UNITAT 5. Canvis i permanències en el sector primari.

1. DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL A L’AGRICULTURA DE MERCAT.

1.1 De l’econòmia de subsistència a l’economia de mercat.La utilització de noves tècniques agrícoles i la introducció de nous conreus, van permetre augmentar la producció agrària. Els propietaris obtenien més ingressos per la venda dels productes o pels arrandaments, així es va iniciar un procés de concentració de capital que invertien en la indústria.La indústria s’anava desenvolupant i les ciutats creixien. Els pagesos van deixar de fer-se vestits, mobles i estris; però per adquirir aquests productes necessitaven diners que obtenien per la venda de les collites al mercat. Més gent del sector agrari va entrar als circuits de l’economia de mercat (el pagès és venendor i comprador).L’agricultor li interessa obtenir el benefici màxim dels seus productes. També es comprador de béns industrials (maquinària, adobs, insecticides..). Aquest procès fa que l’agricultor s’especialitzi en pocs conreus.Es dedica la producció al mercat. El resultat ha estat una transformació de la població rural, de les feines agràries, de la superfície i l’estructura de les explotacions i de la producció i comercialització dels productes.La capitalització de camp.Quan la indústria va necessitar mà d’obra i el ferrocarril va facilitar les comunicacions es va iniciar un procés d’èxode rural.Els agricultors han adaptat les noves tecnologies i han fet un esforç de capitalització per augmentar la superfície de regadiu, per comprar màquinaria, per adquirir bestiar de raça o adaptar les instal·lacions. Els agricultors han rebut crèdits amb interès baix i subvencions, i ajudes de la Unió Europea.

1.2. Població rural i població agrària.La població agrària va anar disminuint progressivament a causa de la mecanització dels treballs agrícoles i la baixa rendibilitat.La població rural vivia en zones rurals encara que treballés al sector secundari o terciari, i la població agrària, era la que treballava al sector primari.La població activa agrària jove es veu afectada per un percentatge alt d’immigrants que és l’inici al canvi de tendència.Hi va continuar havent zones rurals amb explotacions molt tradicionals, però la mà d’obra jove abandonava el camp i anava a la ciutat per treballar. Aquest procés va afectar totes les zones rurals.

1.3. El treball agrari a Espanya.Finques petites i mitjanes, els propietaris són qui treballen la terra amb l’ajuda de la família (explotació familiar), o amb un assalariat fix o d’uns quants.Per els baixos rendiments, l’especialització i la mecanització dels conreus, el cap de família treballa a l’explotació agrícola mentre la dona i els fills fan altres activitats econòmiques. El petit propietari treballa a temps parcial (es combinen les tasques agrícoles amb les feines de la indústria, la construcció i els serveis).A les finques grans augmenta la gestió directa i disminueixen la parceria i l’arrendament de parcel·les. La mecanització ha provocat la disminució del nombre de treballadors fixos i ha augmentat els treballadors eventuals o la mà d’obra immigrant.

1.4. Evolució de la superfície agrària.Al 2007 la superfície destinada a la producció agroalimentaria era de 50.5 milions, 24.5 milions eren superfície agrària útil (SAU); la resta són zones forestals i altres superfícies.La SAU són les terres de conreu, els prats i les pastures. Una bona part és de secà.Durant els darrers anys han disminuït les terres de conreu i ha augmentat el terreny forestal, els prats i les pastures. L’abandonament de terres menys productives ha estat per la política comunitària, l’augment de la superfície destinada a explotació ramadera i per la construcció.

1.5. La terra i l’estructura de les explotacions agràries.Hi ha moltes explotacions petites, però el petit nombre d’explotacions gran formen la part més important del sòl conreable.Gran explotació o latifundi.Els latifundis són explotacions de grans dimensions (+100 ha) on es practica una agricultura extensiva. Els trobem a Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia.Els antics latifundis, ara disposen de grans extensions de terra on l’explotació es pot mecanitzar i obtenir-ne millors collites. Creen un nou tipus de treballador especialitzat en fer anar la maquinària.Explotacions mitjanes.Són de 30 ha. La UE ha afavorit aquestes explotacions familiars mitjanes i han fomentat l’agricultura intensiva per obtenir productes de qualitat. Han incentivat el reagrupament de parcel·les d’una mateixa explotació.Petita explotació o minifundi.Els minifundis són explotacions de petites dimensions (-10 ha). Predominen al nord de la Península i als dos arxipèlags. L’economia de mercat obliga a abandonar l’autoconsum i a incrementar la producció i la rendibilitat.Les dimensions de les parcel·les fa díficil la mecanització.Només són rendibles si es dediquen a una agricultura intensiva o molt científica (conreu de plantes ornamentals en hivernacles a la costa mediterrània).

