S O L T

15 Mm

AKT I I I

SETMANARI POPULAR INDEPENDENT

Palamós 16 de Març de 1929. NÚM. 70

P R E U S DE S U 3 C R 1 P C 1 0

Pal·inés, trlmsatr* Fora, IrimMtr*

K*trsnt*ri un «nu

9'Oe

1 5 ' M

p t » « .

id. id.

0 0 0 0

00 00

R E D A C C I Ó I A D M I N I S T R A C I Ó M A U R I I V I L A R . 2 . S E ® O N .

Anuncis, eomuniïfts i recitms * prau* ••géns tarifa. Pagamvnis a la b**tr*U.

P a

Segurament qw« a ningú que s'estimi un ponlí^s ca-mes i ]a roba que les cobreix habií ualmeni, se li ocor-rerà per anar a Pals seguir altre camí qxie la carrete-ra, sigui d'on vulgui que hi lingui d'anar, x^ixó no obstant, plau-me confessar que la primera vegada que vaig anar-hi el camí qué vàrem seguir fou bon xic diferent-

Era un dematí de tardor; el sol encara qui sap on era, quan nosaltres ja ens trobàvem a R«gincás. El macis del Carmany, negre com una gola de llop, s'al-çava a quatre passes, i sols en veiem la silueta a para-cel.

Engrescats per les tradicions que en co ita en Pella i Forgues en la <História del Ampurdán», i disposant de temps sobrer, fou causa que ens arrisquéssim a fer-ne l'ascenció sens seguir camí ni carretera, a la bona de Déu, sortit el que sortís, sols pel plaer de veure eixir el sol des de dalt de la muntanya.

La pujada fou, no cal dir-ho, quelcom penosa; amb ua esgarrinxament de cames en les garrigues que feia feredat. Un cop arribats al cim, i poder resseguir amb la vista la plana empordanesa, ceriament fou un pler per a tots, i molt més veure emergir el sol tot enrojo-lat com si li causés vergonya d'ha ver-lo sorprès tan dematí eixint del bany habitual

La devallada la ferem zig-zaguejant per una carre-tera mig emboscada qu» ens tenia de dur a Pals com aixís fou. Per cert que, tot fent camí, una florada de

retxos s'escaigué a nostre pas, i, engrescats amb la rojor viva i temptadora que té tot ou de reig quan e» comença d'obrir, a l'hora del dinar constituireu un plat molt exquisit.

A Pals peró, tant si hi .aneu d'un costat com de l'al-tre, flMin iroç lluny ja notareu que es tracta d'una YÍ-la ine lievHl, encimbellada i reptadora. Les muralles encara pxis^enls per una part, i la torre rodona del relio-g . són d'una fesomia tota especial molt propi-cia per engendrar llegendes.

El carrer major va pujant a voltes empedrat, i al-tres guarnit d'arcades, on s'hi troba de tant en tant algíín finestral polit d'una faisó graciosa, i després d'algunf's ^dragonees s'atura impensadament a la pla-ça de la iglesia, que vella i decrépila, corona el tossal com un pastor dali de ia pleta.

Fora muralles, i de cara a tramuntana, el Sant Crist dels Vents se dressa imposant en aquella altitud; lem-bla que, bo i clavat, sigui el Jesús que fa el sermó de la Muntanya predicant a les gens del pla la llei santa i dreturera que no sempre saben seguir.

De l'estany ja quasi no en resta més que la memò-ria; peró el molí, que deu son origen a una sangría del Daró, aquell Molí de Pals al qual en altre temps les barques hi anaven des del mar per canviar el blat en farina segons ens contava el moliner, roda encara rejovenit amb alguna injecció de modernitat.

No hi fa res que el públic sols recordi el pla de Pals i el Butinyá quan li parlen d'anguiles i granotes; car ubérrim i productiu com és, segueix fent la vida a molta gent sens fer cas de les dites dels mofetes.

LI. B. I B.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSÍA BRAVA

Críti ritica teatra cNÁUFRAGS DE MUNTANYA.

Sunra ha lingut lloc un fet que té d' interessar a tot palamosí que s 'ocupi 'de ls esdevenimenls littíraris, coni també, considerant el succés en un altre aspecte, a tol palamosí que s'ocupi del bon nom, de la fama (le la seva vila, la vila deln seus avant passats. Aquest fet, lontors i lectores de «Costa Brava», aquest esde-veniment en el camp de la nostra literatura, és l'es-trena davant de nombrosa concurrencia, en el lloc on verifica els seus estudis, del drama «Naufrecs de Muntanya» del nostre simpàtic amic i col·laborador Joan Ri'uguer Cruz.

L'obra va tenir l'éxit més falaguer, i «n veri 'at se'l mereixia, tant per l 'argument com per l'hàbil conduc-ció dels elements perqué arribin al fi premeditat

Es l 'assumpte l'hisloria d 'un paré a qni la desgrà-cia envolta; els protagonistes, pastors de la nostra muntanya; el fons, la tendència moraliizadora méa lloable; la forma, la prosa més perfe 'le; el lloc de l'acció, l'amor, com he dit més amunt, d'un pare, ceg i vell, per als seus fills, un dels quals té de sofrir la venjança d'un home sense cor ni consciència, que a^abi p'^r as^e^ísinar al pobre vellet amb el cop mor-tal dirigit al seu cómplice, el qual a Tepentit, havia descobert qui era l'allre fill qu-ell par ambició havia donat a uns pobres pidolaires; l 'amor matat per l'odi d 'un mal home que acaba despeuyat en el mateix bar-ranc en que gità al pobre fill per ell assessinaf, (|ue la ploma de l-autor descriu, dient que és cuna ovella falsa, un llop de pobkt , més crudel que els de mun-tanya, perqué aquests almenys no maten els seus companys si no pateixen de fam, i ell en canvi sem-pre pateix de sed, peró de sed de sang».

