Salut al barriCONSORCI SANITARI INTEGRAL

LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

ETA

PAI.

NÚ

M. 1

. FE

BR

ER

200

4

SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

La prevenció del càncer demama

Val la pena deixar defumar?

Els Equipsd’Atenció Primàriadel Consorci espresenten

L'any 2000 el Consorci es va fixar com a objectiu estratègic la seva impli-cació i participació en la provisió dels serveis d'atenció primària de salut i hova fer a partir d'una convicció institucional fonamentada en un conjunt depremisses.

En primer lloc la seguretat de que la prestació d'un servei sanitari de quali-tat passava inexorablement per una garantia de la continuïtat assistencialdels centres sanitaris d'un determinat territori, i que aquesta continuïtat intro-dueix millores tant pel que fa als resultats en termes de salut com pel querespecta a la mateixa qualitat del servei. En aquest sentit, sembla obvi quela integració dels serveis no és la única fórmula possible, però que en tot casés tracta clarament d'un element facilitador.

En segon lloc, el valor afegit que té el fet d'aproximar la presa de decisionsal territori i que la resposta que els serveis sanitaris puguin donar s'adapti entot el que sigui possible a les especificitats del mateix territori, tenint com aeix central de totes les actuacions a les persones. Aquest aspecte encaraes veu més reforçat si s'aconsegueix la implicació de les institucions a nivellmunicipal, amb el que això suposa en relació als aspectes de governabilitatde les institucions.

En tercer lloc, i en la línia de les tendències de futur del finançament delsserveis sanitaris, que apunten cap sistemes basats en la capitació, aquestaaproximació dels serveis a les entitats implantades al territori, comportaransens dubte, un instrument per treure el màxim profit dels recursos i maxi-mitzar els resultats de salut obtinguts.

Hem de dir però, que la posada en funcionament de les àrees bàsiques desalut del Consorci, tant a la ciutat de l'Hospitalet com a la de Barcelona, noha estat un procés fàcil ni exempt de dificultats, en tot cas tinc el convenci-ment de que el balanç que podem fer del mateix és molt positiu. Vull expres-sar en nom de Consell Rector del Consorci Sanitari Integral, l'agraïment atots els professionals que amb el seu esforç han fet possible que aquestobjectiu sigui avui una realitat, i expressar el convenciment de que tenintcom a punt de referència la voluntat de servei, aconseguirem una atenciósanitària de qualitat i ben valorada pel ciutadans i ciutadanes. Dr. Carles Constante. President del Consorci Sanitari Integral.

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pelscentres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, ambl’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població.Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telè-fon al 93 507 25 89 o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

ConsorciSalutButlletí informatiu de les àrees bàsiques del Consorci Sanitari Integral

Director: José Luis IbáñezCoordinació periodística: Xavier González I Anna MillàConsell de redacció: Miguel A. Aguilar, Sandra Aguilar, Rosa Alberni, Silvia Dueñas,Ferran Flor, Xavier González, José Luis Ibáñez, Carme Llorens, Anna Millà, ElviraQuintero, Teresa Roigé, Ruth Salvà, Sandra Villares.Han col·laborat en aquest número: Dr. Francisco Aranda, Dra. Montse PeraferrerDisseny i maquetació: Xavier GonzálezAssessorament Lingüístic: Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet deLlobregat.Impressió: Reporoducciones Barcelona, S.L.

Per què una revista?Estimat usuari, a les vostres mans teniu elprimer número de la nostra revista, LaRevista. Es tracta d'un espai de comunicacióde les àrees bàsiques de salut del ConsorciSanitari Integral formades per l'ABSCollblanc, l'ABS La Torrassa, l'ABS Gaudí il'ABS Sagrada Família.

En l'interior d'aquesta publicació trobareu lesúltimes novetats produïdes al vostre centred'atenció primària i que poden ser d'algunautilitat per a vosaltres. A més, els nostres pro-fessionals també col·laboren amb un seguitde recomanacions per tal de fomentar unshàbits saludables que repercutiran molt posi-tivament a la vostra salut.

Només vull deixar palesa la meva satisfaccióper aquest nou canal de comunicació queobrim amb els nostres usuaris i que de bensegur ha de servir per enfortir-nos en aquestcamí que acabem d'iniciar plegats.Dr. José Luis IbáñezDirector d'Atenció Primària del ConsorciS a n i t a r iIntegral

E d i t o r i a l

ABS CollblancL'Equip d'Atenció Primària de la vostra Àrea Bàsica de

Salut ens volem presentar al barri

Personal: 15 metges de família icapçalera, dos pediatres, dos odon-tòlegs, 17 infermeres, dues auxiliarsd’infermeria, una treballadora social inou administratius.

