Saps què: Donant voltes als pressupostos.

4
SAPS QUÈ? A.MUN Alternativa municipalista d’Unitat Popular de Monctada ENS ESTAN ENVERINANT Des de fa uns anys veïns i veïnes de Montcada han estat denunciant davant l’Ajuntament local i al- tres instàncies que pati- en tractaments amb pla- guicides, quan aquests es feien als camps junt a les seues cases. Això ha provocat situacions ten- ses, i fins i tot la denún- cia davant dels jutjats. Ja fa gairebé dos anys que A.Mun ha recollit les pre- ocupacions d’aquests veïns i hem estat cons- cients que aquest és un problema prioritari per les conseqüències sani- tàries per a la població, i també pels efectes am- bientals de contamina- ció sobre la fauna, la flo- ra i l’aigua. En aquest tema actual- ment ens trobem en una situació, en part hereta- da de dècades anteriors, conseqüència del model agroindustrial nascut a partir de la Revolució Verda. Aquest terme és utilitzat per a descriu- re la transformació de l’agricultura en diversos països entre 1940 a 1960. En un principi estava basada en l’aplicació de la ciència i la tecnologia i l’entrada de les gran empreses químiques, sobretot en la producció de cereals. L’augment de l’ús de plaguicides, her- bicides i fertilitzants, es va generalitzar, per aug- mentar en gran mesura la producció mundial d’aliments. Més recent- ment aquest model s’ha complementat amb la introducció de varietats agrícoles modificades genèticament a més en alguns casos resistents als herbicides. Aquesta pràctica com- porta molts inconve- nients dels quals no se n’ha parlat tant: a) La reducció de la bi- odiversitat de varietats agrícoles, ja que el mo- del agrícola es basa en la tendència al monocul- tiu, amb només unes poques varietats agrí- coles d’alt rendiment, o també de varietats que es puguen conservar millor fins la comercialit- zació. b) La dependència dels recursos no renovables, ja que la maquinària agrícola i el transport, així com la producció de plaguicides i fertilit- zants es fonamenta en l’ús dels combustibles fòssils. c) El greu impacte en la salut humana. Són in- discutibles els efectes negatius que els plagui- cides i herbicides tenen en la salut humana, ja que han estat consta- tats per abundants es- tudis. L’efecte més clar es focalitza en el fet que poden estar augmen- tant la probabilitat de diversos tipus de càncer en la població . Ha estat comprovat que a l’estat espanyol i a la Unió Eu- ropea que les persones que es treballen al camp pateixen determinats ti- pus de càncer amb més freqüència que la resta de la població. EXPRÉS DONANT VOLTES ALS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS QUÈ SÓN? -Es un document que recull la previsió de despeses i ingressos que es pressuposa (d’ací la paraula) que es realitzaran durant un any (de l’1 de gener al 31 de desembre). -Es presenta (o sol presentar-se) al plenari per part del govern municipal abans del fi d'any natural (normalment al desembre) per a ser debatut, esmenat i aprovat si escau. -Al pressupost és on es tradueixen les prioritats polítiques dels governs en establir què es gasta, en quina quantitat i com es finança aquesta despesa (ingressos). ULL!! -Existeixen ferramentes tècniques que possibiliten al govern modificar les aplicacions del pressu- post i s’utilitzen normalment per solucionar qüestions urgents o imprevistes. -Aquestes ferramentes són: transferències de crèdit entre partides (no és necessària l’aprovació pel ple, s’aproven per resolució d’alcaldia), modificacions extrajudicials de crèdit i modificacions de les bases d’execució del pressupost (cal l’aprovació per part del plenari ja que afecta directament a l’estructura del pressupost).

Transcript of Saps què: Donant voltes als pressupostos.

SAPS QUÈ?A.MUNAlternativa municipalista d’Unitat Popular de Monctada

ENS ESTAN ENVERINANT

Des de fa uns anys veïns i veïnes de Montcada han estat denunciant davant l’Ajuntament local i al-tres instàncies que pati-en tractaments amb pla-guicides, quan aquests es feien als camps junt a les seues cases. Això ha provocat situacions ten-ses, i �ns i tot la denún-cia davant dels jutjats. Ja fa gairebé dos anys que A.Mun ha recollit les pre-ocupacions d’aquests veïns i hem estat cons-cients que aquest és un problema prioritari per les conseqüències sani-tàries per a la població, i també pels efectes am-bientals de contamina-ció sobre la fauna, la �o-ra i l’aigua.

