Any tercer - 11.a Epoca1- N. 75 Diftsab'* 4 d'Abril 1t25

usitela Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

15 cts. SETMANARI SOCIALISTA Micció: iuiriia, 14, pral. - BARCELONA••••••••••••••••••••••••••••••»•...ii

Les farolesConeixem de temps la tragèdia de les naus perdudes

en plena mar, no pas en els terribles temporals del sep-tentrió ni en els arboraments cidònics de les aigües anti-llanes. Coneixem la malenconia de les hores lentes sotaun cel de flames, sense un halé d'aire, amb una mar es-túpidament quieta, l'horitzó sempre aprop i sempre im-mòbil i la vida minimitzada i defallida pel sol dens i ab-solut. Cap remor, cap crit, cap cruixíment. Cap línia, capombra, cap color. Només l'incadescència de l'espai curullde noses invisibles que res no deixen veure. Només laidea d'estabilitat, de petrificado, de mort sense agonia.

Quan els vents alissis s'aturen, la mar, tropical és elpitjor de tots els inferns dantescos. La vida no és crudel,ni dura, ni heroica. La vida no és vida. La calma s'ajeudamunt les aigües i s'atura e\ rellotge del-temps i la sís-tole i la diàstole del cor. Distingiu el dia de la nit, per-què de nits no es tanquen les parpelles com de dies. Pe-rò l'embriagament de la llum no us deixa mai i el pes dela calor no us abandona. Sou com les veles lasses i elfustam inert. No dormiu ni vetlleu, no penseu ni sentiu,no teniu esma ni anhels.

Fent un esforç sobrehumà un company exclama:—Ja en tinc prou. Jo hem tiro a l'aigua.Ningú no li respon. Ningú no es commou. Ell tampoc

no es decideixTenim brúixola i timó, tenim nord i tenim guia. En el

gran ensopiment, una vaga consciència de les coses ensdiu que més aviat o més tard el moviment retornarà, queles ones ens gronxaran altra vegada, que les veles s'in-flaràn i nosaltres farem ruta vers un destí segur. Mancanomés la veu, aquella veu prodigiosa que ha de mante-nir desvetllades i alerta les nostres potències i les nostresfacultats i ens ha de repetir a cada eixida i posta de solels manaments de la llei inflexible de la nostra conscrip-ció en el gran exèrcit de l'avenir,

—Company, redressât. Les hores\mortes d'aquesta in-grata travessia tindran un sentit trascendental sí tu tensla voluntat de sobreposar-te a l'aclaparadora estagnadode l'ambient. Company, aixeca les parpelles i desafia lallum. Si res no pots fer, vetlla el són del teu company isotraga'l ben fort perquè la sang no se li enroqui. Com-pany, canta. Canta la cançó de la esperança. Quan l'airees mogui i la calitja s'escampi, veuràs el resplandor decent faroles. Elles cremen per tu i per mi i per tots nos-altres i darrera l'horitzó cenyit es pregunten l'una a l'al-tra si serà veritat que arribarem tots plegats, tots, els ma-teixos que en dies de^ moviment í de ventura pujàrem a lanau i férem ressonar'la coberta amb l'estrèpit joiós de lanostra joventut. Les hores quietes, les hores de calma,les hores incertes en les quals tot es confon, s'abrusa is'unifica, són aquelles en les quals els nostres cors hand'acostar-se, han de solidaritzar-se i han d« constituiruna fornai més ardenta que el sol dels espais i més llumi-nosa que els astres respondents.

Aquestes faroles que avui cremen i brillen darrera laespessa muralla de vapors asfixiants foren en altrestemps naus perdudes com la nostra en l'oceà del dolor.No recordeu aquella Finlàndia empedrada d'escoles iassedegada de cultura ofegada pel monstre del tzarismerus durant llargues dècades? No sabeu la història d'a-quella Txecoslovàquia organitzant .els seus sokols per ales lluites de la civilització? No sentiu encara l'esfereï-ment d'aquella Bèlgica alegre i industriosa quan la inva-sió militar va estampar en el seu cervell l'emprempta dela barbàrie? Aquella mateixa Bèlgica vibra en aquesteshores amb el frenesí de la lluita democràtica i civil i esprepara per a donar als socialistes una victòria esplen-dorosa.

A cada llar i a cada indret el Sodalisme ha fet el mi-racle. Eren ells, els companys nostres, els que es deien acau d'orella tot allò que no podien dir a viva veu i es co-municaven el goig de la esperança que constantment fluíade les aspreses del sacrifici. Eren ells els que feien elbloc compacte i oferien l'exemple de la fe immarcessibletriomfant sobre tota devastació, sobre tot ultratge. I sónells els que lluiten encara, els que no gaudeixen, malgratllur esforç i abnegació, el premi tantes vegades merescut.Però són ells els que han salvat els pobles llurs í els queamb els 'ulls maravellats per la visió d'una humanitatjusta i lliure posen encara abundants gotes de llur sangen la gran llàntia encesa, en l'alta farola rutilant que cre-ma dia i nit per a dir a les naus perdudes i solitàries:

—Serveu dret, companysl No defalliu! Salveu-vosl

Els nostres lectors no han <f estranyar que, aparent-ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat,deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hihan albiradores dificultats insuperables.

Altrament, l'ideari conegut de JUSTÍCIA SOCIAL ila dignitat civil dels que redactem aquesta fulla, donenla màxima eloqüència al nostre silenci.

HERRIOT. . .

*<>*.

o la lluita contra •! crâne

i ! •**..* ,.>,-% f

La nostra posició-¿jBtaH.üJ /U • • ' -

Una maniobra?kdrtój.nj.

lulfiple-El nostre estimat col·lega «El áoÍKiftf í' „_ m , ., __

nota inserida en l'edició del dia 2f dr^MçHfaélá estai itiulUpîtment reproduida i molt diversament comentada, dona la veu d'a-lerta davant les gestions que estan fent aquests dies determinades(o millor: indeterminades) personalitats de la política barceloninaper a constituir a Catalunya un ample bloc democràtic . . . .. . . , segons ha arribat a coneixement de l'orgue del socialis-me espanyol.

Vivint cap endins com vivim la política del nostre poble, la no-va ens ha sorprès de bò de bò: Fora del patullar a les palpentesd'una il·lustre personalitat, tan simpàtica com desorientada, delcamp dramàtic-republicà, i en aquest cas no es tracta de cap fet dedarrera hora, no tenini esment de que aquí es mogui ni una fulla.I d'això ens queixem precisament...

No cal dir, però, com coincidim amb «El Socialista» en el quees refereix a assenyalar l'únic camí digne i clar—sobretot clar—que correspon seguir als obrers de Catalunya: l'ingrés en el partitsocialista. I, en veritat, sembla que el nostre proletariat, després detants anys de desorientació, es comença a desvetllar: darreramentles fileres de l'«Unió Socialista» han rebut el valuós reforç de sig-nificades figures—de neta història- -del sindicalisme català.

En quant a donar des d'aquest moment vots en un sentit o al-tre, hipotecant l'avenir, ho trobem inoportú i precipitat, amb tot ireconèixer que una hipoteca pot constituir en algún cas «una bo-na operació». Si no fa gaires anys, per a assegurar unes actes, foupossible una coalició republicana-socialista, qui sab si l'assolimentd'un mínim de llibertat i de constitucionalisme europeu podria im-posar també ara algun petit sacrifici, encara que som els primersde reconèixer que les coses han canviat molt i que avui tot va comuna seda. Són qüestions que s'han de veure i palpar: Cal saberabans amb qui i per que s'han de pactar les coalicions i definiraleshores clarament les posicions de cada u.

Per la nostra part, podem assegurar als nostres íntegres com-panys, tan gelosos de la puresa dels ideals, que estarem a l'aguait,que no ens deixarem encibprnar així com així, i que mai de la vi-da sacrificarem la nostra dignitat per un plat de llenties, puix es-tem plenament capacitats de la nostra responsabilitat històrica.Ara, això si, ens guardarem com d'escaldar-nos de refusar per en-davant, sense com va ni com ve, el nostre ajut desinteressat a unatasca seriosament oposicionista que es podés evpendre, amb tot ino veure-ho'gaire possifek:

El tarannà dels nostres obrers és molt especial: no ho oblidinels companys. I «om 'qtt^.se'ls feto enganyat tantes voltes, són—amb raó—gent desconfiada. Llur malfiança arriba fins a tal punt,que si des d'ara nosaltres negàvem a oriorí la nostra col·laboracióa tota obrà seriosa de consolidació civil, foren capaços de creureque ho fèiem per a guanyar-nos la benevolència i la simpatia delDirectori, i, potser, potser, que tractàvem de pescar algún lloc enel Consell d'Estat.

. J^.*. *<$ y**1 *(*;•&•-

Edicions de JUSTICPAfi '-" '- *,

IT-Ì ¥i*V,Molt aviat^-oportunament anmtctattOPWVatá—esposarà a la venda el SEQON rJUAfÈÜO de !?s

Edicions de JUSTÍCIA SOCÎATPublicarà sencera la gran obra de /¿-CMtárJüs?"apareguda en diversos fulletons d'aqtíest 'bemtfo^maduri, traduïda pel company J, Roure i Torrent,

i"*»-*1 jfc^,

L'interès amb que han estat seguits els fulletons,augura un veritable èxit del segon número de les

Edicions de JUSTICIA SOCIALque formarà un fullet, elegantment enquadernat.Preguem als amics i corresponsals que facin tot

seguit le» comandes.Company! Propagueu T obra de H. G. WELLS

Aquest diontre de Atots!

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalLa pau i seguretat d'Europa

En la sessió del Consell de la Societat de les Nacions del dia13 de març, a proposta del Dr, Benes, ministre de Txecoslovàquia,va aprovar-se per unanimitat mantenir en l'ordre del dia de l'as-semblea que ha de celebrar-se pel mes de setembre la discussiódel Protocol per l'arranjament pacífic de les diferències internacio-nals mitjançant l'arbitratje. El ministre britànic, Chamberlain, quehavia fet el dia abans un formidable treball de demolició, va volarsense reserves manif étant que el govern britànic s'atenia als princi-piï de desarmament i arbitratje per tal de preservar la pau mundial.

Aparentment, doncs, va triomfar el punt de vista francès bri-llantment defensat per M. Briand. En realitat va donar-se temps <altemps en la confiança de que pel setembre serà definitivament dei-xat de banda sense provocar escenes dramàtiques.

Aquest resultat era descomptat des de que els socialistes varendeixar el poder a la Gran Bretanya. No en té exclussivament laculpa el gabinet conservador, car ens consta que alguns dels seusministres han sigut constants defensors del Protocol. Hi han moltsfactors que un govern conservador no podia omitir: els més im-portants, l'oposició de significats agents de l'Imperi britànic i lasevera crítica que va merèixer als elements armats. El Govern so-cialista hauria escoltat a tothom i hauria romàs fidel als seusprincipis doctrinals. El Govern conservador ha hagut de fer seval'opinió dels detractors d'aquest instrument de pau i seguretatuniversals.

