ULISSES

PERSONATGES

Ulisses. És un guerrer fort, home de gran enginy, un ésser mig diví i prudent. És

noble, pacient, magnànim, bon guerrer i valerós pare.

Penèlope. Era una mortal molt bella i esposa d’Ulisses. La seua vida, lluny

d’Ulisses i assetjada pels cobdiciosos predendents, era ben trista, Però no va

oblidar Ulisses i sempre va confiar en el retorn.

Polifem. Era un semidéu. Era un horrible gegant molt fort, i d’una lletjor difícilment

imaginable. La seua alçada era colossal i era tan corpulent com una roca, al mig

del front tenia un sol ull. Era el fill predilecte de Possidó i tan violent que colpejava

els caps dels homes i després se’ls menjava.

Possidó. És el déu del mar, que els romans anomenaven Neptú. Era molt

venjatiu perquè no perdonava els enemics. El seu fill predilecte era Polifem, el

qual va maleir Ulisses.

Èol. És el poderós déu dels vents. Era gentil perquè va allotjar Ulisses a casa

seua i va celebrar nombroses festes en el seu honor.

Les Sirenes. Eren éssers extraordinaris. Estranyes dones, filles del mar, que

tenien les extremitats en forma de peix. Les seues cares eren molt boniques i

tenien grans cabells. Les sirenes eren éssers cruelíssims i solien asseure’s vora

mar per entonar dolces cançons. Atrets per les seues veus, els mariners no

podien resistir la temptació de desembarcar en l’illa i en eixe moment les

agressives sirenes se’ls menjaven.

Escil·la i Caribdis. Eren dos criatures extraordinàries i monstruoses. Tots els

animals que per allà passaven el monstre Escil·la se’ls engolia sense pietat.

Caribdis vivia enfront d’Escil·la i tres voltes al dia absorbia l’aigua de la mar i la

llançava contra la seua veïa Escil·la provocant grans tempestats.

ULISSES

Nausica. Era una mortal, filla del rei dels feacis. Era la més bella, dolça, graciosa i

alegre de totes les princeses. Era també la més valenta i bondadosa i per això

tothom l’adorava. Va acollir Ulisses, el va vestir, li va oferir menjar i el va conduir

a la ciutat.

Argos. Era el gos d’Ulisses i el seu millor amic. Era vell, mig cec i ja estava una

mica moribund. Argos va reconéixer el seu amo només veure’l, a pesar que anava

disfressat de captaire.