Seqüència sociolingüística

Elaboraci de Materials curriculars Recursos i materials per a lensenyament i aprenentatge de llenges Pal Limorti

Elaboraci de materials curriculars Seqencia didctica

Raquel Doate Calpe

Elaboraci de Materials curriculars Recursos i materials per a lensenyament i aprenentatge de llenges

Raquel Doate Calpe

1

NDEX

MATERIALS PER A LA PRIMERA SESSI

MATERIALS PER A LA SEGONA SESSI

MATERIALS PER A LA TERCERA SESSI

MATERIALS PER A LA QUARTA SESSI

MATERIALS PER A LA CINQUENA SESSI

MATERIALS PER A LA SISENA SESSI

MATERIALS PER A LA HUITENA SESSI


Raquel Doate Calpe

2

PRIMERA SESSI

AVALUACI INICIAL

Assenyala si les segents afirmacions sn vertaderes o falses. 1. Els idiomes sn codis homogenis i estables. V F 2. Existeixen llenges intrnsecament ms adequades que altres. V F 3. La formalitat dun text pot fer que shaja de redactar en una altra llengua. V F 4. La utilitzaci de la paraula merda o la paraula excrement depenen principalment de

la procedncia geogrfica dels parlants. V F

5. Com ms urbana s una societat ms llenges sol haver-hi. V F 6. Per a dominar b una llengua shan de conixer totes les seues varietats

lingstiques. V F

7. La caracterstica que defineix les llenges s el fet que estiguen escrites. V F 8. Hi ha llenges que no sn aptes quan volem un nivell de formalitat alt. V F 9. El registre colloquial no t gens de formalitat. V F 10. Tota llengua minoritria s una llengua minoritzada. V F

11. Una llengua minoritzada s aquella que pateix un procs de retracci dels usos

pblics i tamb privats, en la prpia comunitat lingstica.

V F

12. Una llengua majoritria s aquella que assoleix un s quantitatiu molt rellevant. V F

13. Tota llengua minoritzada s una llengua minoritria. V F

14. Cap llengua majoritria no pot arribar a ser una llengua minoritzada. V F

15. La situaci minoritzada d'una llengua s natural i producte del nombre de parlants

d'aquesta llengua.

V F

16. Les llenges majoritries han arribat a ser-ho perqu sn llenges ms aptes per a la

comunicaci.

V F

17. Les llenges minoritzades poden ser majoritries i minoritries. V F

18. A Amrica es parla angls i espanyol. V F

19. El catal i el valenci sn llenges diferents. V F

20. Una llengua pot extingir-se. V F


Raquel Doate Calpe

3

TEXT 1

Lltim parlant Joan F. Mira

Sha mort, fa poques setmanes, una senyora molt velleta que era lltima persona que parlava una llengua de les illes Andaman, un parads perdut enmig de loce ndic. La senyora es deia Boa Sr, i era lnica que parlava la llengua bo des de la mort dels seus pares. Deia que es trobava molt sola. Puc imaginar la senyora, la ms vella de la tribu, pensant solitria en la llengua extingida, somniant en bo, parlant-se sola, intentant recordar com es deia aquella flor o aquell arbre, plorant llgrimes suaus de tristesa. Les illes Andaman van ser lescenari dun dels millors i ms impressionants estudis dantropologia social a la primeria del segle XX, el resultat del qual, The Andamant Islanders, obra dA. R. Radcliffe-Brown, continua sent un clssic singular. Probablement la llengua bo, extingida amb la senyora difunta, est relacionada amb llenguatges parlats en els temps del neoltic i era, per tant, una de les ms velles del mn. Assegura el professor Anvita Abbi, gran lingista, que la senyora Boa Sr, a pesar de tot, tenia un gran sentit de lhumor i que el seu somriure i la seua rialla eren contagiosos. Se suposa que els andamanesos arribaren dfrica fa uns 70.000 anys, i shavien mantingut fins fa poc temps allats de la resta del mn: un somni per als antroplegs, per una condemna segura. Eren antics, primitius, i ara que ja deuen ser ms moderns i fins i tot civilitzats, la cultura i les llenges sesvaeixen, es moren, pareix que no hi ha res a fer. Llegint notcies com aquesta, que no s la primera sobre la mort de lltim parlant duna llengua, jo em trobe incapa del somriure de la senyora Boa Sr. Pense en algunes ciutats del meu pas on la meua llengua ja gaireb no se sent al carrer, on parlar-la en un comer o en una oficina pblica pot ser una aventura, on els poltics larraconen i lobliden, on la vida de lidioma propi s lnguida i precria i el seu futur incert. Qui sap si, passat un segle, lltim parlant daquesta tribu secular dels valencians no plorar de solitud i de pena i maleir els seus avantpassats, nosaltres, que no vam ser capaos de preveure i evitar aquest final tristssim.

