SALUTALBARRISALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRALLA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

etapa 1 | número 9 | octubre 2006

Visita d’infermeriaTARGETA SANITàRIA INDIVIDUALESCOLIOSI

SALUTALBARRI

La grip aviària és una malaltia infecciosa que afecta les aus, especialment els ànecs salvatges, però també la poden patir les aus de granja (pollastres i galls dindi). Rarament afecta els humans que han estat en contacte directe amb aus infectades. Per altra banda, no hi ha proves que els pollastres i els ous ben cuinats puguin causar la infecció.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) no té cap evidència de transmissió d’aquest ti-pus de grip entre humans. Actualment no hi ha cap vacuna de la grip aviària per als hu-mans. El que hi ha són vacunes de la grip co-muna i de la pneumònia pneumocòcica, dues malalties que afecten l’aparell respiratori.

La grip comuna és una malaltia infecciosa aguda. La pneumònia pneumocòccica és una infecció causada per bacteris que afecta el pulmó. Aquestes dues malalties es trans-meten de forma directa entre persones a través de les secrecions respiratòries que es poden disseminar en tossir, parlar o bé amb esternuts o a través d’objectes contaminats.

La vacuna de la grip s’ha de posar cada any i, si bé és eficaç contra la grip, no ho és pas contra el refredat comú ni contra la pneumònia pneumocòccica. La vacuna contra aquesta da-

rrera malaltia normalment requereix una sola dosi a la vida i es recomana posar-la a perso-nes més grans de 59 anys i a infants i adults immunodeprimits o amb malalties cròniques.

La campanya de vacunació antigripal co-mença entre els mesos d’octubre i novembre de cada any i va dirigida especialment a un grup de persones amb alt risc de patir com-plicacions. Aquests són: persones de més de 59 anys, persones amb malalties cròniques, embarassades (en el segon i tercer trimestre), persones amb immunodepressió i persones en contacte amb els grups de risc esmentats.

Per altra banda, cal tenir en compte una sèrie de mesures preventives per evitar la transmis-sió entre humans de la grip i la pneumònia:- Rentar-se les mans abans de cada àpat amb abundant aigua i sabó.- Fer servir mocadors d’un sol ús.- Humidificar i ventilar l’ambient.- Evitar el fum i els locals mal ventilats o amb molta gent.- Evitar els canvis sobtats de temperatura.- Descansar.- Fer una dieta variada i rica en vitamina C.- Augmentar la quantitat de líquids que es pren.

La grip aviària és una maLaLtia que afecta Les aus i que en aLguns casos determinats es pot encomanar aLs éssers humans. no té res a veure amb La grip comuna

Butlletí Informatiu de les àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral

director: José Luís ibáñez | coordinació periodística: departament de comunicació deL consorci sanitari integraL | conseLL de redacció: migueL a. aguiLar, sandra aguiLar, rosa aLberni, siLvia dueñas, ferran fLor, José Luis ibáñez, carme LLorens, anna miLLà, eLvira quintero, teresa roigé, rut saLvà, Lourdes sans | han coL·Laborat en aquest número: paqui giL,

montserrat pineda, montserrat ferrer, LoLi vaLenzueLa, m. José muñoz, soraya artigas, teresa fenoLLosa, eva moreno, sonia pineda, Jesús tinoco, raqueL aLonso, m. àngeLs martínez, síLvia simó | assessorament Lingüístic: centre de normaLització Lingüística de L’hospitaLet de LLobregat | disseny i maquetació: antonio dopico | impressió: offset coLor.

saLut aL barri és una publicació gratuïta promogu-da pels centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de promoure els hàbits saluda-bles de la població.

Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon, al 93 507 25 89, o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

PAqUI GILinfermera. aBs gaudí

CENTRES D’ATENCIÓ PRImàRIADEL CONSORCI

Grip aviària - grip comuna

Si acabeu de tenir un fill, heu arribat recentment al país, o heu canviat de comunitat autònoma i ara residiu a Ca-talunya, heu de presentar una sèrie de documents a la vostra àrea bàsica de salut per obtenir la targeta sanitària in-dividual (TSI).

