Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

8
SALUT ALBARRI SALUT AL BARRI ES UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT etapa 1 | número 5 | juny 2005 HIGIENE DENTAL AL·LÈRGIES PÍNDOLA POSTCOITAL

description

Higiene dental | Al·lèrgies | Píndola postcoital

Transcript of Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

Page 1: Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

SALUTALBARRISALUT AL BARRI ES UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRALLA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

etapa 1 | número 5 | juny 2005

HIGIENEDENTALAL·LÈRGIES

PÍNDOLA POSTCOITAL

Page 2: Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

SALUTALBARRI

En el cos dels al·lèrgics es produeixen fenò-mens inflamatoris exagerats com a respos-ta al contacte amb substàncies ambientals inofensives. Això succeeix perquè el cos, erròniament, les considera estranyes i agressores. Quan aquestes substàncies, que ano-menem al·lergògens, entren en contacte amb el cos, es produeix l’activació d’unes cèl·lules que alliberen una substància cone-guda per histamina, la qual provoca la in-flamació del lloc on s’ha produït el contacte. Hi ha diferents tipus d’expressions al·lèrgiques, entre les quals destaquen l’asma al·lèrgica, la rinitis al·lèrgica, la derma-titis de contacte, la urticària i l’angioedema. Molt menys freqüent és la reacció al·lèrgica corporal generalitzada, que posa en perill la vida, i que es coneix com a anafilaxi. Actualment encara sabem poc sobre aques-

ta malaltia, però es coneix que hi ha factors genètics i hereditaris que predisposen a pa-tir les al·lèrgies. Les persones que durant la

seva primera infància van estar exposades a un major nombre de al·lergògens, desen-volupen menys al·lèrgies al llarg de la seva vida.

Qualsevol persona pot desenvolupar una al·lèrgia en qualsevol moment de la vida sense haver patit abans cap símptoma. A més, mai es produeix la reacció al·lèrgica en el primer contacte amb la substància, sinó en el segon i successius.

Davant l’aparició dels símptomes al·lèrgics, el metge és la persona que valorarà i pro-posarà el tractament més adient a cada cas. El tractament dependrà de la grave-tat i de la zona afectada. Generalment, les al·lèrgies de contacte milloren quan es perd el contacte amb el material que causa l’al·lèrgia i amb l’aplicació de cre-mes de corticoides. Altres al·lèrgies s’han de tractar amb medicaments com són els antihistamínics. Un xoc anafilàctic preci-sarà sempre atenció urgent en un centre hospitalari.

LA MALALTIA AL·LÈRGICA ÉS UN PROCÉS D’IMMUNITAT CORPORAL. AVUI ENCARA ES DES-CONEIX PER QUÈ ES PRODUEIX LA REACCIÓ AL·LÈRGICA.

Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral

DIRECTOR: JOSÉ LUÍS IBÁÑEZ | COORDINACIÓ PERIO-DÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CON-SORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBER-NI, SILVIA DUEÑAS, FERRAN FLOR, JOSÉ LUIS IBÁÑEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, TERESA ROIGÉ, RUT SALVÀ, SANDRA VILLARES | HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: RAMÓN NOGUE-

RA, SANDRA ALONSO, MONTSE ANDRÉS, NATÀLIA RIERA, LAURA ZAMBRANA, ELENA ESQUIVEL, RAFAEL HERNÁNDEZ, RAQUEL ALONSO, M. ÀNGELS MARTÍ-NEZ, SÍLVIA SIMÓ, ANA M. CERRO. | ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍS-TICA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT | DISSENY i MAQUETACIÓ: B2BACG AGÈNCIA DE COMUNICACIÓ GRÀFICA | IMPRESSIÓ: OFFSET COLOR.

