona TV (Videomaton Show i No tenim Criteri) i a Com ràdio, on ha presentat La Gandula i Fora de sèries, i on ha fet diferents col·laboracions. Guionista a les sèrie El cor de la ciutat i La Riera (TV3).Ajudanties de direcció: en teatre ha fet d’assistent de direcció d’Àngel Llàcer a les obres Tenim un problema i La màgia dels Ki-kids, i ha estat alumna de l’Institut del Teatre en pràctiques a les

15


produccions del TNC En defensa dels mosquits albins de Mercè Sarrias, dirigida per Carol López, i A la Toscana de Sergi Belbel.

16


Companyia T6

Míriam Iscla, Lluís Villanueva, Joan Negrié, Anna Moliner, David Vert, Rosa Boladeras, Jordi Banacolocha, Àngels Poch,Òscar Castellví

17


Jordi Banacolocha Secció Artística del Casal Sant Andreu. Teatre Amateur (1956-1970). Membre Fundador de L'Ou Nou Teatre ( 1976).Teatre: al TNC: M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; L’inspector de Nokolai Gógol. Dir. Sergi Belbel. 2009; El cercle de guix caucasià de Bertolt Brecht. Dir. Oriol Broggi. 2008; En Pólvora d’Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. 2006; Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter. Dir. Ramon Simó. 2006; Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. 2005;; El professional de Susan Kovacevic. Dir. Magda Puyo. 2005; Forasters de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 2004; Calígula d’Albert Camus. Dir. Ramon Simó. 2004; Primera plana de Ben Hecht i Charles MacArthur. Dir. Sergi Belbel. 2003; El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran. 2003; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. 2002 i reposició 2004; Coriolà de Shakespeare. Dir. Georges Lavaudant. 2002; Les variacions Goldberg de G. Tabori. Dir. Àlex Rigola. 2001; El maniquí de Mercè Rodoreda. Dir. Pere Planella. 1999; L’estiueig de Goldoni. Dir. Sergi Belbel. 1999; L’Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Dir. Adolfo Marsillach. 1997.Altres: La ruta blava de Josep Maria de Sagarra. Dir. Josep Galindo. Teatre Romea. Grec 2009; El bordell de Lluïsa Cunillé. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2008; El col·laborador de Friedrich Dürrenmatt. Dir. Manuela Lorente. Tantarantana. 2008; Passat el riu de Joe DiPietro. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea. 2007; Obra vista de Jordi Prat. Dir. Jordi Prat. Sala Beckett. 2005; Amor Fe Esperança d’Odon von Horvath. Dir. Carlota Subirós. Mercat de les Flors. Grec 2005; Enric IV de Pirandello. Dir. Oriol Broggi. 2001; Fragments d’una carta de comiat llegits per exploradors de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000; Tartuf o l’impostor de Molière. Dir. Oriol Broggi. Cia. El Passadís. 2000; Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. 1998; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998; Mala Sang de David Plana. Dir. David Plana. 1997; L’Avar de Molière. Dir. Sergi Belbel. 1996; La Festa del Blat d’Àngel Guimerà. Dir. Joan Castells. 1996; L’hora dels Adeus de Narcís Comadira. Dir. Joan Ollé. 1995; El mercader de Venècia de William Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. 1994; Colometa la gitana d’Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. 1994; Després de la pluja de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1993; Un dia de Mercè Rodoreda. Dir. Calixto Bieito. 1993; La filla del mar d’Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. 1992.Televisió: ha participat en nombroses sèries. Darrerament: Ventdelplà, El cor de la ciutat, 16 dobles, Plats bruts, Estació d’enllaç i Nissaga de poder.

