la Revista ABSCONSORCI SANITARI INTEGRAL

LA PUBLICACIÓ DEL TEU CENTRED’ATENCIÓ PRIMÀRIA

ETA

PAI.

NÚ

M. 1

. GE

NE

R 2

004

LA REVISTA ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

La prevenció del càncer demama

Val la pena deixar defumar?

Els Equipsd’Atenció Primàriadel Consorci espresenten

Des del mes de març fins al mes de juliol s'han dut aterme 4 cursos de català a l'Hospital de l'Hospitalet delsgraus intermedi 2, suficiència 1, suficiència 2 i suficièn-cia 3, dins el marc del conveni de col·laboració entre elConsorci Sanitari Integral, centre de treball del'Hospitalet, el Des

del mes de març fins al mes de juliol s'han dut a terme4 cursos de català a l'Hospital de l'Hospitalet dels grausintermedi 2, suficiència 1, suficiència 2 i suficiència 3,dins el marc del conveni de col·laboració entre elConsorci Sanitari Inthye ytet eett wlkuyet wqit kyewie.egral, centre de treball de l'Hos

pitalet, el Centre de Normalització Lingüística del'Hoehyyye etr ywrd eete teeeespitalet i el Servei Catalàde la Salut, el qual preveu 4 cursos de catalintermei-ciència 2 i suficiència 3, dins el marc del conveni decol·laboració entre el Consorci Sanitari Integral, centreciència 2 i suficiència 3, dins el marc del conveni decol·lailitzar el català com a llengua de treball.ficiència 2 isufderticiència 3, dins el marcdel conveni de col·laboracióentre el Consorci SanitariIntegral, centre.

Dr. Carles ConstantePresident del Consorci SanitariIntegral

LA REVISTA és una publicació gratuïta promoguda pels centres d’a-tenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de pro-moure els hàbits saludables de la població. Qualsevol suggeriment ocomentari el podeu expressar per telèfon al 93 507 27 00 o per correuelectrònic a ABS@sanitatintegral.org

ConsorciSalutButlletí informatiu de les àrees bàsiques del Consorci Sanitari Integral

Director: José Luis IbáñezCoordinació periodística: Xavier GonzálezConsell de redacció: José Luis Ibáñez, Xavier González, Carles Romero, TeresaRoigé, Silvia Dueñas, Carme Llorens, Ferran Flor, Miguel A. Aguilar, Virginia Barber,Aurora Vialcanet, Montse Peraferrer, Elvira Quintero.Han col·laborat en aquest número: José Luis Ibáñez, Xavier González, CarlesRomero, Teresa, Silvia Dueñas, José Luis IbáñezDisseny i maquetació: Xavier GonzálezAssessorament Lingüístic: Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet deLlobregat.Impressió: Reporoducciones Barcelona, S.A.

El consell d’aquest númeroEstimat usuari, a les vostres mans teniu elprimer número de la nostra revista, LaRevista. Es tracta d'un espai de comunicacióde les àrees bàsiques de salut del ConsorciSanitari Integral formades per l'ABSCollblanc, l'ABS La Torrassa, l'ABS Gaudí il'ABS Sagrada Família.

En l'interior d'aquesta publicació trobareu lesúltimes novetats produïdes al vostre centred'atenció primària i que poden ser d'algunautilitat per a vosaltres. A més, els nostres pro-fessionals també col·laboren amb un seguitde recomanacions per tal de fomentar unshàbits saludables que repercutiran molt posi-tivament a la vostra salut.

Només vull deixar palesa la meva satisfaccióper aquest nou canal de comunicació queobrim amb els nostres usuaris i que de bensegur ha de servir per enfortir-nos en aquestcamí que acabem d'iniciar plegats.Dr. José Luis IbáñezDirector d'Atenció Primària del ConsorciSanitari Integral

E d i t o r i a l

ABS Sagrada FamíliaL'Equip d'Atenció Primària de la vostra Àrea Bàsica de

Salut ens volem presentar al barri

Personal: 12 metges de família icapçalera, dos pediatres, una odon-tòloga, 12 infermeres, un auxiliard'infermeria i nou administratius.