Els governs dels dominions britànics, particularments els go-verns federals del Canadà i l'Austràlia, són conservadors í nacio-nalistes i rebutjen el Protocol perquè contraria certs objectiusparticulars de llur respectiu país. No és necessari argumentarsobre la necessitat de tenir-los contents. Els tècnics militars se-nyalen el perill de un requeriment de la Lliga de les Nacions a laflota britànica de que operi en àries distintes i disperses sense ¡adeguda preparació i sense plans meditats prèviament; de les ven-tatjes militars que dona a un agressor poc escrupulós que vulgiiiaprofitar-se de l'organització pacífica de les nacions lleals i de latendència marcada en el Protocol a limitar els drets del comand-ment nacional, dels govern i fins dels parlament sobre llurs propisexèrcits, omitint, de més, la fixació d'aquests drets en les conjun-cions temporals o permanents de les forces destinades a operar encassos d'emergència.

No hi ha cap novetat en aquestes causes ni en aquests argu-ments que s'esgrimeixen contra el Protocol. Gran Bretanya, sen .el'Imperi, en fóra partidària perquè en tindria necessitat. Ambl'Imperi, li representa un destorb. Però amb Protocol o sense,Gran Bretanya està subjecte al Pacte de la Lliga de les Nacions,l'article 10 del qual diu que tots els estats signats es comprometi-un defensar l'integritat i independència de tots i cada un dels mem-bres contra tota agressió exterior i, en cas d'agressió o de penlld'agressió, el Consell disposarà la forma com aquesta obligat »ha d'ésser cumplerta. Segons l'article 16, sempre que un membr-,de la Llliga es negui a sometre les diferències a arbitratje o deci.su>judicial, els altres membres venen oblidats a rompre llurs relacionsamb l'infractor i són previstes sancions més punitives quan esta-bleix que el Consell recomanarà als governs interessats—cal supo-sar encara que no siguin membres de la Lliga—quina quantitat > : . . -forces armades hauran d'aportar per tal d'aplicar la deguda sanció.

El Protocol és doncs el complement de tots aquests pacte,s iprevisions. Si s'han sofert omissions í llacunes, encar és temps •',<•millorar-lo i perfeccionar-lo. Però el Govern britànic i els de K scolònies veuen el perill d'anar més enllà en aquest ordre de com-promisos i veuen, encare que remot, el perill de un desplaçamentde l'Imperi i de una minva segura de llur poder hegemònic. P ;•això hem de repetir uua vegada més que ni la Societat de les N.cion ni el Protocol de Ginebra, malgrat llur insuficiència i timifksa, no són eines pròpies per a ésser manejades per governs naciunalistes i imperialistes. Es cosa del Socialisme i, encara que avegades sembli el contrari, no hi ha res tan impossible com conbinar principis bàsicament oposats.

Apart d'altres coses d'ordre secundari tractades en la reuniódel Consell—evacuació del Sarre per les tropes franceses, litigientre Polònia i Dantzig i Protocol per l'intercanvi de mineriesentre Grècia i Bulgària de 29 de setembre de 1924, el qual l'Assem-blea Nacional de Grècia es va negar a ratificar—no pot dir-se quela resposta d'Alemanya sobre la seva petició d'ingrés a la Società:de les Nacions s'aparti del camí de la pau i de la seguretat d'Enropa que tothom té interès en garantir. Es contesta a Alemany,ique tots «1$ membres del Consell, llevat de un, estan conformes enque entrila la Lliga i formi part del Consell i que els seus escrupols sobre, l'abast de l'article 16 del Pacte queden resolts des del

• moment que tindrà veu i vot en el Consell i drets iguals a tots elsmembres en tptes les deliberacions. Se li diu que el Consell no poiadmetre cap mena de reserves, sobre aquest punt que farien impos-sible'1a H*al associació i establiricn privilegis odiosos i s'acabainvitant-la a decicir-se a ingresàar a la Lliga i «a representar enl'organització de la pau el paper que correspon a la seva capacitati categoria».

Així, doncs, malgrat esquivar el Protocol, Gran Bretanya cautana vegada més en l'essència dels seus principis.Afirmant la invio-labilitat de l'article 16 del Pacte, proclama una vegada més la neces-sitat del Protocol. Fóra de la Lliga, Gran Bretanya cerca renovar letpolítica de tractats i d'agrupaments de potències i dóna cada di-imés calor a l'oferta d'Alemanya que tan desplau a Polònia i tanpoca il·lusió fa a França. Un pacte <!e garantia incloent a Alemanya i la Celebració de la Conferència de desarmament que projeciel President dels Estats Units fac i l i ta r ien l'arrec.onament del Protocol de Ginebra i permetrien al Govern conservador britàniecomplir els seus fins quedant bé amb tothom, sobretot amb Franc.a la qual no desitja pas contrariar. Entretant el Govern francès'orienta i Herriot diu que no s'ha de rebutjar cap hipotessi quporti de tort o de través la seva adorada trilogia: arbitratje, segu-retat, desarmament.

No es pot cloure el resum de la reunió darrera del Consell eila Societat de les Nacions sense fer notar que el representant d'itàlia va adherir-se al punt de vista britànic manifestat per Ch.-snberlain sobre el cèlebre Protocol. Itàlia havia signat el Protocoiquan Gran Bretanya no l'accepta s'adona de que no serveix. Itai;ens té acostumats a extranyeses com aquesta, però des de qu«'feroce romano porta la nau de l'est i f sembla que aquesta prop.'sió es converteix en pràtica. A Mussolini li deu semblar una af ímació del caràcter que no es pot deixar perdre.

M. Serra i Moret

l U S T I C I A S O C I A L 9t|it UM* »M

DE LA CLASSE MITJA

Els MetgesVull poiar la cullerada al plet que

sobro la classe mitja va iniciar enCot de Reddis i que els amics Ràfols iRicart ham contestat amb dos Interes-sants articles.

Perla. «Unió Socialista da Catalu-nya» tard o d'iiora serà un motiuprincipal d'acció aquesta classo mitjanostra, cada dia més pobra, més pro-letaritzada i en molts cassos improletariteada—com la de tot arreu.

En mig dol camí, entre el potentati la pobriïsalla, la classe mitja aspira-va sempre a esdevenir d'aquells. Elsanhel« dels de baix mortificaven elsseus díllris de grandesa i decantavasempre el seu esforç a ajudar al rè-gim burgès en la seva lluita aferris-sada eontra l'allau proletària. De diaon dia, però, va esdevenint ella unproletari més; la indústria com el co-morç s'americanitza i és, més 1 més,un clos tancat on són molt pocs oiscridats i molts menys els escullits.

La democràcia burgesa, que fra laseva creació política 1 social, ha do-nat tot el quo podia donar. Tot intentde reiiucitar-la en la seva antigapoixança fallarà. La seva darreraaventura, feta de retalls mal cosits,el feixisme italià, s'ha esmunyit totseguit 'de les seves mans, i tota la se-va actuació s'ha vist que no era resmés quo un mercenarismo posat asou dels plutócratas.

I avui la mesocràcia no té altra sor-tida que el servilisme a sou, amb to-tes les seves misèries morals, o la re-volta. O criats o »evolucionaria, vet-aqní el dilema de la classe mitja. Nosols d'aqu«lla que no és res més quepur treballador sense contar amb al-tres mitjans que ois que li proporcio-na oi seu treball, sinó també aquellaaltra que compta en migrats bens,el petit rendlsta, propietari, comer-ciant o industrial. I també aquellsaltrei a qui el seu treball els proporclona uà més gros benefici i es crienamb dret a pretendre un grau supe-rior en la gerarquia social; em refe-reixo a les anomenades professionslliberals.

De lus professions lliberals vull iss-cullir la meva, la de metge, per ¡i es-tudiar el seu esdevenidor i- marcar-liel seu camí. El metge, com totcí lesprofession« lliberals, com tota la clas-se ïnttj", no té altra sortida per a rei-

'•' vindicar Ja seva ^condició social, àd-huc per a defensar el respecta greràr-quic de la seva professió, que l'esta-bliment del socialisme. Es a dir; l'or-ganització social a base del Treball;

; la organització dels pobles 1 de lesnacions a base de la producció i palproductor directe; (la riquesa pels quila produeixin) bandejant als paràsitsó reduint-los a la condició que ois co-rrespon: desforres que tenen de viu-re d« la pietat 1 l'intervenció de lesquals en la direcció del món té d'és-ser por complert anul·lada. Tota l'in-revès del qne passa ara.

La eondicló de treballador lliureque gaudia el metge, marxa cap a

1 la seva desaparició. Aquí, potser,amb no tanta violència com en altresllocs, però ja vindrà. Cal veure lesnxclamacions dels professors que s'o-cupen de les mineria* cada jorn mésgnnsei dels metga.» d'altres països,d« la seva prolotaritzacló cada diame* evident. Mutualitat», compa-nyies de segurs per accidents de tre-

ball, l'Estat i el Municipi amb la Be-neficència í Caixes de previsió sóaintermediaris quo s'interposen entrooi client i el motge transformant aaquest en un assalariat i en un ex-plotat. Demés, la carrera s'ha popu-laritzat, la curso», com totes les ca-rreres, una joventut, l'immensa ma-joria de niçaga humil, fills de treba-lladors ben remunerats, de botiguerspobres; molts d'ells fent esforços he-roics per a acabar-la, tenint que treba-llar pera ajudar-se. Aquesta joventut,més nombrosa cada dia, es veu ambla precisió de guanyar-se la vida totsftguit rel) el títol, fent una compe-tència ruinosa als demés professors,acceptant sous miserables d'aquestescompanyies sanitàries, cercant unnom en la gratuïtat delí seus serveiso rebaixant el preu de la consult»;emprant tots els mitjans, àdhuc elsmés difícils, àdhuc els més vils.

Uns homes coratjosos, des de fa,uns quants anys, crearen el Sindicat—es crearen, »llavors, associacions isindicats de classe mitja arreu de Ca-talunya. L'èxit del Sindicat de Met-ges fou Immediat, ingressaren en ellgairebé tots els metges, uns quantsrefractaris i uns quants tarata ques'hi negaren no volen dir rec. Unesvictòries econòmiques demostrarena tots els companys qne el Sindicatera una força; qne era la única forçaamb que el metge podria defensar se.

Però el Sindicat no ha pogut ni po-drà evitar l'inevitable. El Slndlrat noha destruït los Companyies d'acci-dents d» truball, ni les mutualitats,ni ha ordenat ni ha Influii en ( orde-nar la Beneficència. El Sindicat par-lamentarà, pactarà amb les col·lecti-vitats, però no podrà destruir-les per\què com ell són filles del temps i eltemps marxa cap al col-'ectivlsme.No polrà opos»r-hi cap resistència,perquè no està a la mà dels metges,ni de tota la classe mitja en pes, do-,tenir que el món arrenqui de l'individuu l'iniciativa de producció i dis-tribució de la riquesa i l'entregui al'Estat o sustituís, en benefici de tot«0 l'entregui als trusts a benefici d'unsquants aventurers sortosop. Ei mónj a és massa ric i es qüestió de posarordre a aquesta riquesa í l'individua-lisme burgès és el desordre i l'anar-quia.