La TSI és el document que identifica i acre-dita els ciutadans com a assegurats al Ser-vei Català de la Salut i els permet l’accés als centres, als serveis i a les prestacions del sistema sanitari públic. És una targeta personal i intransferible i tots els membres de la família han de tenir la seva.

Nadons acabats de nèixerPer obtenir la TSI d’un nadó és necessari presentar:

- L’imprès d’alta en el CatSalut (el trobareu a l’ABS).

- Una fotocòpia del llibre de família (que us el tramitaran al Registre Civil).

- Una fotocòpia de la cartilla de la Segure-tat Social on figuri com beneficiari (aquest tràmit us el faran a l’oficina de l’Institut Na-cional de la Seguretat Social).

- Una fotocòpia del document nacional d’identitat (DNI) o del número d’identitat d’estranger (NIE) del representant (del pare o la mare).

- Un certificat d’empadronament (us el tra-mitaran a l’Ajuntament)

EstrangersEls estrangers que vulguin sol·licitar la TSI hauran de presentar:

-L’imprès de sol·licitud de reconeixement al dret a l’assistència sanitària (el trobareu a l’ABS).

- Una fotocòpia del DNI o passaport. En el cas de menors, a més se sol·licitarà una fotocòpia del llibre de família o document acreditatiu de la seva representació legal i també una fotocòpia de la targeta sani-tària del pare o de la mare (aquest tràmit us el farà el vostre consulat).

- El certificat d’empadronament. En el cas de menors, el menor ha d’acreditar la con-vivència.

D’altra comunitat autònomaEls nouvinguts d’altres comunitats autòno-mes han de presentar:

- L’ imprès de sol·licitud de reconeixement al dret a l’assistència sanitària.

- La targeta de la seva comunitat autòno-ma.

- Una fotocòpia del DNI.

- Un certificat d’empadronament.

Per sol·licitar més informació o per resol-dre qualsevol dubte, podeu trucar o anar al centre d’atenció primària o trucar al te-lèfon de Sanitat Respon: 902 111 444.

eL nombre de pobLació ha crescut en eLs úLtims anys i consegüentment La demanda deLs serveis i prestacions deL sistema púbLic aLs quaLs tenen dret d’accés; entre eLLs, a L’assistència sanitària.

mONTSERRAT PINEDAmONTSERRAT fERRER

administratiVes. aBs collBlanc

ROSA ALBERNILOLI VALENzUELA

administratiVes. aBs la torrassa

CENTRES D’ATENCIÓ PRImàRIADEL CONSORCI

tràmits burocràtics

targeta sanitària indiVidual

ossos fràgils

La Societat Espanyola de Cirurgia Orto-pèdica i Traumatològica (SECOT) defineix l’osteoporosi com una malaltia esquelètica ge-neralitzada que es caracteritza per una menor resistència de l’os. Això fa que el pacient tingui més risc de patir determinades fractures des-prés de fer esforços mínims, com un petit cop o a conseqüència d’una simple caiguda.

Tot i ser la malaltia metabòlica òssia més freqüent, és difícil valorar quants pacients afecta perquè és una malaltia que no pre-senta símptomes fins que sorgeixen les pri-meres complicacions.

Generalment es detecta quan el metge sospita que la persona presenta deter-minats factors de risc. És important de-tectar-la abans que es manifesti, això es fa mitjançant una història clínica com-pleta i una exploració física correcta del pacient.

Els factors de risc que poden fer sospitar l’existència d’una osteoporosi són:

- L’existència de fractures prèvies per trau-matismes lleus a partir dels 45 anys.

- Que el pacient prengui de forma crònica d’alguns medicaments (el liti, els antiepi-lèptics, els corticoides, etc.).