18


Rosa BoladerasNeix a Barcelona el 28 de juliol de 1972. Realitza un curs d’iniciació al teatre al Centre Dramàtic del Vallès. Estudia a l’Institut del Teatre de Barcelona del 1989 al 1991. Teatre: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borràs. Grec 2009; Descalzos por el parque de Neil Simon. Dir. Pep Anton Gómez. 2007; Sexes. Dir. Pep Anton Gómez. Villarroel Teatre. 2004; El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Petita. 2003; Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. Sala Beckett. 2003; 5 Mujeres.com. Dir. Ana Ribas i J. Contreras. Teatre Poliorama. 2002; El pati d’Emili Vilanova. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Lliure. 2001; Olors de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Mario Gas. Sala Gran TNC. 2000; Hurracan d’Enric Nolla. Dir. Rafel Duran. Sala Beckett. 2000; Casta Diva. Dir. Víctor Àlvaro. Teatreneu. 2000; La màquina d’aigua de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. Sala Beckett. 1999; Bernadeta xoc d’Alain Platel i Arne Sierens. Adaptació del text de Ramon Solsona. Dramatúrgia: Magda Puyo. Dir. Magda Puyo. Sala Tallers TNC. 1999; Troianes. Dir. Àlex Rigola. Sitges Teatre Internacional. 1996; Golfus de Roma d’Stephen Sondheim. Dir. Mario Gas. Festival de Mérida i gira. 1993-1994; El temps i els Conway de J.B. Priestley. Dir. Mario Gas. Teatre Condal i gira. 1991-1993; Final d’estiu amb tempesta de Francesc Luchetti. Dir. Lourdes Barba. SAT. 1990.Televisió: a TV3: Poble nou; Club Super 3; Estació d’enllaç; Laberint d’ombres; Temps de silenci; Set de notícies; Set de nit; L’un per l’altre; El club dels arreplegats. A Cuatro: 7 días al desnudo.Cinema: El cónsul de Sodoma. Dir. Sigfrid Monleón. 2009; Soy un pelele. Dir. Hernán Migoya. 2006.

Òscar CastellvíLlicenciat en Art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona (2008).Membre de la companyia de teatre Al Galliner de Sabadell i de la companyia de teatre infantil la Joventut de la Faràndula de Sabadell. Teatre: a l’Institut del Teatre ha interpretat: Zèppelin de Cristina Clemente. Dir. Marc Artigau; Submergir-se en l’aigua d’Helena Tornero. Dir. Marilia Samper; Xatrac de Marc Artigau. Dir. Martí Torras; La Mare. La Mare Coratge i els seus fills. Els fusells de la Senyora Carrar de Bertolt Brecht. Dir. Joan Castells; Els Jocs Florals de Can Prosa de Santiago Rusiñol. Dir. Pere Planella; El Tartuf de Molière. Dir. Ramon Vila; Anatol d’Arthur Schnitzler. Dir. Joan Anguera.Altres: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; La Silibararera o quantes galetes pots posar-te a la boca fins que se’t

19


deixi d’entendre. Cia. elnacionalNOensvol. Teatre Gaudí Barcelona. 2009; No em ratllis / No me ralles.

20


ZumZum Teatre. Gira espanyola i catalana. 2008-2009; Quan encara no sabíem res. Autoria i direcció de Josep Maria Miró Coromina. Teatre Arniches d’Alacant. Escena Nacional d’Andorra. Teatre Tantarantana de Barcelona. 2007-2008; Tres Tristos Traumes de Pasqual Alapont. Cia. Al Galliner. Teatre Ca l’Estruch de Sabadell. Institut del Teatre de Terrassa. Teatre Àgora de Sabadell. Cafè Teatre Llantiol de Barcelona. 2004-2009; Terrrífic del Tricicle. Participació a les 500 representacions al Teatre Victòria de Barcelona. 1992.Televisió: ha col·laborat amb el Tricicle a les sèries Dinamita i Xooof!.Cinema: ha protagonitzat diversos curtmetratges com David. Dir. Carles Sans. 1995. Nominat als XI Premis Goya.

Míriam Iscla Teatre: co-fundadora de la Companyia T de Teatre. Ha participat en tots els seus espectacles: Petits contes misògins de Patricia Highsmith. Dir. Pere Sagristà. 1991-1993; Homes! Dir. Sergi Belbel. Co-autora del text “Ai, Homes!”. 1994-1997; Criatures. Dir. David Plana i T de Teatre. Autora del text: “Vida de mare”. 1998-2001; Això no és vida. Dir. David Plana. 2003-2004; 15. Dir. Sergi Belbel i T de Teatre. Co-autora de diversos textos. 2006; Com pot ser que t’estimi tant. Dir. Javier Daulte. 2007-2008.Altres espectacles: M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009; Leonci i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner. Grec 2007; Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2005; Desprès ve la nit de David Plana. Dir. David Plana. Sala Beckett. 2001; El desengany de F. Fontanella. Dir. Domènec Reixach. Teatre Romea. 1992; Teatre Natural d'Oklahoma de Kafka. Dir. Luis Miguel Climent. Sala Beckett. 1991; Línia roja. Teatre de l'Ocàs. Dir. T. Vilardell i M. Casamayor. Teatre Condal. 1990; Paraula de poeta. Muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal. Dir. Jordi Mesalles. 1989.Televisió: a TV3: Tres pics i repicó; El joc del segle; Dones d'aigua; Efectes secundaris; Laura; Jet Lag, una sèrie de T de Teatre amb 6 temporades (d’aquesta sèrie també n’és coordinadora de guions, guionista i directora de 10 capítols). Altres sèries: Los ladrones van a la oficina; El Comisario; Calle 13. Guió i interpretació de la secció “Les tietes” dins el programa Dies de ràdio d'Elisenda Roca, a COM Ràdio.

