"

ANY 1 N: 4

., ..::." .

DESEMBRE 1979

SANTA eOlOMA DE QUERAlT

75 PIes.

Por su exclusivapuerta de acceso a losmandos

Con ella. elfuncionamiento deltelevisor esta bajo llave .

Está visto. No sepuede comprar un televisorco lor sin Thom ni son.

O dicho de otraTorma:que su te levisor color seaThomson. ::\

C. ~ ""cNJM D

..11 ,\~. r_-- _'......---- 50'-,,.."0"" --1-- .'i- • • ,-,e,~.J

L'+ nU ...-­~--

penrundo supnrmr22 ajustes man uales esdecir. 22 posibilidades deerror).

Por su seguridadCuan do un televisor

color Thomson llega hastausted . llega en perfectascondiciones defuncionam iento . Cadaaparato pasa rigurososco ntroles de calidad queculminan en un duro roda jede 24 ho ras .

Por su tuboautoconvergente de 110 0

Gracias a este sistemase eliminan to talmente loscircu itos . hasta ahoranecesar ios . para laco rrección deccnverqenctas (lo que ha

No compreSU televisor colorsin Thom ni son.

o cieno de otra tonna:no com pre un televisorcolor sin ver un Thomson.

Vea por Qué 'Por su variedad de

modelosThomson pone a su

disposición una com ple tagama . que va desde elportable de 16" hasta elmodelo con la pantalla masgrande de l me rcado(27 pulgadas. 67 cms . dediagonal)

Para no equivocarse.

. .,' :.'.~

Servei Tecnic Oficial

JOAN PONTNOUNtra. Sra. de la Meree. 38 Tel. 880441 Santa Coloma de Queralt

2

J

SUMARI

Estem ja al fin al de l'any 1979, un any si tuat en un temps realm ent difícil , pIede greus problemes tant económics com socials i h uma ns que qüestionen moltesde les estructures i deIs valors que són tinguts con fonam en tals. Una epoca, p eró,especialment suggestionant pel nostre p aís, que de nou intente organitzar-se co­l·le ctivament en un sis tema de participació i democracia: un sistem a qu e no és pasel paradís enyora t per molts que ja es senten decepcion ats, p eró sí l'únic capa9 dedesenrotJJar m és planerament la dignitat deIs homes i d eIs pobles, perqué no ec­cep ta que so ls puguin ser uns pocs els que decideixin i siguin els protagonistesdeIs afers col ·lectius.

A l'hora de fer b elenc del que ha estat aquest any que acaba, trobem l'esdeve­niment d 'un fe t que és, i hauria de ser, deIs més importants en la vida deIs nostrespobles i ciutats: el d 'escollir pels mateixos veins les persones que han de regir lavida m unicip al durant un període concret, devent-se, no ja a l 'autoritat superiorque els designa va, sino al poble que els escollia . Aquest fet que fo u una fes ta perla major part de pobles del país, p ass a molt desapercebut en la nostra viJa al noexistir l 'oportunitat d'escollir entre di ferents form es d 'entendre la gestió pública. Sise 'ns di u que aix í s 'evita el clima d 'en fronta ment q ue existeix entre diferents for­mes de pensar, tarnb é és cert que quan aq uesta existeix, si va acompanyad a delrespecte a J'altre, en surt un treball m és creatiu í transparent, perqué contraposadiverses so lucions i exigeix més el complim en t de J'accep tada .

Se'ns ha dit massa sovint q ue Santa Coloma és una vila ex cepcional en moltescoses, peró creiem que la realitat és q ue el nostre poble, q ue té tanta fam a de ri­quesa económica individual, no és pas tan ric com a col-lectivi te t: m asses p roble­mes comuns trob en difícil solució o aquesta s'allarga en d esmesura, p erqué sombons per criticar, p eró ningú, a l'hora de la vertte t, es vol com p rom etre si es tractade donar la cara: l'escola p úb lica, el problema m edie que ten íem fins ara, ma ncad 'unes ordenacions m unicip als que reguJin el re gim interior de la vile, les basesq ue han de regir lo cals i serveis p úblics, una orden ació del territori del municip i í

del seu entorn, servei d 'aigua, llum, neteja de l carrer, ordenació de la circulació ieltres.

Naturalment, tenim cos es bones, i moltes, i seríe m injustos si afirm éssim queno es treballa en donar solucions als anteriors problemes esmentats, encara que avega des s'antep osi el llu iinent personal i el protagonisme p oJític a unes veritab lessolucions practiques d el problema. Peró per resoldre 'ls plenament, o si més nom és satis factóriament, s'h a d'aconseguir l 'interés i la p articipació de tothom perpoder-nos sentir protagonistes de les nostres coses, per ajudar a donar solucions iper accep tar la p art de responsabiJitat que tots tenim dins la vida com unitaria.

Si J'any que es tá a punt de comencer sabem avan 9ar un xic més per aquestcamí de coi-lebors cí ó. participarem en aquesta tasca realment apassionant d 'anarconstruiht un poble, on la vida í la con vivencia sigui cada di a m és plena i mésagradable.

Pág. 3» 4

» 5

» 5» 7-8» 9

» 10

» 11jI 12-13

JI 14

JI 14» 15» 15jI 16

» 17

» 18

II 18

JI 19

I I 20

» 20

II 21

» 21

j) 21

» 23

Edi torial .Bús tia .Vida Local .

Esdeveniments .L'Escolania . de Montse .Tribuna ObertaPe rso na tg e s .Si no fos .Concurs de NadalFoto s d 'un album farni l.

Temps enreraCo rrandes .Agr íc ola i ramaderaL'auca de la lotería

La comarca o • • •

Societat de cansuro .El p e ssebre vivent .El calé de l jaro (ccnti .)

L'acudit ..Esports . .La Cuina . .EncreuatsCalendari d e FestesLlic ó de Catalá

LA SEGARRAEdita: 11m. Ajunta ment de Sta. Colom a deOue talt .Director: Ferran Doltra Tapiola .Cap de red acció: J os ep M .a Carre ras Tarta­g6.Red actors: A nna A lba reda Lli ró , Ma ría A lba ­reda Vida l, J osep M.a Casals Cober ó. RosaM .a M agarolas Olivé . Joan Mestre Seqalá.Franc esc V alls Calzada.Imatge Gratica : Ramo n Orga M est re, Mar­eel Panadés A ma t lle r.Administraci6: A nton .Carr eras T arr agó

P ubll c it a t : Ramon Orga, M areel Pa nad ésPortada: dibui x -monta tge: Mareel Pa na o és.Fotocomposici6 i Imprimei x :Gráñq ues M on cun ill .- VallsDomicili Social : Pat i del Cas te ll s/n.-SantaColoma de Oue ra lt.

NOTES OE REOACCIÓ,L'eq ui p de Reda c ci ó no a'identitica . ne ­

cesaár ia ment. a m b e l co nt ingut d el s a rti­el es. els q ua ls re fl ex en sotsa ment I 'op i ­ni ó d e l seu autor .

l a Re da ccíó d e « l a S e qarra ». no a ccep ­ta ra cap original n i cap col-la boració queno en s ápiq a el no m i l'adreca d el se uautor . Per altra ba n da. es compromet aresp ecta r el seu dó nim si I 'au t or ho desit ­j a. Tampoc no a c cepta rá cap original queno v agi escrit a maquina. dob le aspa ¡ i au na so la cara. A quest s no se ra n retornatsals se us aut ors ta nt si han estat publ icat sco m no.

Do n e m les qrác ies a totes aquell es pe r ­so nes q ue ens h an a port ar la seva col-labo­ració i al s que e ns t'han oferto

la redacció no mantidrá corresponden­

c ia sobre les col-laboracions que no han

estat s oH ic it ad es i que publicara quan ho

cregu i oportú.

Per Nadal la g ent es felicita i h a fa de to t coro A ixí ha va­lem ter n osaltres a tots els amics i s ubscriptors, tot recoma­nant-els hi que s'ho p assin tan bé com p uguin . Si f a f red p o­sin els {o cs a l m ñxim i s'at ip in d e turran s i xamp any . 1 sobreto t, qu e {a cin anar abundant I'aleg r ia, que semp re, i en a ques­tes més, és l 'obj ectiu principal de les [estes.B on Na d a l i A ny N ou.

LA REDACCIÓ

SUBSCRIPCIONS:1 any 600 ptes.

Números e ndarrerits 75 ptes.

3

bústiaSr. Director de «LA SEGARRAl)

Ero dol, coro a se garrenc, haver deconstatar que e sse nt co ro és San ta Colo­rna de Queralt cons iderada de la Se qa ­n a Baixa , ens trobern que e n rnape s i!libres qeoqrañ cs , e ns hagin inclós en la

Conca de Barbera; sabern que data deq ua n la sega na República , per ó, p otserja fóra hora de que a ix ó es p unt ualitaés ipogués q ued ar c orn cald ri a.

J, die aixó pe rqué e n certa ocas ióhe tingut de quedar co m a persona ig ­norant qu an insi st ia a l'empre sa de«Cerveses DAMM » que perteneixíem ala Se garra i se 'm p re se nta. mapes i do­curnents acre di tatíus del co ntra ri o

No fora de rnés que les personeseom p etents posessin els punts so b re le sís i quedés la co sa a rranjada .

Gr ácies a la Redacció si te nen a béinsertar aq ue stes lletre s a ( La Seqarra».

[ord i Canela i Dom ing o.

EL PERILL DEL ND5TRE CENTRALl5ME

Sempre que sentim o anomenem la pa­raula centretisme. pensem en Madrid. Araque ja tenim I'Estatut per a Catalunya quasia la nostra mé. hi ha veus i plomes que es­tan pregonant el perill de Barcelona. Jo perovul/ ter esment del que esta a la nostra me.a la ma deIs colomins i es trecto de la nos ­tra comarca, la Segarra Baixa. que, prescin­dint deIs limits provinciets. és ben cter etspobles que la formen i deIs quals Sta . Colo­ma de Queralt és la seva capital.

Mentres no esdevingui algún fet que perla seva conseouéncie social i económicamogui t'ectust estructura, la restitet és t'ec­tusl situsci á. i aquesta. si s 'estuaie amb unesoerit critico pot ésser conservada mernreles retecions entre les aiterents pobles si­guin concordants i Sta . Coloma no agati unorgull de csocsters que tereixi els senti­ments deIs pobles veins de tanta personsti­tat cada un d'etts. Uavors podríen crear-seuns recets que portsrien a mal termo el queha a'ésser una cotteborsciá degudament or­denada. que satistaci les raons que cada unpot tenir. tent servir el seny per guiar torosles accions .

Les coses han canviat mott a travésdeIs anys, pero vull fer esment d' una cos ­tum que tots ets d'une edet madura recor­dem prou bé.. i és que existie a la riostreviJa una quentitet de cases o temiües I/iga­des o no al comer¡;. que eren la posada en

dies de fires i mercets. a'un nombre de fa­mllies deIs pobles de la comarca i alll hi te­nien estada persones i animals e inclúsfeien ús de la cuina per ter-se t'esrnoreer iel dinar. A ixa ttevors volia dir una interco­municació que ajudava a la corwivéncie en­tre tots ets segarrencs. Aquest acollimencque teia el poble de S ta. Coloma i que undia val la pena que s 'escriqui sobre equesttema com un deIs bons cos tums cotomins .ha de cont inuar svui amb les necessitatsexistents en el temps que vivim

Maria Canals i Nadal

notaAIguns sub scri pt or s -sobre tot el s queviuen fora Vila - en s ha n ma nifestat q uereben la revista am b molt de retardoCreie m que l'únic responsa ble é s e lservei d e Correus deIs llocs respecti us ,ja q ue la tr ame sa és si mu ltánia a tots elssubsc rip tors i el s de Sta , Colom a la re ­ben puntualment. Una co sa mé s que nofunciona en aquest país ...

stv

I JUDO KERESUSGIMNAs: Escale s Pa ti d e l Caste Il

ODERTA MATRÍCULA DEL CURS 79/80

Activitats : GIMN.ASTICA FEMENINA - JUDO

Clas ses: Dissabte s i Diumeng e s

Per Inscripcions: JOSEP ESTEVE I DATETME STRE-ENTRE NA DOR NAC IO NAL DE JUDO C INT URO NEGRE 2." DAN

Teléfon 88 03 96 Playa Ma jar , 15 2."

el Major, 8

IM P REMTA MARTí

STA. COLOMA DE QUERALT

SANTA COLOMA DE QUERALT

Te!. 880499

A L SEU SERVE I A PARTIR DEL 1. " DE GENER

4

VIDA LOCALNAIXE MENTS:

El día 2 9 d'octubre a dos quarts de tresva néixer Oriol M orera Can osa, fill de Jo­sep M orera Se gura i Hose M ..Canosa Ca­nals.

