SANTES CREUS BUTLLETÍ DE E ARXIU BIBLIOGRÀFIC

N.° 52 Vol. V I Any 1980 Palau de l'Abat-Plaça de Sant Bernat Calbó-SANTES C R E U S (Tarragona)

BENET XII I ELS MONESTIRS C A T A L A N S DOCUMENTS DE L A C A M B R A APOSTÒLICA*

Introducció

E l pontificat de Benet X I I és prou conegut a casa nostra : M.« Mercè Costa h a editat u n aplec de butlles en r e g e s t a ; 1 R i u s S e r r a ha estudiat algunes de les col·lectories apostòliques 2 i nosaltres mateixos dedicàrem a l tema la tesi doctora l , 3 així com uns pocs articles d'in vestigació. 4

Aquí i ara pretenem assenyalar uns textos de la C a m b r a , especial­ment de matèria econòmica, referents als monestirs catalans. Tota

* Comunicació presentada al I I I Col·loqui de Monaquisme Català. 1. Costa, M. M., Documentos pontificios para la Corona de Aragón según los

regitros del Archivo Vaticano. «Analecta Sacra Tarraconensia» 34 (1961), pp. 73-102. 2. Rius Serra, J . , La colectoría d'Almeraz de Cebrespi con el inventario de los

hienes del. obispo Colom, «AST» 15 (1942), pp. 364-369; Miscellanea vaticana, «Id.» X X I I (1949); Ferrer Peyron y el monasterio de Pedralbes, «Id» 13 (1937-140), pp. 75-77; La legación del cardenal Luna en Espana. Servicios comunes, «Hispània Sacra» 4 (1951); L'arquebisbe de Saragossa canceller de Perre III, «AST» 8 (1932), pp. 1-62.

3. Trenchs, José, Aragón y la Cdmara Apostòlica bajo Benedicto XII. Tesi doc­toral multicopiada, en tres volums. E l primer dedicat a la Cancelleria apostòlica, el segon a la Cambra, i el tercer, a les col·lectories. Barcelona 1971.

4. Trenchs, J . , Notas de Diplomàtica: relaciones entre la Cancillería y la Cd­mara Apostòlica bajo Benedicto XII, «Annali delia Scuola Speciale per archivisti e Bibliotechari deH'università di Roma» X I (1971), pp. 148-172.

165

l a documentació analitzada prové de l 'Arxiu Vaticà i , concretament, de les seves sèries de registres Introitus et Exitus i Obligationes et solutiones.5

Alguns dels textos que figuren a l'apèndix h a n estat editats total o parcialment per Gòller, 6 Schàfer, 7 H o b e r g , 8 V i d a l 9 i pels altres autors que citem en la bibliografia del final del treball .

De tota l a documentació econòmica coneguda tractarem, solament, dels següents tributs :

1. Censos 2. Servei comú 3. Visites «ad limina».

Els censos

E n t e n e m com a cens la quantitat pagada per u n monestir a l a Santa Seu com a senyal de vassallatge, reconeixent així el domini i la protecció del papat per a poder gaudir d'una certa immunitat en­front del prelat diocesà o d'altres m o n e s t i r s . 1 0

Per a mantenir l a immunitat que donava trobar-se sota l a protecció de Sant Pere, els monestirs havien de pagar anualment u n a quantitat en diner o en espècie prèviament estipulada per la Santa Seu. Aquesta es podia fer efectiva directament a Avinyó o en el propi lloc d'origen, mitjançant el col·lector de l a diòcesi. 1 1

E l cens es pagava, com veurem, en or, plata, monedes de l'època —maravedís, bessants, moneda barcelonesa, e tc .— o en espècie. E n un cas, consistirà en u n a l l iura de cera .

E l total ingressat a l a Santa Seu, anualment, es dividia en dues parts. L ' u n a anava a les arques de la C a m b r a Apostòlica, i l 'a l tra a les del col·legi de Cardenals , on posteriorment era repartida, en parts iguals, entre tots els seus m e m b r e s . 1 2

Vegem a continuació quins eren els monestirs que pagaven cens, ordenats per les monedes o matèria en què el feren efectiu:

5. E n el volum I I de la nostra tesi estudiem codicològicament aquests volums. 6. Gòller, E . , Die Einnahmen der Apostolischen Kammer unter Benedickt XII,

Paderborn 1920. 7. Schafer, K. H., Die Ausgaben der Apostolischen Kammer unter Bene-

dikt XII, Paderborn 1914. 8. Hoberg, H., Taxae pro communibus servïtiis, Città del Vaticano 1949. 9. Vidal, J . M., Benoit XII. Lettres communes, I I , París 1906. 10. Gòller, E.i Die Einnahmen der Apostolischen Kammer unter Johannes

XXII, Paderborn 1912, pp. 65-67; Samaran - Mollat, La fiscalité pontificale au XIV siècle, París 1905, pp. 26-37; Fabre, Liber censuum de l'Église romaine, París 1882; Id., Études sur le Liber censuum, París 1892, pp. 26-28; Kirsch, h'admnistration de les fices pontificaux «Revue d'Hist. de l'Église» I (1900), pp. 274-296.

11. Gòller, Johann XXII, pp. 57-59; Samaran - Mollat, pp. 10-62. 12. Trenchs, José, Tesi, vol. I I , pàgs. 60-62.

166

a) O r : 1. Sant Victorià (Lle ida) : 1/2 unça. 1 3

b) Plata : 1. Sant Pere de l a Portella (Urgell) : 1 unça. 1 4

2. Sant Sadurní de Tavèrnoles (Urgell ) : 1 unça. 1 5

3. Santa M a r i a de G e r r i (Urgell) : 1 unça. 1 6

c ) Maravedís d'or: 1. Sant Pere de les Puel·les (Barcelona) : 3 . 1 7

2. Monestir d'Àger ( L l e i d a ) : 3 . 1 8

3. Santa M a r i a de Ripol l ( V i c ) : 3 . 1 9

4. Sant Joan de les Abadesses ( V i c ) : 3 . 2 0

5. Sant Pere de R o d a (Girona) : 3 . 2 1

6. Sant P a u del Camp (Barcelona) : l . 2 2

7. Monestir d'Amer (Girona) : 1 . 2 3

d) Sous malgozinesos: 1. Sant F e l i u de Codines (Girona) : 12 d i n e r s . 2 4

e) Mazmudines: 1. Sant F e l i u de Guíxols (Girona) : l . 2 5

f) Bessants : 1. Sant Benet de Bages ( V i c ) : 3 . 2 6

g) Moneda barcelonesa: 1. Sant Pere de Besalú (Girona) : 5 s o u s . 2 7

h ) en espècie: cera : 1. Monestir de Sant Agustí: 1 l l i u r a . 2 8

2. Monestir de Sant Antoni (Barcelona) : 1 l l i u r a . 2 9

Totes aquestes quantitats es pagaren directament a Catalunya. Sols en u n cas, l'abat de Sant Pere de Roda , pagà directament a Avinyó. 3 0

13. ASV., Coll. 112, 153r. 14. Id., fol. 184v. 15. Ibíd. 16. Ibíd. 17. Coll. 112, 142r. 18. Id., fol. 153v. 19. Id., fol. 155r. 20. Ibíd. 21. Coll. 112, fol. 147v. 22. Id., fol. 142r. 23. Id., fol. 174v. 24. Id., fol. 147r. 25. Id., fol. 147v. 26. Id., fol. 145r. 27. Id., fol. 147r. 28. Id., fol. 153r. 29. Id., fol. 142r. 30. Apèndix 4.

1.67

Et servei comú

E l s abats i priors dels nostres monestirs nomenats per la Santa S e u o corifirmats per l a mateixa, devien, com a pas previ a la seva consagració, prometre pagar el servei comú i els cinc serveis fa­mil iars . 3 1

A l a promesa h i estaven obligats tots els superiors d'un centre els rèdits anuals dels quals sobrepassessin els 100 florins.

L a quantitat del servei estava taxada en u n terç dels ingressos bruts anuals. C o m en el cas del cens, la mateixa es repartia entre l a C a m b r a apostòlica i la del Col·legi de Cardenals.

E l servei comú originava els següents documents: 1. Obligació. 2. Solucions

Les obligacions

Són els documents de l a promesa s u a r a esmentada. Aquesta la feia a Avinyó el nou electe o u n procurador seu. U n a volta realitzada, es registrava en el l l ibre de les Obligationes, fent constar a l peu del do-ment el nombre de cardenals presents en el moment en la Cúria, doncs sols aquests seran els beneficiaris de la part corresponent al Col·legi de C a r d e n a l s . 3 2 E l s documents de la promesa indiquen sempre els terminis en què es faran efectives les solucions.

E n ésser u n tribut extraordinari , són poques les dades dels anys estudiats. Per completar aquesta deficiència, donem les primeres co­negudes de cada monestir, bé siguin anteriors o posteriors.

31. Baumgarten, P. M., Untersuchungen und Urkunden über die Camera Col·le­gií Cardinalium für die Zeit von 1295 bis 1435, Leipzg 1898, pp. X C V I I I — C X X I ; Clergeac, A., La Curie et les bénéfices consistoriaux. Les commutis et menús ser¬vices (1300-1600), París 1911; Gòller, Johann XXII, p. 20-52; Karlsson, K. H., Die Berechnungeart der Minuta Servitia, «MIOG» 18 (1897), pp. 582-587; Haller, J . , Die Verleitung der servitia minuta und die Obligation der Pralaten im 13 und 14 Jarhunderts, «Quellen und Forschungen» I (1898), pp. 281-295; Hoberg, Taxae, ci-tado; Lundt, W., Papat revenues in the Middle Ages, New York, 1934, pp. 81-91.

32. ASV, Instrumenta ML·cellanea 6458.

168

Monestir Data Quantitat Localització

1. M O N E S T I R S D E L A D I Ò C E S I D E B A R C E L O N A

Santes Creus 15-1-1369 100 florins O S . 22,173v. Sant Cugat 23-IX-1348 400 » O S . 22,52r. Sant Llorenç de Munt 18-VIII-1394 33 1/3» O S . 49,106r.

2. M O N E S T I R S D E LA D I Ò C E S I D E G I R O N A

S. Pere de Galligans 25-V-1345 300 » Hoberg, p. 151. S . F e l i u de Guíxols 15-X-1348 300 » O S . 22,55r. S . Llorenç de Munt 3-III-1343 100 O S . 6,200r. Sta . Mar ia d'Amer 10-XI-1343 200 » O S . 6,209v. Sta . Mar ia de Roses l-X-1348 375 » O S . 22,52v. S t a . M a r i a de Vi la ­

bertran 4-1-1348 553 1/3» OS .22 ,51r . S . Miquel de Fluvià 14-XI-1346 130 » Hoberg, p. 280. S . Pere de Besalú l-VI-1324 200 Gòller, p. 664. S . Pere de Camprodon 19-11-1323 250 » I d . , p . 662. S . Pere de Roda 15-11-1303 2000 tornesesOS. 1,19v. S . Quirze de Colera 15-111-1356 111 florins Hoberg, p. 309. S . Salvador de B r e d a 4-VII-1351 300 » OS.22,113v. S . Esteve de Banyoles 25-VI-1346 250 » O S . 22,187v.