El metge no té altre remei que elSindicat per a tractar i pactar amb lesaltres col·lectivitats que avui s'inter-posen entre ell 1 el client. I no té al-tre remei qu* enfortir apuest sindicatportant hi, no solament la seva adhe-sió 1 quota, sinó també la seva devo-ció, tot el seu esforç i entusiïsme pera fer-ne una força que pugui fer-sevaldré davant de les altres forces col-lectives. I per a donar-hi aquesta de-voció, aquest esforç, aquest entusias-me, té de sentir-se metge per damuntde tot altre quefer on pugui intervin-dre socialment i econòmicament. Téd'entendre la seva carrera no sols comun mitjà de guanyar-se la vida, ambmés o menys eficàcia, sinó com unafunció social, com una col·laboraciófeconda a l'obra col·lectiva. Té doveure aquesta funció com « Treball.1 quan vegi la seva carrer* co« a Tre-ball té de recabar per (al Treball lamés alta prerrogativa social, la d'úni-e» font de riquesa 1 únic creador decivilització.

De fet serà allavors socialista, carentès Pexéreiei de la Modipina eom «iTreball i entès el Treball CÜTÍI a ere»-dór (l'una cultura i d'una moral, téde pugnaf por a qne el Treball s'on-.oarregnl de la direcció social I recia-mir per ell, com a tècnic, cotu a •* -pert, la regència de tot el Que 'foci re-,ferèncla a Higiene a Sanitat humnna.Sols el Socisfisme dona al Treball lasuperioritat goràrqulea a que té drot.Sols en el Socialisme integral, i eom aadversari del capitalism», pot trobarel metge la se\ a Cuntió social enaltidai apreciada amb justesa. Sols en el seuestabliment trobarà el metge i la Me-dicina, ampla confiança i camp obertper a ésser un benefici pels homes.

• I no s'espanti el company poruc lconservar d'esderenir un revoluciona-ri en mans dol «indicat i del «lúdica*liame. Pansí que si l'abandona i no técases per a escanyar al llogater, i noté .terres ni.fàbriques per a explotar altreballador, tindrà de raurc.'al socialis-me per desesperació, empès per lamisèria, sentint sé més vexat i explo-tats cada dia. I si. t* torre«,* 1 si té fil-briques, pensi que el» llogaters, queels pagesos, que els obrers es prepa-ren cada dia per .a donar-li la batajlaique no e* deixaran escanyar nt explo-tar gaire temps.

(Q,,8l socjajisroe; amb la bajwfor^jiuf.perbament desplegada del Treball oal socialisme per h fam i la misèria encerera de la seva promesa de justícia.No té altra sortida.

**DESPRÈS DE LA CONFE-

RENCIA'«/ '> ")f f f

Lirio emuliertLargo Caballero, conseller d'Estat;

dl« la gent. Lsrgo Caballero consoljerd'Estat, es repeteix en oli memsobrers i en els no obrer«. Is un tòpic,entre els tòpic» de les converses d'à-"quest temps de confusió i de crisi. Esuna paradoxa entre les paradoxesque es diuen i que es conten. Lar-go Caballero, conseller d'Estat; Jo he•entlt nqueites paraules amb to d'in-dignació, amb to d'acusació, amb tod'indlferèniíl», amb to de conformitat"i amb tots els tons, menys amb tod'entusiasme. La gent més adicta hins ce, ep t» com un fet consumat i perdisciplina mésqun per convenciment.

L'actitud de Largo Caballero, re-guin de moltes altres actituds 1 cou,laboraeions més 6 menys ambigües^s'ha ha gru t de recolzar amb masiaraons, amb masses acords i amb mas-sei reglamenti, perquè desperti unestusiasme franc Í decidit.

L'argument màxim és el de la pocabeligerancia que el vell règim donavaals socialistes. L'trgumemt màxim ósdoncs un argument negatiu. I »í percontracop, volem treure'n una »fir-mado, aquesta afirmació lerà, deprivilegi 1 d'excluslvlime iocial a fa-vor Seu. En aquesta »iugular actitudoli sentiments lliberal! 1 démocrate!dels company! socialistes espanyolsno ei veuen enlloc.

Aquesta actitud mirada dei de ladirecció de «El Debaté» o de l'«A BC> ha do fer un gran efecte. Ui un coppolític admirablement reeixit. No fapas gaires mesos que el mateix «A BC> demanarà que ei deixéi el paílliure als obrers per arribar fins alGovern. Eli òxiti de Largo Caballeroen el Consell d'Eitat són por encorat-jar PcA. B C».

Dos d'aquí on ioni noialtres fa tot

un altre efecte. Nosaltres vèiem quoell socialiltes espanyols entre obata-çlei i tempeste«, més a poc a pofe omés. do^preiäa fuieu via portimi ui.aorientació »ogura. Üospré* Ueui vistqu« iot» l'ameuaça d'un nou contro-tempi han perdut la paciència, hanllençat la brúixola i han donat un copa l'etzar. S'han cansat d'asporar, en elmoment millor.

L'entrada de Largo Caballero alConsell d'Eitat hn estat un error po-lític. L» réseent conferència a la Casadel Poble explicant la sova gestió en jaquell organisme ena ho confirma. Si jles clrcuin tan cies no l'hi opoiesinintentaria un anàlisi d'aquesta gestió,el résultat de lu qual no crec pas quetingui res que veure amb l'iudiscuti-

"blobonafè i capacitat del consellerobrer,, :

- • ; . ; • •'

! Una' vegaaa ha dit que el socialismeespanyol era actualment víctima d'uneríor polític que el potava en una si-tuació amb la qual nosaltres no podíemtransigir ui poc ni molt; caldrà tambéqpe digui que en el socialisme espa-nyol no tpt és equivocat i censurable.Efectivament el »ocialisme espanyolté una història de lluita abnegada 1d'esforç intel·ligent. E* únicamentper aquesta història, que contrastaamb l'actual hora de depressió, quinosaltres, desenganyats Í tot, podem«errar un caliu d« cordialitat peraquells companys.

I el dia de demà; qui sab encara!l'erjter^ffòr e»nuenar. L'Humanitat

v n'Ò é» pas Un*perf< cta que tinguem dodefugir el contacte dels homes que sis'han equivocat saben també rectifi-car. Com a socialistes no podem pasofiiíear-nos !pér cap xovinisme malentès ni jugar-nos en una. sola cartaela recurro» du la nostra acció presenti deia nostra acció futura. A algú pot-ser no li .semblarà bé aquest contacte.L'Instint sovint ens porta a repu.diar.allò quu no té amb nosaltres unacoincidència completa. Però cal te-nir prosent que els impulsos dol nos-tre temperament no ens senyalen paípeinpro el bou carni. Sinó eus volemcondemnar a l'iusolament i a l'i u fe-cunditat, oal que aprenguem de con-viure. I conviure vol dir acceptar iconsolar-nos amb una mínima b» sede llealtat,de bona fe i de comprensió.

Qui sap, si aigua dia el socialismeespanyol repondrá encara la seva his-tòria, per nosaltres, interrompuda, iels seus homes tornaran a sentir lapassió ardent d'aquelles hores memo-rables de l'aoy 1917. Pensem que alla-vors i no ara eia socialistes estavenen el sou lloc. Quan es recordaven delpoble i li eren fidels complien el seudeure, no quan la veneració del poble,l'han substituït pels interessos pro-blemàtics del partit, o pot ter tan solsdel comitè, i han hagut de cercar cuel* reglaments les supremes raons dela ?eva conducta.

Eipcrem doncs que vinguin uníaltres tempi De moment qualiovolfebleia nostra representaria una clau-dicació.

Cal que ena abstinguem i que ensreservem per totea les raons que hedit i per amor propi.

Marins Vidal

Afavorint l'impramta

d« JUSTICIA] SOCIAL

ajudau el nofttre »(ri-

manali.

LA FINESTRAO B E R T A

URBANITZACIÓEl públic barceloní comença

9 interessar-se vivament per lesqüestions urbanes: la progecta-da plaça darret a la catedral,l'endegament subterrani del ca-rer de Bulmes, la retorma de laplaça de Catalunya. Es pot dirque mai el nostre poble s'-htviainteressat pels afers municipalstant com ara que no hi intervéper res.

Sovint ens havíem piangili del'allunyament en que f opiniópública es mantenia de tot elque feia referència al governa'ment general o local del país.L» tàctica política darreramentdesplegada, consagrant de dretaquest apartament, semblavaque havia d'ésser funesta. I, noobstant, és el procediment queh* conseguii desfertar un inte-rès més viu al voltant de totesles qüestions públiques. La a~tracció de tòta cosa prohibidaés tan enorme, que, de tota mi'da de rigor cal esperar-ne sem-pre satisfactoris, resultats encontra. L'acfitut d'aquest alcal-de de Rota, pels voltants de Ca-diz, que abans d'acceptar el no-menament que li atorgaven elsregidors governatius ha volgutconsultar al poble reunit en As-semblea, amb el seu prematurenterniment democràtic, podiater abortar, a mit ja gestació, elsbeneficiosos efectes d'una polí-tica ben orientada.

Aquest interès desvetllat perla prohibició—espècie de «ileiseca» en l'ordre politic—es re-flexa en el nostre món local, perla curiositat urbanista de quehavem fet esment en començar.De ¡es obres urbanes en curs, lareforma de la plaça de Catalu-nya és la que excita en majorgrau, actualment, aquesta cu-riositat, i com que ningú no sabel que s'h/ ha de fer, tothom escreu obligat a dir-hi la seva: quihi faria un monument, qui unafontana, qui una glorieta.

Creiem nosaltres que el cen-tre monumental que presideixil'urbanització de la plaça deCatalunya, ha d'estar <racordamb la naturalesa particular del'indret. Entre els diferents ti-pus de placa—segons que llur a-tenció preferent estigui consa-grada a canalitzar la circulació,a constituir una zona de repòsen mitg del tràfec urbà, * ferlluir els edificis que T envolten,etc.—sembla que s'ha convingutque la de Catalunya és una pla-ca essencialment de circulació;llur fi primordial és, doncs, unfi utilitari: canalitzar rers cadauna de les vies que hi confluei-xen, els iiversos corrents detrànsit rodat.

Tenint en compte el caràcterutilitari de la plaça, la construc-ció del seu centre deuria »dap-tar-se a aquest caràcter.

Airct

ditti meio li pamIN li IHM

LLETRES AL DIRECTOR.

De GironaMolt cm plau poguer donar

des d'aquestes volgudes pàginesuna nova que crec que és d'im-portància.

