Seguretat viària en caminsBarcelona, 27 de novembre de 2012

Cap de l’Oficina Tècnica de Planificació i Actuació e n Infraestructures

Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mo bilitat

Valentín Aceña Ramos

2

1. Introducció

1.1 Xarxa de camins rurals a la província de Barcelona

1.2 Antecedents i situació actual

1.3 Dades d’accidentalitat

1.4 Dades sobre l’estat de les infraestructures

1.5 Dades sobre l’ús dels camins

2. Recomanacions de seguretat viària per a camins rura ls

2.1 Coneixement de la xarxa i dades d’accidentalitat

2.2 Implantació d’accions de seguretat viària estructura des

3. Línies de treball de la GSIVM en relació als camins rurals

3.1 Línies de treball generals

3.2 Catáleg de camins municipals

3.3 Investigació de titularitat de camins

3.4 Ordenances reguladores de trànsit municipals

4. Conclusions

Índex

3

1.1 Xarxa de camins rurals a la província de Barcel ona

1. Introducció

Viari urbà MUNICIPAL

Camins MUNICIPAL

Camins d’Interès Territorial MUNICIPAL

Xarxa local DIBA

Xarxa comarcal GENCAT

Xarxa bàsica GENCAT, MIFO

N.D.

20.000km

3.000km

1.600km

900km

1.400 km

Caracterització xarxes viàries província Barcelona

4

► Manca de recursos dels municipis

> La major part de les actuacions de millora i fins i tot conservació de camins es fan gràcies a programes de suport econòmic de Diputacions o Generalitat

> Manca de recursos tècnics especialitzats

► Insuficiència del marc legal

> En la majoria de les Comunitats Autònomes no existeix una llei de camins i pocs Ajuntaments disposen d’ordenances que regulin la seva gestió

► La titularitat confusa d’aquest viari, entre la pro pietat privada i la pública

► El desconeixement de la xarxa existent

> Manca d’inventaris suficientment rigorosos que a permetin catalogar adequadament els camins

► L’absència de planificació sobre aquestes vies

> Impedeix tenir-los adequadament jerarquitzats, de manera que es puguin prioritzar adequadament els escassos recursos econòmics disponibles

► L’escala municipal és, en ocasions, inadequada para analitzar la xarxa de camins

1.2 Antecedents i situació actual

1. Introducció

5

1. Introducció

1.3 Dades d’accidentalitat en camins rurals

2007 2008 2009 2010 2011 2012Greu 97 18 11 16 - 7Lleu 404 194 93 336 109 84Mortal 14 1 2 - - 1sense especificar - - - - - 1

6

1. Introducció

1.3 Dades d’accidentalitat en camins rurals

► Fonts d’informació

> Les dades d’accidentalitat en camins rurals s’obtenen, com en el cas de carreteres, del Comunicat Estadístic d’Accidents del Servei Català de Trànsit que es configura amb els formularis dels Mossos d’Esquadra i les Policies Locals

> Es recullen elements claus que intervenen en l’accident: la lesivitat, els factors concurrents, els vehicles i les persones implicades, segons el nou sistema integral de recollida de dades (SIDAT) implementat l’any 2006

► Limitacions de les fonts d’informació

> Els camins no estan catalogats ni codificats. No és possible assignar els accidents als camins on s’han produït. Només sabem que un determinat accident s’ha produït en un camí d’una comarca.

> Difícil garantir l’homogeneïtat de les dades, ni en el temps ni en el territori. Múltiples agents prenent dades

► Manca d’estudis i plans de seguretat viària

> El desconeixement de la xarxa existent, la confusió en la titularitat dels camins o l’absència de planificaciósón factors que expliquen la inexistència d’estudis de seguretat viària específics per tal de millorar el nostre coneixement del lligam entre els accidents, la ubicació i les seves causes (associades a la infraestructura, al seu ús, al conductor…)

7

1. Introducció

1.4 Dades sobre l’estat de les infraestructures

► Paviment en mal estat: flonjalls, sots, fissuració (especialment després d’episodis de pluja)