3. M O N E S T I R S D E L A D I Ò C E S I D E L L E I D A

Sta . Mar ia d ' E s c a r p 4-VII-1351 60 » OS.22,113v. Sant Victorià 400 » Goller, p.684.

4. M O N E S T I R S D E L A D I Ò C E S I D E T A R R A G O N A

Santa Maria de Poblet l -XII -1361 1000 » O S . 35,14r.

5. M O N E S T I R S D E LA D I Ò C E S I D E T O R T O S A

Sta . M a r i a de Benifazà 2-IV-1349 300 O S . 22,81r.

6. M O N E S T I R S D E L A D I Ò C E S I D E L A S E U D ' U R G E L L

Sta . Mar ia de Bellpuig 26-VI-1427 44 1/2» O S . 60,195r. Sta . M a r i a de G e r r i 9-V-1365 50 » » O S . 36,141v. S. Pere d'Àger 5-XI-1341 400 » » Vida , p. 433. S . Pere de Portella 3-XII-1356 100 » » O S . 22,194v, S . Sadurní de Tavèrnoles 18-111-1345 50 » » Hoberg, p. 139. S . Vicenç de Cardona 2-VI-1373 165 » » O S . 35,176r.

169

7. M O N E S T I R S D E LA D I Ò C E S I D E V I C

S. Benet de Bages 20-XII-1323 350 » Gòller, p. 662. S . Joan de les Abadesses 5-III-1315 200 » Clem. V , p . 254. Sta . M a r i a de Ripol l 27-11-1311 1500 » I d . , p . 146. Sta . Cecília de Mont­

serrat 19-111-1347 140 » OS.22 ,23r . S t a . M a r i a de l 'Estany 24-1-1365 250 » O S . 36,134r.

Les solucions

E n t e n e m per solucions cadascun dels pagaments corresponents a l'obligació j a estudiada. Aquests es feien a Avinyó mitjançant u n pro­curador. L a quantitat atorgada a l a Senta S e u es dividia en tres parts : u n a per l a C a m b r a apostòlica, l 'altra per al col·legi de Cardenals , i la tercera, corresponent a l muntant que tocava a cada cardenal després de l a divisió en el corresponent col·legi, pels clergues de ambdues cam­bres. Aquesta última quantitat corresponia als serveis familiars .

E l s pagaments del servei comú es registraren en els Introitus i els rebuts dels mateixos, en les Obligationes.33

Les visites «ad limina»

Són visites «ad limina» cadascun dels viatges que feien els abats 0 priors a Avinyó, per a exposar al papa la situació religiosa, moral 1 de tot caire del monestir durant u n període determinat . 3 4 Cada visita portava annex el pagament d'un petit subsidi caritatiu.

L e s visites es registraren sempre en els volums de les Obligationes i l a seva periodicitat variava segons es llocs. Pel que fa respecte als nostres monestirs era, pel general, bienal.

E l rebut atorgat pel C a m b r e r d'aquestes visites h a estat estudiat recentment per M. del Miracle Càrcel Ortí . 3 5

Totes les visites catalanes s'efectuaren per mitjà d'un procurador. Les localitzades són les següents:

33. Cf. J . Trenchs, Tesi, vol. I I , p. 48 y Notas de Diplomàtica, cit. 34. Baumgarten, P. M., Untersuchungen, pp. 21 i ss.; Goller, Johann XXII, pp.

55-56; Lucidi, De visitatione sacrorum liminum instructio..., Roma 1898; Sagmüller, Die visitatio liminum SS. Apostolorum, «Theologische Quartalschrift» L X X X H , pp. 92-107, etc.

35. Càrcel, M. M., La visita ad limina del abad de Valldigna (en premsa).

170

Data Period. visita Visitador Localització

1. S A N T P A U D E L C A M P

1335- 111-20 1336- 111-19 1337- 111-26 1338- 111-20 1339- V - l l 1340- V-12 1341- V-10

Anual Pere de Camps O S . 17,97v. I d . , 106r. I d . , 116v. O S . 18,116r. I d . , 126r. I d . , 136r. I d . , 145v.

2. S A N T B E N E T D E B A G E S

1336-111-16 Bienal 1338-11-14 » 1341-1-5 »

3. B E S A L Ú

1337-VIII-9 Anual

4. S A N T V I C T O R I À

1340- 111-30 Anual 1341- 111-30 1342- 111-20

Berenguer de Torres A r n a u de Camós R a m o n de Puja ls

Abat, personalment

Sanç de Dodueno Pere de Alencor Abat de Graus

O S . 17,104v. O S . 18,115r. I d . , 142r.

OS. 17,122r.

O S . 18,143v. I d . , 144v. I d . , 153v.

Cloenda

Aquestes breus notes, com h e m dit, no pretenen donar u n a visió de tota la documentació econòmica de l a C a m b r a , sinó fer resaltar u n petit grup de fonts referents als nostres monestirs.

J O S E P T R E N C H S

Universitat de València

171

APÈNDIX D O C U M E N T A L

a) S E R V E I COMÜ

1

1340, març, 28. Avinyó.

La Cambra ingressa 150 florins corresponents al servei comú de Simó, abat de Sant Victorià.

ASV., I E . 185, fol. lOr. E d . Goller, Die Einnahmen, pàg. 82 (parcial).

2

1341, agost, 15. Avinyó.

La Cambra ingressa 53 florins del servei comú de l'abat d'Ager, pagats per Arnau, bisbe d'Urgell.

ASV., I E . 190, fol. lOv. I E . 191, fol. lOv. I E . 192, fol. 12v.

E D . Goller, Die Einnahmen, pàg. 91.

3

1341, febrer, 11. Avinyó.

La Cambra ingressa 47 florins del servei comú de l'abat Guillem d'Ager, pagats per Antoni de Collell.

ASV., I E . 193, fol. 3v. I E . 194, fol. 8v.

E D . Goller, Die Einnahmen, pàg. 95.

172

b) C E N S O S

4

1338, maig, 4. Avinyó.

La Cambra ingressa 4 maravedís del cens de Sant Pere de Roda.

ASV., I E . 170, fol. 2r. I E . 171, fol. 2r.

E D . Goller, Die Einnahmen, pàgs. 26-27.

c) O B L I G A C I O N S

5

1343, agost, 3. Avinyó.

Joan, bisbe de Torralba (Sardenya), administrador del monestir de Sant Victorià, promet 400 florins de servei comú i cinc serveis familiars.

ASV., Obi. et Sol. 16, fol. 4v. Obi. et Sol. 14, fol. 21r. Obi. et Sol. 14, fol. 21r. Obi. et Sol. 6, fol. 138r.

Cit. Hoberg, Taxae, p. 333; Gòller, Die Einnahmen... Johann XXII, p. 683.

Servicium monasterii Sancti Victoriani, Ilerdensis diòcesis. Eisdem anno, Indictione et Pontificatu, in Thesauraria domini Pape, die

I I I augusti, dominus frater Iohannes, episcopus Torrealbensis in Sardinia, administrator monasterii sancti Victoriani, diòcesis Ilerdensis, in tempora-libus et spiritualibus, eidem per dominum nostrum seu per Sedem Aposto-licam comendati, promisit pro suo communi servitio dicti monasterii C C C C florenis auri et quinqué servitia familiaria consueta, persolvendam terciam partem in proximo festo Resurrexionis Dominice, proxime subsequenti et aliam terciam partem in festo Natalis Domini ex tunc subsequenti et aliam terciam partem in festo beati Michaelis ex tunc secuturo.

Alioquin infra tres menses, etc. Iuravit ut in forma. Absentibus domino cardinale, tituli Sancte Praxedis ac dominis G. de

Petrilia et Iohanne Amelii, clericis Camere. Testibus dominis Michaele et Guillelmo, clericis Collegii.

X X I I I cardinales.

173 2

6 1338, desembre, 2. Avinyó.

Simó, abat electe de S. Victorià, promet 800 florins de servei comú, dels quals la meitat correspon al seu antecessor.

ASV., Obi. et Sol. 16, fol. 35r. Obi. et Sol. 6, fol. 161v.

Cit. Hoberg, Taxae, pp. 333 y Vidal, Communes, I I , pp. 430.

Servitium abbatis Sancti Vincencii, Ilerdensis diòcesis. Eodem die, dominus frater Symon, abbas monasterii Sancti Victoriani,

OSB., Ilerdensis diòcesis, recognovit et promissit solvere pro communi servitio domini Iohannis, predecessoris sui, CCCC florenis auri et V ser­vitia familiaria consueta.

ítem promissit pro suo communi servitio CCCC forenos auri et V ser­vitia familiaria consueta, solvendam terciam partem in festo beati Michae-lis proximo venturo et aliam terciam partem alio festo Sancti Michaelis ex tunc sequenti et aliam terciam partem in festo beati Michaelis de anno Domini millesimo C C C X L I .

Alioquin quod infra I I I I menses etc, et iuravit etc.

7

1341, maig, 11. Avinyó.

Guillem, abat electe d'Àger, promet 600 florins de servei comú, dels quals 200 corresponien al seu predecessor Hug i als cinc serveis familiars.

ASV., Obi. et Sol. 16, fol. 45v. Obi. et Sol. 14, fol. 55r. Obi. et Sol. 6, fol. 175v.

Cit. Hoberg, Taxae, p. 291; Vidal, Communes, I I , p. 433. Servitium abbatis monasterii Agerensis, Urgellensis diòcesis. Eidem anno, Indictione, Pontificatu, die loco et testibus presentibus,

dominum frater Guillelmus, abbas monasterii Agerensis, Urgellensis diò­cesis, promisit pro suo communi servitio C C C C florenos auri et V servitia consueta persolvere.

ítem recognovit de servitio per dominum Hugonem, inmediatum prede-cessorem suum, promisi et non soluto, CC florenos auri et V servitia con­sueta. Pro rata persolvere videlicet partem recognitam in prima domenica instantis X L a et immediate sui servitii in festo beati Michaelis ex tunc

1 7 4

sequente et aliam partem residuam in festo Resurrectionis Domini ex tunc subsequenti.

Alioquin infra I I I menses etc, et iuravit ut in forma. X X I cardinales; X X I I cardinales.

d) V I S I T E S «AD LIMINA»

8

1335, març, 20. Avinyó.

Acta de la visita de Ramon, prior de Sant Pau del Camp.

ASV. Obi. et Sol. 17, fol. 97v.

Visitatio prioris Sancti Pauli de Campo. Universis etc. Gasbertus etc. quod venerabilis vir, dominus Raymundus,

prior monasterii Sancti Pauli de Campo, Barchinonensis, pro uno anno proximo nunc transacto, per discretum virum magistrum Petrum de Cam­pis, Vicensis diòcesis, procuratorem suum ad hoc specialiter deputatum, Sedem Apostolicam, die X I marcii, visitavit.

9 1336, febrer, 16. Avinyó.

Acta de la visita de Bernat, abat de Sant Benet del Bages.

ASV., Obi. et Sol. 17, fol. 104v. Abbati monasterii Sancti Benedictí de Bagiis. Die X V I mensis februarii, dominus Bernardus, abbas monasterii Sancti

Benedictí de Bagiis, Vicensis diòcesis, pro uno biennio proximo nunc tran­sacto per discretum virum Berengarium de Turribus, procuratorem suum, Sedem Apostolicam visitavit.