Uns quants entusiastes com-panys treballen fa alguns diesper a poder constituir en aques-ta ciutat un «Centre de Depen-dents del Comerç i de l'Indús-tria», mancant-los solament l'a-provació del reglament per laautoritat.

Aquest «Centre» estarà adhe-rit ? la «Federació de Depen-dents de Catalunya».

Puc avanç«r que, pels com-panys que s'han proposat lafundació d'aquest «Centre», noserà com els que per dissort dela dependència gironina hi hanhagut en aquesta ciutat, sinóque serà com deu ésser un Cen-tre de Dependents, tal com elsde Barcelona, LleHa, Tartassa,etc. amb una dignitat civil i unesperit socialista.

Probablement a l'arribar aveure la llum aquesta nova lacració del Centre, serà ja un fet.

De debò ho celebraríem.V. I. C.

Girona, Març.

De Lleldn estantEn altra ocasió ja vaig dir la

sort que havia tingut la Lleidatreballadora, ea que el «Centrede Dependents del Comerç i del'Indústria» fos digit per homesd'esperit ample i de criteri for-mat en les reivindicacions delproletariat.

Aquell acoplament d'elementsobrers va formant-se i el fet delcasal obrer (el Centre) va acom-plint-se. Per ara tenim establertsel Sindicat del ram de la fusta,i es van engruixint les llistes desocis dels barbers i cambrersfins ara disgregats i en compler-ta desmoralització.

Per a portar a cap aquest en-grandiment col·lectiu es necessi-ta tenir temperament organitza-dor i voluntat i pensament poli-tic, ja que la massa obrera de lanostra ciutat té una tendènciamanifesta al aburgesament ireaccionarisme. •__

Quan pugui portar-se la pro-paganda a tremp fogós, jo tincgrans confiances (àdhuc a des-grat de les males condicions ex-posades) en fer via ampla i se-gura pels camins de dignitat illibertat, car el nostre, com totsels altres pobles van sentint elcansameat i la mentida caricatu-resca de l'actual estat social.

Lleida va sempre darrera enels moviments, i quan arrival'aire resurreccionador fins anosaltres, si veiem que es forti-ficador i dona força als esperitsli obrim les portes amb genero-sitat, i el respirem a ple pulmó.Encara que tinguem les caracté-ristiques i els defectes dels es-taments agricoli!, també íenimles seves virtuts i el flaire de lanostra horta embauma l'espai isentim lo bell de la vida i la {mesia del viure. I així anirem dedret al conqueriment del bellideal, ardits i ferms i amb l'es-perit d'infants.

I. F.

Ecos i comentarisL» premsa obrer«

Kxtrriiom d'un article de J. Peirópiihlicat a «Solidaridad proletaria».

tSscriiimoi etíat lineas en la nncheilçl 10 dt marmo, y lu fecha y el (.«<«i-1 nos recuerdan ioda la grandeza d tl/nrado amigo Salvador Segni, cny<irrocación nos pretenta su figura re-fi'jnada ante la propia sangre provo-cada por ¡as balas mercenárias; pernreflejada en í« rostro una expresiónile dolor, tal vez de desprecio o decompasión, por las injurias, calum-nias y ruines infamias de que en vidafuera objelo de los que aun hoy consti-tuyen la caricatura del anarquismobarcelonés, la ola de cieno...—Yque»e nos perdone estt ¡/rito de condena-ción, porque él es el modesto tributorendido a la memoria del mártir, delinsustiíitído, del honrado camarada.

Y agregamos por nvestra parle:que no selo queremos emanciparlo delus viejos prfj'/'icios y resabios pe-fjui-ho-burgueses, sino de los labreros-»yue jamás trabajan, del sufrimientodií Juntas y Comités irregulares y sintioción de iim responsabilidades, detudas las inmor'alidadas éticas y ma-í<"i iaies y de esos sorprendentes predo-minios de elementos intrusos e indo-

cumentados de ignorada procedenti»,fuente de donde manan lot confiden-tes y agentes provocador e».*

Páranlo« 4o Pért* folta

D un artifile del distingit escriptorcomunista aparegut va «Lucha1 So-cial» itiíprim el següent paràgraf:

«Za Comuna parisiense /v4 el en-•sueño generoso de una legión heroica.O, más bien, el parto doloroso y san-griento—como iodos lot partos—dtuna clase llamada a lot más glorioso»deslinos. Porque ella, artífice de lotgrandes materiales de la vida, tenia4>ie dar al mundo esas otrasgrandezatincomparables que se llaman igualdadde todos los hombres en el disfrute delos bienes del Trabajo y de la Natu-raleza, y reconciliación, de todos lospueblos y razas en el vecho de unasola y magnifica patria universal.Pero, para que llegara la edad de oro,tenían que pasar los corceles deltiempo sobre muchos diez y ochos demarzo. »

Capacitarlo obrera

El nostre company Josep Jové diuel següent en un article que signa a«Lucha Social».

<Si laclMf trabajador* inspira a idirigir y administrar la producción ,\deshojándola dt la eaplotaetón ttptttt- " 1litt«,. Debe, emte tojo, prmottp***••«por adquiri* igt co+oeimti*t»t¿ téc*4-feos indispensables para reemplazareon ¿¡eito a la burguesia eç l* Air**'dòn-y administració» df la produc-ción y del cambio, et decir, de la ai-recçión de teda tepida sociali tecno-mica. Nú sería, f «title creer en laeficacia dt la Cooperativa dt produc-tion, si al crearse «"sta, -no tuvierantnt dirigentes Htn pré-fadas tus con-diciones de capacidad técnica y frac*tie».

Por eso o/irMtmot gtu el tallercolerti*», Ik cooperativa, te prsdvc-eión, no 'es, no pinède ttr otra eos«, gutla, resultante de un dominio completode la tècnica*.

L'Kufonl Xanimar-Després d'un grapat de mesos de

silenci, el nostre admirat i car amic—a pocs dels nostre» amici els és tanescaient aquest darrer adjectiu—s'hadespenjat suara a les planes de «LaPublicitat» amb un saborós article, comtots ela seus, tractant de les elec-cions presidencials alemanyes.

El cronista, potser amb raó, titlla atots els dirigenti del socialismo euro-pea de «caps do e^rabaça» 1 fa un elo-gi desfermat del candidat republicà,

l'ex canciller Marx. Tots els qui comnosaltres, tenen pel vell amic unaeutoruida simpatia hauran llegit•Cuestes ratlles amb viva satisfacció,

,4 rújtim^^eipres defer-ne de verdeai madurei, en Xammar comença a o •rientar-»e com cal) Prou somniar trui-tes i tocar campanes; funcionari alministeri de negociï estrangers, permal nom «Auswärtiger Amt», en

«Xammar deve un home reposat: unsouants articles com aquest i s'obrlràcamí aviat.

ObrorlimoBIntre l'obrerisme de la capitai de

Espanya 1 do Barcelona i han diferèn-cies esencial».

No direm pas on són les virtuts,puix que a les dues bandes reconei-ven qualitats t defectes; ens limitema constatar un fet ben palea. Si lesproves manquessin, —que no'n man-quen—ni hauria prou amb citar un

, ets: la conferència donada darrera-ment a la «Casa del Pueblo» do Ma-drid pel general Marvá—veritable glòria de l'enginyeria espanyola—trac-tant de «El barco submarino», un delsmeß temiblei instruments de guerra.A les nostres organitzacions obreresno »e eli hauria acudit mai l'organit-zació d'un acte semblant, i menys enelf dies que corren ara. Cal dir peròque els obrers que assistiren a la Ili-

ce do Pii-lustra general hi aprengue-ren, coses tan substancioses com a-questa: «que si l'Estat hagués ajudata l'Isaac Peral avui Cuba fort encaraespanyola».

Eli aoitroifoiziirtoo

La malaltia de Mussolini semblaque pot accentuar fortament la crisidel feixisme.

Internacionalment, el feixisme ita-Uà ja no comptai Entre nosaltres sehauria do sentir com un cadavre i noobitant encara de-tant en tant respi-ra amb un blelx enyoradiç per la bo-ca d'algun intel·lectual neula.

Entre nosaltrei hi han molts Intel-lectuals que iemblen que volin; tal-ment com els angelets de litografiapopular. No mos tenen cap iàles.Comque no poden tocar de peus a terrano. saben el pa que hi donen.

Ells sempre volant volant de l'ate-neu a Sant Gervasi i de Sant Gerrula l'ateneu. N'hi h . alguns que quanobren la boca engeguen cançonetes iepigrames, altres que engeguen hai-kits. No és cap eufemlime.

Els que mèi ens agraden són elsque canten himnes bèl·lics. Són unadelícia quan veuen que en un poblehi ha un aiguat i la gent ei nega.ellshi porten el aeu conçol. Ulls gosen da-

rant l'home que té l'aigua que li arri-ba fins al coll, nò pas de sugerir-liuna manor* de salvar-se »ino de con-tar-li grandeses, somnis daurats, tonuní angelets amb cultura i ideali im-perialistes 1 feixistes, gent morigera-da 1 divertida, deiprés do tot. Ani-mes dolce» i blaves.

El »enyor Foix de Sarrià—amb per-míi del Doctor Turoll—tenia ideeid'aquesta mena. Però dei do quo vanenviar-li una ampolleta d'oli de rielva resoldre canviar d'aflcló. An eidedica a l'aviació amb motor. Un mo-tor purament literari, de moment

Correloglonari seu és el 'senyorCarbonell. Un admirador fervent, iincondicional del »enyor Farinacci,lloctinent de Mussolini, home de fei-nes delicades, mostreen una monade política expeditiva que Internacio-nalment 11 ha valgut un tufet de car-nicer que Deu n'hi do.

Llàstima que el senyor Farinacci,desconegui l'oxiïtènoia d'on devotteu tan important com és el senyorCarbonell. 81 ie n'onterés s'emocio-naria.

«La Veu de Catalunya» que acabad'enriquir la seva eiplèndida redac-ció amb un element do tanta vàluacom el senyor Carbonell eita d'enho-rabona. ^/

4 d Abril teieaft I U ST I ei A S . O C I A L

Comentaris a un articlen

La qüestió plantejada pelDr. Cardó, en La Paraula Cris-tiana», demana un examen mésprofond del que jo feia en elmeu anterior article. Es cert queel Dr. Cardó no hi anà pastampoc a aquest fons, sinó quees limità a exposar simplementla doctrina tomista amb senzillscomentares i, en quan a la de-mostració de l'absurditat delComunisme, enumerà les raons,no entretenint-se tampoc a glo-sar-les, i prou. Perquè aquellesraons siguin evidents? No, cer-tament, car no ho són pas. Ca-lia, doncs, demostrar-les. Tant-se-val; malgrat això, veuremcom aquelles raons no podenprobar res contra el Comu-nisme.