Adreça:c/Còrsega, 643; 08025Barcelona (al costat de l'HospitalDos de Maig).

Telèfon: 93 507 25 80

DADES D’INTERÉS

Qui som? Som 12 metges de família icapçalera, dos pediatres, una odontò-loga, 12 infermeres, un auxiliar d'infer-meria i nou administratius. A molts denosaltres ja ens coneixeu perquè abansvisitàvem al centre del carrer València.

On estem? Al Centre d'AtencióPrimària (CAP) Sagrada Família;c/Còrsega, 643, al costat mateix del'Hospital Dos de Maig, que també per-tany al mateix grup sanitari que nosal-tres, el Consorci Sanitari Integral, unens de caràcter públic.

A qui donem atenció sanitària? A lanostra població de referència, que potvisitar-se en el CAP o bé la podem visi-tar en el seu domicili si no pot despla-çar-se. Les persones del barri quetenim assignades són les que viuenentre el carrer Dos de Maig i la plaça deles Glòries, des de la Diagonal fins alcarrer Sardenya i des del carrerProvença fins al carrer Dos de Maig. Toti això, amb la nova llei que permet la lliu-

re elecció de centre malgrat es visquifora d'aquest àmbit, tothom pot venir avisitar-se al CAP Sagrada Família, peròen aquest cas no podem donar l'atencióa domicili la qual haurà de ser donadapel centre que us correspon per zonageogràfica

Què fem i què volem? Per sobre detot, el que volem és donar atenció sani-tària, és a dir, veure persones i curar-les, tot i que per a nosaltres també ésmolt important la prevenció de lesmalalties perquè aquest és el nostrecamp estrella.

Com a professionals de Primària usvolem acompanyar al llarg de tota lavida. Des de pediatria (fent prevencióamb la correcta administració de lesvacunes), seguint amb tota la infància(revisions dels nens sans), el recolzantals adolescents, donar suport a lesfamílies, treballar amb la gent gran, visi-tar-los a domicili si no es poden moure iacompanyar-los, per què no, fins al final

donant suport al dol de les famílies.

Que no voldríem? El que no volem ésser els secretaris que passen la receptadel metge privat, que no vingueu anosaltres només per temes burocràticso a buscar una baixa sense valorar coma sanitaris el vostre problema. No volemaquest paper que malgrat tot, sabemque l'hem de complir perquè ningú mésen el sistema sanitari ho fa. No tingueudubtes de que ho farem, però no volemque sigui la nostra funció principal.

Què ens agradaria? Que ens cone-gueu com els metges i les infermeresdel barri i que ens donéu els vostressuggeriments perquè estem segursque podem millorar molts aspectesorganitzatius, assistencials... Fa moltpoc que estem instal·lats al nou centre iencara no estem assentats del tot.Vosaltres ens podeu ajudar i entre totsdotar al barri de la Sagrada Família d'unestil de vida saludable i amb una bonaatenció sanitària.

Una part del professionals que treballa per a la vostra salut a l’ABS Sagrada Família

ABS SAGRADA FAMÍLIA I ABS GAUDÍ

Val la pena deixar de fumar?El tabac com a problema de salut. Trenquem mites respecte el seu hàbit

EL CÀNCER DE MAMA. Un diagnòstic de càncer de mama impli-ca un procés de malaltia llarg, sovint amb un pronòstic incert, ambun tractament llarg, feixuc i en moltes ocasions amb efectessecundaris físics i psicològics importants. És una malaltia que ensafecta a tots, perquè quan a una dona se li diagnostica un càncer,tot el seu entorn proper, se sent afectat .

Què podem fer per lluitar contra el càncer de mama i els seusefectes sobre la mortalitat de les dones? La resposta a aques-ta pregunta és la detecció precoç, diagnosticar-lo abans de quedoni símptomes amb l'objectiu de fer un tractament precoç.

Avui en dia, disposem d'una tècnica diagnòstica adequada, lamamografia o radiografia de les mames. Un càncer de mamadiagnosticat a temps, es pot curar. A més, la qualitat de vida de ladona amb un càncer diagnosticat en les fases inicials é smajor jaque tot el procés que haurà de seguir, serà menys agressiu.