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 507 25 89 o per correu electrònic a la següent adreça: [email protected]

DR. RAMÓN NOGUERA METGE DE FAMÍLIA. ABS GAUDÍ

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

al·lèrgia ambiental

LA HISTAMINA ÉS LA SUBSTÀNCIA QUE PRO-VOCA LA INFLAMACIÓ AL LLOC DE CONTACTE

QUALSEVOL PERSONA POT DESENVOLUPAR UNA AL·LÈRGIA EN QUALSEVOL MOMENT

Page 3: Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

Es produeix una hipoglucèmia quan el ni-vell de glucosa en la sang (sucre) baixa per sota dels límits normals (que són de 60 mg/dl). Per tant, la hipoglucèmia és una complicació aguda que pot aparèixer en pocs minuts en la persona diabètica i fa necessari actuar ràpidament.

Hi ha diferents causes que poden desen-cadenar una baixada de sucre:

- Un augment de l’activitat física.

- Errors amb els medicaments (no prendre’ls o equivocar-se de dosi).

- Errors en la dieta (menjar menys del re-comanat o saltar-se algun àpat).

- Un consum d’alcohol excessiu entre àpats.

Els símptomes apareixen quan el nivell de glucèmia baixa bruscament. La hipo-glucèmia pot ser lleu o greu.

La hipoglucèmia lleu permet que el dia-bètic solucioni per ell mateix la situació sense l’ajut d’altres persones. Els símpto-mes que indiquen que el diabètic pateix aquesta complicació són l’aparició de suor freda, tremolors, nerviosisme, gana, debilitat, palpitacions i formigueig.

Per altra banda, l’hipoglucèmia greu és una situació seriosa i el diabètic necessita de l’ajuda d’altres persones per poder sor-tir-se’n, ja que no és plenament conscient dels seus actes. Aquest estat es pot detec-tar per l’aparició dels següents símptomes: mal de cap, alteració de la parla, canvis de conducta (agressivitat), trastorns de la vi-sió (veure-hi borrós o doble), convulsions i pèrdua de consciència (coma).

Què cal fer?Quan es presenta una situació que faci pensar que es produeix una hipoglucè-mia, el diabètic ha de:

- Fer una determinació de glucosa en sang, si és possible.

- Parar l’activitat que s’estigui fent.

- Menjar immediatament (un got de refresc ensucrat, dos terrossos de sucre, suc de fruita o un got de llet o tres galetes).

Si després de deu minuts la situació no millora, s’hauria de tornar a prendre el que s’ha pres moments abans. Si la per-sona queda inconscient, cal demanar aju-da i injectar Glucamon.

És important tenir en compte que mai s’ha d’oferir cap tipus d’aliment a una persona inconscient, perquè no pot em-passar i podria ennuegar-se. Cal oferir en canvi algun líquid ensucrat a aque-lles persones amb hipoglucèmia que es-tan conscients.

L’ANTERIOR NÚMERO DE LA SALUT AL BARRI FEIA UN REPÀS DELS DIFERENTS TIPUS DE DIABETIS EXISTENTS I ACONSELLAVA COM TENIR CURA DELS PEUS DE LA PERSONA DIABÈTICA. EN AQUEST CAS, PARLEM D’UNA DE LES SITUACIONS QUE POT PATIR EL DIABÈTIC I COM S’HA D’AFRONTAR.

SANDRA ALONSOINFERMERA. ABS GAUDÍ

MONTSE ANDRÉSINFERMERA. ABS SAGRADA FAMILÍA

DRA. NATÀLIA RIERAMETGESSA DE FAMILÍA.ABS SAGRADA FAMILÍA

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

què és la hipoglucemia?

L´HIPOGLUCÈMIA GREU ÉS UNA SITUACIÓ SE-RIOSA I EL DIABÈTIC NECESSITA AJUDA D’ALTRES

Page 4: Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

com fer-la

La principal causa de càries dental i la malaltia periodontal popularment conegu-da com a piorrea és l’acumulació de placa bacteriana a la cavitat bucal. Quan inge-rim aliments, a la boca es formen àcids que interactuen amb els bacteris que hi ha a les dents i formen les càries. Per aquest motiu és important eliminar la ma-jor quantitat possible de placa bacteriana que s’acumula.