21


Anna MolinerTeatre: comença fent teatre amateur a Badalona, la seva ciutat natal, on també hi estudia piano, cant i solfeig. Més tard comença a estudiar interpretació a l’escola Timbal, amb professors com Roser Batalla. El 2007 s’inicia en la tècnica Meisner amb Javier Galitó-Cava. Realitza també diversos cursos de dansa clàssica, jazz, contemporani i claqué a les escoles Timbal i Area. El seu debut professional és el 2004 amb Mar i Cel de Dagoll Dagom al TNC, interpretant el personatge de Maria. Posteriorment, encara amb Dagoll Dagom, participa en tres espectacles més: Mar y cielo a Madrid, pel qual va ser guardonada amb el premi Gran Vía com a Millor Actriu Revelació 2006 pel personatge d’Idriss; Boscos Endins en el paper de Caputxeta, amb què ha obtingut el premi Butaca com a Millor Actriu de Musical 2008; i, recentment, el 2008, Aloma al TNC. El 2008 funda la companyia Zerega, juntament amb David Pintó, Xavi Álvarez i Ota Vallès. El primer espectacle de la companyia és Danny i Roberta de John Patrick Shanley. M de Mortal de Carles Mallol, dins del Projecte T6 del TNC. Televisió: actualment, interpretació del personatge de Tru al Club Súper 3, i la temporada 2009/2010 ha estrenat la sèrie Sagrada Família de Dagoll Dagom a TV3.

Joan Negrié

22


Teatre: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; Mama Medea de Tom Lanoye. Dir. Magda Puyo. Teatre Romea. 2008; El lleig de Marius von Mayenburg. Dir. Juan Carlos Martel. Sala Trono, Tantarantana i gira per Catalunya. 2008; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Dir. Calixto Bieito. Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt. Hebbel am Ufer Berlin, Schauspielhaus Frankfurt, Atrium Viladecans, Teatro Albéniz Madrid i Teatre Romea. Institut Ramon Llull i Focus. 2007-2008; Carnaval de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2007; La felicitat de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte. Teatre Romea. Grec 2006; Tenim un problema de Frank Vikery. Dir. Àngel Llàcer. Villarroel Teatre. 2005; Ja en tinc 30 de Jordi Silva. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Condal. 2004; Super-rawal d’Eric Bogosian. Adaptació a la realitat barcelonina de Miguel Casamayor i Marc Martínez. Dir. Marc Martínez. Vania Produccions. 2004; Flor de otoño de José Mª Rodríguez Méndez. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003; Follies de Josep Costa. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003; El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Borràs. 2003; La veu del món d’Oriol Grau. Dir. Oriol Grau. Cia. Trono Villegas. Jove Teatre Regina. 2002; The Full Monty de David Yazbek i Terrence McNally. Dir. Mario Gas. Teatre Novedades. 2001; Sopa de ràdio. Diferents autors. Obra commemorativa del 75è aniversari de la cadena SER. Dir. Oriol Grau. 1999-2001; Las preciosas ridículas

23


de Molière. Dir. Verle Spears. Teatre Metropol de Tarragona. 1998; El perquè de tot plegat de Quim Monzó. Dir. Josep Anton Badia. Cia D’Abisme Teatre. Teatre Llantiol i gira per Catalunya. 1997.Televisió: El comisario, Porca misèria, Los Serrano, Moncloa. ¿dígame?, La cosa NostraPlats Bruts, Malalts de tele.

