Salut al barriCONSORCI SANITARI INTEGRAL

LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

ETA

PAI.

NÚ

M. 3

. OC

TUB

RE

200

4

SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

Els professionals d’Admisions i Atenció a l’Usuari

Els medicamentsgenèrics

La vacunació de la grip

SALUT AL BARRI és una publi-cació gratuïta promoguda pelscentres d’atenció primària delConsorci Sanitari Integral, ambl’objectiu de promoure els hàbitssaludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comen-tari el podeu expressar per telè-fon al 93 507 25 89 o per correuelectrònic a la següent adreça:

salutalbarri@sanitatintegral.org

SalutalbarriButlletí informatiu de les àrees bàsiques del Consorci Sanitari Integral

Director: José Luís Ibáñez.Coordinació periodística: Xavier González i Anna Millà.Consell de redacció: Miguel A. Aguilar, Sandra Aguilar, Rosa Alberni, SilviaDueñas, Ferran Flor, Xavi González, José Luis Ibáñez, Carme Llorens, Anna Millà,Elvira Quintero, Teresa Roigé, Rut Salvà, Sandra Villares.Han col·laborat en aquest número: M. Teresa Pérez, Sandra Alonso, MónicaGarcía, Rut Salvà, Elena Esquivel, Helena García, Marta Paytubi, Montse Bulnes iPepi Valverde.Assessorament Lingüístic: Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet deLlobregat.Impressió: Reproducciones Barcelona, SL

Salutalbarri

Els medicaments genèricsvan ser comercialitzats aEspanya el 1997 i des d’a-leshores la seva utilitzaciós'ha incrementat. Moltesvegades però, quan elmetge recepta un genèricens preguntem si serà iguald’eficaç que el medicamentde marca i per què els met-ges d'atenció primàriaposen tant d'èmfasi en laseva prescripció fins i totquan algunes vegades ésmes car.

Què són? Els genèrics sónmedicaments amb el mateix

fàrmac actiu i amb la mateixaquantitat que el medicament original, aixígaranteix la mateixa resposta clínica, és a dir,el mateix efecte, la qual cosa està avaladapel Ministeri de Sanitat i Consum. A més amés, els medicaments que es comercialitzencom a genèrics han demostrat àmpliament laseva eficàcia i la seva seguretat, ja que por-ten més de 10 anys d'utilització continuada.

Però, realment funcionen igual? Cal teniren compte que el fàrmac va acompanyat desubstàncies no medicamentoses (els ano-menats excipients) sense efecte terapèuticperò una composició diferent dels excipientspot variar la nostra percepció d'eficàcia delmedicament. Però això també passa quan etcanvien la marca de fantasia del mateix fàr-mac a igual dosi. Així, el paracetamol està

comercialitzat sota unes 35 especialitats demarca de fantasia diferents que es diferen-cien en la composició dels excipients. Peraixò no a tothom li va bé la mateixa marca.

“És clar, però és que són fàrmacs antics...”Quan parlem de medicaments hem d'assu-mir que "nou i car" no és garantia que siguimillor per tractar la nostra malaltia. Així, quanes comercialitza un nou fàrmac, ha estat pro-vat en un grup petit de persones molt selec-cionades i durant un període de temps limi-tat, de manera que en realitat sabem pocdels seus beneficis i dels possibles efectesnocius per a la salut. Per aquesta raó, elsgenèrics ens ofereixen un especial avantatgeen tractar-se de fàrmacs que porten 10 omés anys de continuat ús clínic dels qualsconeixem àmpliament la seva eficàcia i laseva seguretat.

Però, quan el genèric és més car que laespecialitat de marca, quin avantatge apor-ta? El seu principal avantatge és augmentarel coneixement del fàrmac tant dels ciuta-dans com dels metges (per a què serveix,quins efectes no desitjats poden aparèixer icom tractar-los, quines interaccions ambaltres medicaments o aliments poden exis-tir,...). Així, es reconeix el medicament pel fàr-mac actiu i no en base a un nom de fantasiai s'evita d'aquesta manera duplicitats de trac-taments derivats de canvis o noves prescrip-cions del mateix fàrmac amb nom diferent.

M. Teresa PérezFarmacèutica d'Atenció Primària

ELS MEDICAMENTS GENÈRICS

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

Alimentación sana y d iabetes

Una dieta sana y equilibradaes uno de los pilares bási-cos en el tratamiento de la

diabetes junto con el ejercicio físicoy el tratamiento farmacológico. Espor ello que mantener y conseguiruna alimentación y peso adecua-dos es uno de los mejores recursospara poder lograr un adecuadocontrol del azúcar en la sangre.