L'obra consta de tres acies, i, característica que cal remarcar, tots acaben de manera elevada i trágica, de forma que molts escriptors ja consagrats no poden assolir per més que pugnen per aconseguir-ho; aixís el segon acte acaba amb una rondalla que ve a ésser un retrat, un resiím del drama; rondalla d'intensa im-pressió dramática que fineix amb un vertader deva-sall de sentiment.

Amb motiu de l'éxit oblirigut per el nostre jove col·laborador i bon amic Joan Bruguer, plau-nos tes-limoniar-li la nostra més coral felicitació bo i desit-jant que l'éxit suara obtingut l 'esperoni per a prosse-guir en el conreu de les lletres per les que tan bona disposició ve palesant.

E L TROVADOR DEL BOSC

er amor a a terra ANADA ALS STS. MET.TES NOTES DE BLOCK

Hem sortit de Palamós a les quatre d'un matí diu-menger del mes d'Abril. Confosos els lermes de les coses en les tenebres, sols les farors dels llums ens mostren l'exisiéncia dels caserius. L'atmóafera té una tebior afalagadora. Caminem a bon pas, disposats a provar la nostra resistència física. Passem per Calon-ge, tot en silenri, i per darrera el Castell, vell i xacrós peró esboU encara, baixem a la carretera coberta d' ombriu arbrat que li dóna una tonalitat basardosa.

Ni un bri d'aire fa trontollar les fulles. A banda i banda endevinem nuclis urbans; passem davant del vell cementir, ple d 'una melangia exquisida, amb les taques reiallade*?, negre en l 'ombra, dels seus espo-nerosos xiprers; ara vorejem la valleta de Riufret i una agradable frescor fereix al rostre; passem el mo-H d'en Casals i es distingeixen les negres clapes de pins; som a un senderó, que per sobre la presa d'ai-gua del molí anterior, travessa la riera i ens porta a un camí veínal, vers el mas Sala, que ovirem a la dreta amb una blancor deixatada en gris. Som ja a camí. Els coaieniaris referents al nostre gest donen moiiu a una animada conversa, que a l 'arr ibar a la costa va morint paulatinament i es canvia per fondos respirs i exclamacions isolades. La pendent ós forta, i la carretera revolta per la vessant, i en cada revolt hom observa un canvi «n el paisatje i en l 'espai. De primer, els Iluminará de la plana tintillejant vivament com una mena de processó de fantasmes; un immens badiu, quin misteri pregon, fan més sensible les llums blava i vermella del port i de la Llosa, amb son ful-gurar intermitent; els estels lluint vius com or bru-nyit, en la negror de l'espai.

Després Jes llums perden vivor, ompalideixen els estels, l'horiízó cenyit g'aixampla i s'esfilagarça, l 'es-pai sembla resiir-se amb un vel de plata vella, «s re-tallen els termes de les c n s i e s veínes i en la plana comencen a tenir relleu els arbrats i els conreus; i por fi, just quan hem donat els úliims cops de coll més forts, al volt del mas Dalmau, quan negres i solitaris ens desafien els turons cuUnmants que perseguim, ii la ratlla de la mar, ix el sol com una immensa cirera embolcallada amb randes de color morat, roig i ta-ronja i els nÚTol volanders es mouen ,mostrant, su-perbs, els seus festonejats vermells i liles.

Encara els lluminars i els estels es resisteixen, pí»-ró la seva llum va esinortuint-se, es torna blanca i desapareix; en uns per la seva inutilitat, i en els aiires per quedar submergits en ia energia radiant de l 'as-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

ro-rpi que pren coloriizacions àuries. ¡Quina visió la tle Palamós i la del seu troç de mar, com llac en repós, vsota ]n llum del sol naixenl! L'agriipació urbana, de lons indefinita, és com una massa metàl·lica en quina s'lii dosltiquen els badius negres dels finestrals closos; la mar es mosrra -com una catifa en quina hi fan ca-priciosos dibaixoá, f ran jes inestables d 'argent viu El Iroy de plana oviradora, sembla un pra t immens de verdor geniada clapejat pel fiillalje argentí de les oli-veres, que venen a fer bellíssimes clapes de mo'ça blnnca. Per lots cantons els serráis mostren la seva majestat i les crestes apareixen ribetejades amb llan-ques d'or; Puig Cargol, és com un immens coronell auri, muntat sobre un pedestal de fe r ro vell.

Els Tres Turons, amb Iota la serra de cá'n Alenyá, que ens amaguen la plana empordanesa, prenen, nn to violaci, esfumat als cims, més fort en el fondal i els l lunyans serrats de Tossa i de Montnegre es reta-llen ombrius en l 'espai, d 'un blau puríssim. Kls con-reus dels sols, semblen immenses esmeragdes i de per tot ens arr iba una atracció admirativa. Mentres gau-dim de l'espectacle, ei nostre pit té temps p e r a regu-lari tzar la seva marxa i en anar avant, brollen dels nostres llavis paraules descobridores de les belles emocions sentides. El camí ja ha deixat la vessant i ara va per la carena; a un cantó, paralel a nosaltres, f'I sol de cá'n Cases i la c i rena de Romanyá; de l'aii.re, fondalades perpendiculars a la carena que van a mo-rir a la riera de La Ganga; llàstima, peró, que el l o s e és desolat; doncs els a rbres han caigut al cop de la destral o per l'acció de les flames destructores i la muntanya té una visió d 'aridesa que cansa, i sols mo-les escampades d'un verd fosc, dibuixen a l 'ocre dels terrenys. Passat mas S«;s, la visió boscana va can-viant paulat inament; els suros senyorejen, i brucs i arboços formen el bosc baix, a volies impenetrable i per entro elis arr ibem a la collada dita la Creu d'en Sabater, en quin l 'esguard torna a extendre 's pels horitzons llunyans.