Àngels PochTeatre: al TNC: M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El jardí dels cinc arbres. A partir de texos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. 2009; Lleons de Pau Miró. Dir. Pau Miró. 2009; Primera història d’Esther de Salvador Espriu. Dir. Oriol Broggi. 2007; 16.000 pessetes de Manuel Veiga. Dir. Joan Castells. 2005; Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. 2005; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. 2002 i 2004; Primera plana de Ben Hecht i Charles MacArthur. Dir. S. Belbel. 2003; El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran. 2003; La comèdia dels errors de Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. 2000; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. Georges Lavaudant. 1999; L’estiueig de Goldoni. Dir. S. Belbel. 1999. Altres muntatges recents: Hikikokimori de Jordi Faura. Dir. Jordi Faura. La Villarroel. 2008; El ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Grec 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Hedda Gabler de Henrik Ibsen. Dir. Pau Carrió. Biblioteca de Catalunya. 2008; Passat el riu de Joe DiPietro. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea. 2007; La cantant calba de Ionesco & La cantant calba al McDonalds de Lluïsa Cunillé. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; El malentès d’Albert Camus. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; Amor Fe Esperança d’O. Von Horvath. Dir. Carlota Subirós; L’oncle Vània de Txèkhov. Dir. Joan Ollé; Fedra de Racine. Dir. Joan Ollé; Enric V de Pirandello. Dir. Oriol Broggi; Tartuf de Molière. Dir. Oriol Broggi; Morir de S. Belbel. Dir. S. Belbel; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. Lluís Homar; La bona gent de Santiago Rusiñol. Dir. Pep Cruz.Televisió: ha participat a les sèries: Porca misèria, Temps de silenci, La memòria dels Cargols, Estació d’enllaç, els dramàtics dels programes La vida en un xip i Vostè jutja, i a les Tvmovies Pirates i Sota el signe d’aquari.Premi de la Crítica de Barcelona (temporada 1994/95). Premi Butaca 1995. Premi Memorial Margarida Xirgu (temporada 1997/98).

24


David Vert Format al Col·legi de Teatre de Barcelona.Teatre: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; El Rei Lear de Shakespeare. Dir.: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de W. Gombrowicz. Dir.: Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008; Molta aigua de Carles Mallol. Dir: Victor Muñoz. 2007/2008; El factor Luxemburg de Pere Riera. Dir: Victor Muñoz. 2006/2007; Party Line de Marc Rosich. Dir: Andrea Segura. 2006/2007; Ñi hujri-mujrí (no és fàcil de dir) d’Eva Hivernia. Dir: Marta Gil. 2006/2007; Els estiuejants de Maksim Gorki. Dir: Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2005/2006; La finestra tancada de Agustí Vila. Dir: Carme Portacelli. Teatre Lliure. 2005/2006; Estricta vigilància de Jean Genet. Dir: Iñaki Garz. Tantarantana Teatre. 2004/2005; El galán fantasma de Calderón de la Barca. Dir: Pepa Calvo. Tantarantana Teatre. 2004/2005; 4D Òptic de Javier Daulte. Dir: Javier Daulte. Teatre Lliure i Sala Beckett. 2003/2004; Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz. Dir:Pepa Calvo. Teatro del Repartidor. Nou Tantarantana. 2002/2003; Les filles de King Kong de Theresia Walser. Dir: Ana Silvestre. Sala Beckett. 2002/2003; Vindrà algú de Jon Fosse. Dir: Antonio Simón. Sala Beckett. 2001/2002; La nit just abans de Nadal de Anthony Neilson. Dir: Ferran Audí. Versus Teatre. 2000/2001; Equipatge cap al 2000. Més depressa, més depressa. La Cubana. CCCB. 1999/2000; Mil errores y un deseo de Gemma Rodríguez. Dir: Ariadna Martí. Artenbrut. 1999/2000.Televisió: Via Augusta, Mar de fons, Ventdelplà, ÉL, ELLA, Iris TV (Tv-movie), Pepe Carvalho (Tv-movie), Jet Lag, Mirall trencat. Cinema: REC 2. Dir. Dir: Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2008; 3 dies amb la família. Dir. Mar Coll. 2008; Diario de una ninfómana. Dir: Cristian Molina. 2007; REC. Dir: Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2006; Sin ti. Dir: Raimon Masllorens. 2005; It is the cause, my soul. Curt dirigit per Maria Litvan. New York. 2000; Vida en común. Curt en 16mm. Dir: Miriam Ollé. 1997