- En les dones menopàusiques, presen-tar almenys un d’aquests factors de risc: una història familiar d’osteoporosi, meno-pàusia abans dels 45 anys, l’extirpació dels dos ovaris abans de la menopàusia fisiològica, que presenten una primesa extrema, que fumin (més de 20 cigarre-tes diàries), etc.

- Malalties que provoquen pèrdua de calci.

En molts casos el primer símptoma que apareix (i sovint sense que sigui percep-tible) és la pèrdua de la talla, acompan-yada d’un augment dels plecs de la pell, principalment els que es formen per sota dels omòplats, i la impossibilitat de man-tenir-se dret. Pot haver dolor en la regió dorsal o lumbar. Davant la sospita de hi hagi una osteopo-rosi, el metge escollirà el procediment més adient per poder confirmar el diagnòstic: radiologia, densiometria òssia, etc.

L’osteoporosi suposa que eL cos pateix una pèrdua de caLci generaLitzada que aLtera Les estructures deLs ossos, sobretot Les vertebraLs, i pot provocar fractures espontànies de La coLumna, eLs caneLLs, eL maLuc i Les costeLLes.

DRA. mARIA jOSÉ mUñOzmetgessa de família. aBs sagrada família

ABS GAUDí I ABS SAGRADA fAmíLIA

osteoporosi

CoNsElls pEr prEvENir l’ostEoporosi:

- Mantenir una alimentació variada que asseguri una aportació suficient de calci i vitamina D durant tota la vida.- Procurar exposar-se moderadament al sol, que ajudarà a funcionar la vitamina D. Això es pot aconseguir amb un breu passeig diari al sol.- Fer exercici físic adequat a l’edat i situacions de cada persona. L’exercici augmenta la massa òssia durant la infantesa i ajuda a frenar-ne la pèrdua en l’edat adulta.- Evitar el tabac i l’abús de begudes alcohòliques.

Un infant sa pot patir múltiples catarros de vies altes cada any, sobretot si està en contacte amb d’altres a la llar d’infants o a l’escola.

Durant el catarro, la presència de mocs ajuda a eliminar els virus del nas i dels sinus nasals. Això és normal. Després de dos o tres dies de mucositat, el moc es torna de color blanc o groc i fins i tot ver-dós a mesura que els bacteris que viuen normalment al nas tornen a créixer.

tractamentLa mucositat nasal no necessita ser tracta-da amb medicaments. La immensa majo-ria de catarros de les vies altes són cau-sats per virus i es curen espontàniament. El nas amb mucositat, la tos, la febre, el mal de cap i els dolors musculars poden molestar l’infant durant un refredat, però el medicament no farà que es curi abans. En aquests casos es poden fer rentats na-sals amb sèrum fisiològic o aigua marina comercialitzats per aquest ús per ajudar a que respiri millor. Si l’infant té febre o ma-lestar podem donar-li un antitèrmic/analgè-sic, com ara paracetamol o ibuprofé.

AntibiòticsEls antibiòtics no actuen sobre els virus, que causen el catarro i, per tant, prendre antibiòtics que realment no es necessiten pot ser nociu. Després de cada tracta-ment amb antibiòtics augmenten les pro-babilitats de tenir infeccions per gèrmens resistents. Posteriorment, si l’infant agafa qualsevol altra infecció (com una otitis) és més probable que sigui a causa d’aquests

microorganismes. En aquests casos, pot ser necessari usar antibiòtics més cars i potents o, de vegades, antibiòtics que han de ser administrats a l’hospital. Un nas amb mucositats millora per si mateix i és millor esperar. Els antibiòtics s’han de prendre només quan sigui necessari i amb supervisió mèdica.

tosLa tos és un símptoma que acompanya amb freqüència els catarros. Sol augmentar a la nit, per la posició tombada del cos. Aquesta posició afavoreix que la mucositat nasal baixi cap a la gola i produeixi una molesta sensació que ens porta a tossir. La tos, en-cara que és molesta, és un mecanisme de defensa del cos que ajuda a mobilitzar les secrecions respiratòries; per tant, només en casos puntuals necessita tractament.