La collada és plena de conreus, i a la dreta, a un tirat de pedra, voltada d'herbei atapeít, la masia ano-menada cá'n Darna; a l 'esquerra, una carretera ens duria a cá'n Sabater amagat rera el pujolf ront (som als seus peus) l'alt cim de tota la serra a quina ha donat nom: el turó de La. Gavarra . Fent parió al goig espi-ï'itual, venen les demandes de nostre cos; un xic de descans i un xic de refrigeri i un xic de conversa ple-na de fines ironies. ¿On anirem? Als peus mateix de cá'n Darna, en el sot hi ha una font acollidora; a l'al-tra vessant, sota una alzina esponerosa, n'hi ha una altra; qualsevol d'elles ens donará regala t sojorn. No

m'entretinc en descriure el desori que porta la p r e -paració de l 'esmorzar, que és enllestit amb bon a p e -tit, peró no puc ocultar que és un dels moments més intensament bells, car la coila torna a estar tota re -unida i els aiegrois donen existencia a manifestacions sinceres. Px'op d 'una hora de descans (vers les 9) i amunt altra vegada, i ens senbia que les dues hores que ens manquen de camí seran ben resistides. Tot-hom és valent.

ALBERT VILA

E urnes No coincideixo moltes vegades amb el pensar de la

major ia dels mortals. Avui dia domina amb la dona ei tipet, fi, esbelt,

estilitzat.Hom se sent ple de joia d'ésser volgut per una grácil i blincadissa damisel·la.

Jo, en canvi, rendint t r ibut de vassallatje a la dona prima, voldria millor ésser-ne estimat per una gros-sa. . . . (dolze dotzenes)

! ANSIÓS!

Després de la breu advertencia feta per la Direcció d 'aquest seí^miaari, referent a la paterni tat d 'una poesia dedicada a una bellesa d 'aquí, de la que n'es-tem orgullosos, resulta ara qu 'havent sigut descovert el PASTEL·L, de que la dita poesia era f rui t d 'al t re pen-sa que de la del rendit i desaprensiu firmant i dedi-cada a un altre ideal, queda doncs la nostra elogiada reina sense el tr ibut que mereixia i a i i ó no pot pas ésser.

Censurem com se mereix al inexpert galan, empró al ensemps compadim la seva manifesta impotencia de no poguer t robar en la seva inspiració l loances prou merescudeí per a la nostra, beutat .

Jo, amb tota la meva migrada fantasia vaig a res-tituir les flors de gentilesa que cercades en jardí es-t rany varen depositar als teus peus.

Santo, peró, admirada amiga, qu'els mots sincers que fluiexen ara de la meva rovellada i vulgar pioma, no t inguin tota la dolcesa d 'un madrigal i no puguin ar r ibar a tu embolcallats amb l'encís del suau ro-manticisme que fa sentir la teva clàssica bellesa-

Clàssica la teva bellesa i dolç el teu nom d'Esther que fa recordar a reines de tempi d 'ensomni qu ' im-mortalitzá als poetes dels segles d'or.

Jo t 'admiro commós i davant del teu perfet i pálid

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

I ostre, sembla prenen vida, unes vegades les passio-

nals dones que plasmà amb ses pintures Rubens i al-

tres la piadosa i mística formosor de les verges de

Miinllo.

Jo l'admiro ubriagat i quan ha arribat fins a mi la

suau carícia que porta el teu mirar; davant els teus

U I J S magnífics, amb negrors d'abisme, si poguessin

mii'ar irals; empro ¡ai! sempre piadosos i acollidors,

ülls bé deixen endevinar, amb refulgencies de nits

serenes i caluroaes, tebies i perfumades d'estiu, la

gloria de poder contempltr-los llarga estona muda-

ment, somniant despert sospirat deliqui d'amor i sen-

liui dins del pii toia l'ambrosia d'una estimació qu»

neix i ha de convertir la nostra vida en venturosa i

triomfal. . .

¡Salut a tu ¡oh! musa meva, que de prosaic i vulgar

miias fet ara somniar amb dolceses inconegudes en

nn! . . . .

¡Salut! a tu nena encisera i acepta sens rancor

aquesta humil ofrena mera d'admiració, orfe de poe-

sia i que jo volia, temerari, fer arribar a tu amb dol-

cesa de madrigal en el que hi trobessis tot lo que jo

hagués volgut cantar-te i que tu tan fondament m'ins-

pires.

Tan suau com les cadencies d'un inspir^at nocturn,

qu'apar copiar el res de l'aigua que cau d'un brolla-

dor en uü jardí d'ensomni, tot aromat de roses ufa-

noses i gardenies immaculades i argentat per la pái.

lida i melangiosa lluna, que sembla buscar resignada

ol seu aimant allunyat, per l'espai infinit. . . •t A

Francament, quedem admirats de les idees que te-

nen els organitzadors de balls en temps de natural

retraíment a l'objecre d'atraure el màxim de ptíblic.

El que feren diumenge passat-al «Port>, titolat:

cball del biombo» és quelcom meravellós.

Nosaltres que havem corregut les cinc parts del

món descobertes fins a la data i que ademés estem

suscrits a «El Eco dels Embalats», per mor d'estar

sempre al corrent dé'tot lo qúe fa referència al ball,

confessem que tot el que fins ara sabíem no arriba ni

de molt troç a teñir la força subjectiva del referit. '

Coneixíem com a cosa gran els nomenats «La Fito-

ra Magnética» i «La Cuskunie Rouge», peró aquests

són de difícil presentació i mai tan emotius.