En aquest tema actual-ment ens trobem en una situació, en part hereta-da de dècades anteriors, conseqüència del model agroindustrial nascut a partir de la Revolució Verda. Aquest terme és utilitzat per a descriu-re la transformació de l’agricultura en diversos països entre 1940 a 1960. En un principi estava

basada en l’aplicació de la ciència i la tecnologia i l’entrada de les gran empreses químiques, sobretot en la producció de cereals. L’augment de l’ús de plaguicides, her-bicides i fertilitzants, es va generalitzar, per aug-mentar en gran mesura la producció mundial d’aliments. Més recent-ment aquest model s’ha complementat amb la introducció de varietats agrícoles modi�cades

genèticament a més en alguns casos resistents als herbicides.

Aquesta pràctica com-porta molts inconve-nients dels quals no se n’ha parlat tant:

a) La reducció de la bi-odiversitat de varietats agrícoles, ja que el mo-del agrícola es basa en la tendència al monocul-tiu, amb només unes poques varietats agrí-

coles d’alt rendiment, o també de varietats que es puguen conservar millor �ns la comercialit-zació.

b) La dependència dels recursos no renovables, ja que la maquinària agrícola i el transport, així com la producció de plaguicides i fertilit-zants es fonamenta en l’ús dels combustibles fòssils.

c) El greu impacte en la salut humana. Són in-discutibles els efectes negatius que els plagui-cides i herbicides tenen en la salut humana, ja que han estat consta-tats per abundants es-tudis. L’efecte més clar es focalitza en el fet que poden estar augmen-tant la probabilitat de diversos tipus de càncer en la població . Ha estat comprovat que a l’estat espanyol i a la Unió Eu-ropea que les persones que es treballen al camp pateixen determinats ti-pus de càncer amb més freqüència que la resta de la població.

EXPRÉS

DONANT VOLTES ALS PRESSUPOSTOS MUNICIPALSQUÈ SÓN?-Es un document que recull la previsió de despeses i ingressos que es pressuposa (d’ací la paraula) que es realitzaran durant un any (de l’1 de gener al 31 de desembre).

-Es presenta (o sol presentar-se) al plenari per part del govern municipal abans del � d'any natural (normalment al desembre) per a ser debatut, esmenat i aprovat si escau.

-Al pressupost és on es tradueixen les prioritats polítiques dels governs en establir què es gasta, en quina quantitat i com es �nança aquesta despesa (ingressos).

ULL!!-Existeixen ferramentes tècniques que possibiliten al govern modi�car les aplicacions del pressu-post i s’utilitzen normalment per solucionar qüestions urgents o imprevistes.

-Aquestes ferramentes són: transferències de crèdit entre partides (no és necessària l’aprovació pel ple, s’aproven per resolució d’alcaldia), modi�cacions extrajudicials de crèdit i modi�cacions de les bases d’execució del pressupost (cal l’aprovació per part del plenari ja que afecta directament a l’estructura del pressupost).

- L'estructura bàsica d'un pressupost municipal es divideix en:

A- INGRESSOS la previsió dels recursos que l’entitat espera obtenir l’any per �nançar les despeses que �guren al pressupost de despe-ses.

Ingressos corrents

Capítol 1. Impostos directes: graven la font de la renda, fruits del patrimoni o d’una activitat. Exemple l’IBI, imposat de circulació, etc.

Capítol 2. Impostos indirectes: IVA, imposats sobre begudes alcohòli-ques o sobre cons-truccions, obres, etc.

Capítol 3. Taxes i altres ingressos: taxes, preus públics i contribucions espe-cials per la realització d’una contrapresta-ció municipal.

Capítol 4. Transferències corrents: transferèn-cies de l’Estat i de la Comunitat Autònoma.

Capítol 5. Ingressos patrimonials: rendes de patrimoni del Municipi.

Ingressos de capital

Capítol 6. Alienació d’inversions reals: venda de solars i �nques rústiques.

Capítol 7. Transferències de capital: ingressos de naturalesa no tributària destinats a �nançar despeses de capital. Exemple: fons de la UE.

Ingressos �nancers

Capítol 8. Actius �nancers: devolució de �ances o dipòsits immobilitzats.

Capítol 9. Passius �nancers: crèdits sol•licitats a entitats privades.