Tenint en compte tots aquests factors, el Pla de Salut deCatalunya, va recomanar la posada en marxa de programes dedetecció precoç de càncer de mama arreu de Catalunya. El pro-grama va dirigit a totes les dones residents a Barcelona, d'entre50 i 64 anys i un cop han entrat en el programa fins als 69. Si béel càncer de mama pot aparèixer a qualsevol edat, és a partir dels50 anys que la freqüència s'incrementa notablement.

Els hospitals públics de la ciutat són els responsables de fer lesmamografies a les dones. Així en el cas de l'Eixample, les donesque viuen a la dreta de l'Eixample seran convocades per l'Hospitalde la Sant Creu i Sant Pau, estant en coordinació pels casos posi-tius i pel seguiment amb els centres de primària, en la nostra zonaamb el CAP SAGRADA FAMILIA

Què ofereix el programa? Comoditat i accessibilitat per lesdones posant a la seva disposició una distribució territorial ade-quada i flexibilitat horària. El programa ofereix també, qualitat tèc-nica i humana ja que els hospital disposen de la tecnologia mésrecent en quan a mamògrafs. S'ofereix també resposta immedia-ta en cas de necessitar alguna altra prova diagnòstica, segui-ments avançats o tractament.

Des del programa esperemque les dones de més de 50anys participin i que les quetenen por deixin de tenir-la.Volem que totes les donesaprofitin l'ocasió que des de elsserveis públics es brinda detenir cura de la salut. El càncerde mama es pot curar…si s'a-gafa a temps. Vine.

Mercè Sallent (metge defamilia ABS SagradaFamilia) i Núria BertolinDomingo (infermera ABSSagrada Familia).-Actual-ment no existeix cap dubteque el fumar perjudica lasalut. El tabaquisme nonomés causa malalties i pro-cessos greus sinó queempitjora el curs i pronòsticde molts altres quadres clí-nics. Qualsevol consum detabac (encara que siguinpoques cigarretes al dia)perjudica la salut. Per tren-car la dependència i conse-qüències derivades deltabac no s'ha de fumar res.

Idees mítiques respecte el tabac"El meu avi va fumar comuna xemeneia tota la vida iva viure 90 anys". Va tenirsort. No es pot predir qui potmorir per ser fumador, peròun de cada cuatre fumadors

patiran malalties provocadespel tabac.

"He de morir algun dia; men-trestant vull viure feliç ambels meus cigarrets". El tabacno mata ràpidament, lesmalalties relacionadas ambel tabac són la causa d´anysde patiment i d´invalidesa.

"Ja és massa tard,porto fumantmassa temps".Val la pena dei-xar de fumar aq u a l s e v o ledat. La dismi-nució de riscde malaltiesderivades del´habit de fumarestà comprobada.

"Sí, ho deixaré algun dia".Ara és un bon moment! Commés temps continui fumantmés mal us fareu i serà més

difícil deixar-ho.

"Si deixo de fumar m´engrei-xaré? ". Normalment sónpocs quilos i el pes inicial espot recuperar després d´unsmesos.

En què milloraré aldeixar de fumar?N´hi ha molts beneficis al

deixar de fumar; esmillora la

SALUT,econo-mia, aspectefísic, dismi-nueix el riscd´incendis iaccidents i

si es té fillsrepresenta un

bon exemple ino perjudicarà la

seva salut ni la dels altresfumadors passius.

Així doncs, els exfumadorsviuen més anys i amb més

calitat de vida. Deixar defumar es pot considerar elpas més important que unfumador pot fer per millorarla seva salut.

Deixar de fumar és un pro-cés, que s´assoleix quan s´hiha començat a pensar serio-sament i es passa per unseguit de fases consecutives(plantejament, mentalització,preparació, acció i manteni-ment )

DEIXAR DE FUMAR ÉSPOSIBLE

Què puc fer si vull deixarde fumar? Si vols deixar defumar i no te´n pots sortir sol,consulta al teu equip mèdic.Els metges i infermeres delteu centre d´atenció primàriaet poden asesorar, informarde les ajudes actuals que hiha i fer un seguiment delprocés de cessació tabàqui-ca.

