Salut al barriCONSORCI SANITARI INTEGRAL

LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

ETA

PAI.

NÚ

M. 3

. OC

TUB

RE

200

4

SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

Els professionals d’Admissions i Atenció a l’Usuari

Els medicamentsgenèrics

La vacunacióde la grip

SALUT AL BARRI és una publi-cació gratuïta promoguda pelscentres d’atenció primària delConsorci Sanitari Integral, ambl’objectiu de promoure els hàbitssaludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comen-tari el podeu expressar per telè-fon al 93 507 25 89 o per correuelectrònic a la següent adreça:

salutalbarri@sanitatintegral.org

SalutalbarriButlletí informatiu de les àrees bàsiques del Consorci Sanitari Integral

Director: José Luís Ibáñez.Coordinació periodística: Xavier González i Anna Millà.Consell de redacció: Miguel A. Aguilar, Sandra Aguilar, Rosa Alberni, SilviaDueñas, Ferran Flor, Xavi González, José Luis Ibáñez, Carme Llorens, Anna Millà,Elvira Quintero, Teresa Roigé, Rut Salvà, Sandra Villares.Han col·laborat en aquest número: M. Teresa Pérez, Dra. Josefina Navarro, Dr.Francisco Aranda, Cristina Martí, Carme Llorens, Marta Paytubi, Montse Bulnes, iPepi ValverdeAssessorament Lingüístic: Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet deLlobregat.Impressió: Reproducciones Barcelona, SL

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

SalutalbarriEls medicaments genèricsvan ser comercialitzats aEspanya el 1997 i des d’a-leshores la seva utilitzaciós'ha incrementat. Moltesvegades però, quan elmetge recepta un genèricens preguntem si serà iguald’eficaç que el medicamentde marca i per què els met-ges d'atenció primàriaposen tant d'èmfasi en laseva prescripció fins i totquan algunes vegades ésmés car.

Què són? Els genèrics sónmedicaments amb el

mateix fàrmac actiu i amb lamateixa quantitat que el medicament origi-nal, així garanteix la mateixa resposta clíni-ca, és a dir, el mateix efecte, la qual cosaestà avalada pel Ministeri de Sanitat iConsum. A més a més, els medicamentsque es comercialitzen com a genèrics handemostrat àmpliament la seva eficàcia i laseva seguretat, ja que porten més de 10anys d'utilització continuada.

Però, realment funcionen igual? Cal teniren compte que el fàrmac va acompanyat desubstàncies no medicamentoses (els ano-menats excipients) sense efecte terapèutic.Una composició diferent dels excipients potvariar la nostra percepció d'eficàcia delmedicament. Això també passa quan et can-vien la marca comercial a igual dosi. Així, el

paracetamol està comercialitzat sota unes35 especialitats comercials amb diferentcomposició dels excipients. Per això no atothom li va bé la mateixa marca.

“És clar, però és que són fàrmacsantics...” Quan parlem de medicamentshem d'assumir que "nou i car" no és garantiaque sigui millor per tractar la nostra malaltia.Així, quan es comercialitza un nou fàrmac,ha estat provat en un grup petit de personesmolt seleccionades i durant un període detemps limitat, de manera que en realitatsabem poc dels seus beneficis i dels possi-bles efectes nocius per a la salut. Per aques-ta raó, els genèrics ens ofereixen un especialavantatge en tractar-se de fàrmacs que por-ten 10 o més anys de continuat ús clínic, demanera que coneixem àmpliament la sevaeficàcia i la seva seguretat.

Però, quan el genèric és més car que laespecialitat de marca, quin avantatgeaporta? El seu principal avantatge és aug-mentar el coneixement del fàrmac tant delsciutadans com dels metges (per a què ser-veix, quins efectes no desitjats poden apa-rèixer i com tractar-los, quines interaccionsamb altres medicaments o aliments podenexistir,...). Així, es reconeix el medicamentpel fàrmac actiu i no en base a una marca is'evita duplicitats de tractaments derivatsde canvis o noves prescripcions del mateixfàrmac amb nom diferent.

M. Teresa PérezFarmacèutica d'Atenció Primària

ELS MEDICAMENTS GENÈRICS

Hay niños que no están quietos niun segundo, no atienden, nohacen caso y no dejan de pro-

vocar conflictos. Son niños molestos,desobedientes y agresivos. Continua-mente hay que recordarles qué debenhacer (levántate, vístete, haz los debe-res...). Los padres acaban agotados ylos maestros no saben qué hacer conellos para mantener el orden en clase.

El Transtorno por Déficit de Atencióncon o sin Hiperactividad (TDAH) es untranstorno neurobiológico provocadopor un desequilibrio en algunos de losneurotransmisores del cerebro, unassustancias que permiten la transmi-sión entre las células nerviosas. Lainteligencia de estos niños es normal.

No existe ninguna prueba biológicaque determine el TDAH. Los sínto-mas deben estar presentes antes delos 6 años de edad y persistir en losúltimos 6 meses.

Algunos de los síntomas de la hipe-ractividad en los niños son:·Siempre está moviéndose.·Mueve las manos y se levanta de la

silla en clase o enotras situacionesen las que deberíaestar sentado.·Corre o salta sincontrol.·Habla en exceso.·Le cuesta partici-par en juegos tran-quilos.

Los síntomas debi-dos a la impulsivi-dad coinciden con:·Responde antesde que se le terminen de hacer laspreguntas.·Le cuesta guardar su turno. Sonimpacientes, odian esperar.·Interrumpe o se entromete en lasactividades de los demás.

En cuanto a los síntomas de la faltade atención, podemos señalar:·Parece que no escucha cuando se lehabla.·Le cuesta mantener la atención enlos juegos.

·Pierde cosas nece-sarias para tareas.·No sigue las instruc-ciones y no consigueacabar los trabajos.·Trata de evitar tare-as que requieranesfuerzo mental.·Es olvidadizo enlas actividades coti-dianas.

El diagnóstico deberealizarlo un neuro-psiquiatra infantil, pe-

diatra o psicólogo. Muchos niños sonhiperactivos, impulsivos y distraídos.La diferencia entre un niño afectado deTDAH y otro que no lo es, está en lafrecuencia e intensidad de los sínto-mas y en su persistencia en el tiempo.

No todos los niños difíciles tienenTDAH, pero sí que todos los niñoscon TDAH son difíciles.

Dra. Josefina NavarroPediatra. ABS Collblanc

¿Niños hiperactivos o niñosdifíciles?

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

A

HOY EN DÍA CADA VEZ SE UTILIZA MÁS EL TÉRMINOHIPERACTIVO PARADESCRIBIR A NIÑOSMOVIDOS, DISTRAÍDOS YTRAVIESOS, A LOS QUEPADRES Y MAESTROS LESCUESTA CONTROLAR

LA HIPERACTIVIDAD

·Es de origen genético, es decir,la causa es hereditaria.

·Afecta al 5-7% de niños en edadescolar.

·Es tres veces más frecuente enniños que en niñas.

·Alrededor de un 60% de estosniños seguirán presentando pro-blemas relacionados con el TDAHen la edad adulta.

¿Tengo azúcarPero si no me gustan los dulces...

?

Cuando el páncreas no producela suficiente insulina se originaun aumento de azúcar en la

sangre, que es lo que provoca lascomplicaciones.

DiagnósticoPara diagnosticar a un paciente dediabetes necesitaremos hacer análisisde sangre en ayunas. Los controlescon las máquinas portátiles dealgún familiar o en la farmacia nosirven para el diagnóstico.Estoscontroles sólo serán necesarios endiabéticos que tomen pastillas anti-diabéticas y los que precisen insulina.

Si a una persona se le diagnostica dia-betes, no hay que alarmarse. La dia-betes no es sinónimo de insulina. Enun principio, tenga el valor que tengala glucosa (azúcar), al paciente se ledará una dieta que nuestros profesio-nales de enfermería se encargarán deexplicar con todo detalle. Es muyimportante la pérdida de peso enpacientes obesos porqué cuanto más

peso pierdan, más se retrasará laadministración de pastillas, o poste-riormente, de insulina.

También es muy importante el ejerci-cio físico, que puede consistir encaminar de 45 a 60 minutos 3-5 díaspor semana.

Controles¿Por qué queremos controlar tan decerca esta enfermedad? Porqué esun factor de riesgo muy importantepara desarrollar otros problemasmás graves como enfermedadescardiacas o cerebrales.

Además, la diabetes afecta a múlti-ples órganos como los ojos, el cora-zón, el riñón, los nervios o las arte-rias. Su médico periódicamente leirá haciendo exploraciones y prue-bas para detectar si aparece algunalesión de estos órganos.

Es muy importante que los profesio-nales sanitarios y los pacientes se

impliquen porque la diabetes es laprimera causa de amputación demiembros no traumática, de cegueraen países desarrollados y de insufi-ciencia renal. También es una causamayor de que el paciente sufra unproblema cardiaco o cerebral.

Dr. Francisco ArandaMetge Família. ABS Collblanc

¿CUÁNDO DEBEMOSMIRARNOS EL AZUCAR?

·En menores de 45 años no esnecesario si no hay síntomas.

·En mayores de 45 años cadatres años.

·Anualmente, y a cualquieredad, en personas con algúnfactor de riesgo de diabetes:

·Antecedente de diabetes en familiares de primer grado.·Obesidad.·Diabetes en el embarazo.·Hipertensos y pacientes con colesterol elevado.

MUCHAS VECES NOSEXTRAÑAMOS CUANDO NOSCOMENTAN QUE TENEMOS ELAZÚCAR ALTO. SOLEMOS RELACIONAR EL TENERAZÚCAR CON SER GOLOSOS.NADA MÁS LEJOS DE LA REALI-DAD. SE TRATA DE LA DIABETESMELLITUS, UNA ALTERACIÓN ENLA REGULACIÓN DEL AZÚCAREN LA SANGRE. ÉSTA LAREALIZA UNA HORMONALLAMADA INSULINA QUE SEPRODUCE EN EL PÁNCREAS

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

La demència i l'Alzheimer sónmalalties que es manifesten ambpèrdua progressiva i global de les

capacitats mentals superiors i de lamemòria. Aquests signes incapaciten elpacient per desenvolupar la programa-ció i execució de les activitats de la vidadiària i també provoca una alteració dela personalitat i de la conducta.

Un cop diagnosticada la demència ésimportant identificar el cuidador princi-pal, valorar les seves capacitats emo-cionals i de contenció per acompanyar-lo en el procés. El cuidador del pacientamb demència pateix un canvi en laseva vida. Ha de reorganitzar-se lesactivitats de la vida diària i, a part, veurecom el malalt, que és un ésser estimat,es va transformant, i això sense podercomunicar-se i sense poder conèixerels seus familiars.

La nostra tasca d'infermeria de tenircura de les necessitats del cuidador ésinsuficient individualment i, per tant,s'ha format un grup de cuidadors de

pacients amb demència com a estratè-gia terapèutica.

El projecte es va iniciar el 27 de febrerd'aquest any i en ell participen sis cui-dadors, quatre dones i dos homes. Elsset tallers que portem a terme són set-manals i la duració és d'una hora i quin-ze minuts. Les sessions es fan a l'ABSLa Torrassa. Els temes desenvolupatssón: el coneixement de la malaltia, lademència, l'alimentació, la higiene pos-tural (el moviment), com fer la higienepersonal de la persona enllitada, l'elimi-nació i la relació comunicativa cuidador-pacient. Els tallers són pràctics i teòrics.El darrer taller va finalitzar el 16 d'abril.

L'avaluació d'aquest grup pilot ha estatun èxit, tant des del punt de vista del'assistència com de la relació de com-partir experiències del dia a dia, emo-cions i ansietats en el rol de cuidador ien el rol familiar.

Cristina Martí i Carme LlorensInfermeres. ABS La Torrassa

El CAP LaTorrassa ja

treballa en lapreparació d'un

nou grup decuidadors

Tenir cura del cuidadorde pacients amb demència

PER INFORMAR-VOSDELS NOUS GRUPS

PODEU CONTACTARAMB LA SRA. RAQUEL,

TREBALLADORASOCIAL, I AMB LES

INFERMERES DELCENTRE DE LATORRASSA AL

TELÈFON 93 447 07 20

¿ D e v e r d a d , l on e c e s i t a s ?

¿TE HAS PREGUNTADO SINECESITAS AQUELLA SILLA DERUEDAS? ¿SI NECESITAS USARUNAS MULETAS?DESDE LOS CENTROS DEATENCIÓN PRIMARIADEL CONSORCI SANITARI INTEGRALPODEMOS AYUDARTE

Últimamente hemos detec-tado el aumento de la uti-lización de ayudas técni-cas que facilitan la auto-

nomía personal en el desarrollo delas actividades de la vida diaria.

Se puede definir la ayuda técni-ca como el conjunto de artícu-los ortopédicos e instrumentosde soporte que se utilizan paramejorar la autonomía personaly la accesibilidad al entorno.

El Servei Català de la Salut sub-venciona por prescripción médicaalgunas de estas ayudas técnicascomo sillas de ruedas, caminado-res, muletas... Sin embargo, otrasdeben ser abonadas íntegramen-te por el paciente como en elcaso de camas articuladas, grúaso colchones de aire.

Los usuarios más comunes deestas ayudas son pacientes queprincipalmente presentan algún tipode dependencia física, principal-mente fracturas, lesiones y artrosis.También los pacientes con algunadependencia psíquica, comodemencias o discapacidades men-tales son usuarios de este servicio.

CON LA AYUDA DE TODOSCon el objetivo de mejorar la auto-nomía de estos colectivos y facili-tar las tareas de los cuidadores,familiares y profesionales se hancreado las ayudas técnicas.

Desde los Centros de AtenciónPrimária (CAP) del Consorci

Sanitari Integral hemos puesto enmarcha un servicio de ayudas téc-nicas con el objetivo de disponerde un servicio de préstamo tempo-ral de este material y fomentar sureutilización.

Este servicio funciona gracias a ladonación altruista de las ayudastécnicas no utilizadas por otrospacientes.

Para realizar donaciones o solicitarel préstamo de algún material dispo-nible en cada centro, puedes dirigir-te a la trabajadora social de tu CAP.

Trabajadoras socialesABS Consorci Sanitari Integral

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI

La primera unitat amb qui els pacients estableixen contacte quan arriben al seu Centre d’AtencióPrimària és la d’Admissions i Atenció a l’Usuari. En aquest article us expliquem les funcions queduem a terme i quins serveis us oferim.

El personal que treba-llem a la Unitatd'Admissions i Aten-

ció a l'Usuari (UAAU) somles persones amb les qualsel pacient estableix el primercontacte. Us atenem, usescoltem i us facilitem l'ac-cés als serveis del vostrecentre. Fem d'intermediarisentre vosaltres i la resta deprofessionals sanitaris.

·Necessiteu una visita ambel metge? Amb un especia-lista? Amb un centre hospi-

talari? Programar unaprova o una analítica?

·Requeriu una atenció sani-tària al domicili?

·Heu tingut un fill i l'ha devisitar el pediatra?

·Heu canviat de domicili ino sabeu què fer?

·Heu de recollir les recep-tes de crònics?

·La vostra targeta sanitària

ha caducat, extraviat o usl'han robada?

·Cal sol·licitar el trasllat dela vostra història clínica?

·Sou un immigrant i neces-siteu assistència sanitària?

·Ens heu de fer un suggeri-ment o reclamació?

Si la resposta és afirmativa,heu de pensar que tot aixòés el que fem a la UAAU.Atenem les trucades telefò-niques per donar-vos visita,informació o aclarir els dub-tes que tingueu. Preparemles receptes de crònicsprescrites pel vostre metgei us les lliurem al mostradorperquè no perdeu tempsinnecessari demanant visi-ta i anant a la consulta delmetge (recordeu quenosaltres no podem fercanvis ni afegir nous medi-caments).

També fem els tràmits per-què els immigrants queviuen a la nostra zona rebinla targeta i assistència sani-tària. Tot això comporta unprocés de treball intern queno sempre es veu (correc-ció, comprensió i mitjansdisponibles), però que és

imprescindible per assoliruns resultats satisfactoris ifer que el centre funcionicorrectament.

Som les persones queacostumem a rebre lesqueixes i sabem que sompersones que treballem pera persones. Per això, sem-pre intentem minimitzar elsperjudicis que una erradanostra pugui ocasionar,però no sempre està al nos-tre abast aconseguir allòque es desitja.

Estem satisfetes de latasca que fem. Per nosal-tres és agradable fer unafeina d'atenció al ciutadà,veure que es resolen elsproblemes, que oferimbons serveis i que dia a diaels anem millorant.

En resum, som personal derecepció, fem una tascaadministrativa i de suport iestem tant al servei de l'u-suari com del personalsanitari del centre. Ens tro-bareu quasi bé tots els diesde la setmana a la vostradisposició. No dubteu aconfiar en nosaltres.

Personal d'UAAU ABS Consorci

Unitat d'Admissions iAtenció a l'Usuari

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI

La grip és una infecció vírica de les vies respiratòries caracteritzada per un inici brusc,amb febre alta, dolor muscular, tos seca, malde coll, sensació de fred i malestar general.Tots aquests símptomes no milloren amb captractament antibiòtic, però sí amb tractamentsiptomàtic, com per exemple paracetamol, antitussígens, vitamina C, etc.

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

c/ Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 447.07.80

Ronda la Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 447 07 20

La grip sol aparèixer apartir de la segona quin-zena de desembre. Les

persones que presenten altresmalalties i les d'edat avançadapoden tenir més complica-cions.

LA VACUNAProtegeix contra la grip però nocontra el refredat comú. Ésefectiva en un 70-90% delsvacunats. Malgrat això, els sig-nes i símptomes en cas d'infec-ció sempre són més lleus i, elque és més important, sempreprotegeix de les possiblescomplicacions de la grip.

Els possibles efectes secunda-ris de la vacuna poden ser:inflamació de la zona de lapunxada, o malestar general.La vacuna està elaborada apartir de virus gripals morts,per tant, no pot produir mai lagrip.Els virus gripals canvien cadatemporada per la qual cosa cal

vacunar-se cada any. El perío-de de vacunació és preferent-ment entre octubre i novembre.Les úniques contraindicacionsabsolutes són els casos demalaltia aguda, febre i reac-cions al·lèrgiques a dosis ante-riors o a algun component de lavacuna.

Per rebre gratuïtament la vacu-na de la grip o si té algun dubtepot adreçar-se al seu CAP.

PNEUMÒNIALa pneumònia és una infeccióbacteriana de vies respiratòriesmés greu que la grip i quepopularment es coneix com"pulmonia" per la qual tambéexisteix una vacuna.

Les indicacions de la vacunaantipneumocòccica són bàsi-cament les mateixes que lesde l'antigripal i la seva admi-nistració conjunta potencia laseva efectivitat sense aug-mentar els efectes secundaris.

Els únics efectes secundaris probablessón locals.

És una vacuna que s'administra en unaúnica dosi i només en casos concretses recomana la revacunació als 5 anys.

POBLACIÓ DE RISCLa vacuna està indicada en els majorsde 60 anys, així com les persones quepateixen malalties cròniques de tipuscardíac, pulmonar o renal, les diabèti-ques, les embarassades i les immuno-deprimides.

També està recomanada la vacunacióa les persones en contacte ambaquests grups de risc i els que tenencontacte amb grans col·lectius onpoden transmetre la malaltia fàcilmentcom els mestres d'escola, els sanitaris,policies, etcètera.

Montse BulnesInfermera ABS. Sgda. FamíliaMarta PaytubiInfermera ABS. Sgda FamíliaPepi ValverdeInfermera. ABS Gaudí

Vacuneu-vos!Campanya antigripal