BA PT ISMES:

El día 2 5 de novernbre varen re bre el sa­gra m ent del bap ti sme. Josep Trullols Vi dal,

.. Ignasi Brufau Casajoanes, Albert Gas sóM ontserrat i la nena M .~ Glória Duch PIa­n

DEFUN CIO N S:

Josep Vila nova Aibé de Montargull. JosepMas So lé j Francesc M artí Jové.

MATRIMO N IS:

Hermenegild Ferrer Garcia am b M,a de laSerra Civit Gay.

FA RMAC I ES DE GUÁRDIA:

DESEM BREdies 15, 16, 25, 29 . 30 i 31 est ará deguar dia la Farmacia Balc el ts.dies 22, 23 i 26 esta rá de guardia la Far­mac ia Ximeno s.

-GE N ERdies 1. 5, 6, 19 i 2 0 esta rá de guardia laFarmaci a Ximenos.dies 12 , 13 , 2 6 i 27 esta fa de quá dia laFarm acia Balc ells .

METG ES DE GUÁR DIA:

Els interessats en aquest serve¡ han deconsultar les ca rtel-le res d' enun ci s Mu nicl­pals.

DAOES METEORO lÓGIQUES:

Aquestes dades han es rat recollides enl'observator¡ Mun icipal instal-lat en el Ce­me n tar¡

MES OE NOVEMBR E:

Tem peratura máx ima: 19 graus el die 29Tem pera tur a mínima: 3 graus sota zero elsdies 2 5 i 26Aigua recollida: 12 litres el die 14

Av is

Des del passat dia 3 de desem bre va que­dar s u pnmit fins a nou avis el cotxe de 1;­nía entre Santa Colom a - Barce lona i eldel sent ir invers, Barcelona - Sa nta Colo­ma. que funcionava els dium enge s i diesfest ius al matí. Per altra banda, el cotxeque els dies feiners acostumava a sortir ales q ua tre i quart de la tarda en dire cció aIgua lada, des del pes sat dia 3 ho fa a lesquat re en pun t. La resta d'horans no havariat .

FOIO Raymon

L'A juntament ha esta t aquest m es el promotor d 'una serie de novesque afecten al poble. La fesonomia de la playa al dia de m er cat ha ca nv iat;els cam ions qu e duen les m ercader ies no més poden restar-h i a I'h or a dedescarrega r i car rega r. Sembla que amb aq uesta mida es ret orni un a m icaa la imatge de I'anti c mercat. Per altra banda s'ha assigna t una quo ta dec inquanta pessetes a la gent de reng que f ins ara no havi en pagat m ai.

Ens ha sorpr és una m ica a tots el veu re alguns t reba lladors de I'Ajun ­tament uniformats; la imatge del fu nci onari s' ha im posat a la de l co nv ila­t i..

Un canvi agradable i lIargamen t esperat s' ha produit f inalment. Moltsde is carrers del pob le han est at reto lat s en ca t al á i amb el seu nom popu­lar, amb gran sat isfa cció dei s ve ms. Ens p lau feli citar al Munic ipi per laseva decis sió, que ens col-loca a laltura de tan ts alt res pob les de Cat alu­ny a que també ho han fet així. Cal rem ar car que les noves p laqu es desta­quen pe r la seva orig inali tat i beIlesa essent d 'un bon gust excepc ional.Tot un encert!

L'Orfeó de Sta. Co loma ha lloqat un pis sobre la impr emta M ique l iI'h an convert ir en la seva seu soc ia l. La fa lta de lo ca ls per les enti tat s iGrups que dest aq uen per les seves act iv itats a n ivell lo cal és cada ve gadamés gre u. Cal accelera r una so luc ió de la qual es pogués benef iciar to­t horn. Apart d'aix ó preguntem si el praject e de I'Ajun tament de ced ir alC.B. Agu iles un lo cal al Casal es realitzará.

l.'Orfe ó es t ambé noticia pe r la brillant act uació qu e ofer i a cornenca­m ents de mes a Sant M art í de Sesqueiotes.

Cal dest acar entre els aconte ixe m ents de l mes la v isit a qu e I' arq ue­b isb e de Tarragona Dr. Josep Pont i Gol féu a la nostra comarca: I'obje cti uprim ordi al de la mateixa fo u el sag ram ent de la Confirmac ió q ue m és dedos centenars de noi s i no ies reberen.

No menys im po rt an t va ser el canv i de m et ges. El doctor A morós ensdeixá després de disset anys de ser entre nosaltres. S'a co rni ad á del po b leamb una emoti va cart a. El nou metge no t é la pl aya amb t it ula ritat : igno­rem si f inalment Sta, Co loma aco nseguirá les du es pl aces t itul ars qu eaban s tenia; creiem que són necess áríes.

El d ia 21 un home jove. elegan t ment vest it i de bon aspecte, ent ra ala Rectoria i després de torear la port a sernport á. am b tota naturalit at ,prap de ci nq ua nta m il pesset es.

Conesa ce leb ra la seva Fest a' M ajor, i aqu est any inc luí en ella la ma ­t anca del porc. A aquest pas, i si tots ens hi empenyem , la rnat anca delpor c es conve rt irá en una ce lebració «ty pic al» de la Se ga rra. Qui ho haviade d ir !

A h l Els rec lu te s ja saben on fa ran el se rv ei m il it ar. I de segur que ésbe n Iluny de casa !

5

Serie Cerdan ya

"

Ompliu el cupé i trameteu-lo ala nostra Ce ntral de vendes.T o t seguit i sense compro mís.rebre u un caÜ~ leg amb la docu­m entació deIs diferents tipus

d'hebitatqes que constnúm .

" ,~,,, "

",

6•

Vo~~p-º-~_el ~rreny ien 22 diesHORMIPRESAufa elxalet.HORMIPRESA és la primera empresa del país que , fentservir técníques que s'empren amb €xit a tots els paiseseuropeu s, construe ix habitatges unifamiliars pre-fabricats , deformigó , tan forts com els tradicionals i a uns preus moltinteressants.Amb una planta o amb du es , amb garatge o sense i amb elnombre d'habitacions que li calgui.HORMIPRESA s'encarrega de tol. La qualitat, la serietati més de dos-cents habitatges construits són la millor garantia dela seva inversió.

HORMIPRESA una novageneració de xalets.Centra l de vendes: Avgda . de Xtle, 42 - Tel. (931 334 62 50 - Barcelona-28h.."""... Oficines comercials: Mandn. 62 - Tels. (93) 211 93 10 - 212 41 46 - Barcelona-22

..Cervantes. 19 - Ta rrago naAvgda. González-Sama - Edifici El Pinar - Tel. 38 0201 - Salou (Tarragonal

nir a íx ó ben clar em sembla molt im­portant: e l desconeixement o, cosapotser encara pitjo r. els coneixementsinexactes o sirnplement fals os , del queés l'Escolania, d e qui són i que fan elsnois que la formen , és causa que to t iestimar-nos-la tant siguin tan pocs elsqui es preocupen perqué .a o manquinrnai nois que la formin i que en cont i­nu in la vida.

La missio de I'Escolania sempreha estat el servei al Santuari : per rnitjá

de la bellesa del cant i de la músicaen general, ta l com d eie m en comen­car aquest article , és enriq ui da laIloanca a Dé u i a la Verge Ma ria. Per óaquest servei, generós per part deisnois i d e les seves farrul ies. no ha depertorbar , i de fet no pertorba , llurformació humana, cultural i ta mb é mu­sical. És per aixó que la vida d els es­colans -actualrnent quaranta-set e staestructurada entorn d'uns ho raris e s­colars , coro passa amb tots e ls nois inoies d 'aquestes edats . Cada noi fa deSe a Se d'EGB., d 'acord amb e ls pro­grames e stab le rts . s i bé e ls estu d ismus ical s obliguen a red uir un xic elnomb re ofici a l de cIass~s p er a ca dam ateria , co sa q ue no repe rcute ix en e lrendi ment g lobal de cada no i. Efe cti­vament, c ad a esca la estud ia, a m és

deis cursos correspone nts de solfe ig ,dos instrumenta, un dels quals és sem­pre e l piano, i I'a ltre. qualsevol delsinst ru m ents d 'una orq ue stra : viol í, vio­loncel, flauta , oboe, cl a rine t, tr ompa fa­q ot: aixo els permet, en algunes oc a­s ions, d e formar la se va orq uestra . Lad e dicació a la mú si ca ve complet a d a ,

pas escassos: [can Cererols, AnselmVio la, Narcís Casanoves , Antoni Soler,Ferran Sor, e ntre molts d'a ltr e s . Elste mps di fícils que passa Montserrat a lseg le XIX afectaren naturalment I'Es­colania; fou el P. Guzmán el quí acom­pH, a les dar reries de segle, la tascad e reformar i quasi de refe r l'Escola­nia . Els PP . Anselrn Fe rre r i David Pu ­jol que en Ioren els d irector s Iins al'any 1950 i sobretot e l P. Ir eneu Sega­rra, q ue ho és d'enc á d 'a le shores , hanp or tat l'Escolania , musicalme nt par la nt,a l' alt nivell actual, recon e gut arreu .

Pe r a molts catalans -p otser per amolts deIs le ct or s d 'aq ue st e s ratlles­l'Escolania de Montserrat és al horaadmirada i d e sconegud a; és cosa nos­tr a pero alhora és tre mend ament Ilu ­

nyana" només uns q uants privilegia ts ,pensen mo lts, tenen a l' abast d e po­der-ne formar part. 1 a l'hora d e cer­c ar-n e els p r ivilegis hom esmenta so­vin t les veus de nens prodigi q ue calque tinguin, les famI1ie s adinerad e sd 'on provenen, le s proves sele ctivesta n ri goro se s a que só n sotmesos, le sinfluencies necessaries . etc. I certa ­ment no és pas aque s ta la re al ita t!Dar rer a le s ve us bl anque s tan afina­des, més enllá de la serietat i fins dela discip lina q ue hom els nota e n e lservei a l sant ua ri í , no cal d ir , al mar­ge de tots e ls noms i afegitons ambque la gent els anomena -des d e l d i­minu tiu «e scolanets » ñns a «patqe s d ela Moreneta»-, hi ha uns no is , sortitsd e les nostres Iamflie s ru ra ls o ci uta­danes. que no es dife rencien pas dela re st a d e vailets d e la seva edat. Te -

L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT

A SANTA COLOMA DE QUERALT... ,.

L'O:~:o~t~t::Nl~~ :'~et:9~Ode les QUE ES L'ESCOLANIA?roq ue s tan suggeridores, al costal dela comunitat de monjos , I'Escolania ésun dels elements m és característ ics deMontserrat. Una cinquantena d e neisque, per mi tjá del cant i de la mús icaen general. e stan al servei de l San tua­ri, són els que actualrnent tene n el re­lleu en aque s t ja llarguíssi rn c ami; tanllarg i tan arrela t que no hi ha pob leni co ntrada de Catal uny a que no sentíl'Escolania coro a cosa p ropia ; per sino he sabíe rn p rou, ens n'adonem en­cara mes a m esu ra q ue anem fent

concerts al llarg del no st re país .Si bé el rnoti u d 'a questes rarlles

es de p arla r mé s aviat de l'actualitatde I'Escolania sera b o que fe m tam béalguna rápid a pinze llada históri ca .

A la darreria del s . XII, i p roba­blement abans, existien a Catalurryales anomenades «escole s de salms ide cant» per a nens. És aquí on calcercar els or ígens de la nostra Escola­nia , per bé que el primer documentque en dóna un testimoni clar data del'any 1307; coneixern fins i to t el nom icognom d e d iversos escolans d'aques­ta epoca. Quan el priorat de Montse­rra t fou elevat a la dignitat d'abadiahom dete rmina que el nombre d'esco­lans fos augmentat fins a dotze; enscon s ta q ue usaven ja d iversos ínstru­

me nts. Una p rova que ja en aquesttem ps la perfecció assolida pels nos­tr es joves cantaires era coneguda i re­cone g ud a arreu d e Catalunya la tenimen el fet q ue am b motiu de la primeravisita del re¡ Ferran a Barcelona, l'a ­ny 1479, el s consellers d 'a q ue sta c iutates cr iv ien al mone stir demanant que al ­guns esco lans, d e gudame nt re mune­ra ta , partici p in en les festes projecta ­des .