QUADERN, El Pas; dijous, 11 de febrer de 2010


Raquel Doate Calpe

4

SEGONA SESSI

La llengua s un mscul

s curis perqu ltimament he anat molt per Valncia i alguns diuen que parlen una

llengua que es diu valenci. A mi em recorda molt el catal, amb uns quants "txes i vesprs".

Per escolta, si ells diuen que s valenci, cap problema.

Aix mha fet recordar unes paraules de lalcalde de Barcelona. El Joan Clos "Van

Dame" va dir que a la ciutat comtal es parlen unes 60 llenges. Vols dir que no sn masses?.

No per res, per seria ms prctic que tots parlssim una mateixa llengua. Ara, no una "rotllo

esperanto" que lhavia de parlar tothom i al final ha resultat que no la parla ni... la Yola

Berrocal. I mira que en domina de llenges.

Perqu no passs aix, agafaria una llengua que ja existeixi. Si fos el catal, perfecte

perqu "ms o menos" la domino a la "prefecci". Ara, si ha de ser una altra tampoc no passa

res. Que s lislands, compro el "Follow me to the Reykjavik, lIslands s fcil" i cap

problema.

Ja s que diuen que la desaparici duna llengua, suposa la desaparici duna cultura.

Per aix s fcil de solucionar. Ajuntem unes quantes tradicions i cap problema. Per exemple,

ara que parlava de Valncia, se macut que un dels menjars mundials tpics podria ser la paella.

Segur que els americans acabarien fent la "McPaellaCheeseChicken". Per com a mnim seria

ms bona que les hamburgueses.

I de festa tpica es fa un pilar de vuit amb folre i manilles i quan pugi lanxaneta vestit

de "torero", cremem el castell com si fos una falla. B, potser aquesta proposta lhauria de

treballar una mica ms.

Per em sembla que tot aix s una mica complicat i mhaur de resignar a continuar

veient sempre aquells cartells de "canvi, cambio, exchange, wechsel i valuta". Tot per culpa

dun tal Babel i la seva Torre. I s que els gratacels sempre ens han donat molts disgustos.

Bones tardes.