Adreça:c/ Cruz Roja, 18 08903L’Hospitalet de Llobregat

Telèfon: 93 447.07.80

Fax: 93 440.18.66

DADES D’INTERÉS

El Área Básica de Salud (ABS)de Collblanc es un centro desalud de nueva construcción

y tiene una superficie de 1984,5 m2.En el centro trabajan 47 profesiona-les repartidos entre personal delICS (Institut Català de la Salut) ypersonal del Consorci SanitariIntegral.

Para el cuidado del centro contamoscon un servivio de limpieza y demantenimiento. Atendemos a unapoblación aproximada de 22.000personas, distribuida de la siguientemanera:

·20% Más de 64 años·68,37% Entre 15 y 64 años·10,8% De 0 a 14 años.

En nuestro CAP se ofrecen lossiguientes servicios:

·Programación de visitas en elCentro y por teléfono desde las 8h alas 21horas de lunes a viernes.Cuando sea necesario y no tengahora de visita también le atendere-mos. ·Programación de exploracionescomplementarias y de visitas a espe-cialistas.·Atención domiciliaria para patologíaaguda y crónica.·Historia clínica informatizada.·Programa de atención específico deinfancia y adolescencia.·Programas de prevención y segui-miento de las principales enfermeda-des crónicas.·Programa de salud bucodental.·Análisis, técnicas y pruebas: electro-cardiogramas, espirometrías ...·Educación sanitaria individual y gru-pal (en la actualidad a grupos demadres primíparas), protocolo des-

habituación tabáquica...Estos son los profesionales del CAPCollblanc que forman el equipo deatención primaria:·Médicos de Familia y de cabecera·Pediatras·Enfermeras·Odontoestomatólogos·Trabajadora Social·Personal de administración y aten-ción al usuario

En la actualidad se realizan primerasvisitas de Psiquiatría y Psicología deadultos y Psicología infantil

HORARIO:LUNES A VIERNES: de 8.00 a21.00 h. SÁBADOS: de 9.00 a 17.00 h.

Fuera de este horario las urgenciaslas atiende el 061

Una part del professionals que treballa per a la vostra salut a l’ABS Collblanc

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

Doctor:

¿Cuántas veces a lo largo de una consulta, nuestros pacientesnos hacen esta pregunta?. Pero saben realmente, ¿Qué significay qué implicaciones lleva lo que nos están pidiendo?

Dr. Francisco Aranda (ABS Coll-blanc). Hace unos años éramos losmédicos y enfermeras los que expli-cábamos el por qué tratar los facto-res de riesgo cardiovascular, esdecir, las causas de sufrir un infar-to, una embolia... Pero ahora, conlos años, son los usuarios los quenos piden que les hagamos estoscontroles.

Sin embargo, ¿Sabemos cuálesson estos factores de riesgo? Puesbien, son la hipertensión arterial(HTA), la diabetes Mellitus, el coles-terol elevado, el tabaquismo o laobesidad por citar los más impor-tantes.

Pero hablemos en este número de

la HTA. Se trata del aumento depresión sanguínea en nuestrasarterias. No tenemos más que ima-ginarnos el agua que corre por unatubería, no es lo mismo que lo hagacon una presión adecuada, que conuna presión alta, que como todospodemos deducir podría llegar aromperla. Pues lo mismo pasa conla HTA. No hay que ser alarmistasya que con un control adecuado y laimplicación de nuestros pacientesse puede prevenir. Para ello sedeben tener en cuenta cuatroreglas básicas:

·Es fundamental la supresión de lasal de la dieta, no sólo la del salerosino la de las comidas y alimentosque la contienen en alta cantidad.

·La pérdida de peso contribuye adisminuir la tensión de forma másimportante de lo que la gente pien-sa.

·Disminuir el consumo de alcohol ydejar de fumar.

·Aumentar la actividad física. Nohace falta hacer deporte de competi-ción, basta con caminar con rapidezo nadar durante 30-45 minutos 3-4veces por semana.

También es importante dejar defumar, sobretodo porque el tabacoes un factor de riesgo cardiovascularcomo se ha indicado antes.

No es necesario, cada vez que seacude a la consulta por algún pro-blema de salud o por recetas, mirarla tensión. Para que nos hagamosuna idea, si un paciente está biencontrolado sólo precisará un controlcon enfermería 1 vez cada tresmeses, y a partir de aquí si hubieraalguna alteración este profesional leinformará de lo que hay que hacer.Una vez al año su médico le haráuna analítica y cada dos años unelectrocardiograma.