La alimentación que precisa unapersona depende de sus necesida-des individuales, que se definensegún su talla, su peso, su sexo ysu actividad física.

La alimentación en una personacon diabetes no se diferencia signi-ficativamente de la que deberíaseguir la población general y con-siste fundamentalmente en unreparto equilibrado y racional denutrientes a lo largo del día y en lareducción calórica global (sólo enaquellas personas que lo necesitenpor presentar sobrepeso).

Para conseguir esta alimentaciónequilibrada es necesario seguir lassiguientes recomendaciones:

- Consumir a diario alimentos ricosen fibra, como las verduras.- Evitar azúcares de absorción rápi-da (repostería, caramelos, zumo defrutas, etc.).- Ingerir hidratos de carbono deabsorción lenta (legumbres, pan,patatas, arroz…) de forma controla-da en todas las comidas. Éstos pro-ducen una elevación más suavedel azúcar en sangre.

- Limitar alimentos de origen animaly procurar que el consumo de pes-cado sea superior al de carne.- Disminuir las grasas en la dieta.Éstas se encuentran principalmenteen embutidos, carnes, mantequilla,quesos…- Evitar ingestas abundantes ycomer varias veces al día cantida-des pequeñas.- Moderar las cantidades de alco-hol. Se recomienda 1-2 vasitos devino al día y se desaconseja superaréste consumo. - Utilizar aceite de oliva.

Sandra Alonso Enfermera. ABS GaudíMónica García Médico de familia. ABS Gaudí

FILETES DE SALMÓNCON SALSA DE JUDÍAS

Ingredientes para 4 personas·600 grs. de filetes de salmón·200 grs. de judías verdes·200 grs. de patatas·1 cebolleta·Sal, agua y pimienta

Aporte por personaHidratos de carbono: 12 grsProteínas: 28 grsGrasa: 15 grsKcal: 305

PreparaciónSe ponen a cocer las patatas, lasjudías verdes y la cebolleta en uncazo con agua y sal. Una vez coci-das, se pasan por la batidora hastaobtener una crema. Los filetes desalmón se sazonan con sal ypimienta y se hacen a la planchacon su propia grasa, en una sarténbien caliente sin aceite, unos 40segundos por cada lado. Por último,la crema reservada se coloca enuna fuente y sobre la crema se

colocan los filetes de salmón.

Accidents a la llardurant la infància

A L’HABITACIÓ

·La porta de la seva habitació ha d'estar sempreoberta i les finestres protegides de manera que elnen no pugui accedir-hi.·Quan és un nadó ha de dormir en un bressol homo-logat (separació màxima entre les barres, no ha detenir parts que el nen pugui manipular, etc).·Mentre el nen estigui al canviador (o sobre qualse-vol lloc elevat) no el perdrem de vista ni un instant,ja que podria caure en girar-se.·Hem d'evitar les cortines massa llargues, perquèno intentin enfilar-s'hi.

AL MENJADOR

·Els prestatges o llibreries no haurien d'arri-bar fins a terra, ja que els nens poden enfilar-s'hi i els llibres poden caure'ls al damunt.·Hem d'evitar que tinguin a l'abast objectesque puguin suposar algun perill (cendrers,cristalleria, objectes de ceràmica, etc.).·Subjectarem les estovalles a la taula ambpinces. Així evitarem que quan les estirin elscaiguin els objectes al damunt.·Protegirem els angles de les taules i dequalsevol moble amb vèrtexs i puntes ambprotectors de goma.

AL BANY

·Quan banyeu el nen, no el deixeu ni un sol ins-tant sense vigilància. Un nen pot ofegar-se en unabanyera encara que només hi hagi uns pocs cen-tímetres d'aigua. També és important comprovarque la temperatura de l'aigua no puja de 37º C. ·No utilitzeu dispositius elèctrics prop de la ba-nyera. Utilitzarem l'assecador després d'havereixugat bé al nen amb la tovallola.·Els endolls han d'estar protegits.·No s'han de posar baldes a les portes. Així no espodran quedar mai tancats a dins.·Mantindrem fora del seu abast productes higiè-nics, cosmètics, medicaments i estris amb elsquals es puguin fer mal (tisores...).

