SETMANARI DE COMUNICACIÓ · • 1,70 euros N164 AIXÍ ESTÀ EL PATI •PÀGINA 13 L’aparcament,...

DIRECTASETMANARI DE COMUNICACIÓ

EL DANY A LA TERRA PÀGINA 18Jaime Villanueva ha passat per Barcelona,via Copenhaguen, per participar a les acti-vitats alternatives i explicar la propostaboliviana per combatre el canvi climàtic:el concepte de deute climàtic. Diu que s’hade rescabalar el dany causat a la Terra.

El govern de Martorell fa un pàrquing sense permísAIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 10

L’Agència Catalana de l’Aigua vaproposar, el mes de novembre

d’enguany, sancionar l’Ajuntamentde Martorell (governat per CiU) amb30.000 euros per haver construïtuna zona asfaltada d’aparcament a

la riba esquerra del riu Anoia i unvial i un pàrquing a la dreta. La de-núncia, interposada per la Candida-tura d’Unitat Popular i l’entitat ecolo-

gista Martorell Viu, demana la resti-tució del medi malmès i indica que elpàrquing suposa un perill per la se-guretat de les ciutadanes.

L’allau de consulteseclipsa les cincprovocacions‘fatxes’ del 13DAIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9

Finalment, 169 municipis celebra-ran consultes sobiranistes el 13 de

desembre. La setmana vinent, la DI-RECTA us oferirà una infografia ambels resultats poble a poble.

Disset anys delluita contra la impunitatde l’assassí dePedro Álvarez

9 de desembre de 2009www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros

N164

AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 13

L’aparcament, construït a la llera del riu Anoia, està en una zona inundable. El 22 d’octubre, l’efecte de la pluja va fer que l’aparcament presentés aquest aspecte

MARTORELL VIU

L’ADN i els mòbils:eines de control socialESTIRANT DEL FIL • PÀGINES 2 i 3

Més enllà dels mites i llegendesal voltant del control policial

dels nostres mòbils i de l’ADN,s’han consolidat pràctiques realsd’intercepció i arxiu de dades quedisseccionen la nostra intimitat.

Desè aniversari de lalluita antiglobalitzacióEXPRESSIONS • PÀGINA 22

El llibre Resistencias Globales.De Seattle a la crisis de Wall

Street, publicat per Esther Vivas iJosep Maria Antentas, recull ar-ticles i assajos sobre les protestescontra la globalització capitalista.

d

El CasalPopular deGràcia combatl’amenaça dedesallotjament

RUMBA A GRÀCIA PÀGINA 26L’Artesà de Gràcia acollirà la Diada de laRumba, el 13 de desembre, amb una clas-se magistral de Peret i una jam sessionamb els grups més reconeguts del gènere.La jornada també comptarà amb tallersde formació i activitats per la canalla.

GRÈCIA, UN ANY DESPRÉS PÀGINA 19El avalots del desembre de 2008 per pro-testar contra la mort d’un jove a mans dela policia grega “no van ser una resposta,van ser una pregunta”. Després de lesmobilitzacions de 2008, la joventut hatrobat un camí cap a la pràctica política.


Multinacionals sota sospitafinancen la caravana de MauritàniaLes empreses patrocinadores de l’expedició dels cooperants segrestats a l’Àfrica hanestat denunciades moltes vegades per delictes mediambientals i per explotació laboral


MÓN • LA DIGITALITZACIÓ DE LES COMUNICACIONS TELEFÒNIQUES PERMET CONTROLAR DE QUÈ PARLEM I LA NOSTRA LOCALITZACIÓ

El 1984 d’Orwell es fa realitatAgnès [email protected]

Fa quinze anys que els telèfonsmòbils han esdevingut una ei-na inseparable de les persones,

pràcticament un òrgan imprescindi-ble del nostre cos. Més enllà de la uti-litat que pugui tenir en certes ges-tions i emergències, el seu ús massiui quotidià ha esdevingut l’eina decontrol social més sofisticada i efi-caç de la història. Mites, llegendes irumors al voltant de la seva privaci-tat envolten l'ús dels mòbils, mentreles escoltes il·legals, les punxadesamb ordre judicial, els seguiments iles vulneracions de la intimitat om-plen dia a dia nombroses pàginesd’articles penjats a Internet o publi-cats a la premsa. Aquest article pre-tén posar una mica de llum al voltantdel que hi ha de cert sobre el tema.

Mentre estàs mantenint unaconversa a través del teu telèfon, ésmolt fàcil –tecnològicament– que unagent dels cossos policials estiguiescoltant les teves paraules. Noméscal un acord previ entre el Ministeride l’Interior (policia espanyola,Guàrdia Civil o CNI) o el Departa-ment d’Interior (Mossos) i l'operado-ra de telefonia (Movistar, Vodafone iOrange). La digitalització de tot elsistema telefònic, que avui dia jaarriba al conjunt de la xarxa, ha faci-litat en extrem tot el procés. Diver-sos equips policials treballen a lesmateixes seus de les companyies te-lefòniques, a través d’oficines on esgestionen les escoltes i els enregis-traments de les trucades. No hi haestadístiques oficials, tot i que al-guns investigadors assenyalen queactualment hi ha prop de 40.000mòbils sota control policial a l’Estatespanyol. Les xifres oficials d’altresindrets d’Europa indiquen que, aItàlia, hi ha 450.000 terminals in-terceptades, a Holanda més de300.000, a Alemanya volten les100.000 i a França superen les30.000. En aquest últim cas, constaque s’ha produït un increment de lesescoltes superior al 440% des del’any 2001. Una dada significativaque ha publicat el propi govern fran-cès és l’enorme abaratiment delscostos de l’espionatge als telèfons,

que ha suposat la introducció de ladigitalització de les trucades. Ac-tualment, es calcula que cada pun-xada val una mitjana de 88 euros, encontraposició als 497 euros en quèes xifrava la intercepció de la telefo-nia fixa analògica.

‘Punxades’ sense ordre judicialLa gran majoria de les escoltes nocompten amb una ordre judicial i, pertant, es fan des de la més absolutail·legalitat, tot i que tecnològicamentsiguin molt senzilles. Només cal unprograma informàtic i teclejar unaestona l’ordinador. Qualsevol aparellque tingui posada la seva targetaSIM i la seva bateria pot ser intercep-tat. La clau de tot plegat rau en la ten-sió electromagnètica que hi ha entreel telèfon i l’antena que li dóna cober-tura. Si aquesta tensió està activa, elmicròfon de l’aparell pot transmetreuna conversa amb un altre mòbil o,fins i tot, el so ambient que hi hagi ala sala on s’estigui reunit, encara queno s'estigui mantenint cap conversatelefònica. Si el mòbil està apagat,aquesta escolta és molt més comple-xa i seria necessària una manipula-ció prèvia de l’aparell. Els terminalsd’última generació tipus E-Phone oBlackberry serien una excepció, jaque la seva bateria integrada mantéuna alimentació elèctrica constantque facilita les escoltes en tot mo-

ment. Però el mecanisme de controlmés emprat avui dia no són pas lesescoltes. Les policies estan desenvo-lupant molt més a fons les tècniquesde seguiment i ubicació dels mòbils,una tecnologia molt menys reguladajurídicament i a l’abast de qualsevolcos policial. Tot aparell de telefoniamòbil deixa un rastre de la seva ubi-

cació sobre el territori. Les antenesrepetidores del senyal envien regu-larment les dades de la targeta SIM(IMSI) i de l’aparell (IMEI) a la centralde dades de l’operadora. Les compan-yies estan obligades a emmagatze-mar-les durant un període queoscil·la entre els dotze i els 24 mesos.La policia consulta aquestes dades ipot establir la ubicació exacta de lesusuàries. També pot reconstruir des-plaçaments, viatges i qualsevol movi-ment amb uns marges d’error de 100

metres a les zones urbanes i prop decinc quilòmetres a les zones rurals.Un nou sistema que es vol implantara través del satèl·lit Galileo reduiràaquests marges d’error a poques des-enes de centímetres.

Monitoritzats des d’una pantallaEl moviment dels mòbils es monito-ritza des d’un centre de control opera-tiu i cadascú de nosaltres apareixcom un punt vermell sobre la panta-lla. Quan, de cop i volta, un gran grupde telèfons que està essent investigats’apaga, tots aquests punts desaparei-xen de la pantalla i s’aixequen lesalarmes. És aleshores quan s’activenels mecanismes d’escolta més tradi-cionals i s'envien vehicles amb ante-nes direccionals que apunten cap ellloc on s’estigui celebrant una reunióo una assemblea per provar d’esbri-nar què s’hi parla. El resultat d’aques-tes escoltes és menys aprofitable, jaque acostuma a ser menys nítid.

L’opció d’un segon mòbilAlgunes persones que no volen veu-re coartada la seva intimitat han op-tat per tenir un segon telèfon mòbili, així, poder evitar intromissionsque no són benvingudes. Aquestapràctica no serveix de gran cosa.Quan un cos policial certifica que unusuari té dos telèfons, acostuma autilitzar la tècnica de la triangula-

ció per obtenir el número del segonterminal. A través de les antenes re-petidores que donen cobertura atots dos aparells, es pot arribar a de-terminar el número del segon apa-rell, només calen unes quantes ho-res de paciència i anar descartantnúmeros de veïns i veïnes propereso vianants que passin a prop de lapersona investigada.

La importància dels mòbils en elcontrol social va quedar prou explici-tada en unes declaracions de la minis-tra de l’Interior francesa, MichelleAlliot-Marie, que l’any passat –fent re-ferència a la detenció d’uns joves acti-vistes anticapitalistes– va assegurarque era difícil controlar-los perquèhavien optat per viure en la clandesti-nitat, ja que no utilitzaven telèfonsmòbils, i, per tant, no se’ls podia tenirpermanentment localitzats.

Quan la policia veuque un usuari té dostelèfons, utilitza unatècnica específica peresbrinar el númerodel segon mòbil

Les companyiesestan obligades aemmagatzemar lesdades durant unperíode entre els 12 i els 24 mesos

2 • estirant del fil DIRECTA 164 •

, estirant del fil

A les seus de les companyiestelefòniques s’hancreat oficines on lapolicia fa les escoltesi els enregistramentsde les trucades

CATALUNYA • EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA DEL GOVERN CATALÀ PREVEU UNA REFORMA PER AMPLIAR ELS SEUS REGISTRES D’ADN

Arxius d'ADN: la nova empremta digitalo la invasió legal de la nostra intimitatManu [email protected]

La Comissió per l'Estudi de lesMesures de Prevenció de laReincidència en els Delictes

Greus –més coneguda com a ComissióMena, en honor al seu president i ex-fiscal en cap de Catalunya, José MariaMena– va presentar, el 20 de novem-bre, un estudi elaborat per la catedrà-tica de Dret Penal de la UB MirentxuCorcoy i els professors Víctor Sán-chez i Fernando Rodríguez, on es pro-posa una reforma legislativa per po-der usar un registre d'ADN com amesura de control de delinqüents per-què, segons les conclusions de l'estu-di, l'actual marc normatiu és insufi-cient. “Les dades obtingudes a partirde l'ADN constitueixen un element decontrol eficaç sobre les persones con-demnades que, en el moment d'acce-dir al tercer grau penitenciari, a la lli-bertat condicional o, fins i tot, un copcomplerta la condemna presentinuna probabilitat alta de risc de reinci-dència”. Així és com la consellera deJustícia, Montserrat Tura, va justifi-car la reforma del registre d'ADN deciutadans, que ja no es limitarà única-ment a ser una font de prova en unprocés penal, sinó que esdevindrà unelement de control de persones consi-derades perilloses durant l'execucióde la pena de presó –ja que dissuadiriael reclús que gaudeix d'un permís pe-nitenciari, un tercer grau o de lliber-tat condicional de reincidir–, a més deser una mesura de seguretat –perquèconstituiria una mesura de prevencióde possibles delictes futurs.

Violació de drets fonamentalsEl registre de l'ADN –una pràctica que“s'acabarà normalitzant, ja que ésl'empremta digital del segle XXI”, se-gons la consellera– serà consideratun tractament per la perillositat delssubjectes i haurà de ser imposada persentència. En aquest sentit, l'advoca-da penalista Laia Serra assegura que“l'ús de l'ADN com a element de con-trol i com a mesura de seguretat cons-titueix una mesura restrictiva ambdrets fonamentals com el dret de la in-timitat personal”. Fins ara, l'extraccióde perfils genètics només s'usavaamb finalitats d'investigació en deter-minats delictes, però amb la reformaesdevindrà una pràctica habitual queconstituirà una alternativa a mesuresmés dràstiques com l'enduriment dela pena de presó o la mesura de la lli-bertat vigilada. Així mateix, la Juntade Tractament el considerarà un ele-ment a tenir en compte a l'hora d'eme-tre un informe favorable. Segons laproposta articulada de reforma de di-verses lleis per la regulació de les ba-ses de dades policials sobre identifi-cadors obtinguts a partir d'ADN queha elaborat la Comissió, el registre

“només es duria a terme quan el sub-jecte hagi comés delictes greus –demés de cinc anys de presó– contra lavida, la salut individual, la llibertat ila llibertat sexual o quan tingui unpronòstic de risc de reincidència du-rant el permís, el tercer grau , la lliber-tat condicional o un cop acabada lacondemna”. A les bases de dades, no-

més hi podran tenir accés les forces iels cossos de seguretat de l'Estat, prè-via autorització judicial o fiscal, tot ique les dades obtingudes es podrancedir a tercers països. Les mostres espodran guardar durant deu anys coma màxim. Les reformes legislatives enmatèria de restricció de drets fona-mentals han de respectar els requisitsde la jurisprudència del TribunalConstitucional i el Tribunal Europeu

de Drets Humans. És a dir, que estiguiprevista legalment, que persegueixiuna finalitat legítima i que el mitjà si-gui proporcional a la finalitat perse-guida. Així doncs, caldrà aprovar unanova llei orgànica i reformar el CodiPenal, la Llei d'enjudiciament crimi-nal i la llei orgànica general peniten-ciària i el reglament penitenciari. Enprincipi, les mostres no podran serextretes al subjecte, sinó que haurande provenir de mostres biològiquesdeixades al lloc dels fets. Així mateix,l'ADN analitzat seria no codificant, ésa dir, aquell que únicament propor-ciona informació sobre la identitat iel sexe de la persona i no dóna infor-mació sobre les característiques na-turals o patològiques de l'individu.

Control social o seguretat?Aquesta reforma ja s'ha fet a d'altrespaïsos europeus. En el cas d'Anglate-rra, les autoritats compten amb propd'un milió de registres d'ADN de gentinnocent, que haurà d'esperar fins adotze anys perquè s'esborri la seva in-formació. Els delictes pels quals s'hanfet registres d'ADN a Anglaterra sóndelictes menors, com robatoris de car-teres o embriaguesa i, fins i tot, s'hanpracticat a gent que ha estat detingu-da però no condemnada. El governbritànic desobeeix sistemàticament

les sentències del Tribunal Europeude Drets Humans i vulnera la pre-sumpció d'innocència de la ciutada-nia. Anglaterra pren mostres d'ADNde qualsevol persona arrestada i man-té els perfils genètics indefinida-ment. El sistema, que funciona des de1955, ja compta amb els perfils de mésde cinc milions de persones –el 8% dela població. La Comissió de GenèticaHumana, òrgan independent assessordel govern, afirma que “s'ordenenarrestos rutinaris per obtenir l'ADNde persones que responen a determi-nats perfils criminals elaborats per lapolicia, la qual cosa explicaria quetres quartes parts de la població ne-gra masculina entre els 18 i els 35anys estigui registrada”. A la resta del'Estat espanyol, la unificació d'ar-xius d'ADN de les diverses forces icossos de seguretat suma al voltantde 45.000 perfils genètics, 6.000 delsquals han estat extrets a gent sospito-sa per ordre judicial. Els 39.000 res-tants són identitats desconegudestrobades a les escenes dels crims. Pertant, parlem de 45.000 perfils genè-tics que no corresponen necessària-ment a persones condemnades, sinó asospitoses o a qualsevol persona quehagi deixat un cabell, una escama,una ungla o una gota de suor a l'esce-na d'un crim. La llei orgànica de 2007,

reguladora de la base de dades poli-cials sobre identificadors obtinguts apartir de de l'ADN, permet que laGuàrdia Civil i la policia espanyolaprenguin mostres de persones sospi-toses a la força, sense l'autoritzacióde les afectades ni de l'autoritat judi-cial. A més, inclou dins el sac dels de-lictes pels quals es podran prendremostres els delictes contra el patri-moni –“sempre que siguin portats aterme amb força en les coses i violèn-cia o intimidació en les persones”– i eldelicte de pertànyer a una organitza-ció il·legal. La llei permet l'ús d'a-quest registre per tasques no poli-cials, com les que du a terme el CentreNacional d'Intel·ligència. El fet queles mostres biològiques es puguinprendre contra la voluntat del subjec-te podria obrir un espai important a laimpunitat i l'ambigüitat, tenint encompte la manca de legislació en lamatèria, tal com ha reconegut la ma-teixa consellera. Així doncs, es viola-rien diversos drets reconeguts a laconstitució de l'Estat espanyol de1978, com el dret de la llibertat de mo-viments, de la integritat física i mo-ral, de no declarar contra una matei-xa, de la dignitat de la persona, de nodeclarar-se culpable, de la intimitatpersonal, de la llibertat, de la salut ode la presumpció d'innocència.

A les bases dedades només hipodrà accedir lapolicia. La informacióes podrà cedir atercers països

AQUÏARA

• 9 de desembre de 2009 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> Diversos escriptors del segle XX van intentar imaginar-se com serien les societats del segle XXI, unes societatscaracteritzades per un intens control social. L’obra de George Orwell, 1984, ha esdevingut real quan es complei-xen 25 anys de la data marcada per l’autor. Televisió i ordinadors a totes les llars, mòbils interceptats,ADN arxi-vat, telecomunicacions intervingudes, plantes i animals patentats, enginyeria genètica, etc... Un Món Feliç,d’Al-dous Huxley, també va predir el que ara s’esdevé. El cineasta i guionista Terry Gilliam ens va mostrar molthabilment el que estava a punt d’arribar a través de la seva obra mestra, Brazil.

El 1932, l’escriptor britànicAldous Huxley va publicar Unmón feliç, una novel·la meta-

fòrica que, llegida en l’actualitat,podríem considerar profètica.Plantejada com a ucronia ambvocació de satiritzar l’Anglaterracoetània, es descriu una societataparentment perfecta, on els aven-ços tecnològics i la manipulacióbiològica han dispensat la humani-tat de la incomoditat d’haver depensar. Fonamentada en la manipu-lació genètica, els embrions sónseleccionats per classificar lapoblació en cinc castes diferents:alfes, betes, gammes, deltes ièpsilons. Els primers, el més dotatsintel·lectualment, són el grupdirigent, assistits pels segons,mentre que els darrers són desti-

nats a les tasques més feixugues i,privats de raonament analític, estandissenyats per mantenir un pensa-ment funcional per facilitar l’obe-diència. Per evitar qualsevol tensió,a banda de l’enginyeria embrionà-ria, a cada grup se’ls sotmet a unaintensa hipnosi durant la infantesa(hipnopèdia) per tal d’acceptar queviuen en el millor dels móns possi-bles mentre s’exalta el conformismeamb el propi estatus. Si amb això non’hi ha prou, l’estat subministra unadroga, el soma, per apaivagar lainquietud de la seva consciència.

Dècades després, a l’espera quela biomedicina faci possible l’acata-ment acrític d’un ordre injust, elpoder, els nostres alfes, treballenincansablement en tasques d’engin-yeria social. A banda d’un intens

control en uns mitjans de comunica-ció progressivament privats d’inde-pendència, de la construcció dementalitats a partir dels laboratorisd’idees neocon, l’educació represen-ta el privilegiat àmbit on procedir auna intensa ració d’hipnopèdia,mentre que el consum compulsiu vafent de soma. L’obsessió per refor-mar els sistemes educatius, alsquals assistim al llarg de les darre-res dècades, cerquen la intervenciócreixent de les elits econòmiques enla modelació de les mentalitatscol·lectives, arrabassant aquestacompetència a un estat que haviaemprat tradicionalment l’escolacom a eina de nacionalització. Enaquest sentit, les factories d’ideestenen molt clars els objectius i lesestratègies. Fenòmens com les

“competències bàsiques”, la digita-lització educativa o la creixentexclusió de les ciències humanísti-ques dels currículums són nomésprimeres passes d’un programa dellarg abast. L’objectiu, una educaciódiferenciada segons classes socialsque permeti serrar el cable del’ascensor social exercit tradicional-ment per l’educació pública. Unaescola elitista que doti de coneixe-ments per pensar i manar, i unaaltra de popular que inoculi compe-tències per treballar i obeir. Aquestés el sentit de lleis com la LEC aCatalunya, no massa diferent delprograma federal No child leftbehind (2001) de George W. Bushconsistent a treure diners de l’edu-cació dels pobres per traspassar-losals rics, tendència que irradia elslegisladors europeus.

Tanmateix, la cosa no es limitaa una qüestió de recursos o currícu-lum. Tenint en compte que el mónfeliç dissenyat des de les altesinstàncies de l’OCDE (Organitzacióper la Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic ) o el Banc Mundialté un marcat aire anglosaxó, hi hatot un seguit de mesures comple-mentàries que assegurin l’alienaciósocial, amb una dissolució de llaços

interpersonals que permetin fer del’individu una cèl·lula fràgil iaïllada, del tot vulnerable davant elsistema polític i econòmic. Comen-cem per la pròpia escola, cadavegada més concebuda com ungueto generacional, un espai deconfinament de nens, adolescents ijoves, que en un nombre creixentd’hores són allunyats del seuentorn per tal d’ensinistrar-los enl’art de la incomunicació. La jorna-da d’un nen català de set anys potser terrible. Sis hores de classe,dues de menjador escolar, potseruna més de desplaçament, i ésprobable que dues més d’activitatsextraescolars, a banda d’inacaba-bles deures. Total, fins a 11 o 12hores lluny de casa i apartat d’unafamília sotmesa a terribles pres-sions laborals i econòmiques. Elsanys tampoc arreglen aquestacomplicada situació. L’adolescèn-cia, període de recerca i experimen-tació, aquest confinament al guetogeneracional priva d’experièncieseducatives essencials per a laintegració en el món adult (d’aquíla prolongació de l’adolescència,que no representa altra cosa que laperpetuació de la minoria d’edatciutadana). A més, la progressivaprivatització de l’espai públic, combé ha teoritzat l’antropòleg ManuelDelgado, ha propiciat aquestacreixent criminalització de la gentjove, la presència pública de la qualsigui percebuda com una amenaça.L’objectiu d’aquesta anormalseparació entre generacions,d’aquesta intensa exigència a nensi adolescents (molts dels qualsacaben amb els ploms fosos) ésl’aprenentatge de la servitud i elconformisme, l’ensinistrament pera la progressiva alienació a la qualels sotmetrà un mercat que nomésels considerarà com a treballadors,consumidors, i en el pitjor delscasos, exclosos.

Un món feliç?Xavier Díez • [email protected]

PERE GINARD

Hostes vingueren que de casaens tragueren. Aquesta ditapopular té dues lectures. Els

hostes acabats d’arribar, en sentir-la,poden pensar, “que en són de descon-fiats, aquesta gent” (o racistes). Lasegona, si un ve de família catalana,obrera i republicana, és el resum delpatiment d’una gent i d’un país queno ha guanyat cap guerra i n’haperdut unes quantes. Fer de víctimano és sa per a les neurones però éscuriós que la corresponent ditacastellana no tingui el temps verbalen un passat viscut, si no en un futurhipòtètic: A tu casa venga quien te

eche de ella o –més terrible encara– enfutur simple: De la calle vendrá, quiende tu casa te echará. Aquest refrany,doncs –a part de la desconfiança quetambé respira–, només ens remet a lapor –ben natural– davant la possibili-tat de perdre la casa en un futur. Siagafem això com una anècdota decom els petits matisos de duesllengües poden explicar contrastostan grans entre dos pobles, ja estemresponent a la pregunta del títol dientque sí, que els refranys són vivències.Una resposta ben trista per algú quepensa que la vida no pot explicar-senomés amb tres paraules. Per això,

ara que s’aproxima el referèndumpopular no vinculant del 13 de desem-bre –aquest cop podran votar 700.000persones d’un cens total de 7 mi-lions–, em sembla que el millor quepodem fer és deixar els refranys i lesfrases fetes enrere: ja sabem –nosal-tres som bilingües– que fa quasi tressegles que la casa está sin barrer. Jasabem que cada vegada que volemaixecar el cap i despendre’ns delnostre paper de resignats històrics hiapareix la por, l’odi i la falanged’aquells que veuen amenaçada casaseva. Per això, repeteixo, si volemarribar lluny el que cal és agafar la

paella pel mànec i parlar de cosessèries: en un estat independent comens organitzaríem? Com rebríem elshostes? Què faríem amb les 100famoses –i desconegudes– famíliescatalanes? Què faríem amb el capitalespanyol invertit a Catalunya? Quèfaríem amb el banc de Santander i elBBVA? Què, amb Repsol i El CorteInglés? On buscaríem nous mercats?Quins aliats exteriors tindríem? Vulldir que hauríem de començar a fer-nos totes aquestes i altres preguntesque suposen una actitud i una aptitudque els nostres refranys catalans jaquasi no recorden: manar.