Els segle s XVII i XVIII constítuei­xen 1'edat d'or no so lament de I'Esco­lania sinó d el que podem ano rnenares cola musica l montserratina. D'unabanda és e xtraordina ri el nomb red' e s c ola ns que en deixar Mon tserr a tocup e n les places d e director, d 'o rga­nista o d e mestr e de música en d ive r­ses col-Ieqiateaces d e di rector , d 'org a­rusta o de mestre de música en di ve r­se s col-Ieqiate s i ca te drals no sola­ment de Catalunya , Ara g ó i Vale nc iasinó també d 'arreu d 'Es panya . D'altrabanda e ls compcsítors o interpreta d efama reconegud a que pertanyen aaquesta epoca de l'E scolania no son

f

7

e nc ara, per l'ho ra llarga que di ar ia­ment dediquen a l'assaig co ral.

A pesar d'aquesta dedicació in­tensa a l'est udí de la música l'Escola­nia fa pocs concerts, entenent com atals les actuacions fora de Montserrat.Els primers foren l' any 1968 per él. par­tici par e n un cicle per a escolars or­qanitzat per [o ventuts Musicals; ante ­ríorrnent, l' any 1950, l'Esco lania haviaanat a Roma per a cantar en la MissaPa p al del 15 d 'agos t, en motiu de laproclamació del Dog ma de l'Assump­ta . Actualmenr són uns cinc e ls co n­certs anuals q ue fa l'Escolania arreudel nostre país ; de tant en tant és in­vitada a participar e n alg una Fe s tivalde música a l'e stranger o a fer algunagi ra en algun país. Un al tre deis fru itscu ltu ra ls que dóna l'Escolania són elen registraments de di scos -un o dosca d a any - sobretot a ba se de le sobres de l'anomenad a Esco la Montse ­rratina de q ué ja hem parla t. D'altraba nd a, no ho podern oblidar , si fa al­guns segles e ren d ive rsos e ls organis­tes o rnestre s de capella formats musi ­cal ment a Montse rr at, tarnbé ara pe ­dern d ir que son molts e l nois que, uncop d eixada l'Escolania, continuen e s­timant i conr e ant la mú sica i, a travé sd 'ella , ind ivid ualment o en grup, fentun servei al no stre país: des de direc­tors d 'orquest ra o de corals , passantper interpre ta d'algun ins trument o deca nt . fins als membres de m és d 'unaorquestra o e ls qui es dediquen a lapedagogia musical infantil.

Per ó la música no ho és tot : e s taintegrada co ro hem dit a mb e ls estu ­dis d 'EGB, i tot plegat d ins d e la vidafam iliar d e l'Esc olania . Pe rq ué aix ó éstambé molt importa nt, fins al punt q uepodem ben dir que malgrat la se rie tatde Is horaris esco lars , e ls nois més quete nir la sensació d'estar en un col-leqio en un conse rvat ori musical te nen lad 'e at ar en una fam ilia . Una familia unmic a cur ios a -50 g e rm ans , tots nei s­pero al c apdavall una familia . Hi aju­da, naturalment, e l fet que e ls no is soninte rns , qu e no s ón ma ssa nombrososcosa que permet que cadascú tinguiuna re sponsabilitat o una altra , m és ome nys important , dins de la vida del'Escolania -biblioteca , e nc arregatsd 'e sport, e le ctncíates . jardiners , direc­tor s i organistes a la ( matinal» (euca­ristia diaria de I'Escolania a la qualparticipen els nois que ho desitgen) ,responsables de curs (nancians »), elmés gran del quals ho és alhora d etata l'Escolania (l'eanci á»), etc, a m és

deis serv éis per torn co m se rvidors a

B

taula, porte rs , entre d 'altre s. Tot ple­g at fa q ue els nois sentin l'Esc olaniacom una cosa propia; se 'n sentin res­ponsables.

He esmenta t fa un moment el fetque els nois son «in te rne »: potser és

aquí e l mome nt de d ir que l'Escola niano és. no ho ha estat mai, el que e npodríem dír un se minari menor; el fetque visquin al mo ne stir -d'altra band aIorca independentment de la co munitatmonástica- i que participin en a lgunsa ctes del San tuari (hi estan al servei),no vol dir d e cap manera q ue hi ha ­g im de veure molts poss ibles monjos

(o un mitjá perqué ho e sdevinguin) , imenys encara que el1s es tinguin pertals . És un altre punt, aquest, sobre elq ual hom té a ve g ades informa cionsno prou e xa ctes. També cal no donaral mot «in te rna» aq ue lla cárreqa peje­

rativa que porta d egut a e xp e rié nciessabude s o viscude s d 'a ltres temps.Sorn conscie nts de is ri scs que compor­ta tot interna t pel fe t mateix d e ser-ho:ho r itzons e strets, poca relació ambd 'al tr e s amics (i en e l no stre cas tam­b é amigue s) , pre dom in i d'uns matei­xos crite r is per a tots e ls nois i pocaatenció particular a c adascú , poca e s­timul ad o d'iniciatives, e n fi, allunya­ment de la pro pia fa ml1ia. Tanmateix,sa ber i preveure el s pe rills és la mi­llor i la indispensable a rma per a Ier ­hi front eñcecrnent. EIl: e fecte, somig ualme nt conscients que els respon­sables d e l'Escolania no som sinó ce­l-laboradora dels pares i que, p er albé dels nois, cal no solament anarmolt d 'a cord sinó ta mbé estimular uncontacte sovintejat amb els pares decada noi i entre els rnateixos pares,entre e ls quals, d ones, també hi hauna certa familiaritat.

Pel que fa al contacte amb elspropis farniliars són bastants els nois

que reben la visit a d eIs p are s i ger­mans cada d iume nge, i prác rlcamenttots, c ada q uinze d ie s . D'a ltra banda,el noi va a casa se va e n ocas ió defestes o tro bades farniliars com p odenser els ono rnástics d eis pare s o altrescelebracions. Van a casa ta mbé perNa dal -d e Nadal a Reis-, uns quatred ie s dins d e la primera setmana dePa sq ua , i tot e l me s d e juliol; la re st ade les vacances la fem a l'Escolaniama teix.

Finalme nt ens podriern p reguntar :qué s 'ha de fer per a e ntrar a l'Esco­lania ? Responem-hi rápidarn ent: have rfet e l 4art. curs d' EGB, te nir l'edat c o­rresponent (9 o 10 anys), tenir uns co­neixements d e solfeig equivale nt s a unsegon cur s í. naturalment, venir aMontserrat a fe r-ne la sol·lic itud . Ésmolt recomanable que e ls pa res quede s itgen porta r un noi a l'Escolania noesperin a fe r -Ia, aquesta aol -licitut, aúltima hora -és a di r , pocs mesosabans de poder entrar- sin ó que la fa­cin quan e l vailet té 6 o 7 an ys: ésale shore s que ho m pot ferse ja c árrecde le s possibilitat s i é s possib le d'a­

consella r els camins d 'una més b onap reparaclo .

Uns neis co nc rets, d 'une s farruliescom le s nostre s, vinguts dels nostrespobles i ciu tats -d es de les c apitalsdel Principat fins a viles com Arbeca ,Palamós o Cald es de Montb ui- formenavui aquesta Escolania de Montserra t,patr imoni de tots e ls catalans. Cal quela fem coneixer -e n la mús ic a i en larealita t de cada d ia , sense de forma ­cions ni mitificacions- per tal que al ­tres noís, alt res famIlie s , generosarnentvulguin prendre'n el relleu. És cosa detots .

[ordi Castanye rMonjo de Montserrat

tribuna aberta----Pc r a que sc rveix l'auroritat municipal?

Al nostre poble, l'a u to eitat munici­

pal funciona coro a 101 a rre u amb m és

o m enys e fec ti v ita t segons les c irc ums­

ranc ies. 1 a mb aque ll d re t q ue té 101

vila t á q ue de no ignorar IOl acle muni ­

ci pal p e! fet d' ésse r p úblic, ha est ar de

m olt in terés la pública no va de q ue te­

nirn nou g ua rda municipal . Nova que

cns ha p roduü e n p rin c ip i un x ic d 'as ­

torarnenr pel ter d'haver es tat otorgat

el cá rrec a una p ersona . pcr a lt.ra ban­

da mereixedora d e tots els nostr es re s­

p ectes-, q ue no és fili a del poble . M al -

~ra t haver estar una placa sol -lic itada

p er di versos ha b itants d e la vil a. E n ro­ca ru aq uest p unt, se' ns in forma de quevaren ésser va ris els sol -lic ita nt s, e ls

quals, acomplens els req u isits que se 'Ishi cxigien, es va rem asseure a esperar­ne e l resultar. 1 aquest va ve n ir de la

forma mes impensada i... m es indirec­

ta. 1 tambe m es d'esquena a e lls, messorp ren ent: s'a ssabentaren, a l m ateix

te mps q ue l'altra gent. de que la placahavia estar a torgada a un nou so l·lici ­

tant desconegut i no presentat . Les an­tertors sol -Iicitutds toren oblidades. Re­

su lta t: una mena d'acomiadament enmassa, sense com p rom iso

P ero no és aquest ter co ncret el

que anem a comentar, sino els m otiusque han portal a adoptar una res oluci ó

que bé devia prove n ir d 'una majada enun pie municipal.

P e r que u n h abitan t for a n i i no un

de la v ila? Siguem justo s. Creiem intujr

la veritat quan p ensem que amb

aq u esta p oswra el s representanta del

municipi han vol gut sa lva r les més quep robables s itua ci ons c riti q ues que es

~odri en p resentar p el ter d'estar exer­ci nt un serve¡ públic autoritari, amb

a u ib ucions sa n ci ona ls, un convilar á que

en e l mes senzill deis casos pot es serun amic o un ve¡ d e casa. Com p resio­

nar un amic o parent que ha a p a rca t

malament e l cotxe, per e xe m p le, senseque aq uesl se 'n se n ri otes i enfada r?

Foto CoHecció M. Panadés

aquí pensem que p OI comen~a r

la falla de tot s plegats: la de l'Individu

investit d'una a u torita t que va inherent

a l seu canee, i la deis individus escu­dats en la seguretat d'una impunitat

proporcionada, exigida gai reb é, pel fetd e I'am ista t . Quan e l primer té la pri­

m era vacil-la ci é en aplicar e l seu dret

primordial, sigui qui sigui e l sa ncionat,

comen~a a d eixar vacil·lar la Iermesad e la seva a utcrita t anul-laru la seva

personalita t p osada a l serve! de la restadel pobl é, que és qui en definitiva, ha.

o ha u ria, de ra t ifi ca r la seva elecció ila seva actua cié pública. En quan t a lsegon cas... Co nfessem que cada un d e

nosaltres es peraria de I'amic g ua rdamunicipal fill del p obl e que faci e ls

ulls grossos a un mal aparcament o a

qualsevol a lt ra fall a . Si així no ho fa. elfet p ren als ulls de I'amic o vei u na

importancia enorm e, q ue ens a rriba a

ofuscar fin s a l punt q ue no podem

comprendre que l'altre ha o bra r amb lafide litat que d eu a l seu c árrec .

No voldrfem es tar en la pell del

nove l! guarda municipal. No sabemco m pensa ob ra r ni el que pensa. E n ­

cara que supeditada a l'auroritar majardel municipi, damunt d 'ell c a ura n les

espumes d els seus a c te s. Di rem, per la

nosrra banda, q ue estem d'acord enacata r la lle i que el guarda representa,

p ero no deixarem de co nsigna r q ueta m b é tenim e l dret d'exigir l'acompfi­

m ent d'aquesta lIei d 'una form a clara i

g en e ra l, se ns e ocu ltismes i ob sc u resm aniobres de rra scant é que afavoreixin

a ls un s en d esrnerit deis ah res, més

prud en ts o conscients d e q u e ja és

hora de fer ner ej a d e molts racons, i,

so b re tal, de que es fa n ecessari un p la

d'Igualtat que p reside ix i la vida c om u­

n ita ria. J a és hora d e qu e una a u to ri ta t

real sigui m és to rta i m és important

que qualsevol p ressi ó econ óm ica o ofi ­

cia l, i que aquest concepte -autorita t­

sigui q uelcom més que un mol sens et rascendencia emparant q ua lsevol irre­

g ula ritat. L'autorita t, que ha uri a d e p o­sa r en to ts e ls pobles un Hmi t a l' indi­

vidualisme p rivileg iat, h a de sa ber quin

és l'a lcanc d'aquest m ol que té un re s­so d e g rans resol uci on s. En qualsevol

di ccionari p od em trobarlo ben definit:«A UT O R IT AT ». «D re r o p ode r de ma­

nar, de reg ir, d e dirigir. Poder regu lar

ex ercit sob re una co l-lecriv ita t .¿ aixfcom un sist ema de dre ts i deures ,»

«L'autori ra t h a d'ésser distingida d 'al­tr es dues formes en que es presenta el

p oder: la influencia i la pura" coaccio».«L'a utoritat no és pas u na condició de

les persones n i un conjunt de p rincip is

a bst rac tes; és, a l contrari, u na qua lita td e les comunicacions entre govemants

i govemats , de la qual depen que el

p oder sigui l'expreseio de la volun ta t

p opular»; etz. etz. erz. indetinidament...