2. PRODUCCIÓ I COMERÇ AGRARIS.

2.1. La Política Agrària Comuna (PAC)Els conceptes claus d’aquesta política són la seguretat alimentària, la relació qualitat-preu i la preservació del medi ambient rural.Va ser fundada el 1957 amb la intenció de proveir els països comunitaris i d’elevar les rendes agràries. Va subvencionar els productes i va comprar els excedents.La política agrària s’havia d’adaptar a les noves circumstàncies, les ajudes econòmiques provocaven una sobreproducció i la compra d’exedents mantenia els preus agraris comunitaris per damunt dels preus del mercat internacional.L’any 2003 la PAC va modificar l’orientació per una competivitat més gran i una millor adaptació a la demanda i va restringir les ajudes econòmiques.Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural 2007-2013; objectius:

Augmentar la productivitat de l’agricultura i de la silvicultura perquè siguin competitives als mercats internacionals.

Desenvolupar la indústria agroalimentària. Millorar el medi ambient i l’entorn rural i diversificació a les zones rurals.

La UE també ha concedit ajudes a comunitats per la reducció que ha aplicat (cotó, Andalusia).

2.2. La producció agrícola.La producció agrícola depèn de la superfície de terres dedicada a cada tipus de conreu (secà o regadiu), de la qualitat del sòl i de la intensitat dels conreus. L’aportació d’aigua és un factor bàsic per augmentar la productivitat de la terra.Conreus de secà.Els més estesos són els cereals (conreu extensiu, feina molt mecanitzada i selecció de llavors; blat cereal predominant), vinyes (poca mecanització, feines estacionals, vins de qualitat Rioja i vins blancs i caves a Catalunya) i oliveres (poca mecanització, feines estacionals, ha augmentat la superfície destinada al conreu de les olives per a oli). Conreus de regadiu.Sobresurt la producció de fruita i l’horticultura. Aquests conreus poden donar més d’una collita a l’any, necessiten molta mà d’obra, ús creixent de fertilitzants, productes fitosanitaris i llavors d’alt rendiment.2.3. La producció ramadera.

Espanya és el segon país de la UE en importància ramadera (sector tecnificat i relacionat amb la indústria transformadora).Les produccions s’obtenen a partir de:

Bestiar boví: especialització creixent en la producció de carn i llet. Bestiar oví: s’ha produït una professionalització gradual en aquest sector. Interessa carn i

llet, no es produeix molta llana. Bestiar porquí: gran desenvolupament i alt grau d’industralització i d’intensificació

productiva. Es destina al consum i la fabricació d’embotits. Avicultura: està molt industrialitzada i té rendiments elevats.

2.4. La comercialització dels productes agraris.Espanya ven a la UE el 75% de les exportacions agràries, però compra a la Comunitat el 57% d’importacions d’aliments.La comercialització de productes agraris depèn del desenvolupament de la indústria agroalimentària, aquesta es concentra en empreses multinacionals amb una productivitat elevada i ofereixen aliments cada vegada més elaborats (refrescos, plats precuinats...).La producció de vi és una de les indústries agroalimentàries espanyoles més rellevants. Les indústries tradicionals creixents són les derivades de l’elaboració d’embotits, pernil i conserves.

3. ELS PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA.

3.1. El paisatge agrari.El factor climàtic (humitat, durada de l’estació seca, hores de sol) és molt important.Els elements més visibles d’un paisatge agrari són les àrees productores: tipus de cobertura vegetal de les zones conreades, la grandària i el tipus d’explotació, la presencia de ramaderia estabulada o en llibertat, etc.Els paisatges agraris són paisatges culturals.Espanya té una gran diversitat paisatgística ja que es combinen diversos factors físics, socials i culturals.

3.2. Paisatge agrari atlàntic.- El trobem a la cornisa cantàbrica i a Galícia. - Predominen les zones muntanyoses amb relleu accidentat.- Clima plujós, temperatures suaus, presència de prats i boscos caducifolis (s’ha explotat per fusta o ampliar els prats).- Agricultura poca extensió. Ha desparegut el policonreu per l’autoconsum; el monoconreu que ocupa més superfície és el blat de moro per a ferratge.- Estructura agrària minifundista.- Població agrària viu dispersa en cases de camp o poblets.- Ramaderia: cria de bestiar boví per obtenir llet.- Explotacions ramaderes petites, hi predomina l’explotació familiar o petites empreses.

3.3. Paisatge agrari mediterrani.- El trobem a terres del litoral i del prelitoral mediterrani. - Predomina el relleu accidentat, planes litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils.- Precipitacions escasses, sequera durant l’estiu, temperatures suaus.- Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres, triologia mediterrània).- Agricultura de regadiu: només es pràctica als sòls fèrtils amb temperatures suaus. Tècniques sofisticades de reg, hivernacles i ús de productes fitosanitaris.- Estructura agrària: explotacions de secà de dimensions mitjanes, tot i que a Andalusia trobem latifundis.- Població es concentra a pobles grans.- Ramaderia: bestiar oví i cabrum és extensiva a les zones de secà.