Refranys són vivències?Sebastopol Aikrana • Aprenent de filò[email protected]

El que cal és agafar la paella pel mànec i parlarde coses sèries: en un estatindependent comens organitzaríem?

L’escola ésconcebuda com un espai deconfinament denens per tald’ensinistrar-losen l’art de laincomunicació

4 • impressions 9 de desembre de 2009 • DIRECTA 164

, impressions

Quan enxampen a qualsevoldelinqüent de despatx enfraus, estafes o apropiació

indeguda i aquest està en el dominidel poders fàctics (bancs, Borsa,empreses públiques, Parlament,ajuntaments, etc.) i té al seu abastuna gran quantitat de recursosd’administració de cabals públics,de vegades, reconeix els seusdelictes per tal d’esquivar la garjolai seguir vivint a cos de rei sensetornar el que ha robat. Diu l’estatde dret que se’ls ha de respectar lapresumpció d’innocència i tractar-los de senyors amb educació,encara que ens entrebanquem ambles evidències i proves i ens tren-quem coll i barres o ens hi vagi lavida. Sempre serà presumpteinnocent, fins que convingui veure-

ho de forma contrària. I a aquestapresumpció hi podem sumar lespresumpcions dels que es coneixen,segons les lleis, com a col·labora-dors necessaris: consellers i dipu-tats (inclosos els que tenen graud’ex), advocats, notaris, magistratso empresaris que també suquen.Llavors, es forma una presumpciód’innocència de magnitud tal queno us ho podeu ni imaginar!

En el cas del Palau de la Música,i un cop coneguda part de la gran-diosa “tocata sense fuga” (demoment) a quatre mans, per carretói furgona, “opus/tse” quedo curt, elmagistrat encarregat de l’afer haenviat a casa sense fiança nimalfiança als dos protagonistes (nogoso anomenar-los per no pertorbarla innocència de l’ambient), i això

es pot interpretar com una tocada atothom dels bemolls sostinguts.Sembla que no està previst quecantin, de fer-ho potser posarien aldescobert els integrants de labanda i la solfa que s’han repartit, ia més d’un músic li podria suposarun concert de cambra (amb reixes).

Són culpables segurs, sensepresumpció d’innocència, tots elsque, de sobte, s’han quedat senserecursos econòmics per afrontar lesnecessitats del dia a dia i no podenpagar lloguers, hipoteques o termi-nis bancaris. Però el més perillós detot és si els culpables segurs hanfet que la recaptadora pública nopugui cobrar l’IBI, l’IAE, les taxes,els arbitris i les multes.

Aquests culpables de no pagarperquè no poden són molt segurs

perquè se’ls pot trobar com atitulars nominals dels afers que sóncausa dels deutes. I no caldrà quees moguin de casa seva, ni vagin aveure cap jutge. Directament, se’lsembargaran nòmines, comptesbancaris, negocis, la casa i tots elsvalors segurs on clavar-hi lesgrapes per cobrar.

I com aquell qui res, els profes-sionals de la xerrameca que confe-geixen les lleis, que diuen que enshan de fer a tots iguals, ens dema-naran, a través dels nostres vots, larenovació de la llicència que elspermetrà continuar aplicant la lleide l’embut als culpables segurs ifacilitar que cada cop més murrispuguin gaudir de la presumptainnocència.

Presumptes innocents i culpables segursGabriel Martí • Mecà[email protected]

Darrerament, els mitjans decomunicació anaven plensde dues notícies que podrien

afavorir molt un possible procés dedesmilitarització del món. Ensreferim a la decisió del govern nord-americà de no instal·lar l’escutantimíssils a Europa i a la Resolu-ció 1.887 del Consell de Seguretatde l’ONU que demana l’inici deldesarmament nuclear. Els mitjansde comunicació transmeten unaeufòria que nosaltres, però, estemmolt lluny de compartir.

Pel que fa al primer punt, elgovern dels EUA havia programat lainstal·lació a Europa d’un escutantimíssils, que consistia en radarsa Txèquia i míssils interceptors aPolònia. L’administració Obama haanunciat que el substituirà per undesplegament de míssils intercep-tors SM-3. Els míssils s’instal·laraninicialment en vaixells i a partir de2015 es desplegaran a terra, princi-palment en països del sud d’Europai Turquia. De cap manera això espot qualificar d’abandonament delprograma, sinó d’una modificació.Modificació que els EUA es veienobligats a fer perquè, no ho obli-dem, el Parlament de la RepúblicaTxeca havia rebutjat la instal·laciódels radars al seu país. A més, els

míssils interceptors a Polònia erencausa de fricció entre els EUA iRússia. Rússia percebia l’escut comun perill i el Kremlin ja haviadeclarat que produiria molts mésmíssils i capaços d’esquivar l’escut.Sembla prou clar que la negociacióentre els dos països ha fet que elsEUA s’hagin tirat enrere en elprojecte dels míssils. A canvi de laretirada del projecte inicial, elsEUA han obtingut de Rússia elpermís de trànsit pel territori rusdels combois nord-americans quevan a l’Afganistan, una majorcooperació de Rússia en aquestaguerra i possiblement una actitudmés col·laboradora respecte al’altra preocupació dels EUA: l’Iran.

No obstant això, valorempositivament una conseqüènciad’aquest canvi: Rússia ha deciditcongelar les mesures planejades enresposta a l’escut nord-americà i,possiblement, descartar-les defini-tivament. Aquestes mesures in-cloïen el desplegament dels siste-mes mòbils Iskander dotats decoets tàctics d’abast entre 50 i 300km i capaços de dur càrregues defins a 480 kg.

Pel que fa a la Resolució 1.887del Consell de Seguretat de l’ONU,tampoc no podem evitar un certescepticisme. Malauradament noveiem un gran avenç respecte elTractat de no Proliferació Nuclear(TNP). La Resolució insisteix en lesbones intencions ja expressades enel TNP.

La Resolució demana als estatsque no han signat el TNP que s’hisumin. Però si no ho han fet finsavui, perquè ho han de fer ara?Creieu que Israel, el Pakistan,l’Índia i Corea del Nord signaran elTNP i renunciaran al seu arsenalnuclear, simplement perquè exis-

teix una resolució que els convida afer-ho?

Els estats nuclears es compro-meten a reduir els seus arsenals. Defet, ja fa anys que els dos gegantsde l’armament nuclear s’estandesarmant.

La Resolució crea el marc peractuar legalment contra l’expansióde la tecnologia nuclear incontrola-da. D’aquí es desprèn que es podenprendre mesures punitives contraels estats que pretenen armar-senuclearment, és a dir, l’Iran. Peròquines mesures es prendran contraels estats que ja estan armatsnuclearment i no han signat elTNP? És obvi que un estat nuclear

és més perillós que un que preténde ser-ho.

Aquest canvi de configuració del’escut antimíssils pot portar una

atmosfera més distesa a Europa iaixò és positiu. Però, contrària-ment, és preocupant que els dosestats més armats del món col·labo-rin en perjudici d’un dels méspobres, l’Afganistan. Per donar mésforça a la Resolució sobre arma-ment nuclear, caldria fixar unsterminis i uns ritmes de desnuclea-rització. I això donaria més credibi-litat per demanar a altres estatsque no s’armin. Curiosament, elsmembres d’aquest Consell deSeguretat que l’ha aprovada són elsque estan carregats fins a les cellesd’armes nuclears (l’equivalent a100.000 Hiroshimes). Què podemesperar d’ells?

Adéu a l’escut antimíssilsi l’armament nuclear?

Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas • Membres del Centre d’Estudis JM Delà[email protected]

ANNATÓ

Són culpables segurstots els que nopoden pagar lloguers,hipoteques o terminisbancaris. Però el mésperillós de tot és siels culpables segurshan fet que larecaptadora públicano pugui cobrar

Quines mesures esprendran contra elsestats que ja estanarmats nuclearmenti no han signat elTNP?

impressions • 5DIRECTA 164 • 9 de desembre de 2009

, impressions

Els membres delConsell de Seguretatque ha fet laresolució són els queestan carregats finsdalt d’armes nuclears

6 • la línia

El 13-D es produirà un fet insòlit:169 municipis catalans faranconsultes sobre la independèn-

cia impulsades per entitats, col·lectiusi associacions de la societat civil. Perprimera vegada i sense que els resul-tats tinguin caràcter vinculant, més de700.000 catalanes majors de 16 anyspodran donar la seva opinió sobre laqüestió, en aquest assaig de referèn-dum d’autodeterminació. Les del 13-D,seran les primeres d’una tanda deconsultes simbòliques que continua-ran els mesos de febrer i abril de 2010 ique, tot i no tenir valor jurídic, handespertat les ires de l’unionismeespanyol, que les ha titllades d’il·legalsi contràries a la convivència. No és elprimer cop que els moviments socialscatalans empren la consulta popularcom a eina de pressió política: noméscal recordar les consultes contra eldeute extern que es van fer l’any 2000,l’esperit participatiu de les quals éssubjacent en aquesta nova proposta.És ben cert que, des de la perspectivadels moviments socials transforma-

dors, les consultes tenen punts febles:no en tots els casos ofereixen l’opció,per exemple, de pronunciar-se o nosobre la pertinença a la Unió Europea ien cap moment plantegen el debat dequina forma d’organització prendria elnou subjecte polític que sorgís d’unhipotètic procés emancipatori. Tambéés cert que el moviment està essentvíctima d’intents de vampirització perpart d’una classe política cada cop mésdesbordada i desorientada. Malgrataquestes consideracions, pel seucaràcter de base i rupturista, elmoviment proconsultes suposa unafita cabdal: milers de persones s’estanorganitzant per fer una desobediènciacivil de gran envergadura. El contraa-tac oficialista ha vingut de la mà d’unaeditorial conjunta de tots els diariscatalans que ara surt en defensa d’unEstatut caduc, als llimbs d’un TC sensecap credibilitat. El text no fa més queconstatar la feblesa ideològica d’algu-nes capçaleres pretesament catalanis-tes i d’una suposada societat civil quevol conservar l’statu quo.

. EDITORIAL

Decidim des de la base

. PENSEM, DONCS EXISTIM

Gemma [email protected]

M’he volgut fer la longuisaquesta darrera setma-na, però un galet gegant

a la plaça Sant Jaume de Barcelona,un pessebre amb mal gust al costat,un calendari d’Advent a la façana del’ajuntament i l’enlluernament mul-ticolor procedent del cel urbà impos-sibiliten una petita esquerda perdissimular el Nadal. Ja no és a partirdel 25, sinó que el 2 de desembre jaés “fum, fum, fum”. Abans de la dataassenyalada com a tret de sortidamercantilista, pots mirar cap a unaaltra banda, però quan disparenl’enllumenat, el virus ja s’ha estèsamb l’ajuda de dos milions d’euros,dels quals l’Ajuntament no haaclarit quants n’assumeix. 26 galetsi ampolles de cava encesos per totala ciutat, un concurs d’aparadorsnadalencs, la guarnició dels mercatsi 6.000 bicicletes del Bicing amb un

element decoratiu nadalenc alparafang. “Més tradició, mésambient i més llum”, és el projectede l’Ajuntament per contrarestar eldescens del consum a causa de lacrisi, que és el mateix que “mésconsum, més inversió i més moder-nor”. I és que les receptes capitalis-

tes contra la crisi també guanyen lapartida a la sostenibilitat, tot ihaver mantingut la simbòlica quotaecològica aplicant tecnologia LEDde baix consum a alguns carrers dela ciutat. Mentre em resigno aacceptar que el Nadal és prematur, acada passa ensopego amb evidèn-

cies que m’escridassen que no tansols és aquí, sinó que el senyorNadal ha decidit campar lliurementi comprar totes les habitacions de laciutat: les aglomeracions, queamaguen unes feridores nadales; lescriatures i adults, que esdevenensubjectes hiperregalats; els apara-dors, que ostenten vestits de gala, iles bones cares, que brollen de lespitjors famílies. També les campan-yes, que esdevenen humanitàries totaprofitant la bondat i la tendresaambientals, i els actes que es tornenreligiosos, per compensar la fredorespiritual de la societat durant laresta de l’any. I em pregunto, anirema veure els reis tot i ser republica-nes? Consumirem a tort i a dret tot ideclarar-nos anticapitalistes?Contribuirem en alguna campanyahumanitària quan la crisi és sistè-mica? Jo, aquest any penso apagargalets, boicotejar sermons i des-muntar pessebres. Si almenys elcaganer llegís la DIRECTA...

Galets i cava per dos milions d’euros

. COM S’HA FET . EL RACÓ IL·LUSTRAT

Aquesta setmana també teniu la DIRECTA a les vostres mans. L’activitat dels mo-viments socials no s’atura perque són de constitució tossuda, per naturalesa...

i la DIRECTA també. Tot i que som a 8 de desembre, el sol entra per la finestra i ensdóna forces. Hem felicitat el Xavi, l’editor, que ha celebrat el seu aniversari a laredacció, i hem penjat el calendari de la DIRECTA (que tindreu als punts de venda).

A fora, ben a prop, a l’Hospital de Bellvitge, nombroses persones han anat a aacompanyar l’Emília, veïna de la Barceloneta, lluitadora incansable i entranyable,amiga, que va quedar en estat molt greu després de patir un accident de trànsit.Finalment ha mort. Una dona exemplar a qui dediquem aquestes pàgines.

Fe d’errades:— La fotografia de la notícia “Torna el fantasma de l’Operació Wei”, a la pàgina10 de la Directa 163 és de Kiko Montoro i no d’Albert Garcia. — A l’article sobre el litigi d’un pis del carrer Om de Barcelona, a la pàgina 11 dela Directa 162, havíem d’haver dit que la botiga del carrer Carretes de lafamília Medinyà ja no està en funcionament.

9 de desembre de 2009 • DIRECTA 164

KARLES

Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra ambles condicions següents:

RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o el llicenciador. NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obraamb finalitats comercials. SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generaruna obra derivada d’aquesta obra.

- Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de laseva llicència. - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís deltitular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra limita-ció reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior.Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta aCreative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL)

Dipòsit Legal: GI-1528-2005

C. Juan Ramón Jiménez núm. 22, 08902

L’Hospitalet de Llobregat

www.setmanaridirecta.info

[email protected]

Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONSReconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5

Àrees de treball de la Directa:

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]

[email protected]

AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 8

Qui Som

ALT PENEDÈS: [email protected] BAIX LLOBREGAT: [email protected] BERGUEDÀ: [email protected] BARCELONÈS NORD: [email protected] EL CAMP: [email protected] GIRONA: [email protected] L’HORTA: [email protected] MANRESA: [email protected] MARESME: [email protected] MENORCA: [email protected] OSONA: [email protected] SABADELL: [email protected] SOLSONÈS: [email protected] TERRASSA: [email protected] TERRES DE L’EBRE: [email protected] TERRES DE PONENT: [email protected]

Corresponsalies

REDACCIÓEstirant del fil | David Fernàndez Impressions | Laia Alsina i Lèlia BecanaAixí està el pati | Jesús Rodríguez Roda el món | Laia Gordi Observatori dels mitjans | XavierBlasco Piñol Expressions | GemmaGarcia, Roger Palà i Estel Barbé SerraLa graella | Redacció BarcelonaLa indirecta | Oriol AndrésFOTOGRAFIAAlbert GarciaIL·LUSTRACIÓXavier Blasco i Jordi Borràs

COMPAGINACIÓRoger CostaCORRECCIÓ I EDICIÓCol·lectiu l’asterisc i el gitanoPUBLICITATTània MiróDISTRIBUCIÓXavi CamósSUBSCRIPCIONSLaia BragulatADMINISTRACIÓJordi RaymondDIFUSIÓBlai Lindström

Ja no és a partirdel 25, sinó que el2 de desembre jaés “fum, fum, fum”

Xevi Planas i Puigbert

Cada dia que passa, més persones descobrimque ens ve a sobre una “petita” problemàticaenergètica, i que serà en un futur no gaire

llunyà. Aconseguim escapar de la pressió i l’enganyde la publicitat, que ens incita a pensar tan sols enun suposat benestar individual immediat, basat enviatges, cotxes i electrònica, esdevenint unairresponsabilitat personal i col·lectiva. Veiem quel’era dels combustibles fòssils barats està a puntd’acabar i que ens hem d’espavilar.

Estem acostumats a ser merament consumidorsd’energia, és a dir, a gastar una energia que comprema una companyia determinada, de manera directa oindirecta. Així doncs, consumim una energia creadaal llarg de milers d’anys i que una companyia ensl’ofereix a un preu ridícul però associat amb un elevatdany ecològic i social. És l’únic preu que permetmantenir l’engranatge d’aquesta economia capitalis-ta. Primer va ser el carbó i avui, amb la globalització,cal sumar-hi el petroli i el gas natural.

Un cop passem aquesta tràgica era fòssil inuclear, haurem de tornar a viure tan sols ambl’energia que ens proporciona diàriament el sol, talcom es feia abans de la revolució industrial. Amb ladiferència que avui en dia disposem d’uns avençostecnològics que podem aprofitar per construir unmodel energètic sostenible. Es podrà reajustar denou la nostra utilització d’energia amb la dinàmicareal d’entrada d’energia que té el planeta. Cal tenirpresent que la quantitat d’energia que rebem del solen 30 minuts equival a tota l’energia consumida perla humanitat en un any. I, de fet, molta d’aquestaenergia ja l’aprofitem en el nostre dia a dia, però comque no surt anunciada mil cops per la televisió, noens adonem del seu enorme valor. L’aprofitem en totel funcionament del planeta en si: la vegetació, elséssers vius, el clima, el cicle de l’aigua, el vent, etc.

Així doncs, segurament haurem de passar a serpetits productors d’energia, o millor dit, captadorsde bona part de l’energia que vulguem utilitzar.Una font d’energia gratuïta que les grans compan-yies no en tindran l’exclusiva. Aquesta era solar potsignificar una descentralització energètica i, pertant, del poder polític i econòmic. Pot fer créixerl’economia local, sostenible i solidària.

La classe política encara escolta i obeeix a lesgrans corporacions energètiques –interessades enretardar el màxim possible el canvi de model energè-tic–, i dilapida, a sobre, recursos públics en construirinfraestructures obsoletes com la MAT. Un clarexemple el tenim aquests dies a la Cimera del Climade Copenhaguen, en la que aquestes corporacionstambé seuen a la taula per discutir sobre el mercatde les emissions de gasos d’efecte hivernacle o sobreles ajudes per a desenvolupar tecnologies errònies idescabellades com la l’energia nuclear o la capturade CO2. Tot plegat per tal de mantenir el seu modelconsumista, capitalista i centralitzat actual.

Ens cal abandonar urgentment aquest pensa-ment generalitzat que nega la possibilitat desortida d’aquesta societat altament depenent delscombustibles fòssils. Un pensament que infravalo-ra les energies renovables, la descentralització il’enginy i el treball col·lectiu, elements que junta-ment amb una reducció del consum energètic, unaugment de l’eficiència i una organització socialmés racional i justa, ens conduiran a bon port.

Només un últim exemple: aquest novembres’ha cobert la demanda d’electricitat de l’Estatespanyol amb un 46% de generació renovable.Aquesta dada ens demostra aquest primer pas quehem de fer: deixar de creure d’una vegada per totesen les energies brutes i desemmascarar la sevapretesa imprescindibilitat.

Era solar

. A LA CANTONADA

cartes Envieu les vostres cartes per correu electrònic a:

[email protected]

o per correu postal a:

JUAN RAMÓN JIMÉNEZ, 22, 08902 HOSPITALET DE LLOBREGAT

Les cartes han de tenir una extensió màxima de 1.500 caràcters (amb espais) i

han de portar signatura, localitat i contacte

Manel Ros

Com et vas començar a interes-sar pel tema de Palestina?Fa prop d’un any la invasió de

Gaza per part d’Israel va obrir-meels ulls sobre el conflicte a Palesti-na. Va ser llavors quan vam muntarl’associació a Vic. Des de llavors,hem fet diverses activitats desensibilització. Hem organitzat unviatge de coneixement de la realitatals camps de refugiats palestins alLíban i ,ara, tenim una implicaciódirecta a la Marxa per la Llibertatde Gaza i en el Festival Interpue-blos de Madrid.Creus que les catalanes som prousolidàries amb la causa palestina?Mai s’és prou solidari a cap causa.El que tinc clar és que hi ha undistanciament evident entre laclasse política catalana i el poble deCatalunya. Mentre la classe políti-ca té bones relacions amb l’estat

d’Israel, el poble català és partactiva en la denúncia de la falta derespecte als Drets Humans per partd’Israel. Hi ha una gran part demoviments socials que treballenamb el poble palestí al marge delspartits polítics.Explica’ns de què va la Marxa pertrencar el bloqueig de Gaza.La Marxa per la Llibertat de Gaza ésuna marxa internacional no-violentaque pretén acabar amb el bloqueig dela Franja. El dia 27 de desembre, a unany de l’atac israelià, un milerd’activistes per la pau –entre ells,una vintena de catalanes– ensreunirem al Caire per entrar a Gazaper la frontera de Rafah. El 31 ensreunirem amb 50.000 palestins de laFranja per fer una marxa fins a lafrontera d’Erez. Aquesta acciósignifica la globalització de lasolidaritat i de l’acció directa com aun toc d’atenció a les classes políti-ques mundials.

. EL CIGALÓ

“Hi ha un distanciamentclar entre la classe políticai el poble respecte al conflicte palestí”Laura Arau, tècnica en imatge i so, viu a Vic i ésmembre de l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat.Participarà a la marxa contra el bloqueig de Gaza quesortirà des del Caire a finals d’any.

Carta oberta a laAutoritat delTransportMetropolità deBarcelonaPlataforma Aturem la Guerra, Campanyaamb Palestina al Cor, Boicot Preventiu,Comissió Universitària Catalana perPalestina (CUNCAP). Acsur Las Segovias,Alliance for Freedom and Dignity, CIE-MEN, SCI, Sodepau, Cobas, IntersindicalAlternativa de Catalunya, ACTUB

Volem cridar l’atenció sobre laparticipació en la construcció igestió del tramvia metropolità de

Barcelona de dues multinacionals, Alstomi Veolia, que contribueixen activament ala colonització dels territoris ocupatspalestins a través del finançament, laconstrucció i la gestió del tramvia deJerusalem.

El tramvia de Jerusalem és una peçaclau de la política israeliana de colonitza-ció dels territoris palestins ocupatscondemnada per les Nacions Unides(resolucions 242 i 478). Està concebut perconnectar Jerusalem Oest amb els assen-taments il·legals de Jerusalem Est i,indirectament, amb les colònies il·legalsde Cisjordània.

S’ha organitzat una campanya euro-pea per impedir la construcció del tram-via de Jerusalem. Les autoritats d’Esto-colm, Bordeus i West Midlands hanpreferit no contractar Veolia, que haperdut contractes per valor de 7.000milions de dòlars. Ara mateix, Veolia estànegociant una reducció de la seva partici-

pació en la gestió del tramvia de Jerusa-lem i en Citipass, el consorci que finança igestiona l’operació.

Us convidem a actuar en solidaritatamb el poble palestí i pressionar Alstom iVeolia congelant tota l’ampliació deltramvia de Barcelona fins que rescindei-xin els contractes amb el tramvia deJerusalem. Si no es fa així, us convidem abuscar concessionaris alternatius.

Persecució políticaa la terrassencaArnau López i AndreuTerrassa

Amb preocupació, contemplo lesactuacions de l’Ajuntament deTerrassa respecte diversos casos

repressius que han succeït a la ciutat enels últims anys. Que la persecució políticaen aquest país és una realitat no és res denou. Aquells i aquelles que amb conviccióplantegem alternatives, protestem perallò que creiem injust i rebutgemelquedar-nos a casa sense sortir al carrerveient com passa el temps i les coses nocanvien, sabem que correm el risc de serdetingut ja sigui per sortir en manifesta-ció, o per burdes criminalitzacions.I ésaquí, com a veí de Terrassa, que empreocupa i molt l’actuació de l’Ajunta-ment. Recordo el cas de la bandera, onl’Ajuntament va ser qui va denunciar doscompanys per uns fets que durant eljudici no van poder ser demostrats. UnAjuntament que va passar un paper ambels noms que els policies municipalshavien d’identificar en el judici com elsautors del fet. Per aquesta raó, un com-

pany està complint condemna sotarespon-sabilitat de l’Ajuntament. Tant m’és quefos ell o no qui intentés despenjar labandera espanyola (que no), però l’Ajunta-ment va demostrar, i continua demos-trant, que li preocupa més perseguir eljovent (i no tant jovent) organitzat i capaçde demostrar les seves contradiccionsen les polítiques municipals, que resoldreels problemesdels terrassencs i terrassen-ques.Per què sinó es dediquen a finançarpantalles per veure partits de la seleccióespanyola de la mà d’una cadena que hademostrat amb escreix la seva ideologiaanticatalana (Telecinco va firmar elManifiesto por una lengua común)? Perquè retallen pressupostos de projectessocials i de joventut degut a la crisi ifinancen actes d’exaltació de l’espanyolis-me? Doncs perquè sembla ser que elnostre Ajuntament és el garant de launitat d’Espanya i defensarà aquestaunitat per tots els mitjans. Inclús gastantdiners per veure la selecció espanyola enlloc d’intentar resoldre les situacionsd’a-quells terrassencs i terrassenques que, araó de la crisi i del sistema que ens hi hadut, ho estan passant malament (i en sónmolts).Doncs bé, crec que l’Ajuntament ésresponsable de tot el que va passar aquell20 de juny. Per haver passar per alt eldebat del consistori (aprofito per fer unacrida a aquells partits que eren contrarisa que alcin la veu), per finançar l’acteconjuntament amb Telecinco i per quesembla que tan sols governa criminalit-zant els moviments que qüestionenl’existència de l’Estat espanyol i el capita-lisme.