No cregui hom, però, que fa-ci això, perquè cregui que aque-lla doctrina tomista necessitid'un gran esforç per a ésser re-butjada. Hom pot veure que ambel m«u anterior article n'hi haviaprou. Ho faig, perquè sobreaquelles raons-— «La manca d'es-tímul per les coses comunes, laprevisió de les necessitats del'esdevenidor, la major sol·lici-tud per les coses pròpiei i el

j major ordre de les coses huma-nes provinent de que cada indi-vidu curí i administri la seva

< part, que no pas si la comuni-tat hagués de curar de tots elsbéns alhora»—sobre aquests.punts, hon>4>ot dir coses mteres-santlssimes, tantes, que se'n po-dria fer un llibre. Abans, però,cal fer un advertiment, queaquesta qüestió podria ser tan-cada de cop només que ambuna observació: que no pot és-ser demostrada l'absurditat delComunisme, per una raó moltsenzilla, perquè ell, en cas quesigui, serà un fet i la possibilitat0 impossibilitat d'un fet contin-gent no pot ésser demostrada apriori. El Comunisme, avui peravui, és només que una vaga as-piració, conforme amb la llei na-tural, en principi, i si arriba aser una realitat, deurà esser-hoen un fet social complexissim,del qual no sabem un detall en-cara. Si és, doncs, un fet natu-raïíssim en principi, futur i des-conegut del tot encara, com re-dimoni vol hom parlar d'ell, sipot ésser o no pot ésser, a prio-ri? I menys pot hom provaraquella impossibilitat, apoiant-se en les passions humanes.Amb aquest argument, com con-fessa el mateix Dr. Cardó, si fosun bon argument, es podria ferfçr renúncia de l'Evangeli, lespràctiques del qual resulten utò-piques, si es consideren aque-lles passions. Amb aquest argu-ment, hauria sigut tasca fàcil aun home del siscents demostrarque l'actual règim lliberal haviade reportar forçosament que elmón esdevingués un presiri des-fermat o bé un immens manico-mi. Demés, considerem que lapassió dominant no és la matei-xa en totes les èpoques i, pertant, no s'hi val a argumentarcontra una possibilitat, a basede les passions dominants avui.Dic això, per què aquesta pas-sió dominant avui és l'ambició,l'afany de riqueses, conseqüèn-cia del lliberalisme econòmic,que ens ha portat a una lluitaferotge pel diner, com mai nos'hauria pogut imaginar, i ellaés la que entela el nostre judici,fent-nos veure impossible unnou estat de coses diferent del'actual. Però precisament enun règim comunista aquestapassió no tindria raó d'existir—treta la causa, tret l'efecte—i lamateixa embranzida formidableque ha pres,£abasegant-ho i en-verinant-ho tot, fa pensar ques'apropa la seva acaballa—puixon aniríem a parar altrament?—1 que s'apropa, per consegüent,un canxi radical en la manerade viure de l'Humanitat. De to-tes maneres, amb aquesta pas-sió i amb totes les altres; el rè-gim comunista pot semblar tanutòpic com es vulgui, però elrègim actual ho és molt més.Fem sinó un esforç d'abstracciói provem de mirar la nostra vi-da social com si en fóssim lluny,de la manera com se la mirarial'observador d'un altre planeta,i veurem una societat, en la quall'immensa majoria treballa, acanvi de l'imprescindible peranar tirant, en profit d'una pe-tita minoria, que no treballa isols.frueix, i això, demés, por-tant tothom, els de dalt i els d'a-baix, clavat en les entranyes

, l'agulló t nverinat de l'ambició!| I considerem si no és un absurd¡ que això pugui ser, i ves si és,

tanmateix!I anem per les altres raons

comensant per aquella pretesamanca d'estimul, de la qual esparla tant. Francament hauriend'esplicar el per que l'home hade sentir menys estímul sabentque treballa per ei tots i que totstreballen per a ell, que no passabent que treballa principal-ment per a els altres. La raó ba-sada en el refrà de que «el queés del comú no és de ningú», éssencillament una raó de peu dede banc, que no té que veureamb el cas nostre. Les coses co-munals d'avui és clar que nosón de ningú, per a que son del'estat, del municipi o d'altre en-titat abstracta, però és que en elComunisme les coses hauran deser comunes en el mateix sen-tit? Però el que és més xocanten aquest punt, és la maneracom donen per segur que la vi-da social d'avui és eminentmentestimulant. De quin estímul par-lem? Del que pugui sentir l'o-brer en el treball? Fora de lagana no n'hi cap mes. Del quesent el patró per a augmentarels guanys i el pobre per a es-devenir ric—més que no pas es-tímul, ilusió pura—í en general,del que sent tothom, que en lamajor part de les vegades nopassa de ser un pur disig dede millorar de situació econò-mica? No crec que es refereixina aquest, car és de tan baixa na-turalesa, que en el fons, és unaimmoralitat, ja que per a lograrel millorament ha de ser sem-pre a costelles dels demés. L'es-tímul que tothom deuria de sen-tir i que és conforme amb la lleinatural i amb la mateixa doctri-na cristiana, és el de la pròpiaperfecció i el d'ajudar a la delsdemés. Però precisament aquestestímul no pot arribar a tenirgaire força en la vida socnl mo-derna, tant per que aquells al-tres estímuls de baixa mena lisón contraris i actuen sobre ellamb acció corrossiva, com perque la pròpia perfecció no éscosa que es cotitzi a molt preu iperquè, a més a més, tots elsmitjans de perfecció costen pes-setes. En fi, tal com van les co-ses avui, l'home de talent i acom-panyat d'una voluntat enèrgicaja arriba a triomfar devegadesper les pròpies forces, però através de quines lluites i tre-balls! I quants n'hi han quecauen pel camí, si no portenuna bona dossis de barra? Men-tres que l'home de presa té sem-pre quasi segura la victòria.

En fi, abans d'acabar aquestarticle, vull fer una altra obser-vació sobre aquest punt. Es taninteressant parlar de l'estímuldels homes, que tindríem ramaa tallar per estona. I vull dir queha d'ésser convenientíssim sa-ber quin és l'estímul principal.No sé si m'equivoco, però emsembla que és l'afany de fer re-marcar la pròpia personalitat—i això no sols en 1 individuu, si-nó també en els pobles.—Aquellmateix estímul, que hem exa-minat, de la pròpia perfecció, ique més que un estímul és undeure, està subordinat a aquest.Efectivament, perquè ht»m, uncop satisfetes les primeres ne-cessitats, vol encara més rique-ses, i desitja glòria, títols i ho-nors? Amb la particularitat que.fins les coses, que serveixen perembellir i alegrar la vida, comjoies, vestits, estatge propi i belli un bon tren de servents, lesquals sembla que haurien deser desitjades pel propi goig ibenestar, són volgudes en granpart per tal de fer destacar lapersonalitat del jo. De maneraque tots els altres estímuls, quehem considerat, un cop satisfe-tes les primeres necessitats dela vida, convergeixen cap aaquest. Dons bé, per què aquestestímul, afinat, net d'aquells al-tres de baixa mena que no tin-drien objectiu en que esmerçar-se, no podria existir en una so-cietat humana comunista? Quèés ço que s'hi oposaria? Es quemolts i els detractors seus, tots,quan parlen del Comunisme nopoden imaginar-se'l altramentque com un estat de vida quar-terària, sense mena de gerarqulaentre els homes, sense cap dis-tinció entre ells, si no en unaigualtat monòtona i grisa, sensecalor de vida i color. I això,senzillament, és una suposiciógratuita. Si el Comunisme arri-

ba a ser—i ja hem vist que nohi ha cap raó que s'hi oposi ique es conforme amb la llei na-tural i que és l'aspiració de lamajor part de l'Humanitat, i hoserà més cada dia—serà un es-tat de Vida i, per tant, amb totala varietat, el calor, la bellesa,la lluminositat, de la vida hu-mana, tot el qual no sols 110 ésincompatible amb un estat ba-sat en la Justícia, sinó queaquesta no serà possible senseaquelles qualitats.

I prou per avui. Un altre diafarem punt i final.

Albert Sans

MONTESQUIU

Homenatge i JosepEn el poble de Montesquiu i

organitzat pel «Centre Obrer»tingué lloc el dia 19 del proppassat març un homenatge a lamemòria d'en Josep Genollà,qui en vida fou digne consergei ànima de l'entitat, la qual, ambla seva constància, sabé en-grandir fins elevar-la a posseirun bell local propi, honra i or-gull, a la recta administració ia la companyonia.

Consistí 1 acte en descobrirun retrat que perpetuarà la me-mòria del nostre digníssim co-rreligionari en el local del Cen-tre, un quadro a l'oli, vertaderaobra d'art digna de l'artista deBarcelona Sr. Domènec Soler,el qual ha sabut evocar a la telala exacta figura del que founostre company.

A la tarda es personaren aMontesquiu comissions de dis- ;tints punts de la Comarca i ados quarts de tres el local delCentre estava ple de gom a gomde ciutadans i companyesàvides de retre un tribut de res-pecte al que tant havien volguti admirat.

A les tres en punt, hora asse-nyalada per a realitzar l'acte,donà començament a aquestel senyor Tubau, ex-presidentde la Societat, el qual amb brelisi sentides frases exposà la sig-nificació de l'homenatge fentresaltar les belles virtuts de l'ho-menatjat a l'ensems que demos-trà el que significa per a la So-cietat la pèrdua del companyGenollà. Descubrí el quadro i elpúblic va esclatar en una formi-dable i perllongada ovació. Fetel silenci, parlà el company JoanCodina, de Manlleu. Foren lesseves primeres paraules un en-tusiasta elogi a l'obra d'art queconstitueix el retrat i felicità alSr. Solé allí present, per haversabut reproduir tan fidelment elseu company de lluites. Feu laapologia de l'homenatjat com-parant la mort distinta i els co-mentaris que es fan alredós deuna vida; digué que hi ha quimor abandonat en un Asil,altres, la mort dels quals es co-menta entre les seves insignifi-cants amistats i altres que tras-passant el límit de les fronteresés sentida la seva en tots elsàmbits de la terra; demostràcom la de l'homenatjat no solsha estat sentida a Montesquiu,el seu poble nadiu, i llegeix unsolt que amb motiu de sa mortpublicà JUSTICIA SOCIAL fentuna extensa biografia que refle-xa admirablement les belles vir-tuts humanes i ideals d'en Qe-nollà. Llegeix a continuacióuna sentida carta d'en FabraRibas en la que amb bells pa-ràgrafs diu que espiritualmentassisteix a l'homenatge. Segueixel company Codina explicantla joventut ordenada de Geno-ll i, com per sa voluntat comen-çà a instruir-se, arrelanNse enell la idea de que l'imperfeccióde l'Humanitat és llei tirànicadels desvalguts i començà a lluí'tar en defensa de Us reivindi-cacions obreres essent, diu, ¡als26 anys president del Comitècomarcal de.les^Tres Classes deVapor.'Cita ¡detalls relacionatsamb la seva vida, els oferiments-de diner que en diverses oca,sions li havia fet la burgesiales que malgrat sa precària si-tuació havia sabut rebutjar ambnoble gest; fa al·lusió a la sevahonrada gestió com a regidorde Montesquiu, les seves virtutsbenèfiques, son amor a l'ideal idiu que si fos possible als ho-mes realitzar lo impossible jaque la darrera esperança deGenollà era aquest Centre quequalificava de casa dels obrersdel pervindre, l'aixecaria de laseva tomba per a portar-lo aque presenciés l'homenatge queli retia el poble. I acaba el seu

discurs dient que el major delshomenatges que es pot H'jutara In seva memoriti é* continuarla seva obra i seguir el seuexemple d'idealitat i d'honra-desa.