ABS GaudíL'Equip d'Atenció Primària de la vostra Àrea Bàsica de

Salut ens volem presentar al barri

Personal: 12 metges de família icapçalera, dos pediatres, una odon-tòloga, 12 infermeres, un auxiliard'infermeria i nou administratius.

Adreça:c/Còrsega, 643; 08025Barcelona (al costat de l'HospitalDos de Maig).

Telèfon: 93 507 25 80

DADES D’INTERÉS

Qui som? Som 12 metges de família icapçalera, dos pediatres, una odontò-loga, 12 infermeres, un auxiliar d'infer-meria i nou administratius. A molts denosaltres ja ens coneixeu perquè abansvisitàvem al centre del carrer València.

On estem? Al Centre d'AtencióPrimària (CAP) Sagrada Família;c/Còrsega, 643, al costat mateix del'Hospital Dos de Maig, que també per-tany al mateix grup sanitari que nosal-tres, el Consorci Sanitari Integral, unens de caràcter públic.

A qui donem atenció sanitària? A lanostra població de referència, que potvisitar-se en el CAP o bé la podem visi-tar en el seu domicili si no pot despla-çar-se. Les persones del barri quetenim assignades són les que viuenentre el carrer Dos de Maig i la plaça deles Glòries, des de la Diagonal fins alcarrer Sardenya i des del carrerProvença fins al carrer Dos de Maig. Toti això, amb la nova llei que permet la lliu-

re elecció de centre malgrat es visquifora d'aquest àmbit, tothom pot venir avisitar-se al CAP Sagrada Família, peròen aquest cas no podem donar l'atencióa domicili la qual haurà de ser donadapel centre que us correspon per zonageogràfica

Què fem i què volem? Per sobre detot, el que volem és donar atenció sani-tària, és a dir, veure persones i curar-les, tot i que per a nosaltres també ésmolt important la prevenció de lesmalalties perquè aquest és el nostrecamp estrella.

Com a professionals de Primària usvolem acompanyar al llarg de tota lavida. Des de pediatria (fent prevencióamb la correcta administració de lesvacunes), seguint amb tota la infància(revisions dels nens sans), el recolzantals adolescents, donar suport a lesfamílies, treballar amb la gent gran, visi-tar-los a domicili si no es poden moure iacompanyar-los, per què no, fins al final

donant suport al dol de les famílies.

Que no voldríem? El que no volem ésser els secretaris que passen la receptadel metge privat, que no vingueu anosaltres només per temes burocràticso a buscar una baixa sense valorar coma sanitaris el vostre problema. No volemaquest paper que malgrat tot, sabemque l'hem de complir perquè ningú mésen el sistema sanitari ho fa. No tingueudubtes de que ho farem, però no volemque sigui la nostra funció principal.

Què ens agradaria? Que ens cone-gueu com els metges i les infermeresdel barri i que ens donéu els vostressuggeriments perquè estem segursque podem millorar molts aspectesorganitzatius, assistencials... Fa moltpoc que estem instal·lats al nou centre iencara no estem assentats del tot.Vosaltres ens podeu ajudar i entre totsdotar al barri de la Sagrada Família d'unestil de vida saludable i amb una bonaatenció sanitària.

Una part del professionals que treballa per a la vostra salut a l’ABS Sagrada Família

ABS SAGRADA FAMÍLIA I ABS GAUDÍ

El paper d’Infermeria a les ABS

INFERMERIA A L’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

L’atenció domiciliària és el conjunt d'activitatsde caràcter bio-psico-social, d'àmbit comuni-tari, que es realitza en el domicili de la per-sona.

Tenim com objectiu detectar, valorar, donarsuport i fer un seguiment dels problemes desalut i socials de l'individu i de la seva famí-lia, potenciant-ne l'autonomia i millorant-ne laqualitat de vida.

Sandra Villares (infermeraABS Gaudí).-La complexitatdel servei sanitaris exigeix lacol·laboració d'un equip multi-disciplinar. El professional d'in-fermeria, membre de l'equipde salut, participa en aquestaformació integrant coneixe-ments, competències i recur-sos que assegurin a la pobla-ció serveis de salut de bonaqualitat.