“¿Me puede mirar la tensión?”¿Cuáles son los valores

normales de tensión arterial?

La máxima o sistólica ha de serigual o menor a 140 mmHg (lo quepopularmente se conoce como 14)y la mínima o diastólica igual omenor a 90 mmHg (9). En el casode ser diabético tendría que serigual o menor de 130/80 mmHg(13/8).

ABS La TorrassaL'Equip d'Atenció Primària de la vostra Àrea Bàsica de

Salut ens volem presentar al barri

Personal: 16 metges de família icapçalera, tres pediatres, un odon-tòleg, 16 infermeres, dues auxiliard'infermeria, una treballadora sociali deu administratius.

Adreça:Ronda La Torrassa, 15108903 l’Hospitalet de Llobregat

Telèfon: 93 447 07 20

Fax: 93 440 50 68

DADES D’INTERÉS

L'Àrea Bàsica de Salut (ABS)La Torrassa, està situada albellmig de l'antic barri de la

Torrassa de l'Hospitalet deLlobregat, que té una població deaproximadament 26000 persones ales que donem assistència sanitaria.

La notra ABS està format per unequip de:

·16 metges de medicina familiar.·3 pediatres·1 odontòleg·16 infermeres·2 auxiliars d'infermeria·1 treballadora social·10 administratius de la Unitatd'Atenció a l'Usuari, entre el quals hiha la directora de l'equip, la Dra.

Montserrat Peraferrer i l’Adjuntad'Infermeria, Carme Llorens.

Aquests professionals donem ser-veis de medicina familiar i comunità-ria, pediatria, odontología, treballsocial, serveis d'infermeria i treballadministratiu en general.

El nostre horari és de 8 del matí a 9del vespre, de dilluns a divendres ide 9 del matí a 5 de la tarde els dis-sabtes.

Treballem conjuntament amb laUnitat de Salut Mental de Collblanc-Torrassa, que un cop a la setmanaes desplacen fins el nostre centreper prestar assitència als pacientsque ho requereixen. Igualment, un

cop al mes es desplacen del centrede Salut Mental Infantil i Juvenil.

Com a novetat de suport a l'assis-tència, recentment s'ha creat unsevei d'infiltracions

El Pla Integral de Urgències deCatalunya (PIUC) , depenent de laConselleria de Sanitat, contemplaque des del mes de novembre afebrer, s'atengui la demanda de visi-tes urgents degut al risc d'epidemiade grip.

Junts, treballem de manera interdis-ciplinar per conèixer i atendre lesnecessitats de salut del nostre barri,per millorar la qualitat de vida delsnostres usuaris.

Una part dels professionals que treballen a l’ABS La Torrassa

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

Els usuaris de les ABS del’Hospitalet ens posen bona nota

CENTRES RECOMANABLES

Si hi ha un aspecte igual d'importantque la puntuació és el fet de conèixer siels usuaris recomanarien els nostrescentres als seus amics. En aquestpunt, els usuaris tornen a confiar en elsnostres professionals de forma massi-va.

De fet, més d'un 95% dels usuaris con-sultats recomanarien les nostres ABSde l'Hospitalet, tant la de Collblanc comla de la Torrassa. A més, també desta-

ca el fet que entorn al 80% delsenquestats considera que el temps quehan d'estar a la sala d'espera abans deser visitat pel seu metge o metgessaen un cas, o per l'infermer o infermeraen un altre, és "poc o acceptable".

Aquests bons resultats no fan més queservir d'estímul als professionals queara acaben de possar en marxa el nouCentre d'Atenció Primària SagradaFamília de Barcelona.

Molt bons. Així es podenqualificar els resultats del'enquesta de satisfaccióque s'ha dut a terme a lesàrees bàsiques de salut queel Consorci Sanitari Integralgestiona a l'Hospitalet.

Un exemple d'aquests bonsresultats, és la satisfacciódels nostres usuaris respec-te a l'atenció mèdica rebu-da. Tant els usuaris del'Equip d'Atenció Primària(EAP) de Collblanc com dela Torrassa qualifiquen l'a-tenció rebuda amb una notamolt alta que en cap delsdos casos baixa del 8. Per laseva part, l'atenciód'Infermeria també obté uns

bons resultats, amb notesque se situen en el notable.

Es tracta d'uns resultatsmolt bons, similars a la mit-jana del Consorci i que nofan més que demostrar laprofessionalitat amb la qualhan treballat tots els profes-sionals d'aquestes ABS desde que van passar a sergestionades pel Consorci.