Seguidament parlà el com-pany Aleix Castells, de Roda,agafant com a base la paraula«gratitud», la que diu deu éssernorma de tots els homes; de-mostra com es perfecciona l'hu-manitat, així l'excels Ansel Cla-vé en una composició musicald'aquest nom aixoplugava sotsuna mateixa bandera a tots elshomes d'idees enlairades, aixítambé aquest Centre fent honora aquesta paraula cumpleix undeure de gratitud amb el presenthomenatge que|agraeix en nomdels companys i en el seu.

Amplia amb molts detalls labiografia de Genollà i diu queen cumpliment del seu deurefou moltes vegades calumniat,més si la calumnia deixa rastre,la constànciajla pulveritza. Entota sa vida tornà bé per malper aquest motiu al final trobajustícia. Dirigint-se Jais joves elsdiu que deuen ésser virtuososperquè a ells estan encomana-des les gestes del Progrés, deuenposar tot el que està de la sevapart per a que es fortifiqui lahumana espècie laborant enprofit del bé que farà imperarla justícia social. 3 :̂

El Sr. Tubau donà per acabatl'acte agraint als concorrents laseva respectuosa cooperació.

Tots els ora dors; foren moltmolt ^aplaudit» i felicitats,', aixícom el Sr. Soler. Fou un acte lamemòria del qual perdurarà do-nant un bon exemple.

F. E. S.

Manlleu.

LLIBRES REBUTS«.Tres rondallees de poble, d'E. ISERN

DALMAU.

B. Isern Dalmau és un dels nostresescriptors de més honradesa literària1 més racial m fat catalans. Isern Dal-mau és empordanès i no dubtem gensduplicarlo entre elf empordanesosIl·lustres, perquè posseeix com pocsaltre» tot l'esperit subtil, bell i fanta-•iaire del nostre Empordà. Isern Dalmau, encara, és un somniador tan no.billssim que sembla talment que laseva ànima sigui alada 1 voli d'acíd'allà per » escrutar el més pur i sim-pàtic do les coses de casa.

Aquest és l'Isern Dalmau, com ahome i com a escriptor. Es aquest e*,perit el que ha inspirat els seus dosllibres «Sol de posta» i «Solada decontes»—el seu caire més fantasiós erael primer, el me» escrutador el segon.

I és aquest matei t bell esperit el deles «Tres rondalles de poble», la sevaobra publicada suara, formant el nú-moro 8 de la primera sèrie de les Edi-cions Nàusicf,

Isern Dalmau copça amb sobrietatels tipus i el paisatge empordanesos,i ens el descriu amb graciosa ironia,amb poètic sentiment, amb claretat,amb graa humanisme. Pocs escrip.tor són sensibles com ell. Mireu a-questa sensibilitat en la precisa visiódel paisatge del capito! «La creu deles carreteres» de la rondalla «Un ber-gant empordanès», en la psicologiaJ'KJQ Janaaia, protagonista d'aquest»rondalla, en la placttud del senyorAixadó, «n tota la narració «L'aranyagandula».

La seva ironia ha esdevingut mes-trívola. Per això, perquè tota ella ésuna ironia, gosaríem qualificar «Unbergant empordanès», d« petita obramestra. «Un bergant empordanès» en-clou tota la gamma d'Isern Dalmau:al eoitat de l'ironia i de la sensibilitatla precisió, l'humanisme, la elareUt,la poesia, la vivesa i sobretot, unaabsoluta penetració amb l'ànima em-pordanesa.

«L'aranya gandula» és una altraobreta excel·lent. Això és fer conteaper a infants! El una rondalla anima-da i gràcil, amorosa tota ella de colori vida.

Finalment, «El senyor Alxadd»,qu«obre el llibre, és una estampa delicio-sa. Llàstima e.ue l'hagi publicada eaaquest volum, car no és cap rondallade poble. L'esperit delicat 1 somnia-dor d'Isern Dalmau té algún matísgermà de l'esperit de l'escriptor es-panyol Azorín, i aquest senyor Aixa-dó és un personatge nostrat d'un Azo-rín català.

Bona obra a fe, aquestes «Tres ron-dalles de poble» d'E. Isern Dalmau.Totes lea belleses dels seus dos llibresanteriors, s'hi troben accentuades1

J. Roure i Torrent

(Tenim tn cartera altre» llibret pera rtce*tio%&r.)

L'Home i la TerraUn partit agrari an al

poderVàrem veure en'l'últim article

que els revolucionaris russoshan aconseguit, mitjançant lapromulgaciój del? Codi 4agrari,donar la terra als que 4la treba-llen. Això mateix havia intentata Bulgària el govern presidit perStamboulisky però la reaccióque ha tingut lloc en aquell paísno ho ha fet possible.

El partit agrari .búlgar, fundaten 1893 per uns quants mestresd'escola i secretaris d'ajunta-ment rural, no va trigar a reunirbaix els plecs de la seva bande-ra a gairebé tots els pagesos delpaís.

El mateix dia de la declaracióde guerra de Bulgària als aliats,en 1915, el cap del partit agrari,Stamboulisky, va ésser empre-sonat per ordre del govern, te-meros de que mogut pels »eussentiments aliadòfils no promo-gués una revolta en la que elpoble ataqués al rei Ferran Ique fou el que feu entrar a Bul-gària en la guerra. Stambouliskyva romandre a la presó fins eldia 25 de Setembre de 1918 a lesdeu del matí. Aquell dia ja s'ha-viajrencat el.íront de Macedò-nia pels aliats i els soldats búl-gars fugien a^desbandada deles trinxeres i ei dirigien cap aSofia amb l'objecte de fer justí-cia als culpables de la guerra.En donar la llibertat a Stam-.boulisky se'l va citar per a teniruna entrevista amb el rei el ma-teix dia a les quatre de la tardai a l'endemà va ésser enviat pelgovern junt amb el ministre dela guerra i alguns diputats aRadomir on hi havia la majorpart de les tropes que abando-naven el front. A Radomir es vaposar al front d'aquestes tropes,va ésser proclamat President dela República búlgara i ecaminàels soldats a Fatac de Sofia.L'exèrcit de la república búlga-gara es va disoldre a l'extendre'sla nova de que a Salònica elsdelegats búlgars havien signatl'armistici amb els aliats. Stam-boulisky, abandonat pels sol-dats que retornaven a les sevesllars, va entrar a Sofia tot sol,sense que el govern prenguéscap mida en contra d'ell, el dia30 de setembre i el dia 20 d'oc-tubre un representant del partitagrari, Dobri Petkos, era rebutpel rei i aconsellava a aquestl'abdicació.

Després de signada la pau, elnou rei de Bulgària, Boris, vaencarregar a Stamboulisky laformació de govern i fetes en1920 les eleccions, el partit agra-ri va obtenir majoria absolutaen el «Sovranie» o congrès deBulgària.

El partit agrari búlgar que te-nia per orgue a la premsa eldiari «La bandera agrària», vaésser un partit de classe i Stam-boulisky pretenia que no hi ha-guessin altres partits que lesclasses; per això va dir en lasessió de la «Sovranie», del 15de desembre de 1921, que elspagesos s'unien alguna vegadaamb algú per a governar a Bul-gària: els pagesos, els treballa-dors de les fàbriques i els me-nestrals i que el Parlament noseria un vertader parlament finsque estaria compost tant sols de ipagetos, d'obrers i de menes- |traís. '

Les principals obres benefi-cioses per als pagesos que vadur a cap el govern de Stambou-lisky, constituit tot ell per mes-tres fills de pagesos, mentre vatenir les regnes de l'Estat foren:la promulgació de la llei de li-mitació de la propietat rústica,l'increment de les cooperatives ila supressió de tots els impostosque abans havien de pagar elsagricultora.

Per la llei de limitació de lapropietat rústica es donava granpart de la terra als que la tre-ballaven, per mitjà de la limita-ció del dret de propietat de laterra a 30 hectàries que podientenir els que la treballaven i a10 o 4 que tan sols podien pos-seir els que no la treballaven ellsmateixos, segons fossin casatso solters.

La terra que tenien els pro-pietaris i que passava d'aquestaextensió era expropiada i con-cedida als pagesos que en tenienpoca.

Aquesta llei fou aprovada pelCongrès en sessió del dia 26d'abril de 1920.

Mercès a les mides preses pel

govern Stamboulisky, un autorben poc amic per cert dels agra-ris com W. D. Nicolaev, va po-guer escriure en juny de 1923quedeis pagesos búlgars, pro-pietaris de les seves terres,emancipais cada vegada mils dela influència econòmica de laciutat per la bona organitzaciódel crèdit agrícola i per la crea-ció de cooperatives, començavend'organitzar-se no solament coma unitat econòmica sinó tambécom a força social i política.

En molts altres ordres foutambé esmentada la tasca delgovern agrari de Bulgària. En-tre altres lleis fetes per a acos-tumar al poble al treball comú ien benefici de la Societat, po-dem citar l'anomenada del tre-ball obligatori, aprovada pelCongrés en 14 de juny de 1920,en virtut de la qual tot ciutadàde Bulgària, home o dona, ha-via de treballar en arribar a l'e-dat de 16 anys els homes i de *20 les dones, vuit mesos en pro-fit de l'Estat o dels Municipis ien obres d'interès comú aixícom també sempre que el governels cridés per causa de calamitatpública i per un termini màximde quatre setmanes. Explicantl'objecte d'aquesta llei, diguéStamboulisky:

«Bulgària serà primera en do-nar un bell exemple al món,substituint l'exèrcit de guerraque absorbeix sense profit per aningú els millors anys de la jo-veatut, per un exèrcit del tre-ball que desenrotllarà la idea dela fraternitat i de la solidaritatde les classes socials i que almateix temps donarà al país re-sultats materials 'útils i tangi-bles.