Aquest del «Biombo» no; molt senzill, i en çanvi,

repetim, quedàrem admirats; llàstima que nosaltres

siguem tan exigents i no ens conformem amb poca

cosa.

Renunciàrem a anar a estirar el ditet de les dami-

sel·les deixant que ho fessin a son pler els jovincels

de primera volada,

ün ditet, no!

Nosaltres ja un xic més veterans i tots encar per

merèixer, amb gust haguéssim acceptat la ma de més

de quatre preciositats si ens l'haguessin oferta. . . .

I per a «casarnos como Dios manda.

FÉLIX GRAU

N ot ic ia r i La companyia de sarsuela dirigida per el Sr. Beut,

que amb tant d'éxit ve actuat en el Teatre Carmen,

posa en escena, el dimarts darrer les aplaudides sar-

sueles «Música Clásica», «La Viejecita» i «El Dúo de

la Africana».

La representació fou força acurada i la nombrosa

concurrència que emplenava el Teatre en sortí molt

complaguda.

El diumenge passat al Centre R. Federal, tingué

lloc un lluít ball de societat. Al Casino El Port, se'n

celebrà un nomenat del «Biombo» que va atraure re-

gular concurrència.

-En la reunió de la Federació Catalana de Clubs de

Futbol celebrada el dimarts darrer a Barcelona, s'a-

cordà imposar una penyora de 100 pessetes, i a més

a més el tancament del camp per quinze dies, sens

perjudici d'altres derivacions a que pugui haver-hi

lloc, al Palamós, S. C. pels incidents ocorreguts en el

camp del mateix durant la celebració del partit de

campionat entre el nostre cercle i l'U. D. Girona.

Per dificultats en la confecció de «Costa Brava»

sorgides a darrera hora, ens veiem obligat a suspen-

dre la publicació del nostre periòdic per unes quan-

tes setmanes, (les menys possibles) bo i confiant que

en reaparèixer de bell nou serem rebuts pel públic

palamosí amb la mateixa simpatia que fins ara ens

ha vingut dispensant.

Per la nostra part procurarem fer-nos'en mereixe-

dors augmentant-ne el text i millorant la presentació.

Mentrestant, a tots; suscriptors, anunciants i lectors

el nostre mes sincer agraïment.

Moviment del moll comercial durant la darrora

quinzena:

/ • Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

CüSTA B i X a V A

Vapors estrangers: cEstreUa>, cFager8trand> i <Hektor>, noruegs; cCervantes», anglès, «Garibaldi-no I> i <Ar8a>, italians. Velers: cGiuseppe Codda>, italià.

Vapors nacionals: <CerTera>, <Cabo Carvoeiro i cVilafranca>. Velers: «Joven Papuito» (2 vegades) 1 «2.^ Carmencita».

Per a demà a la nit hi ha anunciat un espléndit ball de la «mitja postal» al Casino EI Port, que será ame-nitzat per la celebrada [orqueslrina «Eed Ribbons», de Palafrugell.

Es necesiita un aprenent T IPOGRAr iA EJNÍPORIÜM

S, Plaja Vi l lena Centre 6eneral de Suscripcions

VtnJ« í tuscripctó a tota menm Àt^ periódicsif ï nmcioimli i tttran^ercKj.

(Jorrtaponsal de /í<o jtrmeípals tJtlona }s dr Béircelon» i M-adrit~>.

B*ltíinore, 36 PALAMÓS

AQUEST NÚMERO HA ESTAT REVISAT PER LA

CENSURA GOVERNATIVA

• „ • " • » „ „ , , » • • • • • · 9 · · t · · · · · · 4 · · · · · · · · · · · · · · · ; · · · · · · » « · 0 · · · · · · · · · · , , B · · · · ' · · · ·

i\ li • • H ft

l

R iSport JB ar ••••••ooo******

o y a i I

S8 I ^o

B e g u d e s d e m a r c a - S e r v e i

a c u r a t -

L I OC ^ e reunió

dels a i m a n t s dels sports

ü " ïnoreria "LOS i l A N T O N ! 6 Ü E L L

Tenyits l rentati dc tota classe de trajos i vestits i els seui similars.

Dols J altres terveis a les sit hores. DE5PATX05:

S«t.tirU« Vellej, 8 i Progi.ÍJ 3i - G I R O N.'A P*íteig CaíteUr, 9 - P A L A M Ó S

TALLERS: Pedret, 7 - G I R O N A

: : l i é • • •

I : • • • • : : s s

lo enlirula

No enirassa

enjeix

^a i a ^ , ^ ^ ^ ^ ^ » * * *aaaaaaaaaaaaoaa ^ aoccaoooaooaaaooaocoaaodooeoo *^ »^^^^^^^^ * * *

ToFna als ca-

bells blancs el

seu color natQ-

ral sense íe-

nyir-lfls.

T aixes de:? C autxiilina per aprimat^ @

Passeig Je Gracia, 1 a ^ BARCELONA I

^ ^ Hepresenlaiit a Palamós: PeFíumerla |

aLAFLOBlOA. ^

níoriuarà li.

). k la Hoiia

FALÀMÚS

T I » . · 4 j · a · i i

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA B R A V A

Entre las per las q u e hacen resal tar la h e n n o s u r a d e la mujer , pocas ,

genera lmente , son verdaderas .

¿Cuál es la verdadera, la auténtica Galleta María?