ConsellsAlgunes indicacions útils a l’hora de trac-tar l’infant amb catarro són:

- Oferir-li líquids amb freqüència.- No forçar a menjar l’infant.- Aixecar el capçal del llit i posar algun vo-lum sota el matalàs, no sota el coixí.- Donar-li un antitèrmic, si cal.- Fer rentats nasals amb sèrum fisiològic, si es precís.- Les maniobres de fisioteràpia respi-ratòria (repic o clapping) poden ser útils per mobilitzar les secrecions.- Si sorgeixen dubtes, cal consultar amb l’equip de pediatria del vostre centre de salut.

eLs refredats o catarros de Les vies aLtes són freqüents en eLs infants, més encara en eLs petits, sobretot si estan en contacte amb aLtres. es tracta de processos normaLs i no indiquen probLemes immunitaris o d’aL·Lèrgia.

el refredat en els infants

DRA. SORAyA ARTIGASDRA. TERESA fENOLLOSA

pediatres. cap sagrada família

ABS GAUDí I ABS SAGRADA fAmíLIA

L’escoliosi de tipus secundària pot ser cau-sada per malformacions vertebrals, ano-malies del sistema nerviós central i altres malalties. L’escoliosi de tipus idopàtica o de tipus desconeguda és la més freqüent i arriba a detectar-se en el 2-3% dels indivi-dus entre 10 i 16 anys.

L’escoliosi de causa desconeguda sembla que depèn d’un factor hereditari important, ja que fins un 20% dels fills de pacients amb aquesta alteració, la pateixen. Per al-tra banda, la solen patir més les dones (hi ha set casos de dones per un d’homes).

En qualsevol cas, no hi ha relació entre l’escoliosi i els factors nutricionals, ni amb males postures, ni amb la pràctica de deter-minats esports ni amb l’ús de motxilles es-colars. És important tenir en compte que la escoliosi no sol provocar dolor d’esquena.

símptomesEls símptomes que poden alertar-nos de tenir una escoliosi són per exemple, ob-servar que hi ha un muscle més alt que altre, el pit enfonsat, una asimetria als malucs o un alguns ossos de l’esquena, com l’omòplat, que sobresurten anor-malment. Tot i això, hi ha ocasions que l’esquena no mostra signes de defor-mitat, encara que sí que n’hi sol haver d’asimetria. Aquest signes es noten, per exemple, quan hi ha desnivells a la vora de les faldilles o entre els dos camals del pantaló.

Si hi ha sospita de que hi pugui haver es-coliosi és recomanable visitar el metge.

Aquest, després d’un estudi determinarà si hi ha una desviació i el tractament i els controls adients a cada situació.

La deformitat estètica que ocasiona l’escoliosi pot provocar un impacte psicològic en l’adolescent i pot ocasionar preocupació i in-satisfacció amb el seu aspecte personal; per tant, s’hauria de tenir en compte en aquests casos.

tractamentNormalment en els casos d’escoliosi lleu s’indica un tractament rehabilitador. Aquest tractament ha de ser prescrit per un metge

rehabilitador i consisteix en la reeducació postural i la potenciació de la musculatu-ra de la columna vertebral. En els casos moderats d’escoliosi, pot ser necessari l’ús d’una cotilla fins que finalitzi l’etapa de creixement. En els casos greus (en el 0,1% dels casos d’escoliosi), s’ha de recórrer a la cirurgia.

És important mantenir un control continuat, cada 9-12 mesos, dels infants amb esco-liosi fins el final del creixement ossi (que és cap els 18 anys). Un cop ha finalitzat la maduració òssia, els canvis de l’escoliosi són mínims o inexistents.

columna desviadaL’escoLiosi és La desviació LateraL de La coLumna vertebraL que produeix una deformitat estètica en eL tronc deL pacient que La pateix. hi ha dos tipus d’escoLiosi: La idiopàtica i La secundària a aLguna causa.