3.4. Paisatge agrari d’interior.

- Clima de tendència continental, temperatures estivals altes i hiverns freds amb glaçades freqüents. - Terres de latifundis amb agricultura extensiva mecanitzada, les zones de regadiu de propietat mitjana van sent substituides per propietats extenses i tecnificades. Rotacions de conreu biennal o triennal en terres d’interior que conreen cereals. Es fan servir adobs químics i llavors de qualitat.- A les zones de secà trobem bestiar oví que aprofita els prats. Als nuclis urbans trobem naus d’explotacions ramaderes. A les deveses extremenyes i salamantines hi ha ramaderia extensiva industrial.- La població hi és escassa i envellida a causa de l’èxode rural.

3.5. Paisatge agrari de muntanya.- Zones de relleu abrupte i clima fred amb precipitacions en forma de neu.- Esglaonament del sòl segons l’altitud i l’insolació en les activitats agropecuàries i silvícoles. Als vessants baixos els conreus es fan en feixes, avui en dia abandonades perquè no es pot fer servir maquinària. Explotació forestal: aprofitament de faig i castanyers.- Estructura agrària: petites propietats d’àrees conreades en valls i al peu de les muntanyes.- Ramaderia bovina i ovina criada de manera extensiva.- Població escassa.

3.6. Paisatge agrari de les Canaries.- Factors físics: sòls volcànics, relleu abrupte. S’han d’aprofitar barrancs, cims i vessants per l’agricultura. Clima càlid subtropical, pluvositat escassa. Es caracteritza pels conreus en arenaments artificials per conservar la humitat.- Sistemes agrícoles i ramaders: producte principal els plàtans, el tomàquet d’exportació i les patates. Grans superfícies de conreus protegides amb plàstics que produeixen bones collites d’hortalisses. La ramaderia més nombrosa és la de bestiar cabrum, després la de bestiar oví.- Estructures agràries: tipus de propietat variat; zones tradicionals amb econòmia de subsistència la propietat és petita, a la costa trobem propietats extenses i comercialització de la producció.- Explotació forestal: superfície forestal protegida (boscos pi canari i laurisilva).

4. L’ACTIVITAT PESQUERA.

4.1. Caladors dels vaixells de pesca espanyols.Bons caladors situats a les plataformes continentals a les zones on hi ha corrents marins freds rics en plàcton.La plataforma del golf de Cadis és extensa, però limitada per aigües territorials del Marroc i la costa mediterrània s’ha anat empobrint.La flota pesquera espanyola busca caladors rics en altres llocs. Tradicionalment flotes d’altura del Cantàbric i de Galícia, però la UE ha establert quotes de captures i temporades de veda. Les aigües de Terranova acullen als vaixells espanyols de gran calat amb pesques que duren molts mesos i es dediquen a la captura de bacallans, però el Canadà ha imposat restriccions.Els vaixells espanyoles pesquen a les aigües del corrent fred que passa per Cànaries l’anomenat banc saharià, però es creen conflictes amb els països africans. També es pesca al canal de Moçambic, costes de Somàlia i aigües de l’Atlàntic en l’Amèrica Llatina.

4.2. Política pesquera comunitària.Els ajuts per renovar la flota van comportar per als armadors espanyols haver d’adoptar un tipus de vaixell més petit i perdre capacitat de pesca.Les ajudes no es poden utilitzar per augmentar la capacitat de pesca, la Política Pesquera Comuna (PPC) promou una explotació sostenible del medi marí i dels seus recursos i al foment del cultiu d’espècies mitjançant l’aqüicultura.

5. EL SECTOR PRIMARI CATALÀ.

5.1. L’agricultura.A la plana litoral i als cursos baixos dels rius trobem agricultura intensiva i d’elevada productivitat, aprofitant l’aigua fluvial.Al voltant de Barcelona poques persones es dediquen a l’agricultura. El Maresme té petites explotacions de conreus molt intensius, en hivernacles. Les riques hortes del Baix Llobregat, estan desapareixent a causa de l’ampliació de l’Aeroport del Prat.Les zones de regadiu estan al Baix Ebre, al Montsià i al Delta de l’Ebre, on es produeix arròs.A les zones més humides de Girona i Prepirineu, els conreus són farratges i blat de moro per la ramaderia.A les terres litorals i prelitorals de secà i a les d’interior s’hi conreen cereals, olivera i vinya.A Catalunya predominen les propietats petites i l’explotació familiar, però amb un nivell alt de capitalització i amb una estructura productiva moderna, molt orientada als mercats intern i d’exportació.

5.2. La ramaderia.La ramaderia té més importància que l’agricultura. A les zones de muntanyes la ramaderia pastura en prats, però l’explotació ramadera que es dedica a llet i carn està estabulada i s’explota de manera molt intensiva en granges.Destaca el sector porquí, seguit del boví.

5.3. La pesca.Catalunya consumeix molt de peix i amb un mar empobrit, depèn de la importació massiva i de l’aqüicultura per proveir-se de peix fresc.L’aqüicultura a Catalunya pot tenir futur, juntament amb Galícia són les regions més avançaces en aquest tipus de cria, però requereix molta tècnica, coneixements científics i capitals. Però trobem poques piscifactories instal·lades.