A LA CUINA

·Ha de ser un àmbit restringit per als nens. No han d'en-trar-hi mai sense un adult.·Els productes de neteja no han d'estar a l'abast delnen. Han d'estar tancats amb clau o amb algun disposi-tiu.·Els mànecs de les paelles, peroles i cassoles no han desobresortir del moble de la cuina.·Tampoc han de ser a l'abast del nen objectes com:ganivets, forquilles, objectes esmolats, bosses de plàs-tic, encenedors, etc.·Si es considera que el nen pot obrir les portes de lanevera, rentaplats, forn, calaixos... caldrà instal·lar tan-ques de seguretat.

ELS ACCIDENTS SÓN LA PRIMERA CAUSA DE MORT DELS INFANTS A PARTIR DEL PRIMER ANY DE VIDA.QUAN NEIX, EL NADÓ ÉS UN ÉSSER INDEFENS QUE DEPÈN TOTALMENT DELS ADULTS, A MESURA QUEVA CREIXENT VA ADQUIRINT MÉS AUTONOMIA I ÉS QUAN HEM D’ENSENYAR-LI LES SITUACIONS QUEPODEN REPRESENTAR UN PERILL I COM ACTUAR DAVANT D’ELLES PER PREVINDRE ACCIDENTS.Dra. Rut Salva (pediatra) i Elena Esquivel (infermera). ABS Sagrada Família

Prevenció de nafresper pressió

L'augment de l'esperança devida provocat per les milloresen el diagnòstic i en el tracta-

ment de les malalties agudes i cròni-ques, entre altres factors, ha donat lloca un augment en la qualitat de vida itambé a un augment del nombre depersones allitades o de pacients enfases terminals o amb alt grau dedependència.

Aquesta situació ha fet augmentar, tanten l'hospital com en l'atenció primària,el número de nafres per pressió.Aquesta afecció afecta l'individu entotes les seves esferes: psíquica, físicai social, i acostuma a limitar les sevesactivitats i a causar una sobrecàrregaper a la família o els cuidadors.

La població de risc són els pacientsancians, allitats o immobilitzats encadira de rodes i amb malalties cròni-ques; aquells que pateixen qualsevoltipus de malaltia que els impedeixrecol·locar-se d'una manera autònoma

i aquells que tenen alterada la sensibi-litat i no perceben el dolor.

Pel que fa a la prevenció hem de teniren compte els següents factors:

La higiene. Cal fer la higiene diària-ment i sempre que sigui necessari,usar un sabó neutre i eixugar bé lapell. En els pacients que no contenenl'orina, cal utilitzar absorbents. La pellhaurà d'estar sempre seca i hidratada.

Llit net i sense rebrecs. Posar mata-lassos antiàcars, d'aire o d'escuma, ibaranes protectores si hi ha perill deque el pacient pugui caure.

Medi ambient. Mantenir una tempera-tura adequada i una bona ventilació.

Roba. Que sigui ampla i que no opri-meixi. És preferible que sigui de cotó,fil o llana i no de fibres sintètiques.

Canvis posturals. S'han de dur a

terme cada dues o tres hores durant eldia i cada tres o quatre durant la nit,seguint una rotació determinada i res-pectant la postura anatòmica i el pesdel cos, que ha d'estar repartit demanera uniforme. En aquests canvis,el malalt no ha de ser mai arrossegatpel llit, per evitar la producció de nafresper tracció o pinçament.

Massatges. Se’n poden fer amb cre-mes i olis en les zones més exposadesa patir lesions cutànies, però mai fer-los en zones envermellides.

Nutrició. És molt important una nutri-ció correcta, mitjançant una dieta equi-librada amb gran aportació de líquids,de proteïnes i de vitamines. La desnu-trició augmenta el risc de nafres iempitjora l’evolució.

En aquests tipus de lesions és moltimportant la prevenció. Per aquestmotiu, cal la implicació i col·laboraciódel cuidador del pacient conjuntamentamb l'equip sanitari.

Helena GarcíaInfermera. ABS GaudíMarta PaytubiInfermera ABS. Sagrada Família

¿QUÈ SÓN LES NAFRES PER PRESSIÓ?

Les nafres per pressió són lesionsa la pell que es produeixen perpressió anormal i continuada, engeneral en prominències òssies.