L'enquesta, realitzada a untotal de 417 usuaris, tambéha deixat altres resultats

positius com la resoluciód'incidències o l'estat de lesinstal·lacions. De fet, el bonresultat final queda reflectit al'hora de fer una anàlisis glo-bal, ja que en cap de lespreguntes realitzades s'harecollit una puntuació infe-rior als 6,76 punts. És a dir,tot i que el Consorci fa poctemps que ha començat lagestió de les dues ABS, elsusuaris ens donen una pun-tuació de notable alt, gràciesa la bona feina dels nostresprofessionals.

Els dos Equips d’Atenció Primària (EAP) queel Consorci Sanitari Integral gestiona al’Hospitalet de Llobregat (Collblanc i laTorrassa) han superat amb nota l’examenque els usuaris els han fet. A continuaciópresentem els resultats de l’enquesta desatisfacció que s’acaba de fer entre els usua-ris d’aquests dos EAP.

Fa temps que el ConsorciSanitari Integral es va pro-posar com a objectiumillorar el grau de satis-facció dels seus clientsexterns. Per assolir-ho ésimprescindible identificarquina és la qualitat queels usuaris perceben delsserveis que oferim.

Així, els Equips d'AtencióPrimària de Collblanc i laTorrassa de l'Hospitaletde Llobregat han deciditfer servir com a instru-ment de mesura de lasatisfacció dels usuaris,un qüestionari prèviamentvalidat per la Divisiód'Atenció Primària del'Institut Català de la Salut(ICS).

Aquesta decisió permetobtenir uns resultats com-parables de forma imme-diata amb els dels EAPdel nostre entorn més pro-per, independentment quesiguin gestionats o no perl'ICS.

UNA OPINIÓIMPORTANT

Com actuar davant la

La dermatitis atòpica o èczema és un trastorn cutani infantil comú de la lactància i la infànciaque afecta al 3-5% dels nens menors de cinc anys d'edat, podent afectar també els nens mésgrans. Es tracta d'una malaltia no contagiosa i benigna

Dra. Ruth Salvà (Pediatrade l’ABS Sagrada Fa-mília) .-La malaltia escaracteritza per l'aparicióde lesions vermelles,seques, descamatives ique solen picar, per la qualcosa el nen està intranquil.La distribució de les lesionstambé és bastant típicaafectant-se la cara, lasuperfície extensora delsbraços i el tòrax als nensmés petits i la cara anteriordel colze, darrera els

genolls, canells i mans alsmés grans.

Sempre que hi hagi un brotd'èczema atòpic cal con-sultar al metge perquè ins-tauri el tractament corres-ponent. De totes manereshi ha una sèrie de mesuresque podem prendre percontrolar millor la malaltia:

HIGIENECal banyar el nen unavegada al dia, no amb sabó

(ja que és un producte irri-tant) sinó amb productessuaus (banys emol·lientsd'avena o productes espe-cials per pells atòpiques).La temperatura de l'aiguaha de ser d'uns 30-33ºC imai superior.

Després del bany cal asse-car el nen amb suavitat iaplicar una cremaemol·lient adequada isense perfum (avena,urea, àcid làctic). La hidra-tació és un factor moltimportant per a la pell atò-pica ja que disminueix moltla picor.

Els nens han de portar lesungles curtes i netes per-què no puguin fer-se feri-des al rascar-se i queaquestes se sobreinfectin.

És important canviar elsbolquers amb major fre-qüència que als nens noatòpics.

ROBACal que la roba del nensigui preferentment decotó, fil o pana ja que elsteixits sintètics i la llanapoden irritar la pell. Tambéels llençols han de ser decotó.

S'aconsella rentar la roba

amb detergents suaus (nolleixius ni suavitzants) iesbandir-la bé.

CASAÉs convenient ventilar leshabitacions freqüentment,treure sovint la pols (ambaspirador en comptes d'es-combrant) i evitar, si es pot,les catifes, els peluixos iels animals domèstics.

ALIMENTACIÓNo cal una dieta especial,però si és recomenableevitar additius (colorants iconsevants) i no abusar deproductes com: maduixes,kiwis, platans, tomàquets,fruits secs, xocolata iembotits.

ALTRESS'han d'evitar les tempera-tures ambientals superiorsa 20ºC, els canvis bruscosde temperatura i elsambients secs ja que aug-menten la irritació.

Els nens es poden banyaral mar i a la piscina aca-bant sempre amb unacorrecta hidratació ambuna crema emol·lient.