www.tvcatalunya.com/monolegs/


Raquel Doate Calpe

5

TERCERA SESSI

ACTIVITATS

1. Quines estratgies prpies del text expositiu trobeS?

2. Quina estructura trobem? Estableix les parts en qu sestructura el text.

3. Quins trets destacaries daquest tipus de text?

4. Quins s el tema de larticle.

5. Com podries millorar el text?

Les llenges dAmrica Les llenges autctones d'Amrica es classifiquen en tres grans famlies: Lamerndia La na-dene Lesquimoaleuta Totes tres tenen lorigen en tres onades migratries que van entrar al continent per lestret de Bring fa uns 18.000 anys, segons les hiptesis ms contrastades. Aquestes tres famlies es divideixen en un bon nombre de grups ben diferenciats: La famlia amerndia s probablement la ms diversificada del planeta, s a dir, la que se subdivideix en ms grups de llenges: compta amb unes 600 llenges pertanyents a ms de 100 grups. Les causes daquesta diversificaci es troben en dos fets: la gran extensi del territori, ja que abraa tot Amrica del Sud, Amrica Central i bona part d'Amrica del Nord (llevat de les zones ocupades per les altres dues famlies lingstiques), i lallament que caracteritzava els grups humans del continent. Al nord del continent destaca el grup algonqu, amb llenges com ara l'arapaho, el cherokee i el dakota. Ms al centre trobem el grup utoasteca, amb el comanxe o el nahua. A la regi andina tenim la llengua indgena ms parlada del continent, el qutxua amb uns 10 milions de parlants, a ms de laimara i el maputxe. El guaran i el tup pertanyen al grup equatorial-tucano. A banda i banda del riu Amazones hi ha tamb els grups ge, pano i carib, amb llenges actualment amb pocs parlants com el mdija (ge), el marubo (pano) i el panare (carib). La segona famlia, la na-dene, sestn per Alaska i loest del Canad. A ms de llenges allades, inclou el grup atapasc, amb el navaho i lapatxe, entre daltres. Finalment, la famlia esquimoaleuta ocupa la franja nord del continent, d'Alaska a Grenlndia. El grup esquimal cont llenges com l'inuit i el iupik. La immensa diversitat lingstica d'Amrica ha minvat des de larribada de Colom el 1492, com a conseqncia de la colonitzaci. Per posar-ne un exemple, es calcula que anteriorment al Brasil existien unes 1.200 llenges. Actualment nhi ha noms unes 170, la majoria de les quals es troben en avanat procs dextinci. El guaran s lnica llengua amerndia que s oficial a tot un estat americ: el Paraguai. Daltres llenges o b no gaudeixen de cap tipus doficialitat o b tenen un estatus de cooficialitat en part del territori, com ara el qutxua o laimara al Per. Tots els estats dAmrica tenen com a llenges oficials una o diverses de les llenges dutes al continent pels europeus: lespanyol, langls, el francs, el portugus i el neerlands. Els europeus tamb van exportar productes fins aleshores desconeguts a Europa i, conseqentment els noms per designar-los. Aix, ens han arribat mots com patata (qutxua) o tomquet i xocolata (nahua), a ms de noms danimals com piranya (tup), i altres termes com ara hurac (taino) o anorac (inuit), entre molts daltres. Linguamn ha comenat a documentar les llenges parlades al continent americ i continua treballant per documentar-ne la totalitat. http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/ca/diversitat/diversitat/Llengues_america.jsp


Raquel Doate Calpe

6

QUARTA SESSI

El retorn den Joan Petit

FRAGMENT 1: http://www.youtube.com/watch?v=P-YILEn62GM (10 minuts)

FRAGMENT 2: http://www.youtube.com/watch?v=oC0qiBdFZj8&feature=related (10 minuts)

FRAGMENT 3: http://www.youtube.com/watch?v=wFF6QZCzGAU&feature=related (10 minuts)

FRAGMENT 4: http://www.youtube.com/watch?v=bOUMv3lYsKo&feature=related (10 minuts)

PREGUNTES DEL FRAGMENT 1: 1. Quantes llenges hi ha al mn? Quantes estan en perill dextinci? 2. A Catalunya on es parla occit? 3. Quin s lestat de loccit a Frana? 4. Per qu van denunciar a Peire en lintent de recuperar un castell de la zona? 5. Quina ha sigut la situaci habitual de les llenges diferents del francs a Frana? 6. Qu diuen mont francesos a Pars de loccit? 7. Si vas a Provena escoltars occit? 8. Quines llenges hi ha a Frana a ms de loccit?

PREGUNTES DEL FRAGMENT 2: 1. Quan comena el declivi fort de loccit? Per qu? 2. Qu li passava a un xiquet si parlava a lescola en una llengua diferent al francs? 3. Qu s patois? 4. Perqu el professor doccit diu que s un miracle que loccit siga una llengua viva? 5. Antoni Rossell diu que hem de ser optimistes, per qu? 6. Qu sn les Calandretes?

PREGUNTES DEL FRAGMENT 3: 1. Qu proposa als pares lescola APRENE? Qu nopines? 2. Larticle 2 de la Constituci francesa, quines llenges reconeix? 3. El catal s present a la televisi? Quin tipus de programes es fan? 4. Quin s lestat de larans a la Vall dAran? I el del catal? 5. Qu ha fet Itlia amb loccit?