SIGNE

LA SEGARRAla teva revista

9

lllustrissim Dr. Josep Pont i Go l,A rquebisbe de Tarragona

J osep Pon t i Go l nasqué a Ball­puig d ' Urqe ll I'any 1907. Estudiaa So lsona i es doctora en teolog iaa Ro m a. L'any 19 5 1 és nomenatbisbe de Segorb-Castelló, on esdestaca pe r I'ajut als marginats. Ala postguerra fou , juntament ambel b isbe de Vic. Ramon Masnou,I'única jerarquia que defensá lalIengua del poble en la litúrgia ien I'ús públi c d'alla. Nornenat.després d 'una campanya d'un certabast popular, arquebi sbe de Tar­ragona, I'any 1970, l' est ruct urade la di ócesi s'ha catalanitzat idesenquilosat, i la seva actitudhu mana i de senzillesa, ha ma rcarla marxa d'una zona religiosa entransformació.

La S egarra - A que es deguda laseva presencia a Stel Coloma, Sr.Arquebisbe?Sr. Arqu ebi sbe - La rneva presé n­cia a Sta. Colom a i comarca , és adir, a I'arxipresta t de Sta . Col oma,és d egu da a I'o b ligac ió que-e co ma bi sb e de fer-me present en to­tes les co munita ts cristia nes de lame va dióc esi.La S. - S ón molts els joves queaquests dies rebren la contirmecio?Sr. Arqu e. - Sí, ara bé, aixó potserho podria respon dre millor el Sr .Rector. Em pe nso que n'h i deu

10

Foto Pere Plaza

haver uns 150 .La S - Un sector de joves ens hafet arribar a nosaltres el fet que noes confirmarien si depengués sol­sament de la seva voluntet. peróque s 'hi veuen obligats més queres per presions familiars i societs.No suposa aixó abocar-los a unaactutud d'hipocresia?Sr. A rque. - S i realment aix ó quediuen és un grau de consc ienciaveritablem ent forta i responsable,no s'haurien de co nf irm ar. Ara b é,ells han vist i han parlat amb elSr. Rector, han anat a cat aquesi...ells veuran . S'ha de garant ir la 11i­bertat. De vegades, pot haver-h iun dubte de vull o no vul l... etz .Pero si ho fan diguem-ne per for­ca, no es po t admetre de cap ma­ne ra.La S. Tenint en compte queaquests nois una plena decisió deles coses no la tenen. tempoc noés possible valer buscar una plenaconvicciá...?Sr. A rque. - Sí, i és per aixó queno som excess ivament exigentsqua n es pr esenten aqueste s difi­cu lta ts, ja que t ambé és bo desentir els conse lls dels pares, clsqua ls els vare n batejar pensant eneduca r- los en la fe .La S. - Quin paper hi juga la ruti­na?Sr . Arque. - Costa molt a vegadessaber quan una con vi cci ó és corn -

plet a, perqué rutina, di guem-n ecost um, t ambé infl ueix rnolt .La S. - Considera que perteneixenles obres d'ert a la comunitat ones tan enclavades o bé al sectorcreient i practicant?Sr. Arque . - Les coses de l' Esglé­sia són de l'Església, i aquesta ésuna entitat diferent del Munic ipi .L'Església la formen, al menys ofi­cialment, tots aqu ells qu e han es­tat batejats i insc rits . l.'estat úni ­cam ent té, en ca s de venda dequalsevol bé ecles iásti c, una o .cíoprioritária davant d 'altres.La S. - Ja fa molt temps es té no­ticia, per haver-ne parlat altres ve­gades, de la creació de petits mu­seus locals amb la finalitat de po­der recollir totes les peces eSL am­pades en les pe tites esglesioles, iaixi evitar de que les robin. És aixóencara un projecte o una realitatimmediata?Sr. Arque . - La dificu lt at m és granper la creac ió d 'aquests m use us,a m és de l local per inst al-lar- lo. ésla de trobar la persona adequadaqu e sen pugui cu idar de maneraperrn anent,La S . - Unes paraules als feligresasde la vi/a i comarca:Sr. Arque. - Santa Col ama és unca p de co ma rca bo i acollidor. Téuna ce rta prest ancia hist órica qu eli dóna ca rácter. Em sento m olt agust sempre que hi vine per di fe­rents rnotius. i més quan és peruna visita pasto ral , que aixó lIa­vo rs ja té un sentit comarcal.Santa Coloma no solsament pelseu passat, sino també pel seupresent, té una responsabilitatca ra a ella . Jo us di ria que sigueudignes continuadors de la vostrahisto ria fent una ca mu nitat com­pacta, jo us diria cristiana, pe rquéco m a bisbe he v inqut, perqué Je­sue rist és realm ent amb el seuevangeli qui dóna sentit i espe­ran ca a la v ida . Ti reu endavant,per la vost ra hist oria, pel vost rebé i pel vo st re país. Desi tj o t am ­bé, amics leetors de «LA S EGAR­RA l>, que aqu est a qua rta épocasigui tan f loreixent que no calgu ini una quinta épo ca ni cap m és.

Ens aco miadem de l Sr. A rquebis­be donant-li les grácies per haver­nos rebuto

Sta. Coloma de Ou eralt. no vembre1979

·1111. F••.••Ah, si no fos I'e nllac amb Fa­

ces! La riostra aillada comarca se­

guiría amb els seus mitjans escas­

so s de comunicació. Feia tant de

temps que tothom ha esperava ! Erauna necessitat tan vital per a lanostra eorntal Vil a de la SegarraBaixa la comunicació directa amb

el nucli Fores en c (que suposo d euser Segarra Alta, perqu é si no haés Fores, ni mal).

Pero h i ha enllacos i enllacos.Hi ha enllacos fo lklcrics, com enla sardana nostrada; hi ha en lla costelefonics i enllacos matrimonials(i extra-matrimonia ls, per des­

comprar). L'home passa la vida en­

llacanr-se i desen llacantsc fi ns arri­bar a l'enl lac definitiu amb lamare Terra.

Si no fos p er l' en llac de Sta .Co lom a amb Faces i de Faces amb

Sa nta Co loma, els quat re gats que

deuen quedar-hi ha t indrien molt

mal p a ra t a for re el camp cap alCamp (o a la Ciurat, que tant Jifa ). Per a ix ó el nostre cor va borre

d 'alegria quan la rc levisi ó, fent-se

ress ó del nostre il -Iustre Ajunta­

menr va com u n icar a tot Catalunya

(i a le s iHes Balears, ca l no obli­

dar-ho) que per fi Sta. Coloma i

Comarca ha vi en aconseg uit la sevam áxima aspiració: l'enl la c amb Fo­

res, el primer de la historia. E l fill

prodig cs reconciliava amb el pare .

Per aixo les truc ades inte ressan t- se

per sab er deta lls de tan fausr esde­

veniment b loqucjaren els enllacosreletónics, eo m haurien pogut b lo­

quejar c1s cnl lacos etecrrtcs, o els

de les a ig ü cs i de les clavegueres.

Pero l'enllac amb Fores el s superaa rots, i se Ii ha donar p rioritat a b-

solu ta (és el més ve ll i per a ix ó ha

p assa t al da vant de tots el s altres

p roblem es que té pla ntc jad a la co­marca). ]0, eom a ciudat á de p eu,

m 'a tr ev iria a propasa r una subs­

eripdó p opular p er aixeea r un mo­

nument a l'ENLLA«;:. Perqué si nofa s l'enljac a m b la lIuna, si no tosl'enl lac Cam b Fores, s i no fas I'en­

lla9 am b la Ve D, que se ria de no­

salt rcs, pobres mortals?

Vo h a ire de vol tar

LA SEGARRA

BAR SPORTO'ANTON PAORO

FO N DA NOVA

(GORI)

Ra val de Cerve ra, 2 Tel. 880077

Ra va l de Cerveru, 2 T e l. 88 00 11

STA. e O L O M A D E Q UERALT

JOSEP FUSTÉASSEG URANCES

Pla ya Major. S Tel. 880032SANTA CO LOM A DE QUERALT

R E P AR AC¡ Ó I VE:"DA D'A UT O MO m LS

I MAQ UI:"Á RIA AG R ÍCOLA

ACC ESSO RIS I R ECA:"VIS

PIJUAN, COCA I NOGUES S.L.

DESITJA ALS SEUS CLIENTS 1 AMICSBON NADAL 1 FELI«;: A N Y NOU

.A «CAL BONEt))Figu res, «Pessebre» i Arbre Nadal

«Christ mes» i Jogu ets per ReisBONE5 FE5TE5

Placa Majar, 33 Te l. 880408

J OSEP MARIMON BARTRARepresentació d 'equips d 'o ficina

i caixes registradores

DE81TJA A TDTHDM DDN NADALI FELlI; ANY NDU

Sa nr Vic c nc , 2 Te l. 88 0356880085

STA. eOLOMA D E Q UERALT

Tell. 88 01 82 Sta. Colorna de Que ralt

11

NADAL

L'aire aquesta nit és jo iósés pIe de gra n alegriaés Nadal.En la llunyania se sentel cant deIs án qe ls que anuncien:-Us ha nascut un salvador.A dalt, el fose cel, una l1um,una l1um plena de Icrca:L'estrella del por tal.L'establia és plena d 'amor:l' infantó a la menjadora ;al costat, b ou i mulapares i pastors se'l miren.La nit, sa n ta i plena de paués Nadal.

Marta Galla r t13 anys

i.« PREMI POEMES

1,· ' Premi (6- 10) Éster lbáñez 7 anysDibuix

2: Premi Dibuix (6- 10)Ines Amatlle r 6 anys

12

LA SEGARRA

Aquest any de no u l a Segarrade nou ha tornat a brostara tot Santa Coloma vo l fe lici taraq ues tes le stes p lenes d 'alegriai sal ut p od er cel eb rar .

¿ 'any intern acional del nenens vo len demostrarqu e amb eJJs podem com p tt:rdoncs els pestore ts i pessebreal seu c árrec es fa ra ,

El s pares m és q ue jo íososde m ana ra n ets Reís siqu ín ge ne rosos,També els volem recordarque al «co te» s'hi va a estua ísr.p er ser ho m es el die de d em é,

Si un eltre d ia lo ra han denerq ue recordin amb cer íny oles restes de Na dal que al poble van p ass ar.

El upíc arbre a l a pleceio íe i pau a d íns de casap el mes petit minyóq ue h í hagi un bon t ío ,

L'eví am b la Segarra a la mava b uscant el se u sotsmen tr e es prep ara el d inarde tol es vol assabentar.

A ix i esperanl el no u anysig ui m i1Jor qu e d 'eng uan ysolu ci onant el paro j l'energ ia :a l a casa de Jesús, Josep í Mar iade JJum tam p oc no n 'n í ne v íe.el ca liu que alJi es va tr oba rens va ensenyar a estimar

Josefina Bone t BorrasA CCtSSIT 13 anys

1.· ' Premi Oibuix (10- 14)M." Dolo ra Roca 14 anvs

LA GRAN DIADA DELS REISQuan en [oan obri la ñne stra per veure qué Ji

havien port a l els Reis , no ho féu pas amb la segure­tat q ue lene n e ls nens i nenes de trobar moltes jo­guines . Ell no se'n sentía gaire mereixedor del regaldeIs Reis, perqué amb ta ntas enrabiades com ha viaIe t prendre a la seva mare i sobreto t amb la que feiapocs dies , quan e s barall á amb el fill d el fusler , es­perava amb por la gran d iada del Reis .