10

1336, març, 19. Avinyó.

Acta de la visita de Ramon, prior de Sant Pau del Camp.

ASV., Obi. et Sol. 17, fol. 106r.

175

11

1337, març, 26. Avinyó.

Acta de la visita de Ramon, prior de Sant Pau del Camp.

ASV., Obi. et Sol. 17, fol. 116v.

12

1337, octubre, 9. Avinyó.

Acta de la visita de Berenguer, abat de Besalú. ASV., Obi. et Sol. 17, fol. 122v.

Die I X mensis octobris, dominus frater Berengarius, abbas monasterii sancti Petri de Bisalduno, OSB. , Gerundensis diòcesis, ad Romanam Cu-riam nullo medio pertinentis, pro uno anno proxime nunc transacto, perso-naliter visitavit.

13

Acta de la visita de Bernat, abat de Sant Benet de Bages, a través del procurador Arnau de Camós.

ASV., Obi. et Sol. 18, fol. 115r.

14

1338, març, 20. Avinyó.

Acta de la visita de Ramon, prior de Sant Pau del Camp.

ASV., Obi. et Sol. 18, fol. 116r.

15

1339, març, 11. Avinyó.

Acta de la visita de Ramon, prior de Sant Pau del Camp.

ASV., Obi. et Sol. 18, fol. 126r.

16

1340, març, 30. Avinyó.

Acta de la visita de Simó, abat de Sant Victorià.

ASV., Obi. et Sol. 18, fol. 134v. Abbatis Sancti Victoriani. Die penúltima mensis marcii, dominus frater Simón, abbas monasterii

Sancti Victoriani, OSB., Ilerdensis diòcesis, pro uno anno proxime nunc transacto per discretum virum dominum Sancium Dondueno, rectorem ecclesie de Crestano, dicte Ilerdensis diòcesis, procuratorem suum, Sedem Apostolicam visitavit.

18

1340, maig, 12. Avinyó.

Acta de la visita de Ramon, prior de Sant Pau del Camp.

ASV., Obi. et Sol. 18, fol. 136r.

19

1341, gener, 5. Avinyó.

Acta de la visita de Bernat, abat de Sant Benet de Bages, per mitjà de Ramon de Pujats.

ASV., Obi. et Sol. 18, fol. 142v.

20

1341, març, 30. Avinyó.

Acta de la visita de Simó, abat de Sant Victorià, per mitjà de Pere d'Alencor.

ASV., Obi. et Sol. 18, fol. 144v.

177

21

1341, maig, 10. Avinyó.

Acta de la visita de Ramon, prior de Sant Pau del Camp.

ASV., Obi. et Sol. 18, fol. 145v.

22

1342, març, 20. Avinyó.

Acta de la visita de Simó, abat de Sant Victorià, per mitjà d'Adam de Graus.

ASV., Obi. et Sol. 18, fol. 153v.

178

Tomàs Forteza i Segura (a. C . s.)

( 1 9 2 0 - 1 9 8 0 )

IN MEMORIAM

TOMÀS F O R T E Z A I S E G U R A

E l dia 8 de setembre de 1980, moria a Tarragona el senyor Tomàs Forteza i Segura, mestre, periodista i home enamorat i dedicat a les arts.

V a néixer a Tortosa el 9 d'abril de 1920. Profundament arrelat a la seva ciutat nadiua, les seves aficions el portaren a col·laborar sovint a la revista literària «La Zuda», publicant a més contes i estudis sobre el folk-lore tortosí. J a de jove mostrà la seva afició a la investi­gació, bo i cercant en el Museu Arxiu de Tortosa les fonts, en els vells documents allí guardats, j a que sempre tingué u n a gran amistat amb el director del dit Museu, Dr . E n r i c B a y e r r i , membre de l'Acadèmia de la Història.

L 'any 1949, amb motiu del seu casament amb una de les filles del llibreter i poeta tarragoní D. Joan Antonio i Guàrdias, es traslladar a viure a Tarragona, dedicant-se plenament a la l l ibreria fundada pel seu sogre, la qual va engrandir i modernitzar, tot convertint-la en la capdavantera de l a província.

E r a u n bon dibuixant a la ploma, deixeble que fou de l'Acadèmia de Belles Arts de París i del pintor Baiges. E n t r e les seves publica­cions destacarem el llibre Ars Magna Cucafera publicat fa set anys i ràpidament exhaurit.

Però cap de les circumstàncies de l a seva vida, per bri l lants i me­ritòries que poguessin ésser evocades, no el faria creditor a l 'esment especial que l i fem en aquestes planes, s i no hagués estat la seva estima a Santes Creus i a la seva tasca en l a nostra entitat, formant part de la nostra Junta Directiva, éssent-ne el Vocal Bibliotecari , i donant-hi u n gran impuls a l a nostra biblioteca. També formà part de la Junta Directiva de la Reia l Societat Arqueològica Tarraconense i era membre de l a Germandat del Reia l Monestir de Santa Maria de Poblet.

179

G r a n enamorat del mar , fundà a Tarragona l ' E s c o l a de Marineria del Club Nàutic, p r i m e r a escola d ' E s p a n y a d'aquest caire. Per l a seva tasca esportivo-pedagògica, l i concediren les Medalles Civ i l de l 'Ordre del Mèrit Naval i de Plata de l a C r e u R o j a .

Gairebé l'encalçà la mort quan més feia i podia fer per Santes Creus . E l seu cos rebé crist iana sepultura en l a ciutat d'on era nadiua la seva vídua. L ' A r x i u vol retre-li el darrer tribut d'estima en aquestes línies. Descansi en l a P a u del Senyor el bon amic Forteza.

E D U A R D S E R R E S S E N A

180

P A T R O N A T DE SANTES C R E U S

A C T I V I T A T D E L ' A N Y 1980

E n t r e altres actuacions, dins l 'any 1980, el Patronat s 'ha ocupat detingudament de Testat actual de l a redacció de les Normes Subsi­diàries de Planejament urbanístic de l 'entorn del monestir (darrera­ment modificades), a fi d'evitar que l a visualitat exterior de tota l'edi­ficació cenobial i el seu voltant immediat no sofreixin cap alteració que pugui desfigurar-lo, qüestió que v a naturalment lligada amb la delimitació de les zones d'edificació.

Darrerament , el Patronat h a tingut coneixement de què, per part de l a Delegació Provincial d 'Urbanisme, s'estava acabant de confec­cionar el P l a E s p e c i a l de Protecció del Monestir, que serà exposat a l públic, a fi que tots els interessats, i entre ells el Patronat, puguin examinar-lo i presentar, s i ca l , les al·legacions que siguin pertinents.

E n memòria del qui fou membre destacat del Patronat actual , des de l a seva creació, N'Eufemià F o r t i Cogul, gran historiador de Santes Creus , el Patronat acordà en principi crear u n a beca o borsa d'estudis sobre el monestir, i procedir a la redacció d'unes bases que, u n cop redactades, seran examinades pel Patronat, que determinarà el que sigui convenient, tant pel que fa referència a l ' import de l a beca o borsa d'estudis com a l a seva periodicitat.

Per raó de tenir el Patronat alguna persona que tingui c u r a dels seus llocs ajardinats , s'acordà també mil lorar- l i els emoluments.

Així mateix, s'adoptà de col·locar set finestres amb els seus vidres a les corresponents obertures de l'edifici de la Infermeria , obra aquesta que a finals d'any j a estava realitzada.

C o m que el Patronat no té, quasi mai , altres ingressos que els deri­vats de les entrades de visitants al monestir, i tenint en compte que els imports han quedat endarrerits amb referència als costos actuals, es v a prendre l 'acord de fer u n augment en els preus actuals.

C a l també posar de rel leu que, mitjançant subvenció del Ministeri de Cultura , s 'han dut a bon compliment, durant aquest any 1980,

181

obres de consolidació i restauració al Palau Reia l del monestir, amb intervenció de personal especialitzat designat pel mateix Ministeri . H a n quedat feliçment restaurades cinc sales a l pr imer pis de dit edi­fici, les quals caldrà moblar a fi de poder-les utilitzar convenientment u n cop estudiada i resolta pel Patronat l lur destinació.

E s s e n t insuficient la il·luminació interior del monestir, es va deter­minar d'emprendre u n p l a d'actuació per a l'ampliació d'aquest servei i encarregar a empresa idònia l'elaboració d'un estudi i pressupost, que encara no s 'ha rebut.

Pel que fa als serveis tècnics que el Patronat necessita per a poder dur a terme certs treballs de restauració i seguretat de caràcter i m ­mediat, es v a acordar sol·licitar de l ' E x c m a . Diputació Provincial de Tarragona, l a cessió d'un tècnic de dita Corporació, cosa que h a estat gentilment concedida en la persona del S r . Francesc Díez R a l , Arqui­tecte Tècnic de l 'esmentat organisme.

Per tal de prestar a j u t econòmic a l ' O b r a Cultural de Santes Creus , dirigida pel S r . Rector de l a Parròquia R n d . Ernilià Clemente, e n la celebració dels j a coneguts concerts musicals durant els mesos d'estiu, e l Patronat acordà concedir-li u n a subvenció per t a l de contribuir a tan important activitat cultural .

Per haver demanat, el qui subscriu , l a renúncia a l càrrec de Secre­tari del Patronat, que h a exercit durant u n a vintena d'anys, el Patro­nat acordà nomenar per a dit càrrec e l S r . Josep Magrifià Cervelló, advocat» i donar-ne compte a l a Delegació Provincial de l Ministeri de Cultura per a l a seva ratificació per dit organisme estatal . E l Secretari cessant fou proposat c o m a Vocal del Ple del P a t r o n a t

Finalment , per tenir coneixement el Patronat de què e n alguns paratges dels voltants del monestir , durant els mesos d'estiu, s 'hi estableixen càmpings no autoritzats, alguns cops amb caravanes i tot, en llocs que no tenen serveis n i condicions adequades, acordà dirigir-se a l 'autoritat competent sol·licitant l'adopció de mesures convenients per tal d'evitar qualsevol mena de peril ls , tant per a l a salut pública, com p e r a l'aspecte dels indrets afectats.

Joaquim I C A R T , Secretari

182

L A II S E T M A N A N A C I O N A L D E MÚSICA S A C R A I E L III C U R S I N T E R N A C I O N A L

DE C A N T GREGORIÀ

Prosseguint l a brillantíssirna trajectòria empresa per l 'Obra Cultu ­r a l Santes Creus , dirigida per mossèn Emilià Clemente, ecònom de Santes C r e u s , durant la Setmana Santa de l 'any 1980, tingueren lloc en l'església del monestir de Santes C r e u s quatre concerts , q u e volen ésser u n espai on l 'esperit retrobi e l camí.

F o u u n a sorpresa per a qui escr iu aquesta nota l a quantitat de jovent, interessat per aquesta música s a c r a i popular, que segui amb gran atenció i interès els concerts de música polifònica interpretada per l'Orfeó Lleidatà, l a C o r a l Mixta de l a Schola Cantorum d'Igualada i per l a Schola de Cant Gregorià del Cicle de Concerts . C o m dèiem en aquell moment, és u n a de les manifestacions més remarcables , j a que, no sols m a r c a u n camí, sinó que ens ensenya que els valors morals són vius i oients. Aplaudiren intensament cadascuna de les peces seleccionades de C a n t Gregorià, cantades per u n grup de sacerdots de l 'arquebisbat de Tarragona dirigits per mossèn Magí Sabaté.