25


Lluís Villanueva Nascut a Sabadell el 1967. Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 1991 i en Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona el mateix any.Teatre: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; Mamà Medea de Tom Lanoy. Dir. Magda Puyo. Teatre Romea. 2008; Los Persas d’Èsquil. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. 2008; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. Festivals de Frankfurt i Güanajuato. 2007; Plataforma de M. Houellebecq. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. Festival d'Edinburg. 2006. Premi Butaca al millor actor de repartiment; Peer Gynt de Henrik Ibsen. Dir. Calixto Bieito. Cia. Festival Bergen. 2006; Celebració (Festen) de Vinterberg-Rukov-Hansen. Dir. Josep Galindo. Teatre Romea. Gira per Espanya. 2005; El Rei Lear de Shakespeare. Dir. Calixte Bieito. Teatre Romea. Gira per Espanya. 2004; T’estimaré infinittt de Gemma Rodríguez. Dir. Magda Puyo. TNC Sala Tallers. 2004; El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran. TNC Sala Gran. 2003; El Pati d’Emili Vilanova. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Lliure. 2002; Suzuki I i II d’Alexei Xÿipenco. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2001; Woyzeck de Georg Büchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea. Grec 2001; Les variacions Goldberg de Georges Tabori. Dir. Àlex Rigola. TNC Sala Tallers. 2001; Un cop baix de Richard Dresser. Dir. Àlex Rigola. Sala Beckett. 2000; Fragments d'una carta de comiat llegits per Geòlegs de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000; Hamlet de Shakespeare. Dir. Lluís Homar. Grec 1999; Les aventures del bon soldat Sveij. Dir. Pep Pla. Centre Dramàtic del Vallès. 1999; El joc de l’amor i de l’atzar. Dir. Pep Anton Gómez. Cia. Malvolio. 1998; Maleïts. Dir. Josep Pere Peyró. Cia. Maleïts. 1998; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. Lluís Homar. Teatre Lliure. 1997; Enredos. Dir. Fernando Bernués. Focus. 1997; L’Avar de Molière. Dir. Sergi Belbel. Focus. 1996; Kràmpack de Jordi Sànchez. Dir. Josep Maria Mestres. Cia. Kràmpack. 1996. Televisió: ha participat, entre d’altres, a les sèries La Sagrada Família (Dagoll Dagom), Mamá Carlota (producció d’EL Jueves), Doctor Mateo, Zoo, Porca Misèria, Jet Lag, Plats bruts.Cinema: Que se mueran los feos. Dir. Nacho García Velilla. 2009; Siete pasos y medio. Dir. Lalo García. 2008; La soledad. Dir. Luis Rosales. 2006; Soldados de Salamina. Dir. David Trueba. 2002; Lisístrata. Dir. Francesc Bellmunt. 2001; i els curts Antonio Antagónico d’Eduard Sancho, i Otro día de Josep Julién.

26


Sebastià BrosaEscenografiaEstudis de disseny d’interiors a l’escola EINA, i d’escenografia a l’Institut del Teatre.Espectacles destacats: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells.

TNC Sala Petita. 2009 El jardí dels cinc arbres. A partir de textos de Salvador Espriu. Dir.

Joan Ollé. Temporada Alta. TNC. 2009 Present vulnerable. Cia. Raravis. Andrés Corchero-Rosa Muñoz. TNC

Sala Petita. 2009 Trueta d’Àngels Aymar. Dir. Àngels Aymar. TNC Sala Tallers. 2009 Dublín Carol de Conor Mcpherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett.

2008 Entremès de dos estudiants . Dir. Iban Beltran. Auditori Sant

Francesc.11a fira de la Mediterrània. Manresa. 2008 El Ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Teatre Grec /

Palacio de Congresos Expo Zaragoza. 2008 N&N. Una parella jove busca pis a Barcelona de Marc Rosich. Dir.

Antonio Calvo. Sala Beckett. 2008 Un fill, un llibre, un arbre de Jordi Silva. Dir. Antonio Calvo. TNC Sala

Tallers. 2008 Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC

Sala Tallers. 2008 Garrick d’El Tricicle. 2007 Party line de Marc Rosich. Dir. Andrea Segura. Sala Beckett. 2007 Molta Aigua de Carles Mallol. Dir. Víctor Muñoz i Calafell. Sala

Beckett. 2007 Soldados de Salamina. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 Escenografia a l’obra En defensa dels mosquits albins de Mercè

Sàrrias. Dir. Carol López. TNC Projecte T6. 2007 Escenografia a l’obra El jardí abandonat de Santiago Rusiñol. Dir.

Francesc Nel·lo. Espai Escènic Joan Brossa. Gener 2007 Escenografia a l’obra Party line de Marc Rossich. Dir. Andrea

Segura. El Teatret. Festival LOLA d’Esparraguera. Novembre 2006 Escenografia de l’obra Vells temps de Harold Pinter. Dir. Rosa

Novell. Sala Beckett. Festival Grec 06. Juliol 2006 Escenografia de l’obra Last chance (última oportunitat). Direcció i

dramatúrgia de Carol López. Teatre Bartrina Reus. Espai Lliure. Abril 2006

Escenografia de l’obra L´home coixí de Martin MacDonagh. Dir. Victor Muñoz. Teatre Estudi. Març 2006

Escenografia conjuntament amb Bibiana Puigdefàbregas a l’obra European House. Pròleg d´un Hamlet sense paraules. Dir. Àlex

27


Rigola. Cia Teatre Lliure. Al teatre de Salt. Girona. Temporada Alta. Desembre 2005. Premi Butaca 2007