Peró en el fans tenia l'esp e ranca , confiant e n lagran bondat d e is Reis, i per a íxó la nit abans posa lasab ata a la finestra , i sa mare , ve ient-ho, el miravatr istarnent.

-Pe r qué hi poses la sabala , Joan? Val mésque no confiis, i així no tíndr ás cap desil-lus íó.

-Voleu dir perqué sóc dolenl, mare?-No, [oan, Ets entremalia t i bellugadis , pero

dolent no ha et s ...; peró ero sembla que els Reís noel portaran re s, perqué més aviat ens convindriamanjar que no pas joquines, dones SOIn tan pobres!

-Sí, pero e ls Reís no ha miren aix ó, í si noero duen res, no sera perqu é siguem pobres. sinóperqué sóc d olent .

De bon matí es d e spe rat á i ja volia mira r a la fi­ne~tra; peró encara era molt matí i no es mogué delllit, pensant q ue e ls Reis encara no haguessin passat.Quan va sentir a la seva mare , que ja estava llevada.d'un salt es posa aterra i va abrir el finstró, i res nohi havia a la ñnestra, arrepenlinl-se de 101 cor de loque havia fel mal Iet durant l'any i fenl el propósitde no tornar-hi rnai més.

Després mira els balcons del veinat i els va veu­re plens de paquets i de joguines .

-Joan, que no et lleves?, li deia la seva mareo1 qua n e nt ra a l'habitaci ó i ve ié el ñne stro obert, di ­gué:

-Pobre fill meu!-Ja em penso qué ha estat, mareo Aíx ó és

perqué l'altre dia vai g barallar-me amb e l Josep d ecal Fuster i Ji vaig d onar una bufelada. D'e ll sí quese n'han recardat e ls Reis, dones, mireu, li han portatun cavan i altres joguines.

-Doncs potse r sí que ha eslal aix ó el perquéels Reis han passat de llarg de la leva ñne stra-li diusa mareo

-jo em penso que sí, mareo-1 jo tarnb é m'ho penso, perqué em fas pren-

dre m olles enrabiades pel teu mal génil ; aix ó que joli demano a la Verge que el perdoni com jo el per­dono.

Jo an es posa a plo rar i digué:-Sí, mare ja ho veig. En [ose p no em feia cap

mal; vaig ser jo que li bus cava raons i de sprés livaig donar la bufe lada .

-Tens raó, fill meu. En Josep és un b on noi ,íncap ac d e fer mal a ningú. A rn és, el seu pare ensha ajudat molt des de que es va morir el teu pare,

doncs més d'un dia jo no hauria pogut encendre elfoc si no haguessin esta r els retalls de fus ta i els en­cenalls que ens ha donal.

-Jo us prometo, mare, que amre a veure en[osep i Ji demanaré perdó. Els Reis aixi es desenfa­daran i l'any que ve em portaran un cavall com elque ha n dUI a en Jos ep.

Despré s en [c an se n'an á a cal Fust e r i en Jose p ,e n ve ure'l, va recollir totes les joguines i es ficav adintre de la boliga, pensanl-se que Ji voJia fer unamalifeta. Pero en Joan Ji d igué:

-Escolta , [osep, ¿Vols donar-me una bufeta-"d a?El fill del Iuster s e 'l queda mirant.

-Si, home, m'agradaria que ho fessis , donesjo el vull demanar-te perdó.

En Josep somrigué i Ji digué:-Et perdon o d e 101 cor; i ben content de le­

nir- te per amic.-Ja ho vold rá el teu pare, despré s del que el

va ig fer?-Si no li vaig d ir res!-Que bon noi e ts! Per aix ó a tu t'han portat

aquest cava ll i tante s jog uines.-1 a tu , qué t'han portal?-A mi , res. Com que el vaig pegar...-D oncs, mira; amb el que m'han portat a mi

hi jug arem tots dos i sera de tots dos.Quan en Joan hagué marxal, so rtí el pare d 'en

Josep i abracant el seu fill, Ji digué:-M'has donat una gran alegria, fill meu. He

sentit la vostra conversa i ve ig que tens un eor bo ique s eras un home noble.

-Que trist den s er , pare, trobar la finestrabuida e l dia de Reis! si veste volg ués , Ji regalaria e lcavan a en loan, dones a mi m'agr aden més e ls jocsd e taula que m' han portat.

Quan en loan arriba a casa seva es traba un ea ­vall de ca rt ró que duia un paper penjat al coll quedeia: «A quest cavan és per e n loan». Es tornava boigd 'alegria, pero a l ve ure que era igua l que el d'en Jo­sep va anar a tornat-li. Pero en Josep li d igué :

-No , no . Aque sl cavall é s teu i encara quesigui ig ual que el me u, ai x ó no vol dir res.

-Dones on tens el teu?-El meu est á malalt.-Ah, si?, respo ng ué, no ereient-se 'l. Dones

rnentre Ji duri la ma lalt ia , aquest sera de tots dos.1 marxant-se'n d'alegria amb el cavall, deia:

-El cavall no me l'han d ut els Reis, pero siq ue m'h an portat una capsa d e bon s prop ósits quecompJiré d 'ara endavant.

Josefina Sola Segura10 anys

1"' PREMI CONTES

13

«fOTOS D'UN ALBUM fAMILIAR»

SATANÁS,

Al donar tomb a la fu lla de l'álbum,

e1s meus ulls es sem iren ferits al topa r amb

un retrat de «dimon i». Aque lles banyes,

aque lla coa i tora la indumentaria negra j

vennella em bo lcallada per una esplendida

capa arnb esclav ina riberad a.; era tal un

perso narge. El cap cobert per una capu txa

arrapada que no m és deixava veu re un rost re

esfereü d'ul1s neg res ¡ dilatarles órbites, unes

celles negrfssimes i poblarles que s'em marca­

ven. les eues cap dah als po lsos que ti do­

nava un aspecte sem i-o rient al, i aquella bar ­

beta retallada en punta ~ com a bóe - l'aca­

bava de fer més sinistre.

E ra el rneu pare caracrerirzar pe r repre­

senta r a «Satanás» de «E Is Pasro rers», espec­

tacle de les Festes de Nadal tan ent ran ya­

bIes en el nostr e país que sens e aquestes re­

pre sentacion s rnanca ria quelcom mo lt est i­

mabl e especialment ent re e1s infan ts.

D 'aquestes rep resenracions n'he senrit a

co ntar mil anecdotes, algunes de les quals

em plau recordar. Es ve u que an rigamenr al

reatr e d'a f icicnat s no hi col-laborava l'ele­

meru femen í i 'l uan en alguna obra cali a fer

sortir un a don a s'hi ves ria un acto r qualse­

vo l deIs que es dispo sava. Així, dones, en

les represenr acio ns de «Els Pasrorests» elpaper de la «Mare de D éu» fou assenyalar a

un xicor que tenia una veu de baix-profund

i penet ram que ressonav a amb cen a ranera,

amb l'agravant d'un incipient bigorer que

eo m.enlJava a mostrar-se ben ufá. No cal di r

l'efect e jocós que provoca en el p úblic veu rea la «Verg é Marfa» amb bigoti.,

Ce ntava, tam,IX, que en ocas io ns es

perdien en el dialeg per no sabe r-se pro u b é

el pal.er i, si no entenien a l'apuntado r, e1s

calia improvisar. En un a escena ent re «Sata­

nás» i «L lucife r» no va reco rdar-se del que

havia de dir , i, per so rtir-se' n digu é «Adéu,

Satanás!» i escapa fent mu tis pe r un lateral.

En ah ra ocasio, el que feia de «Sanr I

josep», home un a mica entrar en anys que

era electricista, s'ideá un s efectes de lIum

mo h engi nyosos i el que s'encarregá de fe r­

ho fun cion ar, indecis -a l'hora de la funció­

va preguntar-li el que i el co m per assegu ­

rar la seva efecrivirar, i I'ho me pe r millar

explicacic Ji féu una not a amb el c roquis.

Me s, co m que li fallan m és o menys la vis­

ta, es posa les ulle res per tal de veure-ho

bé, 'lu an el rraspum li don a presses perque

ha via d'emrar en escena, amb la precipitació

es descuida de rreure 's les ulleres i es pre ­

senta da vant del p üblic amb la seva n inica,

les seves sandálies i la vara florida, és a dir,

amb tot l'abrllamcnt del per sonatge i época,

i les ulleres modernesJ

Aixc i més m'ha : recordar aquesta fo rografial

Francesc Paradell

DISCOTECA s- FASEGran revet ll a de t i d'any

Xampany y Coca a «gago»

SERVEI ElECTRIC BOBINATGES I ACCESSORISSERVEI OFICIAL

TEMPS

ENRERA

BAR MONT8ERRAT

SE R VE I D E T APES I EN T R EPA NS

EL8 DE8I TJA BONE8 FE8 TE8

CANALS ASBERT S.L.

ELECTRICITAT - GAS - FONTANERIA

lNSTAL'LADOR AUTOR ITZAT D.!.

DESITJA A TOTS BON N ADAL

810.- Pa ssare n per la Vila e ls capitans de Carlemany,

A demar i Ba ra.

976.- E l com te Bo rr ell i la seva muller Leogarda ven­

guere n a Gui tan el , ~aste ll d e Queralt a m b el seu

te rrn e pel p re u d e 200 peces de plata fina .

984.- La casa dei s C e rv el ló e ra se nyora d e is caste Jls de

Querol, M o nt a gut i P inya na.

1019.- H uc de C e rv e lJó d o na a l seu f ilJ A la m an e ls ca s­

tells d 'Agu iló, Roq ue ta i la m e ira t d el d e Sta. Co­

lo m a.

1068.~71.- Entre e ls d it s a n ys Guillem Be mar d e Q uera lt p a r­

tici p a en la crea ci ó d el cod i d e Bei s d e Cata lunya,

conegut pel no m d 'Usatges.

11 13.- Bereng ue r Guillem d e Q uera lt va te r d ona ci ó a

Analguis d e l caste ll de Q ue ra lt i d el seu terme.

1116.- Es va fe r a P oble t el te starnen t de P e re 1 d e Que­

ralt.1238.- Pere 11 de Queralt tou d els p oc s noble s que pren­

gueren pan en la s ignatu ra d~ l s p a c te s de la re n­

dició de la c iu ta t d e Vale ncia ,

1912.- F o u fundar el cor d el Cent re Ca t ólic d'Obre rs.

14

Sant- [ose p . 1 Tel. BB 02 B2 J osep M. a

COIIRANDES AGRICOLA I RAMADERASANTA COLOMA DE QUERALT

-Comtel vite . oberte a tots el vents,de q lori ós historial L . tamb é greu!Tens preuats ves tigis m on umen talsque el do nen prestigi i gran relIeu.

S'escamp en sota el ce} tan darel senyoriaJ castelJ j temple de Bell-lloc;sobresurt el m ajestuós campanari fonts ceremte áes de coure al broc.

D 'aqueJ1 Corote boütter j covardque morí en infaust esdeveniment ,sorgí el reneixement, més tard,renovelJant la reca vigorosament!

' 061;,1 MEliT

01" li110'j , l e(,.I<SrAC¡ Ó

F1GUEROLA

-Al f ossar , ca ra sol íxen t.la vella olivera s 'asseca i equen te;J'absis de romé nic escaients'esqu erda i... la visto espanta.

SAN T MIQUEL DE MONTCLAR

-iTan alta ésodieu,la muntany a de Sant MiqueJ?-Pugeu-hi i veur eucomos 'ap ropa cap al cel!

SANT MA GíDE LA BRUFA GANYA

-Sinuós paisatge d 'abruptesa,sentar d e boix j rom eni.ro miatge d 'eterna flam a encesacap a Vós, Pr oto-m ér tir Sant Ma gi!

CASTELL DE QUERALT

-Capdavanler de la serralada ,pa r ets ru ínoses L . sol ííud ,historie i J/egend a obljdad a...elt i u penya/, gegant aba tul !

SANTA PERPETUk D EL GAlA

-Par a lg e p ictoric i // uminós ,pob/e que s'arrapa cap amuntttns a dalt e/ cestell r uinos.:exode, solitud i de p ineda p erfum!

Sta. Ca/om a de Quera /t, febrer, /976j. Camins

EL CONTROL DE LES VER RES

L'ob je cti u final d 'una e xp lcta ció deverre s és l'obtenció del rnajor nombrepossib le de garrins per verra i any.En la consecució d 'aquest objectiu in­tervenen d ifere nts factors tots ells im­portants , com són la raca. sanitat , ali­mentació, maneig, e tc .