Senyor alcalde, hi ha terrassencs iterrassenques que volem viure en unsPaïsos Catalans lliures basats en lajustícia social, i no deixarem de dir-ho ireivindicar-ho malgrat la seva persecuciópolítica i les actuacions de la policia i lajustícia.

ENERGIES

impressions • 7DIRECTA 164 • 9 de desembre de 2009

, impressions

Agnès [email protected]

Després del segrest, el 29 de no-vembre, de tres cooperants cata-lans a Mauritània, s’han qües-

tionat les mesures de seguretatd’aquest tipus d’expedicions i també laqualitat dels projectes de cooperació.Una de les coses que, a primer cop d’ull,han resultat més sorprenents de l’auto-anomenada Caravana Solidària ambÀfrica han estat els grans logotips es-ponsoritzadors que duien els camionstot terreny encarregats de transportarmaterials, medicines i aliments. Entreaquestes empreses patrocinadores, hipodem trobar Novartis, Endesa, FCC,La Caixa, Acciona, nombroses cons-tructores i també promotores immobi-liàries. Moltes d’aquestes signatures ja

figuraven entre les principals finança-dores del Fòrum Universal de les Cultu-res 2004. La clau de la participació d’a-questes empreses en projectes decooperació rau, precisament, en la con-trapartida per exempcions fiscals quereben arran de la seva solidaritat. Sónpartides incloses a l’apartat de Respon-sabilitat Social Corporativa (RSC), queposteriorment són incloses dins la fac-turació i que permeten importants des-gravacions davant del Ministeri d’Hi-senda. Aquest model de cooperació haestat fortament criticat per la majoria

d’ONG que treballen en el camp del des-envolupament. La situació de captiverique viuen actualment els tres volunta-ris segrestats ha fet que aquestes críti-ques hagin estat silenciades, però jas’han escoltat algunes veus provinentsde la pròpia Federació Catalana d’ONGpel Desenvolupament (ONGD) que ma-tisaven que la Caravana Solidària “nocomplia els criteris mínims de qualitaten la cooperació per poder ser inclosadins les 83 entitats associades enaquesta organització”.

Novartis i Endesa, sota sospitaUn dels fets més greus és, precisament,l’origen dels diners que aquestes em-preses aporten a la cooperació. Endesaha estat denunciada diverses ocasionspels seus projectes hidroelèctrics quedestrossen el medi, aniquilen les comu-

nitats indígenes i no respecten la soste-nibilitat d’àmplies zones de Xile. No-vartis és una de les multinacionals dela indústria química que es troba darre-re de la misèria dels camperols de l’Ín-dia, amb la imposició de patents sobreles llavors i amb l’extensió dels granscultius de productes manipulats genè-ticament. Ha estat denunciada per ha-ver regalat medicaments caducats a po-blació empobrida dels països del Sud.La Caixa, entre d’altres, va ser una deles impulsores del Banc del Petroli del’Iraq, un organisme supraestatal queva voler consolidar el saqueig armatdels pous de petroli perpetrat desprésde la invasió del país per part de l’exèr-cit dels Estats Units. Aquestes multina-cionals i l’Ajuntament de Barcelonasón les impulsores del que s’ha anome-nat Caravana Solidària amb Àfrica.

Una raó de pes pel segrestNombrosos mitjans de comunicació al-gerians i mauritans han fet referènciaa l’espectacularitat “excessiva” d’a-questa caravana com una de les raons

que “pot haver decantat les opcionsdels segrestadors”. Es tractava d’uncomboi molt assimilable estèticamentals que organitzava el París-Dakar finsfa tres anys. L’altre raó de pes poden ha-ver estat els noms i cognoms dels inte-grants de la caravana. No era cap secretque la majoria de suposats cooperantseren empresaris, polítics i familiars deregidors i alcaldes influents de l’ÀreaMetropolitana –les esposes de l’alcaldeJordi Hereu i del delegat de PresidènciaIgnasi Cardelús, entre d’altres. Les ten-sions polítiques entre la comunitat is-làmica del Sahel i els governs europeusarran de les contínues operacions anti-terroristes –que els darrers anys handut a la presó centenars d’algerians,marroquins, mauritans, afganesos isudanesos acusats d’hipotètics plansterroristes– han posat al punt de miradels segrestos els ciutadans de l’Estatespanyol. Els líders guerrillers i religio-sos del que s’ha anomenat Al-Qaida delMagrib Islàmic (AQMI) van alertar,l’any 2007, que “les detencions, segres-tos i tortures en territori espanyol noquedarien impunes”. Aquestes adver-tències les van fer després de les deten-cions d’uns ciutadans algerians, l’any2006, a Santa Coloma de Gramenet iNou Barris. El líder d’AQMI, Abu Omar,sembla que estaria darrere del segrest.

Moltes d’aquestesempreses figurenentre les principalsfinançadores delFòrum de lesCultures 2004

Un dels camions de la caravana de l’ONG Barcelona Acció Solidària llueix el logo de la multinacional Novartis

ARXIU

BARCELONA • LA FEDERACIÓ CATALANA D’ONGD CREU QUE EL COMBOI ATACAT NO COMPLIA ELS MÍNIMS DE QUALITAT EN LA COOPERACIÓ

Endesa, Novartis i FCC financen la CaravanaSolidària per obtenir privilegis fiscals Els principals patrocinadors dels cooperants segrestats a Mauritània són multinacionals quehan rebut denúncies per actuacions de destrucció del medi ambient i d’explotació laboral

9 de desembre de 2009 • DIRECTA 1648 • així està el pati

Unes obres sense permís alriu Anoia | PÀG. 10

La plantilla de l’Auditori vençel primer assalt | PÀG. 11

La biblioteca de Tarragona,vigilada per ‘ultres’ | PÀG. 16

Interior bloqueja la protestaestudiantil | PÀG. 16; ; ;

, així està el pati

El cap dels segrestadors va ser unfutbolista conegut de la lliga d’Egipte

Fonts militars mauritanes i alge-rianes deien que era un segrest

polític abans que el guerriller Sa-leh Abu Mohammed el reivindi-qués. Tot i el silenci imposat pelministre d’Exteriors, Miguel ÀngelMoratinos, tot apuntava que AQMIestava darrere del captiveri. Lesreivindicacions seran polítiques ino pas econòmiques. En el cas del

segrest d’un anglès, van exigir lallibertat d’un clergue empresonat aLondres. Gordon Brown no el vaalliberar i el segrestat va ser deca-pitat. Mohammed va ser futbolistaa la selecció d’Egipte el 1996. Vapassar a la clandestinitat i l’FBI elva acusar d’atemptar amb bombescontra les ambaixades de Kenyia iTanzània el 1998.

DIRECTA 164 • 9 de desembre de 2009 així està el pati • 9


Jesús Rodrí[email protected]

Duia molts anys abandonatquan es va okupar; ningú nosap què s’hi farà en un futur

proper, però un jutjat de Barcelonapretén dictaminar el desallotjamentdel Casal Popular de Gràcia i de l’As-semblea de Joves que el gestiona. L’11de desembre, l’advocat que els repre-senta ha estat citat a una vista oral ones decidirà si el casal –ubicat al núme-ro 41 del carrer Ros de Olano– podràpersonar-se al judici, ja que, de mo-ment, aquesta possibilitat ha estatbloquejada per una caució de 30.000euros. Si no dipositen aquesta quanti-tat, no podran anar al judici i no tin-dran cap mena de garanties: els jutja-ran sense la seva presència.

Aquesta xifra és exactament lameitat del que demanen les propietà-

ries en concepte de les pèrdues econò-miques que, suposadament, han sig-nificat els deu anys d’okupació del’immoble. El portaveu del casal, Ra-mon Armengol, manifesta la seva per-

plexitat: “Ningú sap en concepte dequè són aquests diners: nosaltres vamentrar en un edifici buit, el vam reha-bilitar i condicionar i, si no ho hagues-sim fet, avui dia, probablement tin-dria els sostres ensorrats”. El procés

judicial es va accelerar l’any 2007,quan els Mossos d’Esquadra i diver-sos responsables polítics del districtevan trucar les propietàries per dema-nar-los més diligència en els tràmits,ja que la denúncia penal inicial haviaestat arxivada. Des d’aleshores, el pro-cediment civil està obert.

Lluitaran per tots els mitjansHan creat una llista al Facebook que jacompta amb 1.100 admiradores, hanfet paradetes informatives a diversesplaces i al mercat, van fer una cercavi-la el 28 de novembre, van llegir un es-crit al ple municipal del districte i esvan concentrar a la plaça de la Vila.Han rebut el suport de la Plataformad’Entitats Juvenils i de l’Observatoride Gràcia (assemblea d’entitats). Lapropera mobilització serà una mani-festació, el 12 de desembre, a les 7 de latarda, a la plaça del Diamant.

Panoràmica de l’espai on ha conviscut tota una generació de joves gracienques amb ganes de lluitar per una vila millor

ALBERT GARCIA

GRÀCIA • L’OBSERVATORI I LA PLATAFORMA D’ENTITATS JUVENILS HO DENUNCIEN

Reclamen 60.000 euros al CasalPopular tot i haver arreglat l’edifici

KIKO MONTORO

Vuit famílies van ser desallotjades el 2 de desembre de l’antiga caserna de laGuàrdia Civil de Montgat que ocupaven des de l’any 2005. Després de diverses

pròrrogues i recursos, els Mossos d’Esquadra van procedir al desallotjament del’immoble, que és propietat del Ministeri de l’Interior. Les famílies asseguren queno tenen un lloc on viure i que es van instal·lar al parc del Tramvia de Montgat,just davant de la Caserna, per aquest motiu. Ramon Comín, un dels veïns desallot-jats, assegura que ha rebut “amenaces i pressions per part del veïnat i de la poli-cia local per abandonar el parc”. La part més delicada del cas és la situació en quèviuen la quinzena de nens i nenes d’aquestes vuit famílies. En aquest sentit, unpare de família explicava: “Hem repartit els nens per on hem pogut perquè els ser-veis socials ens han dit que, si dormen aquí, ens els trauran”. Per la seva banda,l’Ajuntament de Montgat va emetre un comunicat sotasignat per totes les forcespolítiques del consistori on assegura que han fet “tot el possible per ajudar les fa-mílies”, però que no disposen “de mitjans, ni materials ni econòmics, per oferiruna solució definitiva a la situació d’aquestes famílies”. A la nota de premsa, tam-bé afirmen que”l’administració no pot ni ha de premiar o privilegiar les personesque incompleixen la llei i utilitzen el xantatge per aconseguir els seus objectius”.Durant el tancament d’aquesta edició, les famílies –que han estat sancionades perl’ocupació de l’espai– continuaven instal·lades al parc. DIRECTA MARESME

CATALUNYA • DESAFIEN LA PROHIBICIÓ DELS MOSSOS

Vilanova, Sant Cugat i Barcelonasón els llocs on els feixistesconvoquen els seus actes el 13DAgnès [email protected]

S’han mobilitzat totes les famí-lies de l’espanyolisme més ex-tremista i beligerant però, tot i

així, només han aconseguit convocarcinc actes feixistes davant les 169 con-sultes per la independència previstespel 13 de desembre. Seran pocs, però esvoldran fer notar. Les últimes siglesque han cridat la seva militància hanestat els qui s’agrupen sota el parai-gües d’Alianza Nacional. Es concentra-ran a les 12 del migdia del 13 de desem-bre a la plaça Urquinaona de Barcelonai des d’allà es desplaçaran fins a la pla-ça Universitat. L’última marxa que vacelebrar aquest grupuscle a Catalunyava aplegar uns 200 militants a la plaçaImperial Tarraco de Tarragona. La ma-joria dels seus activistes són de Valèn-cia i Saragossa. Democracia Nacionalja ha manifestat la voluntat de sortir alcarrer, però encara no ha fet pública la

seva cita. Els nostàlgics franquistesagrupats a la Falange no han notificattots els seus punts de trobada, però jas’ha sabut que han entregat una comu-nicació escrita a l’Ajuntament de Vila-nova i la Geltrú per manifestar-se elmigdia del 13D. El Departament d’Inte-rior els va instar a manifestar-se el 12de desembre amb l’objectiu d’evitar al-darulls, però li van fer cas omís. El seuportaveu ha fet una crida a sortir al car-rer espontàniament el dia 13 i també haapuntat com a objectiu la ciutat de Sant

Cugat. Alternativa Espanyola té previstaplegar-se a les 12 del migdia a la plaçade Sant Jaume de Barcelona, on coinci-dirà amb actes de La Marató de TV3,que se celebra el mateix dia. El partitd’Albert Rivera, Ciutadans-Partit de laCiutadanía, per la seva banda, ha sus-pès el seu míting a la plaça Universitat,per no coincidir amb els seguidors d’Y-nestrillas. Substituiran la seva presèn-cia a Barcelona per la participació enuna botifarrada popular constituciona-lista a Molins de Rei.

169 consultes amb truc legalFinalment, 169 municipis catalans ce-lebraran consultes sobre la indepen-dència –se n’hi han sumat sis durantl’última setmana. Tot i que l’AdvocaciaGeneral de l’Estat va anunciar querecorreria judicialment totes les mo-cions municipals que donessin suporta les consultes, un truc legal ha facilitatque –de moment– cap d’aquestes acteshagi estat impugnada. A diferència delque va passar a Arenys de Munt, les mo-cions de suport a les consultes no incor-poren la ubicació exacta del lloc on esposaran les meses, cosa que impossibi-lita la seva impugnació, ja que formal-ment el municipi no cedeix infraestruc-tura ni dotació pressupostària perfer-les. Els funcionaris de la delegaciódel govern de l’Estat a Catalunya nohan trobat cap errada als documents,que han estat examinats amb lupa.

Participació dels immigrantsEl fet que en aquests referèndums novinculants es reconegui el dret de votde les persones immigrades, al margede la seva regularització administrati-va, ha facilitat que molts nouvingutshagin volgut involucrar-se a l’organit-zació i la promoció de les consultes. Elsmusulmans d’Osona van oferir la mes-quita de Manlleu per posar-hi les urnes–tot i que finalment no la utilitzaran– iel Casal Argentí de Barcelona ha fetuna crida a participar-hi.

Les famílies desallotjadesde la caserna de Montgatdormen al carrer

Alianza Nacional,Alternativa Españolai Falange s’ubicarana llocs amb visibilitatmediàtica

“Si no ho haguessimokupat, avui dia,probablementtindria els sostresensorrats”

Xavi Martí[email protected]

L’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) va proposar, el mes denovembre d’enguany, sancio-

nar l’Ajuntament de Martorell (gover-nat per CiU per majoria absoluta) amb30.000 euros per haver construït unazona asfaltada d’aparcament a la ribaesquerra del riu Anoia i un vial i unpàrquing a la dreta. A la notificació dela proposta de resolució de l’expe-dient sancionador, a més, l’ACA vadesestimar íntegrament les al·lega-cions del consistori martorellenc.

La construcció dels aparcaments,situats sota el pont de l’antiga carrete-ra N-II i en una zona inundable, va co-mençar el febrer d’enguany. El 4 demarç, l’ACA va enviar un requerimenta l’Ajuntament per demanar que pre-sentés la sol·licitud d’autorització d’o-bres, però el consistori no ho va fer. El18 de març, l’ACA va fer arribar a l’A-juntament un requeriment de restitu-ció del medi on es deia que “aquestesobres no són legalitzables perquè estroben en zona fluvial” i on es donavael termini d’un mes al govern de la ciu-tat per la rehabilitació del medi mal-

mès. Davant els incompliments, el 14d’abril, l’ACA va iniciar l’expedientsancionador per infracció administra-tiva (referència SN2009000266).

Atac al medi i perill per les personesLa denúncia interposada per la Candi-datura d’Unitat Popular (CUP) i l’enti-tat ecologista Martorell Viu indica queels terrenys formen part del DominiPúblic Hidràulic i que la construcciódels aparcaments ha malmès la rique-sa natural de l’espai. Aquest proble-ma, segons les entitats denunciants,no només és mediambiental, sinó que“s’estén en l’àmbit de la seguretatperquè els aparcaments es troben enuna zona amb risc d’inundació”. Desde la CUP de la ciutat, Ana Maria Ro-drigo diu que “l’octubre passat, quevan caure quatre gotes, ja es van ha-ver de retirar els cotxes aparcats per-què la zona es van inundar”. La CUP iMartorell Viu també denuncien laforma com s’ha fet el projecte: “L’A-juntament s’ha saltat els processosadministratius que marca la llei, compermetre que la ciutadania doni la se-va opinió en forma d’al·legacions”. Ro-drigo també denuncia que “el consis-tori sempre actua de la mateixamanera, sense preguntar a ningú” ique “no podem permetre que l’Ajunta-ment actuï de manera il·legal”.

Una multa per la ciutadaniaUn cop conegut l’inici de l’expedientsancionador, el 23 d’abril, MartorellViu va enviar una carta a l’ACA on ma-nifestava que “creiem que la sancióno servirà per res perquè la pagaremtots els ciutadans”.

La carta també diu que “l’ACA nova aturar les obres quan en va tenirconeixement” i que “aquestes vancontinuar fins a la seva finalització”.El text del mes d’abril també denun-cia que “si aquest expedient acaba enuna sanció, suposa crear un prece-

dent que significarà que qualsevol po-drà ocupar el Domini Públic Hidràu-lic (DPH) si paga la sanció correspo-nent” i que “l’ACA, d’aquesta manera,acabaria essent partícip, juntamentamb l’Ajuntament, de la usurpació delDPH”. Els dos grups denunciants de-manen la “restitució total del medimalmès”.

L’Ajuntament encara fa obresEl 18 de novembre, Martorell Viu vatornar a enviar una carta a l’ACA, ondeia que l’Ajuntament encara feiaobres als aparcaments: “A la riba es-querra, s’ha fet un mur de pedra quelimita amb la zona verda existent i, ala dreta, s’ha impermeabilitzat un ta-lús que es va fer sense permís”. Marto-

rell Viu també indica que, el mes de ju-liol, “l’Ajuntament va iniciar dos ex-pedients de legalització de les obres ique l’ACA els havia resolt a favor delconsistori”. Ara, l’entitat ecologistaes pregunta “si és possible legalitzarles obres dels aparcaments” un coppresentat l’expedient sancionador. Eltext acaba denunciant un error en laproposta de sanció feta per l’ACA, jaque aquesta diu que s’han asfaltatuns 100 m2 de zona inundable a la ri-ba esquerra, però, “en realitat, s’hanasfaltat més de 4.000 m2”.

L’alcalde, Salvador Esteve, diu quel’únic que s’ha fet és “dignificar” unterreny que es feia servir com a apar-cament en condicions precàries i delqual es van treure “tres camions d’es-combraries, cosa que malmetia de ve-ritat l’espai”. Esteve diu que “per ferdecent” un espai com aquest “no ésnecessari seguir els mateixos proce-diments administratius que a l’horade fer un edifici”. L’Ajuntament consi-dera la zona fluvial on s’ha fet l’apar-cament com a sòl urbà.

Els treballs es vaniniciar al febrer. El 4de març, l’ACA vademanar la sol·licitudd’autoritzaciód’obres, però el consistori no la va presentar

MARTORELL VIU

MARTORELL • LA CUP I MARTORELL VIU DEMANEN LA RESTITUCIÓ DEL MEDI I DIUEN QUE LA SANCIÓ CASTIGA LES CIUTADANES

L’ACA podria multar l’Ajuntament per haverconstruït un pàrquing a la llera de l’Anoia

10 • així està el pati 9 de desembre de 2009 • DIRECTA 164


DAVID BORRAT

L’Ajuntament de Girona instal·laparquímetres a Sant Narcís

Alfred Bellés, de Martorell Viu,diu que l’asfalt dels aparca-

ments ha provocat “la impermeabi-lització del llit del riu” i que “això faque no es puguin tornar a omplir elsaqüífers de la llera”. A més, l’asfaltdestrueix la vegetació de ribera, que“ja no hi tornarà a ser mai més”. Be-llés afirma que Martorell Viu dispo-sa de “fotografies on apareixenànecs atropellats a la banda dretadel riu” i que “el trànsit de vehiclesprovoca el trencament d’un corredorbiològic vital pels animals”.

A dalt, feines de pavimentació del pàrquing. A baix, acció de Martorell Viu

L’asfalt malmet elsòl i la vegetació i afecta la fauna

L’Ajuntament de Girona, durantla primera setmana de desem-

bre, ha pintat les línies de zona blavai ha col·locat els parquímetres al ba-rri de Sant Narcís. Les vies afectadessón: el carrer Pare Coll, l’avinguda deSant Narcís –entre el passeig d’Olot iel carrer Ramon Muntaner, entre Ma-re de Déu dels Àngels i Lleida i entreel carrer Pamplona i València– i larambla Ramon Berenguer.

Aquest barri s’ha vist afectat perla construcció del TAV i, amb motiud’aquestes obres, s’han perdut nom-broses places d’aparcament. Segonsl’Ajuntament, s’han perdut 328 llocsper aparcar al barri, ja que, de les 407places amb què compta, se n’han ha-bilitat 79 que fins ara no existien. Se-gons el veïnat del barri, però, se n’-han perdut entre 700 i un miler.

L’Ajuntament justifica que la im-plantació de les 96 places d’aparca-ment de zona blava atenen a la de-manda de les dues associacions decomerciants del barri. Els comer-ciants creuen que, amb la rotaciódels vehicles de zona blava, veurancréixer les seves vendes, ja que lagent de fora del barri podrà aparcar-hi al davant mateix.

En canvi, des de l’associació deveïns i veïnes, creuen que aquesteszones blaves són una mesura que vaen detriment de la gent que viu albarri, que és qui realment compraen aquests comerços i que, ara, hau-rà d’anar a aparcar més lluny o pa-gar (ja que la majoria d’edificis dela zona són vells i no tenen aparca-ment subterrani). DIRECTA GIRONA.

Manel [email protected]

Les treballadores del servei debar de l’Auditori de Barcelona–gestionada per l’empresa sub-

contractada Best Catering– han acon-seguit guanyar gran part de les sevesreivindicacions, després d’una vagaindefinida de més de 20 dies. Tot i quela situació laboral era molt precàriades de feia temps, les mobilitzacionsvan començar el mes de novembrearran de dues sancions imposadescontra dues treballadores i de l’aug-ment del despotisme per part de la di-rectora del servei. Després que algu-nes treballadores contactessin ambmembres del sindicat Solidaritat iUnitat dels Treballadors (SUT), vancomençar a preparar accions méscontundents.

Les reclamacions bàsiques de lestreballadores eren posar fi a la sub-contractació per part de l’Auditori,aconseguir tenir contractes fixos i,per altra banda, que es complís el

conveni. També van demanar la desti-tució de la directora actual. Les tre-balladores van denunciar l’incompli-ment constant del conveni del’hostaleria i de l’estatut dels treba-lladors, cosa que suposava no tenirdret de fer vacances ni de baixa labo-ral, cobrar menys per hora, de formafraccionada i amb retard. A més, pa-tien una discriminació en relació ales categories professionals que feiaque cobressin menys euros per hora(cotitzaven 5,4 euros l’hora). La vaga

va comptar amb un gran seguiment,més d’un 80% de la plantilla. La granmajoria de treballadores es van man-tenir unides al voltant de les sevesreivindicacions durant els 21 diesque va durar vaga. Una membre delComitè de Vaga va afirmar que “la so-lidaritat i el companyonatge” havienestat clau, sobretot “quan ens vamadonar que juntes érem més fortes”.Tot això, malgrat els intents de l’em-presa de subornar les companyes delComitè de Vaga. Però res d’això no va

funcionar perquè el funcionament vaser plenament assembleari i el comi-tè sempre assistia a les reunions ambmandats tancats de l’assemblea.

Però les treballadores no nomésvan fer vaga, sinó que van engegaruna campanya de denúncia davantdel bar perquè la resta de treballado-res de l’Auditori, la clientela i les estu-diants s’assabentessin de la situaciólaboral de les treballadores del bar ideixessin de consumir-hi. Durant lesprotestes davant de l’Auditori, les tre-

balladores van recollir més de 800 eu-ros per la caixa de resistència, més de3.000 firmes de suport a la seva lluitai diversos fulls de reclamacions con-tra l’Auditori. Les treballadores vanplantar una tenda davant l’Auditoriper mostrar el seu malestar. La Guàr-dia Urbana, a petició de l’empresa, lava fer retirar.

El 4 de desembre, després denombroses trobades on hi haviaacord, es va fer una reunió entre lestreballadores, l’empresa i una mem-bre del Departament de Treball. Des-prés que les treballadores expresses-sin la seva determinació decontinuar amb la vaga si no s’arre-glava la seva situació, el Departa-ment de Treball, l’Auditori i Best Ca-tering va abandonar la taula denegociació. Al cap de dues hores, lestreballadores van rebre una trucadaque els deia que “s’acceptaven totesles seves reivindicacions a nivell deconveni, incloent una igualació decategoria amb els cambrers i una re-qualificació del local de categoria Da B”, que representa un augment del40% del salari i l’acceptació de la de-manda de destituir la directora. Amés, les treballadores passarien acobrar setmanalment i directamentde la recaptació del bar per compen-sar la insolvència de l’empresa sub-contractada.