Br i l lant colofó tingué la I I Setmana amb el concert interpretat pel prestigiós grup musica l «Chantarella Ensemble» de B a s e l (Suïssa) interpretant amb instruments antics, amb u n alt grau de perfecció, dominant cada executant el seu instrument, el que causà l'admiració del nombrós públic que omplia l'església. Interpretaren melodies de música italiana dels segles X V , X V I i XVIIè.

Malgrat les dificultats de tota mena, naturals d'aquestes empreses, l'èxit assolit h a estat fabulós. E s v a poder aconseguir gràcies a l patro­cini de l a Direcció General de Música i Teatre del Ministeri de Cul tu ­r a i les col·laboracions del Patronat del Monestir i de l a Diputació de Tarragona.

Durant el mes de jul io l , va tenir l loc a l monestir de Santes C r e u s el H I " C u r s de Cant Gregorià. U n a a l t r a realització de l 'Obra Cultural de Santes Creus . V a tenir com a monitors e l professor Mr . Paul K i r -cchoffer, Gera rd Grasser i Armand F i s c h e r , acompanyats dels especia-

1 8 3

listes catalans Lluís Virgi l i , Narcís Saladrigues i mossèn Magí Sabaté. E n aquestes sessions es va analitzar i estudiar el cant gregorià en totes les seves facetes, la direcció coral , la tècnica vocal i el cant coral . F o u una obra callada sense concerts, més profitosa pels estu­diosos de la dita temàtica, i la seva finalitat v a ésser totalment acom­plida. Cre iem que el fet de recuperar per a l a nostra cultura el cant gregorià, i de revifar-lo, és u n a gran fi que revaloritza l 'Obra Cul tura l de Santes Creus .

E L V I C I C L E D E C O N C E R T S D E S A N T E S C R E U S D I S S A B T E S M U S I C A L S

Mai h a estat tan ben emprat u n mot com el de «Dissabtes Musicals de Santes Creus». L 'activitat de l 'Obra Cultural de Santes Creus i el seu eix, mossèn Emilià Clemente, ben bé es mereixen aquest gran èxit. Podem dir en veu ben alta, que j a els concerts de Santes Creus són u n a tradició dins del calendari dels aimants de la bona música.

A poc a poc, d'any en any, aquest cicle, amb el gran encert en l a seva iniciativa, la bona acoll ida entre els melòmans i les especials condicions acústiques que reuneixen tant l'església com el dormitori de novicis, lloat per tots els excel·lents concertistes que en ell h a n actuat, h a n fet que s'aconseguissin la protecció oficial de l a Direcció General de Música del Ministeri de Cultura , la Diputació de T a r r a ­gona, el Patronat del Monestir, i sobre tots la «Caixa», que ho patro­c ina de forma molt efectiva.

E l s sis concerts, aquestos sis «dissabtes musicals», han assolit un alt nivell i qualitat artística, «a nivell europeu» com digué u n comen­tarista melòman barceloní.

E l concert inicial , el del dissabte 19 de jul iol , fou a càrrec del conjunt barceloní de música contemporània «Diabolicus i n Musica», dirigit per la mà experta de Guinjoan, que assolí u n gran èxit, sobre­tot en interpretar l a suite «Història del soldat» de Strawinsky , i h i restà tothom corprès amb la insuperable interpretació del «Petit coral».

E l segon concert, fou a càrrec del conjunt anglès «The London Virtuosi», grup format per instrumentistes de l 'Orquestra Simfònica de Londres . E n c a r a que s'havia previst una gran entrada, tot fou ultrapassat, tenint que començar el concert amb m i t j a hora de retràs degut a l a munió de gent que h i acudí. Podem ben bé dir , que Santes Creus aquella nit fou insuficient, i en restà gent a l carrer . E l «Con­cert en Sol Menor» per a dos violoncels, corda i continu, del redes-cobert A. Vivaldi , amb u n segon temps, u n «largo» tan virtuós que féu vibrar els oients, emocionats amb l a seva dolçor. L a Simfonia Simple de B . Bri t ten , interpretada sols per la corda del conjunt musi -

184

cal , jugà u n «pizzicato» tan ben interpretat, tan extraordinari , que el públic interrompé el concert amb els seus aplaudiments, i a l 'acaba­ment, obligà a tot el grup a sortir a l 'estrada més de c inc vegades.

E l tercer concert, el 2 d'agost, fou a càrrec del duet Gonçal Come­llas, violí, Issaco Rinaldi , piano, que demostrà tant amb les peces clàssiques, com en l a dodecafònica de Bartok la seva maduresa inter­pretativa i el seu bon moment.

U n a altra nit de gran assistència de gent fou la del dissabte 9 d'agost, j a que actuava en l'església el j a conegut grup vocal anglès «The Scholars», grup de cinc veus molt ben conjuntades i modulades, interpretant música sacra del segle X V , fins a la música folk i espi­r i tual . Aquella nit , l'església estava plena de gom a gom.

E l cinquè concert anà a càrrec de l a pianista Eulàlia Solé, omplint-se al tra vegada el dormitori de novicis, i se'ns delectà amb u n concert Beethoven - Schoenberg - L iz t que fou el mil lor concert de piano que fins ara s'hagi donat a Santes Creus , i que ens demostrà l a seva mes­tr ia i sensibilitat.

Per últim, en el sisè concert, el dissabte 30 d'agost, ens fou pre­sentat el duet Oboè-Piano/Clau format per Maurice Bourgue - Colette K l i n g . Destacarem aquella peça per oboè sol «Seqüenza VII» del contemporani L . Berio que fins i tot la part i tura impressionà. Vàrem veure com el mestre Joan Guinjoan aplaudí i felicità efusivament a l gran oboè en aquesta peça.

L a nostra entitat veu amb gran satisfacció com el nom musical de Santes Creus i la seva Obra Cultural , figura a r r e u de les guies musi ­cals i una vegada més reitera al seu artífex i director, el bon amic mossèn Emilià Clemente la nostra felicitació. L a nostra entitat, dins dels seus modestos mit jans , amb noblesa, però, i desinteressadament, s'ofereix a l 'Obra Cultural , en tot allò que l i pugui ésser necessària, desitjant col·laborar i unir criteris i interessos comuns, per al bon nom de Santes Creus .

185

crònica

MEMÒRIA A N U A L 1979 -1980

Llegida a l 'Assemblea General de Socis , celebrada el dia 25 de maig de 1980

Benvolguts eonsocis: l 'acompliment del deure reglamentari em per­met, u n a altra vegada, de tenir l 'honor d'adreçar-me a vosaltres per tal de donar-vos compte, de les activitats de la nostra entitat d'ençà de l a darrera Assemblea General del mes de j u n y de 1979. L 'anyada que acaba de transcórrer, s i no h a estat plena de gestes bri l lants ni de tantes actuacions espectacularment positives com tots voldríem que fos per a l bé del monestir al qual ens devem, sí que s'ha caracte­ritzat, tanmateix, per la prossecució sostinguda de la feina de divul­gació, investigació i foment que ens és pròpia i que, l luny de defallir, s'envigoreix de cara a Santes Creus , quan l 'Arxiu Bibliogràfic entra j a en el trenta-quatre any de la seva labor ininterrompuda.

L a Junta Directiva restà parcialment renovada, a r r a n de la dar­r e r a Assemblea, que prengué l 'acord unànime, a proposta de l a presi­dència, de deixar vacant durant u n any, el darrer que restava del mandat com a vocal, el l loc d'Eufemià Fort i Cogul, traspassat avui fa justament u n any i u n dia. És u n a tònica constant de les darreres juntes , l a tendència a u n a major dinamització de les responsabilitats que els pertoca, i això és degut, entre altres raons, al rejoveniment progressiu del nostre òrgan de govern. L a J u n t a que avui es renovarà haurà de seguir aquest designi de dinamisme i rejoveniment, però també haurà de tenir cada vegada més present que l'entitat que h a de governar, no és u n a creació recent ni improvisada, sinó que porta a l darrera molts anys d'història, d'èxits i de cris is , i no com u n llast que l i tal l i les ales, sinó com u n esperó que l ' inciti a alçar el vol.

Durant els dotze mesos que comprèn la memòria que u s adreço h a n passat moltes coses a l nostre país, i molt esperançadores. L'apro­vació de l 'Estatut d'Autonomia de Catalunya per l 'octubre; les elec-

187

cions de diputats a l Parlament autònom; l'elecció de nou president i l a formació de nou govern català, representen el final de l'etapa provisional de la Generalitat i l ' inici de l a definitiva, i representen, també, l a recuperació plena de les nostres institucions nacionals i u n pas molt ferm i optimista de cara a l futur. L ' A r x i u Bibliogràfic de Santes Creus , que nasqué en u n a època i en unes circumstàncies espe­cialment tenebroses i que h a hagut de treballar durant tota la seva j a l larga existència sota u n c l ima polític no normal , ha de pensar que, a part ir d'ara, el seu esmerç a favor de Santes Creüs serà més planer i , a l capdavall , més arrelat i harmoniós amb la realitat del país; i que si bé per a assolir la reconstrucció nacional de C a t a l u n y a — que com­porta també, naturalment, l a reconstrucció de Santes C r e u s — caldrà u n esforç enorme, l a nostra entitat j a hi està avesada per u n llarg i ingrat camí recorregut, que avui , de cop i volta, esdevé més il·lusionat.

I aquest arrelament nostre a l país autèntic i a les seves institu­cions no és pas casual n i forçat. S i l a memòria anual del darrer exer­cic i em complaïa a saludar els nostres consocis que havien assolit d'ésser parlamentaris a Madrid , diputats provincials a Tarragona o alcaldes i regidors als nostres municipis , avui he de saludar també amb el màxim goig el fet de quatre il·lustres consocis nostres que han estat cridats a llocs d'alta responsabilitat dins l a vida política de Catalunya: E n r i c Olivé i Martínez, soci núm. 55 de l'entitat, antic directiu i promotor innegable del Patronat del monestir creat el 1951, h a estat elegit diputat al Parlament de Catalunya per la circumscrip­ció de Tarragona; Joan V e n t u r a i Solé, antic secretari general i avui vice-president segon de l'entitat, també és diputat a l Parlament per la mateixa circumscripció, a lhora que manté els càrrecs de diputat provincial ponent de cul tura i de regidor de Val l s ; Max-Emmanuel Cahner i Garc ia , consoci nostre, h a estat nomenat Conseller de Cultu­r a de la Generalitat estatutària; i Albert Manent i Segimon, antic membre de la nostra J u n t a Directiva, és avui Director General d'Acti­vitats Culturals de la mateixa Conselleria de la Generalitat. Tots ells honoren l 'Arxiu Bibliogràfic pel fet d'ésser-ne socis, i d'ells espera la nostra entitat moltes coses, atesa l'especificitat dels càrrecs polítics que ostenten, tots ells relacionats amb la nostra cultura.

