Alumnat d’Història de l’Art 2010-2011 Centre Maria Rúbies

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ARQUITECTURA Introducció: dades generals Nom: Santa Sofia de Constantinoble Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Feta construir per l´emperador Justinià Datació: 532-537 Tipus d’edifici: Edifici de planta basilical i creu grega. Emplaçament: Situada al centre d’Istanbul, antiga Constantinoble. Breu referència a l’autor: L’emperador Justinià va encarregar a Antemi de Tral·les, autor d’un tractat sobre geometria, la construcció de Santa Sofia de Constantinoble, l’únic edifici construït per aquest geòmetra i teòric nascut a Tral·les, Turquia. En aquesta magna empresa va tenir la col·laboració d’Isidor de Milet, reconegut geòmetra i arquitecte bizantí, auto d’un tractat sobre l’arquitectura de les voltes, director de l’acadèmia platònica i professor de les universitats d’Alexandria i Constantinoble. Context històric i sociocultural. Breu referència a l’estil: Constantinoble era la capital de l´Imperi Romà d´Orient, preservant les tradicions legals i culturals grecoromanes. Santa Sofia, d´estil bizantí en el seu primer període anomenat Edat d´Or, va ser construïda sobre una gran església que va fer construir l´emperador Teodosi l´any 404, aquesta va ser destruïda durant la insurrecció de Nike i a la vegada estava construïda sobre una altra església més antiga que va fer construir l´emperador Constantí l´any 360. Anàlisi formal i estilística de l’obra Materials: Maons i carreu en els murs, marbre en les columnes i el paviment, i planxes de coure en l´interior. Espai interior: Presenta un planta basilical de tres naus. En una fase inicial l’edifici constava, a més, d’un atri d’entrada o nàrtex i un iconòstasi, lloc on es col·locaven les icones, que separava el presbiteri de la nau principal, on se situaven els fidels. Al centre d’aquesta nau hi ha quatre grans pilars que delimiten un quadrat sobre el qual s’aixeca la gran cúpula de 31 m de diàmetre i 54 m d’altura. Aquesta estructura colossal se sustenta sobre quatre arcs de mig punt que defineixen quatre petxines que transformen l’espai quadrat en circular. L´espai interior és luxós, és l´espai més important, dominat per la gran cúpula on la llum és un element integrador. En alçat, les naus laterals mostren dos pisos d’arcades superposades, i el pis superior funciona com una tribuna des d’on els alts càrrecs podien seguir la litúrgia. Espai exterior: Destaca per la gran cúpula central que se sosté ajudada per quatre contraforts massissos. Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de

Alumnat d’Història de l’Art 2010-2011 Centre Maria Rúbies

finestres, i el color vermell del maó aporta una visió bastant sòbria del temple, que contrasta amb la brillantor dels elements interns. L´espai exterior contrasta amb l´interior. El primer era un exemple d´equilibri amb volums nítids sense decorar. Sistema constructiu: El seu sistema constructiu es adovellat, amb la cúpula sobre petxines d´uns 56.6m d´altura i 31.87m de diàmetre que degut a les seves finestres de tambor sembla estar ingràvida. Es va aixecar sobre un rectangle de 71 per 77m aproximadament. Elements decoratius: Com els murs interiors estan totalment decorats al entrar-hi la llum crea una sensació d´espai irreal. Les 40 finestres radials del tambor dibuixen un anell lumínic sobre el qual sembla que floti La “volta celeste”, que simbolitza l’enorme cúpula. Elements definitoris de l’estil: Les seves columnes són característiques de l´estil bizantí, amb fust llis i lleuger èntasi central; els capitells cúbics amb decoració vegetal, acaben en forma plana, es barregen els estils corinti i teodosi. L’aportació més gran de Santa Sofia a l’arquitectura és l’us de del sistema de petxines a escala monumental, que permet passar de la forma quadrada de la base a la circular de la cúpula. Anàlisi significativa de l’obra Funció: Era un centre de culte on s´havia de veure reflectida la grandiositat de la divinitat representada en la figura de l´emperador. Elements simbòlics en la distribució de l’espai: La gran cúpula central en torn la qual gira tota la construcció, decorada amb motius iconogràfics religiosos (Déu com a microcosmos representat en un cercle). Influències Influències d’altres obres: Respon a una síntesi constructiva sense precedents entre la tradició clàssica grecollatina ¾planta basilical, pilars de càrrega i grandiositat ¾ i la tradició oriental ¾ espai central coronat per una cúpula. La influència que rep el temple la podem trobar en les basíliques romanes, en el Panteó Romà particularment. Repercussions en altres obres: La seva magnificència va influir enormement en altres esglésies erigides a Constantinoble en època de Justinià, com Santa Irene ( s. VI-VIII), i va marcar un model que va ser reproduït a escala més petita a altres ciutats de l’Imperi.