Raquel Doate Calpe

7

PREGUNTES DEL FRAGMENT 4: 1. Qu opines del fet de parlar una llengua i de no saber qu s? s important posar nom a la

llengua prpia? 2. A Itlia quines mesures sha adoptat per protegir la llengua i la cultura occitana? 3. Qui sn els dimonis blaus?

AVALUACI FORMATIVA

Assenyala si les segents afirmacions sn vertaderes o falses. 1. Els idiomes sn codis homogenis i estables. V F 2. Existeixen llenges intrnsecament ms adequades que altres. V F 3. La formalitat dun text pot fer que shaja de redactar en una altra llengua. V F 4. La utilitzaci de la paraula merda o la paraula excrement depenen principalment de

la procedncia geogrfica dels parlants. V F

5. Com ms urbana s una societat ms llenges sol haver-hi. V F 6. Per a dominar b una llengua shan de conixer totes les seues varietats

lingstiques. V F

7. La caracterstica que defineix les llenges s el fet que estiguen escrites. V F 8. Hi ha llenges que no sn aptes quan volem un nivell de formalitat alt. V F 9. El registre colloquial no t gens de formalitat. V F 10. Tota llengua minoritria s una llengua minoritzada. V F

11. Una llengua minoritzada s aquella que pateix un procs de retracci dels usos

pblics i tamb privats, en la prpia comunitat lingstica.

V F




15. La situaci minoritzada d'una llengua s natural i producte del nombre de parlants

d'aquesta llengua.

V F


comunicaci.

V F


18. A Amrica es parla angls i espanyol. V F

19. El catal i el valenci sn llenges diferents. V F

20. Una llengua pot extingir-se. V F


Raquel Doate Calpe

8

CINQUENA SESSI

ACTIVITATS DE REFOR

Una vegada llegits aquests textos, comenteu per escrit quina opini teniu de cada un dels personatges que descriu la situaci lingstica al seu pas. Tot seguit contesteu les preguntes que trobareu al final dels textos:

TEXT 1: PEIRE BEC

Em dic Peire Bec. Vaig nixer a Occitnia. Actualment, el meu pas forma part de Frana. Majoritriament, es parla francs, encara que quan m'adrece als meus pares o als meus amics, ho faig en occit. Pel contrari, tant l'ensenyament com els mitjans de comunicaci escrits i orals sn, sobretot, en francs. Molta gent, per tant, considera l'occit com una llengua de segona categoria i poc apta per a l's acadmic o institucional.

Encara que us semble estrany, fa molts anys, la meua llengua era molt prestigiosa i es feia servir per escriure poesia, llibres de cincia...

TEXT 2: JOHN HEART

El meu nom s John Heart. Sc d'Irlanda. La llengua del meu pas s el galic o irlands. El meu avi encara parla galic, encara que no va voler ensenyar-lo al meu pare perqu pensava que l'angls era una llengua superior. Per a ell, calia imitar les classes altes, els poltics..., que empraven l'angls. A l'institut, estudie algunes hores el galic, per no el parle.

Quan el meu pas s'independitz de la Gran Bretanya, la constituci va declarar oficials el galic i l'angls, per, com que les classes altes continuaven parlant angls, i les baixes les volien imitar, majoritriament ensenyaven angls als seus fills. Actualment, el govern vol ajudar a recuperar la llengua.

TEXT 3: MARIA GUTIRREZ

Hola, em dic Maria Gutirrez. Visc a les Filipines i parle castell. Fa molts anys, els conqueridors espanyols ens portaren la seua llengua. Per, des que el nostre pas va comenar a formar part dels EUA, hi ha ben poca gent que parle castell: solament l'utilitzem a casa, perqu la resta de coses les fem en angls [ensenyament, mitjans de comunicaci...]. Al meu pas, hi ha, per, una altra llengua: el taglog.


Raquel Doate Calpe

9

TEXT 4: HANS VON BELLE

Sc Hans von Belle. Sc de Blgica. Al meu pas hi ha dues llenges oficials. D'una banda el francs, a Valnia, al sud de Blgica; i d'altra, el flamenc a Flandes, s a dir, a la part nord del pas. A la capital, Brusselles, ambdues llenges sn oficials. La meua primera llengua s el flamenc, encara que tamb parle francs. A Flandes, quan em relacione amb els amics, estudie, llig la premsa, vaig al cinema... utilitze el flamenc. Tanmateix, quan vaig a Valnia, empre el francs: tothom l'utilitza.