L a Junta Directiva s 'ha reunit , del juny de 1979 ençà, u n total de quatre vegades, sempre a Santes Creus . No em referiré al detall de tot el tractat, perquè j a consta a l l l ibre d'actes i serà publicat en extracte a l nostre Butlletí. Sí que recolliré, en canvi , la impressió filla d'una lloable inquietud i d'un afany de servei inqüestionable, que han expressat diversos directius, en el sentit d'acusar u n a rela­tiva manca de realitzacions immediates derivades de les reunions de la Junta . Sense negar en absolut el paper d'aquests benvolguts com­panys, penso que la realitat de l lur constatació pot ésser fruit, entre altres coses, d'una petita i ben positiva c r i s i de creixença de l'entitat

188

i de la seva Junta directiva. E m referia fa u n moment al rejoveniment del conjunt dels seus membres i em referia també a la relativa inex­periència, per raons òbvies, d'alguns d'ells pel que pertoca al passat i a la realitat de l 'Arxiu. Això és bo, positiu, i a l capdavall , és el que garanteix que mai la nostra entitat esdevindrà fòssil. S i h i ha , en algun moment, cap petit problema d'acoblament col·lectiu dins de l a Junta , serà l'experiència adquirida, l'afany de servei i l 'amor a Santes Creus allò que ho resoldrà tot sol.

U n a tasca de la Junta , sancionada c o m és preceptiu per l a darrera Assemblea General , fou l'organització de la trenta-tresena Festa Anual de l 'Arxiu, celebrada el 2 de setembre de l'any passat. E l tema central de la sessió acadèmica havia estat fixat a l 'entorn del 750è aniversari de l a conquesta de Mallorca per Jaume el Conqueridor, gesta històrica a la qual tan vinculat estigué el nostre monestir i el seu abat Bernat Calbó. L a sessió fou presidida — c o m j a és h a b i t u a l — pel president del Patronat, doctor Josep Pont i Gol , i h i intervingueren els profes­sors Miquel Col l i Alentorn, sobre el tema de la conquesta pròpia­ment dita, i Jaume V i d a l i Alcover, mallorquí, que h i tractà sobre l a pre-conquesta de l ' i l la i la societat mallorquina de l'època i de les posteriors. L a nostra entitat se sentí realment enaltida per l 'extraordi­nària qualitat dels dos conferenciants i per la profunditat dels temes de què s'ocuparen: el professor V i d a l Alcover, titular de l iteratura catalana a la facultat de lletres de Tarragona, tocà u n dels temes que coneix amb més profunditat, i ho féu amb la seva amenitat i ironia proverbials; el professor Col l i Alentorn, j a conegut dels nostres con­socis, per tal com no era la pr imera vegada que ens honorava amb la seva presència, tractà el tema de la conquesta de Mallorca segons l a crònica de Desclot, amb el mestratge que l i donà el fet d'ésser el primer especialista en la matèria. Durant la Festa Anual fou l l iurat el nomenament de Soci de Mèrit de l 'Arxiu al senyor Emilià Clemente i Alpuente, consoci nostre i ecònom de la parròquia de Santes Creus , per la seva labor de cinc anys al front de l'organització de les activi­tats musicals de Santes Creus , que h a n esdevingut tan justament fa­moses. E l nomenament, fet en virtut d'acord de l 'Assemblea General passada, fou agraït per mossèn Clemente amb unes paraules molt cordials.

L a desaparició recent d'Eufemià F o r t i Cogul, fundador de l 'Arxiu i pr imer dels historiadors de Santes Creus , motivà que la nostra dar­r e r a Festa Anual prengués obligadament u n caire de record i d'home­natge. Se 'n feren portaveus el president del Patronat i el president de l 'Arxiu en l lurs respectius parlaments ; el secretari general que signa, pronuncià uns mots d'oferiment d'un quadre de F o r t i Cogul, amb destí a la nostra pinacoteca, obra del nostre consoci Andreu F o r t i Bufi l l ; i restà enlaire la intenció de retre a l'il·lustre desaparegut l'homenatge que li deu la nostra entitat a base de dedicar-li un nú-

189

mero del Butlletí en record, i dedicar, s i més no, una part de la vinent Festa Anual a glossar la figura de F o r t i Cogul c o m a historia­dor de Santes Creus. Aquestes intencions expressades j a a l voltant de l a Festa Anual , han estat desenvolupades i reglamentàriament acordades per les reunions de Junta posteriors.

L a Festa Anual de l'any passat h a consumit, doncs, u n a part consi­derable de l'activitat de la J u n t a i de l'entitat durant el període a què em refereixo. I no hauria d'ésser realment així, c a r la missió de l 'Arxiu no es limita, ni de lluny, a celebrar només l a Festa Anual , per impor­tant, per venerable i per concorreguda que sigui. V a l a d ir que no és això, tampoc, i que la J u n t a h a tractat temes, i h a pres acords que, si bé no són possibles de transformar en realitat dins u n termini d'immediatesa que tots desitjaríem, sí que han establert unes bases d'actuació que, sens dubte, fruitaran esponerosament dins u n futur potser no gens llunyà, sobretot s i la il·lusió i l'esmerç de tothom, directius o no, h i coopera. És u n propòsit ferm de la Junta directiva, que està segura d'interpretar fidelment el voler de tots els consocis i dels amics de Santes Creus , de convertir el nostre monestir en veri­table centre d'irradiació cultural en tots els sentits i en totes les ma­tèries que s'adiguin amb el caràcter monumental de Santes Creus . S i h o m cregué prudent, per raons de cortesia obligada, de renunciar a la promoció d'activitats musicals , que amb tan bon encert realitza el nostre soci de mèrit Emilià Clemente i l 'Obra Cultural de Santes Creus que dirigeix, sí que foren temptejats d'altres terrenys en els quals l 'Arxiu podria fer u n gran paper a favor de Santes Creus. L a J u n t a creà una comissió concretament dedicada a la promoció d'acti­vitats relacionades amb les arts plàstiques, i en aquest sentit els nostres companys Jaume Solé i Magrinyà i Miquel F o r t i Bufi l l , acom­panyats ocasionalment pel signant, en funcions de secretari general, i responsable —segons el reglament— de les activitats culturals i de projecció de l'entitat, feren importants gestions prop de la Fundació Joan Miró i de l a Institució Maeght, de resultats satisfactoris, i enfo­cades a l a celebració — q u a n serà possible— però també tan aviat com ho serà, d'una biennal d'art contemporani a les sales del mo­nestir, quant la infrastructura i seguretat per a usar-les amb aquella finalitat estigui resolta.

L a projecció exterior de la nostra entitat ha tingut com a exponent màxim, l'edició del nostre butlletí Santes Creus. Amb la desaparició d'Eufemià Fort , que n'era el redactor en cap i , virtualment, el direc­tor, n'ha assumit la direcció el que ho és reglamentàriament. S 'ha posat en funcionament, per a l tra banda, el comitè de redacció, que, degudament ampliat, segons acord de Junta , restà constituït de l a forma següent: el president de l 'Arxiu que n'és el director, i de Vocals, els directius Joan F . Cabestany i Fort , Victòria Móra i Pous, Joan

190

Papell i T a r d i u , Jaume Sobrequés i Callicó i el signant. E l Consell de Redacció s'ha reunit formalment en dues ocasions. Del juny passat ençà h a aparegut el número 48 del Butlletí, amb el qual resta clos el vo lum cinquè, de 508 pàgines, que j a h a estat repartit . H i h a j a com­post i en premsa el número 49, corresponent a l primer semestre o fascicle de 1979, que conté els treballs d'homenatge a Eufemià Fort i Cogut; hem aprofitat l ' inici d'un nou volum per a modificar el dis­seny gràfic de la capçalera, per a mil lorar el relligat i la presentació, que darrerament no eren dignes de la nostra tan veterana i presti­giosa publicació i per a començar a atreure nous col·laboradors.

L a nostra presència dins el món de la investigació i de la cultura s'ha mantingut com sempre. Aleshores Director General de Cultura de la Generalitat provisional, senyor J o r d i Maragall i Noble, volgué assist ir a la nostra passada festa anual , en representació del Conseller de Cul tura i Ensenyament , invitat per l 'Arxiu. L a nostra entitat esti­gué inscrita oficialment a l Primer Col·loqui d'Història del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat , que se celebrà a Tarragona els dies 26 i 27 de setembre de 1979; u l t r a la participació de diversos socis i directius de l 'Arxiu, el secretari general que signa h i assumí la representació oficial. També la nostra entitat s'adherí formalment a les Primeres Jornades d'Arxius, que se celebraren a Tarragona ma­teix, u n més després; la nostra representació la portà el nostre consoci Josep M . a Recasens i Comes, historiador i alcalde de Tarragona. E l 28 d'octubre passat, a Mascalbó, se celebrà Tacte de presentació del l l i ­bre pòstum d'Eufemià F o r t i Cogul sobre Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, editat per l'Agrupació Cultural de Vi la -seca-Salou; la representació oficial de la nostra entitat h i fou ostentada pel president de l 'Arxiu; el signant, com a fill de l'autor i preparador de l'edició hi pronuncià u n parlament. E l mateix l l ibre, en coedició a càr­rec de l'Associació d 'Estudis Reusencs, que presideix el nostre conso­ci senyor R a m o n Amigó i Anglès, fou presentat en u n acte al Centre de L e c t u r a de Reus el 30 de novembre, així com en u n a tercera presen­tació a l 'Ajuntment de V i c , el dia ú de febrer d'enguany; en tots dos actes h i estigué representat l 'Arxiu. Finalment , el 20 d'abril passat, i en el nostre local social del monestir de Santes Creus , el nostre conso­ci Joan M. Pujals i Vallvé, presentà el seu l l ibre sobre Sant Bernat Cal­bó i la seva època, amb l'assistència del nostre president i d'alguns al ­tres directius.

E n u n altre aspecte, la nostra entitat h a estat igualment represen­tada a les Assemblees Intercomarcals d 'Estudiosos ; a les darreres que s'han celebrat, bé que h i han assistit i participat alguns il·lustres consocis, l'especificitat de les temàtiques ha fet que l a història del nostre monestir no h i fou tractada sinó tangencialment.

L a nostra entitat, dins de la línia de promoció dels interessos de Santes Creus , s'adreçà oficialment al president de la comunitat de

1 9 1

propietaris de la Unitat Residencial Els Manantidls per tal de fer palès el seu disgust davant les acampades incontrolades que als mesos d'estiu, certs turistes desaprensius fan a les dues Alberedes. A l mateix temps, i aprofitant aquesta ocasió, s'adreçà, en u n a sentit més genèric de preservació de l 'ecosistema de l 'Albereda, al president del Patronat i a l 'alcalde d'Aiguamúrcia. D^altres iniciatives en aquest mateix sentit de protecció de l 'entorn natural i del paisatge del monestir, i de denúncia dels abusos i depredacions, h a n estat tractats, amb inci ­dència diversa, a les reunions de Junta . H o m preveu, pels mesos d'estiu que s'inicien, la realització de diverses accions —campanyes de premsa, gestions a nivells oficials o oficiosos, e tc .— encaminades a fer palès l'interès de la nostra Ent i ta t en aquesta mena de problemes. Malauradament, tampoc en aquest cas l 'Arxiu no pot exercir sinó u n a acció moral , de conscienciació i de denúncia; però també en aquest cas és u n deure de l a J u n t a Directiva i de tots els socis i amics de Santes Creus , de no cal lar davant els abusos i de fer sentir la seva veu allà on calgui, quan es tracti de defensar els interessos de Santes Creus i el seu entorn. S i bé és cert que aquesta acció no figura entre les finalitats estatutàries de l a nostra entitat, no ho és menys que res del nostre reglament no s'hi oposa, sinó que ens hi convida en cons­ciència.