Una gal leta María, p a r a se r buena , sólo h a d e c o n t e n e r :

mantequilla riquísima

harina de primera calidad

leche pura sin desnatar

azúcar refinado superior

Y su tueste d e b e ser pe r fec to

Estos son los c o m p o n e n t e s d e la Gal le ta Mar ía A R T I A C H , r icamente tos tada

M A R I A ^ R T I A C H

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

ÉMU 8CLÏ

15 IS

AXT n i

SETMANARI POPULAR INDEPENDENT

PaiaTJÓs 15 de Març de 1929. N Ú M . 70 •• • " . .

0 0

P R E U S D E S U 3 C R I P C 1 0 0 0 R E D A C C I Ó A D M I N I S T R A C I Ó • «

M A U R I I V I L A R . 2 . SEGDN. * 0

F o r a . t r i m « « t r « 2 ' 25 id. A n u n c i s , c o m u n i c t s i r e c l a m s a p r e u s s e g o n s t a r i f a .

E s i r s n g a r , un a n y I S ' M id. P a g a m e n t s a la b e s t r e t a . 0 0

Pal. Segurament quft a mngú que s'esiimi un poc- les ca-

mes i la roba que les cobreix habiiualmeni, SB li ocor-rerà per anar a Pals seguir aUrft namí que la carreve-ra, sigui d'on vulgui que hi lingni d'anar. Aixó wo obstant, plan-rae confessar que la primera vegada que vaig anar-hi el camí que vareni seguir fou bon xic diferent-

Era un dematí de tardor; el sol encara qui sap on era, quan nosaltres ja ens irobavem a Regií cís. El macis del Carmany, negre com una gola de llop, s'al-çava a quatre passes, i sols en veiem la silueta a para-cel.

Engrescats per les tradicions que en co ita en Pella i Forgues en la «Historia del Ampurdáu», i disposant de temps sobrer, fou causa que ens arrisquessitn a fer-ne l'ascenció sens seguir camí iii carretera, a la bona de Déu, sorlís el que sonis, sols pel plaer de vfiur© eixir el sol des de dalt de la muntanya.

La pujada fou, no cal dir-ho, quelcom penosa; amb un esgarrinxament de cames eïa les garrigues que f( ia feredat. Un cop arribats al cim, i poder resseguir amb la vista la plana empordanesa, ceriament fou un pler per a tots, i molt més veure emei-gir el sol tot enrojo-lat com si li causés vergonya d'haver-lo sorprès tan dematí eixint del bany habitual

La devallada la férem zig-zaguejant per una carre-tera mig emboscada que ens tenia de dur a Pals com aixís fou. Per cert que, tot fent camí, una florada de

reíxos s'escaigué a nostre pas, i, engrescats amb la rojor viva i temptadora que lé tot ou de reig quan es compnça d'obrir, a l'hora del dinar constituiren un plat molt exquisit.

A Pals perrt, tant si hi aneu dMin costat com de l'al-tre, (l·iin iroç lluny ja notareu quft es tracta d'una v\-la ine lieval, encimbellada i reptadora. Les muralles encara pxifs'onts per una part, i la lorre rodona del rollo g . són d'una fesomia Iota especial molt propi-cia per «ngendrar llegendes.

El carror major va pujant a voltes empedrat, i al-tres giiarnit d'arcades, on s'hi troba de tant en tant algún finestral polit d'una faisó graciosa, i després d'alguní^s giragoncps s'atnra impensadament a la pla-ça de la iglesia, que vella i decrépila, corona el tossal com un pastor dali de la pleta.

Fora muralles, i de cara a tramuntana, el Sant Crist dels Vents se dressa imposant en aquella altitud; iem-bla que, bo i clavat, sigui el Jesús que fa el sermó de la Muntanya predicant a les gens del pla la llei santa i dreturera que no sempre saben seguir.

De l'estany ja quasi no en resta més que la memò-ria; peró el molí, que deu son origen a una sangría del Daró, aquell Molí de Pals al qual en altre temps les barques hi anaven des del mar per canviar el blat en farina segons ens contava el moliner, roda encara rejovenit amb alguna injecció de modernitat.

No hi fa res que el públic sols recordi el pla de Pals i el Butinyá quan li parlen d'anguiles i granotes; car ubérrim i productiu com és, segueix fent la vida a molta gent sens fer cas de les dites dels mofetes.

LI. B. I B.

ü i

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

OÜSIA BRAVA

Orít ica teatral «NÀUFRAGS DE MUNTANYA»

Suara ha t ingut lloc un fet que té d ' interessar a tot palamosí qu8 s 'ocupi dels esdeveniments literaris, com també, considerant el succés en un al tre aspecte, a tot palamosí que s 'ocupi del bon nom, de la fama de la seva vila, la vila dels seus avant passats. Aquf*st fet, lectors i lectores de «Costa Brava», aquest esde-veniment en el camp de la nostra l i teratura, és l'es-trena davant de nombrosa concurrència, en el lloc on verifica els seus estudis, del d rama «Naufrecs de Muntanya> del nostre simpàtic amic i col·laborador Joan Bruguer Cruz.

L'obra va tenir l'óxit més falaguer, i «n veri tat se'l mereixia, tant per l 'argument com per l 'hàbil conduc-ció dels elements perqué arr ibin al fi premeditat

Es l 'assumpte l 'historia d 'un pare a qui la desgrà-cia envolta; els protagonistes, pastors de la nostra muntanya; el fons, la tendència morali tzadora més lloable; la forma, la prosa més perfecte; el lloc de l'acció, l 'amor, com he dit més amunt, d 'un pare, ceg i vell, per als seus fills, un dels quals té de sofr ir la venjança d 'un home sense cor ni consciència, que a j a b i p^r asse^siuar al pobre rel let amb el cop mor-tal dirigit al seu cómplice, el qual a-repent i t , havia descobert qui era l 'al tre fill qu'ell par ambició havia donat a uns pobres pidolaires; l 'amor matat per l 'odi d 'un mal home que acaba despenyat en el mi le ix bar-ranc en que gità al pobre fill per ell assessinat, que la ploma de l-autor descriu, dient que és «una ovella falsa, un llop de poblat, més crudel que els do mun-tanya, pe rqué aquests a lmenys no maten els seus companys si no pateixen de fam, í ell en canvi sem-pre pateix de sed, però de sed de sang».