A l’espera que se celebri una al-tra reunió per tancar els últimspunts, el 9 de desembre, “la vaga estàsuspesa fins l’11 de desembre”, queserà quan l’assemblea de treballado-res valorarà “si hi ha algun intentd’engany” i si realment “es respectenels compromisos”.

Les treballadoresvan recollir més de800 euros per lacaixa de resistènciai més de 3.000firmes de suport a la seva lluita

Campament reivindicatiu situat a les instal·lacions de l’Auditori de Barcelona

Directa [email protected]

La comarca del Maresme jacompta, des de fa unes setma-nes, amb la seva pròpia plata-

forma de persones aturades. La Pla-taforma d’Aturats del Maresme estàintegrada per diverses comissions depobles i barris de la comarca organit-zades per gent sense feina, però tam-bé per persones que hi participen demanera solidària. En aquest sentit,fa unes setmanes, el grup promotorde la plataforma va iniciar una petitagira pels barris i poblacions de la co-marca amb la finalitat “d’incitar al’organització de les persones en si-tuació d’atur”. La dinàmica d’aquestcicle de trobades consisteix en la pre-sentació de la plataforma als dife-rents barris i pobles. Llavors, a cadas-cun dels llocs on el veïnat decideixcrear un nucli, s’escull una personaque fa de pont i assisteix a les troba-des generals que du a terme la plata-

forma setmanalment. Tot i que elgruix del col·lectiu recau en aturadesresidents a Mataró –on els diferentsbarris han format la comissió d’atu-rats de Mataró–, també han sorgit al-guns nuclis a d’altres poblacions dela comarca com Pineda de Mar, on laCNT s’hi ha adherit. Un dels porta-veus de la Plataforma d’Aturats delMaresme, Antonio Ruíz, recorda que

els membres de la plataforma es tro-ben “cada divendres a la seu de la Fe-deració d’Associacions de Veïns deMataró (FAVM), al carrer Nàpols” i

afegeix que “aquestes reunions estanobertes a tothom que hi vulgui parti-cipar”.

Tot i que la iniciativa es troba enuna fase inicial, les seves integrants

ja han dut a terme algunes accions.El mes de novembre, van prendrepart a la marxa contra l’atur que varecórrer diverses poblacions entreCornellà i la plaça Sant Jaume de

Barcelona. En aquesta ocasió, la pla-taforma va formar un petit bloc i, se-gons comenten algunes de les acti-vistes, “va servir per conèixer gentnova i difondre que, a la comarca,també ens estem organitzant”. D’al-tra banda, la plataforma va fer la se-va primera aparició pública a la co-marca el 3 de desembre, arran de lacelebració del plenari municipal.Prop de 100 persones es van concen-trar a les portes de l’ajuntament per“exigir que les administracionsprenguin mesures per reduir les ta-xes d’atur i creïn llocs de treball”. Laconcentració també va comptar ambla participació de membres de la Co-missió d’Aturats i Aturades de Bar-celona. Entre les propostes de la pla-taforma maresmenca, trobem lareducció de la jornada laboral a 30hores setmanals i la creació de llocsde treball de caràcter rotatiu quepermetin que les aturades puguintreballar mentre no troben altresfeines més estables.

Protesta de persones aturades davant del consistori mataroní

KIKO MONTORO

BARCELONA • DESPRÉS DE MÉS DE 20 DIES DE VAGA, L’EMPRESA HA ACCEPTAT COMPLIR EL CONVENI I FER FORA LA DIRECTORA ACTUAL

Les treballadores de càtering de l’Auditoriaconsegueixen les seves reivindicacions

MATARÓ • LA PLATAFORMA ES CONCENTRA A LES PORTES DEL CONSISTORI DE LA CIUTAT PER EXIGIR LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL

Neix la Plataforma d’Aturats del Maresme

La plataforma vol promourel’organització de les persones en situació d’atur



Directa [email protected]

La Plataforma Aturem la Guerrava denunciar a través d’una rodade premsa la negativa de l’Estat

espanyol de concedir un visat d’entra-da a Youb Saudi, un nou episodi d’allòque va començar amb l’operació Es-tany. Youb Saudi, nascut a Algèrial’any 1960, va fugir del seu país el 1998perquè tenia por de ser assassinat pelsparamilitars i, després de passar perMelilla –on la Creu Roja va tramitar elseu cas com a refugiat polític–, va ins-tal·lar-se a Salt. En aquesta mateixaciutat, el 23 de gener de 2003, va ser de-tingut sota l’anomenada operació Es-tany, juntament amb altres personesd’arreu de Catalunya. Aquella operacióva ser anunciada pel mateix Aznar, enaquells moments president del governespanyol, com la prova de l’existènciade cèl·lules islamistes arreu del món.La guerra de l’Iraq necessitava argu-

ments i aquesta operació –a l’estil del’Audiència Nacional– permetia justifi-car allò que, a nivell de carrer, no deixa-va de ser una guerra pels interessoseconòmics. Les proves contra els detin-guts per l’operació Estany es basavenen les connexions amb persones detin-gudes a l’Estat francès. El fet queaquest país no arribés a fer cap peticiód’extradició va desmuntar tota l’opera-ció i els detinguts van ser alliberats en-tre el març i l’abril del mateix 2003.

Finalment, el 23 de juny, la causade l’operació Estany va ser arxivada i,tot i que posteriorment va ser reober-ta per alguns dels detinguts, YoubSaudi mai no va ser processat en rela-ció a aquest cas. Tot i la seva posadaen llibertat, el setembre del mateixany, va ser detingut una altra vegadaarran d’una petició d’extradició del’Estat algerià i empresonat a l’esperade la resolució d’aquest cas. La peticióes basava en una acusació per consti-tució de grup terrorista i per publica-ció de prospectes contra l’Estat. LaPlataforma Aturem la Guerra va ini-ciar una campanya contra aquesta ex-tradició pels perills que comportava

per Youb, davant les denúncies reite-rades de violació dels Drets Humansfetes contra l’Estat algerià per dife-rents organismes internacionals i da-vant l’existència de la pena de mort alpaís. Tot i l’ampli suport social rebut,les mocions presentades a diferentsajuntaments –com els de Girona, Salto Banyoles– i fins i tot una resolucióde la comissió de justícia del Parla-ment de Catalunya, l’Audiència Na-cional va acceptar l’extradició. La pre-sentació de recursos contra aquestasentència davant el Tribunal Consti-tucional i el Tribunal Europeu deDrets Humans per part de la defensava allargar el compliment de l’extradi-

ció, però finalment es va acabar apli-cant el desembre de 2006. Un cop a Al-gèria, Youb va ser absolt de totes lesacusacions arran de l’amnistia apli-cada al país després dels fets jutjats iva ser alliberat de forma immediata.

Un cop absolt de tots els càrrecs,tant a l’Estat espanyol com a Algèria,Youb va tramitar el visat per podertornar a Salt amb la seva família. Lasorpresa va arribar quan el consolatespanyol a Oran va denegar-li el docu-ment, ja que el seu visat havia cadu-cat perquè no havia estat renovat du-rant els anys que va estar en presópreventiva, a l’espera de ser extradit.La impossibilitat de recuperar el pro-

pi visat va portar Youb –amb l’ajudade la Plataforma– a tramitar opcionscom la de reagrupament familiar, pe-rò totes van ser rebutjades. Durant lesdiverses reunions mantingudes ambla Plataforma, el subdelegat del go-vern a Girona, Francesc Francisco–responsable de la tramitació del vi-sat–, va afirmar que estava estudiantel cas, però després va denegar les pe-ticions i, finalment, va negar a la Pla-taforma la possibilitat de fer cap mésreunió per resoldre el cas.

Davant d’aquestes negatives, laPlataforma Aturem la Guerra ha ini-ciat la campanya Volem en Youb a ca-sa, ja! per exigir que l’Estat espanyolel deixi tornar a Salt. Tal com va afir-mar Benet Salellas en una roda depremsa, “Youb Saudi mai no ha estatcondemnat i no hi ha cap fet que im-possibiliti el seu retorn”. Pels mem-bres de la campanya, aquest cas és ab-

solutament “injust” i “presentasituacions tan surrealistes com laconcessió per part de l’Estat espanyold’una indemnització pels sis mesosde presó preventiva de la primera de-tenció que no pot cobrar perquè se lidenega l’entrada al país”.

La campanya, que ja compta ambel suport d’una trentena de col·lec-tius, també recull firmes a títol indivi-dual a través de la pàgina http://cam-panyayoub.blogspot.com.

“Saudi no pot cobrarla indemnització perla primera detenciópatida perquè nopot entrar al país”

Roda de premsa de presentació de la campanya amb el suport d’activistes i de veïns i veïnes

DAVID BORRAT

Youb Saudi mai noha estat condemnat,ni a l’Estat espanyolni a Algèria

GIRONA • S’INICIA LA CAMPANYA ‘VOLEM EN YOUB A CASA, JA!’, DE LA MÀ DE LA PLATAFORMA ATUREM LA GUERRA

L’Estat espanyol nega el visat d’entradaa un dels absolts de l’‘operació Estany’



Diverses accionsdemanen lallibertat dels presospolítics mexicansLa campanya Primer els Nostres Presos –impul-

sada per l’Altra Campanya i la Xarxa contra laRepressió i per la Solidaritat– denuncia a escalainternacional el manteniment a la presó de cente-nars d’activistes socials per part de l’Estat mexi-cà. Als Països Catalans, es van fer accions a Llei-da, Alacant i València. En aquesta darrera ciutat,el 5 de desembre, membres del Col·lectiu Zapatis-ta el Caragol i la CGT van empaperar la cristalle-ra del consolat mexicà amb adhesius gegants (fo-to) i van repartir informació a la gent ques’acostava a la delegació. A l’Estat espanyol, tam-bé es van fer accions a Pamplona, Ponferrada, Os-ca, Saragossa i Vigo, entre d’altres ciutats. Enl’àmbit internacional, es van produir accions aItàlia, Suïssa, Alemanya, França i els EUA. DIRECTA VALÈNCIA

Pedro Álvarez, el 15 de desem-bre de 1992, va recriminar unconductor d’un cotxe que, circu-lant a gran velocitat, va estar apunt d’atropellar la seva compan-ya. La resposta del conductor vaser treure una arma reglamentà-ria i disparar tres trets mortals aljove. Tres dies després, unpolicia espanyol va ser detinguten relació a l’assassinat. Desd’aleshores, es va convertir en elprincipal sospitós i també en unade les figures més representati-ves de la impunitat. Des d’aquelldia, Juanjo Álvarez i Mari CarmenPeso han lluitat incansablementperquè es fes justícia en relacióa l’assassinat del seu fill.

Glòria Xancó i Xavi [email protected]

Després de disset anys, encaraus queden forces per conti-nuar lluitant?

El que ens dóna força i moral per con-tinuar lluitant i intentar que l’assassi-nat d’en Pedro no s’oblidi és el suportde la gent. Ningú no pot oblidar que te-nim un assassí de servei amb pistolavigilant els carrers de Barcelona. Siaquest individu ha assassinat un cop–suposant que era el primer cop que hofeia–, no tindrà problema per tornar-hiquan se li torcin les coses.Durant aquests anys, quins han estatels entrebancs amb què t’has trobat?Ens hem trobat amb tot tipus d’entre-bancs. Tots sabem que lluitar contraels poders fàctics de l’Estat és durís-sim per qualsevol persona del carrer.No tenim una economia solvent queens pugui protegir les espatlles davantde tot el que ens cau al damunt. No po-dem buscar els advocats convenientsper intentar agafar l’assassí. Diuenque la justícia és igual per tothom, pe-rò això és totalment fals. Funciona perqui té diners. Tenim l’exemple del sen-yor Millet, que després d’haver robatuna muntanya de calés, està al carrer i,en canvi, l’Amadeu Casellas, que ja hacomplert sentència, continua a la pre-só perquè, per ells, és un individu mo-lest si està al carrer. Són els dos ves-sants que presenta la justícia.També t’han intentat criminalitzaralguna vegada.Sí. Ens van intervenir el telèfon i enstrucaven a qualsevol hora. Vaig anar ala policia i al jutjat i em deien que can-viés de número. Però de què em serviriacanviar-lo, si els que trucaven eren ellsi l’esbrinarien igualment? Quan elsvaig dir que posaria un contestador pergravar les trucades van deixar de telefo-nar. L’any 1995, van fer que m’acomia-dessin de la feina a través d’una rees-tructuració a l’empresa, on–casualment– només sobrava una per-sona d’una plantilla de 130 treballado-res; i aquesta persona vaig ser jo. Des-

prés, vaig saber que havien rebut unaordre directa de Madrid que els deiaque m’havien de fer fora, sense que elsimportés el que havien de pagar o in-demnitzar. Després, hi va haver segui-ments a la família, amenaces a la mevadona a la feina... totes les barbaritatsimaginables. També m’han intentat co-accionar amb denúncies falses, peròmai s’han pogut demostrar, tot i arri-bar a judici. Així doncs, l’assassí d’enPedro pot acusar-nos i difondre calúm-nies de tot tipus i nosaltres no ens po-dem ni defensar.

Durant tots aquests anys, alguna ve-gada has pensat a tirar la tovallola?Mai. Nosaltres havíem perdut en Pedroi més mal ja no ens en poden fer. Men-tre tinguem el suport de la ciutadania,no abandonem la lluita. Només estemdemanant que es faci justícia. Abans

creia en la justícia i n’era un gran de-fensor, però quan va passar tot això emvaig enfonsar i vaig adonar-me que totallò pel què jo havia estat lluitant totala vida, no funcionava en absolut.Quines han estat les relacions ambels partits polítics i les institucions?L’únic partit que va intentar involu-crar-se en el cas, en un principi, va serERC, per mitjà d’en Jordi Portabella.Però quan va anar pujant dins l’Ajun-tament, es va anar oblidant del cas. Esvan plantejar les preguntes al Parla-ment i, fins i tot, en Jordi Pujol ens vacontestar que no tenien competènciesperquè es tractava d’un policia espan-yol. També ho vam portar al Congrésde Madrid –el mes d’octubre de 1993– ies va rebutjar, segons ens van dir, pererror de formulació. Avui dia, encaraestem esperant que ens diguin coms’ha de formular la pregunta perquèhi entri. L’any 1995, un grup de 50 per-sones (de totes les ideologies dinsl’esquerra) vam crear l’AssociacióContra els Abusos de Poder (ACAP) ivam fer una gran manifestació pelscarrers de Barcelona. També vaig feruna vaga de fam i vaig participar enun programa de televisió amb moltaaudiència. Veient la força que preniael moviment, els partits polítics vantenir por i van cridar a files els seusafiliats, que es van veure obligats a es-collir entre el partit o l’associació.

Aquell any, la manifestació que vamfer pel Pedro va tenir una de les assis-tències més baixes, ja que la gran ma-joria de persones que formaven l’as-sociació em van abandonar. Mai no hevolgut polititzar el cas del Pedro i heprocurat que ningú s’aprofités políti-cament del cas. Els estic a sobre desde fa anys, però, com a molt, aconse-gueixo ruboritzar-los, poc més.

I els mitjans de comunicació?Jo no els acuso directament, tot i queja sabem la manipulació que practi-quen. El dia següent d’una manifesta-ció pel Pedro, El Periódico en va feruna crònica, però era diferent segonsl’edició del diari. A la primera, s’hi re-flectia la realitat i, a la segona, es ma-nipulava descaradament. Actual-ment, els mitjans de comunicaciónomés busquen el morbo, no diuen la

veritat dels fets i sempre intenten cri-minalitzar determinats col·lectius.Durant una de les manifestacions pelPedro, ens van posar sacs de runa pelrecorregut perquè volien veure alda-rulls i tenir la possibilitat de crimina-litzar-nos.Si l’assassí d’en Pedro no fos policia,la cosa hagués anat diferent?Sí, indiscutiblement. Van intentarculpar un parell de caps de turc, perònosaltres en cap moment els vam ac-ceptar. Des d’un bon principi, sabíemque l’assassí era un especialista en ar-mes, per la forma com s’havia produïtel tret. Tres dies després dels fets, esva detenir el presumpte assassí i maise’ns ha dit que no hi hagués proves,sinó que aquestes no eren prou con-cloents per poder condemnar-lo.Com està el cas actualment?Judicialment, el cas està en sobreseï-ment i continuarà així fins que hi ha-gi alguna prova nova o hi hagi un can-vi de jutge i aquest mostri interès pelcas. D’aquesta manera, ens tenen lli-gats de mans, ja que no podem al·le-gar enlloc ni presentar cap instància.Però nosaltres pensem que estan es-perant que el cas expiri, que serà l’any2020. Del policia, no en sabem res denou des de l’any 2006 –quan es va ferel judici– i no l’hem tornat a veure, pe-rò tenim notícies que continua exer-cint de policia.

“En una de lesmanifestacions pelPedro, volien veurealdarulls i tenir la possibilitat decriminalitzar-nos”

Després de disset anys de lluita, Juanjo Álvarez diu que només es fa justícia en els casos de persones que tenen diners

“L’assassí d’en Pedropot acusar-nos idifondre calúmniesde tot tipus inosaltres no enspodem ni defensar”

CATALUNYA • LA MARE I EL PARE DE PEDRO ÁLVAREZ FA 17 ANYS QUE LLUITEN PERQUÈ L’ASSASSINAT DEL SEU FILL NO QUEDI IMPUNE

“Ningú no pot oblidar que tenim un assassí de servei amb pistolavigilant els carrers de Barcelona”



ROBERT BONET

, reportatge

14 • reportatge DIRECTA 164 •

Abans de volar cap aViena per trobar-seamb la Secessió i els

Tallers Vienesos de Schiele,Kokoschka i Klimt, Olga Cap-devila respon unes quantespreguntes per la DIRECTA.Potser imbuïda ja de l’esperitd’aquella avantguarda deprincipis del segle XX comen-ta: “L’art està absolutamentpolititzat. Els grans movi-ments artístics sorgeixen demoments de revolta i transi-cions polítiques. Deu ser que,com més cabrejat i estafat sesent un, més interessant isincer és allò que fa”.

Nascuda a Malla, un poblede poc més de 200 habitantssituat prop de Vic, Olga Cap-devila –de la mà de PepMontserrat i Alexis Rom– vatrobar que expressar-se a

través de la il·lustració lipermetia combinar l’activi-tat manual gestual amb lacomunicació i alliberar-se detensions sense fer mal aningú. Aquest “no fer mal”,però, no significa que la sevafeina es desvinculi de larealitat que tracta i passi aser una mena de teràpiaautocomplaent i narcisista.Ben al contrari, entén lail·lustració com una eina degran responsabilitat que hade posar cara a un text, unaopinió o un tema i que no potresultar indiferent. “Ambuna bona idea i el recursgràfic adequat, obtens unaarma molt potent”, explica.“És imprescindible fer que, ala imatge, hi passi algunacosa. L’espectadora és cruel ipassa pàgina despietada-

Olga Capde

reportatge • 15• 9 de desembre de 2009

, reportatge

ment si no l’incites d’algunamanera a quedar-se. La granmissió és, precisament, queaquesta s’aturi i s’adoni quehi ha un missatge més enllàd’unes taques en blanc inegre”, afegeix.

Olga Capdevila se serveixde tot el que té a l’abast permirar d’entrar a les ideesd’algú que, sovint, ni tan solsconeix, i trobar la manera defer-ne una interpretaciópròpia amb pocs elements iencara menys temps. Treba-lla amb tècnica mixta, ja que–en el millor dels casos– lesqualitats expressives i estèti-ques de cada material sesumen. És de mirada hetero-doxa i les seves influènciescomprenen personatges quevan des de “Jean Michel Bas-quiat fins a Dolly Parton

(quan encara no feia una 190de pit)”. Col·laboradora d’a-quest setmanari, actualmentestà acabant l’últim curs delcicle d’il·lustració de l’escolaMassana, fet que li deixa poctemps per dedicar-se a l’obrapersonal.

Ha fet un parell d’exposi-cions a Vic i una al CentreCultural Riera Blanca deBarcelona. A més, durant elsestius i les festes de Nadal,organitza un taller d’art pernens i nenes.

El seu darrer encàrrec haestat el cartell de Raval(s), elFestival de Cultura del Raval.

Si bé l’actual context mul-timèdia saturat d’imatges enmoviment podria fer pensarque la il·lustració ha perdutefectivitat, Olga Capdeviladóna la volta als suposats

handicaps de les imatges“estàtiques” i els converteixen virtut: “Es retenen ambfacilitat, la seva seriació ésmés assequible i són méspregnants”.

Al pavelló de la Secessió, hiha gravat el rètol següent: Acada temps el seu art i a cadaart la seva llibertat. En aquellmoment, el modernismevienès responia a l’empentade la producció industrial i aun art que no donava fe delmoment. Ara, les qualitats dela il·lustració que practicaOlga Capdevila potser podenajudar a aturar-nos a pensarcap on anem en aquest mónhiperveloç.

TEXT: Xavier Blasco Piñol

evila Muntal

VALÈNCIA • JORNADESEl barri com aobra artísticaJoan Canela i [email protected]

Un barri pot ser una obra d’art? I noens referim, aquí, a les façanes més

o menys treballades de les cases, sinó atot el barri en el seu conjunt: l’estructu-ra dels carrers, els patis interiors, lagent que l’habita, la seva història...Doncs el Cabanyal Portes Obertes d’en-guany creu que sí i, en una antiga fàbri-ca de gel habilitada per l’ocasió, exposani més ni menys que plànols, l’esqueletnu de cases, tallers i, fins i tot, l’entra-mat urbanístic i els mapes de la ciutat,la tramoia invisible que fa possible lacomunitat. L’exposició estarà obertafins el 20 de desembre. Al centre de l’ex-posició, el disseny original de la llotjadel peix –homenatjada pel seu centena-ri– i, a les parets i en diapositives, el re-sultat ja revestit: interiors de cases,gent, carrers, vida, històries de pesca-dors i de falles i –som en un barri enlluita– de mobilitzacions per salvar-lo.Es tracta d’una exposició viva com elbarri que retrata; mai no s’ha seguit tanal peu de la lletra la consigna “traieml’art dels museus!”. El veïnat obre –lite-ralment– les seves portes i permet tafa-nejar les cases, no sols les parets, sinótambé les vides: parlar-hi i sentir cadacas i cada història també forma part del’exposició. El resultat és una obra elmés col·lectiva possible, comunitat enestat pur.

BAIX LLOBREGAT • DRETSEl ple municipalde Molins de Rei demana lallibertat d’AmadeuCasellasEva [email protected]

El ple de l’Ajuntament de Molins deRei va aprovar una moció presenta-

da per la CUP el 2 de desembre on es de-manava la llibertat del pres anarquistaAmadeu Casellas. El text va rebre cator-ze vots a favor (CUP, ERC, CiU, IiE) i cincabstencions (PSC i PP). El grup d’Inicia-tiva i Esquerra va demanar la modifica-ció d’un dels punts de la moció per po-der donar un vot favorable. L’esmenaera al punt on es demanava la llibertatimmediata d’Amadeu Casellas; IiE vademanar que s’hi especifiqués que lesraons per les quals es demana la sevallibertat són humanitàries. El grup desuport a Casellas es felicita per l’apro-vació de la moció, però lamenta que “elspolítics només puguin demanar la lli-bertat de Casellas per motius humani-taris i que passin per alt la resta de mo-tius –com els polítics i legals– queenvolten aquest cas”. Des de la CUP,també es feliciten per l’aprovació de lamoció i destaquen la importància queté que les administracions “també de-nunciïn aquest cas i ajudin a trencar elsilenci mediàtic que l’envolta”. Segonsla CUP, mantenir Casellas a la presó no-més té una justificació i és clara: “cri-minalitzar i perseguir totes aquellespersones que s’enfronten a l’Estat i alcapitalisme”.



Fran [email protected]

L’empresa Levantina de Segu-ridad SL està gestionant lestasques de seguretat i vigi-

lància de la biblioteca pública de Ta-rragona des fa uns mesos. L’adjudi-cació, que es va produir a través d’unconcurs públic –entre el desembre igener de 2009– del Departament deCultura, també va atorgar la vigilàn-cia dels monuments del Castell deMiravet, la Cartoixa d’Escaladei i elcastell d’Escornalbou a l’empresa va-lenciana. Al País Valencià, aquestaempresa està condemnada per diver-ses agressions i el seu propietari, Jo-sé Luís Roberto, és el president delpartit feixista España 2000. Fa qua-tre anys que Levantina disposa d’unadelegació i una seu a Tarragona, quetambé s’utilitza com a local del par-tit filonazi.