Abans les coses eren ben diferents, ja que estava molt mal vist parlar flamenc, perqu l'nica llengua oficial era el francs. Afortunadament, les coses han canviat i ara hi ha ms igualtat entre les dues llenges.

1. Heu reconegut alguna de les situacions descrites abans com a prpia?

2. Creieu que pot haver-hi una situaci de contacte de llenges que no siga conflictiva?

3. Per qu creieu que fa uns quants anys o, fins i tot actualment, molts pares i mares s'adrecen en castell als seus fills, mentre ells es parlen en valenci?

ACTIVITATS DAMPLIACI

Lalumnat ha de triat un pas del mn i per parelles hauran dinvestigar quines llenges es parlen eixe pas. Hauran de fer una presentaci PPS acompanyada dimatges i grfics on exposen la informaci que han trobat.


Raquel Doate Calpe

10

SISENA SESSI

TEST DAVALUACI FINAL

1. Hi ha idiomes que tenen una tendncia natural a ser substituts per un altre a causa de la seua

inferioritat intrnseca.

V F

2. Tota llengua minoritria s una llengua minoritzada. V F

3. Una llengua minoritzada s aquella que pateix un procs de retracci dels usos pblics i tamb

privats, en la prpia comunitat lingstica.

V F




7. La situaci minoritzada d'una llengua s natural i producte del nombre de parlants d'aquesta

llengua.

V F


comunicaci.

V F


10. El bilingisme s l's de dues o ms llenges alternativament per part d'una persona. V F

11. El bilingisme s ls de dues o ms llenges alternativament per part d'un grup hum. V F

12. Els valencianoparlants (en general, catalanoparlants) sn necessriament bilinges. V F

13. La societat valenciana s una societat bilinge. V F

14. Els castellanoparlants sn necessriament bilinges. V F

15. El bilingisme s l'etapa final del procs de substituci lingstica. V F

16. Dos idiomes poden coexistir en una societat sense que hi haja bilinges. V F

17. Els mitjans de comunicaci i l'escola valencians sn bilinges. V F

18. Un idioma s reemplaat per un altre quan els parlants l'abandonen. V F

19. L'aband de la llengua prpia per part dels parlants s un fet espontani. V F

20. El fet que els parlants d'un idioma l'abandonen per un altre s la conseqncia de la

substituci lingstica.

V F

21. Les causes de la substituci sn sempre socials. V F

22. Un procs de substituci lingstica s rpid, espontani, individual, uniforme i no conflictiu. V F

23. En un procs de substituci lingstica totes les persones passen per l'etapa de bilinges al

mateix temps.

V F

24. Tot procs de substituci lingstica acaba necessriament en l'extinci d'una de les llenges

en conflicte.

V F

25. En un procs de substituci lingstica cada volta es parla en ms mbits la llengua B. V F


Raquel Doate Calpe

11

HUITENA SESSI

PROVA DAVALUACI

Tria un dels dos temes que et proposem i escriu un text expositivoargumentatiu dun mnim de 250 paraules:

-Explica casos de llenges minoritzades que conegues i explica com invertir el procs de minoritzaci.

- Explica la situaci present i futura del valenci comparant-lo amb la situaci daltres llenges que has estudiat.


Raquel Doate Calpe

12

BIBLIOGRAFIA

Sanz, R.-Ruiz, F. (1990) Quaderns d'activitats. La llengua al s. XX (1). La situaci sociolingstica actual: conceptes bsics, Valncia, Tndem.

Sanz, R.-Ruiz, F. (1990) Quaderns d'activitats. La variaci lingstica: conceptes generals. Sociolingstica: conceptes bsics, Valncia, Tndem.

Sol, J. (1989) Sociolingstica per a joves, Barcelona, La llar del llibre.

Seqüència sociolingüística

Documents

Transcript of Seqüència sociolingüística