Un aspecte important dintre delmaneig és el co ntrol adequat de Is ani­ma ls

En el c icle p ro ductiu de la ~erra

hí han una serie de dates que es ne­cessari te nir presents; aixi con~-é sa­ber en tot moment si una verre estaen gestadó; data de previs io del . parti quan s'ha de preparar-la per .a e11;quan és té de desmamar etc. CorÍfiara la memoria tates aques te s dades potportar-nos a descuits que faran que lamitja de garrins produits per verra iany disrninueix i.

Una so lució senzilla per evitar lapossible d isminuc ió de productivita tper aq uesta ca usa és di sposar en l'ex­

p lotaci ó d 'un «p lanninq» que ens vagiindicant d ía a dia i pe r a cada ve rr atates le s cperacíons a re alitzar.

Hi ha «p lannínq s» de diferents ti­pus i tot s van bé, pero p er la sevasenzillesa avui d escriurem el «plan­ning rotatíu».

Consta amb essencia d 'un disc ca ­le ndari amb els 365 dies de l'any quegira sobre un eix central, i sobre e lles col -loqu en sis cordons que ens in­d icaran le s diferents operacíons a re a­litaar en e l cicle productiu de les ve­rres. (Ve geu la figura) .

Pe r la seva ut ilitaaci ó nece saíta ­

re m tenir le s ve rr e s identificad es cadauna amb e l seu número i di sp osar pera ca da un a d 'ell e s de dues xinxetesde dife rent co lor amb el número de laverra escrit,

Invariablemen t, ca da jornada esfará gi rar e l di sc p er a situar-lo en ladata d e l día. Quan es produe ixi elp ar t d'una yerra una xinx e ta amb e lseu número es col-Iocar á a so ta delcardó que ind ica PART, i a l'ana ra~anc;ant el ca le ndari aquesta xinxetaassolirá l'Indicació d e DESMAMAR.Als tres d les d'efect uat aques t, es vi­gilara la ve rra fins que surti en zeL

Un cap feta la monta , es canvia rála xinxeta per una alt ra de d ife re ntcolor i es colocara. a so ta de l cordcque indica COBRIMENT (des d 'aquestcordó fins el part hi han 114 dies). Als21 die s del Cob rime nt es troba DIAG ­NÓSTIC GESTACIÓ. Si la ve rr a to rnaa sortir en ze l e s cobrir á de nou i esretrocedi rá la xin xeta fins e l cardó decohriment. per ó situant-la en e l cercleratllat (segon cob rtment). En e l cas dequ e no repe teixi ae l, la xinxeta aniráavancant fins arr ibar al s co rdons queen s informen d e qu e e l part esta pro­xim i hem de preparar a I'animal.

Ve iem, dones, que el maneig del«p lanninq » és mol t senzill i d'una ulla­da ens informa de tates le s operacionsa re alitza r. Amb ell es pot controlaruna explotació per gran que sigui i elseu lis és ja recomanable a part ir d ele s l a verres.

LLUCIÁ ALQUEZA R

FERRAN DO LTRA

15

L'auca de la loter íaque és la broma d'un sol d ía

So rt im al carrer amb catxaca,Veiam si tindrem prou traca

a e sco llir un b on bitlle tque el núme ro s ig ui ma quet.

Qu é hi ha , aquí, qué passa?En aq ue st sí q ue hi ha tr ac a .

Uns números tan dibuixats ..e s ta mpats , tan ben clavats .

Es co sa de «La Segarra»,q ue amb un cert ( qué» d e barra

un d é cim se n'ha compratque no costa gens barat,

i exhib int g ran g osadiaexplica, d ia per dia,

q ue e l «SeUII és el quin treu rála «qrossa». Sino e s veurá.

Per roa p art rn'hi jugariala paga d e tot un di a ,

q ue e n el mome nt pre cís- q uan la «g rossall fa un incís -

tots serem ben milionaris .1 per poc q ue t'hi encaparris

se ra quan e t penedír ásde no haver comprat, tot ras ,

to ta la seri e sence ra .T'aniria de prim era.

Per ti ja ha arribat el diaen qué surt la lot eria .

Pero q uin dia , x iquets![a no ens podern te nir drets.

i e ns sentim pe tar de dentscom si fóssirn un sis-cents.

Engeguem [a l'aparell.L'orella ben • prop d'el l.

Le s rnans re caragolade s.Les galte s b en esblaImades

i als d its uns tremolinscom si no e stéssim b en fins.

1 per si anessin mal dades,quan ja han «canta r» vint ve g ade s

posern a prop el co nyacper salvar-nos del sotrac.

Una co peta al pajdori ho resistirem millor .

Val ga 'ns D éu , quina ang un iad apro d ue ix la tal «cantada »!

Nosa ltrea , en tre tants mil sprou vc le rn estar tranquils ,

pero é s ta nta l'emodóq ue s 'emboira la raó.

1 p er fi , santa paraula!d e s d'un cap d'aque lla ta ula

salta com una cane éun número b en rodó,

convertint en potentataquell que ho ha e ncertat.

Som no saltres? Potser sí o potser no ,pe ro sernp re é s bona raó

aixc q ue t'hem d it, amicque no vols g astar ni un pic

en la nostra loteria .Que no ho saps que vé d' un dia?

Pe nsa en el que et pot passarsi un b ille t vas a co mprar

Que no el compre s? No treurá si te 'n ben penedír ás .

Escolta un consell rodóque e t dóna la Reda cció:

Vés a comprar loteria.Que no hagis d e ma leir el d ia ...

El poetatoc at de la xa veta

TRANSPORTS CANELA

els hi desitjen bon Nadal i feliC; any nou

FERRERIA

JOAN CO R BELLA

Sta, Colorna de QueraitItalia . 13

SAN TA COlOMA DE QUERA lT

Te!. 88 0334

FERRETERIA 1 ARMERIA•

SANTIAGO SOLE

els hi desitja molt bones Pestes

TA LLER DE REPAR ACIÓ D'AU TOM OBILS

J . DOMINGO FRANQUESA

ELS GA RA NTlTZA ELS SEUS SERVEIS

BAR ROSASERVEI DE BAR I CAFETERIA

16

Ntra . Sra. de la Merce, 14 Telf, 880497 Desitja als seus clients Bon N adali millor any nou

srA. CCl.bMAOE' t¡lCERAl-T

-'-_a_a-'-a_. _.....- .- .-'-'.- ', ,-

FOI2-Es" • _ , ...' .......

LA COMARCA

EN MA RXA EL PLA D'OBRES I MILLO RES TERRITO­RIALS DE LA ZONA D'ORDENACIÚ "LA SEG ARRA»AMB UN PR ESSUPOST DE 124.755.ÓÓO'- PT ES.

Com vá re m ava0s-ar e n la re vista el m es p a ssat. ha estara uto ri tza t pel M inist eri d'Agric u lt u ra un credit d e 18.606.827p ts. p er l'a co nd iciona m e n r d'un camí q u e enflacará Sta . Colo ­ma amb Eo res, passant p er Co n esa. Aquesr via l que rindra unalongitud de 15 Kms., consistir á e n un cami de rerra terma de 5mts. d'amplada amb una soj a de graves compacrades de zoc m . de gruix . El pressuposl p er la construcció de l m ate¡x é sa p ro x imada m e n r d'un m il -li ó de pessetes p er kil ómetre, i esp reveu que e n el tra nscurs del seu irinerari es consrruex in 46c la ve g ueres que permetran uns correctes desai g üe s, e vitan r entemps de pluges que el cam i e s con ve rteixi en una ras a. coroha passat aquests darrers a nys e n el cam¡ que cond ueb, a laCa sa b lanca o a l Codony. La inici a ció de le s obres es pre veu enun p ri nci p i p e r la primera quinzena de desembre, despr és e sveu ra n interrompudes durant un mes per co incid ir aq u es ttamps a m b les va ca n ces del perso nal que pendrá p an en lesobres. Una vegada ree m p re sa la tasca duran t la p rim e ra q ui n­ze na de gener, c o m p le ta ran I' it ine rari fin s a Pores, o n es p reve uque hi a rribin entrada ja la primavera . Aquesta millo ra , de granimportancia per la roda lia de Sta. Coloma, permetr á, e n unadal a no mole lIu nyana un comede acc és a te tes les finques quetr av essa l'esm e n ta t ca m í essen t els a fec ta ts qui primer gaud i­ran de is a va matges d'aquesta reforma .

Com p e nd re m millar l' abas t d 'aquesta noticia si recu le mfins l'a ny 1976, quan el d ia 8 d'abrtl, pel decret 1236 es va acor­dar l' actuaci é d e L'IR YDA (I n st ituto Naci ona l de Reforma vDesarrollo Agrario ) e n la zona.d'o rdenac i ó d e les prov ínc le s d eBarcel o na, Lleida i T a rrago na. El s Mun ic ipis d e la P ro vinc iad e T arragona es va ren ag ru par so ta la ca pcalera de la nostraVil a i ampara n t-se e n e l d ec ret 1934 d el 24 de J u lio l d el 1969,e l d ia 17 de desembre de I'a n y 1976 e s vse rn b rc d ia 17 de d e­sc m b rc de l'any 1976 es vsembre de I'a ny 1976 es va consti tu irla Junta Co m a rc a l de la provincia d e Tarragona , quedant esta­blerta a l'A junt a m e nr de Sta. Coloma, sota la presidencia delCap provinc ia l de IRYDA . Int egren aquesta Jun ta Co m a rc a l,els municipis de Cones a, Fore s , Llorac, Passanant, Le s P iles,Querol, Santa Perpet ua del G a iá, Saval l á de l Corn ta t, Va ll fogo­na del Riucorb i Sta. Co lom a a barca n t entre to ts una su p e rf ic iede 31.742 Hes.

La p ri mera fase del P la d'obres i millare s re rri tori al s d e lazona d 'o rd e na ci ó d'explota cions d e «L A SEGAR RA») a la pro­vincia de T arragona, contem p la u na inv ers ió d e. I'E s tar e n elsm u nic ipis rel a c io nar s a m b un im p o rt de 124 .755.000 '- ptes-, d ele s qua ~s. 101.12 6.500 '- ptes. se rie n com a su bvenci ó, i la restaru,23.628.50 0'- pts . en fo rma de c re di t a u n inte r és m ole baix.Aquesr P la es p odria re su m ir en le s seg üents m illares:Xarxa. viaria c o m a rcal91 Kms. de camins d e les cara c te rfsriq ues esrneruades al co­m ens-ament de l'artic!e, destacanr els 15 kms. de Sta. Coló ma aFores; Sta . Coloma - M o nr a rg u ll 3 K m s.; Sta. Co loma - Les R o­ques - Argensola, 7 Kms.; P ontils - Vallespinosa - Sa u m e lla , 12kms.; i a lt re s flns a co m p leta r 13 itineraris d íferents totalírzan tla longitud e sm e n ta da , a m b un p ressupost de 91.000.000·-depresoMiJlora i aco nd ic io na m e nt de I'a ba ste ixe m e n t d'aigua potableAquest a p a rta t con te m p la l'a basreixement d 'aigua a Sta. Colo ­rn a , Les Roq u es, La Pobla i AguiJó. La in sta la ci ó comptariaa m b una. ~~p ~a c i ó d 'aig üe s a Les Roques d 'u n cabda l ap ro xi ­ma t de 100.00 0 li tr es per hora . U na bo m ba im p u lsa ria I'a ig uafin s Ag:u iló i des d 'all í, ap ro fi ra n t e l desnive ll, es podria a li ­m enta r una g ra n extens i ó de terreny g r ácies a un dipbsit ques 'h i c o nst ru ir¡a, d 'u n rrnli ó d e li t re s de capac itar. E l cos t de 1'0 ­br a s'c st im a en 17.000.000'- de pesse tes.Ins taHa c ió d 'una eSlació depuradora d'a igües residua ls i m illora de cl a \·egueresLa insra l-laci ó d'una dep ura dora tamb é est á.p rev is la en aq ue stPl a de mi llores . El cost p rev isr és de 8.235.000'· pts. i s'In stal -Ia­ria ap ro xi mada m c nr a 700 mts . d'on a ra h i ha l'escorxador mu­nicipal.Aq ues t P la inclou tamb é la m iJIora d e l'aba st eixernent d 'ai guap().T ~ 1?I.e. a Le s P iles , Conesa i Pa ssanant, p e r un import toral de5.3 00.000 '- pts. i la insta l-laci ó d e b a scules Municipals a Be ll ­ta ll , Saval l á delCorrnae i Vallfogona del Riucorb, per un i m ­p ort tota l de 3.220.000'- pts.L'envergadu ra de IOt e l projecte i e l vo lum d e le s quanr itats es­menrud es, no oferien fins a ra la seg u re tat d ' ésser un dia rea li ­ra r, pero I'Ini ci de le s m ill ores a l ca m ¡ de l Cod o ny com a pri­mer object iu inmedia to ens inspi ra un xi c més de c o n fia nca idona peu a pensar que en un furu r no m o lt llu ny á es podriacom p le ta r el pla de millores que aquí hem ressenyat.