28


Ajudant d’escenografia a les obres Ricard III de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas. Al Claustro de los Dominicos. 28è Festival de Teatro de Almagro. Juliol 2005

Dramatúrgia, direcció i escenografia, conjuntament amb Iban Beltran, a l’obra (instant). Area Tangent. Juny 2005

Escenografia a l’obra Léscorxador. [Elsinore 1601] d’Albert Munt. Dir. Marta Gil Polo. Il·luminació conjuntament amb Isabel Franco. Espai Escènic Joan Brossa. Octubre 2004

Escenografia, vestuari i il·luminació, a l’obra Contes estigis o el cabaret dels morts d’Albert Mestres. Dir. Iban Beltran. Estrenada al Teatre Estudi. Juliol 2004. Sala Muntaner. Desembre 2004

Ajudant d’escenografia a l’obra Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht. Dir. Àlex Rigola. Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas. Al teatre Grec. Juny 2004

Ajudant d’escenografia a l’obra Maria Rosa d’Àngel Guimerà. Dir. Àngel Alonso. Escenografia: Isidre Prunés. A la sala Gran del TNC. Març 2004

Ajudant d’escenografia a l’obra Glengarry Glen Ross de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas. A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Novembre 2003

Dissenyador gràfic i il·lustrador accidental.

Georgina ViñoloVestuari

Barcelona,1972. Estudis de disseny de moda i disseny de vestuari per espectacles a lÉscola dÁrts i Tècniques de la Moda. Compagina els estudis de dibuix i pintura amb la seva feina com ajudant de la cap del taller d’alta costura Montserrat Figueras. El 2005 realitza un posgrau de la UB en gestió i producció d’espectacles i esdeveniments. Teatre: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 Nixon/Frost. Dir. Àlex Rigola. Co-disseny amb Berta Riera. Teatre

Lliure. 2009 Hansel i Gretel. Dir. Dani Cherta. Teatre Poliorama. 2009 Sang al coll del gat. Dir. Ricard Gazquez. UAB. 2008 Connexions. Dir. Dani Cherta i MarcCrehuet. Espai Joan Maragall de

Gavà. 2008 Aquesta criatura. Dir. Antonio Simón. Teatre Lliure. Grec 2008 MASCLEtà. Tres coreografies de Sofia Asencio, Roser Montlló

Guberna i Teresa Nieto dins del Projecte T6-dansa del TNC. Sala Tallers. 2008

A qui li pugui interessar. Dir. Antonio Simón. Tantarantana. 2008 Jaula. Dir. Ricard Gàzquez. Tantarantana. 2008

29


2666. Dir. Àlex Rigola. Co-disseny amb Berta Riera. Teatre Lliure. 2007

Efectes Secundaris. Dir. Ricard Gázquez. Tantarantana. 2007 Abraham i Samuel. Dir. Vicente Genovés. SAT. 2006 Sarab. Coreografía d’Increpación Danza. SAT. 2006 Esperant Gaspar. Dir. Jordi Casasampera. Sala L’Evocador. 2006 L’Idiota. Dir. Antonio Simón. La Planeta. Girona. 2005 Viatge al país de Marmarà. Infantil. Auditori de l’Aquari de

Barcelona. 2005 84 Charing Cross Road. Dir. Isabel Coixet. Teatre Romea. 2004 El Club de les palles d’Albert Espinosa. Dir. Toni Casares. TNC Sala

Tallers. 2004 T’estimaré infinittt de Gemma Rodríguez. Dir. Magda Puyo. TNC

Sala Tallers. 2004 Almenys no és Nadal de Carles Alberola. Dir. Tamzin Townsend.

TNC Sala Tallers. 2004 El somriure del guanyador. Dir. Robert Torres. Tantarantana. 2002 Numbert. Dir. Robert Torres. Sitges Teatre Internacional. 2001Ha fet ajudanties amb figurinistes com Montse Amenós, Isidre Prunés, Javier Artiñano, Lluc Castells, César Olivar o Nina Pawlowski.Esdeveniments: Disseny del vestuari de quatre espectacles de teatre de carrer per

La Industrial Teatrera a Terra Mítica. 2007 Estilisme de part dels personatges d’un acte educatiu sobre el

teatre de Caixaforum a Bilbao. 2007

Vídeo-publicitat: Desde 1997 al 2008 treballa per a diferents productores a diferents spots o videos informatius: Albiñana films, Mirinda films, Bnc, Clan B&B Multimedia, La Cosa de las Películas, Milana Bonita, Bees International, El Gran Mogol i Ovideo. Per clients com Caixa Catalunya, ADETCA, Departament d´Educació de la Generalitat, Barcelona Activa, Iniciativa per Catalunya, Forum 2004, Caja Madrid, etc.Cinema: Divadlo (videodansa de la companyia Erre que Erre. Dir. Guillem Morales. 2003); UpsideDown, (curt. Dir. Guillem Morales. 2003); Cactus (llarg. Dir. Pau Freixas. 2000); La Petición (llarg. Dir. Hector Faver. 1999); i diversos curtmetratges realitzats entre 1997 i 1999 per a projectes de fi de carrera d’alumnes del CECC i de l´ESCAC.