El nostre col·lectiu, com a pro-fessió autònoma, té com aobjectiu la cura integral de lapersona, la família i lacomunitat, fent pos-sible que elséssers humansrealitzin el seucicle vital de lamanera més joio-sa, solidaria i autò-noma possible. Elgrau màxim de salutque es pugui aconseguir ésun dret de cada persona i elpersonal d'infermeria ajudaràal malalt a mantenir, desenvo-lupar o adquirir autonomia per-sonal, guiant-lo sempre ambcriteris professionals.

La seva infermeraLa infermeria és una professióde servei destinada a tenircura de les persones, perassolir el seu potencial físic,mental i social.

La infermera com a part d'unequip multidisciplinar, aplicaconeixements i tècniquesespecífiques per contribuir a lamillora de qualitat de vida del'individu, família i societat.Ajuda a promoure la salut,mantenir-la i restablir-la en casde malaltia.

A la consultaLa infermera realitza lessegüents activitats:

·Extraccions de sang·Electrocardiogrames

·Espirometries·Cura de ferides

·Canvi de sondes·Embenats ii m m o b i l i t z a -cions·Canvi de son-

des·Injectables

·Vacunes·Seguiment de malalties

cròniques:

1. hipertensió2. diabetis3. obesitat4. dislipemia5. malalties pulmonars6. restrenyiment

·Extracció de taps de cerumen ·Extracció de punts i grapesquirúrgiques·Prevenció de riscos a la llar

·Recolzament en situacionsdifícils·Detecció problemes so-cials·Ajuda per abandonar l´hàbittabàquic.·Detecció precoç de malaltiescardiovasculars·Alimentació: recomanacions iorientació·Informació sobre medica-ments i malalties·Educació, orientació i suportals cuidadors de malaltsdependents·Educació i orientació apacients

Infermeria pediàtricaPer la cura del vostre fill, teniuel programa de seguiment delnen sa.

Aquest programa consta dediferents visites realitzadesdes de la primera setmana devida fins els 14 anys:

·Consultar dubtes que tingueusobre la salut del vostre fill iles atencions que necessita·Donar informació sobre l'ali-mentació sana, la salut buco-dental, la prevenció d'acci-dents i malalties i promociód'hàbits correctes·Fer un seguiment de la salut iel desenvolupament físic, psí-quic i sensorial del vostre fill·Administrar vacunes segonsel calendari vigent

Les inferme-res de les ABS

fan un gran seguitde tasques dirigi-

des a l’usuari

LES ABS DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

La dermatitis atòpica o ècze-ma és un trastorn cutaniinfantil comú de la lactància ila infància que afecta al 3-5% dels nens menors decinc anys d'edat, podentafectar també els nens mésgrans. Es tracta d'una malal-tia no contagiosa i benigna.

La malaltia es caracteritzaper l'aparició de lesions ver-melles, seques, descamati-ves i que solen picar, per laqual cosa el nen està intran-quil. La distribució de leslesions també és bastant típi-ca afectant-se la cara, lasuperfície extensora delsbraços i el tòrax als nensmés petits i la cara anteriordel colze, darrera els genolls,canells i mans als mésgrans. Sempre que hi hagiun brot d'èczema atòpic calconsultar al metge perquèinstauri el tractament corres-

ponent. De totes maneres hiha una sèrie de mesures quepodem prendre per controlarmillor la malaltia:HIGIENE: Cal banyar el nenuna vegada al dia, no ambsabó (ja que és un producteirritant) sinó amb productessuaus (banys emol·lients d'a-vena o productes especialsper pells atòpiques). La tem-peratura de l'aigua ha de serd'uns 30-33ºC i mai superior.

Després del bany cal asse-car el nen amb suavitat i apli-car una crema emol·lientadequada i sense perfum(avena, urea, àcid làctic). Lahidratació és un factor impor-tant per a la pell atòpica jaque disminueix molt la picor.