Segons la directora de la bibliote-ca de Tarragona, Dolors Saumell, nos’ha produït cap incident des que vaarribar el “brigada operatiu” de Le-vantina i manifesta l’acontentamentdels treballadors del centre per la dis-minució de furts i conflictes en rela-ció als que patien abans. Malgrat tot,Saumell, ha fet cas omís de la pregun-ta de si tenia coneixença de la relacióde Levantina amb diversos grupus-cles feixistes. De fet, arran de la lici-tació de la Conselleria de Cultura aaquesta empresa, diversos col·lectiusantifeixistes del Camp de Tarragona

van engegar una campanya d’envia-ment massiu de correus electrònicsal conseller Joan Manel Tresserras i,posteriorment, al conseller d’econo-mia, Antoni Castells, perquè replan-tegessin l’actuació de la Generalitat i“evitessin” –en paraules dels sig-nants– “que aquest entramat finan-cer s’implantés a les comarques delsud”. Com a mostra, van evidenciarque el cap de les llistes electoralsd’España 2000 a Tarragona, Severia-no Márquez, també era un dels res-ponsables de la delegació que Levan-tina té a la ciutat. A més, vandenunciar l’historial de denúnciesque té l’empresa de seguretat alCamp, “majoritàriament a locals d’o-ci nocturn” de poblacions com Salou–on van propinar una pallissa a unsjoves– o Torredembarra, on l’assem-blea de joves es va manifestar en con-

tra de les agressions reiterades. Laresposta de Tresserras –que tambéva rebre pressions dels sectors crí-tics del seu partit, ERC– va ser que“el protocol es va seguir correcta-ment i que, tot i que hagin rebut de-núncies o el seu propietari tinguiunes determinades filiacions ideolò-giques, això no és un obstacle perquèpuguin accedir al concurs públic”. Sies consulta el Diari Oficial de la Ge-neralitat de Catalunya, es pot cons-tatar que Levantina només es va pre-sentar pels serveis de vigilància a laprovíncia de Tarragona i que, a més,de les quatre empreses que es vanpresentar, la de José Luís Roberto erala més mal puntuada en gairebé totsels camps: plans de formació, forma-ció complementària, requisits tecno-lògics... Dins el còmput global de Ca-talunya, també és la que obté una

puntuació més baixa. En aquest as-pecte, altres empreses de seguretathan declarat als mitjans de comuni-cació que Levantina és especialista arebentar preus i que, amb aquestafórmula, s’està fent forta al territoritarragoní.

Desembarcament d’España 2000 idel Movimiento Social RepublicanoA Tarragona, la irrupció de Roberto iel seu conglomerat se suma a d’al-tres grups organitzats. Al barri deSant Pere i Sant Pau de Tarragona,últimament, hi ha hagut un incre-ment de militants i agitació del Mo-viment Socialista Republicà (MSR),que s’ha vist reforçat per la petitapresència de militants d’Aliança Na-cional. La primera setmana de des-embre, van guixar l’Ateneu Ocupatl’Espina amb consignes feixistes.

Un vigilant de l’empresa vinculada a grups nazis es fixa en una persona que està a les portes de la biblioteca de Tarragona

DIRECTA EL CAMP

TARRAGONÈS • L’EMPRESA, LLIGADA A L’EXTREMA DRETA, TAMBÉ ‘TREBALLA’ AL CAMP DE TARRAGONA

La Levantina s’encarrega de la vigilànciade la biblioteca pública de Tarragona

ALBERT GARCIA

Carrers tallatsper impediruna novamanifestaciód’estudiantsLa manifestació que la Coordina-

dora d’Assemblees d’Estudiants iel Sindicat d’Estudiants dels PaïsosCatalans van convocar el 3 de desem-bre a Barcelona per revifar de nou lalluita contra el model Bolonya va serboicotejada i entorpida. Uns 200agents dels Mossos d’Esquadra vanclausurar, amb tanques i cadenats,una desena de carrers que donen ac-cés al barri Gòtic i van impedir que elmiler d’estudiants mobilitzat acce-dís a la plaça de Sant Jaume.

L’amo de Levantinade Seguridad és JoséLuís Roberto, líderdel partit feixistaEspaña 2000

BOLÍVIA • EL MOVIMIENTO AL SOCIALISMO OBTÉ LA FÓRMULA DELS DOS TERÇOS QUE LI PERMETRÀ EL CONTROL TOTAL DE LES INSTITUCIONS

La reelecció d’Evo Morales consolida el socialisme comunitari boliviàFeliu Fusté CanoLa Paz, Bolívia

L’aclaparadora majoria que hadonat suport a la reelecció d’E-vo Morales com a president de

Bolívia –més d’un 62% dels vots– sor-geix, més que de les grans campanyesmediàtiques amb enormes inversions,del procés de lluites socials viscut i dela seva proximitat a les organitzacionsde base i a la cultura indígena. El partitd’Evo Morales, el Movimiento Al Socia-lismo (MAS), es concep com un instru-ment polític de les organitzacions indí-genes, sindicals i moviments socialsamb el qual es vol guanyar el poder po-lític i recuperar l’espai que se’ls havianegat durant els últims cinc segles. Unpoder que es va guanyar el 2005 i que,ara, s’ha vist consolidat amb la reelec-ció de Morales.

La conflictivitat que es va viure aBolívia des de l’any 2000 fins el 2005entre els moviments socials i els dife-rents governs neoliberals va començara qüestionar un model econòmic quenomés beneficiava un sector de la po-blació i que servia per mantenir lesgrans desigualtats socials i els nivellsde pobresa elevats. Després de 20 anysde polítiques neoliberals i privatitza-cions contínues de les grans empresespúbliques, les organitzacions indíge-nes i populars van irrompre a l’escena-ri polític per iniciar una nova fase. Lanova etapa política de Bolívia, iniciadaper la victòria electoral del MAS l’any2005, es planteja –ara– sense grans sor-preses en la reafirmació del procés decanvi que impulsa el govern d’Evo Mo-rales.

El fracàs de l’oposició autonomistaL’oposició al projecte socialista comu-nitari del MAS està totalment estanca-da i debilitada. Els candidats opositorsManfred Reyes Villa i Leopoldo Fernán-dez, del Plan Progreso para Bolivia(PPB) –ambdós amb causes obertes percorrupció i genocidi en l’intent frustratde cop d’Estat al departament de Pan-do–, s’han atrinxerat en la demandad’autonomia pels departaments de l’a-nomenada Mitja Lluna. El procés auto-

nomista abanderat per les oligarquiesde Santa Cruz i Tarija és una demandaencaminada a mantenir el control deles reserves de gas, petroli o fusta i con-servar l’statu quo com a classe domi-nant. És una demanda que va sorgir apartir de la guerra del gas i els canvispresidencials i que situa l’oligarquiatradicional en una posició de replega-ment i defensa dels seus interessos eco-nòmics i polítics.

L’elit de Santa Cruz va aconseguirincorporar les autonomies a la novaconstitució, però això no li ha servit perassegurar-se el control dels recursosnaturals i s’ha establert un model d’Es-tat plurinacional que reconeix l’auto-nomia departamental, però també la re-gional, la municipal i la indígena. A les

eleccions del 6 de desembre, no noméss’ha votat pel nou govern de Bolívia, si-nó que també s’ha portat a referèndumel nou ordenament territorial en cincdels departaments i dotze municipisque pretenen assolir l’autonomia indí-gena. Així doncs, l’editorial del setma-nari Nueva Crónica, del grup editorialPlural, afirma el següent: “El nou sub-jecte històric del procés de construccióde l’Estat plurinacional seran les na-cions indígenes” perquè “s’ha aconse-guit desplaçar les elits tradicionals; lesclasses subalternes s’han empoderat”.

Durant l’última legislatura, l’oposi-ció es va dedicar a bloquejar qualsevoltipus de consens a l’Assemblea consti-tucional i, des del Senat, va paralitzarmoltes de les lleis que havien estat

aprovades al Congrés. En el seu intentper desestabilitzar el govern i generarun caos que justifiqués la intervencióestrangera, va finançar grups com laUnión Juvenil Cruceñista, responsablede nombrosos episodis de violència alllarg de la legislatura i en diferents ac-tes de la campanya electoral del MAS.Però les dificultats de la dreta per tro-bar una estratègia de campanya i undiscurs capaç de competir amb la retò-rica del MAS la van acabar dividint enmúltiples faccions d’extrema dreta icentre dreta sense base social ni possi-bilitats d’assolir cap resultat electoralsatisfactori. Fins al punt que exlídersde la Unión Juvenil Cruceñista es vanpassar al MAS i, durant aquestes elec-cions, han contribuït a aconseguir el

control absolut de l’Assemblea Legisla-tiva Plurinacional i el Senat, institu-cions que durant els pròxims cinc anyshauran d’aprovar les lleis que facinefectiva la nova constitució.

Reptes del socialisme comunitariLa situació actual de suport massiu a lacandidatura d’Evo Morales es pot expli-car gràcies a les reformes i les políti-ques redistributives que s’han dut a ter-me durant l’última legislatura.Actualment, els infants d’una famíliaindígena reben el cupó Juancito Pinto,les persones de la tercera edat reben laRenda dignitat i les dones embarassa-des el cupó Juana Azurduy. A més de be-neficiar-se dels programes d’alfabetit-zació i d’extensió de la coberturasanitària, gràcies a la cooperació ambCuba i Veneçuela, la població també hapogut gaudir d’alguna de les obres delpla Evo cumple. Aquest esforç per mi-llorar tant les condicions de vida de lapoblació tradicionalment exclosa comles xifres macroeconòmiques ha estatpossible gràcies a la nacionalitzaciódels hidrocarburs i al preu elevat de lesmatèries primeres al mercat interna-cional. La refundació de l’empresa esta-tal YPFB, la renegociació de contractesamb les transnacionals petrolieres i lanacionalització de l’Empresa Nacionalde Telecomunicacions (Entel) –que es-tava en mans d’una companyia italia-na– són algunes de les polítiques con-cretes que s’han dut a terme durant laprimera legislatura del MAS.

En matèria institucional, la qües-tió central de la propera legislatura se-rà l’adopció de la nova constitució queva entrar en vigència el febrer de 2009i que ara s’ha de començar a aplicar. Pertant, la composició del Senat i la Cam-bra de Diputats, on el MAS ha obtingutla majoria de dos terços, són determi-nants per l’aprovació de les lleis que re-quereixen l’aplicació de la nova consti-tució. Ara, el MAS té el control total delCongrés i el Senat i l’oportunitat d’a-profundir ràpidament en l’aplicació dela nova constitució, desenvolupar méssubsidis i estendre la cobertura sanità-ria, entre d’altres polítiques socials re-formistes.

El suport massiu a la candidaturad’Evo Morales espot explicar gràciesa les reformesredistributives dutesa terme durantl’última legislatura

FELIU FUSTÉ

DIRECTA 164 • 9 de desembre de 2009 r0da el món • 17

, roda el món [email protected]

Ara, el MAS té elcontrol total delCongrés i el Senat i l’oportunitatd’aprofundirràpidament enl’aplicació de lanova constitució

A dalt, Morales durant l’acte de final de campanya del MAS a la ciutat de El Alto. A sota, seguidors del MAS celebrant la victòria

Joan Canela i BarrullBarcelona

Exactament, què és això deldeute climàtic?Sobretot, és un procés de com-

prensió. Es tracta d’entendre que l’at-mosfera és un recurs finit del qual jahem consumit tres quartes parts. Pe-rò, fins ara, de tot el que s’ha gastat del’atmosfera –que és de tota la humani-tat–, només se n’ha beneficiat un 20%de la població, que és la que viu alspaïsos desenvolupats. Això, a nosal-tres, ens afecta de dues formes. Laprimera és que, si volguéssim desen-volupar-nos com ho han fet els païsosrics, no podríem, ja que no queda at-mosfera perquè tothom segueixi elmateix patró. I la segona és que ja es-tem començant a patir els efectesd’un problema que nosaltres no hemcausat, cosa que ens comporta unesdespeses de les quals, de forma òbvia,se’ns ha d’indemnitzar.Però no és tan senzill com passaruna factura i... problema solucionat.No, és clar. El problema és molt méscomplex. Primer de tot, hi ha unaqüestió de conceptes. S’ha d’entendreque s’ha causat un dany a la Mare Te-rra i que s’ha de rescabalar. Sé queaquest és un concepte amb el qual lesnostres cultures estan molt relacio-

nades i que aquí sona més estrany, pe-rò és que nosaltres no som els amosde la Terra –en som una part– i, comque no som capaços de comprar-nosuna altra atmosfera, hem d’entendreque els diners no ho resoldran tot.Llavors, quina és la solució?La primera part del deute climàticpassa per mitigar els danys. I això no-més té una solució, que és reduir lesemissions de forma real. Aquest com-promís que es proposa, on qui conta-mina paga, no és la solució. No fun-

cionarà perquè no és només unaqüestió de diners, es tracta que elspaïsos més contaminants –els que jas’han menjat la majoria del pastís–deixin d’atipar-se.

I la segona part?Nosaltres –i no només Bolívia, sinó méspaïsos– ja estem patint les conseqüèn-cies del canvi climàtic. Patim el retro-cés de les glaceres andines, que com-porta greus problemes d’abastimentd’aigua potable, problemes de segure-tat alimentària, noves malalties i, fins itot, destrucció d’infraestructures bàsi-ques per l’efecte de fenòmens com ElNiño, causats pel canvi climàtic. Hemd’adaptar les nostres infraestructures

a aquests canvis i això requereix unsdiners que creiem que han de ser apor-tats pels qui han causat el problema.Han calculat una xifra?És un procés molt complex. Com es va-loren els serveis ambientals o la biodi-versitat? Qui posa preu a les pèrdues devides humanes d’una inundació? S’es-tan fent molts esforços per calcularquant costarà el canvi climàtic, però en-cara no hi ha uns paràmetres consen-suats. El més desenvolupat és l’InformeStern, encarregat pel govern britànic,que parla de l’1% del PIB mundial. A Bo-lívia, calculem que el canvi climàtic enscosta entre un 4 i un 7% del PIB –sobre-tot en danys a la infraestructura cau-sats per desastres naturals–, al qual cal-dria sumar els costos d’adaptaciód’aquestes infraestructures, que po-dria duplicar o triplicar la xifra. En totcas, seria més baixa que reconstruir elque es fa malbé un i altre cop.En català tenim una frase feta quediu qui paga, mana. No tenen porque, si els països rics donen aquestsfons d’adaptació, reforcin el seu con-trol sobre el planeta?Precisament, la solució al problemadel canvi climàtic no passa per aques-ta lògica. El sistema capitalista privi-legia precisament allò que ha generatel problema, per això aquesta no potser la solució. A més a més, no és cert

que els governs no puguin fer dona-cions de diners sense contrapartides.Mira què ha passat amb la crisi finan-cera. S’han donat incomptables mi-lions als bancs –que havien generat elproblema– sense exigir-los res a can-vi. En canvi, per combatre el canvi cli-màtic, només apareixen 500 milions.On tenen les prioritats aquests go-verns? No estem parlant de cap bestie-sa, sinó d’un clima que el planeta vatrigar milions d’anys a estabilitzar a15 graus per fer-hi possible la vida ique nosaltres ens hem carregat en no-més un segle.I també tenen una proposta de ges-tió d’aquests diners?Bolívia planteja un fons sota controldirecte de l’ONU que permeti que elsgoverns accedeixin a les transferèn-cies directes. Per nosaltres, és molt im-portant que aquests diners no puguinser controlats per certes agències mul-tilaterals; han d’anar directament depaís a país. Si no, correm el risc que l’a-lliberament d’aquests fons es conver-teixi en una nova imposició de deter-minades polítiques o projectes que noresponen a les realitats locals. Sovint,aquest tipus d’entitats controlen gransquantitats de fons que tenen un origenpúblic, però les seves inversions no estradueixen en millores ni pels païsosni per la seva gent.

“Patim el retrocés deles glaceres andines,que comporta greusproblemes deprovisió d’aigua o l’aparició de noves malalties”

ELOI DE MATEO

BOLÍVIA • JAIME VILLANUEVA, MEMBRE DE LA DELEGACIÓ BOLIVIANA A COPENHAGUEN

“S’ha causat un dany a la Mare Terra que s’ha de rescabalar”

18 • roda el món 9 de desembre de 2009 • DIRECTA 164

, roda el món

Jaime Villanueva va passar per Barcelona, camí de Copenhaguen,però no es va quedar tancat a les reunions oficials. Seguint la filoso-fia del govern del seu país, on els moviments socials són un actorpolític de primer ordre, va participar a les activitats alternatives perexplicar la proposta boliviana per combatre el canvi climàtic: elconcepte de deute climàtic.

TECNOLOGIA

“No es pot enganyar la gent dient que només cal canviar les bombetes”Deixi’m fer d’advocat del diable.

Els occidentals no podem argu-mentar que quan es va fer aquestmal no se sabia què estava passanti que no vam ser nosaltres sinó elsnostres avis?Aquest és un tema que ja ha sortit al-tres vegades. Un representant delsEUA em va preguntar exactament ai-xò una vegada. Però aquesta és unalògica que no porta a cap solució. Elcas és que, se sabés o no, aquest mal

s’ha fet i estem avançant per un camísense retorn. L’única forma de sortirdel forat és deixar d’emetre gasosd’efecte hivernacle i això vol dir can-viar tant els models de producciócom els de consum. Els occidentalshan de canviar el seu estil de vida.Doncs, aquí, el discurs és que tam-poc n’hi ha per tant, que hem de po-sar unes bombetes de baix consumi confiar en els avenços tecnològics.S’ha de ser realista. No es pot engan-

yar la gent dient que amb un petitesforç –com canviar les bombetes ianar una mica més en bicicleta– s’a-rreglarà el problema. La qüestió ésforça més greu i caldran canvis es-tructurals més profunds. Natural-ment, la tecnologia pot ajudar-hi,però no podem confiar només enaquesta opció. Parlant de tecnolo-gia, també ajudaria que aquesta fa-cilités l’accés a tecnologies més efi-cients als països del Sud.

PUBLICITAT

Apostolis FotiadisAtenes

Una de les anàlisis més profun-des sobre què va passar el des-embre de l’any passat a Atenes

ha passat completament desapercebu-da. És un escrit en una paret, en algunlloc del barri d’Exarhia, etiquetat pelsmitjans com el nucli dur anarquista,d’extrema esquerra, un fort al centred’Atenes. “El desembre no va ser unaresposta, va ser una pregunta”, diu l’au-tora desconeguda de l’eslògan, llarga-ment abandonat i mig cobert. I això,per descomptat, és el que va ser. Darre-re els violents avalots televisats arreudel món, hi ha aquelles persones quevan prendre els carrers i que ara es tro-ben davant els dilemes que han carac-teritzat la història dels moviments so-cials a Grècia. Preguntes del tipus: comconnectem la memòria històrica del’esquerra i la seva tradició políticaamb demandes ràpides, independents ihonestes sense amansir-les? o quinsfòrums, estructures, formes, toleraranla participació política sense reproduirles patologies de les caducades jerar-quies i les competicions internes quefloreixen dins els grups d’esquerra? To-tes elles, preguntes que ja es formula-ven abans i que continuen presentsmalgrat tot. L’esperança d’aconseguiralgunes respostes aviat, després de totel que va passar, no s’ha materialitzat.

No obstant això, la confusió deldesembre de 2008 ha tingut un fortimpacte sobre els polítics i els movi-ments socials durant tot l’any i en tin-drà en un futur recent. Més que res, laseva força és la llegenda que despertamolts joves que descobreixen un camícap a la pràctica política, ja sigui cre-ant petits grups o unint-se als vells,on el pensament anarquista acull laimmensa majoria.

Però és cert que, en aquest procésde politització, hi ha mancances ques’han de tenir en compte. La radicalit-zació d’un nombre reduït de joves nos’ha de confondre amb la radicalitza-ció general d’una part significativa dela població. Ben al contrari, a les darre-res eleccions nacionals de fa dos me-sos, l’electorat no hauria anat a les ur-nes a favor del PASOK (ProhellenicMoviment Socialista), l’orientació delqual peca de polítiques tecnocràtiquesliberal-moderades i d’una tàctica d’a-proximació més sofisticada i menysabusiva en relació al control social. Siaquestes eleccions transmeten algunmissatge, és que després dels avalotsde desembre, la població grega va votarordre i estabilitat, buscant una elit quepogués guiar-la i desprendre-la de lesseves responsabilitats polítiques. Idesafortunadament, això inclou unagran part de l’esquerra tradicional, queencara jura lleialtat al Partit Comunis-ta Grec (el va restituir la figura de Sta-lin i la seva llegenda a l’última reuniódel seu comitè central).

La sensació de buit i de derrotaque va portar la joventut a combatre elsistema i la seva violència institucio-nal continua després de tot. En conse-

qüència, algunes de les persones quees van radicalitzar violentament l’anypassat han optat per continuar unaconfrontació en solitari i directa con-tra l’autoritat i han esdevingut les suc-cessores dels vells grups violents.Lluita Revolucionaria (LR) i La Cons-piració dels Cors de Foc han esdevin-gut dos dels més coneguts, amb nomsque apunten a un fort sentiment ro-màntic. El 27 d’octubre, dos homes vanobrir foc contra una comissaria desd’una moto i van ferir greument sis po-licies. El mes de juny, un home va dis-parar a mort contra un agent de l’anti-

terrorisme al centre d’Atenes. LR ho vareivindicar com a venjança per la mortd’Alexandros Grigoropoulos, el 6 dedesembre de 2008.

Deixant de banda les motivacionsd’aquests grups, l’abstinència d’argu-ments essencialment polítics els dei-xa a les mans de la màquina de la pro-paganda del sistema, que els utilitzacom a excusa per tirar endavant polí-tiques repressives contra els movi-ments socials. Per molta gent,aquests grups són la segona prova delfracàs –després de les eleccions– a l’-hora de recollir respostes davant les

preguntes plantejades el desembre.Les darreres setmanes, aquests grupsestan degenerant cap a postures nihi-listes i autodestructives, tal com ob-vien les seves cartes adreçades al pú-blic després dels diversos atacsperpetrats durant els últims mesos.

Desafortunadament, el govern delPASOK no ha dubtat ni un moment ausar-los per pressionar i endegar polí-tiques de modernització de la policia.Parlar de “terrorisme local” va donarel seient al Ministeri per la Proteccióde la Ciutadania (reanomenat en unintent de gestionar la brutalitat poli-

cial) a Xrysoxoidis, el polític que capi-tanejava la policia durant la desarti-culació de les velles organitzacionsterroristes 17 de novembre i ELAabans dels Jocs Olímpics de 2004. Amés a més de ser considerat un homed’èxit, Xrysoxoidis és el millor política l’hora de defensar el concepte mo-dern de la securització –promogut perinteressos econòmics–, cosa que lipermet incrementar la vigilància dela vida pública tranquil·lament.

Mentre ocupi aquest seient al mi-nisteri, Xrysoxoidis s’ha compromèsa lluitar contra els abusos de poderdins la policia. Però ha deixat de migadmetre que l’assetjament i l’abús po-licial s’han convertit en una qüestióestructural i que els alts comanda-ments tenen problemes creixents permantenir la jerarquia de poder dinsles comissaries. Això es plasma en unfet concret que s’ha pogut veure du-rant l’últim any, ja que s’ha incremen-tat el nombre de casos de policies ques’uneixen a grups d’extrema dreta ineonazis per combatre immigrants ianarquistes als districtes centrals,fets que el mateix ministre ha admèscom una conducta perillosa.

Tant si el desembre va ser una granoportunitat perduda o la punta d’unmalestar encara latent, el fracàs es re-colza en les forces d’esquerra per se-guir les dinàmiques i assistir honesta-ment a la mobilització de la massacrítica. Aquí és on hi ha el problema perarribar al fons de les demandes. I pot-ser aquesta és la clau per entendre quèva passar l’any passat i de quina mane-ra aquells esdeveniments van afectar lasocietat i la seva vida política posterior.

