25/2/2014

Escola Sagrada Família La Llagosta | Sisé

EDAT

MITJANA SALUT I MALALTIA

Salut i Malaltia a l’Edat Mitjana

1. Quines eren les malalties habituals ?

2. Quina era la mitjana de vida ?

3. Qui exercia la medicina ?

4. Hi havia medicaments ?

5. On s’estudiava ?

Les malalties habituals durant l’edat mitjana eren la pesta negra,

la lepra i els refredats.

La mitjana de vida era als voltants del 30 anys ja que tenien poca

qualitat de vida i vivien en condicions catastròfiques.

La medicina l’exercien els jueus i els monjos, tot i que també

hi havia guaridors populars. Sovint acaben cremats per

bruixots.

Al principi es feien servir plantes remeieres i amb elles es

feien ungüents i pòcimes. La primera farmàcia va sorgir a

Florència al segle XII i al s. XIII va aparèixer el gremi dels

apotecaris. S’utilitzava el coneixements de la medicina àrab.

S'estudiava als monestirs al principi i després es va inventar

la primera universitat i les escoles ( els monjos van

compartir la seva saviesa amb tothom). les escoles i

universitats es van crear al segle XV.

Salut i Malaltia a l’Edat Mitjana

6. Quines eren les pràctiques habituals per curar els malats ?

7. Què eren les sagnies ? les ventoses ?

8. Quina epidèmia va ser la causa de la mort d’una tercera part de la població ?

9. Quins eren els aliments habituals de la major part de la societat?

10. Tothom menjava el mateix ?

Aprofitaven quan es moria algú malalt i l'obrien per dins per

investigar la causa de la mort, d’aquesta manera, podien

aprendre més. Mentre estava en vida, li aplicaven la

medicina natural, li canviaven la dieta, feien sanguines...

Ventoses: És una tècnica antiga, però, coneguda i practicada en la medicina

moderna.

Sanguines: Las sanguines son anèlids, parents de les cucs de terra. Es troben en

ambients terrestres i marins. “Sanguijuelas”. S’aplicaven sobre el cos perquè

xuclen la sang i així es renovava.

L’ epidemia que va causar la mort de la tercera part de la població

va ser la pesta negra.

No, quan més importància tenies en la piràmide social, més ben

alimentat. En les males èpoques, hi havia molta gent que passava

gana.

Els aliments més habituals eren el pa, el vi i els cereals. Per la gran

majoria eren escassos i de poca qualitat. Això va portar moltes

malalties.