ZERO

17

INFLUENCIA DE LA SOCIETATDE CONSUM

EL PESSEBREVIVENT

De tots es coneguda la Iorca d 'a tra cció que té la socie tat d e censuro e lsnastres di es. Sembla, talment, la deu de la fel icitar i del benestar. A la practica,qui rnés qu i menys, ens trobern perplexes en el moment de decidir .

Potse r ens ajudar á aquesta cu rta reflexió:El q ue cal evitar

- Deixar-nos endur per l'engranatge econornic, absorbit per produir i gastar.- Deixar-nos captivar per la publicitat.- Mesurar le s persone s per la butxaca .~ Fer accepció d e pe rsone s segons la categoria social i e conómica.- Viure i vestir luxo sament.- Presentar un cr istianisme que accepti i justi fiqui situaio ns ínjus tes.- Volg uer allargar mé s la máneqa que e l b ree

El que cal ter.

- Intesificar entre nosal tres el senti r de llibert at i solida rit a t.- Preocupar-nos més per ser que per te nir .- Viure la germanor amb tots els hornes, sobretot arnb els rnarginats .- Lluitar políticarnent en cont ra de les di ferencie s escandaloses.- Valorar rnés la justicia, la llibertat i la pau que l'ordre.- Buscar temp s per viure i pensar.

Foto Cesejoa na

Am b seixanta infants de Sta. Co lo­

ma i rodalia i la pa nici pacio de més de

c¡uarant a fam üies, la dircccio d' en Mar­

ce! Panadés i l'ajut del grup de [oves

del GRA:\ER, es rom a a fer el pesse­

bre d'e nguany.El munratge és tot alment diferenr

de l'any passar, i es desglosa en els se­

güents qu adres: la masia cata lana,

l'anunciació a la Vergé, I'anunciaeió als

pasrors. la cova de Betl em, la fuste ria

de Sanr josep. la con deis Reis

d'Orienr. j esús voltar d' ángels. les figu­

res del pessebre i el despat x de Mossen

Segura.

Les represenracions seran els dies

següents: d issabre 22 , so lsament per fa­

miliars de is acto rs, d iumenge 23 i di­

mecr es 26 pel públic en general. L'ho­

rari sera de do s c¡uarrs de sis a dos

qua rts de nou de la tard a, el preu d 'en ­

rrada de 25 pte s. e1s adu lts i a 15 preso

els infams fin s a 10 anys . El local de

represeru acio és e1s estab les de can

Bru ner a la carretera d' Igualada.

La rep resentació esta dedicada a

Mossen j oan Seg ura en el ce nte nar! de

la publicació de la Historia de la Vila i

tam b é en conmemo ració de les fesres

de l'an y inte rna cional de I'infanr, dones

cal rem arcar que l'edar d'aquests joves

acto rs va deis qu arrc als deu anys. Es ­

perem que ti ng uin forca exit.

(2 ECfA L1:USUBSCR\Pc.iot.lSi <;:>VEDE\.l coMA "REí~"

UN Bo~

RE4AL.DE' 'REiSl'

-

Peli del Ccstell sin

STA. COLOMA DE QUERALT

LA SCGAnRA

la

«EL CAFE DEL JARDI N»(Continuaci ó )

Un escrapuló d e jerdi. si voleu,una miniatura d e vuit m elles de q ua­dre, peró així i tol ¡ardí. qu e a mésdeIs minúscu/s parterres í roserar ta­pissant perets, hi havia encara lJocper la cascada , una cascada seca isense aigua. peró aix í i tol en de jenl a cascada í q ue llufa a son p eu ungrup escultórico A l belJ m ig d el j er d is 'enJairava un rejoli d' eique ambpretensions de broJJa dor en q uina tas­se hi nedaven uns peixos de coJorsque per ve ure 'n de se mb Jants ca/ iaanal a Barcelona a la cascada d elpa rco To l eslava tan ben distribuií iap rofi tat q ue sembJava un j er d i de ni­nes, j enca ra q ueda va l/oc p er /' escaJaq ue d el raval anava a l a g alería j

p assadís p er la sala de b all.L'lsidre. el Gravat i el joanet,

eren els m ossos q ue atenien la pt éct­da clie ntel a, qu e p er el temps d e ser­vir -los ja en sabien sos gustos , qu emolts cops ja satis leien ab ans d 'obrirla boca, peró si per cas ana ven dis­rr e rs. la Francisca els posa va a to soIsamb el gest o la mirada.

El/a des de da rrera el taulel/, po­sat en un racó de la sala i al costatde la cuina , com reina en son trono,dom inava i dirigia tot lo traü t de lesdues sales que per la cuina es comu­nicaven.

Quan estava en funcions, de caraal n eg oci, ningú no hauria dit que fosaque l/a ap acible ma trona que els diesde lesta sorti a amb aquel/a parsimó­nia i aire burgés, per anar a missamajor amb sa mantelJina de seda irand es i els rosaris a la ma .

El Cale de l jardÍ tenia més decafe que de jardí, com a cal Modestotenia més de Francisca que d e Mo ­desto, ja q ue el/ . l 'amo, només feiad'am o, un amo p assi u i d 'incognit.Com si la seva missió només los de ­corati va, era el que leia q uatre qu anen faltava un per la manilJa o dona vaconversa a qui en volia .

Ell era el senyor Modesto i re sm és. Amb el seu casquet ro dó, q uem ai n o deixava. ten ia tot aJ'aiTe d'unb urócrata retirat. Amb la pres en taciódeIs seguros (( La Catalana)}, (( La Pre ­visiónJ) i alguna cons ulta q ue evaq ua­va al seu de spatx d el pis, ja en teniaprou; lo demés no era cosa d 'ell. Dep ujar la casa ja en sabia p rou laFrancisca. que era m estra de l'o lici.

L'altra sala , la del ((Sa lón del cri ­men», que li de ien, no ten ia la m és

p etÍta sem brenca amb sa veine delsaló calé: al/f res de luxe ni orip ells;allí tot anava directament de cara a lafeina.

La porta de cor tine tes verm eJIes jade ia prou que al seu darrera tat erapleb eu í vulgar. En llo c d 'otom anes unbanc de lusta emp otrat a la pare tdava el volt a la sa la. Un ba/có allons í finestra per b anda, com q ualse­vol casa norm a/' acabava de do nar-liun to cesote.

Davant d'una de les linestres, elbilJar; la p astera q ue en d eien, potserperq ué al/í es pasta va el pa per al­g uns, amb la suor deIs altres. Dav antl'a ltra la taula rodona amb el tap elver a. la taula q ue ar a en di uen «cemi­lle». Si a J'un costat s 'hi tal/aya «m on ­te», a l'altre s 'bi tete el vínt-i-cinc o hicorrien els daus de b ones i m ales ode blancs i negres. Tres o q uatre tau­les m és omplien la sala pels set im ig , dino u i burro.

AlIó era, majorrnent e ls dissabtes,una especie de b orsa on e s cotitzava isovint es lonia la setma nada cob radaaquell ate . Hi havia dies q ue hi corriala m oneda com si los al ba nc d'Esp a­nya ; sobre tot a les tires, que venienels talladors de lora a ler la lelicitatdeIs que l'esperaven de les cartes .que per les cases eren dies de granbatuda. de colJita p lena. q ue no es ­guerrava ni cap lira ni m ercal. tant sip lo via con si le ia so l. Els di um enges ala tarda. sino d e gran b atud a al me­nys s 'espig olava, no de ixant parar lamaquina.

AI/f es feia el joc del qu into. unjoc divertÍt i rapid a J'a/c anq de totesles inte l·ligéncies i fortunes. pintorescper la mena d 'argot q ue s' usava alcantar el número de les boles queana van sor tint del bombo. que el queera quinto o no venqa tenia de dema­nar quart i ajuda al veÍ p erqué liaclarÍs lo que sign ificava. (da niña bo­nita». ((l'avi)). (( el punt de do nes" . (( e lprim er de mil)}. uSan t josep '). (( arrib a iabajo,). (t Ia pa ta de perro)} , ttles ba n­deres d 'lt¿lia )}.ales carabasses deMontroigJ}, etz. etz .

Com que aviat J'un o J'altre tenienplenes les cinc casilles d eIs núm erosque es canta ven i més qua n eren tren ­ta o q uaranta els jugadors, vet aquÍque cada cinc min uts es leia quinto icada cinc m in uts es cobra va el que enleia i cada cinc m in uts paga ven els

altres. Co m q ue es le ia de d eu cen­tims, jugant q uaran ta tocaria cob rarquatre pessetes, m enys els d eu cen­tims q ue es qu edava la casa , p eróm ai ningú no va ten ir temps d e contarla calderilla que t'entregava el q ue escuida va de pagar i cob rar, qu e sem ­pr e era un de la casa; prou leina hihavia en trabar els números que ja escantaven p er reemprendre altra vega­da el jo co

Negoci rodó í rap id qu e anava dedre t al calaix del taulell. La tarda d eldi um enge. encara q ue no los de granb atuda , tenia molts cinc minuts.

Perqu é no hi laltés res. la casatamb é tenia la seva sala de ball, comera de fet en tot calé í societat í du ratemps que aquesta casa i el calé d 'Es­panya eren les dues úniques sales enq ue es ballava , am b J'anomalia d equé la de J'Estrel/a, més gran i ambm és comoditats, re stés tancada.

S'hi leia bal/ cada lesta i per tataorq uestra, p iano i manub ri q ue el Te tes cuida va d e roda r.

Anys i més anys navega am bb ona m ar i vent en p op a, portant ex­pert p ilot que sab ia sortejar els es ­culls i temperis, pero els vells s 'aca­baren i vingueren els joves i un noup ilot vo lg ué cond uir la na u per nousmars plens d' esculls de m al sortejar, j

la nau, do nan t bandades, p erd entbrúix ola, i timó, m erx e alg un temps ala deriva fins que va tocar fans i s 'en­cetll é,

Es que es pensé en reviure aquelltemps de l calé del «Com ercio» i caféd '«España J} , e/s de le s ale gres cuple­tistes, veient-se in vadit aquelI Saló n ­café, tan apacible í morigerat, per lesest ridents rial/es de les modernesEves. Que en deien ecs mere res». S'hitnstet-ts piano, per no ésser m enysque el Calé d 'Espanya , per donar-hiconcerts am b 10 que abans en dejen«flam enq ues» i ara en di uen artis tes . (!)

Co m ramada q ue destripa el llop,la vel/a parróquia d 'aquel/ apacible((salón», va buscar un altre soplui gm és q uiet.

El tractar amb joc i do nes alegresés tan peril/ós com tractar amb oJi ino taca r-se.

Aquell ba rco s 'encatl/a; ja inva1idper la navegació no es traba altra so­luci ó q ue ve ndre la carcassa. Avuining ú diria que en aq uel/ tros del ca­Trer Majar, ja net d e voltes i porx os ,

.hagués exis tit m ai el (( CA FÉ DEL JAR­DÍN)}.

josep Moix i Marimon( Martí Mas Gener)

El sas tre Martinet

1 9

I'acudit per mareel

~IGUtUBONS iC.,ALLADE"TS ({SINO AquES ~AtJy, ELS RaSUS PoRTARA~ ....

•

CARllllfSDEL

"PARO"

FUTBOL

Els resultats que aques t mes ha ob ti ngu t lequip de

la «penva: han estat bast an t dolents, peró sembla

ser que en els dos últ ims part its s'ha expe rimentat

una m illor a, ja que el pr imer partit que han gu anyat

en el present campionat ha sigut a camp contrar io

El joveni ls estan fent el que pod en, peró sembla

que en aques t pr imer any no poden pas massa.