Els nens han de portar lesungles curtes i netes perquèno puguin fer-se ferides alrascar-se i que aquestes sesobreinfectin. És importantcanviar els bolquers amb

major freqüència que alsnens no atòpics.ROBA: Cal que la roba delnen sigui preferentment decotó, fil o pana ja que els tei-xits sintètics i la llana podenirritar la pell. També els llen-çols han de ser de cotó. S'aconsella rentar la robaamb detergents suaus (nolleixius ni suavitzants) iesbandir-la bé.CASA: És convenient venti-lar les habitacions freqüent-ment, treure sovint la pols(amb aspirador en comptesd'escombrant) i evitar, si espot, les catifes, els peluixos iels animals domèstics.ALIMENTACIÓ: No cal unadieta especial, però si ésrecomenable evitar additius(colorants i consevants) i noabusar de productes com:maduixes, kiwis, platans,tomàquets, fruits secs, xoco-lata i embotits.ALTRES: S'han d'evitar lestemperatures ambientals

superiors a 20ºC, els canvisbruscos de temperatura i elsambients secs ja que aug-menten la irritació.

Els nens es poden banyar almar i a la piscina acabantsempre amb una correctahidratació amb una cremaemol·lient. No dubteu aconsultar al vostre pedia-tre davant de qualsevoldubte.

1. Se pueden emplear dos pautas de vacunación: 1) con inicio alnacimiento y continuación a los 2 y 6 meses. 2) con inicio a los 2meses y continuación a los 4 y 6 meses. Los hijos de madresAgHBs positivo deben recibir una dosis de vacuna junto con 0,5 ml.De ganmaglobulina antihepatitis B en sitios anatómicos separadosdentro de las primeras 12 horas de vida. La segunda dosis seadministrará al mes de vida y la tercera a los 6 meses. En los casosde desconocimiento del AgHBs deberá administrarse la vacuna alnacimiento e investigarlo de manera que en caso de ser positivopueda administrarse la ganmaglobulina antihepatitis B en la prime-ra semana de vida. 2. Pauta 0-2-6 meses de vacuna contra lahepatitis B. 3. Pauta 2-4-6 meses de vacuna contra la hepatitis B.4. Vacunación a los niños de 11-12 años pertenecientes a cohortes

no vacunadas en el primer año de vida. Se empleará la pauta 0-1-6 meses. 5. Difteria, Tétanos y Pertussis acelular en todaslas dosis. 6. Polio inactivada en todas las dosis. 7. Vacuna cojugada contra Haemophilus influenzae tipo b. 8. Neisseria menin-gitidis C. En función de la situación epidemiológica, algunas CCAA pueden aconsejar la vacunación de todos los menores de18 años que no hayan sido vacunados anteriormente. 9. Sarampión, Rubeola y Parotiditis: triple vírica (TV). La segunda dosisse administrará entre los 3-6 años. En aquellos casos en los que no se haya recibido la segunda dosis, se completará elesquema en la visita de los 11-12 años. 10. Varicela: cuando las autoridades Sanitarias lo consideren oportuno, el CAV reco-mienda la vacunación universal de niños sanos a la edad de 12-18 meses. A los 11-12 años, vacunación selectiva de niñosno previamente vacunados y con historia clínica fehaciente de no haber pasado la enfermedad. Se deberán administrar dosdosis separadas por 6-8 semanas. Se puede poner coincidiendo con la TV en zona anatómica diferente o con jeringa distin-ta o bien diferida un mes de la TV. 11. Vacuna antineumococica conjugada 7-valente: pauta 2-4-6 meses con una dosis derecuerdo entre los 12 y 24 meses de edad. 12. Los recuadros que agrupan a varias vacunas corresponden a vacunas com-binadas hexavalentes o pentavalentes. 13. Revacunación cada 10 años. Nota: Dado que no hay suficientes datos sobre laadministración simultánea de vacuna hexavalente + antimeningocócica C + antineumocócica heptavalente, conjugadas, sepuede considerar no hacer coincidir las tres en el mismo acto vacunal.

CONSELLS PRÀCTICS

Com actuar davant ladermatits atòpica.

Els beneficis de la dietamediterràniaEl concepte de dieta mediterrània va aparèixer apartir de l'estudi de set països, iniciat per AncelKeys al voltant de l'any 1950. L'estudi indicava quemalgrat l'elevat consum de greixos, els habitantsde l'illa grega de Creta tenien taxes de mortalitatper cardiopatia isquèmica i per alguns tipus decàncer molt baixes i una esperança de vida moltllarga, característiques que van ser atribuïdes a lacomposició de la dieta tradicional que seguien.