Aquest procés pot continuar i arri-bar a zones més profundes, ambdestrucció de múscul, ossos,vasos i nervis. La localització mésfreqüent és a talons, os sacre, col-zes, turmells, maluc, etc.

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

Una bonaUna bonaalimentació ésalimentació ésfonamental perfonamental pera prevenira preveniraquest tipus deaquest tipus demalaltiamalaltia

¿ D e v e r d a d , l o n e c e s i t a s ?

¿TE HAS PREGUNTADOSI NECESITAS AQUELLA SILLADE RUEDAS?¿SI NECESITAS USARUNAS MULETAS?DESDE LOS CENTROSDE ATENCIÓN PRIMARIA DELCONSORCI SANITARIINTEGRAL PODEMOSAYUDARTE

Últimamente hemos detec-tado el aumento de la uti-lización de ayudas técni-cas que facilitan la auto-

nomía personal en el desarrollo delas actividades de la vida diaria.

Se puede definir la ayuda técni-ca como el conjunto de artícu-los ortopédicos e instrumentosde soporte que se utilizan paramejorar la autonomía personal yla accesibilidad al entorno.

El Servei Català de la Salut sub-venciona por prescripción médicaalgunas de estas ayudas técnicascomo sillas de ruedas, caminado-res, muletas... Sin embargo, otrasdeben ser abonadas íntegramentepor el paciente como en el caso decamas articuladas, grúas o colcho-nes de aire.

Los usuarios más comunes deestas ayudas son pacientes queprincipalmente presentan algún tipode dependencia física, principal-mente fracturas, lesiones y artrosis.También los pacientes con algunadependencia psíquica, comodemencias o discapacidades men-tales son usuarios de este servicio.

CON LA AYUDA DE TODOSCon el objetivo de mejorar la auto-nomía de estos colectivos y facilitarlas tareas de los cuidadores, fami-liares y profesionales se han crea-do las ayudas técnicas.

Desde los Centros de AtenciónPrimária (CAP) del Consorci

Sanitari Integral hemos puesto enmarcha un servicio de ayudas téc-nicas con el objetivo de disponer deun servicio de préstamo temporalde este material y fomentar su reu-tilización.

Este servicio funciona gracias a ladonación altruista de las ayudastécnicas no utilizadas por otrospacientes.

Para realizar donaciones o solicitarel préstamo de algún material dispo-nible en cada centro, puedes dirigir-te a la trabajadora social de tu CAP.

Trabajadoras sociales ABS Consorci Sanitari Integral

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI

La primera unitat amb qui els pacients estableixen contacte quan arriben al seu Centre d’AtencióPrimària és la d’Admissions i Atenció a l’Usuari. En aquest article us expliquem les funcions queduem a terme i quins serveis us oferim.

Unitat d'Admissions i Atenció a l'Usuari

El personal que treba-llem a la Unitatd'Admissions i Aten-

ció a l'Usuari (UAAU) somles persones amb les qualsel pacient estableix el primercontacte. Us atenem, usescoltem i us facilitem l'ac-cés als serveis del vostrecentre. Fem d'intermediarisentre vosaltres i la resta deprofessionals sanitaris.

·Necessiteu una visita ambel metge? Amb un especia-lista? Amb un centre hospi-

talari? Programar unaprova o una analítica?

·Requeriu una atenció sani-tària al domicili?

·Heu tingut un fill i l'ha devisitar el pediatre?

·Heu canviat de domicili ino sabeu què fer?

·Heu de recollir les recep-tes de crònics?

·La vostra targeta sanitària

ha caducat, extraviat o usl'han robada?

·Cal sol·licitar el trasllat dela vostra història clínica?

·Sou un immigrant i neces-siteu assistència sanitària?

·Ens heu de fer un suggeri-ment o reclamació?

Si la resposta és afirmativa,heu de pensar que tot aixòés el que fem a la UAAU.Atenem les trucades telefò-niques per donar-vos visita,informació o aclarir els dub-tes que tingueu. Preparemles receptes de crònicsprescrites pel vostre metgei us les lliurem al mostradorperquè no perdeu tempsinnecessari demanant visi-ta i anant a la consulta delmetge (recordeu quenosaltres no podem fercanvis ni afegir nous medi-caments).

També fem els tràmits per-què els immigrants queviuen a la nostra zona rebinla targeta i assistència sani-tària. Tot això comporta unprocés de treball intern queno sempre es veu (correc-ció, comprensió i mitjansdisponibles), però que és

imprescindible per assoliruns resultats satisfactoris i elbon funcionament del cen-tre.