DRA. EVA mORENODRA. SONIA PINEDADR. jESúS TINOCO

metges rehaBilitadorscentres de rehaBilitació del consorci

CENTRES D’ATENCIÓ PRImàRIADEL CONSORCI

El tractament complet d’una lesió amb crioteràpia pot durar un o dos minuts

escoliosi

En els centres d’atenció primària (CAP) de Sagrada Família i la Torrassa l’equip d’infermeria atén les visites espontànies de la població i així pot donar respos-ta a totes les peticions relacionades amb l’educació sanitària, amb les cures d’infermeria, amb la prevenció de pato-logies, etc. D’aquesta manera tots els usuaris tenen sempre una porta oberta al seu referent sanitari que vetlla per la seva salut.

Als nostres centres, l’equip d’infermeria forma part d’un equip multidiscipli-nar format també per treballadores socials i metges. Si la consulta de l’usuari no pot ser resolta per inferme-ria i requereix la intervenció d’un d’aquests profes-sionals, l’infermer s’hi pot posar en contacte al moment per fer una atenció integral i ràpida.

Amb aquest model organitzatiu s’augmenta la resolució dels equips d’atenció primària, és a dir, l’atenció d’infermeria resol aquelles consultes que no requereixen de la interven-ció mèdica o facilita el procés perquè l’usuari rebi l’atenció adequada a les seves necessitats.

Quan el pacient pren contacte amb el seu referent d’infermeria, aquest intenta resoldre el problema pel qual ha fet la consulta i a la vegada li fa una valoració d’infermeria amb especial atenció a la prevenció de malalties i la promoció de la salut. D’aquesta forma, l’usuari identi-fica el seu professional d’infermeria com a agent de salut i pot demanar visita di-rectament amb ell per tractar diferents temes de salut.

De les visites, el primer motiu de consulta resolt per infermeria és el dolor musculoes-quelètic, seguit del dolor abdominal i la gastroenteritis, de la tos i els ca-tarros de les vies altes i de les in-feccions del tracte urinari. També hi ha consultes refe-rides a vertigen, a

malalties bucofaríngees, a problemes socials, a picades, etc.

Les dades recollides després d’un any de funcionament mostren que la reso-lució de les visites espontànies per part del col·lectiu d’infermeria supera el 50%, amb una satisfacció molt alta per part dels usuaris. Amb això es pot concloure que aquest projecte està esdevenint una eina molt útil i ben valorada pel ciutadà.

a vegades quan anem aL nostre centre d’atenció primària pensem que L’atenció no pot esperar per L’endemà (aquesta visita es coneix com visita espontània) i ens trobem que eL nostre metge té L’agenda pLena. però sempre és necessària La seva intervenció?

TERESA ROIGÉinfermera. aBs sagrada família

CARmE LLORENSinfermera. aBs la torrassa

CENTRES D’ATENCIÓ PRImàRIADEL CONSORCI

Visita espontània d’infermeria

L’ATENCIó D’INFErMErIA rESOL AqUELLES CONSULTES qUE NO

rEqUErEIxEN DE LAINTErvENCIó MèDICA O FACILITA

EL prOCéS pErqUè L’USUArI rEbI L’ATENCIó ADEqUADA

el serVei de TeLeASSISTèncIA

Aquest sistema s’adreça a persones grans o discapacitades que viuen soles o que passen un gran part del dia al domicili sense companyia amb un nivell d’autonomia limitat per desen-volupar les activitats de la vida diària.

En canvi no és un servei recomanat per a persones que pateixen malalties mentals greus, demències i disminucions auditives i o d’expressió oral importants.