30


David Bofarull Il·luminació

Molins de Rei 1978. Dissenys d´il·lumació destacats: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 Aquí s'aprèn poca cosa. Adaptació teatral de la novel·la Jakob von

Gunten, de Robert Walser, de Toni Casares. Sala Beckett. 2009 Asufre. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. Teatre Tantarantana.

2009 Julia smells like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas.

Teatre Lliure. Grec 2009 Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borrás. Grec

2009 Dublin Carol de Conor McPherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett.

2008 Les criades de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008 La corte del Faraón. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008 Homes de Shakespeare. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. 2008 El dia del profeta de Joan Brossa. Dir. Rosa Novell. TNC Sala Petita.

2008 Ruddigore o la nissaga maleïda de Gilbert i Sullivan. Dir. Joan Maria

Segura. Egos teatre. Versus teatre. 2007 Pensaments escrits al caure de les fulles. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala

La Planeta, Espai Brossa. Temporada Alta. 2007 En cualquier otra parte d´Àlex Mañas. Dir. Àlex Mañas. Biblioteca

de Catalunya. Grec 2007 Leonce i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Q-

ars. Grec 2007 Sex n´drugs n´Johan Cruyff de Josep Julien. Dir. Josep Julien. Versus

Teatre. 2007 Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure i

Teatre Bartrina de Reus. 2007. Nominat a millor il·luminacio Premis Butaca.

El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix. Adaptació i direcció de Josep Costa. Teatre Modern el Prat de Llobregat. Teatre Kaddish. 2006

Tu jo ell ella i 10 anys més. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006

Crónica sentimental de España de M. Vázquez Montalban. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta i Sala Muntaner. 2006

Merrily we roll along de Stephen Sondheim. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006

Anitta Split de Josep Julien. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. Grec 2006

El presoner de la segona avinguda de Neil Simon. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. 2005

31


El beso de la mujer araña de Manel Puig. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2005

Obra vista de Jordi Prat i Coll. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005

Off Broadway. El musical més petit. Dir. Dani Anglès. Teatre Romea. 2005

La ventafocs, potser si potser no... Adaptació de J. M. Benet i Jornet. Teatre Nu. TNC. 2004

32


Molt soroll per res i Otel·lo de Shakespeare. Dir. Anna Lizaran, Ferran Madico. Versus Teatre. 2004

No son maneres de matar una dona. Dir. Silvia Sanfeliu. Artenbrut. 2004

Eva Perón de Copi. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure. 2004 Les amargues llàgrimes de Petra von Kant. Dir. Manel Dueso. Sala

Muntaner. 2003 Flor de otoño. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003 Mestres antics de Thomas Berhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre

Romea. 2003 JRS, de dotze anys d´Octavi Egea. Dir. Manel Dueso. Teatre

Romea. 2003 Follies. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa. Artenbrut teatre i

Teatre Kaddish. 2003 Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat I Coll. Sala Beckett. 2003 Gertrude Stein i una senyoreta de companyia de Win Wells. Dir.

Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle de petit format.

Jugant a Rodgers. El musical més petit. Dir. Daniel Anglès. Versus Teatre. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle musical.

Adéu a Berlín. Dir. Josep Costa. Teatre Kaddish i Artenbrut Teatre. 2001. Premi Butaca al millor espectacle musical.

Damien BazinSoCaen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so:· M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir.

Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi

Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec

2009 El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu

Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala

Tallers. 2009 Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre

Romea. 2009 La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009

33


Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009

Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan

Ollé. Teatre Lliure. 2008

34


Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008

Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008

El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008

Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008

Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008

El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008

Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008

Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007

En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007

Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007

Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007

Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i

universal). Dir. Joan Ollé. 2007 El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta.

Temporada Alta. 2006 Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai

Lliure. 2006 Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos.

TNC Sala Tallers. 2003

35


Sala TallersDe l’11 de març al 4 d’abril de 2010

Horaris: de dimecres a divendres, 20 h; dissabte, 21.30 h; diumenge, 18 h.