NIKOS PILOS

GRÈCIA • DESPRÉS DELS FETS DE L’ANY PASSAT, MOLTES PERSONES JOVES HAN DESCOBERT UN CAMÍ CAP A LA PRÀCTICA POLÍTICA

“Els avalots del desembre no van seruna resposta, van ser una pregunta”

DIRECTA 164 • 9 de desembre de 2009 roda el món • 19

, roda el món

NIKOS PILOS

A dalt, un home crida contra la policia. A sota, es pot veure un manifestant davant d’una botiga en flames

, espai directa

DIRECTA 16420 • directa

BARCELONA. LES CORTS: Copisteria Facul-tat de Biologia UB | Copisteria Facultatde Física i Química UB | Llibreria l’Econo-mista Facultat d’Economia UB. GRÀCIA:Cap i Cua • Torrent de l’Olla, 99 | Infoespai• Plaça del Sol, 19 | Taifa • Verdi, 12 | Distri-vinyes • Or, 8 (plaça del Diamant) | QuioscPunt i Coma • Guillem Tell, 29 | Estanc •Roselló amb Castillejos. EIXAMPLE: QuioscManu • Nàpols-Roselló. CLOT: La Farinera •Gran Via, 837 | CSO La Revoltosa • Rogent,82. SANT ANDREU: Patapalo • Rubén Dario,25 | Bar La Lira • Coroleu, 14 | Bar La Lluna• Ramón Batlle, 17 | Quiosc Comerç • PlaçaComerç | Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10| Trèvol • Portugal, 22. NOU BARRIS: AteneuPopular de 9 Barris • Portlligat, 11-15 | CanBasté • Passeig Fabra i Puig, 274 | Casal deJoves de la Guineueta • Pl. ca n’Ensenya, 4.CIUTAT VELLA: AQUENI • Méndez Núñez, 1principal | Xarxa Consum Solidari • Pl.Sant Agustí Vell, 15 | El Lokal • Cera, 1 bis |La Rosa de Foc • Joaquín Costa, 34 | QuioscColom • Rambles | Quiosc Tallers • Ram-bles | Quiosc Canaletes • Rambles | QuioscHospital • Rambles. SANTS: Centre Socialde Sants • Olzinelles, 30 | Espai Obert •Violant d’Hongria, 71 | La Ciutat Invisible• Riego, 35 | Terra d’Escudella • Premià, 20| Teteria Malea • Riego, 16. POBLENOU: Lli-breria Etcétera • Llull, 203. BELLATERRA:Quiosc de Ciències de la Comunicació.BERGA: Llibreria La Mafalda • Plaça Vila-domat, 21. BISBAL D’EMPORDÀ: Casal EstelRoig • Pg Marimon Asprer, 11 1er | AteneuLlibertari Paquita • Pg Marimón Asprer,16. CORNELLÀ DE LLOBREGAT: El Grillo Li-bertario • Florida, 40 | CSO Banka Rota •Rubió i Ors, 103. ESPARREGUERA: TavernaCatalana L’Esparracat • Feliu Munné, 18.ESPLUGUES DE LLOBREGAT: Quiosc Reine •Ctra. Cornellà amb Dr. Manuel Riera |Ubud Artesania • Mestre Joaquim Rosal,22. FIGUERES: Estanc Soler • Plaça de l’A-juntament, 22. GIRONA: Llibreria 22 • Hor-tes, 22 | Llibreria Les Voltes • Plaça del Vi,2 | La Màquia • Vern, 15. SANTA COLOMA DEGRAMENET: La Krida • Sicília, 97 | AteneuJulia Romera • Santa Rosa, 18 GRANO-LLERS: Llibreria La Gralla • Plaça dels Ca-brits, 5 | Anònims • Miquel Ricomà, 57 | ElRacó Ecològic • Roger de Flor, 85. L’HOSPI-TALET DE LLOBREGAT: Quiosc Montserrat •Pl. Mare de Déu de Montserrat | Quiosc •Plaça del Repartidor | La Resistència • Ro-salía de Castro, 92. LLEIDA: Ateneu La Ma-ranya • Parc, 13 | La Falcata • La Panera, 2 |Quiosc Discom • Alfred Perenya, 64 | EspaiFunàtic • Pi i Margall s26. MATARÓ: Llibre-ria Robafaves • Nou, 9. MANRESA: Moe’s •Joc de la Pilota, 9 | Quiosc Arroniz • Avin-guda de les Bases, 31. MOLINS DE REI: Lli-breria Barba • Rafael Casanova, 45 | La Bo-degueta • Pintor Fortuny, 45.PALAFRUGELL: Ateneu Palafrugellenc •Ample, 1. EL PRAT DE LLOBREGAT: KOP ElPrat • Doctor Soler i Torrents, 36 | QuioscPiscis • Avinguda Montserrat, 45. REUS:Bat a Bat Kultur • Sant Elies, 29. RIBESDEL GARRAF: Llibreria Gabaldà • Plaça dela Font, 2. SANT BOI DE LLOBREGAT: AteneuSantboià • Av. Maria Girona, 2. SANT FELIUDE LLOBREGAT: Teteria Índia • Jacint Ver-daguer, 9 | Ateneu Sanfeliuenc • Vidal i Ri-bas, 23. SANT JOAN DESPÍ: Llibreria Recort• Major, 60. LA SEU D’URGELL: Llibreria LaLlibreria • Sant Ot, 1. SOLSONA: LlibreriaCal Dach • Sant Miquel, 5. TARRAGONA:CGT Tarragona • Rambla Nova, 97-99, 2npis. TERRASSA: L’Estapera • de Baix, 14. VA-LÈNCIA: Llibreria Sahiri • Danzas, 5 | BarTerra • Baró de Sant Petrillo, 9 | Sodepau •Carnissers 8. VALLS: La Maria de Valls •Forn nou, 26. VIC: Llibreria La Tralla • Rie-ra, 5. VILADECANS: Llibreria Els Nou Rals •Sant Joan, 19. VILAFRANCA DEL PENEDÈS:La Fornal • Sant Julià, 20.

PUNTS DE VENDA:

B-12: Cafete-ria ecològica i100% vegeta-riana. Especialistes en cerveses artesa-nals catalanes. - Menjar i cultura po-pular i alternativa. Esmorzars, dinars,sopars, tapes, sucs naturals, cafè decomerç just, pastissos casolans, me-nús per a colles… Dilluns a dimecres08:00-21:00, dijous i divendres 08:00-23:00. Dissabte i diumenge obert per acolles amb reserva prèvia.

C. Rutlla 147. Girona972 911 333. [email protected]

TERRA: Desdel cor de Be-nimaclet, a lacomarca de l'-Horta, el Centre Social-bar Terra conti-nuem (i ja van 10 anys) alimentant iconstruint resistències! Cuina valencia-na, casolana i ecològica a un dels puntsde trobada i treball dels moviments so-cials de la ciutat de València. Obert: di-lluns, dimarts i dimecres: de 12 del mig-dia a 12 de la nit; dijous i divendres de12 a 1:30 h.; dissabte: 19:30 a 1:30 h.

Baró de S.Petrillo 9, BenimacletValència. www.elterra.org

ES PINZELL: Es Pinzellés un bar d'ambienttranquil, per gaudirtant dels nostres so-pars de pa amb oli itapes com de la nostraàmplia varietat de cerveses d'importa-ció, i acabar fent una bona gerra de po-mada! Obert de dimarts a dijous de 20ha 1h i divendres i dissabte de 21h a 3h

C/ de les Caputxines, 13, Palma telf. 971 227 361

SLÀVIA: La cafe-teria Slàvia és unescenari privile-giat per observarel quefer diari dela capital de les Garrigues, i un punt dereferència cultural a les terres de po-nent. A més, ofereix música en viu.

Passeig del Terrall, 14Les Borges Blan-ques · Lleida · Tel. 973140972 [email protected] • http://slavia.cat

MÀQUIA: La Mà-quia vol ser un es-pai de trobada irelació dels movi-ments socialsicombatius de Gi-rona. Hi trobaràsun servei de bar,xarxa sense fils, uns soparsboníssims,un espai de debat i crítica social.Obert de dilluns a dijous de 18h a 12hdivendres i dissabte de 18h a 01h

c\Vern 15-17 bxs 17004, 972-205363 Girona www.lamaquia.org [email protected]

EL BROT: Asso-ciació culturalamb exposicions, xerrades, actua-cions… encarregada de gestionar elbar del Centre Cultural La Farinera delClot. Especialista en entrepans i tapesvegetarianes. Obert de 10h a 22h dedilluns a divendres.

Gran Via de les Corts Catalanes 837:932 324 423, Bcn. [email protected]

LOGO ATZUCAC:La Taverna Atzu-cac és un puntde trobada id'esbarjo per al

jovent compromès, inquiet, combatiu...Es tracta d’una cooperativa creada famés de 11 anys, on hi podreu degustarproductes de la terra. Horari restaurant:de dilluns a divendres de 13h. a 15:30h.Horari taverna: de dimecres a diumengede 18h. a 23h. i dissabte de 18h. a 3h.

El Carreró, 31 baix 08301 Mataró937 551 638 [email protected]

EL CAMPUS:El Campus ésuna taverna-bar, amb vocació d’associació cultural.Es tracta d’un espai intercultural de re-lació i intercanvi, situat al centre deReus, i gestionat per la cooperativaMahlik SCCL. Obert tots els dies de lasetmana a partir de les 18h.

C. Sant Llorenç 11, Reus; 977 319 [email protected]

MALEA: Coo-perativa auto-gestionàriaespecialitzadaen l’elaboració d’esmorzars i berenarscassolans i ecològics. A més a més,podreu degustar els nostres tès i infu-sions d’arreu del móns, Obert de di-marts a diumenge. Dimarts i caps desetmana tancada al matí.

C. Riego 16, Sants, Bcn, 93 331 20 30teteria-malea.blogspot.com

LA TORNA: Ateneuindependentista ipopular de la Vila de Gràcia, va néixerel 1996 com espai de lluita, trobada icompromís per fomentar la dissidència,la resistència i la transformació social.Està integrat per persones que militen

a l'esquerra independentista, als movi-ments socials i al teixit veïnal i ens de-finim com un espai públic no estatal.

C. Sant Pere Màrtir, 37, baixos. Vila deGràcia. Dijous 19h-00h. Divendres i dis-sabte 18h-01h www.ateneulatorna.cat

I si no pots participar a la ruta gastronò-mica, elegeix entre un d'aquests regals:Tens 5 títols editorials i un dvd a elegir!

DVD PALESTINAUn documental en quèels i les protagonistessón palestines, quemostren la seua veu,les vivències i deman-des, malauradamentplenes d’injustícia id’esperances, d’un ampli ventall desectors de la societat palestina.

LOT DE LLIBRES ICÀRIARepensar la política(Más Madera). El prin-cipio de precaución(Más Madera). Econo-mía solidaria (Más Ma-dera). De pronto elDr.Leal (Nadhari narra-tiva). Continuar la his-toria (Antrazyt)

La necessitat i el plaer estan units íntimament a la cuina tradicional i les festes són unes bones dates per gaudird’un bon tiberi. Per això, aquest Nadal, per cada subscripció que aportis a la Directa, et convidem a dinar al bar que

t'agradi més de la llista que et proposem. Perquè sabem menjar bé i,dels àpats, en podem fer una festa, subscriuuna amiga o un amic, la veïna o la família i aprofita per trobar-te amb elles tot degustant un menú allà on et vingui

més de gust, mai més ben dit. Endinsa't en la creativitat, l’originalitat i la riquesa de la cuina catalana i experimentala joiosa forma d’evasió amb què ens captiva.

Aquest Nadal, omple’t lo pap amb la DirectaRuta gast ronòmica 2009

DIRECTA 164 • 9 de desembre de 2009 observatori dels mitjans • 21

, observatori dels mitjans [email protected]

FREQÜÈNCIES LLIURES I POPULARS [RÀDIO I TELEVISIÓ]Ràdio Bronka 104.5FM Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org |Ràdio Línea IV 103.9FM Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio Trama 91.41FM Sabadellwww.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.net | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org | La Tele 52UHF Gràcia(Barcelona) www.okupemlesones.org | Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org

Xavier Blasco Piñol

La final de la copa Davis detennis celebrada a la ciutatde Barcelona ha fet evident

que alguns dels que afirmen que lapolítica i l’esport s’han de separarsón cecs a l’hora de percebre lescampanyes espanyolistes com unfet polític. Els dies previs a l’esde-veniment, es va engegar un produc-te molt subtil de màrqueting assi-milador. Adidas va reunir en unespot publicitari el tennista Fer-nando Verdasco (madrileny) i juga-dors de la selecció espanyola de fut-bol: Xavi (català), Villa (asturià),Xabi Alonso (basc) i Silva (canari).Lluïen la mateixa samarreta ver-mella. La campanya es titula El po-der de la roja se contagia.

Els detalls de la imatge ‘no política’1) Al centre, hi apareix Madrid, es-cortada per les autonomies, cosa queens recorda què és l’Estat, justamentara que es faran 170 consultes per laindependència arreu de Catalunya is’ha editat una editorial conjunta dedotze diaris a favor de l’autonomis-me. En aquest sentit, tampoc no re-sulta estranya la tria de Barcelonaper acollir la final (“Barcelona es Es-paña”, que diria Esperanza Aguirre).L’Ajuntament hi va aportar el seugranet de sorra: dos milions d’euros.

2) L’ús del terme La Roja. Aquestadenominació es va popularitzararran de l’Eurocopa de futbol de2008 i la retransmissió que en vafer el canal Cuatro. La cadena vamuntar un xou a la plaça Colón de

Madrid, on s’exaltava l’espanyolis-me a través del vermell, el color

dels socialistes espanyols. És a dir,la modernitat passava per fondreun color (PSOE) i el nou espanyolis-me. Una subtil operació maniquea.

3) A l’espot, hi apareix el Coliseude Roma. El missatge va prenentforma: l’estètica de còmic i de ví-deojoc apel·la un espectador joveperquè sigui protagonista de la ba-talla. L’escenari, a més, remet alvídeo que va encarregar Pep Guar-diola per la final de la darrera Lli-ga de Campions. D’aquesta mane-ra, es vol relacionar el Barça i laselecció espanyola. A banda,aquestes runes també incorporenla idea del passat comú. No deba-des, l’avanttítol de la campanya és:Todo equipo necesita una camise-ta con historia.

La política de ‘La Roja’La campanya publicitària que s’ha fet per promocionar l’equip espanyol de la copa Davis és un reflex de l’Estat espanyol centralista que anhela el PSOE

> Els internautesbloquegen la llei quevolia tallar Internetsense ordre judicial

L’aprovació de l’avantprojec-te de llei d’economia soste-nible per part del consell de

ministres espanyol, el 27 de novem-bre, va desfermar un seguit de reac-cions a la xarxa que van tenir com acorol·lari el Manifest en Defensadels Drets Fonamentals a Internet.Aquest decàleg respon, principal-ment, a la modificació de la legisla-ció de propietat intel·lectual que,amb l’excusa de l’economia soste-nible, crearà la Secció Segona de laComissió de Propietat Intel·lectual,un ens que dependria del Ministeriespanyol de Justícia i que decidiriaquines webs vulneren els dretsd’autor i es poden bloquejar i –even-tualment– tancar sense ordre judi-cial. El manifest va fer soroll i es vaaconseguir que diversos dels seuspromotors –entre d’altres personesexpertes d’Internet– i la ministrade Cultura es reunissin en un debatpúblic per parlar de l’avantprojecte.La ministra va assegurar que la co-missió actuarà únicament en “ca-sos de violació flagrant de drets” ique sol·licitarà la retirada de mate-rial al proveïdor o, en el seu defecte,“remetrà la petició de bloqueig otancament de la pàgina a un jutge”.Llavors, Zapatero va anunciar queno es tallaria cap pàgina web nibloc, però que s’havia de protegir lapropietat intel·lectual. Ara el pro-cés resta aturat fins que no es trac-ti des de la presidència de la UnióEuropea, que ostentarà l’Estat es-panyol. Tot i que les paraules del go-vern espanyol no han tranquil·lit-zat les internautes, sembla que lapressió que han exercit farà can-viar la polèmica disposició addicio-nal de la llei d’economia sostenible.La comissió del ministeri es man-tindria, però amb menys funcions isense les atribucions de bloquejarpàgines web que presumptivamentvulnerin els drets d’autor. XBP

PUBLICITAT

Xavier Blasco Pinyol

Els periodistes digitals i blo-caires representen el 45% detots els periodistes empreso-

nats arreu del món. Aquestes sóndades del Global Voices Advocacy,el grup impulsor del portal Threa-tened Voices (veus amenaçades),un projecte que fa d’altaveu de la si-tuació que viuen els blocaires ame-naçats arreu del planeta.

La iniciativa vol ser un espai“col·laboratiu de creació d’un mapai una base de dades de blocairesque han estat amenaçats, arrestatso assassinats per fer ús de la lliber-tat d’expressió i que vol centrar l’a-tenció en les campanyes que s’orga-nitzen per alliberar-los”.

El nou portal ja aplega els casosde 194 blocaires amenaçats o perse-guits –i fins i tot assassinats– per laseva militància política.

Com a complement de l’informeanual de Reporters Sense Fronteressobre la llibertat de premsa al món,Threatened Voices presenta el seurànquing dels països més persegui-dors, encapçalat per la Xina (34 blo-caires), Egipte (28), l’Iran (23), Tu-nísia (19) i Síria (14).

El projecte, que encara es trobaen fase incipient i s’ha d’anar com-pletant amb la col·laboració de lesinternautes, ha estat elaborat ambinformació provinent d’entitatscom el Committee to Protect Blog-gers, The Arabic Network for Hu-man Rights Information, Reporters

Sense Fronteres, Human RightsWatch, CyberLaw Blog, AmnistiaInternacional i el Commitee to Pro-tect Journalists, a més d’informa-cions particulars.

Global Voices Advocacy, un pro-jecte que mira de construir una xar-xa global contra la censura de blo-caires i activistes online, també haengegat altres iniciatives relacio-nades amb la censura a la xarxa.Una d’aquestes eines és l’Acces De-nied Map, que ofereix un mapa deles restriccions d’accés a la xarxa.Un altre portal interessant per ferel seguiment d’aquests talls o limi-tacions d’accés a Internet és TheOpenNet Initiative, un projecteconjunt de les universitats de To-ronto, Oxford, Harvard i Cambdri-ge, que ofereix informes d’una se-tantena de països i mapesinteractius sobre el nivell i els mo-tius de la censura.

Blocaires en perill per la inquisició dels estatsEl nou portal Threatened Voices mostra la situació dels blocaires perseguits arreu del món

INTERNET

Passa a l’acció !

Fes-te’n soci/sòcia

www.ecologistesenaccio.org

Tlf. 93.429.65.18

El nou portal jaaplega els casos de194 blocairesamenaçats i fins itot assassinats perla seva militànciapolítica

Geopolítica de les resistènciesa la globalitzacióEl llibre ‘Resistencias Globales. De Seattle a la crisis de Wall Street’ recorre el moviment antiglobalització

Gemma [email protected]

Milers de persones es vanmanifestar fa deu anyscontra l’Organització Mun-

dial del Comerç (OMC) i els seusprojectes liberalitzadors a Seattle.Entre el 29 de novembre i el 3 dedesembre de 1999, aquesta ciutatnord-americana de 600.000 habitantsi amb un important moviment sindicalva ser la protagonista arreu del món.El 30 de novembre, prop de 100.000manifestants van aconseguir conduirla Ronda del Mil·lenni al fracàs através del que es va anomenar laBatalla de Seattle. Ara, una dècadadesprés del que es va considerar l’inici

del període d’auge del movimentantiglobalització, Esther Vivas i JosepMaria Antentas han publicat el llibreResistencias Globales. De Seattle a lacrisis de Wall Street. La idea és clara:“Els deu anys transcorreguts des deSeattle eren un bon moment peraturar-se i analitzar què haviensignificat aquests anys de mobilitza-cions contra la globalització capitalis-ta, quines alternatives s’han plantejat iquines han estat les principals fites”,afirmen les autores.

Resitencias Globales recull unconjunt d’articles i assajos que reco-rren la darrera dècada, des de l’arren-cada de Seattle i aturant-se en totesaquelles protestes organitzades contral’enemic comú del moviment contra la

globalització capitalista: el gransorganismes econòmics internacionalsque decideixen les directrius delcomerç i les finances mundials. Entotal, 38 articles que –ordenats crono-lògicament, de 2001 a 2009– abordenels esdeveniments i protestes organit-zats contra el Banc Mundial, el G8, laFAO, el G20 o l’OTAN i el conjunt delmoviment contra el deute extern, elmoviment contra la guerra, les mobi-litzacions contra la privatització del’aigua a Sud-àfrica, les resistències ala gran distribució comercial i latrajectòria dels fòrums socials. Elconjunt dibuixa les ziga-zagues d’unmoviment que va créixer fins el 2001 iva revifar amb les mobilitzacionscontra la invasió de l’Iraq fins a

col·locar-se en una fase més dispersa ifragmentada a partir de 2003.

ContracimeresDurant l’etapa post-Seattle, es vanproduir diverses protestes de confron-tació directa arreu del món. Resisten-cias Globales presenta un balanç deles mobilitzacions que van tenir lloc aDavos amb motiu de la reunió delFòrum Econòmic Mundial (FEM) el2001 i el Fòrum Social Mundial dePorto Alegre –simultani– que procla-mava als quatre vents Un altre món éspossible! Aquell va ser un any d’espe-cial importància pel moviment contrala globalització capitalista a l’Estatespanyol i especialment a Catalunya.Després de les contracimeres a Praga ia Niça, va arribar el torn de Barcelona,on el Banc Mundial va descarrilar.L’èxit de la campanya, que va signifi-car la cancel·lació de la cimera i elrenaixement de les lluites a Catalunyai a l’Estat espanyol –com Sintel, el PlaHidrològic Nacional o l’oposició a lallei d’estrangeria, entre d’altres–, vaenfortir les batalles locals i va suposarun gran revés pel govern del PP i deConvergència i Unió. Un any més tard,el març de 2002, la cimera de capsd’Estat que es va celebrar a Barcelona

va reactivar una nova campanya sotael lema Contra l’Europa del Capital.Fora de casa nostra, les protestestambé van tenir un altre moment clau,concretament a Gènova, on aquellmateix any es va reunir el G8.

Més enllà de les contracimeres, elllibre destaca les mobilitzacionsmassives contra la guerra de l’Iraqdels anys 2003 i 2004 i el sorgiment ila trajectòria dels fòrums socials. Peruna banda, els fòrums europeus deFlorència (2002), París (2003) i Lon-dres (2004) i, per l’altra, els fòrumsmundials de Porto Alegre (el Brasil) de2001 i de Mumbai (l’Índia) el 2004.

Resseguint aquesta sèrie detextos, no tan sols es radiografien lesresistències globals al neoliberalismedurant aquest període, sinó que tambées detecten les sinergies, les dificul-tats i els reptes que han aparegut alseu si. L’extensa bibliografia queacompanya bona part dels articlespermet ampliar i aprofundir en totsaquests episodis de lluita.

22 • expressions 9 de desembre de 2009 • DIRECTA 164

, expressions [email protected]

Seattle va ser el momentd’explosió del moviment, peròquin va ser el caldo de cultiu?

Esther Vivas: Seattle no sorgeix delno-res, és el moment d’irrupció públi-ca del moviment, però beu de mobilit-zacions i protestes anteriors. La méssignificativa és l’aixecament zapatis-ta de 1994 contra la signatura delTractat de Lliure Comerç d’Àmericadel Nord. Els zapatistes van influirmolt sobre l’anomenat moviment an-tiglobalització i van ser els primerscapaços de vincular una lluita especí-fica –la lluita pròpia de Chiapas– ambla lluita més global i, alhora, assenya-lar que la globalització capitalista in-fluïa en les problemàtiques més lo-cals. Va ser un dels precursors d’a-quest moviment antiglobalització,conjuntament amb d’altres lluitescom les Euromarxes o el movimentcontra el deute extern.El moviment ha estat capaç de portarla crítica global a les lluites locals?E.V: El moviment antiglobalitzaciósempre ha intentat casar la lluita

més global i les resistències dels dife-rents moviments socials a escala in-ternacional amb les lluites més lo-cals. No hem de veure una cosa con-traposada a l’altra. El moviment hasabut visualitzar la problemàtica glo-bal i el qüestionament de les institu-cions internacionals amb les dife-rents contracimeres que hi ha haguti, al mateix temps, crear alternativesi campanyes locals. Això ho podemveure, per exemple, a través de l’expe-riència dels fòrums socials, que vancomençar amb una dinàmica interna-cional i, al cap de poc temps, van te-nir una implantació regional i local,com mostren els casos del FòrumMediterrani o el Fòrum Social Català.Podem dir que el moviment contrala globalització capitalista ja vapreveure la crisi actual?Josep Maria Antentas: El que éssegur és que la crisi ha donat la raó almoviment. Totes les crítiques ques’expressaven des de feia anys esveuen més confirmades que mai.Avui dia encara és més evident que el

sistema no funciona i que és impres-cindible canviar-lo des de la base.També és veritat que, abans del’esclat formal de la crisi, els econo-mistes i molta gent vinculada almoviment ja avançaven que ensacostàvem a una crisi econòmica, toti que els economistes del sistema hovan negar fins al darrer moment.Quan no han tingut més remei quereconèixer-ho, han construït eldiscurs de la crisi passatgera.Quins són els reptes actuals?J.M.A: Un dels reptes més importantsés intentar traduir el malestar que hiha davant la crisi en una respostacol·lectiva organitzada. Vivim enaquesta paradoxa en què hi ha undescrèdit molt gran del model actualperò, en canvi, tenim dificultats pertraduir-lo en lluita col·lectiva. Més engeneral, cal enfortir les resistènciesper baix: als centres de treball, alscentres d’estudi, als barris... i almateix temps, buscar la seva coordi-nació, crear espais de confluència,evitar la fragmentació...

ResistenciasGlobales De Seattle a la crisis de Wall Street

Josep Mª Antentas i Esther Vivas.Editorial Popular, 2009.

> Seattle, càmera en màStuart Townsend va debutar com a director amb

una mirada semicoral de l’accidentada reunióde l’Organització Mundial del Comerç (OMC) aSeattle l’any 1999, vestida d’història de rebel·liócontra un sistema repressiu que sotmet fins i totun prudent alcalde superat per les pressions.Confiant en recursos de la ficció paradocumentalcom els enquadraments oscil·lants d’una càmera enmà, l’autor vol dotar d’autenticitat una narraciód’acció i drama correcta però convencional. Lesexplicacions didàctiques queden pel pròleg il’epíleg; entremig, resta un tapís d’històries en-creuades amb vocació d’arrossegar l’espectadora aun estat de simpatia antiglobalitzadora mésorientat a impactar emocionalment que nopas aconvèncer intel·lectualment. IGNASI FRANCH

DVD

Batalla en Seattle (Filmax, 2007).Director i guionista: Stuart Townsend.Durada: 98 minuts.