RESULTIXTS:

Pen ya B. l - M asquefa 4; Rebrot 4 - Penya B. 2 ; Pe­

nya 8 . O - Sant Joan de Mediona 2; Copons 1 - Pe­

nya B. 3

JO VE N ILS

U. M on tserrat 3 - Penya B. 1; Penya B. O - La L1 a­

cun a 3; V ilanov a del cami 10 Penya B. 1

BASQUET

Els d iferents equips del e .B. Águiles esta n t enin t uns

resu lta ts bastant dispars, ja que mentres l'equip se­

nior mascu lí, degu t a les sancions i que diversos ju­

gadors esta n fent «la mi li», no va pas massa fi, al

igu al qu e I'equip senior fe rne ru, en el que les seves

jugadores esta n bastant per sota de l rendiment que

20

poden donar, I' equi p infantil mascu lí esta portant a

t erm e una te mporada bastant bo na. Encara que els

resu lt ats sembl in cont radictor is.

RES ULTATS

Infantil masculí:

La Sa lle Reus «B» 51 - e.B. Águ iles 26; e .B. Águ i­

les 71 - e.B . Montblanc 27; e .B. Ág ui les 53 - e .B.

Va lls 75; La Salle Reus «A» 89 - e .B. Águi les 38;

Se nior ma sculí:e .B. Cata l ónia Tortosa 69 - e .B. Águ iles 4 7; e .B.

Águiles 3 7 - e . Gi rnn ástic 75; e .B. Ág ui les 37 - e .B.

Va lls 4 7; e .B. Móra d'Ebre 74 - e .B. Águiles 30 .

Senior fem ení:

e . Gimn ást ic «A» 65 - e .B. Ág uiles 24; e . Girnnás­

tic «B» 38 - e.B . Á guiles 32; e.B . ea mbrils 31 -e.B.

Águ iles 58 .

N OTA :

e .B. Ág uiles.- El número que ha sorti t pr emiat en el

segon sorteig del xai és el 106, que caduc ara el

3 1-12-79.

Josep M .'

Ja ets subscriptor de LA SEGARRA?

LA CUINA DINAR DE NADAL

Coro que s 'acosta Na dal, comenc;arem amb un ban e ntr emés de gambes o llagostins.Es compte n tres per cap, amb espár recs i ous dur s. Les gambes o llagostins e s poden fer a la planxa o fre g its , coro tam­

bé bullits tres minute. En una p lata rodona bastant gran s 'hi posa un renta-fruites al mig, no massa gran. A dintre del renta­fruites una copa de xampany d 'aquelles amples. Tal al volt del renta -Iruites i penjats a la copa s 'hi posen els llagostins, po­sa ts ben espessos perqué no es vegi e l vidre de so ta . Al capdamunt, al mig os 'hi posa un bcn raro de julivert s'hi posen elsesp árrecs i els DUS durs , sense e l rovell. Es poden omplir de patata , pesols . etz., i es co breixen de rnaionesa. També en llocdeis DUS s 'hi p oden posar uns emparedats de pa de motile tallat a tr iangles , fre g it primer. Es fa una pasta d 'anxoves i es po ­den omp lir. També es poden omp lir amb una pasta d e mantega, ro vells d 'ou dur, ben pastada que quedi b en fina . Damunts'hi po den fer unes flore te s amb pebrot vermell i cl ara d 'ou dur ta lla da a daue ts . Per les gambes o llagostins es fa un a maio­nea a o sa lsa picant . Es un p lat molt b o i deco rati u.

BESUC A LA CASSOLAEs talla a ta lls i es passa pe r farina i es fregeix amb b as tant d'oli. Una vegada fregit es posa en un a cassola í amb el ma­

te ix oli e s fa un bon sofregit de ceba, llaurer i timó . Quan la ceba és ros sa s'hi tiren dues cullerades de vina gre , una micad 'aigua i una mica de pebre pícant . Es tira per damu nt d el besu c i s 'hi afe g e ix la següent picada: tres grans d 'all, ametllestorrades, do s rovells d 'ou dur, i e s desfá amb una mica del caldo del besucoEs d eixa coure uns vint minuts amb Ice moltbaix i ja e s pot servir .

Bon profit i b ones festes .Josefina Balcells

ENCREUATS1I0 R IZO :'\T ;\ I.S.-A. ~om gencric deis habit ant s de Sta. Coloma de Querah - B.Amoi xar - C. Fruita silvestre - D . l-ills o descendencia -Siglcs o rea ­nirzacio intern aciona l de les tcrrcs d' Ibcr o arncrica - E. Ilome incu hc. Sig les d'elerncnt qurmic - Con so nanr -1.'. El co nrruri d'igno ro - Unainfus ió d'h erbes molt concguda a Ang tatc rra . Al revés. perjnda - (; .Fenomen que quan plou fa sorol l i espanla les ga llincs . Sistema do­rncs ric i manu al de reixir la llana - 11. Co nsonnru que encapcala elmol de riu, TUC_ • Publicació periódica que surt cada dia - 1. Voca l.Es necessario al revés. Preposicio. Inc ógnita matc marica.

VE RTIC;\I.S.-1. Ca mperol - 2, Succeir - .l. :\ 1 revés. cric , Vocal rodo na , Comdiucn els anda lusos «ele», que és conso nant - 4. De paraula . Ce nso­nan r En castella. do na - 5. Noca musical Dcsamic - Ú. Fo rma ad­verbial de Iloc . l.lcrra que va abans de la «b» . ,\ 1 revés. exclama­ció de dolor - 7, j uguet . Al revés. plural. habilit ar pcr a ter cenescoses - 8. De la Brufaganya. 9. Bigues d'u n nrbrc Higadcs forrnmcntforma m una emba rcacio Ahmcru de tanna pastada arnb aigua j

cuita al forn

I.a solucio en el pr óxirn núm ero.,A

8

Ft---1--

I

CALENDARI DE FE8TE8Di a 2 2 : a 2 / 4 de 6 de la tarda. pessebre vive nt en representació ex­

clus iva per als pares i fami lia rs dels nens que hi intervenen.Totes les a ctua cion s del pe ssebre vivent es real itzaran a ca lBrunet (ca rretera d' lg ualada).

Día 23: Al Casal. a les 6 de la tard a. Con cert de Nadal d e lOrfe óSanta Coloma. Detalls en programes a pa rt .

De 2/ 4 de 6 a 2 /4 de 9 de la tarda. representació del pes­sebre vivent. Entrada: 2 5 pi s . pe r als gr ans i 15 per als ¡n­

fants.

Dia 24: A les 12 de la nitoMiss a del Gal l. amb la in tervencié de 1" 0 r­feó .

Día 25: A 2 /4 de 12 M issa de Nadal.A les 6 de la ta rda, rep resentacio d'((Els Pastoret s ». organit­zada pel C.B. Agu iles i realitzada pe r nens i nen es de l O a13 a nvs . Les entr ades es despatxaran de 12 a 2 del migdia iuna hora ab an s de la funció .

Día 26: Pesse bre vive nt. al mat eix Hoc i hora q ue la vigilia de Nadal.

Día 28: A 2 / 4 de 6 de la ta rda es pro cedí-a a baixar la ca mpa na ma ­jar de I'Església Pa rroq uial. pe r ra g l de res tau rar-la, op era ­ció q ue pe r la s eva espectacula nt at atre uré g ran no mbre dec uriosos.

Oia 31 : Festivitat de Sta. Coloma. A 2/4 de 12 , Ofici Solemne enhonor de la patrona de la Vila.A la nit . trad ic ional ball de f d'anv al Casa l, orga nitzat pe lsmossos de l re em ptac denquanv.

Oia 1: de Gener: Al miqd¡a. el patqe dei s Reis d'O rient recolfirá lesca rte s deis infa nte .

Dia 5: Gran Ca ba lga ta de Re is ¡ rep a rn me nt de joguines pe r a pentsi gra os .Es donaran detal ls en progra mes a parto

Oia 6 : Diada deis Reis . A les 6 de la ta rda, al loc al del Raval, orqa­n itzat per I'Esbart de la Vila. espe ctacle infantil amb titell es icancc ns.

Oia 11 : A 2 / 4 de 10 del ves pre. a I'Esg lésia parroqu ial. co nc ert del'Es cola ma de Montserrat . L'en trada se ra gr atu i"t a pe r a to ­thom.

21

.=. A:::i--a= J!ffl..'W'Y.- -... A-- -~~~

EL MILLOR REGAL PODRIA ÉSSER UN AUTOMÓBILDE LA NOSTRA EXTENSA SELECCIÓ DE V.O.

SEAT 127 4 P. LSR-12 S

RENAULT R-S RENAULT» 13111600 E

SEAT 600 E 1200 LS» R-6 127 2 P . SIMCA» R-6 TL »

» 1200 S» 117 3 P .LS

» R-7 TL

VEHICLES REVISA TS TOT ALMENT FINS AL DARRER DETALL,D'ENTREGA IMMEDIATA, PREUS D'AVUI. EMPARATS PEL MILLOR SERVEI

DE TRANSFERENCIES, ASSEGURANCES. FINANCIACIÓ(FINS A 36 MESOS) I POST-VENDA.

SERVEI DE REPARACIONSGARANTIES I VENDES A

STA. COLOMA DE QUERALT

TALLER DOMINGO

CARRETERA D'IGUALADA S /NTELF. 8801 74

A TOTS ELS NOSTRES CLIENTS 1 AMICS ELS DESITGEM

FELICITATS EN AQUESTES FESTES DE NADAL 1 ANY NOU

22

C/. GIRONA, 3 i 5 TELF. 8035263 IGUALADA

LLlEÓ DE [ATALli

La nosrra lIengu a és una de les m és riques de l'uni vers. Ten im mo ts i equivalents per a tot . E ls mals vici s, pero, 1

les barreges i conractes amb altees id iomes, principalment el cas te llá. han fet que la nost ra s' impregnés de ce rts bar baris­

mes que la des figu ren. Cal bandejar de la nostra parla i del nostre escrit coses com aques tes:

Ha fet un bon [rmaso -Ha fer un a bona frenada,

Es fu ndammlal dir -ho oc - Es fimomenfol dir-ho bé,

G asta mal ta freuura - Gasta malta frescor.Es deixá embaucar. Es deix á entabanar,

J a ha to rn ar del desterro - J a ha to rna r de I'ex ili.Diga'm aquell ditxo - D iga'm aquella dira.

1\:0 sé perqué aquesr dtJ¿mim - :\0 sé pec que té aqu esr desmratjamou.Les cad ires són de rejilla - Les cadi res só n de reixat.

No t'e nfilis al mostrador - (\;0 r'enfil is al /olllel/.

A roe de pla/il/oI - A roe de piaterers.Posa el bofal al gas - Posa el bar al gas.Gasra un a ampolla de 1110 sencera. G asta un a ampolla de Ilfixill sence ra.

Aques ts poes barbarismes qu e esme nre m formen pan d' un dieeiona r i dedic ar a aquesr rema cn cl qu al hi co nsten 1.900

barbarismes imposat s. . ¡ moh s [a acce prars - a la riostra lIengua, provinents del castell á. Tot s tcn cn el seu equivalenr en ca­

rala, la qu al cosa \"01 dir que, de no usar-los, no pcr aixo la lIengua caralana s'ernpobrirá. No hi ha encara en aques t die­

clonar¡ csmenrar els gal-lícismes ni els mo ts incorpo rat s d'alr rcs lIen gue s est rangc rcs. com l'anglcs. ctz.Alerta amb alto que die m i escrivirn.

AGENCIA RENAULTCONCESSIONARI CLAAS

MAGI RAMON 5ENDRACAL BOIRA

SANTA COLOM A DE QUERALTo

Mari a Albareda

PER ANUNCIAR-VOS

Ctra . de Monrblanc , 38 Te!. 880491

AJOAN MIQUEL DOMINGO

IMPREMTAels hi desitja bon Nadal i Fel; .;: any nou

Plaga Majar . 10 Te l!. 8800 16

Sta. Coloma de Queralt

AGENCIA DE VIATGES

ABELUX, S.A.

Inforrnació a Sta . Colorna:

BAR L'ESTRELLA - GERMANS GASSÓTe!. 88 04 02

JA TENIU LOTERIADE LA SEGARRA?

«LA SEGARRA))

DIRIGIR-VOS A:

RAMON ORGA

MARCEL PANADÉS

23

24

Més de 500 Oficines al seu servei.

SUCURSAL DE

SANTA COLOMA 'D E QUERALT