Com és molt natural, amb totaixò el govern búlgar es vaatreure l'enemistat dels propie-taris rurals que no treballavenllurs terres i que vivien a ciutatde les rendes que aquestes elsproporcionaven, dels comer-ciants que no podien extendrellur activitat a les comarques onles cooperatives s'havien esta-blert, i de tots aquells que tro-ben més natural que es mori perla pàtria que no pas que es tre-balli ella tots els quals varenformar una per ells anomenada«unió sagrada» i favorescuts perl'ona de reacció que s'extenguéper tota Europa, i de la qual sónformes, entre altres, el feixismeitalià, el conservadurisme par-lamentari anglès i el nou règimimplantat a Rússia després deldiscursfde Lenin de 1921 (Fran-ça és una honrosa excepció iencara Herriot procura entre-tenir-se amb l'espiritual lluitade clericals i anticlericals), va-ren revoltar-se, enderrocaren elgovern i, en sagnanta represió,varen fer fusellar a alguns delsseus ministres.

Dr. Camarada

JUSTÍCIA SOCIALés l 'únic periòdic de la nos-tra terra que recull en unsol ideari tots els desitjós

del poble

mm iot íiiC. R. 10 ptos.; H, C. 2 ptes.; J. A. 2

ptes.; F. V. 1 pta.; J. B. B. 5 ptes.; M.G. 2 ptes.; F. M. 2 ptes.

Total . . . 24 ptes.

Rothschild casa la sevafilla. A la fi de l'àpat denoces, un sabí pren la pa-

raula:—Germans meus i germa-nes meves, ja que ens tro-bem en la joia i el plaer,no oblidem els pobres...Us proposa que crideuamb mi: «Visca els po-

bres!»,..(HISTORIETAjPOPULAR'jUEVA).

Pagina 4 J U tT 1,01 A f OC 141. 4 d'Abril 1896

U n i u G r à f i c otrititi [murta de Pioúumíi

Aquesta ins t i t i ip iu ,#onuí-nameut obrera, ós uu ex-periment viu d'emancipaciò social i econòmica. Tftdret, doncs, u la solidari-tat de los entitats similarsi a l'ajut de tots els hornos

progressius.

Enrío arañados, 33, interiorBARCELONA

Bruitili Un 00 baii'lHi tm awl n-

Instai (evitat p lann ilat

Obrers del campiLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

' PORTAVEU BB LA «UNIÓ DB RA-BASAIRBS DE CATALUNYA»

je» publica cada dissabte, 15 Oí».

leúauiôUtalBlíW-.Uiilsis.lM."BARCELONA

Company: Si sentiu les in-quietuds que dignifiquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T Í C I A S O C I A L

periòdic socialista català.

Portaveu d« ¡a Federació de Coo-perativi» de Catalunya

Articles doctrinale sobrecooperació : El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació..VPAHKIX CADA. QUINZENA

Suscripció anyal: 4 ptes.

jUntura, 11 bu.-Until

L'emancipació dels obrersde Catalunya ha d'ésserobra dels mateixos obrers

d'aqui.

Treballador!Signes digne de la teva condi-

ció humanalCom a home, t'has de sentir

cintada i laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'una

societat millor. jCom a prodnctor, t'has d'a- J

plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tens ger-

Què fas pel mil loramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de le premsa socia-

lista i obrerista?

J. M. PROUS í VILA

II (Mi Di EL LUC(CANÇONS i FORMES)

;; .'OTTI rivi des a la5 , na Bibliotht'ka,

Lknvra, 13. — Reus.

S'ha posai ja a la venda en les llihrcriesde liart,eUina

Noves i documents(¡KKCIA. L» fi duna vaga

La vaga pUntcjmla pel ptjrsonal fer-roviari i quo la Confo'leració del Tre-ball va volver portar al terreny (runatur Annerai lia acabat amb uu fracàslamentable. De primer eutuvl, la im-inonsa mnjoria <to carrilalres, electri-cistes gasslstea i tramvlaris varen se-cundar el moviment, però com tötetles vag·uo« massa extenses que no te-nen efectes fulminanti), el cansamentd» la gent va deixar ne sentir, i el diaH de març la unió va quedar virtual-ment, rompuda i P! dia 22 la immensamajoria de vagu'stes varenrepundr«eltreball. En vista d'això, ela directorade la Confederació comunicaren al(¡overn oi dia 24 que havion acordatrependre el treball nense condicions,però que pregaven que fossin iteomia-dats ela esquirols. El govern va deno-ti ar aquesta petició, però va oferir re-contamina les emproso» que no exer-cissin represàlies entre cl« vaguistes.La normalitat va restablir se a iot alpaís el dU 25, llevat de l.-i publicaciódo diaris, qüestió Independent de laConfederació, car la suspensió de lespublicacions obeeix al lockout patro-nal acordat com a resposta a una pe-tició d'augment de salaris que ferepels tipógrafa. Los empreses s'han unitpor a la publicació d'un aol diari i noes publica altra fulla que nquosta t elRizospastis, orgue del Partit comu-nista.

RUSSIA.—Accident airi

S'ha confirmat oficialment, la mortdels comissari» Miasnikoff, membredel Comitè central de la Unió de Re-públiques soviètiques; Mogilievsky,president d« la Comissió tranacaucàssic», i Atabekoff delegat de Correu» itelègrafs, demés dels dos pilots quetripulaven l'aeriplà que es va, encen-dre i caure entre Ti fi U i Bakú el 23 dem»rç.

Miasnikoff f i u el que en 1918 vaanar a Perm 1 va convèncer al -Granduc Miquel, germà dol tzar, a que elseguís per tal de facilitar-li la fugld»a Anglaterra i en ambir a un bosc vamatar lo cuidant «Is «en» ajudants dêmatur al secretari del duc, un talJohnson, d'origen angle», essent cre-mats els doa cadàveri. Per algúntempi, Nitanikoff cooperà amb l'opo-sició antue-,inista i fou aeparat de tot*ni» càrrecs, poro posteriorment fourehabilitat i ara dcsempenyava ungran papar en la política sòvièt!«*transcaucasiica essent Tispreaidentdel Consell de Comiaaaria del poble dela República transcaucàsslca.

Mort d'un notableEl 20 de març va morir a Moscou

Narimau Narimanoff, un dels quatrepresidenta del Comitè central execu-tiu de la Federació de Repúbliquessocialiste» «ovitHIques. Tenia 53 anys,nat a Tiflis, «studia per a mestr« eier-cint després alguna anya fins que, als30, va estudiar medicina essent llicen-ciat a la Universitat de Novorossik,però mas que mestre i metje fou unliterat notable. Era un gran periodista1 un excel·lent dramaturg. Havia es-crit molta paí o ficta polític* com tam-bé obres de text i literatura mèdica.Solia escriure en les llengües túrqul-ques de les quals en coneixia diferen-tes variants.

Estudiant a Pèrsia, molt jove enca-ra, va fundar un Partit socialista 1 fouper aquesta causa eo^reasnat. Des-prés va fundar una organització se-creta anomenada Hummet que va afi-liar »e després al bolxevisrae en 1917.Narinanoff era un ferm puntal do, launió de Geòrgia i altres pobles «ud-orientals amb Rússia i per aquestacausa havia tingut sempre llocs pro-mlntnls com Primer comissari d«lgovern d'Azerbaijan cu 1920 i ara Pre-sident de les Repúbliques Transcau-càsaiqnes i de la Federaeió Sovièticajuul · immit amb Kalinin, Petrovaky lTxerviakoff.

Congre«

La Internacional Comunista celebra¡ictualment a Moscou un Important( 'nngros amb aaaiatència d« 224 dele-gats representant 32 pauso«. Es creuque el Congrés durarà prop de tressetnianïs i en ell s'estudiarà la situa-ció general, la formació del frontún ic internacional, la qüestió agràriai ht conducta que ha de adoptar-serespecte a Trotsky.

Amb tal motiu Pravda dona les se-irü i · i i l» x i f re» d'efectius comunistes:l 'nuca, HOOOO; Grnn Bretanya, 45000;Alemany*, 2700000; Itàlia, 30000; No-Hiev», -lyOOO i Estat« Units, 31000.

ORAN BRETANYA. - La llenguagaèlica.

Kl l'resident del Consell d'Educa-ció, amb el natural interès de fomen-tar l ' es tu i l i i preservació de la llen-gua gaèlica—parlada avui per unaminoria dels habitants del país deGales -ha nomenat un comitè de per-

sonalitat« a l'objecto de que eatoctun plan de doennrutllo i aplicació dela llengua gaèlica nu les institución«d'educació d'aquoll país. Aquesta tas-ca la cumplirá el Comitè, d'acord ambel següent plau:

a) Necessitat del coneixement del'idioma autòcton en l'educació llibe-ral.

b) Aplicació a l'eafera del« nego-cis, professions 1 «ervel« públics i

c) Kelactó del gaòllc amb l'anglèsi altres llengües moderne«.

EU «en,i fein*.

Lea xifres oficials del 16 de marçsenyalen un total de 1.219.200 perso-nes sense feina, o siguin 124.089 mésque en la mateixa data de l'any passatquan governava el ministeri socialis-ta. El total enclou 939.000 homes,34.100 noi«, 216.000 dones i 30.100noief).

StnffapQQr«, i •! pr«»f#p0»t fe

&*•*?•>Un extens debat sobre 1'eatablt-

ment de la base naval a Slngapopre,qual empresa fou deixada en suspenspel govern socialista, va tenir Hoc ala Cambra dels Comuni el ela 23 demarç. MacDouald va demostrar la,con-veniència de suprimir aquest» basenaval que representa un, perill ,per ala pau i un motiu justificat d'inquiettud pel Japó, però,el govern va insis-tir en l'aprovació dol crèdit necessariper à la continuació de les obres, qualcrèdit puja a 3.588.000 Mures esterli-nes. El Govern ya guanyar,]» votació,per 280 vots contra VW-'"kixínjateix, contra,el, vot dels so

ciallstes, han sigut aprovats els aug-ments de 4.300.000 lliures per a lamarina de guerra i 1.002.000 por alservei militar d'aviació. El projecto de,pressupost total d« la Gran Bretanya

;p«r a l'exercici dt» 1925-26 suma entotal 401.470.796 lliures esterlines, osigui 2,S!84,79$ que l'ante^or aprovatpel'govern socialista.

CUBA.—La Illa de Pino«

En la sessió del Senat dels EstatsUnits de 13 de març fou finalmentaprovat per 63 vots contra 14 cl trac-íat reconeixent la sobirania de Cuba»obre la petita illa de Pinós, qual trac-tat estava pendent de l'aprovació delSenat des de 1904. Durant aquestsanys, en qüestions suscitad«« que hahagut de fallar el Tribunal Suprem4el« Batata Units, aquast ha recone-gut la sobirania de Cuba «obre Pinósper dues vegades. El Senat americàha volgut, amb aquesta aprovació,minvar «1 mal efecte que la seva acti-tut produïa al Centre i Sud-America,però la mala impressió deixada no escura tan tardanament.