Preus: 12-17 €

Trobada amb l’autora: divendres 19 de març

Espectacle recomanat a partir de 14 anys

Text editat per Arola

Més informació a:

www.tnc.cat www.tnc.cat/facebook www.tnc.cat/youtube www.tnc.cat/twitter

36

http://www.tnc.cat/twitter

http://www.tnc.cat/youtube

http://www.tnc.cat/facebook

http://www.tnc.cat/


Informació pràcticawww.tnc.cat

Venda d’entrades

Tel·Entrada Xarxa d’oficines de Caixa de Catalunya de dilluns a divendres de 8 a 14.30 h Telèfon 902 10 12 12 www.telentrada.com Taquilles del TNCPlaça de les Arts, 1 (Barcelona)Horari de taquilles:De dimecres a divendres, de 15 a 20 hDissabtes de 15 a 21.30 hDiumenges, de 15 a 18 hHoraris especials per a les funcions de matí. L’hora abans de l’inici de les representacions, venda i recollida d’entrades exclusivament per a la funció d’aquell dia. Venda subjecta a disponibilitat.Tiquet RamblesPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 (Barcelona). Cada dia de 10 a 20.30 h

Abonaments www.telentrada.com Taquilles. Atenció telefònica exclusiva per als abonats 933 065 720. De dimecres a divendres de 12 a 14 h (excepte festius).

Relació amb l’espectador i l’empresaGrups: 933 065 707 [email protected] educatiu:933 065 740 [email protected] Regal Empresa933 065 755 [email protected] Connecta’t 25933 065 749 [email protected] De dilluns a dijous de 9.30 a 14 h i de 15 a 16.30 h. Divendres fins a les 13.30 h.Accessibilitat. A totes les sales del TNC hi ha espais reservats per a persones que utilitzen cadira de rodes. Per garantir una atenció adequada a les seves necessitats, és recomanable trucar al 933 06 57 20. Els vehicles que transporten minusvàlids tenen reservades places d’aparcament al carrer Padilla. Web accessible. Funcions

Restaurant del TNCServei de restauració gestionat per Singularis:RestaurantObert de dimecres a dissabte, el Restaurant del TNC compta amb dos espais diferenciats: - Restaurant obert al públic en finalitzar les funcions, per sopar i prendre una copa. - Espai per a dinars i sopars per a grups (amb reserva prèvia).Cafeteria del vestíbul principal Oberta des d’una hora abans de l'inici de la funció fins a l'últim entreacte. Bar del vestíbul de la Sala TallersObert des d’una hora abans de les representacions fins a l’inici de la funció.La Terrassa del TeatreDurant els mesos de juny i juliol, el Restaurant baixa al peristil per gaudir del bon temps a l’aire lliure. Informació i reserves: 933 065 729 [email protected] www.tnc.cat/restaurantLlibreria del TNCOberta des d’una hora abans de les representacions fins després de l’entreacte (excepte en les funcions matinals i escolars)933 065 700 (ext. 243)[email protected] www.tnc.cat/llibreriaVideotecaArxiu de més de 400 enregistraments de teatre, òpera i dansa. Hores de visionat concertades. 933 065 700 (ext. 312)Visites guiadesDimarts i dijous de 10 a 13 h, cada hora. Preu: majors 18 anys, 5€; menors 18 anys, 3€Grups reduïts (de 15 a 35 persones)Reserves: 933 065 749 [email protected] Com accedir al TNC Autobús. Línies 6, 7, 10, 56, 62, 92, B21 i B25 Servei nocturn N0, N3, N7 i N11Metro. Línia 1 (Glòries i Marina) Línia 2 (Monumental)Tramvia.T4 (Auditori Teatre Nacional)T5 (Glòries)Bicing. Meridiana/Padilla i Padilla/RibesRENFE. Clot i Arc de TriomfAutocar. Estació del NordCotxe. Aparcament al carrer de Padilla (preu especial) amb accés directe al teatre. Accés a la Sala Tallers

37

mailto:[email protected]







http://www.servicaixa.com/

http://www.servicaixa.com/

http://www.tnc.cat/


amb audiodescripció.Taxi. En finalitzar les funcions de nit de dimecres a dissabte. Es pot sol·licitar des del punt d’informació del vestíbul principal.

L’accés a la Sala Tallers i a les taquilles d’aquesta sala és pel carrer Padilla, cantonada carrer Ribes.

38


39

Sala Gran - Teatre Nacional de Catalunya€¦ · Web view2010/03/04 · Dir. Joan Ollé. 1995; El...

Documents

Transcript of Sala Gran - Teatre Nacional de Catalunya€¦ · Web view2010/03/04 · Dir. Joan Ollé. 1995; El...