No dubteu a consultar alvostre pediatre davant dequalsevol dubte quepogueu tenir.

DERMATITIS ATÒPICA

Els beneficis de la dietamediterràniaEl concepte de dieta mediterrània va aparèixer apartir de l'estudi de set països, iniciat per AncelKeys al voltant de l'any 1950. L'estudi indica quemalgrat l'elevat consum de greixos, els habitantsde l'illa grega de Creta tenien taxes de mortalitatper cardiopatia isquèmica i per alguns tipus decàncer molt baixes i una esperança de vida moltllarga, característiques que van ser atribuïdes a lacomposició de la dieta tradicional que seguien. Ferran Flor (Tècnic des a l u t - C A P S a g r a d aFamília) .-Durant anys, ladieta mediterrània ha estatpromocionada com a modeld'alimentació saludable,però aquesta recomanacióestava envoltada tant percreences mítiques com perevidencies científiques. Defet, no hi ha una única dietamediterrània única. Més de15 països són banyats pelMar Mediterrani i els seushàbits dietètics, els alimentsque produeixen i les sevescultures són bastant dife-rents. A més, les diferenciesen mortalitat per cardiopatiaisquèmica que va trobarKeys entre diferents pobla-cions podrien ser degudes aaltres factors relacionatsamb l'estil de vida, com perexemple l'activitat física.

Però malgrat aquesta diver-sitat, hi ha elements comunsque caracteritzen la dietad'aquestes cultures:

·El consum de l'oli d'olivacom a principal greix culina-ri.·L'abundància d'alimentsvegetals: fruites i verduresfresques, cereals (principal-

ment en forma de pa opasta), llegums i fruits secs.·Ingesta moderada de vi.·Baix consum de carns ver-melles, llet, derivats làctics isucres senzills.·Us freqüent d'espècies icondiments variats (llimona,all, herbes aromàtiques:orenga, julivert, farigola...

El primer estudi experimen-tal que demostrava elsbeneficis de la dieta medite-rrània va ser l'estudi LyonDiet Heart (1994), en el qual605 pacients que havien tin-gut un infart de miocardi vanrebre a l'atzar una de dospossibles dietes: uns vanrebre una d'estil mediterranii uns altres una de control.

Després d'un període deseguiment de 27 mesos, lafreqüència d'episodis coro-naris es va reduir un 73% i lamortalitat total un 70% en elgrup que feia la dieta medi-terrània. A més a més, l'e-fecte protector d'aquestadieta s'ha mantingut fins i totquatre anys després del pri-mer infart.

Un altre estudi més recentfet a l'Índia (2002) entre

pacients amb cardiopatiaisquèmica o un alt risc depatir-la, demostrava queuna dieta Indomediterràniareduïa més la freqüènciad'infarts de miocardi fatals ila de morts sobtades d'ori-gen cardíac, que una dietade control.

A casa nostra, els resultatsde l'enquesta d'alimentació inutrició 2002-2003 portadaa terme pel Departament deSanitat i Seguretat Socialsobre una mostra de 3.300habitants d'entre 10 i 80anys, va probar que lapoblació catalana manté unpatró de consum d'alimentstípic dels països mediterra-nis.

Respecte la darrera enques-ta del 1992, s'observa unincrement del consum d'olid'oliva, de derivats làctics,de fruita seca i una reducciódel consum de carns peròen canvi, com a aspectesnegatius hi ha una disminu-ció en el consum de fruites,hortalisses i peix i un incre-ment del consum de brioxe-ria. Les recomanacions ali-

mentàries a fer van adreça-des especialment a conser-var i recuperar els aspectesde la dieta mediterrània quetendeixen a desaparèixer:

·Mantenir i augmentar elconsum de verdures, horta-lisses i fruites. ·Seguir utilitzant l'oli d'olivacom a greix d'elecció tant encru com per a cuinar. ·Mantenir els trets tradicio-nals de la dieta mediterrà-nia, recuperant plats i recep-tes.·Disminuir la ingesta decarn, particularment la carnvermella i embotits. ·Augmentar el consum depeix. ·Substituir parcialment elconsum de llet i producteslàctics sencers per llet i deri-vats parcialment desnatats.

Sembla prudent seguiraquestes recomanacions amés de les clàssiques d'evi-tar l'exposició al fum deltabac i fer una mica d'exerci-ci físic cada dia per tal d'in-tentar gaudir d'una vida unamica més llarga i probable-ment més joiosa.

c/Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llob.

Tel. 93 447.07.80

Ronda La Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llob.

Tel. 93 447 07 20