Amb motiu de la final ratificaciódel Tractat, el Govern de Cuba va or-ganitzar una'demostració de gratitut,lo qual va motivar la publicacaciód'un manifest dels estudiants protes-tant d'aquesta actitut servil i pocavinguda amb la dignitat d'un paíslliure. Els cinc firmant« d«l manifestforen multats amb 200 dollars cada unoriginant això amotinaments estu-diantils que varen culminar el dia 21de,març en una veritable batalla ambla policia resultant gran nombre deferits cTabdues bandes.

IUGOSLÀVIA.—EU Attutato oroate« t elbloe d'»posteloLa comissió revisora d'actes de la

Skupshtina ha proposatl'anul·laraentde 61 actes de les 67 que va guanyarel partit agro-croata de Radi|x.. No-mèa deixa COTÍ a legal la fracció de.Zayednitchar que no havia, sigut de-clarada fora de llei pel Govern dePatxitx, Es creu. però, que quanaquest dictamen siguí definitivamentvotat per la Skupshtina, la majoria-anulará només les actes dels deu odotf e republicans croates més signi-ficats 1 »provarà totes ics restante.

L'exprimer ministre Davldovitx quefigqra com a cap de l'oposicló vallegjir en la ae««ió del 22 de març elpact« d'aliança parmanent.de le*, °P°-licioni. Diu que l'opogició,no o« mou.rà per cap influència externa, queactuarà dintre el marc de la constitu-ció i que aspira a conseguir per Iu-goslàvia la democratització. (J® Ja mo-narquia per tal de que aquesta «pa-reixi com la monarquia britànicarespectuosa i «otmeaa ala drats 1 le«llibertat« del poble. Aquest [éa el pre-grama d'acció comú ço que no ex-clueix l'acció particular de cada grupi la fidelitat als principia bàsics queela inspiren.

ALEMANYA. — Fi d« una vaga.

Amb una victòria méa que relativaha acabat el dia 20 de març la vagaplantejada pel peraonal ferroviari i dela qual vàrem donar compte oportu-nament. Les companyie« ban accep-tat per fi la sentència arbitral quehavien accept&t ja els sindicats segons

la qual s'augmenten .els .«ous en trespfennigs por hora scìnse que, de mo-ment, s'alteri l'horari do treball fins al.er d'i c l i ibru en I n q u a l data seranreconsiderares les peticions obreres.Aquest augment representa per le«companyes 30.000.000 de marcs anyala en les despeses i aquestas esresistíeu a acceptar l 'augment al·le-gant les obligacions contingudes enel pla Dawes. La normalitat del tràfecs'ha restablert rognant satisfacció enels centres sindicals per la favorablesolució del conflicte.

XILE. — Retorn d'Aleuandrl.

El 21 dç.març va arribar a SantiagoTexprèsident de la República, Ales-sandri, deposat pel cop d'estat militarde setembre de 1924, acompanyat dolministre., d'Afers estranger«, MatteGormaz, l'almirall Langlois i un grupd'qficiaU que avien anat a esperar loa BueQuí Airea. Quaranta mil perso-nes éreu a rebré'l a l'estació i més dedescentes mil estaven afilorados pelscarrers de Santiago aclamant a l'an-tic President conegut amb el sobre-nom de León de Tarapacà. Do l'estació va anar directament al palau delGovern a-pendre novament possessió(tcleàrrec de President deia Repúbli-ca, quedant dissolta la Junta de go-vern i tornant els sous membres allurs normals ocupacions.

Alessandri va invitar a tots a laconcòrdia 1 a oblidar oi passat. Yaassegurar que governaria constitucio-nalment, lliure do prejudicis, i queesporava là cooperació de tots per aretornar el pais a la normalitat. Sem-bla segur que després de la triataexperiència, Xile no tornarà a apar-tar se dels camis constitucionals idemocràtics i que la confiança públi-ca i la prosperitat del país seran aviatrestablertes i assegurades.

ITALIÀ. — La vaga del« metalúr-gica.

Des de començament del mes passatels sindicats feixistes varen promou-re agitació per a obtenir augment desalaris en l'indústria metalúrgica an-tlcipant-se a les gestions de la Fede-ració del ram per a conseguir aquestfi. La vaga va extendre's 1 tota la in-dústria metalúrgica d'Itàlia va para-litzar su englobant uns cent mil o-brop. Els feren concertar un convenia baue de l'augment de una lira diàriaon els jornals i una revisió trimestralde salaris, però la Federació que se-gueix la disciplina socialista va dirala obrera que no reprenguessin 6\treball com a protesta per la intro-missió feixista. El resultat fou excellent ear una petita part va seguir le«ordres de l'organització feixista diri-gida pel sou líder, el diputat Rossonl.

•Des d'aquell instant, els obres quehavien tingut totes les llibertats pertal du conseguir llurs reivindicacions,foren objecte de la més dura persecu-ció. Els mítings i reunion« foren sus-peses i ela periòdic» confiscata. Avan-ti ani poca, mesoa ha sofert seixantarecullldes d'adiciona i Giustizia tren-ta dugués. Malgrat tot, el norantaper «eut dels obrers va romandreadiete a la Federació 1 no Ta tornar altreball fins que aquesta va donar l'or-dre el dia 19 de març. A Torí, perexemple^ de 60.000 obrer«, no me»4.000 varen seguir les organitzacionsfeixistes 4 a Milà, de 36.000, sia mi-éscaisos reprengueren el treball abansque 1» Federació ho diaposés.

Fora< de Lombardia, la : .Companyia«Fiat»;que a Trleate 1 Monfalcone ocu-pa 25.000 obrera, va deslligar-ac del'org%niteació patronal i va pactar ambeli «eu« prapis, obrer« per ml^jà decomissione locala. Gis membres d'a-.questeS' comisiions pertanyen a laFederació d'obrore metalúrgica i totsels obrers^ continuen adietes a ella.Aque/sta vafea, metalúrgica ha ¡sigutuna de tante» derrotes feixistes ha«vent demûitot el« obrers llur repug-nància pel règim, -iper les híbridesorganitzacions que, tracta d'establir.

La correspondència d'administració

de JUSTÍCIA SOCIAL, (girs, recla-macions, canvis d'adreça), per que nosufreixi cap retard, preguem es diri-geixi a Marçal Badia, carrer Llovera, 13,Reu«.

"Company!"L'administració de JUS-

TÍCIA SOCIAL, compre-nent les dificultats que tro-ben alguns dels nostresabonats per a renovar llurssuscripcions, ha acordat gi-rar lletres de canvi per l'im-port d'una anyada, 8 pesse-tes:

A tots els que deguinmés d'un semestre.

A tots els que, subscritsper anyades, no han reno-vat encara la seva subs-cripció.

Exceptuarem d'aquestamesura als abonats d'al-guns pobles de les comar-ques gironines els rebutsdels quals cuidará de pas-sar a domicili un companyde Girona.

Als abonats residentsa l'estranger, no essentfactible incloure'ls en elslliuraments, els preguemes posin al corrent ambtota urgència.

D'aquesta manera, a lavegada que facilitarem alsnostres abonats el podersatisfer puntualment les se-ves suscripcions, aconse-guirem, àdhuc a costa demajors despeses, tindré alcorrent l'administració, úni-ca forma de poder cumplirels nostres compromisos iportar endavant la publica-ció del nostre volgut setma-nari, car el retard en elspagaments posa en perillla seva vida en els ' mo-ments que aquesta estàperfectament assegurada.

No dubtem pas que elsnostres lliuraments seranben acollits per tots elsamics de JUSTÍCIA SO-CIAL.

Cal advertir, per últim, atots els suscriptors i paque-te*s de fóra yde BarCeíoiïà,facin ks seves remeses di-rectament a l'administracióde! Reus, carrer Llovera, 13

Afe COmp0ny$ queexpontaniamentens !ajud-en amb llur col·laboració, hem de pregar-losvulguin fer-se càrrec de la limitació de l'espai disponi-ble i no oblidar mai les-restriccions imposades per lesactuals circumstàncies. Interessa que per a facilitar lanostra tasca procurin:

1." Parlar d'allò que es pugui parlar.2.on Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes.3." Exposar els temes amb la major claretat i con-

cissió possibles, i4.' Escriure en quartel'les per una sola cara i dei-

xant els interlineats ben amples a fi que podem fer-hial damunt les eventuals correccions ortogràfiques.

per Màxim GorkiV H E U : 10 c è n t i m s

Demaneu aqnost interessant füllet al'administració de JUSTÍCIA SOCIAL

En totes èpoques i entot lloc, el pensament deles ànimes ; meditdoresha sigut mutiu d'escan-

dol.ANATOLE FRANCE

Si ets conscient veuràsclarament el camí del teudeure:

Com a Home, has d'és-ser socialista.Com a obrer, deus sindi-

carte.

Si hom es diu lliberal, iper justiiïcar-ho, obralliberalment però senseppsar-hi el cor, es troba-rà en una posició tanmesquina que la seva vi-da no podrà cumplir resd'excelení. Inútil hauràsigut la seva naixensa, i

inútil la seva mort.Del TRIPITAKA XINESC

5ETMANARI SOCIALISTA

durfíciaJbcíal2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ:

«a, ii pi. • mm*ADMINISTRACIÓ:

BaÉ, Uoven, 13. • HEB!REDACTORS i COI/UBORADO^S:

Gabriel Alomar - Serra I MoretJosep Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguada Miró - Cristò-for de Domènec - J. Carner Ri-balta - ). Llorens 1 ArtigasDr. Emili Mira - Vicens VllarassauDr. Joaquim Xirau - Francesc X.Casals - "Apa, • Rossend Liate«Dr. Muntanya - Francesc Vllado-mat - Sara Llorens - Manuel Calés"Galdric. - Màrius Vidal - FerranCuito - B. Farré - Josep Ricart ISala ' Manuel Escorza - Dr. J. Es- •tadclla Arno - J, Recasens i Mer- í

: cade - Rafael Campalans - Fran-.,,j cese Gandía - Dr. Josep Amorós! Emili Saleta - *Shum„ - P. CaBa-Ì das - Josep M," de Sucre - J. Rou-! re 1 Torrent - Manuel Alcantara Ii Gusart - Dr. Cosme Rofes - Ignasi .: Iglesias - Roc Gulnart - Puig Pu-1 jades - Joan Pronjòsà - BalaguéBaró - R. Ràfols Camí - Jaume! Cardós - J. Duran I Guardia - Joan! Forment.sREDACTORS-CORRBSPONSALS '•Albert Schnecüerger - Rafael Ra-

mis, francaJoan Comòrera.—ArgentinaCarlota Goteres.—XileRené Lyr.—BèlgicaRoberto Marvasi.—ItàliaDr. Andrés Ovejero,—Madrid

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Provindes:

Trimestre, 2'50 ptes. - Mig any, 4'50 ptcs.Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, 5*75 ptes.Un any, IQ'50 ptes.

JUSTÍCIA SOCIAL és fúnic periòdicsocialista que es publica a Cata-lunya. Teniu el deure d'ajudar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o »T administració, o bé trametentTimport de r abonament a l'admi-nistrador, amb segells de correa,

gir postal, etc.

hop*