C o m cada any, l 'Arxiu h a cooperat, moralment si més no, a l Cicle de Concerts que se celebrà per cinquena vegada consecutiva l 'estiu passat; a l a Setmana de Cant Gregorià celebrada pel setembre I i a l cicle de concerts de música sacra i clàssica de la Setmana Santa d'enguany, que organitza el nostre consoci, el senyor rector de Santes Creus , mossèn Emilià Clemente i l 'Obra Cultural de Santes Creus . C o m bé podeu comprendre, benvolguts consocis, la nostra cooperació a les activitats musicals de l 'Obra Cultural , tan prestigiosa j a a hores d'ara, no pot exercir-ne, avui per avui, sinó de forma moral , car l 'Arxiu no té possibilitats materials de contribuir-hi . E l s nostres direc­tius i els nostres consocis h a n assistit i assisteixen, anava a dir mas-sivament, als excel·lents concerts que cada vegada amb més qualitat i prestigi tenen com escenari el nostre monestir. Per ara , no podem fer absolutament res més.

E l moviment de socis durant els darrers dotze mesos, no h a pre­sentat variacions gaire dignes d'esment per comparació amb els anys anteriors. L e s altes i les baixes s'han igualat. L a nòmina dels nostres associats, en aquest moment, s 'encamina decididament cap a l a xifra de quatre-cents; és u n nombre realment impressionant si el relacio­nem amb l'estadística de set o vuit anys enrera, perquè cal tenir present que la gran anivelladora se'ns emporta, cada any inexorable­ment, algun dels socis fundadors o més antics, i que l ' increment és degut, doncs, a l 'afortunada desproporció entre les altes, generalment de gent jove, i les baixes. Quatre centenars de socis és — d e i a — u n a

1 9 2

xifra encoratjadora, més, en relació als veritables amics del monestir, encara és m a s s a exigua. És cert que u n a campanya de captació de nous socis donaria, amb tota certesa, u n bon resultat, i caldrà fer-la de c a r a a l a vinent festa anual . Però, encara seria més efectiva u n a labor personal de cadascun dels socis, gràcies als quals, és just de constatar-ho, es produeixen les altes al r i tme que les coneixem. Pen­seu, senyores i senyors consocis, que pràcticament l 'Arxiu, a més de les dues subvencions que molt gentilment l i donen la Diputació Pro­vincial de Tarragona i la Caixa d 'Estalvis de Tarragona, no té altres ingressos segurs que les quotes dels seus membres. C a l doncs per a l a bona m a r x a de l'entitat i pel seu sanejament financier, u n nombre suficient de socis. I ens cal aquest nombre de socis, no solament per l'aportació econòmica, sinó també, i sobretot, perquè u n a entitat que vol mantenir-se viva i dinàmica i eficient, com la nostra, no solament requereix u n suport econòmic raonable, sinó encara més, u n suport de fe, d'iUusió, de bona voluntat, d'estima a Santes Creus , d'imagina­ció, de patriotisme.

Aquesta és, senyores i senyors consocis, la síntesi de la trajectòria de l a nostra entitat a l l larg dels darrers dotze mesos. Aquesta és, benvolguts amics , la realitat actual de l 'Arxiu. U n a realitat que en­c a r a roman ben enrera de les nostres il·lusions; u n a trajectòria ferma, entusiasta, desinteressada, abnegada, sí, però que encara no ens satisfà n i de bon tros. Santes Creus , la seva història, el seu present i el seu futur, els homes que formen l'entitat i el record dels qui l 'han for­mada, l a necessitat de volar cada cop més alt a la percaça de l ' ideal, exigeix més, molt més de tots nosaltres. Que els nous temps que s'ini­c ien per a Catalunya, plens d'incerteses, d'esculls i d'inquietud, però també d'il·lusions, d'afanys i d'esperances, ens facin ésser dignes dels moments històrics que vivim. Santes Creus i Catalunya ens ho recla­men. Sapiguem-hi respondre i convertim aquesta inefable exigència en tot u n deure col·lectiu.

X a v i e r F O R T I B U F I L L Secretari General

25 de maig de 1980

193

J U N T A D I R E C T I V A D E L ' A R X I U BIBLIOGRÀFIC D E S A N T E S C R E U S

Degudament convocada, tingué lloc el 25 de maig de 1980 en el nostre local social l 'Assembea General de Socis que reglamentàriament pertoca cada any.

E n l'absència del President, qui n'excusà l'assistència per trobar-se fora de Catalunya, presidí l'acte el Vice-president primer, S r . Joaquim I c a r t i Leonila , amb la concurrència de socis j a acostumada en altres assemblees.

L a Memòria del curs acadèmic 1979-80, redactada pel Secretari General S r . X a v i e r F o r t i Bufil l , qui n'excusà tanmateix igualment l'assistència, fou llegida pel Vice-president segon, S r . Joan Ventura i Solé. A continuació, foren llegits i aprovats 1' estat de comptes i la previsió econòmica de l 'any vinent.

Tot seguit, es passà a l'elecció dels càrrecs de la Junta que regla­mentàriament rstaven vacants aquest any: President, Vice-president segon, Tresorer , Secretari de Junta , i els vocals, a l 'ensems que l a vo-calia cinquena, que l 'assemblea anterior acordà deixar vacant per u n any. Després de la votació secreta entre els assistents, la nova Junta restà constituïda així:

President Vice-president pr imer Vice-president segon Secretari General Tresorer Comptador Secretari de J u n t a Vice-secretari de Junta Vocal pr imer Vocal segon Vocal tercer V o c a l quart V o c a l cinquè V o c a l sisè Vocal setè Vocal vuitè Vocal novè Vocal desè Vocal onzè Vocal dotzè Vocal tretzè

Pere Serramalera i Cosp Joaquim I c a r t i Leoni la Joan Ventura i Solé X a v i e r Fort i Bufi l l Miquel F o r t i Bufi l l Joaquim Jordà i V i d a l Victòria Móra i Pous Alfons J o r r o i Valdés Joan Papell i T a r d i u F r a n c e s c F e r r a n i Canela Pere Torner i Alari Jordi Cunil lera i Gustems Andreu F o r t i Bufi l l M . C a r m e Cardó i Soler J o a n - F e r r a n Cabestany i F o r t Jaume Solé i Magrinyà Jaume Sobrequés i Callicó Joan F e r r a n i Canela Antoni Cavallé i Maresme Montserrat Sandoval i Sàrrias Mariàngela Vidal , V d a . Escofet

1 9 4

L A X X X I V F E S T A A N U A L

E l 14 de setembre de 1980, l a nostra entitat celebrà la seva 34" F e s t a Anual , de tanta arre l i tradició. C o m j a és cosa consuetudinària, la festa girà a l 'entorn de la Sessió Acadèmica anual, que se celebrà en el dormitori de novicis, j a definitivament convertit com a gran sala d'actes del monument. Tot l'acte se centrà en homenatjar la memòria de n'Eufemià F o r t i Cogul, fundador de l 'Arxiu i inspirador i respon­sable d'aquesta publicació des del seu començament el 1947. Treba­l lador incansable, lletraferit des de la seva adolescència, conreà tots els temes santescreuïns, dels que n'era el més gran historiador de tots els temps.

Sota l a presidència del Conseller de Cul tura de la Generalitat, Ho­norable Max-Emmanuel Cahner i Garc ia , consoci nostre, rodejat de les autoritats tarragonines, representant del Patronat del Monestir, car el seu president Dr . Josep Pont i Gol , n'excusà l'assistència amb unes emotives lletres que foren llegides pel Secretari General , mem­bres de la Junta de l 'Arxiu, representants de la comunitat cistercenca de Santa Ma ria de Poblet, i moltes altres personalitats, es desplegà el programa següent:

E l president de l 'Arxiu, senyor Pere Serramalera i Cosp, inicià l'acte amb u n parlament, tot fent u n r e s u m de les activitats més des­tacades de l'entitat en aquest any. Seguí fent u n recordatori del 15è centenari de sant Benet i del vuitè de sant Bernat Calbó, a qui dedicà sense saber-ho el seu últim llibre l'Eufemià F o r t , i després d'evocar altres efemèrides de menys incidència, cedí la paraula al professor Manuel R i u i R i u , catedràtic de la Universitat de Barcelona, qui des­envolupà u n important parlament sobre «Eufemià Fort , historiador de Santes Creus i del monaquisme català», peça de sòlida erudició que publiquem en aquest Butlletí.

Tot seguit, prengué la paraula el diputat provincial ponent de C u l t u r a de Tarragona i Vice-president segon de la nostra entitat senyor Joan V e n t u r a i Solé, per a presentar el llibre Bio - bibliografia d'Eu-femià Fort i Cogul dels senyors Miquel Coll i Alentorn i Xavier F o r t i Bufi l l . E s tracta de la publicació núm. 38 de la nostra entitat i porta la següent dedicatòria:

«La J u n t a Directiva de l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus , el 25 de novembre de 1979 acordà dedicar l a Festa Anual del 1980 a la memòria de l'Eufemià F o r t i Cogul, en el primer aniversari del seu traspàs i a l 'ensems donar a l 'estampa aquesta B i o - bibliografia d'aquell que fou el mil lor historiador santescreuí de tots els temps.

Endreça: A l a memòria d'Eufemià F o r t i Cogul, el més destacat historiador santescreuí de tots els temps, t a Barcelona 24 de maig de 1979.

195

Homenatge de l 'Ent i tat que el l fundà.» Tancà l'acte acadèmic amb u n discurs ple d'entusiasme i d'estí­

muls vers el monestir de Santes Creus , l 'entitat i als estudiosos que com n'Eufemià F o r t h a n dedicat tota u n a vida apassionada a l 'estudi de l a història i de la cultura catalana, l 'Honorable Conseller de Cultu­r a i Mitjans de Comunicació, bo i posant-se a disposició de l 'Arxiu.

A continuació, les autoritats que presidien l'acte i la nombrosa concurrència anaren a inaugurar u n a exposició - mostra de bona part dels llibres escrits per l 'homenatjat i dedicats a Santes Creus , que passaven ben bé del centenar, i que durant tota la jornada fou molt visitada i comentada.

L a Junta de Govern de l 'Arxiu, sorgida de l a darrera Assemblea General , com diem en u n altre lloc d'aquest Butlletí, s'apuntà u n èxit indiscutible, que fa preveure tota mena de possibilitats per a Santes Creus .

1 9 6

B I B L I O G R A F I A

Josep M. S A N S I T R A V É : Relacions de la Casa del Temple de Barberà amb el monestir de Santes Creus (segle XIII) «Analecta Sacra Tarraconen-sia» X L V I I I , (Barcelona, 1977), pp. 33-74.