La placa bacteriana forma una pel·lícula

que s’adhereix tant a la superfície dental com a les pròtesis que la persona pugui portar a la boca. L’enduriment d’aquesta placa bacteriana donarà lloc al càlcul den-tal anomenat tosca dentària.

Un raspallat diari després de cada àpat i la utilització d’altres estris de neteja bucodental com el fil dental i raspallets interproximals, quan siguin necessa-ris, ens ajudaran a mantenir una bona salut dental.

MANTENIR UNA BONA HIGIENE DENTAL AJUDA A REDUIR EL RISC DE PATIR MOLTES MALALTIES BUCODENTALS I A CONSERVAR EN BONES CONDICIONS LES DENTS.

LAURA ZAMBRANAHIGIENISTA DENTAL.

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

HIGIENE DENTAL

Raspallat correcte

Raspallat incorrecte Per fer una bona neteja bucal, agafarem el raspall i el recolzarem sobre la geniva de manera que els seus filaments quedin situats entre la geniva i la dent. Una vegada així, en el maxil·lar superior (part que conté les dents superiors) farem una seqüència de moviments de geniva a dent, és a dir, com si estiguéssim escombrant de dalt a baix. Respecte al maxil·lar inferior (dents de baix), els moviments seran exactament els ma-teixos, de geniva a dent, però en sentit contrari, és a dir, de baix a dalt.

Hem de procurar agafar amb el raspall grups de dos o tres dents i raspallar-los durant 10 segons aproximadament, perquè així ens assegurarem que totes les superfícies de les dents quedin ben netes. El raspallat no s’ha de fer en sentit horitzontal perquè això fa mal a la geniva i pot provocar recessions gingivals. Si procurem rentar-nos les dents amb aquesta tècnica després de cada àpat mantindrem unes dents sanes.

Només s’utilitzaran colutoris si l’odontòleg els ha recomanat, mai per voluntat pròpia, ja que aquests poden provocar tincions a les dents i canvis en el gust dels aliments.

És important realitzar visites periòdiques al dentista. Un cop adherida la tosca la super-fície dental, només es podrà eliminar amb l’ajut d’un professional, mitjançant una higie-ne dental. A més a més, moltes malalties de la boca es desenvolupen sense manifestar símptomes fins que es troben en estat avançat i la millor manera de prevenir-les és fer un control una vegada a l’any.

TÈCNICA

Page 5: Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

Entre els avantatges que aporta al nadó l’alletament per part de la mare hi ha la protecció contra malalties infeccioses (gastrointestinals, respiratòries, etc.), l’afavoriment del vincle entre mare i fill, la disminució del risc d’atòpia i la dismi-nució del risc de desenvolupar al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca i tam-bé d’altres. A més a més, és un mètode natural i ecològic d’alimentar el nadó que va cobrint totes les seves necessitats. Per altra banda, a la mare l’ajuda a afavorir la recuperació del pes anterior a la gestació, li facilita la involució uterina i disminueix el risc de patir càncer de mama.

La mareÉs molt important que la mare que lacta segueixi una bona alimentació, és a dir, la seva dieta ha de ser variada i equilibrada. Ha d’augmentar la ingesta de líquids i ha de menjar aliments rics en calci. Cal tenir en compte que hi ha aliments que canvien el gust de la llet de la mare (ceba, espà-rrecs, col, carxofes, all, etc.). Si el nadó accepta bé el gust de la llet després que la mare hagi ingerit aquests aliments, no hi ha cap motiu per excloure’ls de la dieta. S’han d’evitar sempre que es pugui begu-des estimulants com cafè, te, cola i begu-des alcohòliques.

Per a tenir èxit en l’alletament matern és bàsic el descans de la mare. S’ha d’intentar adaptar als horaris del nadó i descansar les estones que ell també ho faci.