Som les persones queacostumem a rebre lesqueixes i sabem que sompersones que treballem pera persones. Per això, sem-pre intentem minimitzar elsperjudicis que una erradanostra pugui ocasionar,però no sempre està al nos-tre abast aconseguir allòque es desitja.

Estem satisfetes de latasca que fem. Per nosal-tres és agradable fer unafeina d'atenció al ciutadà,veure que es resolen elsproblemes, que oferimbons serveis i que dia a diaels anem millorant.

En resum, som personal derecepció, fem una tascaadministrativa i de suport iestem tant al servei de l'u-suari com del personalsanitari del centre. Ens tro-bareu quasi bé tots els diesde la setmana a la vostradisposició. No dubteu aconfiar en nosaltres.

Personal d'UAAU ABS Consorci

La grip és una infecció vírica de les vies respiratòries caracteritzada per un inici brusc,amb febre alta, dolor muscular, tos seca, malde coll, sensació de fred i malestar general.Tots aquests símptomes no milloren amb captractament antibiòtic, però sí amb tractamentsiptomàtic, com per exemple paracetamol,antitussígens, vitamina C, etc.

mateixes que les de l'antigripal i laseva administració conjunta potenciala seva efectivitat sense augmentar elsefectes secundaris. Els únics efectessecundaris probables són locals.

És una vacuna que s'administra en unaúnica dosi i només en casos concretses recomana la revacunació als 5 anys.

POBLACIÓ DE RISCLa vacuna està indicada en els majorsde 60 anys, així com les persones quepateixen malalties cròniques de tipuscardíac, pulmonar o renal, les diabèti-ques, les embarassades i les immuno-deprimides.

També està recomanada la vacunacióa les persones en contacte ambaquests grups de risc i els que tenencontacte amb grans col·lectius onpoden transmetre la malaltia fàcilmentcom els mestres d'escola, els sanita-ris, policies, etc.

Montse BulnesInfermera. ABS Sgda. FamíliaMarta PaytubiInfermera. ABS Sgda FamíliaPepi ValverdeInfermera. ABS Gaudí

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/ Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 447.07.80

Ronda la Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 447 07 20

La grip sol aparèi-xer a partir de lasegona quinzena

de desembre. Les per-sones que presentenaltres malalties i les d'e-dat avançada podentenir més complicacions.

LA VACUNAProtegeix contra la gripperò no contra el refre-dat comú. És efectiva enun 70-90% dels vacu-nats. Malgrat això, elssignes i símptomes encas d'infecció sempresón més lleus i, el que ésmés important, sempreprotegeix de les possi-bles complicacions de lagrip.

Els possibles efectessecundaris de la vacunapoden ser: inflamació dela zona de la punxada, omalestar general. Lavacuna està elaborada apartir de virus gripalsmorts, per tant, no potproduir mai la grip.

Els virus gripals canviencada temporada per laqual cosa cal vacunar-secada any. El període devacunació és preferent-ment entre octubre inovembre. Les úniquescontraindicacions abso-lutes són els casos demalaltia aguda, febre ireaccions al·lèrgiques adosis anteriors o a alguncomponent de la vacuna.

Per rebre gratuïtament lavacuna de la grip o si téalgun dubte pot adreçar-se al seu CAP.

PNEUMÒNIALa pneumònia és unainfecció bacteriana devies respiratòries mésgreu que la grip i quepopularment es coneixcom "pulmonia" per laqual també existeix unavacuna.

Les indicacions de lavacuna antipneumocòc-cica són bàsicament les

Vacuneu-vos!Campanya antigripal

PER SABER-NE MÉS

El mes d’octubre esduran a terme aquestesxerrades de vacunació:

5 D’OCTUBRE (17 h.)Llar de Sant Ignasi

c/Provença, 544, Entlo.Tf. 93 433 00 92.

6 D’OCTUBRE (17 h.)Llar Sant Jordi

c/Mallorca ,454-456Tf. 93 232 40 08.

7 D’OCTUBRE (17 h.)Esplai Gaudí c/Padilla, 327

Tf. 93 436 05 75.

13 D’OCTUBRE (17 h.)Centre Cívic

c/Mallorca, 433Tf. 93 446 26 20.

14 D’OCTUBRE (17 h.)Associació de veïns c/València, 558,1º-1ª

Tf. 93 246 53 19.