B- DESPESES: les despeses que es pretenen escometre durant l’exercici. Les despeses no poden ser mai superiors als ingressos.

Despeses correntsCapítol 1. Despeses de personal: retribucions, indemnitzacions, cotitzacions i plans de pen-sions per a tot el personal contractat.

Capítol 2. Despeses corrents i serveis: subminis-traments, materials i despeses de serveis o treballs realitzats per empreses alienes contractades.

Capítol 3. Interessos: pagament d’interes-sos derivats d’opera-cions �nanceres.

Capítol 4. Transferèn-cies corrents: aporta-cions a altres entitats o administracions

(estatals, autonòmiques o empreses privades) per �nançar operacions corrents.

Despeses de capital Capítol 6. Inversions reals: creació de nous equipaments o infraestructures i adquisició de béns inventariables.

Capítol 7. Transferències de capital: pagament de crèdits per �nançar operacions de capital, que hagen �nançat inversions reals.

Despeses �nanceresCapítol 8. Actius �nancers: adquisició de prés-tecs, accions, dipòsits bancaris i �ances.

Capítol 9. Passius �nancers: pagament d’amor-tització de deute.

QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?

- El pressupost municipal està prorrogat des de 2014. És a dir, ens continuem regint per un pressupost de fa tres anys aprovat en majoria absoluta pel Partido Popular, malgrat aquesta majoria absoluta �ns a maig del 2015 tampoc aprovaren el pressupost d’eixe any.

-L'actual equip de govern intenta debatre el pressupost del 2016 al mes d’octubre, quan ja l’any �nalitzava i amb modi�cacions parcials (amb els mecanismes esmentats) del pressupost prorrogats. Als mitjans de gener de 2017 es presentà un esborrany de nou pressupost per a ser debatut.

-NO hi ha notícia que les propostes fetes per A.MUN vagen a ser debatudes així com cap expectativa que ens faça creure en un pressupost debatut i aprovat per la ciutadania a través de mecanismes de participa-ció.

-L'equip de govern ha presentat en plenari (i aprovat gràcies als vots d'altres partits ja que A.MUN Montca-da sempre ha votat en contra o s'ha abstingut justi�cadament) modi�cacions extrajudicials de crèdit i modi�cacions de bases d’execució per tal d’aplicar la seua política i no continuar utilitzant un pressupost prorrogat des del 2014.

-Ben cert és que la situació econòmica de l'entitat és molt complexa i delicada: sotmesos a un PLA D'AJUS-TAMENT de l'Estat (A.MUN es va posicionar en contra també), liquidacions de mercantils públiques, noves exigències legals i tècniques...

-L'actual llei de la Reforma Local impulsada pel PP i el seu ministre Montoro ofega de manera considerable l'autonomia dels ajuntaments essent un mecanisme més per afavorir la privatització dels serveis públics, la re-centralització o el tutelatge sobre els ens municipals.

QUÈ HA FET FINS ARA A.MUN MONTCADA?

0-Votar en contra del PLA D'AJUSTAMENT presentat per l'equip de govern i abstindre's o votar en contra en les modi�cacions extrajudicials de crèdit i de les modi�cacions de bases d’execució.

1-Participació a TOTES les comissions especí�ques d'Hisenda per a treballar el pressupost municipal: terminis, lliurament d'informació, formulació de dubtes i preguntes...

2-Front la postura opaca i d'escas-sa transparència de l'equip de govern, A.MUN Montcada va convocar una assemblea oberta per debatre l'esborrany de pressu-postos i presentar propostes.

3-D'aquesta assemblea participati-va isqueren una sèrie d'esmenes presentades amb un document a l'equip de govern sense CAP resposta o�cial de moment.