TècnicaPer aconseguir una tècnica correcta cal

iniciar l’alletament tan aviat com sigui pos-sible i l’horari ha de ser a demanda (tot i que progressivament s’aconsegueix una regularitat horària). És aconsellable no ofe-rir xumet fins que la tècnica de l’alletament estigui ben establerta (normalment als 15 dies de vida). La durada de la presa és variable, entre 5 i 20 minuts i generalment s’ofereixen els dos pits, començant sempre pel darrer de l’anterior presa. (s’aconsella mantenir l’alletament matern tants mesos com sigui possible)

Falses creencesHi ha algunes falses creences que cal abandonar:- “Les dones que tenen poc pit tenen poca llet.” Les dimensions del pit no tenen res a veure amb la capacitat de lactar. Uns pits petits poden satisfer perfectament les exi-gències d’un nadó.

- “Donar el pit fa mal.” No apareixerà dolor si la postura és bona i el pit es buida co-rrectament.

- “La qualitat de la llet materna depèn de la dona. Hi ha llets de bona qualitat i altres de mala qualitat.” Cada mare té la llet ideal per al seu fill i cobreix totes les necessitats d’alimentació, d’ afecte i de seguretat.

- “Mentre s’està donant el pit no es pot que-dar embarassada.” Si bé és cert que hi ha dones que no tenen la menstruació mentre lacten, és un error considerar el temps de lactància com un període anovulatori segur. És recomanable utilitzar anticonceptius du-rant aquesta etapa.

ES CONSIDERA LA MILLOR MANERA D’ALIMENTAR EL NADÓ I COMPORTA MOLTS AVANTATGES TANT PER A LA MARE COM PER AL FILL.

ELENA ESQUIVELINFERMERA. ABS SAGRADA FAMILÍA

DRA. RUT SALVÀPEDIATRA. ABS SAGRADA FAMÍLIA

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMILIA

alletament matern

Page 6: Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

beure menys val la pena L’ALCOHOL ÉS UN DELS MAJORS FACTORS DE RISC PER A LA SALUT. ES CONSIDERA EL TERCER DES-PRÉS DEL TABAC I DE LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL I OCASIONA UNA DE CADA 10 MORTS PREMATU-RES A EUROPA.

RAFAEL HERNÁNDEZINFERMER. ABS COLLBLANC

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

Tractar els problemes de salut pel consum excessiu d’alcohol costa a l’Estat espanyol 3.883 milions d’euros a l’any, segons xifres de 1998. S’estima que el 20% de la pobla-ció adulta catalana beu per sobre dels ni-vells de risc que determina l’Organització Mundial de la Salut.

Quan parlem de consum de risc o consum que pot produir problemes físics o men-tals per a la salut? Els professionals ho mesurem en unitats de beguda estàndard (UBE). Una UBE conté 10 grams d’alcohol pur. Les begudes que contenen una UBE són una copa de vi o cava, una cervesa, un cigaló o un xopet. Contenen dos UBE una copa de conyac o licor, un whisky o un “cubata”. Els valors de riscs són, per a homes, un consum superior a 28 UBE a la setmana, i, per a dones, més de 17 UBE a la set-mana. També són consums de risc, supe-rar més de 6 UBE en un dia concret si ets home i beure més de 5 UBE en un dia si ets dona.

S’aconsella no consumir alcohol a les se-güents persones: embarassades, mares que alleten els seus fills, persones que pateixen determinades malalties corporals o mentals, persones que prenen medica-ments que potencien o interfereixen amb l’alcohol, menors de 16 anys, persones que han de conduir o treballar amb maquinària perillosa, etc. Cal remarcar als més petits els efectes perjudicials del consum exces-siu d’alcohol sobre la salut i ser exemple per a ells.