L 'obra consta de tres actes, i, característica que cal remarcar , tots acaben de manera elevada i tràgica, de forma que molts escr iptors ja consagrats no poden assolir per més que pugnen pe r aconseguir-ho; aixís el segon acte acaba amb una rondal la que ve a ésser un retrat , un resúm del drama; rondal la d ' intensa im-pressió dramàtica que fineix amb un ver tader deva-sall de sentiment.

Amb motiu de l'éxit obt ingut pe r el nos t re jove col·laborador i bon amic Joan Brugusr , p lau-noi tes-timoniar-li la nostra més coral felicitació bo i desit-jant que l'éxit suara obtingut l*esperoni pe r a prosse-ííuir en el conreu de les lletres per les que tan bona disposició ve palesant.

E L TROVADOR DEL BOSC

er amor a la terra ANADA ALS STS. METJES = NOTES DE BLOCK

Hem sortit de Palamós a les qua t re d 'un matí diu-menger del mes d'Abril . Confosos els termes de les coses en les tenebres, sols les farors dels llums ena mostren l 'exisléncia dels caserius. L 'atmósfera té u n a tebior afa lagadora . Caminem a bon pas, disposats a p rovar la nostra resistència física. Passem per Calon-ge, tot en silenci, i per da r r e ra el Castell, vell i xacrós peró esbeU encara, baixem a la carretera coberta d ' ombriu a rb ra t que ii dóna una tonali tat basardosa.

Ni un bri d 'a i re fa t rontol lar les fulles. A b a n d a i b a n d a endevinem nuclis u rbans ; passem davan t del vell cementir, ple d 'una melangia exquisida, amb les taques reiallades, negre en l 'ombra, dels seus espo-nerosos xiprers; ara vorejem la valleta de Riufre t i una agradable frescor fereix al rostre; passem el mo-lí d 'en Casals i es distingeixen les negres clapes de pins; som a u n senderó, que per sobre la presa d*ai-g u a del molí anterior, t ravessa la r iera i ens porta" a un canií veínal, vers el mas Sala, que ovirera a la dreta amb una blancor deixatada en gris. Som ja a camí. Els comeniaris referents al nos t re gest donen motiu a una animada conversa, que a l ' a r r ibar a la costa va morint paulat inament i es canvia per fondos respi rs i exclamacions isolades. La pendent és for ta , i la carre tera revolta per la vessant, i en cada revolt hom observa un canvi en el paisat je i eo I 'espaí. De primer, els Iluminará de ia plana tinti l lejant v ivament com una mena de processó de fantasmes; un immens badiu, quin misteri pregon, fan més sensible les l lums blava i vermella del port i de la Llosa, amb son ful-g u r a r intermitent; els estels lluint vius com or b ru -nyit , en la negror de l 'espai.

Després )es llums perden vivor, «mpalideixen els estels, l 'horiízó cenyit s 'aixampla i s esfilagarça, l 'es-pai sembla vessir-se amb un vel de plata vella, «s re-tallen els termes de les crc s es veínes i en la p lana comencen a tenir relleu els a rb ra t s i ela conreus; i pe r fi, just quan hem donat els úliinis cops de coll més forts, al volt del mas Dalmau, quan negi es i soli taris ens desafien els tu rons culminants que perseguim, a la rat l la de la mar, ix el sol com una immensa cirera embolcallada amb randes de color morat , roig i t a -ronja i els núvol volanders es mouen ^mostrant, su-perbs, els seus fes toneja ts vermells i liles.

Encara els lluminars i els estels es resisteixen, ró la seva llum va esmortuint-se, es torna blanca i desapareix; en uns per la seva inutilitat, i en els aitres per quedar submergits en ia energia radiant de l'as-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

re-reí que pron colorilzacions àuries. jQuiua visió la dfi Palamós i la del seu troç de mar, com llac en repós, sota la llum del sol naixent! L'agrupació urbana, de Ions indefinits, és com una massa metàl·lica en quina s'Li destaquen els badius negres dels finestrals closos; la mar es mosira com una catifa en quina hi fan ca-pri 'iosos dibuixos, franjes inestables d'argent viu El troy de plana oviradora, sembla un prat immens de verdor gemada clapejat pel fullaije argentí de les oli-veres, que venen a fer bellíssimes clapes de molça blanca. Per tots cantons els serrats mostren la seva majestat i los crestes apareixen ribetejades amb llen-ques d'or; Puig Cargo', és com un immens coronell áuri, muntat sobre un pedestal de ferro vell.

Els ï r e s Turons, amb tota la serra de cá'n Alenyá, que ens amaguen la plana empordanesa, prenen un lo violaci, esfumat als cims, més fort en el fondal i els llunyans serrats de Tossa i de Montnegre es reta-llen ombrius en l'espai, d'un blau puríssim. Els con-reus dels sots, semblen immenses esmeragdes i de per tot, ens arriba una atracció admirativa. Mentres gau-dim de l'espectacle, el nostre pit té temps per a regu-laritzar la seva marxa i en anar avant, brollen dels iiosties llavis paraules descobridores de les belles emocions sentides. El camí ja ha deixat la vessant i ara va per la carena; a un cantó, paralnl a nosal tres (4 sot de cá'n Cases i la carena de Romanyá; de l'aii re, fondalades perpendiculars a la carena que van a mo-rir a la riera de La Ganga; llàstima, peró, que el bosc és desolat; doncs els arbres han caigut al cop de la destral o per l'acció de les flames destruoioies i la m u n t a n y a té una visió d'aridesa que cansa, i sols mo-les escampades d'un verd fosc, dibuixen a l'ocre dels terrenys. Passat mas Sa's, la visió boscana va can-viant paulatinament; els suros senyorejen, i brucs i arboços formen el bosc baix, a voltes impenetrable i per entre ells arribem a la collada dita la Creu d'en Sabater, en quin l'esguard torna a extendre's pels horitzons llunyans.