► Drenatge inexistent, insuficient, inadequat

► Manca de sega, poda i manteniment dels marges

► Senyalització inexistent, insuficient o inadequada

8

1. Introducció

1.4 Dades sobre l’estat de les infraestructures

► Accessos en mal estat des de la xarxa viària

► Manca d’obres de pas adequades (guals)

► Manca de contencions en petites obres de pas

► Erosions, despreniments, caiguda de murs

9

1. Introducció

1.4 Dades sobre les infraestructures

10

1. Introducció

1.5 Dades sobre l’ús dels camins

► Vies amb una marcada funcionalitat multiusuari. Usos concurrents que s’han de compatibilitzar. Maquinària agrícola, camions que accedeixen a explotacions agrícoles i ramaderes, vehicles de dues rodes, usos lúdics i esportius (quads, ciclistes, vianants)

► Comportament més incívic dels usuaris (sobretot en absència d’ordenances reguladores d’ús dels camins)

► Majors problemes d’orientació i visibilitat dels usuaris

► Presència de bestiar i fauna salvatge

11

2. Recomanacions de seguretat viària

2.1 Coneixement de la xarxa i dades d’accidentalita t en camins rurals

► Inventari i catalogació dels camins

> Coneixement de la xarxa de camins de titularitat municipal

> Inventari i codificació de tots els camins públics. Catàlegs de camins municipals

> Aprovació i informació pública del catàleg de camins municipal

> Resolució de la titularitat i definició de l’àmbit públic

► Millorar les dades d’accidentalitat

> Proposta de codificació de les vies per a una correcta ubicació dels accidents.

> Disposar d’una caracterització detallada de l’accidentalitat (localització, lesivitat, vehicles implicats, factors concurrents, etc..)a partir de les dades oficials d’accidentalitat (Sistema d’Informació d’Accidents de Trànsit-SIDAT o altres) amb l’ajut d’aplicacions d’anàlisi SIG.

> Enmagatzemar i mantenir actualitzades les dades en Bases de Dades de Seguretat Viària

► Dotar els camins d’un marc legal a escala municipal per a la regulació del seu ús

> Ordenances d’ús i defensa dels camins

> Avançar en la regulació de l’ús dels camins de titularitat pública

► Caracterització de l’estat de la infraestructura

> Inventari dels aspectes infraestructurals del camí que tenen relació amb la seguretat viària: tipologia del ferm, estat del ferm, amplada, drenatge, les obres de pas, senyalització o punts crítics de traçat.

> Enmagatzemar i mantenir actualitzades les dades

12

2. Recomanacions de seguretat viària

2.2 Implantació d’accions de seguretat viària estruc turades

► Actuacions Reactives

> Associades a un accident concret, un cop s’hagi produït

► Actuacions Paliatives

> Redacció d’Estudis de Seguretat Viària en base al tractament estadístic de les dades d’accidentalitat. Identificació dels trams de camí on més es concentra l’accidentalitat

► Actuacions Preventives

> Orientació de les accions de conservació dels camins a la seguretat viària

13

► Esbrossada, regularització de l’esplanada, estesa, humectació i compactació de tot-ú en ferms de terres

► Reparació puntual d’irregularitats, flonjalls , amb aportació localitzada i compactació de material granulat en ferms de terres

► Regularització del terreny en cas de presència de roderes

► Pavimentació de formigó en trams curts en rampa/pendent

► Sanejament i repicat de roca (ferms amb aflorament en roca)

► Demolició de paviment de mescla bituminosa o formigó i execució de nova capa (ferm bituminós en molt mal estat)

► Reforç de paviment amb mescla bituminosa (reg d’emprimació, estesa i compactació)

► Reparació puntual de flonjalls en ferm pavimentat

2. Recomanacions de seguretat viària

2.2 Implantació d’accions de seguretat viària estruc turades

14

► Neteja de cunetes i obres de drenatge longitudinal

► Neteja d’obres de drenatge transversal (incloent clavegueres, canons i passos de riera entubats)

► Formació de cuneta triangular sense revestir , en trams de camins de terres sense terraplens amb xaragalls

► Formació de cuneta transitable de formgió, en trams amb paviment bituminós o de formigó amb xaragalls

► Execució de gual de cuneta transitable o de seguretat en accessos inventariats a poblacions, edificacions aïllades, grups

d’edificacions, etc… on s’ha executat nova cuneta.

► Execució d’obres de drenatge transversal amb tubs vibropremsats allà on faltin guals o en inici/final de trams amb nova cuneta

2. Recomanacions de seguretat viària

2.2 Implantació d’accions de seguretat viària estruc turades

15

► Col.locació de biona metàl.lica en trams amb terraplè en alçada i sens vegetació

► Col.locació de barrera de fusta en camins en entorns d’interès natural o paisatgístic

► Execució de murs de contenció en zones amb talussos inestables

► Rètol de senyalització en inici/final de camí amb advertiments i prohibicions

► Plaques verticals de senyalització al llarg de la traça, preferentment de limitació de velocitat, limitació de càrrega, presència de

bestiar o animals salvatges, perill per graveta, etc….

► Senyalització d’orientació específica de camins rurals

2. Recomanacions de seguretat viària

2.2 Implantació d’accions de seguretat viària estruc turades

16

3. Línies de treball de la Gerència en relació als c amins rurals

3.1 Línies de treball generals

Línea de col·laboració amb Ajuntaments

Catàlegs de camins municipals

Investigació de titularitat de

camins municipals

Línea de gestió de la xarxa local de carreteres

Inventaris de camins d’interès

territorial

Plans de camins d’interès territorial

Cofinançats, pla concertació A cost DIBA, pla concertació

Ordenances tipus per a la gestió de camins municipals

► Línia de col.laboració amb els Ajuntaments :

> Els municipis tenen l'obligació legal de fer un inventari de tots els seus béns i drets, incloent els béns de domini públic, d’entre els quals ocupen un lloc destacat els camins d’ús públic. (Art. 17 Real Decreto 1372/1986)

> Com a pas previ a l’aprovació de l’inventari dels béns per part de les corporacions locals, és molt recomanable la redacció de diversos documents previs ordenats en el temps que oferim des de Diputació de Barcelona

► Línia de gestió de la xarxa local de carreteres:

> Els inventaris i plans de camins d’interès territorial redactats per Diputació de Barcelona a petició i en col.laboració amb els Consells Comarcals es prenen com a base de la planificació viària de la xarxa local en els Plans Zonals en redacció.

L’experiència en la gestió de la seguretat viària es concentra sobretot en les administracions de

carreteres. Les Diputacions són les administracions de carreteres més properes als problemes

específics de seguretat viària dels camins rurals i la resta de viari municipal

17

3. Servei i activitats de la Gerència en relació als camins rurals

3.1 Línies de treball generals

Línea de col·laboració amb Ajuntaments

Catàlegs de camins municipals

Ordenances tipus per a la gestió de

camins municipals

Declaració unilateral d’ús públic i titularitat

municipal

Regulació del règim jurídic de camins rurals d’ús públic i titularitat

municipal

Document molt descriptiu i poc tècnic

Complementa l’Ordenança tipus per la gestió de camins

Línea de gestió de la xarxa local de carreteres

Inventaris de camins d’interès territorial

Plans de camins d’interès territorial

Àmbit d’estudi comarcal

Pressupost del cost de condicionament dels

camins

Document d’alt grau de detall

Camins de funcionalitat complementària a la

xarxa local

Complementa el Pla de camins d’interès

territorial

Pressuposta el cost de manteniment anual

dels camins

Complementa l’inventari de camins d’interès comarcal

Investigació de la titularitat de

camins municipals

Assegurar la titularitat pública dels camins basant-se en l’estudi de fonts històriques

18

3. Servei i activitats de la Gerència en relació als camins rurals

3.2 Catàleg de camins municipals

► Document que recull i sistematitza de manera indivi dualitzada les característiques tècniques dels

camins presumptament d’ús públic del municipi, com ara la situació, traça, amplada, tipus de ferm

o l’estat actual.

> Són requisits d’inclusió d’un camí en el catàleg la pressumpció de titularitat i ús públic, així com que siguin aptes per al trànsit rodat de vehicles de 4 rodes (camins públics i transitables).

> Durant la fase de redacció del catàleg s’organitza una comissió de seguiment on participen els tècnics de la OTPAI, els consultors i els representants del municipi (alcalde, regidors o tècnics especialistes).

► Es tracta d’un document tècnic sense valor jurídic que constitueix un primer pas per a l’elaboració

de l’inventari de béns i drets per part dels munici pis. No s’aprova ni té informació pública.

> L’inventari de béns i drets municipals final sí que és el document amb rang de llei establert en l’article 17 del Real Decreto 1372/1986 de caràcter obligatori, que ha d’aprovar la corporació local després d’un procés d’exposició pública.

19

3. Servei i activitats de la Gerència en relació als camins rurals

3.2 Catàleg de camins municipals

► Dades identificatives

► Dades generals

► Descripció i observacions

► Inventari d’elements

20

3. Servei i activitats de la Gerència en relació als camins rurals

3.2 Catàleg de camins municipals

21

3. Servei i activitats de la Gerència en relació als camins rurals

3.3 Investigació de titularitat de camins municipals

► Segon document on s’investiga la titularitat dels c amins per a la defensa de la seva titularitat

pública en fonts històriques acompanyant a l’ajunta ment en el procés d’incorporació dels camins

a l’Inventari de Béns Municipals

> Són objecte del present document aquells camins que en el procés d’informació pública del Inventari de Béns municipals han estat recorreguts per la propietat privada, o bé aquells que en elaborar el primer document (Catàleg de camins municipals) no ha quedat garantida la seva titularitat pública.

> L’elaboració del document es realitza amb consultors especialitzats en investigació en fonts històriques.

> Com a pre-requisits per la redacció d’aquest segon document cal tenir redactat el Catàleg de camins municipals i haver-se compromès a iniciar el procés d’Informació Pública de l’Inventari de Béns municipals.

22

3. Servei i activitats de la Gerència en relació als camins rurals

3.4 Ordenances de regulació d’ús i defensa de vials municipals

► Assessorament als municipis en la redacció i aprovac ió de l’Ordenança de regulació d’ús i

defensa de camins municipals

> Conegudes les característiques bàsiques i assegurada la titularitat pública dels camins amb els documents anteriors (pre-requisit),

► Es tracta d’un document amb valor jurídic (ordenanç a municipal) complementari al Catàleg de

Camins

> Les entitats locals en l’exercici de la seva potestat reglamentària (dictar normes amb rang inferior a la llei) poden elaborar reglaments i ordenances. Dins de les ordenances de policia i bon govern , que regulen activitats i serveis de competència municipal, disciplinant conductes,.

> Disns d’aquestes, les ordenances reguladores d’ús i defensa de camins rurals poden regular els usos dels camins, limitar-ne els usos, per a determinats usuaris, establir prohibicions, entre d’altres

23

4. Conclusions

► Cal avançar en la millora del coneixement de la acc identalitat, de manera concertada entre les diferent s

administracions implicades

> Dades sobre els accidents. Codificació de les vies per a una correcta ubicació dels accidents

> Dades sobre la infraestructura. Coneixement de l’estat de conservació dels camins

> Redacció d’Estudis de Seguretat Viària específica per conèixer en detall les causes i circumstàncies

> Creació d’una base de dades de seguretat viària compartida, que integri infraestructura i accidentalitat

► Cal avançar en la implantació d’accions estructurade s i sistemàtiques en matèria de millora de la

seguretat viària

► La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic al m ón local per a l’elaboració de documents que

facilitin el coneixement i caracterització de la xar xa de camins rurals de la seva titularitat, requisi t

imprescindible per al tractament de la seguretat vi ària d’aquesta xarxa complementària a la xarxa loca l

> Catàleg de camins municipals

> Investigació de titularitat de camins municipals

> Ordenances reguladores d’ús i defens dels camins rurals

> Estudis de seguretat viària de camins concrets

► Totes aquestes línies d’actuació s’han d’impulsar de s de la concertació i la coordinació de diferents

administracions implicades, SCT, Ajuntaments, i des d’una perspectiva supramunicipal. Creació de

grup de treball que impulsi aquestes accions

24

Gràcies per la vostra atenció

Barcelona, 27 de novembre de 2012

Cap de l’Oficina Tècnica de Planificació i Actuació e n Infraestructures

Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mo bilitat

Valentín Aceña Ramos