ENTREVISTA • ESTHER VIVAS I JOSEP MARIA ANTENTAS, AUTORES DEL LLIBRE

“La crisi ha donat la raó al moviment”

ORIANÓMADA

Protesta contra el Banc Mundial a Barcelona, l’any 2001 Manifestació convocada pel Fòrum Social de París, l’any 2003

MOUVEMENT POUR LA PAIX

DIRECTA 164 • 9 de desembre de 2009 expressions • 23

, expressions

Periodisme amb sentit i raóEs publica en castellà ‘La gran evasió’ de Xavier Montanyà, la història de la fuga dels últims exiliats de Pinochet

Roger Palà[email protected]

Xavier Montanyà és una de lesfirmes més interessants delperiodisme català contempo-

rani. Paradoxalment, la seva obraroman gairebé sempre en un injustsegon terme. Potser la causa d’a-quest bandejament sistemàtic és,precisament, el zel amb què practical’ofici. Probablement, Montanyà ésun dels únics deu periodistes d’a-quest país que practica de manerarigorosa allò que s’anomenavaperiodisme d’investigació i que avuidia pràcticament s’ha extingit d’unesredaccions sotmeses al dictat de laimmediatesa insubstancial i alclientelisme polític.

Una prova de la qualitat d’aquesttreball és La gran evasión, un textapassionant amb perfil de reportatgei lectura trepidant on Montanyànarra un episodi de proporcionsèpiques: l’heroica fugida de 50presos polítics xilens de la presópública de Santiago l’any 1990.Publicat per Ara Llibres en la sevaedició original catalana l’any 2006,La gran evasió ha estat traduïda alfrancès i, finalment, aquest 2009,l’editorial Pepitas de Calabaza n’hafet una edició en castellà.

Una fuga de pel·lículaMontanyà relata de forma minuciosala tasca de formiga d’uns homes quevan desafiar la lògica implacable dela presó i van complir el que és elprimer deure de tot presoner: esca-par-se. La majoria eren militants delFrente Patriótico Manuel Rodríguez,una organització política i militarvinculada al Partit Comunista xilè.Gran part dels fugats havien prespart en l’anomenada operació SegleXX, una acció armada que tenia com aobjectiu acabar amb la vida deldictador Augusto Pinochet. L’atemp-tat –fallit– va esdevenir-se el setem-

bre de 1986. Si els militants delFPMR haguessin tingut èxit, proba-blement haurien modificat el rumbde la història política del país andí.

El procés de fuga és narrat ambgran luxe de detalls a partir d’entre-

vistes amb la majoria de protagonis-tes i els seus familiars. En una acciódigna de la pel·lícula protagonitzadaper Steve McQueen que dóna títol alllibre, una dotzena de militants delFrente van aconseguir excavar untúnel de més de 50 metres per comu-nicar una de les seves cel·les ambl’exterior. L’acció, que va comptaramb una logística molt complicada–els reclusos arribarien a construirun sistema de vagonetes i d’enllume-nat elèctric dins del túnel per facili-tar l’extracció de sorra–, es va dur aterme amb absoluta discreció i senseaixecar cap mena de sospita.

La llibertat i l’oblitL’evasió va ser un èxit colossal: 49reclusos van evaporar-se la nit del 29de gener de 1990. Però, a partir delmoment en què van travessar el

túnel que els duria a la llibertat,aquests homes també van desaparèi-xer de la realitat xilena. El nou règimno els va retornar cap dret, la majo-ria encara viuen a l’exili i tenenprocessos oberts per les sevesaccions armades contra la dictadura.La nova democràcia xilena els hamarginat i ignorat i els ha exclòsd’una història per la qual es vanjugar la vida.

El llibre de Montanyà també téuna segona lectura: fins i tot sitenim en compte la injustícia comesacontra els militants del FPMR, latransició xilena ha deixat en evidèn-cia la “modèlica transició” espanyo-la. El procés xilè, amb la seva lenti-tud i les seves imperfeccions, hasabut avançar cap al restabliment dela veritat històrica i la justícia, adiferència del pacte de silenci

perpetrat a l’Estat espanyol entrefranquistes i reformistes. A Xile,Pinochet va ser processat i l’exèrcitha reconegut els seus crims. A l’Estatespanyol, un ministre de Franco éspresident d’honor del Partit Popular.

Sentit i raóMentre Xile viu un nou episodi decatarsi col·lectiva amb la possibilitatde celebrar el funeral en memòria deVíctor Jara, ve a tomb –per parlar deLa gran evasión– citar la lletra de lacançó “Manifiesto”, on Jara –assassi-nat per la repressió pinochetista–exposa les premisses de la seva obra:“Yo no canto por cantar ni por tenerbuena voz/ canto porque la guitarratiene sentido y razón”. Aquestamateixa premissa és la que moul’autor d’aquest volum: Montanyà noescriu per escriure ni per lluir lesseves virtuts literàries –que les té–,sinó perquè la seva ploma té “sentit iraó”. “Periodisme d’investigació? Ésque n’hi ha d’altre?”, ironitzavaRamon Barnils quan se li preguntavasobre el tema. Montanyà, deixebledel mestre, respon cada dia amb fets–i paraules– aquesta pregunta.

LLIBRES

Versos i universos‘Adelaida Furs’, recull pòstum del poeta valencià Josep Manuel Blasco

POESIA

Ricard [email protected]

Ales lletres catalanes els caliauna mica de substrat ètic quefomentés una estètica. A la

poesia actual li cal, encara avui,seguir els poemes diversos i elsversos volgudament identitaris deJosep Manuel Blasco (Elx, 1961-2007). Exacte. Aquest és un recullpoètic pòstum: l’autor desapareguéfísicament fa dos anys. Exacte. Quiho sabia? Servidor no ho sabia.Aquest modest cronista no sabia dellur existència i em pregunto perquè? Ostracisme literari dels bons

poetes? Perquè no se’ls publicaregularment? Perquè són bons? Hosón? La seva proposta poètica nos’adscrivia a una col·lectivitat social,localista, com els cenacles d’arreu, nia una comunitat lingüística estricta-ment catalana. No escrivia sobreaquestes identitats excloents.

La identitat construïda pel poetad’Elx va per d’altres viaranys: noparticipa de fronteres, no declamadiscursos. En canvi, aquells que esfan dir poetes curiosament inventendiscursos. I per què no escriuenpoesia? Doncs això: perquè recitendiscursos, imprimeixen discursosque no arriben a ser ni retòrics... en

col·leccions de poesia! A en Blasco,se’l pot qualificar de poeta maleït.Se’l pot descriure com a simbolista-surrealista i ens podem quedar tansatisfets. Però, i si la seva poesia ésuna mena de dir poèticament supe-rrealista, com abans d’altres ho hanestat? Bé, d’altres... En Brossa i...d’altres?

Als versos de Josep ManuelBlasco s’hi vesteix un cinisme, unacrítica social i identitària sublimada,una honestedat brutal. Recordem und’aquells poemes en què nega totamística de l’home i escriu: “(Sí, home,jo avorresc els homes i llurs dones,llurs crueltats, llurs fàbriques, llurs

sements, llurs acomptes i llurssabates emprestades, també llursaltres dones)”. Quina manera tanelegant de dir-nos coses... i escriurepoesia. Aquest és tan sols un frag-ment del començament del poemari.La seva poesia va més enllà de lamala llet –del tot necessària, si volemdonar veu als qui no se’ls en dóna–,del lirisme de saló de te –o de barresde bar– o de performances tant i tantestrambòticament oposades a algunamena de fet poètic. En Blasco escriupoemes; en Blasco vivia i ara nomésel podem llegir; d’en Blasco, podemafirmar en ell i amb ell que, renoi!,“Que puta, la música!”.

Adelaida FursJosep Manuel Blasco.Tres i Quatre, 2009.Pàgines: 62.

L’’Operació Segle XX’ volia acabar amb la vida de Pinochet. El cotxe del dictador va quedar així després de l’acció antifeixista

Si els militants delFPMR haguessintingut èxit,probablementhaurien modificatel rumb de lahistòria política

Ignasi [email protected]

La muerte del señor Lazarescuo El papel será azul vanmostrar alguns dels princi-

pals focus d’interès del nou cinemad’aquest Estat: plantejamentsinteressants del temps narratiu,austeritat expositiva i miradesquotidianes als grans canvissociopolítics. La muerte del señorLazarescu va ser un exempleexcel·lent de concentració temporala l’hora de mostrar la llarga nitd’agonia d’un home gran. L’accele-ració del drama –la nit transcorreen 85 minuts– va fer digeribleaquesta petita odissea de realismekafkià que, de tota manera, impa-cienta i esgota en presentar unamort anunciada que s’esdevé entrela indiferència del veïnat i d’unsistema sanitari desmantellat.

El papel será azul va suposaruna mirada innovadora de les novesgeneracions davant el col·lapse delrègim comunista. Amb una estèticaparadocumental, Radu Munteanpresenta la història d’uns miliciansque no volen lluitar contra elsmanifestants ni tampoc significar-se prematurament com a rebels.L’espera i el desconcert dominen enaquesta agraïda mostra d’històriarepresentada des de la intrahistò-ria, més grisament quotidiana quela inacabada California dreamin,on també s’explica la gran històriades dels seus marges. Al film, uncomboi militar dels Estats Unitsamb destí a la Iugoslàvia en guerraqueda aturat en una petita estacióromanesa.

Metaficcions en plena dictaduraEntre les pel·lícules anteriors al’enderrocament de Ceaucescu,Reconstrucción i Secuencias vanmostrar alguns elements en comú:ambdues satiritzen els privilegisatorgats als estaments oficials iambdues són metaficcions. Lapremissa de la primera és moltsuggeridora: dos joves inculpatsper una agressió han de reproduir-la per fer un vídeo educatiu sobreels perills de l’alcohol. Amb unaatmosfera opressiva d’humor negrei desesperació, Reconstrucciónrepresenta el costat més grotesc del’autoritarisme i construeix unapantomima que acaba tenint unadimensió tràgica.

Secuencias també treballava lesfronteres d’allò real i allò fictici, enaquest cas a través de la presenta-ció de llargues escenes tragicòmi-ques que desemboquen en unasituació dramàtica: durant elrodatge d’un film sobre la resistèn-cia antinazi, un repressor i una deles seves víctimes es retroben percasualitat. Els dos són figurantsque s’han de mantenir en segonterme respecte a la història deficció, tot i que el drama real és elque ells han viscut. Un símbol,potser, d’un cinema que procuravamirar cap al passat i no exercir lacrítica del present per oferir fic-cions assumibles als censors.

Film policíac sense ‘glamour’A L’Alternativa, només hi va concur-

sar un llargmetratge de ficcióromanès. Però era la guanyadora dela secció Un certain regard deldarrer festival de Cannes i Policía,adjetivo no va donar marge a lasorpresa. Com a 12:08 al este deBucarest, Corneliu Porumboiu vaapostar per enfocar temes comple-xos amb humor i mitjançant se-qüències extenses que igualen eltemps narratiu i el temps cronolò-gic. El protagonista és un policiaque segueix un jove delatat perconsumir i oferir marihuana. Cristiconsidera desproporcionades lesconseqüències que suposaria el caspel noi i el director retrata –senseespai per iconografies mitificado-res– com fuig del seu superiormentre intenta trobar algun fil quedescarregui de responsabilitat elvigilat.

Amb una escena final memora-ble i extensíssima que desperta laincòmoda comicitat amb què sesolen rebre les filmacions radical-ment costumistes, sembla quePolicía, adjetivo acaba afirmantque la dissidència dins el sistemaés impossible i que, finalment, elsindividus han de prendre la sevadecisió personal. El triomf dePorumboiu és tractar problemesmorals complexos de maneradescriptiva –sense condicionarl’espectador– i introduir generosespinzellades de vida en cru, quesovint desemboquen en un humorque neix sense necessitat de fercomèdia.

CINEMA


, expressions

Jeffrey Nachmanoff, un professio-nal de baix perfil, va sorprendre

amb aquest thriller moderadamentbenintencionat que narra com unaorganització violenta preparaatemptats als Estats Units. Elprotagonista és un bon musulmà,pietós en el millor sentit de laparaula, tot i les seves motivacionsambigües. Formalment i narrativa-ment. Traidor difícilment resultarà

memorable, però sí que és unentreteniment respectable quecombina esquemes tòpics i tocs dedistinció: és elegant visualment,evita multiplicar les escenesd’acció, inclou alguns espaisinesperats per la reflexió i el dubtemoral i, fins i tot, s’atreveix asuperar maniqueismes tot mos-trant el vessant més humà d’algunsdels fonamentalistes.

Directa Barcelonès [email protected]

Durant els trenta minuts dela filmació, ens trobem ambpersones de diferents

àmbits i tendències, com EnricDuran (activista pel decreixement),Esther Vivas (Xarxa d’EconomiaSolidaria), Joan Junyent (Seminarid’Economia Crítica Taifa), Raimun-do Viejo (professor de TeoriaPolítica a la UPF) o David Bassa(periodista).

També són diversos els motiusque han dut Maulets a fer undocumental sobre la crisi perexplicar amb cura d’on prové, enquè es basa i, sobretot, qui lapateix. Què en traiem dels seusefectes i de la sobreinformació,tenint en compte que els mitjansde comunicació tracten la situaciócom un mer espectacle?

En fi, un documental que ha deservir perquè el jovent prengui lesregnes del canvi possible i necessa-ri, un canvi d’arrel, un canvi desistema. És per això que, analitzantdiferents àmbits i realitats, creuenque “cal plantejar alternatives queesquerdin el pensament únic; calno oblidar el llegat de lluita iresistència dels pobles del món; cal

qüestionar-se el que ens han dit queera inqüestionable; cal obrir espaisde solidaritat i rebel·lia per dibui-xar nous horitzons”.

El documental es pot trobar per5 euros contactant amb les dife-rents assemblees de Maulets o béíntegrament i de forma gratuïta ala xarxa.

Obrint l’esquerdaEdita: Maulets.Durada: 30 minuts.Format: DVD (5 euros).Descàrrega gratuïta a:www.maulets.org.

Dubtes morals en territori nord-americà

DVD

L’esquerda s’obre

DVD

Romania abans i després de la mort de CeaucescuEl festival L’Alternativa presenta una valuosa retrospectiva de la cinematografia d’aquest país

MARIANHANCIAREC

El cinema romanès ha assolit unconsiderable ressò en festivalsinternacionals durant els da-rrers anys, fins al punt de tenirpresència constant al darrerpalmarès de Cannes. Per aquestmotiu, no ha d’estranyar que lasetzena edició del FestivalL’Alternativa, celebrada a Barce-lona del 13 al 21 de novembre, enpresentés una retrospectiva ambvalor afegit: les obres recentsdels Nemescu i d’altres autors esvan acompanyar amb les de l’eraCeaucescu.

Després de treballs com Arrels de Lluita i Les Ferides de la Terra–referents als efectes de l’especulació urbanística i immobiliària alsPaïsos Catalans– i del documental sobre els 20 anys de Maulets, l’orga-nització juvenil independentista ens ofereix un document audiovisuald’anàlisi sobre els efectes de la crisi econòmica capitalista.

TraidorEdició especial DeAPlaneta, 2008.Director: Jeffrey Nachmanoff.Guionistes: Jeffrey Nachmanoff,Steve Martin.Durada: 114 minuts.

‘California dreaming’ ha estat un dels llargmetratges seleccionats a l’Alternativa

DIRECTA 164 • 9 de desembre de 2009 expressions • 25

, expressions

“Que riguin i que pensin, i nosempre en aquest ordre”El Nota presenta el seu primer disc, ‘Anem a fer-ho fàcil’, i consolida un projecte de rap lluny dels estereotips més tronats del hip-hop

Jordi Garrigó[email protected]

El rap cantat en català. Unmoviment incipient o simple-ment les ganes d'alguns de

crear una escena que no existeix?“Ens dediquem a fer rap el millor quepodem, això és tot”. Així mata lapregunta sobre el tema El Nota, undels protagonistes d'aquestes prime-res bandes que estan apareixent aritme de boom boom clap cantant encatalà. Parlem amb en Xavi, l'ànimade la banda i el fundador del projecteque va guanyar el concurs Sona 9l'any 2008: “Era un projecte personalfins que em vaig adonar que, ambtres persones, molava més que ambun de sol... Pensa que, amb unscompanys de fatigues, tot és méssenzill i entretingut”.

Així de senzill ho explica aquestMc que –ara acompanyat d'un altrevocalista (Pau) i del DJ Bel (ex AtVer-saris)– presenta el seu disc de debut,Anem a fer-ho fàcil, sota l'aixoplucdel segell manresà Propaganda pelFet! Aquesta discogràfica, tot i quenomés compta amb dues referènciesde rap al seu catàleg, és el segell queha publicat més discos de rap encatalà. La infraestructura amb què estroba una banda de rap en català avuidia és més aviat precària però, poc apoc, cada dia van apareixent mésbandes. Primer van ser els AtVersa-ris, després va venir el propi Nota,Vazili, Nano... I així anem sumant...digues-li escena, digues-li casualitat.

No oblidar els orígens“Never forget where you came from,never forget where you got yourname from”. L'any 2000, les llegendesdel rap underground de Califòrnia,Rasco i Planet Asia, ja advertien queels Mc no havien d’oblidar les sevesarrels. El Nota no fa pinta de fer-ho i,al seu primer disc, dedica una cançó a

Cornellà (“KNY”) amb un missatgeben clar: “Fem cançons perquè la gentrigui i pensi, i no sempre per aquestordre. Mola que la gent no es queditancada a casa, que a l'exterior avegades plou, a vegades fa sol, tambéneva i és molt entretingut. A casasempre fa el mateix temps”.

Aquest leitmotiv d’El Notacontrasta amb les lletres d'egotrip demolts dels seus companys de profes-sió. Per exemple, alguna de lesdarreres líriques de Tote King, una deles referències raperes estatals i queha rebut múltiples crítiques percanviar el seu estil social originariper unes lletres més xulesques, és: “Ami se me'n refot el que faci amb laseva vida, si agafa una actitud mésianqui o de sobrat... El que importaés la seva música i a mi m'agrada”.Una filosofia de “fes el que vulguis,però a mi deixa’m estar”. Senzill ifàcil d'entendre, tal com han titulatel seu disc: “És que la vida ens l'hemde prendre fàcil, cosa que no vol dirque no pensem les coses que enspassen o que hem de fer”.

Rap i moviments socialsSegurament arran d'aquesta manerade viure, El Nota no es planteja comha arribat fins aquí. Arreu d’Europa,els primers grups de rap en llenguapròpia provenien d’ambients pròpia-ment del rap, de b-boy’s que viviencom a tals i escoltaven hip-hop nord-americà i que van començar a provar-ho en la llengua pròpia. Parlem del’Estat espanyol, de l'Estat Francès,d'Itàlia o Alemanya. En canvi, alsPaïsos Catalans, els primers temesde rap més treballat cantats en catalàprovenen d'Mc que tenen els seusorígens als moviments socials.“Suposo que alguns dels que abansfèiem hardcore o punk ens hempassat al rap”. Un punt en comú ambels AtVersaris, tot i que –al cap i a lafi– el que compta és el que estan fent

ara mateix: “Per fer rap no has detenir l'estètica rap ni viure com unhiphoper nord-americà, no? Nomésganes de fer rap”. Fàcil, com la vidamateixa, com aquell personatge queels Coen van inventar dins els seuscervells retorçats a The Big Le-bowsky. Sabeu com es deia, oi? ElNota: “Aquell tio ho portava tot ambla calma, ja saps, les barbes, aquellapanxeta que creixia poc a poc...".Anem a fer-ho fàcil és el primer discd'El Nota: Xavi, Pau i Bel. Amb calma,però encara sense panxeta.

MÚSICA

Anem a fer-ho fàcil

El Nota(Propaganda pel Fet!, 2009).www.myspace.com/elputunota.

JUAN MIGUEL MORALES

Acusticus ReplicaLe Petit Ramon(BankRobber).Pop / folk.

De tots els personatges quetransiten pels laberints de

l'underground barceloní, RamonFaura (Le Petit Ramon) és dels quité un discurs més interessant.Després de Morts, desastre ibarbàrie (BankRobber, 2007),presenta un nou treball que seriacom la rèplica acústica de l’ante-rior. Cronista de la Barcelona post,crooner suburbial, punk ambinstrumentació folk... Tot aixòpodria ser vàlid per definir l'obra

d'aquest personatge, bregat enmultitud d'històries, algunes de lesquals van tenir prou ressò mediàtic,com aquella gamberrada anomena-da Azucarillo Kings. Ara, aquestprofessor d'història de l'art esmostra tal com és i, a cada disc, vaperfeccionant un so i una propostaque guanya en matisos, amb temescom “Brutícia”, dedicat a la corrup-ció nostra de cada dia: “Bosses debasura al Congrés / bosses d’escom-braries a la Generalitat”. R.P.

MÚSICA

At New Rockeres Studio

Ki Sap(autoeditat).Reggae.

Ki Sap ha seguit una marcadaevolució durant els últims anys,

des dels discos primerencs comRural Style (2001), on flirtejavenamb l'ska-rock i el punk, fins al'actualitat, on s'ha decantat per unalínia més purista i un apropamentmés descarat cap als sons d'arreljamaicana. At New Rockers Studios–enregistrat a Alboraia i masteritzata Hamburg– és un treball madur i

amb les idees molt clares, de la màd'un grup que vol homologar-se alsestàndards europeus del reggae,amb algun detall de rap –“BadmanBizzniz”, amb les rimes de l’MCJulian Son– i talls d’estètica mésdub, com “Todos quieren ganar”. Elscracks dels ritmes sincopats, l’ska iel reggae de València tenen en KiSap un dels seus millors ambaixa-dors. R.P.

MÚSICA

Un segonSol i Serena(autoeditat).www.soliserena.cat.www.myspace.com/soliserena.

MÚSICA

La cançó supervivent

Roger Palà[email protected]

Ja van sorprendre amb un debutinteressant, Grapat de ruda(autoeditat, 2007). Ara hi tornen

amb Un segon (autoeditat, 2009).No us deixeu enganyar, però: al noudisc de Sol i Serena, no hi heu dededicar només un segon, sinó elsminuts i hores que facin falta perpoder assaborir-lo amb calma. Elgrup encapçalat per la cantantMarta Rius fa un pas endavant en elseu camí per esdevenir un delsgrups referencials de la novamúsica d'arrel dels Països Catalansamb un disc esplèndid, on semblaque no hi sobra res. A Sol i Serena,no espereu trobar-hi les sonoritatsmés estàndards de la música d'arrel.Certament, hi ha el color delsacordions, la tenora o la mandola,però en el fons això seu va mésenllà. Seria una mena de re-ripro-posta: aprofundeixen en els caminsque van encetar grups com Pomadao La Carrau i hi aporten novesformes d’interpretar el patrimoni

popular. El grup garrotxí recuperacançons tradicionals –“La vanitosa”,per exemple, és una peça recollida ala comarca del Mig Segre–, musi-quen poemes com “El dia clou” deJosep-Sebastià Pons i “Cançó decollir manglanes” de Joan Lluís-Lluís i també escriuen temes propis.De tota l’obra, sobresurt la veucàlida de Marta Rius, especialmentpletòrica en cançons com “Manelic”.Un segon ha estat enregistrat,mesclat i cuinat a Can Pardaler(Taradell), els estudis de DavidRosell (Dept., Mesclat, Brams). I, vésper on, un disc tan tradi com aquestha estat masteritzat a Düsseldorf.Sol i Serena argumenten que, “siuna peça popular escrita fa 300 o400 anys ha sobreviscut els proces-sos d’industrialització i massifica-ció de la cultura, és que té algunacosa bona”. Les cançons, diuen,“viatgen a través del temps i cadageneració se les apropia, les trans-forma i les fa seves”. Qui ens haviade dir que els “Fadrins de Montes-quiu” eren activistes del copyleftsense ni tan sols saber-ho.

11 de desembre, Salamandra 2amb Habitación 101 (L’Hospitalet de Llobregat).12 de desembre, Crossroads amb Zona 59 (Terrassa).18 de desembre, El Vermell amb Rapapolvo (Manresa).19 de desembre, Sala Clap (Mataró).

PRÒXIMS CONCERTS

Xavier [email protected]

Que la rumba esta vivint unaèpoca daurada ja no és noti-cia, però el fet que els rum-

bers s’estiguin organitzant sí que hoés. Des que Los Manolos van situar larumba al centre mediàtic dels JocsOlímpics de 1992, el gènere ha anatvivint un seguit d’alts i baixosconstants sense arribar a tocar fonsen cap moment. Però el que sempreha mantingut és un grup d’incondi-cionals que l’han anat mimant,cuidant i acompanyant, fins i tot enels moments més complicats. Totsaquests esforços es visualitzaranpúblicament el 13 de desembredurant la Diada de la Rumba que secelebrarà al Centre Artesà Tradicio-nàrius de Gràcia.

En l’actualitat, darrere delsconcerts periòdics del Rumbaclub, deles trobades neocalorristes i de lapresència reiterada de la rumba a lesfestes majors i les fires del país, hiha tot un seguit de promotors,artistes i militants que han conduïtel gènere fins un dels moments mésdolços de la seva història. I ara handecidit coordinar-se i unir esforçosper continuar la seva tasca i engran-dir la rumba.

L’acte formal va tenir lloc fa unanys, arran del primer Simposium

Nacional de Rumba Catalana. Així esva presentar el Foment de la RumbaCatalana (FORCAT), que va escollirun dels millor grafistes i punxadis-cos del país com a president: CarlesClosa Txarli Brown. L’objectiu del’associació és la promoció i elreconeixement d’aquest movimentmusical dins dels àmbits on encarano ha arribat.