La collada és plena de conreus, i a la dreta, a un tirat de pedra, voltada d'herbei atapeït, la masia ano-menada cá'n Darna; a l'esquerra, una carretera ens duria a cá'n Sabater amagat rera el pujolfront (som als seus peus) l'alt cim de tota la serra a quina ha donat nom: el turó de La Gavarra. Fent parió al,goig espi-ritual, venen les demandes de nostre cos; un xic de descans i un xic de refrigeri i un xic de conversa ple-na de fines ironies. ¿On anirem? Als peus mateix de cá'n Darna, en el sot hi ha una font acollidora; a l'al-tra vessant, sota una alzina esponerosa, n'hi ha una altra: qualsevol d'elles ens donará regalat sojorn. No

m'entretinc en descriure el desori que porta la pre-paració de l'esmorzar, que és enllestit amb bon ape-tit, peró no puc ocultar que és un dels moments més intensament bells, car la colla torna a estar tota re-unida i els alegrois donen existencia a manifestacions sinceres. Prop d'ana hora de descans (vers les 9) i amunt altra vegada, i ens senbia que les dues hores que ens manquen de camí seran ben resistides. Tot-hom és valent.

ALBERT VILA

E 5 p urnes

No coincideixo moltes vegades amb el pensar de la majoria dels moríais.

Avui dia domina amb la dona el tipet, fi, esbelt, estilitzat.Hom se sent ple de joia d'ésser volgut per una grácil i blincadissa damisel·la.

Jo, en canvi, rendint tribut de vassallatje a la dona prima, voldria millor ésser-ne estimat per una gros-sa. . . . (dotze dotzenes)

IANSIÓS! * *

Després de la breu advertencia feta per la Direcció d'aquest setmanari, referent a la paternitat d'una poesia dedicada a una bellesa d'aquí, de la que n'es-t«m orgullosos, resulta ara qu'havent sigut descovert el PASTELL, de que la dita po«sia era fruit d'altre pen-sa que de la del rendit i desaprensiu firmant i dedi-cada a un altre ideal, queda doncs la nostra elogiada reina sense ei tribut que mereixia i aixó no pot pas ésser.

Censurem cora se mereix al inexpert galan, empró al ensemps compadim la seva manifesta impotencia de no poguer trobar en la seva inspiració lloances prou merescudes per a la nostra beutat.

Jo, amb tota la meva migrada fantasia vaig a res-tituir les flors de gentilesa que cercades en jardí es-trany varen depositar als teus peus.

Sento, peró, admirada amiga, qu'els mots sincers que fiuiexen ara de la meva rovellada i vulgar ploma, no tinguin tota la dolcesa d'un madrigal i no puguin arribar a tu embolcallats amb l'encís del suau ro-manticisme que fa sentir la teva clàssica bellesa-

Clàssica la teva bellesa i dolç el teu nom d'Esther que fa recordar a reines d» temps d'ensomni qu'im-mortalitzá als poetes delí segles d'or.

Jo t'admiro commós i davant del teu perfet i pálid

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

rostre, sembla prenen vida, unes vegades les pasiio-nals dones que plasma amb ses pintures Rubens i al-tres la piadosa i mística formosor de les verges de Murillo.

Jo i'admii o ubriagat i quan ha arribat fins a mi la suau carióla que porta el leu mirar; davant els leus uljs magnífics, amb negrors d'abisme, si poguessin mirar irats; empro ¡ai! sempre piadosos i acollidors, ells bé deixen endevinar, amb refulgencies d© nits serenes i caluroáes, tebieá i perfumades d'eatiu, la gioi'ia de poder conlempUr-los llarga estona muda-m«ur., somniant dasperi sospirat deliqui d 'amor i sen-liat dins del pit toia l 'ambrosia d'una estimació que neix i ha d(3 convertir la nostra vida en venturosa i irlonjfai. . .

¡Salut a tu ¡oh! musa meva, que de prosaic i vulgar m'has fel ara somniar aaib dolceses inconegudes en hii! . . . .

¡Salut! a tu nena encísera i acepta sens rencor aquesta humil ofrena meva d^admiracíó, orfe de poe-sia i que jo volia, temerari, fer arr ibar a tu amb dol-cesa cle madrigal en el que hi trobessis tot lo que jo hagués volgut cantar-te i que tu tan fondament m'ius-pires.

Tau suau com les cadencies d'un inspirat nocturn, qu 'apar copiar el res de l 'aigua que cau d 'un brolla-dor en un jardí d'ensomni, toc aromat de roses ufa-noses i gardenies immaculades i argentat per la pál. lida i melangiosa lluna, que sembla buscar resignada el seu aimant allunyat, per l'espai infinit. . .

* A Francament, quedem admirats de les idees que te-

nen els organitzadors de balls en temps de natural reí.raíment a l'objeote d 'atraure el màxim de públic.

El que feren diumenge passat al «Port>, liiolal: «ball del biombo» és quelcom meravellós.