El teu infermer, metge o especialista et pot orientar sobre el que és el consum moderat o no perjudicial per a la teva salut. En prin-cipi es parla de consum moderat en homes que beuen menys de tres UBE al dia (21 UBE setmanals) i dones que beuen menys de dos UBE al dia (14 UBE setmanals). Els trastorns relacionats amb el consum exces-siu d’alcohol són múltiples i molt perjudicials per a la teva salut. L’alcohol pot provocar al-teracions al fetge i al pàncrees, alteracions gastrointestinals (gastritis, úlcera pèptica, diarrea...), anèmia, alteracions cardiovas-culars (arítmies, hipertensió...), alteracions neurològiques (impotència sexual, tremo-lors, formiguejos), alteracions psicològiques (canvis d’humor, dificultat per conciliar i mantenir el son), entre d’altres.

Alguns estudis suggereixen que el consum moderat d’alcohol pot tenir efectes cardio-vasculars beneficiosos però aquests resul-tats no són concloents. La major part de les guies de consum d’alcohol recomanen prendre quantitats moderades a les perso-nes que prèviament ja el prenien, però cap d’aquestes guies recomanen el consum als abstemis. Avui no hi ha prou informació com per aconsellar a les persones que no beuen que comencin a fer-ho, encara que sigui a dosis moderades. No hi ha cap dubte, però, en recomanar la reducció del consum ex-cessiu d’alcohol.

Pensa que la gent que no beu tant alcohol es troba molt millor. Al teu CAP et poden aju-dar a reduir el consum d’alcohol. Et trobaràs molt millor. Decideix-te i vine a veure’ns.

ALCOHOL, CONSUM RESPONSABLE

Page 7: Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

NO T’HAS PREGUNTAT MAI SI UNA TREBALLADORA SOCIAL ÉS EL MATEIX QUE UNA TREBALLADORA FAMILIAR? SI L’HOSPITAL DE DIA I EL CENTRE DE DIA ES TROBEN AL MATEIX LLOC? ON HAS D’ANAR SI NECESSITES TRAMITAR UN INGRÉS PERMANENT?

tot és el mateix?

CENTRES SANITARIS ITREBALL SOCIAL

Des de la consulta de treball social hem de-tectat que existeixen dificultats per identificar els professionals i per diferenciar els diferents serveis socials i sanitaris. Per això ens agra-daria aclarir algunes qüestions perquè l’usuari entengui millor la tasca que fem. ProfessionsEl treballador social és el professional titulat i reconegut acadèmicament per una escola de treball social i habilitat per exercir. Aquesta fei-na realitza tasques d’assessorament, informa-ció, orientació, prevenció i tramitació de casos amb problemes socials.

Assistent social és un terme anterior, utilitzat fa uns anys per designar el mateix treballador social, abans que existís la diplomatura aca-dèmica de treball social. Actualment s’usen els dos termes per igual.

El treballador familiar és un professional que presta l’atenció personal en el domici-li: higiene personal, tasques domèstiques (anar a comprar, fer el dinar, etc.), tasques d’acompanyament i tràmit de gestions. És un possible recurs per evitar internaments inne-cessaris.

Institucions de diaEl centre de dia és un dels establiments d’atenció diürna que ofereix suport, diagnòstic i tractament integral i rehabilitador a les per-sones. Amb la prestació d’aquests serveis es desenvolupen funcions compensatòries de la llar familiar i constitueixen una alternativa a l’internament residencial. Els destinataris són les persones grans que, tot i desitjar estar a casa seva, es veuen afectades per un dete-

riorament físic o cognitiu, juntament amb difi-cultats socials que minven la seva capacitat d’autonomia. Generalment els centres de dia es troben ubicats als centres residencials o són centres independents: són un recurs so-cial.

L’ hospital de dia és un servei que presta as-sistència a persones grans malaltes, malalts crònics, etc. que requereixen mesures inte-grals de suport, rehabilitació física i/o cogni-tiva, un diagnòstic, tractament i seguiment en règim diürn ambulatori. També és un servei de suport a l’alta hospitalària o d’un centre socio-sanitari. Estan ubicats als hospitals o centres sociosanitaris: són un recurs sociosanitari i temporal.