Durant anys, la dieta medite-rrània ha estat promociona-da com a model d'alimenta-ció saludable, però aquestarecomanació estava envolta-da tant per creences míti-ques com per evidenciescientífiques.

No hi ha una única dietamediterrània. Més de 15 paï-sos són banyats pel MarMediterrani i els seus hàbitsdietètics, els aliments queprodueixen i les seves cultu-res són bastant diferents. Amés, les diferencies en mor-talitat per cardiopatia isquè-mica que va trobar Keysentre diferents poblacionspodrien ser degudes a altresfactors relacionats amb l'estilde vida, com per exemplel'activitat física.

Però malgrat aquesta diver-sitat, hi ha elements comunsque caracteritzen la dietad'aquestes cultures:

·El consum de l'oli d'olivacom a principal greix culina-ri.·L'abundància d'alimentsvegetals: fruites i verduresfresques, cereals (principal-

ment en forma de pa opasta), llegums i fruits secs.·Ingesta moderada de vi.·Baix consum de carns ver-melles, llet, derivats làctics isucres senzills.·Us freqüent d'espècies icondiments variats (llimona,all, herbes aromàtiques:orenga, julivert, farigola...

El primer estudi experimen-tal que demostrava els bene-ficis de la dieta mediterràniava ser l'estudi Lyon DietHeart (1994), en el qual 605pacients que havien tingutun infart de miocardi vanrebre a l'atzar una de dospossibles dietes: uns vanrebre una d'estil mediterrani iuns altres una de control.Després d'un període deseguiment de 27 mesos, lafreqüència d'episodis coro-naris es va reduir un 73 percent i la mortalitat total un 70per cent en el grup que feiala dieta mediterrània. A mésa més, l'efecte protector d'a-questa dieta s'ha mantingutfins i tot quatre anys desprésdel primer infart.

Un altre estudi més recentfet a l'Índia (2002) en mil

pacients que tenien cardio-patia isquèmica o un alt riscde patir-la, demostrava queuna dieta Indomediterràniareduïa més la freqüènciad'infarts de miocardi fatals ila de morts sobtades d'ori-gen cardíac, que una dietade control.

A casa nostra, els resultatsde l'enquesta d'alimentació inutrició 2002-2003 portada aterme pel Departament deSanitat i Seguretat Socialsobre una mostra de 3.300habitants d'edats compresesentre 10 i 80 anys, va probarque la població catalanamanté un patró de consumd'aliments característic delspaïsos mediterranis.

Respecte a la darreraenquesta del 1992-1993s'observa un increment delconsum d'oli d'oliva, de deri-vats làctics, de fruita seca iuna reducció del consum decarns però en canvi, com aaspectes negatius hi ha unadisminució en el consum defruites, hortalisses i peix i unincrement del consum debrioxeria.

Les recomanacions alimen-tàries a fer van adreçadesespecialment a conservar irecuperar els aspectes de ladieta mediterrània que ten-deixen a desaparèixer:

·Mantenir i augmentar elconsum de verdures, horta-lisses i fruites. ·Seguir utilitzant l'oli d'olivacom a greix d'elecció tant encru com per a cuinar. ·Mantenir els trets tradicio-nals de la dieta mediterrània,recuperant plats i receptes.·Disminuir la ingesta de carn,particularment la carn ver-mella i embotits. ·Augmentar el consum depeix. ·Substituir parcialment elconsum de llet i producteslàctics sencers per llet i deri-vats parcialment desnatats.

Sembla prudent seguiraquestes recomanacions amés de les clàssiques d'evi-tar l'exposició al fum deltabac i fer una mica d'exerci-ci físic cada dia per tal d'in-tentar gaudir d'una vida unamica més llarga i probable-ment més joiosa.

c/Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/Creu Roja, 1808903 L’Hospitalet de Llob.

Tel. 93 447.07.80

Ronda La Torrassa, 15008903 L’Hospitalet de Llob.

Tel. 93 447 07 20