4-Entre algunes d'aquestes, DESTAQUEM: -Reducció de l'apartat de despeses en més de 76.000 €: lloguer de vehicles, despeses de protocol, telèfons, comunicacions i comunicacions postals, informació institucional i publicitat, assignacions a grups polítics, combustible de protecció civil, material d'o�cina d'administració general... -Augmentar les partides dedicades a mesures d'inserció social i d'entrega i ajuda d'aliments en espècie. -La creació d'una partida per Estudis i Treballs tècnics per l'estalvi energètic i dels serveis municipals privatitzats per estudiar la seua possible municipalització: aigua, CDM, Escola d' Estiu i Nadal … -Inversió real per la creació d'un Espai Jove (Espai de coworking, solució pels grups juvenils) -Pla de formació per l'autoocupació (cooperativisme, colectivisme...) -Dotar econòmicament el desenvolupament del Pla d'igualtat. -Impulsar i dotar econòmicament el resultat del treball del Grup d'Emergència Social. -Creació i impuls del Consell Agrari, així com la comissió dels Horts Socials. COST ZERO -Inversions per la millora de instal•lacions esportives i clari�cació del model d'escoles esportives. -Programació consolidada i estesa en el temps de campanyes d'oci alternatiu per a joves. -Creació de mitjans de comunicació municipals objectius, de qualitat i deslligats de qualsevol tipus de propagandisme. Equips radiofònics i/o de video per a recuperar “Ràdio Montcada” o “Montcada TV” (d'emissió via Internet). -Creació d’un Consorci per a la Normalització Lingüística. COST ZERO -Enquestes participatives dels serveis públics, de la gestió, etc. i cartes de valoració de la qualitat del servei municipal (poliesportiu, font pública, qualitat de la tasca de l'equip de govern i regidories...) COST ZERO

QUÈ HA FET FINS ARA A.MUN MONTCADA?

0-Votar en contra del PLA D'AJUSTAMENT presentat per l'equip de govern i abstindre's o votar en contra en les modi�cacions extrajudicials de crèdit i de les modi�cacions de bases d’execució.

1-Participació a TOTES les comissions especí�ques d'Hisenda per a treballar el pressupost municipal: terminis, lliurament d'informació, formulació de dubtes i preguntes...

2-Front la postura opaca i d'escas-sa transparència de l'equip de govern, A.MUN Montcada va convocar una assemblea oberta per debatre l'esborrany de pressu-postos i presentar propostes.

3-D'aquesta assemblea participati-va isqueren una sèrie d'esmenes presentades amb un document a l'equip de govern sense CAP resposta o�cial de moment.

4-Entre algunes d'aquestes, DESTAQUEM: -Reducció de l'apartat de despeses en més de 76.000 €: lloguer de vehicles, despeses de protocol, telèfons, comunicacions i comunicacions postals, informació institucional i publicitat, assignacions a grups polítics, combustible de protecció civil, material d'o�cina d'administració general... -Augmentar les partides dedicades a mesures d'inserció social i d'entrega i ajuda d'aliments en espècie. -La creació d'una partida per Estudis i Treballs tècnics per l'estalvi energètic i dels serveis municipals privatitzats per estudiar la seua possible municipalització: aigua, CDM, Escola d' Estiu i Nadal … -Inversió real per la creació d'un Espai Jove (Espai de coworking, solució pels grups juvenils) -Pla de formació per l'autoocupació (cooperativisme, colectivisme...) -Dotar econòmicament el desenvolupament del Pla d'igualtat. -Impulsar i dotar econòmicament el resultat del treball del Grup d'Emergència Social. -Creació i impuls del Consell Agrari, així com la comissió dels Horts Socials. COST ZERO -Inversions per la millora de instal•lacions esportives i clari�cació del model d'escoles esportives. -Programació consolidada i estesa en el temps de campanyes d'oci alternatiu per a joves. -Creació de mitjans de comunicació municipals objectius, de qualitat i deslligats de qualsevol tipus de propagandisme. Equips radiofònics i/o de video per a recuperar “Ràdio Montcada” o “Montcada TV” (d'emissió via Internet). -Creació d’un Consorci per a la Normalització Lingüística. COST ZERO -Enquestes participatives dels serveis públics, de la gestió, etc. i cartes de valoració de la qualitat del servei municipal (poliesportiu, font pública, qualitat de la tasca de l'equip de govern i regidories...) COST ZERO

QUINA SERÀ LA NOSTRA POSICIÓ?

SÍ...

-Estem disposades a seure i negociar en base a les nostres propostes.

-Estem disposades a pressupostar-les detalla-dament.

-Estem disposades a continuar treballant en la Comissió d'Hisenda.

-Estem disposades a escoltar noves propostes de l'equip de govern.

-Estem disposades a implementar mecanismes de participació ciutadana.

NO...

-Estem disposades a votar en favor d'estos pressupostos tal i com estan.

-Estem disposades a acceptar i tolerar xantat-ges.

-Estem disposades a que el PP i C'S donen lliçons de transparència.