Centre residencial i centre sociosanitariEl centre residencial és un servei substitutiu de la llar per a persones grans que no disposen de condicions sociofamiliars o assistencials adequades. L’ acolliment pot ser permanent o temporal. Ofereixen assistència integral per a les activitats de la vida diària a les persones que no tenen un grau d’ autonomia suficient i que necessiten atenció i supervisió constant.

El centre sociosanitari és un servei d’internament. Presta de manera integrada una atenció especialitzada sanitària i social a persones grans malaltes o, independent-ment de la seva edat, a aquelles que pateixen malalties cròniques discapacitants, malalties evolutives invalidants, deteriorament cogni-tiu, malalties en fase terminal o persones que tenen problemes de rehabilitació funcional o que requereixen cures o tractaments de ma-nera continuada.

SANDRA AGUILAR RAQUEL ALONSO

M. ÀNGELS MARTÍNEZSÍLVIA SIMÓ

TREBALLADORES SOCIALS ABS CONSORCI

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

Page 8: Salut al barri - NÚM. 5. JUMY 2005 - Barcelona

ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIALA PASTILLA DEL DÍA DESPRÈSDES DEL PASSAT MES DE DESEMBRE S’ADMINISTRA DE MANERA GRATUÏTA L’ANOMENADA “PAS-

TILLA DEL DIA DESPRÉS” EN TOTS ELS NOSTRES CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA, CONCEPTE QUE TÈCNICAMENT ES CONEIX COM A ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA.

DRA. ANA M. CERROMETGESSA DE FAMÍLIA. ABS COLLBLANC

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

La píndola del dia després és un tracta-ment hormonal per a les dones que està in-dicat per a tota aquella relació sexual en la qual no s’ha utilitzat protecció o en la qual el mètode anticonceptiu ha fallat (trenca-ment de preservatiu o retenció dintre de la vagina, oblit d’alguna dosi d’anticonceptius diaris, expulsió del DIU, etcètera). La pot sol·licitar tota aquella dona que no desitgi un embaràs i que hagi tingut una fallada en el seu mètode habitual d’anticoncepció o bé no n’hagi utilitzat cap. Les menors d’edat també poden sol·licitar-la al seu metge. És important recordar que el tractament és molt eficaç en les primeres hores després de la relació i va perdent eficàcia a mesura que avança el temps. A partir del tercer dia és poc efectiva. No té contraindicacions im-portants i pot prendre’s més d’una vegada, ja que no crea dependència ni deixa de fer efecte pel seu ús repetitiu. Tot just té efec-tes secundaris. Els més freqüents són les nàusees i vòmits. Si es vomita tres hores després de la presa, cal repetir la dosi. Així i tot, és poc freqüent que això succeeixi. La menstruació ha d’aparèixer en les tres

setmanes següents a la presa de les pasti-lles. Si no és així, cal fer un test d’embaràs. Hi pot haver algun sagnat abans, totalment normal. Tot i ser un tractament segur, hem de te-nir en compte que existeixen mètodes més eficaços per a prevenir embarassos no desitjats. El metge pot aconsellar quin és el mètode més adequat per a cada persona. A més, la pastilla del dia després no evita la transmissió de malalties com la SIDA, la sífilis o la gonorrea; és per això que només es recomana el seu ús de manera pun-tual.

En resum, diríem que es tracta d’un mèto-de eficaç per a evitar un embaràs no desi-tjat en una situació d’emergència, però no és el mètode ideal per al seu ús continuat. Si el necessites, acudeix al teu centre de salut i el teu metge t’indicarà com prendre’l i com evitar altres situacions de risc. La pastilla del dia després també es prescriu en els centres d’urgències de 24 hores de la nostra zona de referència i també en els hospitals.

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

Rda. la Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llobr.Tel. 93 447 07 20

c/ Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llobr.Tel. 93 447.07.80

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80