E l treball de Sans i Travé fa referència a les desavinences que sorgiren entre la comunitat cistercenca de Santes Creus i la Casa del Temple de Barberà, després d'uns anys d'un relatiu bon veïnatge. Aquestes discòrdies, plenament documentades, s'iniciaren en ple segle X I I I , precisament quan L'Orde del Temple assolia el seu màxim poder polític dins del Principat, cosa que motivà la ingerència mútua d'ambdues institucions a causa de llurs interessos socioeconòmics recíprocs.

Després d'unes notícies sobre l'origen de la Casa del Temple de Bar­berà, el qual arrenca de la donació conjunta feta pels comtes Ramon Berenguer I V de Barcelona i Ermengol d'Urgell, l'any 1132, Sans i Travé analitza els dos plets principals esdevinguts al llarg del segle X I I I amb motiu dels següents fets:

Qüestió del castell de Puigtinyós. Guilleuma de Montcada havia llegat el dit castell al monestir de Santes Creus, però amb la condició que aquest cenobi lliurés cada any deu quarteres d'ordi als templers de Barberà. E l s cistercencs es negaren a fer el dit lliurament perquè al·legaven que la Casa de Barberà havia de contribuir proporcionalment a la quantitat dels 6.750 sous que ells havien donat als marmessors de Guillem, fill de Gui­lleuma, per tal que abandonessin el castell i a Arnau de Prats pel motiu d'una penyora que gravava sobre la dita propietat per un emprèstit que aquest havia fet a dita senyora. Aquesta negativa donà origen a un plet, al qual s'afegiren altres afers, com és el cas de la cavalleria que el Temple tenia a Vilagrassa i que, segons els monjos de Santes Creus, havia de posseir en nom del monestir. Aquest plet es posà en mans de Guillem de Térmens, capellà de Montblanc, el qual dictà una sentència favorable als templers quant a la part testamentària i a Santes Creus quant a la pos­sessió de la cavalleria de Vilagrassa.

Possessió del castell i lloc de Montbrió de la Marca. E l testament d'Ar­nau de Ponts, senyor de Montbrió i de Talladell, i les dues vendes succes­sives que va fer la seva muller Saura a l'orde del Temple i al monestir de Santes Creus, seran els motius de la iniciació d'un llarg plet, en el qual hauran d'intervenir, fins i tot, el monarca i l'arquebisbe de Tarra­gona. Malgrat que Santes Creus, després de nombroses sentències, acon-

197

seguí alguns drets sobre el lloc de Montbrió — l a quadra de Servera i la cinquena part dels drets senyorials—, serà l'Orde del Temple el principal beneficiat en assolir-ne el seu domini feudal.

Aquest treball d'investigació va acompanyat de la transcripció de dinou documents, tots ells localitzats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a la secció de Pergamins de la Cancelleria Reial i a la secció d'Ordes Militars. De la Cancelleria Reial n'hi ha nou en total, cinc són de Jaume I i quatre d'Al­fons I I ; els deu restants són d'Ordes Militars, dels fons del Gran Priorat de Sant Joan de Jerusalem.

Aquest estudi, tan interessant com suficientment documentat, serà completat pel Dr. Sans i Travé amb un segon treball que tractarà de les relacions entre Barberà i Poblet, l'altre monestir cistercenc de l'arxidiòcesi tarragonina. Ambdós treballs donaran una visió clarivident de les sempre difícils relacions veïnals que se suscitaven entre els diferents poders senyo­rials pel motiu de la jurisdicció sobre alguns indrets conflictius.

Francesc C O R T I E L L A I ODENA

Alexandre CiRici /Jordi G U M Í : L'Art gòtic català. L'arquitectura als segles XIII i XIV (Edicions 62 s /a , Barcelona, 1977), 301 pàgs., amb 331 fotogr. fora de text i un mapa. 30 x 21 cms.

Aquest llibre forma part d'una col·lecció publicada per les Edicions 62 dedicada a l'Art Romànic i Gòtic Català, de la qual col·lecció s'han publicat, fins ara, tres volums de romànic i dos del gòtic. Són uns llibres molt ben editats, magnífics com a regal, però allunyats del concepte tradicional de «llibres de divulgació» amb moltes fotografies i text insuficient, molt ele­mental. E n aquesta obra, a uns textos escrits per gent coneixedora del tema, s'uneix una sèrie inèdita de fotografies, de gran valor artístic i foto­gràfic. Alexandre Cirici i Pellicer ha estat encarregat d'escriure el text de l'arquitectura gòtica; comença per una introducció sobre les caracterís­tiques específiques del gòtic català, en el seu propi context i en relació amb el d'altres nacions, principalment França; creiem interessant aquest pròleg per l'intent de l'autor de prescindir dels diversos prejudicis «na­cionalistes» que han omplert la nostra bibliografia i que ens han donat visions molt diferents sobre unes mateixes obres. Així mateix, l'autor creu necessari ampliar el contingut de l'art que diem Català molt més enllà de les fronteres del Principat, incloent-hi la Catalunya francesa, les Illes i el Regne de València, amb un criteri més ampli de l'exposat per Folch i Torres i Marcel Durliat, per esmentar només dos dels nombrosos tracta­distes del tema. Dins aquestes característiques generals, l'autor especifica clarament les característiques més importants del gòtic català, principal­ment aquelles que el separen del gòtic general i que fa que molts euro­peus, en veure les nostres obres mestres, creguin trobar-se davant d'uns

198

monuments romànics: la puresa formal de l'arquitectura, les grans sales amb arcs diafragmes (de les quals n'és pionera la gran sala del dormitori de Santes Creus), els campanars i els grans claustres que recorden la tradició romànica tan forta en el nostre país.

E l text que es refereix concretament a Santes Creus no aporta res de nou; és tan sols un resum en el que fa una mica d'història dels orígens del monestir i les consabudes comparacions amb el monestir de Poblet. E n s sorprèn, tanmateix, la seva insistència en parlar diverses vegades del primer claustre, el que nosaltres anomenem «claustre vell», com si donés com a segura la seva construcció en el lloc que ara ocupa i sense fer esment del seu trasllat i la seva adaptació.

Comentari a banda es mereix la part fotogràfica. Actualment hi ha una tendència entre molts fotògrafs a retratar monuments des d'una pers­pectiva allunyada de la tradicional i a fer una fotografia «artística»; en molts d'aquests casos el resultat és una fotografia magnífica d'una obra determinada, però que no ens permet de reconèixer-la o distorsiona tant les línies arquitectòniques que totes les parets i columnes semblen tortes o convergents; aquestes fotografies tenen un valor com a obra artística, sens dubte, però no serveixen a l'estudi o coneixement d'un monument. Però aquest no és el cas de la col·lecció feta per en Jordi Gumí sobre el monestir de Santes Creus. Jordi Gumí és un artiste fotògraf, expressió que sobrepassa la de simple fotògraf, un dels millors del nostre país i membre d'associacions extrangeres. Aquí ens presenta un total d'onze fotografies sobre el nostre monestir, podríem dir que són les dels llocs comuns de fotografia: els claustres, l'església, el dormitori, les tombes reials, el celler, la sala capitular, i la façana, totes elles molt bones i que mostren el que cal veure. Jo, personalment, li estic molt agraïda per una cosa, un detall: les ha fetes totes de manera que, a excepció potser d'alguna del claustre gran, no es confonen amb les corresponents de Poblet. Cal agrair-li això, j a que estem molt acostumats a no poder distingir en els manuals d'art si un lloc determinat és de Santes Creus o de Poblet.

Per acabar, una crítica molt petita: en la portada del llibre, el títol que hi figura és el de «L'Art Gòtic Català. Segles X I I I i XIV»; i això presta a confusió, j a que en veure el llibre creiem que s'inclou tot l'art, és a dir, l'arquitectura, la pintura i l'escultura, i en obrir-lo veiem només l'arqui­tectura, doncs el títol complet no hi figura fins les planes interiors. És un petit detall.

V . M Ó R A

M A S O L I V E R , Alexandre: Història del monaquisme cristià. Vol. 1: Des dels orígens fins a Sant Benet. Vol. 2: De Sant Gregori el Gran al segle XVIII. Vol. 3: Els segles XIX i XX. El monaquisme oriental. El mona­quisme femení ( E l Gra de Blat, mïms. 19, 28 i 30), 1978-1981. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. — 3 vols.: 171 + 293 + 327 pp. (18x11).

199

Amb motiu del quinzè centenari del naixement de Sant Benet, a qui el monaquisme occidental reconeix com a primer organitzador, hom ha ideat diversos actes (celebracions litúrgiques, congressos, symposia, con­ferències, edicions de llibres, exposicions, etc.) i , un dels que més hauran de perdurar serà, molt probablement, l'edició d'aquesta història del mo­naquisme cristià que han patrocinat tots els monestirs actuals, masculins i femenins, de les terres de parla catalana que segueixen la Regla de Sant Benet. H a escrit l'obra un monjo de Santa Maria de Poblet, el pare Ale­xandre Masoliver, ben conegut pels seus estudis d'història monàstica de l'època moderna, especialista dels segles X V I al X V I I I preferentment. I l'ha publicada a l'Abadia de Montserrat, que té ben acreditades les seves dots impressores, en la col·lecció El gra de blat, títol d'intenció ben palesa.

Direm de bell antuvi que ens trobem davant de la primera gran síntesi del monaquisme cristià redactada i impresa directament en llengua cata­lana. Hom havia pensat, inicialment, que el llibre constés sols de dos volums de butxaca, donat el seu caràcter divulgador, però l'extensió del contingut ha obligat a plasmar l'obra en una trilogia, la qual la fa més manejable i resta igualment a l'abast de tothom. E l llibre, si no fou con­cebut com a obra de «propaganda», fins i tot en el millor dels sentits que hom pot donar avui a aquesta paraula, per a fer conèixer la història del monaquisme del tronc benedictí, en les seves línies generals, als laics no menys que als propis monjos i monges del present, ha anat molt més enllà. L a síntesi ben feta no s'ha de limitar al mer resum del què els altres han escrit o investigat, sinó que ha de sospesar-ho, seleccionar-ho i extreure'n l'essencial, a la vegada que ha de donar-li la interpretació adient perquè el lector no perdi el fil de la narració ni s'enterboleixi la unitat del conjunt de l'obra. Quan l'autor sintetitza les seves pròpies investigacions la tasca sol fer-se-li més planera. L a lectura ha d'ésser-ho sempre de planera, car un dels riscs de la síntesi és el de fer-se farragosa, si ho vol dir tot, i no diferencia allò que és fonamental d'allò que sols és accessori o bé anecdòtic. Fer, doncs, una síntesi llegidora és un risc per a l'especialista algunes vegades més greu del que pugui ser-ho per al profà, que pot assimilar l'essència del contingut d'allò que llegeix, en una ràpida lectura, sense capacitat per a cercar-hi res més. E n aquest cas, hom ha defugit l'anècdota fàcil i ha sabut sintetitzar els trets fonamentals.

Bé, aquestes reflexions prèvies les hem cregut necessàries perquè, a penes publicat el primer volum, l'any 1978, j a ens donàrem compte de què l'autor havia sabut seleccionar la bibliografia, o bé els estudis més adients de cada un dels aspectes del tema, per una època que fugia bon xic dels seus treballs d'especialització, que hi havia meditat, i que una i altres els havia situat puntualment a les notes de peu de plana per tal de què el lector curiós pogués comprovar sempre les fonts de la síntesi. N'hi hauria prou amb llegir algunes d'aquestes notes per adonar-se de què una cita textual, un «sembla», un «especial», un «en fórmula feliç», o bé moltes

2 0 0

altres expressions semblants, valoren degudament els testimonis que apor­ta i constitueixen exponents fidedignes de l'aproximació directa a les fonts. A la vegada, mitjançant el coteig de les notes, hom pot trobar la riquesa de la bibliografia emprada (i ben utilitzada) al llarg dels tres volums.