El funcionament del servei consisteix en la connexió a través de la línia telefònica del domicili a una central d’atenció. A través d’aquest sistema, la persona disposa a casa d’un aparell telefònic per parlar amb la central (amb el sistema de mans lliu-res). A més, l’aparell també disposa d’un altre petit dispositiu d’alarma en forma de penjoll, que l’usuari ha de portar sempre a sobre. Només prement el botó d’alarma del penjoll, la central d’atenció rep l’avís. És molt important portar el penjoll mentre s’estigui al domicili per evitar situacions de risc. No és necessari portar-lo quan s’estigui fora del domicili.

Cada cop que la central d’atenció rep una trucada, obté les

dades d’aquesta persona a través d’un sistema informàtic. A continuació un operador s’hi posa en contacte per avaluar les seves necessitats i s’encarrega de la coordinació de recursos que requereixi l’usuari (família, metge, ambulància...).

La finalitat d’aquest servei és:

- Augmentar el benestar i la qualitat de vida de les persones a les quals s’adreça.- Augmentar la seva autonomia per conti-nuar vivint al seu propi domicili.- Procurar que l’usuari pugui sentir-se segur i acompanyat a casa seva mentre s’eviten situacions de risc.- Evitar o retardar ingressos residencials innecessaris o anticipats.

Actualment, hi ha moltes empreses que disposen d’aquest servei de forma privada, encara que a tots els municipis hi ha la possibilitat de sol·licitar-lo de forma pública.

Si voleu més informació o voleu sol·licitar aquest servei podeu adreçar-vos a la treballadora social de l’Àrea bàsica de Salut o bé al Centre Municipal de Serveis Socials del Ajuntament.

La teLeaSSIStènCIa éS un ServeI preventIu I permanent d’atenCIó domICILIàrIa Que proporCIona aSSIStènCIa Im-medIata aL domICILI (24 horeS aL dIa I 365 dIeS a L’any).

SANDRA AGUILAR, RAqUEL ALONSO, m. àNGELS mARTíNEz, SíLVIA SImÓtreBalladores socials. aBs consorci

c/ Còrsega, 64308025 Barcelonatel. 93 507 25 80

Rda. la Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llobr.tel. 93 447 07 20

c/ Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llobr.tel. 93 447 07 80

c/ Còrsega, 64308025 Barcelonatel. 93 507 25 80

nota dE REdacció

ja podeu demanar hora per InTeRneTEls centres de atenció primària del Consorci hem posat en mar-xa la cita web. Els usuaris que ho desitgeu disposeu a partir d’ara de la possibilitat de demanar hora amb els vostres profes-sionals sanitaris a través d’Internet.

Per fer-ho només heu d’accedir al vostre centre a través de la pàgina web del Consorci Sanitari Integral (http://www.sanitatin-tegral.org) amb el número de la vostra targeta sanitària indivi-dual (CIp), el número del document nacional d’identitat (DNI) o el número de passaport.

Els passos a seguir per demanar cita són:

1. Accedir a la pàgina web del Consorci:http://www.sanitatintegral.org

2. A la part inferior esquerra de la pantalla trobareu el botó de

“Demaneu visita”. L’heu de prémer.

3. Escolliu el vostre centre d’atenció primària (CAP) i la vostra àrea bàsica de salut: Collblanc, la Torrassa, Sagrada Família o Gaudí. També podeu accedir fins aquí a través de la pàgi-na principal clicant a sobre del vostre centre. Un cop dins, heu d’anar al final de la pàgina i prémer l’opció “Aquí podeu dema-nar hora per visitar-vos...”.

4. Introduir el número de la targeta sanitària individual (CIP), el nú-mero del document nacional d’identitat (DNI) o el número de pas-saport. A continuació, cliqueu “Entrar en el sistema”. Allí us sortiran les hores disponibles del vostre metge i altres opcions (canviar de dia, mostrar agenda de l’infermer, veure cites pendents).

5. Un cop escollida l’hora, només cal confirmar-la mitjançant el botó “Acceptar”.