L’associació ha començat arecollir fruits ben aviat, fins i tot enel terreny institucional: l’Ajuntamentde Barcelona ha aprovat una declara-ció a favor de la rumba catalana, onreconeix “el seu valor social i cultu-ral” i destaca “la seva importànciapel passat, el present i el futur de laciutat comtal, que n’és el seu bressolprincipal”. Lluny de quedar-se alsdespatxos, però, la promoció de larumba ha tornat al carrer, on no li calun reconeixement formal perquè jafa anys que forma part de la sevabanda sonora. Serà Gràcia –el barrid’El Pescaílla i d’El Gato– qui acolliràuna jornada completa d’actes de tottipus: tallers de formació, activitatsper la canalla, una classe magistralde Peret i, per acabar, una jamsession amb un esplèndid dreamteam d’artistes i grups.

La jornada tindrà un recordespecial per Ramon Valentí i Carbo-nell –més conegut com tio Paló–,membre de Patriarcas de la Rumba

que va traspassar aquest passatoctubre. El tio Paló va ser reconegutal llarg de la seva vida com unincondicional de la rumba catalana iva arribar a ser considerat una de lesànimes del gènere. Va col·laboraramb artistes com Sabor de Gràcia, AiAi Ai, Jarabe de Palo o Macaco i, desde Forcat, van destacar la sevaconnexió amb les joves generacionsde músics rumbers, amb qui vaestablir una connexió estreta iespecial.

El ‘tio Paló’ és el músic que està tocant la guitarra, a l’esquerra de la imatge

. EL REBOST

Alls llunàtics al balcó

Joan-Andreu [email protected]

La influència gravitatòriaque exerceix la lluna sobrela terra està fora de dubte,

només ens cal observar detingu-dament els canvis en el nivell del’aigua a les costes de mars ioceans oberts per adonar-nos quesegueixen rigorosament l’òrbitalunar. Tant és així que fins i tot laforma el·lipsoïdal del nostreplaneta és deguda a les forcesd’atracció que ha exercit elsatèl·lit durant milions d’anyssobre seu, fent-lo lleugeramentaplatat pels pols.

Aquest influx és tan evidentque, secularment, la culturapopular ha associat amb les faseslunars des de l’estat d’ànim –estarde mala lluna– fins a una sèrie defenòmens de la vida diària tandiversos com el millor moment pertallar-nos les ungles i els cabells oper organitzar una festa o prendredeterminades decisions.

Tot i que podríem titllaralgunes d’aquestes apreciacionsde supersticioses o –en el millordels casos– poc argumentades ipintoresques, l’experiència ensdiu que en algunes ocasions larelació és inqüestionable.

Un dels camps on s’ha posat aprova aquesta influència i s’harevisat amb més continuïtat és elde l’agricultura.

Els alls constitueixen unexemple paradigmàtic i, enaquest cas, comprovat en primerapersona. Si mai voleu plantar alls,heu de tenir present una reglad’or, cal que ho feu entre la llunaplena i la lluna nova, durant lafase minvant. En cas contrari,alguns dels grans d’all quehaureu enterrat brotaran al revés–cap avall– i sortiran del forat. Sino els voleu perdre, els haureu detornar a plantar. No us sabriadonar una explicació prou sòlidade perquè la lluna condiciona elsentit en què germinen els alls,però us puc assegurar que és així.

Plantem allsSi mireu un calendari lunarveureu que –a dia d’avui i fins eldia 16 de desembre–, la lluna estroba en fase minvant, la darrerade l’any. Un moment ideal periniciar-nos en el món dels alls fets

a casa. Fer una bona collita d’allsal balcó no resulta gens difícil. Estracta d’un cultiu agraït, que nodemana gaires atencions, necessi-ta poc adob i s’acontenta ambmolt poc espai. Això sí, ens hemd’assegurar que la terra no siguimassa argilosa i compacta, sinómés aviat un xic sorrenca i bendrenada. En una jardinera allarga-da d’uns 60 centímetres, podemencabir-hi fins a dues fileres decinc plantes per banda.

Si els volem assecar, hauremde plantar una dent d’all a cadaforat –d’uns cinc centímetres defondària– i deixar una separaciód’entre deu i quinze centímetresentre cada planta. No hem depelar les dents, tot just les orien-tarem amb la punta cap a dalt itaparem el forat. Cada dent esconvertirà en una cabeça que, apartir del mes d’abril, es comen-çarà a dividir en grills. Elscollirem el mes de juny, quan laplanta s’assequi, sense deixarmai que floreixi. Si fa flor,l’haurem de tallar de seguida quebroti; en cas contrari, la inflores-cència consumiria les reservesdel bulb per fer llavors. Aleshores,els deixarem assecar tres setma-nes en un lloc fresc i sec (de dia,fins i tot els podem posar al sol).En acabat, els trenarem i ja elspodem penjar a qualsevol racó dela cuina per tenir-los ben a mà.

Si el que volem són allstendres, seguirem les mateixesindicacions que abans però, acada forat, hi posarem unacabeça sencera, que podem obrirlleugerament per la part superior.D’aquesta manera, a cada peuobtindrem un manat de delicio-sos alls tendres que podrem collira partir dels tres mesos de lasembra, quan les tiges siguinprou engruixides.

A banda de no oblidar la reglad’or –sempre en lluna minvant–també us heu d’afanyar i no fermés tard de l’1 de gener –diuenque cada dia que passa de capd’any hi ha una dent que nogermina i, si us endarreriu gaire,la collita se’n ressent– tot i queaquest extrem depèn de lescondicions climàtiques de cadacontrada. En tot cas, val la penano encantar-se i aprofitar aquestadarrera lluna minvant de l’any.Encara hi sou a temps!

MÚSICA


, expressions

Organitza’t i rumbejaL’Artesà de Gràcia acull la Diada de la Rumba, amb una classe magistral de‘Peret’ i una ‘jam session’ estel·lar amb un ‘dream team’ de la rumba catalana

XAVIER MERCADER

11h. Taller de percussió rumbera (bongó, taula, palmes) amb Rafalito Salazar (Ai Ai Ai) i Peret Reyes (Papawa).11:30h. Animació infantil per rumba amb Rumbailacanalla. Danses i cançons infantils a ritme de rumba catalana.12h. Taller de guitarra ventilador amb Johnny Tarradellas (Chipén, Som la Rumba).13h. Classe de ball amb Josepa Becas Batista tia Pepi, veterana balladora de rumba, flamenc i clàssic espanyol.17h. Classe magistral de rumba catalana amb Pere Pubill Calaf Peret (el rei de la rumba), principal artista i impul-sor de la rumba catalana, màxim responsable de l’estandardització, la divulgació, l’eclosió comercial i la projeccióinternacional del gènere. Acompanyat de Sicus Carbonell (Sabor de Gràcia), Rogeli Herrero (Los Manolos) i RamonGiménez (Ojos de Brujo). Presenta Francesc Torné (Derrumband).19-22h. Super Rumba Jam. Jam session rumbera amb la participació de: Papawa, Chipén, Ai Ai Ai, Gertrudis, Micu,Pantanito, Barrio Negro, La Pegatina, Los Impagaos, Rumba de 9, Latino y los Llobregantes, Que Pum Que Pam,Don Domingo, Los Manolos, Rumba Tarumba, Rumbamazigha, Derrumband, Sabor de Gracia, La Troba Kung-Fu,Tio Joanet i Tio Toni (Patriarcas de la Rumba) i molts més.

PROGRAMA D’ACTIVITATS • 13 DE DESEMBRE AL CAT (GRÀCIA)

la graella • 27DIRECTA 164 • 9 de desembre de 2009

Recomanem

Arts Visuals · Divulgació · Arts Escèniques · Música

BARCELONA

Del 9 al 23 de desembreCicle de consum responsable i trans-formador ‘Per Nadal, no t’atipis’Centre cívic BesòsRambla de Prim, 87.pernadalnotatipis.wordpress.com

10, 11 i 12 de desembreFestival d’art sonor Zeppelin 2009:Sons del poder, escoltes de la porAl CCCB.www.sonoscop.net/zeppelin2009

Dijous 10 de desembreExposició: Fotografia estenopeica20h. Can Basté. Pg. Fabra i Puig 274.A càrrec de Imagen Patente www.imagenpatente.es

Divendres 11 de desembreActe de solidaritat amb en Karim20h. Espai Jove de GràciaC. Gran de Gràcia 190http://suport-karim.bloc.cat

Divendres 12 de desembrePresentaciò centre de documentació GLT - FAGC18h. C. Verdi, 88. Mostra de cartells i poesia a càrrecde Jose Ma Macías i Piscolabis

Jornada de gènere i sexualitat17h. C.G.B. C. Valeri Serra, 23.Xerrada, exposició, tallers i kafeta

Diumenge 13 de desembrePresentacio de l’agenda de la dona 2010.19h. CSO La Gordíssima. C. Pons i Gallarza, 10.

CERVERA

Divendres 12 de desembreJornada per l’Absolució d’en Jona17:30h. Sala Francesc Buireu C. Manuel Ibarra s/nwww.absoluciojona.org

FIGUERES

Dissabte 12 de desembreTallers Figueres punt JoveDiferents punts de la ciutat

GIRONA

Dijous 10 de desembrePresentació de la comissió cívica Girona Decideix! 20h. A La MercèAmb Josep-Maria Terricabras.Organitza: Plataforma CívicaGirona Decideix!

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Divendres 12 de desembre3a vetllada de boxa clandestina17h. CSO La Astilla. C. Vilafranca 22

MANRESA

Divendres 12 de desembreXerrada sobre les experiènciesorganitzatives a Bogotà20:30h. CSO La Tremenda. CarrerSalvador amb Hospital.Amb sopar i taller de salsa.

REUS

Del 3 de desembre al 10 de generExposició “Ausencias”. Fotografies de Gustavo Germano. A la Sala Quatre del Museu d’Art iHistòria de Reus. Pl. Llibertat 13L’exposició combina amb imatges elpassat i el present de la repressiódurant la dictadura argentina.

SANTA COLOMA DE GRAMENET

Divendres 11 de desembreTaula rodona ‘Capitalisme és crisi’19h. Al Lokal Social KridaC. Sicília, 97.Amb la participació de l’ICEA i el

Seminari d’Economia Crítica Taifa.Organitza: Assemblea de Joves deGramenet de Besòs (AJGB)

Dissabte 12 de desembre5a Assemblea de Gent de Gramenet: ‘És l’hora de la Gent!’10h. Centre Cívic Riu. C. Lluís Companys, 9L’assemblea és oberta a tots elsciutadans i ciutadanes que vulguinassistir-hi.

TARRAGONA

Dissabte 12 de desembre I Fira de Consum Responsable de TarragonaA la Rambla NovaHi haurà un mercat d’intercanviobert a tothom, paradetes ambproductes ecològics i locals, tallers,dinar, xerrades, teatre, música,documentals i moltes coses més.

Dimarts 15 de desembreXerrada: Moviment Transition towns18:30h. Ateneu Llibertari AlomàC. Misser Sitges, 9.Aquest moviment basat en lapermacultura, la reducció delconsum energètic, la relocalització

de l’economia i la recuperació desabers i oficis està fent els primerspassos per adaptar els municipis alsgrans canvis que estan a puntd’arribar. Inscriu-t’hi trucant al977.22.89.55.

Dimarts 15 desembreCicle de documentals per un consum responsable 20h. Ateneu Llibertari Alomà. C. Misser Sitges, 9.El futuro de la comida (55 min.).

TERRASSA

Divendres 12 de desembre Seminari de literaturaAmics de les Arts i JoventutsMusicals. C. Teatre, 2http://amics terrassa.net

VILADECANS

Diumenge 13 de desembreDescoberta en bicicleta per leszones humides més importants dela zona deltaica de Viladecans10h. Estació de trenConfirmeu l’assistència a [email protected]; SOS Delta del Llobregatwww.salvemoliveretes.org

[email protected] • <envieu les vostres convocatòries>

BARCELONADijous 10 de desembreCONCENTRACIÓ BARCE-LONA NO OBLIDA: 4F19h. a la plaça Sant Jaume

BARCELONA Dissabte 12 de desembreMANIFESTACIÓ 5 ANYS SENSE ROGER19h. a la plaça Catalunya

MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DEL CASALPOPULAR DE GRÀCIA19h. a la plaça del Diamant

BARCELONADimarts 15 de desembreCONCENTRACIÓ: ‘17AÑOS SIN PEDRO. ASESI-NADO POR UN POLICIAEN L’HOSPITALET’

20h. Plaça Universitatwww.plataformapedroalvarez.com

BARCELONADimarts 15 de desembre CONCENTRACIÓ ‘NO ALJUDICI A EGUNKARIA’20h. Plaça Sant Jaume Barcelona

SANT VICENÇ DELS HORTSDissabte 12 de desembreMANIFESTACIÓ EN SOLIDARITAT AMB ELS ACOMIADATS A LA FUNDACIÓ IRIS, CORESSA I CORREUS

11h. Al carrer LlobregatConvoquen: CNT i CGT

Sortim de casa

CORNELLÀ DE LLOBREGATDel dijous 10 al dissabte 19 de desembreANIVERSARI DE LAFORSA

Av. de la Fama, 41.Dijous 10: 20h. Xerrada: El pobleamazic (berber), una lluita perma-nent contra l’assimilació forçada il’apartheid dels sistemes panara-bistes, amb infusions i pastes.Divendres 11: 21h. Sopar ambpassatge del terror (22:30h. comen-ça el sopar) i després: brindis 1eraniversari. Actuació de l’espaguetti(pallaso) i musiketa amb dj’s a lakafeta. Divendres 18: 20h. Jamsession de vídeos, fotos, curts...(porta el teu vhs, dvd, pen....) durantla nit: jocs de priva i pintxos.Dissabte 19: 12h. Cercakases amb vermut 14:30h. Dinar al CSO migues i cigaló. 19h. Marxa detorxes a Sant Boi per les pres@s polítiques catalanes. 23h. Concert: Piarres, Batakazo, ZombisParty. Després, Acidtekno, Ignasid i Aldi dyskonform (....a 4 plats)

XERRADES I PRESENTACIONS DEL NOU PROJECTE PERIODÍSTIC MITJANÇANT EL QUAL EL SETMANARIDIRECTA I LA REVISTA ‘Illacrua’ ENS FUSIONEM EN UNA SOLA PUBLICACIÓ

MANRESADissabte 12 de desembre18h. a l’AteneuPopular la Séquia. C. Alfons XII 14.Organitza: AteneuPopular la Séquia.

MOLINS DE REIDijous 17 de desembre21h. a la Bodegueta. C. Pintor Fortuny 45Organitza: Directa Baix Llobregat

BARCELONADivendres 11 de desembre19h. a Portal

de l’Àngel42 2onDebat

“La directa:una visió de futur de

la premsa alternativa”amb una persona del

col·lectiu editor. Presenta Marta Curran,

sociòlga i col·laboradora de l’AVANT

Finalment i després de molts diesde vents del sud i ponent, arriba-

ran les temperatures fredes i lesprecipitacions típiques de l’hivern.La massa d’aire fred instal·lada al’est d’Europa s’anirà abocant sobrenostre de mica en mica . Durant el

diumenge 13 de desembre, una mas-sa de núvols escombrarà Catalunyai el Pais Valencià d’est a oest. Lestemperatures aniran baixant i laneu podria fer acte de presència amoltes comarques per sobre dels500 metres. Pluja a la resta.

Els vents de gregal i llevant configuraran una situació de pluges i nevades

Carlos [email protected]

Donant un cop d’ull a la histò-ria de la humanitat i al mapaactual de conflictes, la pau

mundial sembla una utopia.És una utopia, però l’abolició de l’es-clavitud també ho era. La pau ésequiparable a les grans utopies quehan mogut la humanitat en el passati en el present. Però no només hemd’entendre la pau com l’absència deguerra. Per aconseguir una pau inte-gral, necessitem acomplir altres re-quisits, com un ple desenvolupa-ment dels Drets Humans, assoliruna democràcia més participativa iampliada –sense els reductes no de-mocràtics que encara existeixen– iun cert desenvolupament econò-mic. Tampoc tindrem pau sense era-dicar la violència estructural, la quecrea les desigualtats –tant políti-ques, com socials i econòmiques– isense justícia social: és a dir, igual-tat de drets.Aquest concepte integral de pauimplica un canvi estructural delsistema.En certa manera. S’associa la revolu-ció a la violència armada, però Mar-tin Luther King i Gandhi també vanser uns revolucionaris. Tot i així,m’agrada més la paraula transforma-ció perquè, de vegades, les revolu-cions canvien radicalment l’statuquo, però després s’han de mantenira través de la força. Llavors, ens tro-bem amb persones vençudes, no con-vençudes. En canvi, les transforma-cions que es donen per la força de lesidees són lentes, però quallen en lasocietat. El camí de la violència és elfracàs de la política. Històricament,els moviments socials han buscatmés sortides a través de la via pacífi-ca que no pas de la violenta –recor-dem les vagues a les fàbriques o lesmanifestacions al carrer. A més amés, disposem d’una altra eina, ladesobediència.Com es pot aturar la xarxa d’inte-ressos que hi ha darrere les gue-rres?És molt difícil, però no impossible.Darrere tenim un enorme poder, queés el que anomenem complex militar

industrial. Un poder fàctic dins delsestats, que aquests són incapaçosd’afrontar. L’Estat és el primer i únicclient de la indústria militar, peròaquests interessos només responena un determinat grup de persones.Així doncs, la feina consisteix a con-vèncer els estats per reduir una des-pesa que va en detriment del desen-volupament humà i social de lapoblació. Les armes només servei-xen per protegir-nos davant d’una in-seguretat, però les inseguretats queté la població espanyola són mili-tars? Llavors, per què l’Estat destina52 milions d’euros diaris a arma-

ment? És pura inèrcia del passat.Com mobilitzar la població?A l’Estat espanyol, la població estàen contra del militarisme per unaqüestió històrica, una dictadura mi-litar que va durar 40 anys. El proble-ma, ara, és que els mitjans conven-cionals es fan poc ressò de la despesamilitar real. Si la ciutadania cone-gués tots els recursos que es desti-nen a les forces armades i sabés quel’Estat ven armes a països que come-ten violacions massives dels DretsHumans... Per altra banda, els estatsja es preocupen que no és publicitingaire aquestes qüestions. Així, lesintervencions que es fan a l’exteriores venen sota l’epígraf d’operacionsde pau o missions de reconstrucció,

però en realitat amaguen una guerraoberta. És el cas de l’Afganistan, unpaís que viu una guerra il·legítima,il·legal i immoral des de fa vuit anysi on el 95% dels recursos destinats areconstruir el país van a parar amantenir la guerra.Mentrestant, els tractats contra l’-ús de determinades armes resultenser lletra morta.No del tot, són petits avenços que de-mostren que el desarmament és pos-sible. Haver aconseguit que 155 paï-sos signessin el tractat queprohibeix la fabricació, exportació iemmagatzematge de mines antiper-sona és una victòria. És clar que en-cara en falten 45 més per firmar, en-tre ells els primers fabricantsmundials –com sempre, els EUA,Rússia i Israel. Ha passat el mateixamb les bombes de dispersió.A més, l’any vinent es presenta larenovació del tractat de no prolife-ració d’armes nuclears.El tractat ha demostrat ser un fra-càs. Les grans potències no s’handesarmat, només han reduït l’estocd’armes obsoletes i han continuat in-vestigant i fabricant-ne nous tipus.A més, des que es va començar a apli-car, tres països nous –l’Índia, el Pa-kistan i Israel– han desenvolupat ar-mes nuclears i se sumen als EUA,Rússia, la Xina, el Regne Unit i Fran-ça. Ara, el tema de l’Iran es tractaamb una doble moral, però el millorcamí per convèncer-los que no des-envolupin l’arma nuclear –si el seuobjectiu és aquest– és el desarma-ment de la resta. D’altra manera, lacursa armamentista no s’aturarà icom més estats disposin d’armes nu-clears, hi haurà més risc que lesusin. Per tant, l’objectiu del nou trac-tat hauria de ser l’eliminació d’a-quest tipus d’armament, el paradig-

ma de la inutilitat de les armes, l’ar-ma genocida per excel·lència.Quin paper ha jugat l’OTAN enaquesta cursa armamentista?És el factor principal del militarismeal món, el braç armat dels EUA. En unprincipi, va servir per sotmetre Euro-pa i, un cop acabada la guerra freda,la resta del món. Els EUA són pre-sents a 140 països amb bases militarsi 350.000 soldats, mai no cediran elcontrol de l’OTAN. Els aliats noméssón els seus peons. Pertànyer a l’A-liança Atlàntica vol dir que tots elssocis han de disposar d’un armamentcompatible amb el de la primera po-tència mundial, amb els esforços i ladespesa que això implica. La depen-dència dels Estats Units és total.I què passa amb l’ONU?L’ONU és una esperança i, alhora,un fracàs. Es considera un embrióde govern mundial, però l’assem-blea que formen tots els estats no ésdemocràtica. El Consell de Segure-tat és presoner de les cinc potènciesmundials que tenen dret de vet, queusen en funció d’interessos particu-lars. Tanmateix, les grans potènciessón deutores de l’ONU, no paguen laseva contribució i, d’aquesta mane-ra, poden mantenir-la escanyada.Per tant, si no aconseguim refor-mar aquesta ONU difícilment aca-barem amb la guerra. Tot i així, l’O-NU ha obtingut petites victòries,com el cas de les mines antiperso-na. Les agències també fan una bo-na feina, que el Consell de Segure-tat obvia. Per exemple, un informedel Programa de les Nacions Unidesper al Desenvolupament diu que, sila despesa militar mundial es redu-ís només un 3% anual (uns 1,5 bi-lions de dòlars, el 2,5% del PIB mun-dial), al cap de deu anys hauríemacabat amb la fam al món.

Un informe recent del Centred’Estudis per la Pau JM Delàsposava en evidència les argú-cies que empra el govern es-panyol per amagar la despesamilitar real de l’Estat. PereOrtega, activista i investigadordel centre, sosté que tot i queles guerres a què es destinaaquest armament són la màxi-ma expressió de la violència, lameta del pacifisme s’endinsa,també, dins les societatssense conflictes armats.

“La població estàen contra delmilitarisme degut auna dictadura queva durar 40 anys”

CARLOS CASTRO

LA INDIRECTA

“El camí de la violència és el fracàs de la política”

Jordi Martí [email protected]

“Lligat et tinc, lligat al capçal,et pego i et pego, fins aveure’t sagnar. Cop rere

cop, es comença a aixecar, la tevapolla inflada és a punt de rebentar”.La Lisbeth es deia Tere i no somiavaperquè els somnis havien estatprivatitzats i l’economia no li perme-tia fer res més que treballar o, millorencara, intentar no fer-ho o fer-ho tanpoc com fos possible. El porc se lamirava amb ulls de porc i teniasomnis que passaven per un munt deparaules inintel·ligibles per a ella iper al món en general on la Tere vivia.Solidaritat, compromís, esperança,amor, Déu... Paraules que havienesdevingut pures icones d’un tempsperdut que l’última guerra haviaesborrat. Els policies mantenien unordre desordenat a base de violència ide cops de porra indiscriminats; i elsbanquers manaven més que elspolítics. Res no era nou si no era ladespreocupació per dissimular eldomini per part dels poderosos, quehavien perdut tot el pudor, absoluta-ment tot. Les ONG usaven el llenguat-ge del poder i els sindicats feia jaanys que eren de la mateixa pasta queels manaires. Enmig d’aquell caos,assumir que ningú vetllava per lateva seguretat i per tant aquestadepenia només de tu no era un capricimés, era pura supervivència. I la Terehavia après a sobreviure. Si un porcl’havia violada, un porc rebria elscops i la humiliació que ella haviapatit. Cap jurista l’hagués absolt peròtant se li’n fotia: “Per molt quexisclis, ningú no et sentirà, peròcontinua plorant, et rebentaré”.

Milers de mestres ben pagatsrepetien als fills del ramat que totera tan lògic i raonable com explica-ven els telenotícies. Mentre, mansben cuidades agafaven capses debales i les examinaven amb lupa, persaber amb total seguretat si elproducte mortífer passava o no elcontrol de qualitat. I el passava. I elscossos de les treballadores tornavena descansar a fons. Tindrien feina.S’esveraven d’alegria. Feina equivaliaa quedar-se a casa, però alhora podiavoler dir viure a la fàbrica, ser partdel procés, com una màquina més.Més valia això que res. I desitjar lesguerres que provocaven beneficisevidents.

Així que tenir aquell poca penaallí, lligat i nuet, rebent tot el queprèviament ella havia rebut era laseva petita venjança, no contra ellsinó contra ells. Hi hauria un dia queels amos rebrien el compte de tot elque havien trencat i ella faria decobradora. El dia havia arribat.

. LA COLUMNA

Cop rere cop

. L’ENTREVISTA

Pere Ortega ACTIVISTA I INVESTIGADOR

Un dia els amosrebrien el comptedel que havientrencat i ella fariade cobradora

SETMANARI DE COMUNICACIÓ · • 1,70 euros N164 AIXÍ ESTÀ EL PATI •PÀGINA 13 L’aparcament,...

Documents

Transcript of SETMANARI DE COMUNICACIÓ · • 1,70 euros N164 AIXÍ ESTÀ EL PATI •PÀGINA 13 L’aparcament,...