Síntesi, doncs, però amb una amplitud de coneixements que la situen entre les millors existents en altres llengües (Schmitz, Cousin, per exemple, als quals utilitza abastament i rectifica quan ho creu necessari), i que facilita les possibilitats d'ampliació de temes o aspectes que pugui desitjar veure completats algun lector insatisfet (que sempre n'hi ha) o bé algun investigador novell a qui el text haurà servit d'introducció al tema.

Nosaltres no començarem aquí per indicar els valors essencials del monaquisme en la història del cristianisme, car seria menysprear la quali­tat dels nostres lectors, però no podem deixar de repassar alguns dels aspectes que s'examinen en aquest llibre senzill i entenedor —com era el seu propòsit— però suficientment profund perquè l'exposició que hom hi fa del «fet monàstic en el curs de la història» sigui complet al nivell requerit, i estigui al dia pel que respecta a la investigació especialitzada. S'inicia el primer volum —després d'una introducció sobre el monaquisme, l'eremita i el monjo— amb els descobriments de la comunitat monàstica jueva de Qumram i de la comunitat apostòlica que prefigurà l'Església universal; segueixen els pares eremites d'Orient i els primers grans ceno­bites (Antoni, Pacomi i Basili), l'expansió del monaquisme per Síria, Pales­tina i E l Sinaí, l'enllaç i trasllat de la tradició monàstica a Occident per Joan Cassià a través d'Evagri Pòntic, on dóna lloc a un monaquisme llatí i occidental, els orígens del qual i les primeres característiques ens són encara mal conegudes. L a segona part d'aquest volum primer resta desti­nada, precisament, a mostrar-nos la formació d'un monaquisme llatí a Ità­lia, Terra Santa, l'Àfrica llatina, les Gàl·lies i la Península Ibèrica i fins als països celtes, per arribar a descriure, en el darrer capítol, la vida i regla de Sant Benet.

Així resta introduït el tema per al segon volum, publicat el 1980, en el qual hom pot veure una exposició general del monaquisme benedictí, i de les seves successives reformes, des del segle V I fins el X V I I I . Com és natu­ral el benedictinisme de la Península Ibèrica hi és ben representat: el capítol dotzè exposa la penetració de la Regla a Espanya i en especial a Aragó i Catalunya. Allí on el lector hi trobarà més novetats és, després del congregacionisme i els Ordes militars, quan hom enceta la reforma monàstica en els temps moderns i en diversos ambients. L'anàlisi de les congregacions cistercenques, particularment acurat, l i dóna peu per a re­cordar les pròpies investigacions. Amb la reforma de la Trapa per l'abat Rancé, el segle X V I I , es clou aquest volum.

I passem j a al tercer volum, d'edició recent, on hom ha inclòs tres grans temes: el final del desenvolupament històric del monaquisme tradi­cional fins els nostres dies, la continuïtat del monaquisme oriental que hom havia deixat de banda des del primer volum després de glossar els

2 0 1

seus orígens, i un tercer tema sovint oblidat: el paper del monaquisme femení, que hom repassa en bloc. S i el primer d'aquests tres temes és re­cordat des de la Revolució Francesa i portat fins als anys recents, amb particular atenció al món dels cistercencs; el tema del monaquisme oriental, menys evolucionat, és examinat globalment en una seixantena de planes dedicant atenció primer a l'àmbit bizantí, al rus després i, a continuació, a la resta. On hom s'extén més, en aquest volum, és precisament en glos­sar el paper del monaquisme cristià femení, per separat. S'hauria pogut, és clar, anar glossant els aspectes del monaquisme femení en parlar del masculí, però, seguint dom Philibert Schmitz, s'ha preferit posar de relleu el paper de la dona en el monaquisme tradicional d'una forma explícita, per a subsanar l'oblit massa corrent en què l'ha tingut la història. E n ­cetada amb el tema de la virginitat, fins a l'època de Sant Benet, com al llarg de tota l'obra, el pare Masoliver no oblida l'àmbit hispànic, ni la presència de Santa Escolàstica i els inicis de les benedictines, entre altres llocs a la Hispània carolíngia, o bé la problemàtica dels monestirs dobles. Les monges benedictines i cistercenques —amb al·lusions a cartoixanes, jerònimes i basilianes— són examinades per països, a grans trets, fins a l'impacte luterà, l'Aufklarung del segle X V I I I i fins a dades ben actuals del nostre segle.

E l llibre es pot considerar finalitzat amb l'epíleg de vuit planes on l'autor, optimista, s'enfronta amb el futur, bo i senyalant els aspectes més característics del present esperançador.

L'hàbil recurs a la bibliografia i a les fonts d'època, la claredat en l'ex­posició, el ben trabat esquema, les llistes bibliogràfiques i de sigles utilit­zades que s'inclouen als diversos volums, i els índexs alfabètics onomàstic i toponímic que clouen el tercer volum, són altres tants aspectes a senya­lar en aquesta bella història del monaquisme cristià pensada i escrita «des de dintre», apta per a ésser llegida als refetors i, a la vegada, per a la in­formació dels laics, gràcies al seu equilibri i a la riquesa dels matisos i recursos que fan del llibre del pare Alexandre Masoliver una obra excel-lent i molt oportuna, en aquests moments en què sembla despertar de nou l'interès de la joventut envers el monaquisme, tal vegada com una reacció més —sana sens dubte— contra l'esperit massa corromput del cristianisme «dels vells» o, diguem-ne, no tan joves.

Manuel R i u

2 0 2

M A S O L I V E R , Alexandre: El monaquisme a Catalunya en els segles XVI i XVII. «Studia Monàstica» (Montserrat), X X , núm. 2 (1978), pp. 345-396.

Aquest treball, una de les ponències llegides en el I I I Col·loqui d'Histò­ria del Monaquisme Català (Bellpuig d'Urgell, setembre 1974), és una síntesi dels estudis fets sobre la història dels monestirs catalans en el Renaixement i Barroc. E l P. A. Masoliver, segurament, el més destacat estudiós de la realitat monàstica a la nostra terra en els segles X V I a X V I I I , inclou a la seva recerca a més dels benets i cistercencs —masculins i femenins— els cartoixans, jerònims i canonges premostrantencs, i ha omès les ordres militars per la manca d'entitat monacal i els canonges agustinians per haver estat secularitzats a l'any 1592.

L'autor estructura la seva síntesi entorn a tres temes: les congrega­cions; economia, dret i societat, i cultura, esperit i santetat, i els completa amb una breu nota bibliogràfica de cadascun dels monestirs existents a aquestes dues centúries.

E l monestir de Santes Creus és citat i considerat en cada un d'aquests temes, especialment en tractar de la Congregació cistercenca. L a notícia bibliogràfica (pàg. 389) pensem que està mancada d'un esment a la biblio­grafia bàsica per a qualsevol investigació, tot i que s'hauria d'ampliar amb els títols editats darrerament, de la que és autor Amadeu-J. Soberanas i Lleó: Notes bibliogràfiques sobre Santes Creus ( I Col·loqui d'Història del monaquisme català. Santes Creus, 1966. — Santes Creus, 1969. — Vol. I I , pàgs 165-206). Bibliografia en la que es recullen uns 600 treballs a partir de la meitat del segle X I X .

Mancats com estem d'investigadors de la història monàstica catalana a l'edat moderna, hem d'agrair la dedicació a aquesta temàtica del P. A. Masoliver, del qual esperem nous estudis, els quals ens permetin aconse­guir un millor coneixement del monacat a Catalunya en un moment tan cabdal per a la nostra història.

J . - F . C A B E S T A N Y F O R T

CASTAN LANASPA, Guillermo: Notas sobre la explotación agrària en la Tarra­gona del siglo XII. «Agricultura y Sociedad» (Madrid), núm. 12 (1979), pp. 249-267.

Aquest universitari de Salamanca, inscrit a l'escola castellana d'estu­diosos de l'agricultura medieval, escola que ha assolit la publicació de notables treballs d'investigació sobre aquest tema, va encetar la seva

203

tasca d'investigador de la història agrària en redactar la tesi de llicencia­tura, la qual fou dedicada a analitzar l'aprofitament econòmic i l'explotació agrària del domini territorial del monestir de Villaverde de Sandoval (León) titulada: La formación y la explotación del dominio del monasterio de Villaverde de Sandoval (siglos XH-XIII) i publicada a «León y su historia», vol. I V (1977), pàgs. 213-317-

E l coneixement que tenia Castàn Lanaspa de la metodologia d'una te­màtica tan complexa, com és l'estudi de la història de l'agricultura medie­val, va permetre-li la redacció d'aquest treball mentre feia una curta estada a Tarragona, malgrat a les diferències i peculiaritats existents entre la història de les terres lleoneses i catalanes. Bàsicament va emprar les possibilitats que li oferien els documents aplegats en el Cartulari de Poblet (Barcelona, 1938) i en el Llibre Blanch de Santes Creus (Barcelona, 1947), per aplicar-hi els coneixements assolits a la seva anterior experiència historiogràlïca, i redactar una aproximació a la problemàtica agrària de les comarques tarragonines. És un tast d'una àmplia recerca sobre el tema. Aporta suggestives notícies del conreu cerealista de Poblet i Santes Creus. Conseqüència obligada d'aquesta producció fou la construcció de molins d'aigua per abastar la seva moltura. Amés insisteix amb la neces­sitat del conreu de la vinya, l'olivera i les hortes. Analitza la tipologia i valor econòmic dels contractes d'arrendament i les seves possibles reper-cusions socials.

Guillermo Castàn a la fi del seu treball aporta unes conclusions, potser generals per ésser generals arreu de l 'Europa Occidental i en conseqüència a Catalunya, però que no havien estat verificades amb un estudi documen­tal, conclusions que pel seu interès per a Santes Creus, en part reproduïm: «Se podria deducir que a lo largo del siglo X I I y durante el X I I I , la agri­cultura tarraconense se encuentra en una fase expansiva.. . hay que tener en cuenta que las extensiones de tierra por cultivar eran todavía elevadas, pues el bosque ocupaba grandes zonas, y que las necesidades de la pobla-ción crecían cada dia, siendo éste el principal acicate de la expansión.»

E n aquest moment Catalunya, almenys la Catalunya Nova, estava en una etapa d'expansió econòmica, i molt lluny de la crisi iniciada un cente­nar d'anys més tard. Santes Creus vivia les mateixes favorables circums­tàncies, i seria interessant aconseguir valorar aquestes possibilitats i re-lacionar-les amb l'activitat tan intel·lectual com espiritual, amb la cons­trucció del monestir.

És un goig poder-nos congratular de què una persona tan llunyana, geogràficament, del nostre cenobi s'hagui interessat per la seva història, tot i ser un problema tan concret com és l'explotació del seu domini territorial a la fi del segle X I I .

J . - F . C A B E S T A N Y

2 0 4