Nosaltres.que havem corregut les cinc parts del món descobertes fins a la data i que además estem suscrits a «El Eco dels Embalats», per mor d'estar sempre al corrent de tot lo que fa referència al ball, confessem que lot el que fins ara sabíem no arriba ni de molt troç a tenir la força subjectiva del referit.

Coneixíem com a cosa gran els nomenats «La Fito-ra Magnética> i «La Cuskunie Rouge>, peró aquests són de difícil presentació i mai tan emotius.

Aquest del «Biomboí no; molt senzill, i en canvi, repeiim, quedàrem admirats; llàstima que nosaltres siguem tan exigents i no ens conformem amb poca cosa.

Renunciàrem a anar a estirar el ditet de les dami-sel·les deixant que ho fessin a son pler els jovincels

de primera volada. Un ditet, no! Nosaltres ja un xic més veterans i tots encar per

merèixer, amb gust haguéssim acceptat la ma de més de quatre preciositats si ens l 'haguessin ofe r ta . . . .

I per a «casarnos como Dios manda. F É L I X GRAU

o t i c i a r i La companyia de sarsuela dirigida per el Sr. Beut,

que amb tant d'èxit ve actuat en el Teatre Carmen, posá en escena, el dimarts darrer les aplaudides sar-sueles «Música Clásica», «La Viejecita» i «El Dúo de la Africana».

La representació fou força acurada i la nombrosa concurrència que emplenava el Teatre en sortí molt complaguda.

El diumenge passat al Centre R. Federal, tingué lloc un lluít ball de societat. Al Casino El Port, se'n celebrà un nomenat del «Biombo» que va atraure re-gular concurrència.

En la reunió de la Federació Catalana de Clubs de Futbol celebrada el dimarts darrer a Barcelona, s'a-cordà imposar una penyora de 100 pessetes, i a més a més el tancament del camp per quinze dies, sens perjudici d'altres derivacions a que pugui haver-hi lloc, al Palamós, S. C. pels incidents ocorreguts en el camp del mateix durant la celebració del part i t de campionat entre el nostre cercle i l'U. D. Girona.

Per dificultats en la confecció de «Costa Brava» sorgides a darrera hora, ens veiem obligat a suspen-dre la publicació del nostre periòdic per unes quan-tes setmanes, (les menys possibles) bo i confiant que en reaparèixer de belí nou serem rebuts pel públic palamosí amb la mateixa simpatia que fins ara ens ha vingut dispensant.

Per la nostra part procurarem fer-nos'en mereixe-dors augmentant-ne el text i millorant la presentació.

Mentrestant, a tots; suscriptors, anunciants i lectors el nostre més sincer agraïment.

Moviment del moll comercial durant la dar rera quinzena:

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

C o s t a B^í^va

Vapors eïtrangers: «Estrella», «Fagerstrand> <Hektor», noruegs; <Cervantes>, anglés, <Garibaldi no I> i «Arsa>, italians. Velers: <Giuseppe Codda> itsliá.

Vapors nacionals: «Cervera», «Cabo Carvoeiro» «Vilafranca». Velers: «Joven Papuito> (2 vegades) i <2.' Carmencita>.

Per a demá a la nit hi ha anunciat un espléndit ball de la «mitja postal» al Casino El Fort, que será aine-nitzat per la celebrada orquesirina «Eed Ribbons», de Palafrugell.

E a n e c e s s i t a i m a p r e n e n t

TIPOGRAFIA E M P O K I U M Baltimore, 36 P A L A M Ó S

AQUEST NÚMERO HA ESTAT REVISAT PER LA C E N S U R A GOVERNATIVA

) : • (

l \ % •

í l • • • • • • • •

i i »• • * i i • • « • • • • « é • • «

: t

Roval S y a l O p o r t B a r

B

. C e r v a n t a s , 3 8 i ^ o

e g u d e s d e m a r c a - 5 c r v c i

a c u r a t - L l o c ^^e r e u n i ó

í i c l s a i m a n t i i <3eL Is s p o r t s

f i n u í i ' i i i u 11 I

Fatxes Je^ Cautxiilina per ^

apriinai^ g.

Passeig Je Gracia, 127 ^ BARCELONA |

Represenlaní a Palamós: Psríüínepia | «LA FIORIDA.

S. Pla a Vi l lena Centre Genera l de Suscr ipc íons

V.nda i Miíscripció a tota mene pei-i icsi: I

r f n í ' f i nacionals i estrangeres^.

(Jorretponso U e l eíij principáis eJiloníi L Je Barcelona i AíadriL^.

oreria "LfiS h

ANTON! eÜELL

Tenyits i rentató Je tota classe de trajas i vestits 1

els jeut similars.

D als i altres sei-veis a les sis hores,

DESPATXOS: Sabaterieí V e l U j , 8 i ProgUi 01 - G I R O N J A

P a « c ¡ g C . í t e U r ; 9 - P A L A M Ó S T A L L E R S : Pc J rc t , 7 - G I R O N A

A

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

OoíTA BRAVA

^Entre las pe r l a s q u e h a c c n r e sa l t a r la h e r m o s u r a d e la mu je r , pocas ,

g e n e r a l m e n t e , s o n v e r d a d e r a s .

¿Cuál es la verdadera, la auténtica Galleta María?

U n a ga l le ta María , p a r a s e r b u e n a , só lo h a d e c o n t e n e r :

mantequilla ríquisima

harina de primera calidad

leche pura sin desnatar

azúcar refinado superior

Y s u tueste d e b e s e r p e r f e c t o

Es tos s o n los c o m p o n e n t e s d e l a Ga l l e t a M a r í a A R T I A C H ricamente . t o s t ada

P I D A VD. S I E M P R E GALLETA5

-de a>co-^oe/Szccionado-

m

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós