SIC 126

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.1

26

Fe

br

er

- M

aig

20

09

16 Padrós: ElsCol·legis han deguanyar-se el

lideratge moral de laprofessió

3 Document de la Junta de Govern del COMB sobrela prescripció d’infermeria

La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelonaha lliurat un document sobre la prescripció d’infermeriaals grups parlamentaris del Congrés de Diputats, alDepartament de Salut, al sindicat Metges de Catalunya,a la CESM i, entre d’altres organitzacions professionals,a l'Organització Mèdica Col·legial.

24Homenatgecol·legial a lamemòria del

doctor Hèlios Pardell

23 Sessióinaugural delsactes de l’“Any

Dr. Pere Gabarró iGarcia”

19Presentaciód’una guiasobrevaloracióde l’estatde salut

de les personessol·licitants d’adopció

10Bruguera presenta un informe al Senat sobre lafalta de metges en el Sistema Nacional de SalutMiquel Bruguera, president delCOMB, va comparèixer davant laComissió de Sanitat i Consum del

Senat per presentar l’informe“Necessitat de recursos humans enel Sistema Nacional de Salut”.

25Èxit de participació a la Cursa Atlètica delsMedijocs 2009

14 Més de dos-cents metges participen en lasessió “Reptes de futur de l’atenció primària”Més de dos-cents metges es van reunir a la seu del COMB per debatresobre la situació actual de l’atenció primària a Catalunya i avançar enl’elaboració de propostes de solució als problemes d’AP.

Miquel Vilardell, vicepresident del COMB; Marina Geli, consellera de Salut, i JaumeSellarès, vicesecretari del COMB, en la jornada de debat sobre AP.

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 2009 33333

informació col·legial

Document de la Junta deGovern del COMB sobrela prescripció d’infermeria

La Junta de Govern delCol·legi de Metges de

Barcelona ha lliurat undocument sobre la

prescripció d’infermeria alsgrups parlamentaris del

Congrés dels Diputats, alDepartament de Salut, al

sindicat Metges deCatalunya, a la CESM i,

entre d’altresorganitzacions

professionals, al’Organització Mèdica

Col·legial.A continuació, publiquemíntegrament el document

del COMB sobre laprescripció d’infermeria.

En aquestes últimes setmaness’estan reactivant les propos-tes de canvis legislatius que

faculten les infermeres per prescriu-re no sols els productes de materialde cures sinó també fàrmacs. Tantels partits polítics com les organit-zacions professionals d’infermeriaestan formulant propostes per in-troduir els canvis necessaris en laLlei de Garanties i Ús Racional delsMedicaments.A la demanda de caràcter estatal deconcedir al personal d’infermeria lafacultat de prescriure han de su-mar-se altres iniciatives d’algunescomunitats autònomes com el plade gestió de la demanda a AtencióPrimària i el Pla d’Innovació del’Atenció Primària que s’estan estu-diant a Catalunya, totes orientadesa dotar de noves competències alsprofessionals d’infermeria, com éstambé la responsabilitat d’atendredeterminats problemes de salut,amb total independència del treballdels metges. Aquest enfocamentimplica modificar de manera rotun-da el contingut de competències quefins ara eren pròpies de la professiód’infermera, sense debat social isense escoltar l’opinió de metges iciutadans.

Quins són els motius d’aquestespropostes?

Probablement no sigui donar més ocu-pació al personal d’infermeria, ja queel seu nombre en el sistema sanitaripúblic espanyol és deficitari. Com

s’entén, doncs, que havent-n’hi po-ques els donem més feina?Tampoc es pot pretendre que ambaquestes mesures se supleixi la faltade metges, ja que no hi ha cap provaque si posem el personal d’infermeriaa fer visites mèdiques es redueixi lafeina dels metges.Tampoc s’ha de pensar que són totesles infermeres les que aspiren a aquestnou estatus, ja que moltes d’ellesnomés pretenen complir els objectiustradicionals de la seva professió, ori-entada a les atencions i per al que sesenten preparades, sense pretendreampliar horitzons professionals dedi-cant-se a fer el paper de metges desegona categoria.

Quines serien les conseqüènciesde l’aplicació d’aquestespropostes de canvi?

En primer lloc, crear una confusió alsciutadans als qui es recomani quesiguin visitats per personal d’infer-meria en lloc de metges. També esgenerarà confusió en els metges quancomprovin com es distancien cadavegada més de les infermeres, queassumiran responsabilitats que cor-responen als metges, sense que que-di clar quina és la llinda de separacióentre el que correspon a uns i a al-tres.Fonamentalment, el que aquestespropostes aconseguiran, en el casde portar-se a terme, és dificultar eltreball en equip que és la base del’organització del model d’AtencióPrimària al nostre sistema sanitari.

opinió i anàlisi

Servei d’Informació Col·legial. Febrer-Maig 200944444

informació col·legialinformació col·legial

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 126

Febrer-Maig 2009

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.eshttp://www.comb.cat

Miquel Bruguera i CortadaPresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerRicard Gutiérrez i MartíVicepresident segonJaume Padrós i SelmaSecretariJaume Roigé i SoleTresorer-comptadorJaume Sellarés i SallasVicesecretariRamon Pujol i FarriolsVocal 1r.Pilar Arrizabalaga ClementeVocal 2n.Francesc Ferrer i RuscalledaVocal 3r.Leonor Ancochea i SerraïmaVocal 4t.Àngels Martos i RodríguezVocal 5è.Josep Manuel Picas i VidalVocal 6è.Rosa Maria Boyé de la PresaVocal 7è.Ramon Torné i EscasanyVocal 8è.Gustavo Tolchinsky WiesenVocal 9è.Joaquim Camps i DomènechVocal suplent de la juntaXavier de las Cuevas BouVocal suplent de vocaliesXavier Blancafort SansóVocal suplent de vocaliesNúria Martínez LeónVocal suplent de vocaliesMercè Botinas MartíVocal suplent

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell,Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Isabel Calaf i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Juntade Govern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal

La llei d’Ordenació de les Professi-ons Sanitàries contempla en el seuarticle 9 com han de ser les relacionsdels diferents professionals que tre-ballen en equip. En aquest article escontempla la delegació d’actuacionsquan es donen les condicions neces-sàries, especialment la capacitat deles persones en qui es deleguen fun-cions que no corresponen al seuperfil professional.L’aplicació d’aquest article d’una lleivigent permetria resoldre totes lesaspiracions d’un sector de la profes-sió d’infermeria que són: visitar i re-ceptar, però ho haurien de fer en el sid’un equip, sota la direcció dels pro-fessionals amb els coneixements i lacompetència adequades per aques-tes activitats. D’aquesta manera s’evi-tarien tots els problemes derivats delsactuals projectes per reforçar la Infer-meria.Fer les coses fora d’aquest esquemapot ser perillós per als ciutadans idissolvent del nostre sistema d’Aten-ció Primària. Possiblement hi hagi ungrup de líders de la professió d’infer-meria amb l’aspiració d’augmentar elprestigi i la influencia social de laseva professió, aspiració legítimaperò que no s’aconseguirà per la viad’ampliar el seu rol professional so-lapant-lo amb el que correspon alsmetges.

Quina hauria de ser la posició deles organitzacions professionalsdels metges?

Exigir l’aplicació de l’article 9 de laLOPS, fomentant en els Centresd’Atenció Primària el treball en equip,incitant a l’ordenació del treball in-tern de cada equip, en cada un delscentres, el que estarà subordinat a lacomposició i el nombre de la plantillade sanitaris i a les característiques dela població atesa.Si aquest article s’aplica no tindriacap sentit plantejar reformes legals.Els metges hem d’evitar la confronta-

opinió i anàlisi

ció amb els professionals d’inferme-ria, però hem de garantir als ciuta-dans que es mantindrà la racionalitatdel nostre sistema sanitari.

Junta de Govern del Col·legi deMetges de Barcelona

Diario Médico va publicar, el 20 de maig, unatribuna d’opinió de Miquel Bruguera, president

del COMB, amb la posició del Col·legi de Metgesde Barcelona en aquest debat.



Tribuna

d’opinió

Dona metge:Professió de risc

El passat 11 de març vamorir pels trets d’un

pacient María Eugenia,metgessa del centre de

salut de Moratalla(Múrcia), i un conductor

d’ambulància va ser ferit.La Junta de Govern delCol·legi de Metges de

Barcelona va emetre al webcol·legial comb.cat la

condemna a l’agressió a lametgessa de Múrcia i va

expressar el seu condol alsfamiliars i companys.

A continuació, reproduïmíntegrament l’article Dona

metge: Professió de risc dePilar Arrizabalaga, vocal de

la Junta de Govern delCOMB, publicat a La

Vanguardia el 16 de marçde 2009. A l’article

d’Arrizabalaga es ressaltaque “el copagament tindriaun potencial protector per a

la integritat física delsmetges i de les metgesses

perquè ‘el que val, escuida’”.

Dimecres passat va morir unametgessa de 34 anys a conse-qüència dels trets rebuts al cap

i al tòrax per un pacient de 74 anys enun centre de salut de Moratalla(Múrcia), lloc al qual havia anat uneshores abans, sembla que per proble-mes respiratoris, i que havia quedatdescontent amb l’atenció rebuda. Enel mateix tiroteig, un conductor d’am-bulància fou ferit i la seva evolució ésestable. Els darrers anys, diversesveus han advertit de les agressionsque pateix el col·lectiu sanitari perpart de pacients frustrats en les sevesexpectatives dels serveis i prestaci-ons del sistema sanitari. El paradig-ma de gravetat màxima ha passat elsdarrers dies. Les metgesses represen-ten gairebé el 70 % dels professionalsde la medicina a l’àmbit de l’atencióprimària i més del 50 % dels professi-onals de la medicina en les urgènciesmèdiques hospitalàries. Contribuiri-en, doncs, de manera substancial alpersonal exposat al “risc d’agressiófísica” derivat de la seva activitat la-boral. Des dels col·legis professionalsi l’Administració s’han invocat mesu-res a fi d’evitar i tractar el problema.No es pot requerir a cap col·lectiu queassumeixi de manera intrínseca caprisc físic vital derivat del treball –jasigui la roba laboral blanca o de qual-sevol altre color– i, menys encara, delsector dels serveis. Perversió moralque ha estat superada, afortunada-ment, per la immensa majoria delsciutadans i ciutadanes de la nostrasocietat democràtica i madura.El nostre sistema sanitari és univer-sal, equitatiu, eficaç i efectiu. Així hoconsideren els polítics, la comunitatcientífica i professional i els mateixosciutadans, però no ha sabut explicaramb claredat que “la salut, si bé no tépreu sí que té cost”. La sobrefreqüen-tació dels serveis sanitaris i la sobre-medicalització està d’acord amb lesconductes ciutadanes de la societatde consum que vivim. Algunes inicia-tives s’han plantejat des de l’Admi-

nistració en la línia del copagament,entre altres mesures, per dissuadir dela demanda dels serveis mèdics, jasigui a nivell del consum de medica-ments, la utilització dels serveis d’ur-gències, l’hostaleria durant els ingres-sos hospitalaris o la simbòlica i polè-mica aportació d’un euro en les visi-tes mèdiques.La nostra societat de mercat no dis-tingeix entre preu i valor: “El que no técost, no val.” En aquest sentit, elsprofessionals de la medicina han in-tuït que algun tipus de copagament,si bé resultaria insuficient per conte-nir la demanda, tindria, per altra ban-da, aplicació per a l’apreciació i ladignitat del professional. Però és quela realitat de les agressions com laque ens ocupa assenyala una altrautilitat no menor del copagament: elseu potencial protector per a la inte-gritat física dels metges i de les met-gesses, perquè “el que val, es cuida”.El copagament és, sens dubte, méssenzill i beneficiós socialment quealtres escuts humans, com aquellsque poguessin derivar-se de la recon-sideració d’altres professionals sani-taris en la primera línia de l’atenciósanitària, en la qual exerceixen lamajoria de les metgesses.

Article publicat a La Vanguardia el 16de març de 2009

Pilar Arrizabalaga,metgessa de l’Hospital Clínic de Barcelona. Membre

de la Junta de Govern del Col·legi de Metges deBarcelona

La Vanguardia,16 de març de 2009.


congressos cursos i simposis



sumari

informació econòmica

Opinió i anàlisi 3Dona metge: Professió de risc 5Com afrontar la falta de metges 8Bruguera compareix al Senat per tractar la falta de metges a l’SNS 10Metges d’atenció primària debaten al COMBsobre els reptes de futur i els canvis necessaris en l’AP 14Padrós proposa el model del COMB com areferent de futur per als col·legis d’Espanya 16El COMB crea dos grups de treball perproposar solucions sobre homologació de títols 18Presentació d’una guia sobre “Valoració del’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció” 19Revista de premsa 20El Col·legi de Metges presenta el primer acte de l’“Any Dr. Pere Gabarró” 23Homenatge col·legial a la memòria del doctor Hèlios Pardell 24Més de 300 participants en la cursa atlètica dels Medijocs’09 25La Fundació Josep Laporte atorga el premi Coneixement i Pacients al COMB 25El Govern destina 1o0.000 euros a un projecte del COMBper impulsar la creació d’empreses d’alta tecnologia en l’àmbit mèdic 26El Govern de la Generalitat distingeix amb la Creu de Sant Jordiels metges Lluís Barraquer i Bordas i Santiago Dexeus Trias de Bes 26El COMB fa canvis en el sistema de correu electrònic 28Projecte de cooperació internacional Manresa-Camerun 38Agenda cultural 39Novetats legislatives sanitàries 41Delegacions i seccions col·legials 42En record del doctor Alfredo Muiños 47Consultori Terminològic 48Congressos i cursos 52Petits anuncis 54Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 59Quaderns de Formació i Salut 61Editorial àrea econòmica 29Conferència de Joan Hortalà sobre el cicle borsari 29Medicorasse premia la fidelitat delsclients de l’assegurança d’automòbil MediMotor 31Què podem fer mentre esperem que comenci el nostre viatge? 33Comentari borsari 35



El Ministeri de Sanitat ha proposatafrontar la falta de metges del sis-

tema sanitari espanyol amb dues me-sures: important metges i formant mésmetges a les universitats espanyoles.Espero que el nou equip ministerialtingui altres plans i corregeixi aques-ta política.Si només s’apliquen aquestes mesu-res, difícilment es resoldrà el proble-ma de la falta de metges, si augmentaal mateix ritme que en aquests últimsanys la població resident a Espanya isi no es frena el consum sanitari delsespanyols. Per altra banda, les mesu-res proposades per l’exministre Soriatenen els seus inconvenients. Impor-tar metges descapitalitza de professi-onals preparats països en vies de des-envolupament i pot contribuir a fre-nar el progrés d’aquests països. Amés a més, aquests professionalsimmigrants necessiten un tempsd’aclimatació per resoldre les sevesdificultats idiomàtiques, de coneixe-ment del sistema sanitari espanyol ide la idiosincràsia dels seus pacients.L’augment de la producció de mésmetges espanyols és també una malasolució. Primer, perquè mai no seriauna solució immediata, sinó a 10 anysvista, ja que aquest és el temps ne-cessari per preparar un metge: sisanys de facultat i quatre d’aprenen-tatge de l’especialitat. Per altra ban-da, demanar a la universitat que formimés metges sense donar-li més recur-sos seria arriscat, perquè formar met-ges per sobre de la capacitat formati-va del sistema universitari comportael risc que en disminueixi la prepara-

Com afrontar la falta demetgesMillorem l’eficiència del sistema sanitariA Espanya falten metges.

Les causes són variades,però el problema no es

resoldrà importantprofessionals d'altres

països o ampliant elnombre de metges en

formació (si no creixenparal·lelament els

recursos), mentre lapoblació resident a

Espanya augmenti almateix ritme que els

darrers anys i no es freni elconsum sanitari dels

espanyols.A continuació, reproduïm

integrament els articlespublicats a La Vanguardia,

el 3 de maig de 2009,Millorem l’eficiència del

sistema sanitari, de MiquelBruguera, president delCOMB, i Metges per ferquè?, d’Àngels Martos,

directora assistencial delConsorci Sanitari de

Terrassa i vocal de la Juntade Govern del COMB.

La manca

de metges

Miquel Bruguera,president del Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

ció. Formar un metge costa 60.000euros. Per tant, sembla raonable que,en la situació econòmica actual, bus-quem altres fórmules.És paradoxal constatar que patim faltade metges, quan som un dels poc paï-sos amb una taxa més elevada de met-ges per mil habitants. A Espanya escalcula que està en 3,8 mentre que enla majoria de països de la Unió Euro-pea està entre 2,8 i 3,3. Aquesta para-doxa que faltin metges al país ambmés metges es podria explicar consi-derant les següents hipòtesis: a) exis-teix al nostre sistema sanitari més fre-qüentació que als altres països, i pertant aquesta major demanda reque-reix més professionals i b) l’eficiènciadel nostre sistema és deficient perquèexigeix un molt elevat nombre de met-ges per fer-lo funcionar. Ambdues hi-pòtesis són certes i, si s’apliqués unesforç decidit per corregir-les, la ne-cessitat de metges disminuiria.Frenar el consum sanitari innecessariés difícil, perquè exigiria l’aplicaciód’un conjunt de mesures pedagògi-ques: unes, per convèncer la poblacióque faci un bon ús dels recursos; dis-suasòries altres, com la coresponsa-bilització econòmica de l’usuari endeterminades prestacions, i tambéorganitzatives, com seria reestructu-rant les àrees que reclamen més met-ges, com els serveis d’urgències delshospitals i l’atenció primària, per fer-los més resolutius, més satisfactorisper als pacients i més gratificants perals professionals.Els metges fa temps que reclamemcanvis perquè la falta de professionalsafecta greument les nostres condici-ons laborals: més feina, dificultat per

És paradoxal constatar quepatim falta de metges, quansom un dels poc països ambuna taxa més elevada demetges per mil habitants.



trobar substituts per a vacances o permalaltia, menys temps per participaren activitats formatives. El Consell dela Professió Mèdica ha formulat reco-manacions sobre com afrontar aques-ta situació. Entre ells s’indica la conve-niència de reformar els serveis d’ur-gències, amb personal més especialit-zat, i modificar l’atenció primària perpermetre que els metges de famíliapuguin organitzar més racionalment laseva feina: formar equips assistenci-als potents amb el personal d’inferme-ria, flexibilitzar els horaris de la jorna-da de treball, augmentar la capacitatde resolució de problemes assistenci-als, especialment si es troba sortida ales situacions de dependència, i ade-quar les seves retribucions al treballefectuat. En definitiva, introduir refor-mes perquè el metge se senti cadavegada menys un funcionari i cadavegada més un professional amb aspi-ració a l’excel·lència.Necessitem que Administració sanità-ria, metges i infermeria redissenyin l’or-ganització sanitària amb la vista posa-da a millorar-ne l’eficiència. El projecteque està actualment elaborant-se aCatalunya d’innovació en l’atenció pri-mària podria ser un instrument útil percomplir aquest objectiu. Hi ha ara unasintonia entre Administració sanitàriai professionals en el diagnòstic i en lesgrans reformes que necessita el siste-ma. Ens hem d’esforçar a coincidir enles solucions concretes.També ara és el moment de conside-rar el benefici que aportaria més col-laboració i utilització del sistema pri-vat com un mecanisme per treure pres-sió al sistema públic.

La Vanguardia, 3 de maig de 2009.

És imprescindible lacoordinació entre elsdiferents nivellsassistencials, sobretot entrel’atenció primària i elshospitals.

Àngels Martos,directora assistencial delConsorci Sanitari de Terrassa.Vocal de la Junta de Govern del COMB

Metges per fer què?

La xifra de metges necessaris solcalcular-se en relació amb la po-

blació. Tanmateix, no depèn nomésdel nombre d’habitants, depèn tambéde què han de fer aquests metges iaixò està en funció de les necessitatssanitàries d’aquests habitants (quevarien amb la proporció de personesgrans o amb malalties cròniques oamb diverses malalties...) i també delmodel d’organització del sistema desalut. És en aquest últim aspecte en elque voldria centrar-me.Em temo que augmentar el nombre demetges que es formen o que vénen del’estranger no serà suficient si no vaacompanyat d’altres mesures enca-minades a adaptar el nostre sistemade sanitat pública a les necessitatsactuals de la població. Feliçment l’es-perança de vida ha augmentat consi-derablement i moltes malalties queabans causaven la mort poden ser araben controlades. Ha anat augmen-tant el percentatge de persones grans,que són les que més ús fan del siste-ma sanitari: també ha augmentat elnombre de persones amb malaltiescròniques, que s’aguditzen periòdi-cament. Pensem, per exemple, en elspacients amb malalties cròniques res-piratòries o cardíaques, que es des-compensen amb freqüència a l’hivern,col·lapsant els serveis d’urgències anyrere any.Aquestes persones requereixen unaaltra forma d’assistència, que fomen-

ti l’autoatenció –pacient i/o família–per la via del coneixement de la ma-teixa malaltia, que eviti duplicar pro-ves o visites, que les agrupi en unmateix dia per evitar desplaçaments,que potenciï el seguiment al CAP o aldomicili per equips coordinats entrel’hospital i l’atenció primària que elsconeguin i que comptin amb els mit-jans adequats per evitar el recurs “am-bulància i a l’hospital”, fora de quansigui indispensable i, fins i tot enaquests casos, que permetin el re-torn a casa com abans millor. És im-prescindible la coordinació entre elsdiferents nivells assistencials, sobre-tot entre l’atenció primària i els hos-pitals.El model d’organització actual reque-reix moltes hores de metge per funci-onar, perquè duplica moltes coses,exigeix massa feina burocràtica, estàexcessivament fragmentat i la coordi-nació entre els diferents nivells assis-tencials és clarament insuficient.Aquesta coordinació requereix siste-mes d’informació clínica compartits,mecanismes que facilitin la comuni-cació entre centres i temps, i així s’evi-tarà duplicitats i redundarà en menysvisites i una atenció més adequada.

PER SABER-NE MÉS

BIBLIOGRAFIA– Estudi demogràfic del COMB. Im-portància dels metges estrangers. M.Bruguera, M. Soler i B. Camps.Barcelona. Gabinet d’EstudisCol·legials. COMB, 2007. http://www.comb.cat/cat/comb/publicaci-ons/estranger.pdf– Consell de la Professió Mèdica deCatalunya, Comissió d’Ordenació dela Professió Mèdica. La necessitat demetges en el sistema sanitari català.2007. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/odf/casfinal2007.pdf– Oferta y necesidad de médicos es-pecialistas en España (2006-30). B.González i P. Barber. Grupo de Inves-tigación en Economía de la Salud.Universidad de Las Palmas de GranCanaria; 2007. http://www.msc.es/novedadesEspeciales06_30.pdf

WEBS– www.comb.cat. Col·legi Oficial deMetges de Barcelona– www.uems,net. Unió Europea deMetges Especialistes



La manca

de metges

El president del Col·legiOficial de Metges de

Barcelona, MiquelBruguera, va comparèixer,

el passat mes de febrer,davant la ponència de la

Comissió de Sanitat iConsum del Senat, creada

per estudiar l’escassetat deprofessionals sanitaris i les

necessitats del SistemaNacional de Salut (SNS).

Bruguera, en la sevaintervenció, va indicar que

la política de recursoshumans de l’SNS hauriad’abordar les següentsiniciatives: reformar el

sistema sanitari per fer-lomés eficient; frenar elconsumisme sanitari;

augmentar el rendiment deltreball dels metges;modificar la política

retributiva dels metges queexerceixen en el sector

públic; solucionar elproblema dels metges

especialistes sense títoloficial, estrangers i

espanyols (MESTOS), ieliminar les circumstàncies

que provoquin un efectecrida per als metges

estrangers que vulguinexercir a Espanya.

A continuació, reproduïmíntegrament la intervenció

de Miquel Bruguera davantla Comissió de Sanitat del

Senat.

Bruguera compareix alSenat per tractar la falta de

El president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va indicar en laseva intervenció que la política de recursos humans de l’SNS “hauria d’anarorientada al fet que el sistema estigués més ben organitzat i que poguésfuncionar eficaçment amb menys metges i, al mateix temps, augmentar laproductivitat dels que ja estan en el sistema”

Necessitat de recursos humans en el Sistema Nacional de Salut

Introducció

Des de fa un temps, existeix elconvenciment general que fal-ten metges en el Sistema Naci-

onal de Salut (SNS). Diverses són lesraons que han conduït a aquesta cre-ença. En primer lloc, els gerents d’ungran nombre de centres sanitaris te-nen dificultats per cobrir determina-des places d’especialistes, preferent-ment d’hospital, però també d’aten-ció primària, amb metges espanyols.Generalment aquestes places corres-ponen a centres o institucions allu-nyades de les grans ciutats, activitatsassistencials fora de l’horari conven-cional, i són més freqüents en lesespecialitats d’anestèsia, ginecologia,medicina de família, radiologia i pedi-atria. Per altra banda, el nombre demetges estrangers que es col·legienper poder exercir augmenta de mane-ra progressiva, i encara no tots, peròsí la gran majoria, troba feina.La meva intenció és presentar enaquesta compareixença: 1) algunesdades de demografia mèdica a partirde les dades recollides al Col·legi deMetges de Barcelona, que poden serfàcilment extrapolades a la resta d’Es-panya; 2) una interpretació de la situ-ació actual en recursos humans de

l’SNS, que explica la falta de metgesque pateix el sistema; 3) una breuanàlisi de les possibles solucions, i 4)una proposta diferent a la que estàelaborant el Ministeri de Sanitat decom hauria de resoldre’s el reconei-xement del títol d’especialista delsmetges estrangers que exerceixen alnostre país.

Quants metges hi ha ara aEspanya i com són?

El nombre de metges a Espanya és arade 208.000. Una proporció de metgescol·legiats no exerceix cap activitatassistencial, ja sigui perquè està jubi-lada, es dedica a la gestió, fa de foren-se, tan sols investiga o treballa a laindústria farmacèutica, per exemple.Per altra banda, hi ha metges queexerceixen exclusivament en l’àmbitprivat i, per tant, no són utilitzats enels sistemes públics de salut.Desafortunadament, com que no hiha un registre de l’activitat laboraldels metges espanyols, no és possi-ble conèixer el nombre exacte de met-ges en actiu, l’activitat dels quals ésassistencial i que exerceixen en elsector públic.Al Col·legi de Metges de Barcelona(COMB) hem efectuat una estimació

metges a l'SNS



del nombre de metges amb activitatassistencial d’acord amb el nombredels que tenen subscrita una pòlissade responsabilitat civil (RC) professi-onal. Aquesta és a Barcelona una pò-lissa col·lectiva de la qual són prene-dors els Col·legis de Metges deCatalunya i a la qual estan subscritspràcticament tots els metges que exer-ceixen.Si partim de la xifra de 28.777 metgescol·legiats a Barcelona a 31 de desem-bre de 2008, i excloem els jubilats (n= 2.587) i els que no tenen pòlissa deRC (el 15 % dels que estan en actiu)queda una xifra de 22.262 metges,que són els que interpretem que te-nen una activitat assistencial, que vea ser aproximadament el 75 % deltotal de metges col·legiats. Si relacio-nem aquesta xifra amb la població deBarcelona, ens trobem que la taxa demetges per cada 1.000 habitants ésde 3,9.Dos aspectes de la demografia mèdi-ca a Espanya mereixien certa atenció:la feminització de la professió i el seuenvelliment.La distribució global dels metges delCOMB per gèneres mostra una nota-ble similitud: el 53,7 % són homes i el46,3 % són dones, però entre els me-nors de 40 anys predominen les dones(64 %), i és a la inversa entre els mésgrans de 40 anys. Aquesta feminitza-ció progressiva de la professió mèdicaha de tenir-se en compte en qualsevolpolítica de recursos humans, ja quemoltes dones metges han d’efectuarinterrupcions de la seva pràctica pro-fessional per maternitat, la qual cosasuposa una disminució de la seva dis-ponibilitat laboral.També s’ha d’assenyalar que la pro-fessió mèdica mostra a Espanya unatendència a l’envelliment. El nombrede metges, homes i dones, de menysde 45 anys és relativament constant,però les promocions de més edat sónmolt més nombroses, el que determi-narà que cada any, quan es jubili lacohort de 65 anys, tal com fixa la llei,aquesta sigui substituïda per una co-hort de menys grandària. Aquest fetes deu al “numerus clausus” que esva implantar a les facultats de medici-

na espanyoles a principis dels anysvuitanta, quan va sorgir el fenomendels metges espanyols sense títol ofi-cial d’especialista (MESTOS), causatper l’exigència del títol d’especialistaper exercir a l’SNS. Com que no exis-tia el “numerus clausus” abansd’aquesta data i l’accés a les facultatsde medicina era lliure, es formarencohorts molt àmplies d’estudiants queacabaven la carrera, molts d’aquestsno pogueren superar l’examen MIR,ja que el nombre de places de MIR queoferia cada any l’SNS era inferior al derecent graduats. Es formava així unaborsa de metges recent llicenciats, lamagnitud dels quals anava creixent,que no podrien formar-se com especi-alistes. Probablement la imposició del“numerus clausus” hagi contribuït al’actual manca de metges, ja que nova tenir en compte, entre altres fac-tors, el creixement poblacional queha experimentat Espanya en aquestsdarrers anys com a conseqüència dela immigració.L’anàlisi de la nacionalitat dels met-ges que exerceixen a Barcelona, del’origen dels metges col·legiats enaquests darrers 10 anys i de la univer-sitat en la qual s’han format ha apor-tat una informació molt rellevant perconèixer l’evolució que presenta lapoblació mèdica espanyola. Des del’any 2000, assistim a Barcelona a unincrement progressiu de la col·legiacióde metges estrangers i formats enuniversitats d’altres països (del 9 %l’any 1999 al 56,5 % a 1 de desembrede 2008) i, al mateix temps, una re-ducció progressiva del nombre denous col·legiats nascuts a Catalunya(del 70 % el 1999 al 30 % el 2008). Elnombre de metges espanyols, nas-cuts en altres comunitats autònomesi formats en alguna universitat espa-nyola, s’ha anat reduint moderada-ment (passant del 21 % al 13 %).Aquestes dades indiquen que elsmetges estrangers representen arauna part majoritària de les novescol·legiacions i la seva presència al’SNS impedeix, de moment, que lafalta de metges sigui un problemaencara més apressant. (Bruguera M.,Soler M., Camps B. Estudi demogràfic

del COMB. Importància dels metgesestrangers. Gabinet d’Estudis Col·le-gials. Col·legi Oficial de Metges deBarcelona, 2007.)

Són suficients els metges quetenim? I, si no ho són, quina n’ésla causa?

No deuen ser suficients en la pràcticaquan molts gerents no poden cobrirles plantilles dels seus centres, enca-ra què la taxa de metges per 1.000habitants que s’ha calculat a Espanyafaria pensar que el nombre de metgesque exerceixen a Espanya hauria deser suficient. Ja hem indicat que és el3,9 per 1.000 a Catalunya i a Espanyas’estima que és del 3,8, taxa superiora la de França, Àustria, Alemanya iPortugal, on és del 3,4, a la de Suècia(3,1) i a la del Regne Unit (2,7).Si ens entretenim a examinar per què,amb similar nombre de metges, a Es-panya hem d’importar metges, cosaque, en menor mesura, passa a casadels nostres veïns europeus, podemtrobar diverses explicacions (Comis-sió d’Ordenació de la Professió, Con-sell de la Professió Mèdica deCatalunya, president: M. Bruguera:La necessitat de metges en el sistemasanitari català. Causes i solucions,2007):

1. La primera seria la rigidesa del sis-tema sanitari espanyol, que no dónamarge als gestors per establir salarisd’acord amb la dificultat o llunyania oduresa del lloc de treball, i explica quepel mateix salari els metges preferei-xen exercir en ciutats grans que peti-tes, que és a on es nota més la mancade metges.2. Una altra raó podria ser la ineficièn-cia del nostre sistema sanitari, queper tenir un alt nivell de qualitat, fetacceptat per tot el món, requereix ungran nombre de metges per fer-lo fun-cionar. Una de les explicacionsd’aquesta situació serien els sous delsmetges espanyols, molt inferiors alsque perceben els seus col·legues eu-ropeus, i la similitud de sous en cadacategoria laboral, el que motiva poc,ja que no se’ns paga segons com ho

Bruguera compareix al Senat per tractar la falta de metges a l’SNS



fem o si fem molt, sinó únicament pelnivell professional que tenim.3. La productivitat dels nostres metgesdeu ser baixa, ja que la seva dedicaciólaboral és també menor aquí que enaltres països. La mitjana d’hores treba-llades pels metges d’Alemanya, GranBretanya, Itàlia i fins i tot Grècia éssuperior a la d’Espanya (NERA (Natio-nal Economic Research Associates).Comparing physicians earning currentknowledge challenges, 2004).4. Una altra causa d’ineficiència delsistema sanitari està en relació ambel gran nombre de centres sanitarisde caràcter hospitalari, conseqüèn-cia en part de l’hospitalocentrisme dela nostra sanitat. La creació d’un grannombre de centres, amb plantillescompletes per a cada especialitat de-termina que algunes d’aquestes esti-guin inflaccionades en relació amb laseva previsible activitat diària, a cau-sa de la necessitat de poder atendreles urgències en tan sols una guàrdiasetmanal per a cada un dels membresde la plantilla.5. Probablement hi influeixi també l’ex-cessiu consumisme sanitari, que esdóna al nostre país, i ha determinatque desprès del Japó encapçalem elrànquing mundial d’hiperfreqüenta-ció sanitària (9,5 visites/any/habitanten l’atenció primària). Tenim un siste-ma sanitari de barra lliure, que noimposa cap limitació al seu ús, i queels mateixos metges hem afavorit ambcampanyes que estimulen l’accés delciutadà al metge, com per exempleestimular la prevenció de malaltiestransmissibles mitjançant vacunes ola lluita contra la hipercolesterolemia.També hi deu influir la medicalitzacióde la vida que la societat actual haimposat, que força el ciutadà a anar almetge quan es troba trist, frustrat oamb molèsties menors.6. Hauríem d’examinar si corregint lafalta de comunicació i de coordinacióentre l’atenció primària i hospitals noreduiríem la duplicació d’actes mè-dics, les visites innecessàries quecol·lapsen els Serveis d’Urgènciesdels hospitals i exigeixen que aqueststinguin plantilles cada cop més nom-broses per afrontar les demandes.

Quines solucions s’han buscat percombatre la falta de metges?

Fins al moment present la solució haestat la d’importar metges estrangers,preferentment extracomunitaris, jaque els salaris que s’obtenen a lasanitat espanyola són inferiors als quees paguen als països de la ComunitatEuropea, però son molt més elevatsque els que es paguen en països llati-noamericans o de l’Est europeu.La importació de metges extracomu-nitaris té diversos inconvenients:

1. La descapitalització de professio-nals destacats de països en vies dedesenvolupament.2. El nivell formatiu d’alguns d’aquestsés inferior al que tenen els metgesespanyols que han adquirit la forma-ció especialitzada d’una manera re-glada mitjançant el sistema de resi-dència.3. Els metges que vénen dels païsosde l’Est d’Europa tenen unes carènci-es idiomàtiques que dificulten la pràc-tica d’una professió que exigeix bonacomunicació metge-pacient.4. El creixent desori administratiu pelque fa a l’homologació del títol demetge i d’especialista.

L’altra mesura ha estat la de recoma-nar l’ampliació del nombre d’estudi-ants a les facultats de medicina espa-nyoles, sense tenir en compte que elsestudiants que ara ingressen a la fa-cultat no seran metges especialistesfins d’aquí a 10 anys (6 de carrera i 4de MIR), per tant, l’accés de més estu-diants no aconseguirà augmentar elnombre de professionals que es re-clama.

Com s’hauria d’abordar la políticade recursos humans de l’SNS?

Hauria d’anar orientada a fer que elsistema estigués més ben organitzati que pogués funcionar eficaçmentamb menys metges i, al mateix temps,augmentar la productivitat dels queja estan en el sistema.Suggeriria les següents iniciatives: 1)reformar el sistema sanitari per fer-lo

més eficient; 2) frenar el consumismesanitari; 3) augmentar el rendimentdel treball dels metges; 4) modificarla política retributiva dels metges queexerceixen en el sector públic; 5) so-lucionar el problema dels metges es-pecialistes sense títol oficial, estran-gers i espanyols (MESTOS), i 6) elimi-nar les circumstàncies que provoquinun efecte crida per als metges estran-gers que vulguin venir a exercir a Es-panya.

Reforma del sistema sanitari

Aquest és un tema molt complex, i peraixò em limitaré en aquesta compa-reixença a enumerar a grans trets lesgrans línies de com hauria de ser, enla meva opinió, aquesta reforma:

1. Estimular l’autoorganització delsmetges en els Centres d’Atenció Pri-mària, per tal que s’organitzin en au-tèntics equips, liderats per un d’ells,amb autoritat moral i científica, queels permeti gestionar eficaçment lademanda, reduir la càrrega burocràti-ca, distribuir millor les funcions entremetges i personal d’infermeria i flexi-bilitzar la distribució horària de la jor-nada laboral. Estimular l’autogestióen l’atenció primària és una fórmulaimaginativa que satisfà pacients i pro-fessionals sanitaris, assajada aCatalunya, però desgraciadamentencarà molt poc implantada al territo-ri fins ara.2. Implementar la coordinació Aten-ció Primària –Atenció Especialitzada,per tal de facilitar l’atenció dels paci-ents amb patologies cròniques i lescomplicacions agudes de les malalti-es, evitant la descoordinació terapèu-tica, escurçant les demores, evitantles duplicitats en les exploracions i,fonamentalment, utilitzant una únicahistòria clínica informatitzada, demanera compartida.3. Reformar els serveis d’urgènciesals hospitals. Distribuir-los per crite-ris territorials, amb diferents nivellssegons la complexitat de la patologia,amb sistema de classificació centra-litzat en cada territori, amb plantillesde metges especialitzats en Urgènci-




es, que garanteixin la competènciadels que fan guàrdies, malgrat queaixò modifiqui la retribució dels espe-cialistes de planta, pel concepte d’ho-res de guàrdia.4. Concentració de serveis especialit-zats, ja sigui eliminant d’alguns hos-pitals petits serveis amb pocs met-ges, especialment serveis quirúrgics,i incorporar-los a hospitals veïns, a ones podrien organitzar serveis més bendotats, o estimulant les aliances es-tratègiques entre hospitals per com-partir especialistes.5.5.5.5.5. Promoure la jubilació voluntàriafins als 70 anys.6. Proposar jornades laborals de du-ració més llarga, degudament retri-buïdes, per a certes activitats especi-alitzades per a les quals falten met-ges o de temps parcial, per atreureprofessionals que han optat per aban-donar la professió per la seva incapa-citat de fer jornades prolongades, comdones amb fills petits.

Frenar el consumisme sanitari

És indispensable trobar mesures quefrenin el consumisme excessiu, la ideaque la sanitat és gratuïta o de totstenim dret a tot. La racionalització delconsum és un objectiu que exigeixuna educació de la població, per a laqual fa falta temps. Mentrestant s’hande considerar altres propostes, entreles quals s’ha de tenir en compte, perla seva eficàcia comprovada en paï-sos a on s’ha instal·lat, la corespon-sabilització econòmica dels ciutadansen aquelles prestacions que utilitzen,especialment si les utilitzen de mane-ra innecessària. A Suècia, per les visi-tes d’Urgències a l’hospital no deriva-des de l’atenció primària o no justifi-cades es cobra a l’usuari entre 20 € i30 €.

Augmentar el rendiment del treballdels metges

El rendiment dels metges augmenta-ria amb les següents mesures:····· Augmentant l’autonomia dels met-ges, fent que se sentissin menys com afuncionaris i més com professionals.

····· Educant els estudiants de Medicinai els MIR en els valors de la professiómèdica, com altruisme, compromís,honestedat i aspiració per l’excel·lèn-cia.····· Eliminant les tensions creades du-rant anys entre gestors i metges, for-mant millor els primers en tècniquesde motivació i menys en les d’autori-tarisme i els segons en la seva obliga-ció moral al compromís amb la insti-tució que els contracta.

Modificar les polítiques retributives

S’han d’introduir canvis que contem-plin com a criteris de caràcter salarialla quantitat de treball efectuat i laqualitat d’aquest, per evitar que eltreball ben fet comporti una penalit-zació salarial, com succeeix en l’aten-ció primària, a on es percep un salariindependentment del nombre de pa-cients que un ha d’atendre, de mane-ra que els metges més competents iapreciats pels pacients acaben tenintmés sobrecàrrega de treball que elsaltres.Els treballs menys atractius per alsmetges haurien d’estar més ben retri-buïts i, per tant, els gerents hauriende tenir al seu abast la possibilitatd’oferir pagar millors salaris als quiestiguin disposats a treballar en llocsper als quals és difícil trobar candi-dats.

Reconeixement del títol d’especialis-ta als metges que es van especialitzaren altres països

El Ministeri de Sanitat està elaborantun Decret de reconeixement del títold’especialista a metges extracomuni-taris que es van especialitzar al seupaís i vingueren a treballar a Espanyafa anys. Aquest Decret permetrà re-formar el procediment que se seguiafins ara, basat en una Ordre de 1991,que deixa en mans gairebé exclusivesa les Comissions Nacionals de les di-ferents especialitats la responsabili-tat de jutjar si els metges estrangersque sol·liciten l’homologació tenenun nivell de competència comparableal dels metges que es van especialit-

zar a traves del sistema MIR. Aquestprocediment és lent, heterogeni i noté en compte el temps treballat a Es-panya.L’actual esborrany de Decret no resol,segons la nostra opinió, els requisitsque hauria de tenir el procediment, ésa dir, que sigui àgil, just i rigorós (M.Bruguera. Tribuna, Diario Médico, di-mecres 21 de gener de 2009).El Decret hauria de contemplar úni-cament el cas dels metges que exer-ceixen al nostre país. El reconeixe-ment hauria de valorar el nivell actualde competència dels aspirants en l’es-pecialitat que estan exercint i no elque pogueren adquirir al seu paísamb la formació que reberen, que tansols es podria valorar per documentsaportats. La valoració de la seva com-petència hauria d’efectuar-se en elmateix lloc de treball, amb una entre-vista a l’aspirant, al cap de servei i alscompanys, la valoració del currícu-lum i la valoració del treball que es-tan efectuant. Aquesta valoració espodria efectuar amb una metodolo-gia similar a la que s’efectua per ob-tenir el certificat ISO o en els progra-mes d’acreditació de la Joint Comissi-on, amb petits equips constituïts perun representant del Ministeri de Sa-nitat, un de la societat científica cor-responent i un del col·legi professio-nal.Els que superin la valoració rebran elreconeixement del seu títol d’especi-alista amb finalitat laboral, però noacadèmica, i aquells que s’haguésconsiderat que no estan capacitatsse’ls efectuaria al cap del temps ques’estableixi una segona valoració ha-vent-los indicat quines són les defici-ències que han de corregir.Aquest procediment de reconeixe-ment hauria d’ampliar-se als espa-nyols sense títol, els denominatsMESTOS.

2 de febrer de 2009

Miquel Bruguera Cortada,president del Col·legi de Metges de

Barcelona




Metges d’atenció primària debateels reptes de futur i els canvis nec

Més de 200 metgesd’atenció primària es van

reunir en una jornada,organitzada pel COMB, per

debatre sobre quina és lasituació actual i aportar

propostes de solució alsproblemes de l’atenció

primària.Miquel Vilardell,

vicepresident del COMB;Jaume Padrós, secretari del

COMB, i Marina Geli,consellera de Salut, vanparticipar en l’acte en el

qual van intervenir metgesde diversos Equips

d’Atenció Primària deCatalunya, representantsdel Col·legi de Metges de

Barcelona, del sindicatMetges de Catalunya, de la

Societat Catalana deMedicina Familiar i

Comunitària (CAMFIC) i del’Administració sanitària.

El Col·legi de Metges de Barce-lona (COMB) va celebrar, el pas-sat 16 d’abril, una jornada de

debat per afrontar els reptes de futuri els canvis necessaris en l’atencióprimària. El debat va comptar amb laparticipació de Jaume Padrós, secre-tari del COMB, que va presentar lasessió; Marina Geli, consellera deSalut, i Miquel Vilardell, vicepresidentdel COMB, que van participar en l’ac-te de cloenda. M. Lluïsa de la Puente,directora general d’Avaluació i Plani-ficació, va presentar el Pla d’Innova-ció d’Atenció Primària del Departa-ment de Salut. Les diferents taules dela sessió les van moderar: Enric Arge-lagués, director gerent de l’ICS; M.Dolores Forés, presidenta de la Soci-etat Catalana de Medicina Familiar iComunitària (CAMFIC), i Miquel Vilar-dell.Jaume Padrós, en la presentació de lajornada, va dir que el COMB ha plan-tejat el debat “per veure si és veritat ono que l’atenció primària està en cri-si”. Segons Padrós, “hem de donarrespostes de si cal replantejar o refor-mar l’especialitat i abordar temes comel sistema d’organització, l’autono-mia professional i el model retribu-tiu”.

Miquel Vilardell va presentar les con-clusions de la jornada. En primer llocva tractar sobre el Pla d’Innovaciód’Atenció Primària del Departamentde Salut. Segons Vilardell, “un delsobjectius d’aquest pla és el de buscarl’autonomia de gestió”. Per Vilardell,“és possible l’autonomia de gestióen el sector públic i ha de ser possiblel’autonomia per part dels agents pri-vats” i, així mateix, va ressaltar que elpla d’innovació busca “el lideratgeclínic, imprescindible, i que sense ellel sistema no funciona”. El vicepresi-dent del COMB va afegir sobre el plad’innovació “que cal que ens el femnostre, malgrat hi hagi discrepànci-es, aquestes cal posar-les a sobre lataula i arribar a un document finalque tingui el màxim consens possi-ble”.En tractar les conclusions de la taulasobre si l’especialitat de Medicina deFamília està en crisi i per què elsmetges no trien aquesta especialitat,Vilardell va assenyalar que en el de-bat s’ha incidit sobre el fet que elsmotius poden estar en la manca deformació de pregrau i la fidelitzaciódels professionals, el model d’orga-nització i la pressió assistencial moltforta enfront de la docència i la recer-



ca. Segons Vilardell, “s’ha dit quecalia reivindicar l’orgull de ser metgede família i que cal potenciar l’idearidel bon professional”.En tractar el debat sobre si és indis-pensable un nou model retributiu,Vilardell va constatar les discrepàn-cies i desacords amb el nou modelque s’ha plantejat en el Consell de laProfessió Mèdica i creu que, malgratles diferències exposades en el de-bat, “es pot arribar a un acord entretots.”Sobre com aconseguir la participacióefectiva dels metges en l’organitza-ció dels equips d’atenció primària,tema de la quarta taula, Vilardell vadir que el debat reflecteix que “calencanvis en el model organitzatiu, tot-hom ho demana, i tothom busca elmateix, l’autonomia en la gestió clíni-ca”. Finalment, Vilardell va ressaltarque “hem de ser capaços de fer unbon programa que es pugui desple-gar en el si de l’ICS i ha de ser possiblela creació de més Entitats de BaseAssociativa, les dues coses han de sercompatibles i possibles”.La consellera Marina Geli va dir en laseva intervenció “que hem fet molt bél’atenció individual, però ens ha cos-tat, per la formació o pel que sigui, la

intervenció familiar”. Geli va assenya-lar que “necessitem acabar de tancarel debat de com s’organitza el centrede salut, i aquí si que hi ha d’haverflexibilitat, us asseguro que la conse-llera està totalment a favor dels Cen-tres de Base Associativa”. Va afegirque “el debat va molt més enllà del’entitat jurídica, aposto per l’autoor-ganització al cent per cent dels cen-tres de Catalunya sota la forma jurídi-ca que sigui: la decidiran vostès, elsprofessionals”.Finalment, Geli, en tractar el modelretributiu, va dir que “portem un anydiscutint el model retributiu, per tanthem de fer un esforç per tancar unacord, ara tenim una gran oportuni-tat”.El debat es va organitzar en tres tau-les. En el debat sobre L’especialitatde Medicina de Família està en crisi?Per què els metges no trien aquestaespecialitat?, van intervenir: Veróni-ca Casado, presidenta de la ComissióNacional de l’Especialitat de la Socie-dad Española de Medicina Familiar iComunitària; Ferran Cordón, de l’EAPMontilivi, i Xavier Blancafort, de l’EAPRoquetes i vocal del COMB. Va mode-rar el debat Miquel Vilardell.En la taula sobre És indispensable unnou model retributiu en l’atenció pri-mària? van intervenir: Núria Martínez,

en al COMB sobrecessaris en l’AP

de l’EAP Sant Joan-ICS i vocal delCOMB; Lluís Bagán, de l’EAP ElMasnou-ICS i vocal de Metges deCatalunya, i Josep Serrat, metge defamília representant del ConsorciHospitalari de Catalunya al Consellde la Professió. Moderà Enric Argela-gués.La taula sobre Com aconseguir la par-ticipació efectiva dels metges en l’or-ganització dels equips de l’atencióprimària? va comptar amb la partici-pació de: M. Antònia Llauger, de l’EAPEncants-ICS; Montserrat Ureña, direc-tora d’Atenció Primària del ConsorciSanitari de Terrassa; Elena Martínez,de l’EAP Barceloneta, i Jaume Sella-rès, de l’EAP Sardenya ACEBA. Vamoderar M. Dolors Forés.

Es poden seguir les intervencions dela jornada a CombTv: http://www.combtv.cat/home.asp?Vq8=EIE

1. Miquel Vilardell, vicepresident del COMB; Marina Geli, consellera de Salut, i Jaume Sellarès, de l’EAPSardenya ACEBA i vicesecretari del COMB, en l’acte de cloenda de la jornada.

2. Jaume Padrós, secretari del COMB, i M. Lluïsa de la Puente, directora general d’Avaluació i Planificació, enla presentació de l’acte.

3. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la jornada.

1

2

3



Debat

professional

Padrós proposa el modeldel COMB com a referentde futur per als col·legisd’Espanya

Cartell del I Congreso Nacional de la ProfesiónMédica.

El secretari del Col·legi deMetges de Barcelona,

Jaume Padrós, en la sevaintervenció sobre el present

i el futur dels Col·legis deMetges, en el Primer

Congreso Nacional de laProfesión Médica, celebrata València els passats 6 i 7

de març, va dir que “s’ha dedeixar enrere el règim

punitiu que utilitzen moltscol·legis i ajudar més elfacultatiu a exercir bé laseva professió”. Jaume

Padrós va ressaltar que elsnous Estatuts del COMB

consoliden la filosofiadesenvolupada els darrers

anys pel col·legi deBarcelona i que gira al

voltant de l’ètica, lapersuasió, la prevenció i la

rehabilitació del metge.Padrós va proposar que els

col·legis, per afrontardegudament el futur, hande promoure accions per

guanyar i ostentar ellideratge moral de la

professió, recuperar lacredibilitat social,

minimitzar l’hostilitat del’Administració i millorar en

la defensa delsprofessionals.

El Col·legi de Metges de Barce-lona va participar en el PrimerCongreso de la Profesión Médi-

ca, organitzat pel Consejo General deColegios de Médicos de España i elCol·legi de Metges de València. A lataula en què es va debatre sobre elpresent i el futur dels col·legis demetges, Jaume Padrós, secretari delCOMB, va fer una anàlisi autocríticade la situació de les institucions col-legials i, partint de les experiènciesdel Col·legi de Barcelona, va fer pro-postes de futur. Padrós va defensar larecertificació mèdica amb garanties.Va dir que els col·legis “han de defen-sar l’exercici professional, els inte-ressos dels metges i, amb això, laseguretat del pacient” i va incidir enquè ha de prevaldre “la tutela i larehabilitació del metge, no la sanció”.Padrós proposà que els col·legis esdotin d’un discurs autoexigent, basaten els valors del professionalisme.Segons el secretari del COMB, “hemde buscar còmplices i aliats en l’Admi-nistració i ser un interlocutor vàlid, iaixò s’aconsegueix amb un esperit decol·laboració”.A la taula rodona sobre el present i elfutur dels col·legis de metges, tambéhi van participar Ana Pastor, vicepre-sidenta segona del Congrés dels Di-putats i exministra de Sanitat; Marci-ano Sánchez, portaveu de la Federa-ció d’Associacions per a la Defensa dela Sanitat Pública; Aser García, de l’As-

sociació de Metges Interns Residentsde Madrid, i Juliana Fariña, presidentadel Col·legi de Metges de Madrid. Lataula la va moderar Vicente Alapont,president del Col·legi de Metges deValència.Jaume Padrós va assenyalar en la sevaintervenció els cinc eixos bàsics so-bre els quals s’han de centrar els col-legis del futur, que són els següents:1. Mantenir l’equilibri entre les funci-ons bàsiques de garantia social, derepresentativitat i de defensa d’inte-ressos professionals.2. Presentar-se davant la societat comel seu aliat en defensa d’un bé comúi no com una associació de professio-nals que s’autoprotegeixen.3. Tenir voluntat de respectar els inte-ressos sectorials dins de la professió.4. Defensar els interessos dels pro-fessionals mitjançant la cobertura delrisc professional, atenent a les sevesnecessitats de formació i de previsiósocial, facilitant-los instruments tele-màtics i creant empreses de serveisque ajudin a finançar els serveis pro-fessionals.5. Tenir independència de grups soci-als i polítics i defugir l’enfrontamentamb l’Administració.Jaume Padrós va fer propostes enquatre àmbits d’actuació per afrontardegudament el futur dels col·legis demetges:

Guanyar i ostentar el lideratgemoral de la professió····· Dotar-se d’un discurs autoexigent,basat en els valors del professionalis-me.····· Vetllar per les necessitats dels mésdèbils de la professió (Mestos, MIR,metges malalts, metges agredits,metges jubilats...).····· Establint llaços estables de coopera-ció amb la Universitat, les societatscientífiques, els sindicats professio-



nals i altres organitzacions de la ma-teixa professió.

Recuperar la credibilitat social····· Garantir el compliment de les nor-mes deontològiques.····· Vetllar per la competència professi-onal.····· Actuacions amb impacte social (cul-tura, cooperació, educació, debatssocials).····· Projecció (ponderada) en els mitjansde comunicació (informació, criteris,posicionament davant de temes con-crets...).

Minimitzar l’hostilitat de l’Adminis-tració····· Evitar la confrontació sistemàtica iper raons ideològiques o partidistes.····· Buscar complicitats.····· Ser interlocutor respectat.

Defensa dels interessos dels profes-sionals····· Cobertura de les necessitats de pre-visió i protecció social.····· Aproximació a les tecnologies de lainformació.····· Cobertura del risc professional.····· Crear empreses de serveis.

Padrós va exemplificar les seves pro-postes de futur per als col·legis demetges en les iniciatives que ha por-tat a terme i ha consolidat el Col·legide Barcelona en els diferents àmbits

d’actuació, com són: la defensa delrol social i del prestigi del metge; en ladefensa en casos de reclamacions ju-dicials mitjançant el Servei de Res-ponsabilitat Civil que s’encarrega dela gestió de la pòlissa, conjuntamentamb el CatSalut, i de la promoció d’ac-tivitats formatives en responsabilitatprofessional (estudis, publicacions,sessions informatives); en la promo-ció de l’autonomia professional, in-centivant el debat professional; el su-port a la creació dels Equips de BaseAssociativa en l’atenció primària, do-nant suport al metge emprenedor ipromovent els coneixements en ges-tió i tecnologies. El secretari del COMBva ressaltar les iniciativescol·legials per ajudar els metges ambproblemes, entre les quals va menci-onar el Programa d’Atenció al MetgeMalalt (PAIMM), que l’any 2008 vacelebrar el seu desè aniversari; la cre-ació de la Comissió d’Assessoramenta Sanitaris Infectats per Virus Trans-missibles (CASIV); la pòlissa de de-fensa dels metges agredits; el progra-ma de protecció social i el suport al’Associació de metges afectats pelrègim AMF-AT gestionat per PSN.

Els Congressos de la ProfessióMèdicaEls passats 6 i 7 de març, l’Organitza-ció Mèdica Col·legial (OMC) i el Col·le-gi de Metges de València van organit-zar el Primer Congreso de la Profesión

Médica amb la finalitat d’obtenir unavisió global de la situació de la profes-sió mèdica. Els organitzadors del con-grés tenien com a objectiu detectarels problemes als quals s’enfronta laprofessió, implicant-se tots en la sevasolució i adquirint compromisos con-sensuats de treball.El congrés es va organitzar en cinctaules de debat que van tractar: lafunció dels col·legis de metges en laformació continuada, la demografiamèdica, Farmaindustria, l’atenció pri-mària i present i futur dels Col·legis deMetges.Els Col·legis de Metges de Catalunyavan poder aportar la seva experièn-cia, atès que ja han organitzat doscongressos, al novembre de 2004 aSitges i al juny de 2008 a Tarragona,en què els metges catalans van analit-zar la situació de la professió i vanaprovar propostes de canvi. MiquelBruguera, president del COMB, va diren la presentació del Primer Congrésde la Professió Mèdica de Catalunyaque aquest “ha de servir per adoptarun compromís col·lectiu d’autoexi-gència”.

Diario Médico, 10 de març de 2009. Ana Pastor, secretària executiva de Política Social del PP; Marciano Sánchez, portaveu de FADSP; Aser García, expresident deAmircam; Juliana Fariña, presidenta del Colegio de Médicos de Madrid; Jaume Padrós, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, i Vicente Alapont, president del

Col·legi de Metges de València, en la taula sobre Present i futur dels Col·legis de Metges.



Més de 500 metges sense títol d’especialista i més de300 amb títol estranger no homologat responen alsqüestionaris del COMB

El COMB crea dos grups detreball per proposar solucionssobre homologació de títols

Pàgina web del COMB a ón es pot accedir alqüestionari.

La posada en marxa aldesembre de 2008 del’estudi de la situació

professional dels metgessense títol d’especialista, o

amb títol estranger nohomologat ha despertat ungran interès entre ambdós

col·lectius. D’una banda,això posa en relleu que,

malgrat els anteriorsprocessos extraordinaris de

concessió de títols, encarahi ha un nombre important

de metges exercint com aespecialistes en tots els

àmbits de la sanitat senseel títol oficial. D’altra

banda, revela el nombrecreixent de metges

especialistes estrangerssense el títol homologat

que exerceixen en el nostresistema sanitari.

Qüestionari

Concretament, més de 500 met-ges sense títol d’especialista, imés de 300 metges amb títol

estranger no homologat han respostals qüestionaris. D’aquests, al vol-tant del 70 % són col·legiats a Bar-celona, i la resta són d’altres col·legiscatalans o de la resta d’Espanya.Aquesta iniciativa del COMB té la vo-luntat d’aportar dades reals sobre lasituació professional, el nombre i elperfil dels professionals que es trobenen aquestes situacions. Només aixíserà possible efectuar propostes desolució consensuades amb les admi-nistracions competents en matèria deconcessió de títols d’especialista.Des del COMB, amb la col·laboració dedos grups de treball formats per met-ges col·legiats (un per als metges sen-se títol d’especialista, i un altre per alsmetges amb títol estranger no homo-logat) s’aprofundeix en la cerca de so-lucions.La Comissió de Sanitat del Congrés delsDiputats va aprovar una proposició node llei per la qual s’instà el Govern que“en el termini màxim de sis mesos i en

col·laboració amb les comunitats autò-nomes quantifiqui els metges especia-listes i farmacèutics en farmàcia hospi-talària sense títol oficial existents en elSistema Nacional de Salut”.Per executar aquesta proposició, el Mi-nisteri de Sanitat i Consum s’ha adreçatal Departament de Salut sol·licitant elnombre de metges especialistes de cadaespecialitat sense títol oficial que pres-ten serveis en centres o institucions deCatalunya i aquest, al seu torn, ha de-manat al COMB la seva col·laboració.És per això que, amb l’objectiu d’apor-tar dades reals que permetin l’adopcióde solucions ajustades a la realitat de laprofessió mèdica, el dia 15 d’abril de2009 es va remetre al Departament deSalut informació, sense dades perso-nals identificatives, sobre el nombre demetges, agrupats per especialitats, quehan donat resposta al qüestionari delCOMB.Aquest és, sens dubte, un pas impor-tant en la resolució de la situació enquè es troba un nombre important decompanys. Àrea Professional/Assessoria Jurídica



Centre d’Estudis

Col·legials

Presentació d’una guiasobre “Valoració de l’estatde salut de les personessol·licitants d’adopció”

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) i

l’Institut Català del’Acolliment i de l’Adopció

(ICAA) van presentar, elpassat 28 d’abril, una guiasobre “Valoració de l’estat

de salut de les personessol·licitants d’adopció”.Aquesta guia s’ha editat

dins de la col·leccióQuaderns de la Bona Praxi

(QBP) i s’ha distribuït entreels 34.000 metges que

exerceixen a Catalunya.L’objectiu d’aquest

document és el de resoldreels dubtes dels metges

quan han de valorar l’estatde salut de les persones

que han sol·licitat unaadopció i establir així uns

criteris per a tots.

D’esquerra a dreta: Sílvia Casellas, presidentade l’ICAA; Miquel Bruguera, president del COMB,

i Ramon Sàrrias, exvicesecretari del COMB icoordinador de la redacció del núm. 26 del

Quaderns de la Bona Praxi, en l’acte depresentació del document.

A la sessió en què es va presen-tar el nou Quaderns de la BonaPraxi (QBP) del Centre d’Estu-

dis Col·legials (CEC) hi van participarMiquel Bruguera, president del COMB;Sílvia Casellas, presidenta de l’ICAA, iRamon Sàrrias, exvicesecretari delCOMB i coordinador de la redacciód’aquesta publicació del CEC.Bruguera va destacar que en el docu-ment s’assenyala que “els metgeshem de tenir present que les direc-trius que marquen les diferents nor-matives per a l’adopció tenen com aprincipal criteri el de protegir la saluti l’entorn de l’infant”. Sílvia Casellasva informar sobre l’Institut Catalàd’Acolliment i l’Adopció i, així mateix,va descriure la importància del con-tingut de l’informe mèdic en el procésde formació i valoració per a l’adop-ció. Ramon Sàrrias va exposar les ca-racterístiques de l’informe mèdic pera la valoració de l’estat de salut de lespersones sol·licitants d’adopció.Ramon Sàrrias va reconèixer que“molt sovint els metges portem fins al’extrem la voluntat d’ajudar els nos-tres pacients i emetem informes mè-dics que no responen a les preguntesque es fan els responsables de vetllarper l’acompliment de les normatives

pròpies i dels acords internacionals”.Sílvia Casellas va informar que entrejuny de 2006 i el mateix mes de 2008,l’ICAA va estudiar 327 sol·licitantsamb alguna patologia, 35 de les qualstenien càncer de mama o ginecolò-gics i 35 més altres neoplàsies. Tam-bé, hi havia 32 persones amb tras-torns psiquiàtrics i 31 amb malaltiesvasculars i cardiopaties. Casellas vaalertar que la paternitat adoptiva ésdiferent de la biològica, pel que ésnecessari que els sol·licitants tinguintota la informació necessària i es va-lori si poden afrontar el procés.El quadern coordinat per Ramon Sàr-rias ha comptat amb la participaciód’Oleguer Carrasco, metge psiquia-tre; Núria Blanxart, psicòloga i peda-goga; Montserrat Serqueda, psicòlo-ga, i Anna Domenech, llicenciada enDret. Entre els revisors i assessors deldocument hi han col·laborat: MiquelBruguera; Enric Anglada, Magistrat ipresident de la Secció 18 de l’Audièn-cia Provincial de Barcelona; JosepArimany, director del Servei de Res-ponsabilitat Professional del COMB;Jordi Medallo, director de l’Institut deMedicina Legal de Catalunya, i MarcSoler, director adjunt corporatiu delCOMB.



Revista

de premsa

La Vanguardia,5 de març de 2009.

L’endarreriment delregistre limita laplanificació

Els professionals en reclamenla finalització al Senat

Sense conèixer el nombre demetges en actiu que estanexercint al sistema públic re-sulta impossible abordar unaplanificació real de necessi-tats. Així ho han manifestatels representants dels profes-sionals que n’han demanat lapublicació immediata i hanadvocat per una revisió de l’ac-tual model sanitari.[...] En el mateix sentit es vapronunciar el presidentd’aquest entitat, Miquel Bru-guera, que va al·ludir a la “ri-gidesa i ineficiència” del sis-tema i a una possible “baixaproductivitat” dels metgescom algunes de les causesde la insuficiència de profes-sionals en un país amb unaràtio de metges per cada1.000 habitants superior a lad’altres estats. L’“hospitalo-centrisme” de la sanitat,l’“excessiu consumisme”d’aquesta i la falta de coordi-nació entre primària i especi-alitzada són altres dels dèfi-cits que assenyalà Bruguera,que també es va mostrar crí-tic amb la importació de met-ges extracomunitaris i, enconcret, amb l’esborrany dereial decret d’homologacióprofessional.Segons la seva opinió, la re-forma del procediment actualhauria de contemplar única-ment el cas dels metges que jaexercien al nostre país, valo-rant el seu nivell actual decompetència en el propi llocde treball i amb una metodo-

logia similar a la que s’utilitzaper obtenir el certificat ISO,procediment que hauria d’am-pliar-se als metges espanyolssense títol (Mestos).A més a més, Bruguera pro-posà una reforma del siste-ma estimulant l’autogestiódels metges de primària, re-formant els serveis d’urgèn-cies als hospitals –amb met-ges especialitzats en aques-ta àrea–, promovent la jubi-lació voluntària fins als se-tanta anys i proposant jorna-des laborals de duració mésllarga degudament retribuï-des. [...]

Gaceta Médica,9 al 15 de febrer de 2009

El model català deresponsabilitat civil, opcióper generalitzar elstribunals d’arbitratgemèdics

El seu perfil més executiu im-plica els col·legis professio-nals i l’Administració, i impe-deix que les asseguradorescondicionin el procés

La darrera assemblea del’OMC va comptar amb la in-

tervenció de Cosme Naveda,president del Col·legi de Met-ges de Biscaia, que va expo-sar l’experiència de la sevacorporació pel que fa als tri-bunals d’arbitratge, una einaque per la via extrajudicial pre-tén “ser eficaç en la solució deconflictes entre metges i paci-ents”, segons assegurà ellmateix a Redacción Médica.[...]Castillo aposta més pel modelcatalà, en el qual la contracta-ció es fa conjuntament per partdel Consell de Col·legis deMetges de Catalunya i l’Admi-nistració, en aquest cas el Ser-vei Català de Salut (CatSalut),i a on l’asseguradora acceptaque la pòlissa la gestionen elsprenedors. “Els col·legis hau-ríem d’introduir aquest tipusde qüestions quan ens toquirenovar les nostres pòlissesperquè puguem implantaraquests tribunals d’arbitratgei que siguin executius de veri-tat.”Josep Arimany és el directordel Servei de ResponsabilitatCivil Professional del Col·legide Metges de Barcelona(COMB), bressol i centred’operacions d’aquest modelcatalà. “Tenim un model pro-pi, singular, que té l’avantat-

ge que el metge participa ac-tivament en la gestió del si-nistre a través del seu col·legiprofessional. No és una com-panyia asseguradora, un ter-cer, el que el gestiona d’unamanera més freda.”Arimany ha explicat Redac-ció Médica que existeixen co-missions, formades per ex-perts medicolegals, que de-cideixen si els diferents ca-sos van per la via judicial opassen a una comissió d’ar-bitratge. “Fins i tot si hi hauna via judicial, els advocatspoden intentar fer que passiper aquí abans del judici oralperquè es retiri l’acusació al’àmbit civil. I pot ser que enel penal, si hi ha un acord, elmateix jutge arribi a la con-clusió que es pugui arxivar elcas en un moment determi-nat”, ha indicat. [...]

Redacción Médica,27 de febrer de 2009

Raons i solucions per a lasituació

[...] La retracció dels metgesautòctons pot relacionar-seamb la falta d’estímul profes-



Revista

de premsa

sional, la precarietat laboral,la dispersió geogràfica i lairregularitat en els horaris la-borals.[...] Per solucionar aquestesrigideses, el metge ha de dis-posar d’una més gran auto-nomia professional per a lapresa de decisions. L’orga-nització ha de disminuir lacàrrega burocràtica que treutemps per a l’activitat assis-tencial. És imprescindiblemodificar el sistema retribu-tiu dels metges trencant unigualitarisme a la baixa queno contribueix a la milloradel sistema. [...]Miquel Bruguera,president del COMBMarc Soler,director corporatiu del COMB

La Vanguardia,5 de març de 2009

L’alternativa als col·legissón els col·legis

[...] El primer Congrés Nacio-nal de la Professió Mèdicaque s’ha celebrat a Valènciaha servit, entre altres coses,per parlar sobre el futur delscol·legis de metges a Espa-nya i per fer una mica d’auto-crítica. Els representants dela professió mèdica sónconscients de l’opinió quemolts col·legiats tenen delseu treball i volen esmenarerrors.Segons Jaume Padrós, secre-tari del Col·legi de Metges deBarcelona, molts col·legishan oblidat que la seva mis-sió no és tan sols controlar lapraxi mèdica, sinó defensarl’exercici professional, els in-teressos dels metges i ambaixò la seguretat del pacient[...].

La corporació catalana va al-çar la veu també a favor de larecertificació mèdica amb ga-ranties, una tasca que en opi-nió de Padrós haurien de lide-rar els col·legis. [...]

Diario Médico,10 de març de 2009

EDITORIAL

Sanitat segura

Un aïrat malalt, taxista jubi-lat de 74 anys, va mataraquesta setmana de diver-sos trets una doctora, de 34anys i mare d’una criatura,perquè no se’l va atendre comera degut, segons ell, en elcentre de salut de la localitatmurciana de Moratalla. Lesagressions a la sanitat espa-nyola són un fenomen queconvé analitzar en profundi-tat i prendre les mesures per-tinents. [...]És així perquè des que es vacomençar a alertar del feno-men, fa uns anys, s’han anatprenent mesures no tan solsper prevenir-ho, sinó perquètinguí una resposta adequada

de manera immediata. En elcas de l’ICS, des del 2005 hi haun procediment de prevencióde riscos que ha acotat la xi-fra.El Col·legi de Metges deCatalunya, per la seva ban-da, va publicar una extensaguia d’actuació en la qual,després d’analitzar les cau-ses de les agressions, queatribuïa bé a les condicionsdel lloc de treball, bé a diver-sos dèficits per part dels pro-fessionals sanitaris o bé a latipologia dels pacients i deles seves famílies, assenya-lava una sèrie de recomana-cions que consistien bàsica-ment a tractar de mantenirl’equilibri emocional del pa-cient (o del familiar) agres-siu, reorientar la conversa peralliberar la tensió emocionaldel pacient i, al mateix temps,preparar la sortida de la salai reclamar la intervenció delscossos de seguretat.Evidentment, sistematitzaraquests tractaments no estal-via tots els riscos, però sensdubte ha col·laborat en la sevarelativa contenció.El cas de la desafortunadadoctora murciana indica, de

tota manera, que aquelles pre-caucions no són suficients ical extremar els protocols perassegurar la protecció d’unsprofessionals i treballadorsque tenen una difícil i arrisca-da tasca, com és el de tractarpacients que, en alguns ca-sos, presenten una tipologiaparanoide, antisocial o psicò-tica que els fa extremamentagressius.

La Vanguardia,16 de març de 2009

Miquel Bruguera, presidentdel Col·legi de Metges deBarcelona

“La primera mesura perfrenar el consum de l’SNSés el copagament”

La solució al dèficit de met-ges no rau a augmentar lesplaces a les facultats com de-fensa el Ministeri de Sanitat,sinó en la racionalització dela demanda. Així ho pensa elpresident del COMB, que al-hora desconfia del ProjecteOxigen de Catalunya i consi-dera que la prescripció infer-

1. Gaceta Médica, 30 de març al 5 d’abril de 2009.2. El País, 10 i 11 d’abril de 2009.



Revista

de premsa

mera no millora en res el sis-tema [...].

Gaceta Médica,30 de març de 2009

Elles són més, però manenmenys

Dona, jove, preparada i com-promesa amb el seu treball,però amb dificultats per acce-dir a llocs de comandamenten hospitals, universitats icentres d’investigació.[...] Pilar Arrizabalaga, metges-sa del servei de Nefrologia del’Hospital Clínic i vocal del Col-legi de Metges de Barce-lona, insisteix que es tractad’una qüestió “cultural i de con-fiança basada en el pensamenterroni que la dona es compro-met menys amb el seu treball”.Amb altres col·legues del seuhospital i de l’Hospital deSant Pau, també a Barcelona,Arrizabalaga ha signat un es-tudi publicat recentment alJournal of Medical Ethics quemostra que el percentatge dedones amb càrrecs de res-ponsabilitat en aquests doscentres és tan sols del 13 %,xifra que s’ha mantingutconstant entre el 2002 i el2006, malgrat que la contrac-tació de professionalsd’aquest sexe es va incre-mentar el 10 % durant aquestperíode. Però elles tenien gai-rebé el doble de contractestemporals que ells: 40 % enfront al 22 %. I no és unaqüestió menor, perquè l’as-cens està regulat per un sis-tema de reconeixement pro-fessional que requereix uncontracte fix per a la promo-ció. No deixa de ser una anèc-dota reveladora que Arriza-balaga i els seus col·leguestriguessin tres anys a accedir

a les dades per a aquest es-tudi.

El País,10 i 11 d’abril de 2009

El Govern destina 100.000euros a un projecte queimpulsa la creaciód’empreses d’altatecnologia mèdica

El conseller d’Innovació, Uni-versitats i Empresa, Josep Hu-guet, i el president del Col·le-gi Oficial de Metges deBarcelona (COMB), MiquelBruguera, han signat avui unconveni perquè el departa-ment destini 100.000 euros ales activitats del projecte“Metge emprenedor”, queimpulsa la creació d’empre-ses d’alta tecnologia a l’àm-bit mèdic. [...]

Europa Press,14 d’abril de 2009

L’intrusisme en medicinaestètica, difícil deperseguir

Els metges lamenten les difi-cultats per detectar els im-postors de la medicina i lalleugeresa de les penes, quees limiten a multes econòmi-ques. Les víctimes sovint aca-ben als hospitals amb greusseqüeles

[...] El cap de l’assessoria jurí-dica del Col·legi Oficial deMetges de Barcelona (COMB),Ignasi Pidevall, reconeix que

hi ha pocs casos d’intrusismeque es puguin provar. De fet,el col·legi no posa més de tresdenúncies l’any per aquestmotiu, ja que només actuaquan “hi ha una sospita moltfundada i es pot demostrar”que la persona practica actesmèdics sense ser metge.El delicte d’intrusisme profes-sional es castiga amb penesde multa, encara que, en ca-sos com el de la pràctica d’ac-tes mèdics, pugui posar enperill la salut de les persones.[...]

Avui,16 d’abril de 2009

Els metges eviteninscriure’s enl’especialitat de salutfamiliar

Els nous metges espanyols novolen ser aquells professio-nals que atenen tota la famí-lia, una especialitat vocacio-nal per excel·lència, impres-cindible en el sistema sanita-ri. Malgrat la crisi i que, se-gons el Ministeri de Sanitat,ara mateix hi ha un dèficit de1.200 d’aquests facultatius,han quedat vacants 51 llocsen l’adjudicació de places demetges interns i residents(MIR). [...]En opinió de Jaume Sellarès,metge de família en un CAP deBarcelona i membre de la Jun-ta del Col·legi de Metges deBarcelona, els llicenciats enMedicina no escullen el MIRfamiliar perquè no se’ls esti-mula a fer-ho a les facultats.

“En cap universitat espanyolahi ha catedràtics de Medicinaque siguin metges de família–afirma–. Els facultatius quefan classe sempre procedei-xen dels hospitals i, lògica-ment, parlen del que conei-xen”. [...]

El Periódico,26 d’abril de 2009

El COMB professionalitzales ajudes socials alscol·legiats

Jaume Padrós assegura queaquest programa és més am-biciós que el PAIMM

La corporació barcelonina haprofessionalitzat la gestió deles ajudes socials als seuscol·legiats creant una empre-sa específica i obrint també ajoves i estrangers el catàlegde serveis. [...]La iniciativa, que esta rodantja sense donar-li publicitat, haestat possible després quel’Assemblea de Compromissa-ris (el 2007) decidís unir a laquota col·legial la que abanses destinava voluntàriamental Patronato de Huérfanos deMédicos Príncipe de Asturias;és a dir, que l’aportació perajudes socials dels metges deBarcelona passés a ser gesti-onada pel seu col·legi provin-cial i no per l’OrganitzacióMèdica Col·legial. D’aquestamanera, el COMB comptaaquest any amb 750.000 eu-ros per a aquest fi. [...]

Diario Médico,7 de maig de 2009

Diario Médico,7 de maig de 2009.



El Col·legi de Metgespresenta el primer acte del’“Any Dr. Pere Gabarró”

El president del Col·legi deMetges de Barcelona,

Miquel Bruguera, vapresentar el primer acte encommemoració de la figura

de Pere Gabarró i Garcia,metge a qui la institució

col·legial dedica l’any.Jaume Masià, comissionat

de l’“Any Dr. PereGabarró”, va invitar una

sèrie de personalitats quevan tractar diferents

aspectes de la vida i de lapersonalitat de Pere

Gabarró, capdavanter de laCirurgia Plàstica Catalana.

D’esquerra a dreta: Carlos del Cacho, OriolCasassas, Jaume Masià, Miquel Bruguera,

Ramon Trias Rubiès i Joan Ferrater, en l’acted’homenatge al Dr. Pere Gabarró

Commemoració

del comb

Miquel Bruguera, president delCOMB, va destacar que “PereGabarró reuneix perfecta-

ment tots els requisits que exigim ales persones a qui honorem dedicant-los l’any”. Va afegir que “fa anys icoincidint amb la celebració del cen-tenari del naixement del doctor JosepTrueta, la Junta de Govern va acordarque cada any el dedicaríem a un per-sonatge que hagués aportat cosesamb el seu mestratge als metgesd’aquest país”. Aquests metges, se-gons Bruguera, “havien de reunir al-gunes particularitats individuals en elsentit de l’humanisme mèdic, del pa-triotisme o de les aportacions cultu-rals que s’afegissin a les seves virtutsprofessionals”.El president del COMB va incidir enquè “molts d’aquests personatges alsqui hem dedicat l’any van destacaranant a contracorrent, superant moltsobstacles imposats per les circums-tàncies històriques del país” i, va afe-gir Bruguera, “com és el cas de PereGabarró, a qui la Guerra Civil va am-putar una trajectòria professional bri-llant i el va obligar a exiliar-se, i des-prés en tornar de l’exili, superar moltsobstacles i malgrat tots aquests im-pediments va ser una personalitat enel camp de la ciència d’aquest país”.També van intervenir en l’acte d’ho-menatge al doctor Pere Gabarró:Jaume Masià, qui va tractar el seupaper capdavanter de la Cirurgia Plàs-

tica Catalana; Ramon Trias Rubiès,que parlà de la relació del doctor Ga-barró amb l’Escola Catalana de Cirur-gia; Oriol Casassas, que abordà elcatalanisme mèdic de Pere Gabarró;Joan Ferrater, que tractà la relaciód’aquest amb l’excursionisme català,el moviment escolta i la via Gabarród’accés a la Pica d’Estats; Carlos delCacho, que va enfocar la seva inter-venció en el doctor Pere Gabarró i laSocietat Catalana de Cirurgia Plàsti-ca, Reparadora i Estètica, i finalmentMonty Gabarró, que es va centrar enla família i els amics de Pere Gabarró.Jaume Masià, en la seva intervenció,va agrair al COMB que faci l’homenat-ge a Pere Gabarró “no només perquètots els que el coneixem sabem queés ben merescut, sinó que és unaforma de donar a conèixer una figurade les més importants de la medicinacatalana” la qual, segons Masià, “des-afortunadament és poc coneguda”.El comissionat de l’“Any Dr. Pere Ga-barró” va dir que va tenir la sort depoder conèixer la riquesa bibliogràfi-ca del patrimoni històric de l’Hospitalde Sant Pau i en submergir-se enaquest llegat va anar coneixent la fi-gura “fascinant” de Pere Gabarró i, amés a més, va conèixer “un model decirurgià plàstica, de professional dela medicina, que crec que l’havíem detenir present i que havia de ser unmodel per a totes les especialitats, nonomés per a la cirurgia plàstica”.



Commemoració

del comb

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) i

l’Organització MèdicaCol·legial (OMC) van

celebrar, a finals de gener,un acte d’homenatge a la

memòria del doctor HèliosPardell i Alentà, mort

sobtadament el 30d’octubre de 2008, als 62

anys d’edat.Hèlios Pardell, expert de

referència en temesd’acreditació de formació

mèdica continuada, eradirector tècnic de laFundació Andragos,

secretari executiu delConsell Català de la

Formació MèdicaContinuada i director del

Sistema Español deAcreditación de laFormación Médica

Continuada (Seaformcec).

D’esquerra a dreta: Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut del Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya; Juan J. Rodríguez Sendín, secretari general del Consejo General de Colegios de

Médicos; Isacio Siguero, president del Consejo General de Colegios de Médicos de España; Jaume Padrós,secretari del COMB; Josep M. Pardell, alcalde de Llardecans; Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, i Arcadi

Gual, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Barcelona, en l’acte d’homenatge al doctor Hèlios Pardell.

Homenatge col·legial a lamemòria del doctor HèliosPardell

La Junta de Govern del COMB vadestacar en la convocatòria del’acte que “el doctor Pardell ha

estat una personalitat polièdrica queenglobava en una sola persona nom-broses facetes, com les de metge as-sistencial, d’investigador de la hiper-tensió arterial, lluitador contra el taba-quisme, i d’expert en acreditació de laformació continuada, entre d’altres”.Així mateix, el COMB recorda que “elsúltims deu anys de la seva vida havienestat molt dedicats a fer reflexió sobreel professionalisme mèdic, és a dir,sobre tot allò que defineix el ser un bonmetge, tan necessari avui en dia enquè constatem la pèrdua de valors quehan caracteritzat la professió mèdica”.La sessió d’homenatge la va presentarJaume Padrós, secretari del COMB, i hivan intervenir diverses personalitats,que van glossar les facetes de metgeassistencial, d’investigador i expert enformació continuada del doctor HèliosPardell i Alentà, referent entre la co-munitat mèdica com a impulsor delsistema d’acreditació de FMC a Espa-nya. Arcadi Gual, catedràtic de Fisiolo-

gia de la Universitat de Barcelona, vaparlar sobre l’Hèlios Pardell, el metgei l’home; Miquel Vilardell, vicepresi-dent del COMB, va abordar les publica-cions del doctor Pardell; Mateu Hu-guet, director de l’Institut d’Estudis dela Salut, va tractar l’impuls de la Fun-dació Andragos per part de l’homenat-jat; la visió més personal i de la famíliava anar a càrrec de Josep M. Pardell,alcalde de Llardecans, i Juan J.Rodríguez Sendín, secretari del Con-sejo General de Colegios de Médicos,va parlar de com Hèlios Pardell va im-pulsar l’Acreditació de la FormacióMèdica Continuada a Espanya.Al final de l’acte, Isacio Siguero, pre-sident de l’OMC, va concedir, a títolpòstum, la condició de “Colegiado deHonor, con Emblema de Oro”, al doc-tor Hèlios Pardell i Alentà.En la seva intervenció Jaume Padrós vadestacar que “l’Hèlios és una personairreemplaçable per l’edat en què ens vadeixar i per la seva personalitat vitalinesgotable, s’escau dir més que maique no li tocava morir”. Padrós va afe-gir que “ens ha quedat el seu testimoni



i la seva producció intel·lectual, con-cretada en la participació en més decent llibres i monografies i més de 200articles, que en són la prova”. El secre-tari del COMB va insistir que el que mésl’interessava subratllar és el seu llegata favor de la professió mèdica “de larenovació del nostre ideari, que no ésaltre que el de l’excel·lència, el de l’au-tonomia i el compromís amb els ma-lalts i la societat a la qual ha servit”.Padrós es va comprometre en nom dela Junta de Govern del COMB a continu-ar difonent i engrandint el llegat deldoctor Hèlios Pardell.En finalitzar la seva intervenció, JaumePadrós va anunciar la decisió de laJunta de Govern del COMB de donar elnom de l’Hèlios Pardell a l’aula deformació i sala de reunions situada ala planta -1 de l’edifici col·legial.

Sala d’actes del COMB durant l’acted’homenatge.

La Fundació Educación Médicava presentar l’obra pòstumad’Hèlios Pardell El médico delfuturo

El médico del futuro és l’obrapòstuma d’Hèlios Pardell, que

va coordinar el treball d’un ampligrup d’experts en el qual plantejaals professionals i a la societat unasèrie de recomanacions que hande guiar l’actuació dels metges pergarantir una bona assistència sa-nitària a la població. Aquesta obraestà orientada a resituar la posiciódel metge en el sistema sanitari,amb la finalitat d’aprofitar al mà-xim tot el seu potencial.

Activitat

col·legial

La Fundació Josep Laporte atorga el premiConeixement i Pacients al COMB

La Fundació Josep Laporte, institucióglobal de gestió del coneixement

pertanyent a la Universitat Autònomade Barcelona, va concedir, el passat 21d’abril, el premi Coneixement i Pacients alCol·legi de Metges de Barcelona pel seusuport als projectes destinats a cobrir lesnecessitats de pacients, professionals,familiars, cuidadores i voluntaris que rea-litza aquesta institució.L’acte es va celebrar a la Casa de Conva-lescència de Barcelona en el marc deldesè aniversari de la Fundació Josep La-porte i en el qual va intervenir AndersOlauson, president de l’European Pati-

ent’s Forum. El premi el va recollir MiquelVilardell, vicepresident del COMB, demans d’Albert J. Jovell, director general dela Fundació Josep Laporte. També vanassistir a l’acte Jaume Roigé, tresorer delCOMB; Francesc Ferrrer, vocal de la Juntade Govern, i Màrius Morlans, president dela Comissió Deontològica.En el mateix acte es van celebrar elcinquè aniversari del Foro Español dePacientes, el tercer aniversari del Fò-rum Català de Pacients i el tercer ani-versari de la Universitat dels Paci-ents, totes aquestes iniciatives lliga-des a la Fundació Josep Laporte.

Més de 300 participants en la cursa atlètica delsMedijocs'09

Sortida de la cursa atlètica dels Medijocs’09

La festa de l’esport que el COMB haorganitzat un any més a Sant Cugat

del Vallès ha comptat amb una parti-cipació rècord. Segons Marc Soler,director adjunt corporatiu del COMB,“la cursa serveix perquè metges iamics de la pràctica d’aquest esportrecordin a la població, practicant ambl’exemple, que fer esport és saluda-ble”.La cursa la va guanyar Oriol VilaplanaVilar amb 28 minuts 41 segons; el

metge que va fer el millor temps va serRicard Verdaguer amb 29 minuts 59segons, i Bárbara Anento Moreno,amb 34 minuts 33 segons, va ser lacol·legiada amb millor temps.La cursa atlètica és una de les activi-tats esportives organitzades en la cin-quena edició dels Jocs Col·legials Es-portius, que culminarà aquest anyamb l’ascensió a la Pica d’Estats el 23i 24 de juliol per la Via que va obrir elDr. Pere Gabarró.



El Govern de la Generalitat distingeix amb la Creu de Sant Jordi els metges LluísBarraquer i Bordas i Santiago Dexeus Trias de Bes

El govern de la Generalitat deCatalunya va concedir la Creu de

Sant Jordi a 27 personalitats i 15 enti-tats en agraïment per la seva tasca enla defensa de la identitat i personalitatde Catalunya. L’acte es va celebrar elpassat 21 d’abril en el Saló de SantJordi del Palau de la Generalitat. Aquestany dos metges de Barcelona han re-but el guardó, Lluís Barraquer i Bordasi Santiago Dexeus Trias de Bes.

Lluís Barraquer va rebre el guardó pelseu paper de referència en el desen-volupament de la neuropsicologia aCatalunya. Autor de nombrosos tre-balls de la seva especialitat, és mem-bre d’honor de les societats de neuro-logia d’una quinzena de països, a mésde soci de mèrit de l’Acadèmia deCiències Mèdiques de Catalunya iBalears i numerari de la Reial Acadè-mia de Medicina de Catalunya.

Santiago Dexeus va rebre el guardóen reconeixement a la seva contribu-ció professional rellevant, amb un ni-vell d’excel·lència que ha significatper a Catalunya situar-se entre elspaïsos més avançats en la recerca i lapràctica de l’obstetrícia i la ginecolo-gia. I també per l’exemplaritat de laseva actitud cívica, que ha promogutsempre la llibertat personal i els va-lors democràtics.

El Govern destina 100.000 euros a un projecte delCOMB per impulsar la creació d’empreses d’altatecnologia en l’àmbit mèdic

Activitat

col·legial

El conseller d’Innovació, Universi-tats i Empresa, Josep Huguet, i el

president del Col·legi de Metges deBarcelona (COMB), Miquel Bruguera,van signar, el passat 14 d’abril, unconveni de col·laboració pel qual elDepartament destina 100.000 eurosa les activitats del projecte “MetgeEmprenedor” del COMB.Els objectius fixats en el conveni, quehan acordat el Departament d’Inno-vació, Universitats i Empresa, a tra-vés d’ACC1Ó i el COMB, en el període2009-2010 són: impulsar la creacióde noves empreses d’alta tecnologiaen l’àmbit mèdic; impulsar la iniciati-va emprenedora entre el col·lectiumèdic; assessorar en la realització deplans de negoci; donar suport en larecerca d’instruments financers; idonar suport a les empreses industri-als que vulguin derivar en la fabrica-ció de dispositius mèdics. Aquest con-veni intensifica la col·laboració inicia-da el 2008.El projecte “Metge Emprenedor”, queimpulsa el COMB, és un programa desuport a la creació d’empreses, queofereix assessorament als professio-nals amb projectes tecnològics provi-nents de la xarxa hospitalària i de lesempreses del clúster de tecnologiesmèdiques de Catalunya.Aquest programa del COMB és similari complementari a les activitats queduu a terme la Xarxa de Trampolins

Tecnològics d’ACC1Ó, atès que actuaen un sector que, com el sanitari i elcol·lectiu de metges, ha estat identifi-cat com un dels que té més potencialde creació d’empreses de base tecno-lògica.Amb aquest conveni el COMB es vin-cula a la Xarxa Tecnològica deCatalunya, potenciada per ACC1Ó iesdevé un agent actiu de transferèn-cia de tecnologia.Des que va iniciar el programa Met-ge Emprenedor, el COMB està re-bent, de mitjana, una nova propostade pla d’empresa diària. Fins avui ha

ajudat a la creació de 18 companyiesdels sectors de biotec, dispositiusmèdics, TIC aplicades a salut, i ser-veis sanitaris, i té 20 projectes mésque estan en fase de desenvolupa-ment i recerca de finançament perconstituir noves empreses. La insti-tució col·legial dóna suport a la in-corporació de procediments siste-màtics d’innovació i valorització dela tecnologia a diversos hospitals,com el Clínic o Sant Joan de Déu.Amb aquest conveni, s’estendran elsserveis d’assessorament a d’altreshospitals catalans.

Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, i Miquel Bruguera. president del COMB, en lasignatura del conveni de col·laboració.



Comb.cat

El Col·legi de Metges deBarcelona ha posat en

marxa un nou sistema decorreu electrònic que li

permetrà gestionarcòmodament i d’una

manera més àgil la sevaadreça electrònica

col·legial. A més, ambaquest nou sistema de

correu electrònic, lesadreces electròniques dels

col·legiats passen a [email protected], tot i que els

missatges adreçats [email protected] els podràcontinuar rebent en

aquesta nova bústia fent unredireccionament a la seva

nova bústia.

El COMB fa canvis en elsistema de correu electrònicPreguntes més freqüents

1

2

3

4

5

6

Per què es canvia el sistema decorreu electrònic del COMB?El motiu d’aquest canvi és imple-mentar un sistema de correu elec-trònic totalment nou amb l’objectiude millorar el nivell de qualitat deservei ofert en els darrers anys,adaptant-nos així a les necessitatsdels nous temps.Durant els últims anys, el funciona-ment del correu @comb.es ha patitgreus problemes tècnics i, tot i ques’han intentat corregir i s’han afegitnous elements de millora com l’an-tispam, és necessari un nou siste-ma.

Per què les adreces passen a [email protected]?El domini de correu @comb.es s’haconvertit en un dels dominis que dis-posa de més comptes actius a nivellnacional. És per aquest motiu quenecessitem dimensionar una nova in-fraestructura d’acord amb aquest vo-lum de correu. El nou [email protected] és un sistema nou, inde-pendent a l’actual, i és l’oportunitatper oferir-li un millor servei.

Com puc començar a utilitzar la novaadreça?Per poder utilitzar el nou correu, calactivar la seva nova adreça @comb.cataccedint a http://peticionsco-rreu.comb.es i introduint l’usuari i claud’accés del combmail actual. Un copfet aquest registre, rebrà un correuelectrònic confirmant l’activació de lanova adreça electrònica amb les da-des d’accés i les instruccions a seguirper utilitzar-la.

Quan activo l’adreça comb.cat, au-tomàticament es cancel·la l’adre-ça @comb.es que utilitzava finsara?NO. Estaran actives les dues adrecesper tal de facilitar el traspàs cap alnou sistema a tot els usuaris.

Quan activo l’adreça @comb.cat,els mails que em continuen envi-ant a @comb.es els rebo automàti-cament en la nova adreça o he defer alguna cosa?Els mails no es redireccionen de ma-nera automàtica.Li recomanem que redireccioni elcompte @comb.es a la nova adreç[email protected]. D’aquesta manera totsels correus que encara li enviïn al’adreça antiga els rebrà automàtica-ment en la nova adreça. Com que vos-tè contestarà des de la nova adreça,els seus contactes quedaran avisatsprogressivament i de forma automà-tica del canvi.Per fer-ho, cal accedir al [email protected] i canviar el redirec-cionament de correu, especificantla nova adreça electrò[email protected]. (Opcions de comptepersonal > canviar redirecciona-ment de correu).També pot contactar amb el telèfond’atenció a usuaris 902 197 260. Ho-rari d’atenció de dilluns a divendresde 9.00 a 18.00 hores.

En el nou correu @comb.cat, puc re-cuperar la llibreta d’adreces i els mis-satges que tenia guardats [email protected]?Si vostè utilitza el correu amb un ges-tor del tipus outlook, els correus i lallibreta d’adreces es guarden al seuordinador, per tant, continuarà dis-posant-ne.Si vostè és usuari del correu a travésdel web, NO és possible traspassarautomàticament els missatges i lallibreta d’adreces que tenia [email protected] cap al @comb.cat. El mo-tiu és que són dos sistemes de cor-reu totalment independents i el sis-tema comb.es té limitacions tècni-ques que no ho permeten fer ambtotal garantia que funcioni. Per tant,aquest traspàs l’haurà de fer manu-alment. (Continua a la pàg. 37)



9

7

810

Com puc configurar el meu programade correu (outlook, netscape...) ambel nou compte? Els servidors de cor-reu pop i smtp canvien?Disposa d’uns manuals d’ajuda perconfigurar el seu programa de correua: http://www.comb.cat/webmail/manuals.htmSi ho prefereix pot contactar amb eltelèfon de suport tècnic 901 900 844per fer la configuració telefònicament.L’horari d’atenció és de dilluns a di-vendres de 9.00 a 22.00 hores.

Existeix algun manual del nou comb-mail on expliqui com utilitzar-ho?Disposa d’un manual d’ús del comb-mail a: http://www.comb.cat/web-mail/manuals.htm

Què passa si activo l’adreç[email protected] però no la utilitzo?Si en el període d’un any no accedeixal seu correu electrònic @comb.cat,aquest quedarà bloquejat i per tantfora de servei. Si en algun moment lavol tornar a utilitzar, haurà de contac-tar amb el COMB per tal de reactivar-

la. De tota manera, la seva adreça decorreu col·legial [email protected]à reservada mentre estiguicol·legiat.

El correu @comb.cat disposa d’un sis-tema antivirus i antispam?Sí, disposa d’un sistema antivirus però lirecomanem que, com a segona protecciói per a més seguretat, disposi d’un altreantivirus en el seu ordinador. També disposa d’un sistema antis-pam, de totes maneres, en tractar-sed’una adreça nova que els spammersno coneixen, li recomanem que se-gueixi les següents mesures de pre-venció per mantenir-la sense spam: ····· Faciliti la seva adreça electrònicanomés a aquelles persones que desit-ja que li enviïn missatges.····· Intenti no publicar la seva adreçaelectrònica a les News o a llocs web.····· No complimenti formularis on lisol·licitin dades personals i el correuelectrònic.····· No contesti mai un missatge de spam,ja que en moltes ocasions, l’adreçadel remitent és falsa i li retorna el

missatge. Si l’adreça no és falsa i vos-tè contesta el missatge de spam,aquest fet li serveix a l’empresa depublicitat per saber que la seva adre-ça electrònica és correcta i està acti-va.····· Intenti evitar rebre i enviar missat-ges en cadena que es reenvien massi-vament a d’altres usuaris. Si vol envi-ar o rebre aquest tipus de missatges,ha d’utilitzar el camp CCO o BCC per-què no es visualitzi la seva adreça enaquest missatge.Si vostè aconsegueix que els spam-mers no arribin a conèixer la sevaadreça comb.cat, quan desfaci la re-direcció de @comb.es a @comb.cat jano rebrà més spam.

Més informació:·····Trucant al telèfon de la Línia Obertad’Atenció: 902 197 260····· Horari de setembre a juny de dillunsa divendres de 8.00 a 17.30 hores.Horari mesos juliol i agost: 8.00 a15.00 hores. ····· Enviant un correu electrònic [email protected]

Fundació “Fons d’Auxili al Metge P. A. Soler Daniel”Samaniego, 60-62D.P. 08035 BARCELONA

El “Fons d’Auxili A. Soler Daniel” ha tingut des del primer dia com a objectiu l’ajut econòmic, puntual o permanent, aaquells metges jubilats de Barcelona i comarques que, trobant-se en situacions d’infortuni que no poden resoldre per simateixos, necessiten aquests socors.

Dissortadament, però, les possibilitats del Fons són limitades, fins al punt que no ens permeten ajudar com voldríem i esmereixen els companys que suporten aquestes mancances. Això ens obliga a cercar suports, molt especialment alsmetges jubilats del Col·legi de Barcelona, dels quals rebem una resposta tan generosa que ens encoratja a estendre lanostre crida.

Ens permetem, doncs, adreçar-nos a vostè demanant-li suport econòmic per al Fons. El seu donatiu, íntegre, tindrà coma destí afavorir companys amb una economia molt i molt precària. Si li sembla adient ajudar-los, serà suficient que truquials telèfons 932194929, Sr. Raguer, o 933309961 Dr. Martínez, i immediatament rebrà informació simple i aclaridora. Liassegurem que qualsevol contribució, gran o petita, serà molt ben rebudaBen cordialment,

El Patronat de la Fundació

Nota.– El company doctor Pere Clapés Lineros i especialment el seu fill Joan, que n’és l’autor, han fet donació a aquestFons d’una col·lecció de fotografies de gran format i d’una altíssima qualitat i originalitat, captades en viatges a païsosexòtics. Totes es podran veure i, si es vol, adquirir-les a preus molt a l’abast, a l’exposició que tindrà lloc al Col·legi deMetges, al lloc acostumat situat al vestíbul d’entrada, des del 16 de juny d’enguany fins al dia 30 del mateix mes. Lainauguració, a la qual esteu tots convidats, serà el mateix dia 16 a les 19 hores.

(Ve de la pàg. 28)



Oficina de

cooperació

Projecte de cooperacióinternacionalManresa-Camerun

La cooperació sanitària entreManresa i el Camerun va comen-çar fa 10 anys, gràcies a la impli-

cació del Centre Hospitalari deManresa (ara, Althaia-Xarxa assisten-cial de Manresa) i l’Associació d’Amicsde la UNESCO de Manresa (AAUM).Les primeres actuacions són ambl’Hospital Baptista de Nkoteng, on esconstrueix un pavelló nou, es fa lainstal·lació d’energia solar i s’esta-bleixen intercanvis de personal sani-tari (vénen sanitaris de Nkoteng a for-mar-se a Manresa, i després sanitarismanresans van a Nkoteng per seguirla formació sobre el terreny).La segona actuació és amb l’hospitalde Yemessoa. Aquest hospital neixl’any 2004 com a fruit del treball enxarxa de diverses entitats camerune-ses i catalanes, sobretot CODES-CAM(Cooperació per al desenvolupamentdel Camerun), que possibilita la cons-trucció i posterior inauguració del’hospital al febrer de 2006. La cons-trucció i l’equipament bàsic inicial del’hospital es realitza gràcies al treballconjunt de 3 ONG: CODES-CAM, AAUMi Talita Cum, i els Consells de Solida-ritat dels Ajuntaments de Manresa ide Navarcles. En aquest projecte tam-bé hi han participat la Fundació CaixaManresa, Jove Cambra de Manresa,Mútua Intercomarcal, CAP Bages, Ro-tary Club Manresa-Bages, FundacióTrueta, Església Evangèlica deManresa, Gimnàs Gimbe, Ajuntamentdel Pont de Vilomara i Rocafort i l’Aca-dèmia de Ciències Mèdiques i de laSalut de Catalunya i Balears.L’hospital es localitza al poble de Ye-messoa, districte d’Obala, departa-ment de la Lekie, província Centre, a50 km de la capital del país, Yaoundé.El terme municipal té una superfíciede 54 km2 i està situat a 675 m sobreel nivell del mar. El riu més gran delpoble es diu Lekie i desemboca alSanaga que passa a 25 km. El terra éslaterític i cobert de selva herbàcia. El

l’any, de març a juny i d’agost a no-vembre.L’hospital de Yemessoa consta d’unedifici de 20 x 12,5 m dividit en:4 sales d’hospitalització (maternitat,pediatria, adults), que sumen un totalde 30 llits; quiròfan; laboratori; salade parts; farmàcia; consultori; sala decures; sala d’educació sanitària; ser-veis bàsics (lavabos, cuina...).Està gestionat per la cooperativa detreballadors de l’hospital, Mutualité,liderada pel doctor Antoni Barnadí iintegrada per tots els treballadors del’hospital. El doctor Barnadí, autènti-ca ànima del projecte, es va formarcom a cirurgià a Manresa, amb elsdoctors Morales i Andreu. Viu al Ca-merun des de fa més de 20 anys i alllarg d’aquest temps ha estat directorde l’Hospital de Nguti a la zona anglò-fona del 1982 al 1992, fundador i di-rector de l’Hospital de Nkoteng a lazona francòfona del 1996 al 2004, iactualment fundador i director del’Hospital de Yemessoa; del 1992 al1996 va estar a Catalunya, treballanti posant-se al dia en la malaltia de lasida i en les malalties tropicals.

1

1. Treballadors davant de l’Hospital deYemessoa.

2. Sala de pediatria.3. Sala de cures de l’hospital.

relleu és accidentat i poc favorable auna agricultura mecanitzada. La plu-viometria anual és de 2.100 mm re-partits en dues estacions de pluges

2

3



L’hospital dóna servei a Yemessoa i atota la seva zona d’influència (moltprecària en serveis sanitaris fins a lainauguració de l’hospital): més de25.000 persones que actualments’han de desplaçar fins a Yaoundé oObala per tal de gaudir dels serveissanitaris bàsics. Gràcies a l’experièn-cia prèvia del doctor Barnadí pot ofe-rir un bon servei amb baix cost per alsbeneficiaris. Al mes, es fan unes 700visites i unes 25 intervencions qui-rúrgiques. El nostre hospital té capa-citat per realitzar intervencions ma-jors amb eficàcia, perquè està dotatd’un bloc operatori amb dues taulesquirúrgiques, monitorització i bom-ba d’oxigen. Les intervencions mésfreqüents són histerectomies, herni-orràfies, cesàries, oclusions intesti-nals i peritonitis. A l’any, es fan mésde 300 consultes prenatals, 90 parts,uns 1.000 ingressos hospitalaris i 900vacunacions. En aquests momentss’està fent una ampliació per arribarals 34 llits.El principal sector d’intervenció del’Hospital de Yemessoa és el sectorsanitari, però hem de tenir presentque la millora sanitària implica unamillor qualitat de vida i una millorageneral de les condicions de la pobla-ció local. S’ha format una associacióde 51 dones del poble amb la intencióde promoure l’educació sanitària iimplementar un sistema de microcrè-dits. Al llarg de l’any 2008, ja s’hanrealitzat diversos tallers d’educaciósanitària per a la població local sobrenutrició, mesures higièniques, onco-cercosi i sida; també s’hi fan campa-nyes de vacunació en coordinacióamb el govern camerunès.El projecte que s’ha realitzat durant l’any2008 ha estat la dotació d’un ecògraf pera l’hospital i millorar així la seva capacitatdiagnòstica. L’ecògraf s’ha adquirit alCamerun, ja que així es facilita el manteni-ment de l’aparell per part de la casa co-mercial, a part de l’estalvi que suposa enles despeses d’enviament i de duana.L’ecògraf es va adquirir al mes d’octubredel 2008 i immediatament es va posar enfuncionament.Per tal de recollir diners per a lacompra de l’ecògraf, la Delegaciódel Bages del Col·legi de Metges deBarcelona ha organitzat un concert

solidari en benefici de l’hospital, ambles actuacions de Gossos, ManelCamp, Santi Arisa, Josep Lluís Pérezi el grup de percussió africà Djilandi-ang. El concert va tenir lloc el dia 17de setembre de 2008 a la Sala Grandel Teatre Kursaal de Manresa, ambuna assistència de més de 500 per-sones. També van col·laborar en elconcert la Delegació del Bages delCol·legi d’Infermeria de Barcelona,l’Ajuntament de Manresa, Regió 7,Televisió de Manresa, el Grup Tae-lus (Canal Taronja, 40 Principals,SER, Dial, Freqüència), el ConsellMunicipal de Solidaritat de l’Ajunta-ment de Manresa, Tertúlies a la Cui-na i El Sielu.El 17 de desembre de 2008 també esva presentar a la llibreria Parcir deManresa, el llibre Mira’m, amb foto-grafies de Lourdes Sogas i poemesde Francesc Salvà; el punt comú sónles mirades infantils i el seu missat-ge: mira’m. Part del preu de vendadel llibre va destinada directamental projecte de l’hospital de Yemes-soa.Després de 9 anys i escaig de relaci-ons i projectes conjunts, la valoració

que fem és plenament positiva jaque hem aconseguit assolir la majo-ria dels objectius que ens plantejà-vem en iniciar la cooperació amb elCamerun:- Implicar diferents entitats i organis-mes catalans.- Informar i sensibilitzar la poblaciócatalana (bàsicament la manresa-na) de la realitat sanitària cameru-nesa.- Facilitar l’intercanvi entre professio-nals catalans i camerunesos de l’àm-bit sanitari.- Millorar l’assistència sanitària alCamerun, concretament en tres po-blacions/zones: Nguti, Nkoteng i Ye-messoa mitjançant la creació i/o am-pliació de centres sanitaris i la forma-ció dels seus professionals per tal demantenir l’autogestió i l’autosufici-ència del centre en qüestió.- Crear llocs de treball mitjançant laimplicació de la població autòctonaen les diferents fases dels projectes(construcció d’equipaments, assis-tència sanitària, etc.).

Pere Culell i Oliveras,metge cooperant

Juny

De l’1 al 15 Exposició de pintura. Fina Olivart Hill. Espai d’exposicions delCOMB (accés pel C/ Vilana).

Dia 2 Cicle “Cinema i art” Aquesta cinquena sessiótractarà sobre el teatre: Cyrano de Bergerac,d’Edmond Rostand. Interpretada per José Ferrer ipresentació pel Dr. Pere Martínez i López. A les 17.30hores Sala d’actes del COMB.

Dia 9 Conferència “Dissecció de l’impressionisme” acàrrec del Dr. August Moragas. A les 18 hores Salad’actes del COMB.

Del 16 al 30 Exposició de fotografies de persones depaïsos llunyans. Autor Joan Clapés, i donant PereClapés Lineros. Espai d’exposicions delCOMB (accés pel C/ Vilana).

Agenda cultural

Dia 16 Concert de fi de curs. Amb la col·laboració de l’Escola Superior deMúsica de Catalunya. A les 18 hores Sala d’actes del COMB.



Assessoria

jurídica

Novetats legislativessanitàriesSeleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB(primer trimestre de 2009)

Podeu consultar el text íntegrede les normes, així com les nove-tats posteriors al tancamentd’aquesta edició al web de l’As-sessoria Jurídica on també troba-reu un recull de la legislació im-prescindible per a l’exercici de laprofessió i una selecció de lesreferències a oposicions, ajuts inomenaments publicades els úl-tims 30 dies, i actualitzades dià-riament.www.comb.cat/cat/juridics/as-sessoria/juridica

Novetats Legislatives

Ajuts, Subvencions i Tarifes

Temes d’Actualitat

Avantprojecte de llei dels drets i oportunitats de la infància i l’adolescènciai al·legacions del COMB en la fase d’informació pública.(més informació a www.comb.cat/cat/juridics/assessoria)

Avantprojecte de llei de modificació de la llei catalana sobre drets d’infor-mació, autonomia del pacient i documentació clínica, sotmès a informaciópública.(més informació a www.comb.cat/cat/juridics/assessoria)

Després de la compareixença del president del COMB, Dr. Miquel Bruguera,a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s’ha presentat unapetició a tots els grups parlamentaris per modificar, a través d’aquesta llei,els requisits d’accés a l’ICS dels metges interins d’APD.(més informació a www.comb.cat/cat/juridics/assessoria)



Secció Col·legial de MetgesCooperadors

Creació de la SeccióCol·legial de MetgesCooperadors

T’informem de la creació de la Sec-ció de Metges Cooperadors/es del

Col·legi de Metges de Barcelona.Aquesta iniciativa vol respondre a lademanda expressada per molts com-panys que veuen la necessitat de comp-tar amb una secció que serveixi de puntde trobada d’un col·lectiu cada vegadames nombrós i que demana podercomptar amb una secció especifica perpoder donar resposta a la seva realitat.La junta gestora de la Secció ha elabo-rat les funcions i la finalitat que l’As-semblea de Compromissaris va ratifi-car el 16 de desembre de 2008, tal comho especifiquen els estatuts col·legials:1.- La principal finalitat de la Secció deMetges Cooperadors serà ser el puntde trobada de tots els metges delCol·legi de Barcelona interessats entemes de cooperació, nacionals i in-ternacionals, medicina tropical, desalut internacional, etc. per poder dis-posar d’una plataforma comuna.2.- Coordinar-se amb l’Oficina de Coo-peració del Col·legi de Metges deBarcelona.3.- La voluntat de ser la representantdels metges cooperadors/es davant deles institucions, patronals i sindicats,en la defensa de la tasca de la coopera-ció al terreny sense que això representiun detriment del seu estatus laboral.

4.- Promoure i col·laborar en els temesde formació acadèmica de la Salut In-ternacional.5.- Treballar per la reinserció tant per-sonal com laboral en el retorn delsmetges cooperadors després d’una llar-ga estada a terreny.6.- Promoure la celebració del dia delcooperador al Col·legi amb una perio-dicitat mínima d’un cop l’any.7.- Fer d’interlocutor, juntament amb elCOMB a través de l’Oficina de Coopera-ció, dels temes de Cooperació i Salutinternacional en els organismes ofici-als que s’escaiguin.8.- Indagar/estudiar els temes de l’exer-cici professional dels metges que tre-ballen en el territori, tant a càrrec per-sonal com si estan integrats en organit-zacions governamentals i no governa-mentals9.- Col·laborar per poder oferir la millorassegurança de repatriament del met-ge cooperador.10.- La voluntat de no fer d’aquestasecció una eina de promoció o suportde projectes de cooperació concrets.La Secció de Metges Cooperador/esserà allò que els seus membres deci-deixin que sigui i per tant t’animem aformar-ne part expressant la teva vo-luntat de pertànyer a la Secció.Formar part de la Secció no condicionacap obligació personal, però sí que etpot permetre estar informat de les acti-vitats que la secció porti a terme i,alhora, podrem disposar d’informaciómés completa i verídica de l’activitat decooperació i acció humanitària que estàfent el col·lectiu mèdic de casa nostra.

Nova Secció de SexologiaMèdica

Secció Col·legial de SexologiaMèdica

Delegacions

i seccions col·legials

SOL·LICITUD D’ALTA COM A MEMBRE DE LA SECCIÓ COL·LEGIAL DE METGES COOPERADORS

NOM: ................................................................................................................................................................................COGNOMS: .......................................................................................................................................................................NÚM. COL·LEGIAT: ............................. ESPECIALITAT: ......................................................................................................CORREU ELECTRÒNIC: ......................................................................................................................................................DATA: ....................................SIGNATURA:

** Podeu contestar per correu postal, per fax 935678899 o per e-mail: [email protected]

Encetem amb il·lusió aquesta novaetapa amb la Secció de Sexologia,

des del convenciment que la sexuali-tat humana ha tingut de sempre unaimportància cabdal en la història de lahumanitat, alhora que ha estat menys-tinguda o fins i tot negada.La sexualitat humana té una dimen-sió molt àmplia i diversa, de tal mane-ra que per abordar-ne qualsevol as-pecte cal tenir-ho constantment pre-sent. En la sexualitat hi ha aspectesculturals, antropològics, morals, reli-giosos, mèdics, psicològics, pedagò-gics, biològics, filosòfics, entre d’al-tres. Per això sempre convé abordarel trastorn sexual amb una visió ober-ta, transdiciplinari.Podem tenir diferents visions de lavida humana, més o menys pessimis-ta. Des del vessant pessimista abastauna colla de privacions, patiments fí-sics i psíquics i malalties que final-ment aboquen a la mort. Amb un ves-sant positiu pot veure’s com un camíd’aprenentatge, de joia per viure i deplaers que, en conjunt, es percebi coma felicitat.En gran mesura la nostra cultura s’haabocat a tractar el patiment quan s’hafet present i ha menystingut o ha pe-nalitzat el gaudiment. En gran mesurala medicina manté aquesta visió, detal manera que cal esperar que es



Delegacions


desfermi el problema de salut per tald’actuar-hi. De tota manera, aquestaactitud no segueix la línia de les mo-dernes definicions de salut. Així l’OMSdefineix la salut com l’estat de com-plet benestar físic, mental i social, i nonomés l’absència d’afeccions o ma-lalties, i en el Desè Congrés de Met-ges i Biòlegs de Llengua Catalana, el1976, la va definir com una manera deviure autònoma, solidària i joiosa.Segons aquestes definicions la salutno és quelcom que depengui nomésde l’acció de la medicina, fet que novol pas dir que no en sigui un objectiual qual s’han de dirigir els esforços.Amb l’objectiu d’afavorir el benestari la joia de viure cal obrir decidida-ment l’acció de salut al gaudiment,sexual inclòs, tot i prevenir-ne alhoraels riscos. Amb aquest mateix objec-tiu per abordar el trastorn sexual caltenir en compte les múltiples dimen-sions que pot abastar i que ja s’hanesmentat abans. Probablement totesles especialitats mèdiques tenenpunts en contacte amb la sexualitathumana, si més no per la diferentprevalença o incidència d’afeccionssegons el sexe. Per això en la Seccióque encetem us donem la benvingu-da si voleu aprofundir en el coneixe-ment, la pedagogia, la prevenció i eltractament sexual, qualsevulla quesigui la vostra especialitat, amb elconvenciment que no hi ha cap espe-cialitat que per si mateixa abasti totsels aspectes de la medicina sexual.Des de la Secció s’obre l’oportunitatd’endegar un diàleg permanent i unaformació amb amplitud de mires, ambl’última finalitat de liderar un procésobert i orientat al benestar i la joia deviure dels pacients i de la societat engeneral.Salutacions cordials.

Just Roca i Duran,president de la Junta Gestora de la Secció

Col·legial de Sexologia Mèdica

Secció Col·legial de MetgesJubilats

Durant el primer trimestre de l’any2009 han continuat les activitats

lúdiques i culturals que promou laSecció de Metges Jubilats. Aquestesactivitats, conjuntament amb les ex-posicions i alguns altres actes ques’organitzen en el si del Col·legi, con-formen la branca cultural del nostreCol·legi.Tal com s’anuncià en l’anterior publi-cació del Servei d’Informació Col·le-gial, continuà el cicle de conferènciessobre l’“Òpera segons Richard Wag-ner” a càrrec de Roger Alier i el con-cert final del cicle el passat mes demarç, amb interpretacions de dife-rents fragments de Tannhäuser, Elsmestres cantaires de Nüremberg il’Anell del Nibelung a càrrec del baix-baríton Joan Sebastià Colomer acom-panyat del pianista Stanislav Ange-lov.En el mateix camp de la música, LluísOrtiz de Ceballos parlà de la músicaanglesa intercalant-hi interpretacionsmusicals.El cicle de cinema sobre “Cinema iArt”, coordinat per Pere Martínez iLópez, continuà amb dues sessionsprojectant una pel·lícula referent al’escultura i una segona en referènciaals dos músics Brahms i Schumann.La història de casa nostra hi estiguépresent aquest trimestre, gràcies als

historiadors Josep Termes, que clari-ficà de manera molt entenedora lagreu crisi que desembocà a la Setma-na Tràgica, i Hilari Raguer aportant lainteressant posició enfrontada per doscardenals catalans: Vidal i Barraquerque no signà l’adhesió a l’alçamentmilitar de 1936 i Isidre Gomà, que hidonà suport.El teatre i la literatura també hi esti-gueren presents amb la lectura dra-matitzada de L’enemic del poble, diri-gida per Jordi Mañer; per les confe-rències de Sílvia Ferrando sobre “L’en-cís del teatre” i la intervenció de NeusReal que, en la conferència “PrudenciBertrana, Josep M. de Sagarra i elsviatges a la Polinèsia”, ens recordàaquests escriptors tan nostres.Fou un motiu important recordar-nosel treball que metges i sanitaris fan através de diferents organitzacions nogovernamentals. Josep M. Carrera iMacià ens parlà de l’Àfrica i del treballque hi desenvolupa l’entitat MatresMundi, del qual ell és un dels princi-pals responsables.Es feren dues visites: una al Centre deRecerca Biomèdica de Barcelona(CRBB). Per la majoria dels assistentsfou una sorpresa constatar no sola-ment l’originalitat de l’edifici sinó eltreball que s’hi desenvolupa, els cen-tenars de persones que hi treballenamb la multinacionalitat de moltsd’ells (de trenta nacionalitats dife-rents) i les interconnexions entre elsdiferents centres de recerca.



Delegacions


La segona visita fou al Palau de laMúsica, que malgrat ser conegut perla gran majoria, fou motiu de conèixerles darreres obres d’ampliació.El viatge de cinc dies a Càceres,Mèrida, Guadalupe i altres parts d’Ex-tremadura fou necessari repetir-lodues vegades ja que la inscripció do-blava amb escreix el nombre d’assis-tentes previstos.Si bé aquestes activitats de tipus lúdic icultural, alhora que informen, ajuden a latrobada d’antics companys tot omplintespais de temps que han quedat lliuresen arribar a la jubilació, la part més impor-tant de la nostra Secció és l’ajuda alscompanys que ho necessitin.Des que l’any darrer es posà en marxael programa de “Protecció Social” pera tota la col·legiació, malgrat que mésd’un 80 % de les consultes i altresactivitats els han rebut companys ofamiliars directes de metges jubilats.És per aquest motiu que –una vegadamés– recordem que qualsevol companyque necessiti un determinat ajut, servei oorientació, no dubti a posar-se d’acordamb qualsevol membre de la Junta de laSecció, o directament amb la secretariadel Programa de Protecció Social.

Reunió amb els responsables deles Seccións de Metges Jubilatsdels col·legis catalans

El dia 30 de gener es reuniren re-presentants dels quatre col·legis

catalans. Francisco Cid Baltanas, deGirona; Manel Pons i Juanati, de Lleida;Jaume Fontanet i Torras de Tarragona,juntament amb Josep López-Batllori,Jordi Mañer, Carme Martín i JoaquimRamis de Barcelona mantinguérem unareunió per posar en comú les diferentsactivitats que es desenvolupen en ca-dascun dels col·legis i la possibilitat decompartir algunes de les visites cultu-rals o d’altres activitats.També hi assistí Antoni Calvo, com aresponsable del Programa de Protec-ció Social, que féu una síntesi deltreball que s’hi realitza.

Exposades les diferents activitats iserveis, s’acordà que era convenientcontinuar la conversa i tenir més con-tactes per anar puntualitzant futurespossibles activitats conjuntes. Aques-tes trobades es faran de manera itine-rant. El proper trimestre serà aTarragona.

Assemblea de la Secció deMetges Jubilats del ConsejoGeneral de Colegios de Médicosde España

En els locals del Consejo Generalde Colegios Médicos a Madrid, el

passat divendres 27 de febrer se cele-brà l’Assemblea de la Secció de Met-ges Jubilats. Hi assistiren CarmeMartín, com a encarregada de la Sec-ció Social del nostre Col·legi i JoaquimRamis.En l’Assemblea –amb molts menysrepresentants dels que haurien d’ha-ver-hi assistit– s’exposaren activitatsque cadascun dels col·legis desenvo-lupa i altres qüestions menors sensearribar a cap acord concret.El debat dels quatre primers punts del’ordre del dia ocupà gairebé dueshores des de l’inici de la reunió, entreels quals es debaté la possibilitat detenir –a més de l’assegurança públi-ca– una assegurança privada, peròtractant-se d’un afer personal i volun-tari no s’arriba a cap acord. Un llargdebat sobre diferents problemes decobrament dels metges jubilats d’APDimpedí passar a punts posteriors. Esdecidí un tercer congrés de Metges

Jubilats a Granada, l’any vinent i s’ha-gué de deixar els tres punts darrersper a una altra reunió per falta detemps. Entre ells hi havia una presade posició en contra del “copaga-ment” L’explicació dels represen-tants de Barcelona sobre les activi-tats que es desenvolupen al nostreCol·legi fou necessari fer-la moltsuscintament, pel que es repartí unescrit amb un resum de les activitatsludicoculturals i els serveis ques’ofereixen a través del programade Protecció Social. Esperem que lapropera assemblea sigui més àgil ipoder intervenir-hi amb menysimpediments.

FOLIA HUMANÍSTICA

Amb la finalitat d’obtenir fons documentals per a estudis sobre humani-tats mèdiques promogudes per l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut(COMB), interessa aconseguir números, sèries o col·leccions de la revis-ta “Folia Humanística”, editada entre els anys 1963 i 1999.

Per a contactes: telèfon 670 451 053i correu [email protected]

Secció Col·legial de Metges deSinologia i Patologia Mamària

Des de la Junta d’aquesta Secció,volem insistir que tots els mem-

bres de la Secció tinguin la informacióadient per demanar la sol·licitud peraconseguir el Diploma Acreditatiu deSinologia i Patologia Mamària mitjan-çant l’OTA. I que possiblement cap almes d’octubre es farà el lliuramentdels Diplomes que hagin merescutaconseguir-lo.A més a més, informar que el VIIICongrés Català de Sinologia aquestany es farà a l’Hospital General deCatalunya (902533333 Dr. CarlosMuñoz) els dies 10, 11 i 12 de juny. I laXXVIII Reunió de la Societat Espanyo-la de Sinologia i Patologia Mamària esfarà a Sevilla del 17 al 19 de juny(954574240).



Delegacions


Secció Col·legial de MetgesInterns Residents

Nous aires per als MIR

La secció MIR del COMB (SMIR-COMB) s’està renovant, i després

d’un període de transició de gairebéany i mig la Junta de la Secció MIRcanvia de cara. Properament es con-vocaran eleccions extraordinàries perescollir una nova junta. Actualments’està constituint un grup de resi-dents de diversos hospitals i ambdiverses inquietuds que formaran unacandidatura que probablement siguiúnica a falta que se’n presentin d’al-ternatives.Amb la voluntat de recuperar la nor-malitat i, especialment, l’activitat dela secció que en el passat havia estatmolt prolífica. Han canviat moltes co-ses d’ençà que es va constituir ladarrera Junta de la SMIRCOMB. Finsara he estat el president de la SeccióMIR i darrer membre de la Junta aromandre en actiu. Esgotat el perío-de previst pels Estatuts no hi va ha-ver un relleu, motiu pel qual no s’hanpogut convocar noves eleccions finsara.Actualment les qüestions relatives alsMIR són molt presents en la vidacol·legial. A través de la FundacióGalatea es vol potenciar la tasca dedetecció i prevenció de les malaltiespsicoafectives i d’abús de substànci-es. La participació de representantsMIR al Consell de la Professió Mèdicai els grups de treball que se’n derivenés una de les activitats que ha de teniruna continuïtat garantida i que té elsuport del president Bruguera i de laJunta Directiva del COMB.Amb la intenció d’apropar els futursmetges i metgesses del períodepregrau, volem incorporar membresde la CEMCAT (Consell d’Estudiantsde Medicina de Catalunya) a la dinà-mica i activitat de la SMIRCOMB. Cre-iem que hem d’impulsar la participa-ció i liderar una cultura de responsa-

bilitat i esperit crític. Conèixer millorla realitat d’aquest col·lectiu i fer-nedifusió és una part important, però nol’única.Aprofito per acomiadar-me com a pre-sident d’aquesta Secció i donar ànimsals companys nouvinguts que pren-dran el relleu i als que vulguin afegir-s’hi també.

Gustavo Tolchinsky Wiesen,president de la Secció MIR del COMB

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

Durant aquests darrers mesos hemestat força enfeinats en la prepa-

ració de la Quarta Trobada Internaci-onal d’Acupuntura Mèdica deBarcelona del 23 al 25 d’octubre, queenguany està organitzada per la nos-tra Secció conjuntament amb la Bri-tish Medical Acupuncture Society i laSociedad de Acupuntura Médica deEspaña. Així, aquest acte també seràla BMA Autumn Meeting 200 i el IIISimposium de Acupuntura de laSAME.Aquesta trobada ha rebut el suportde l’associació internacional ICMARTi de la Societat Científica d’Acupun-tura de Catalunya i Balears. L’orga-nització d’un esdeveniment comaquest comporta un gran esforç, pri-mer pel distanciament físic de les seusde les tres societats organitzadores i,especialment, pel fet que s’han d’uni-ficar criteris que a vegades són diver-gents.La tasca dels comitès organitzador icientífic han pogut resoldre aqueststemes i estem molt contents del pro-grama final. Creiem que amb aquestacte podrem aportar i contrastar lesexperiències d’acupuntors d’altresindrets i enriquir els coneixements enacupuntura de tots plegats.Trobareu el programa i més informa-ció al web: http://www.acupunturabarcelona2009.comD’altra banda, cal dir que seguim amb

l’organització dels cursos de forma-ció mèdica continuada en acupuntu-ra. Així, el 25 d’abril vam fer un inte-ressant curs en què el doctor JorgeVas va parlar de La investigació al’acupuntura. Com sabeu, aquest com-pany que treballa l’acupuntura a lasanitat publica de Sevilla és actual-ment l’investigador més important al’Estat espanyol en aquest àmbit, jaque ha publicat a revistes mèdiquesinternacionals de gran impacte. Peraixò estem molt il·lusionats de podertenir-lo entre nosaltres.També volem informar-vos que hemactualitzat el nostre web:www.metgesacupuntors.org per faci-litar-ne la navegació i que hi pugueutrobar les darreres activitats.

Albert Garcia i Janeras,president en funcions de la Secció de Metges

Acupuntors

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

Revistes professionalsno mèdiques

Fa uns mesos ens referíem al con-sens al qual han arribat la Societat

Catalana de Cirurgia Plàstica, Repara-dora i Estètica, la Societat Espanyolade Medicina Estètica, la Societat Es-panyola de Medicina i Cirurgia Cos-mètica i la nostra Secció Col·legial, enrelació amb la participació dels nos-tres companys en els salons, fires ocertàmens de bellesa.Concloíem en la consideració que elsmetges no haurien de participar enaquests salons, fires o certàmens debellesa, excepte amb una finalitat sim-plement divulgativa i en cap cas for-mativa que desvirtuï o confongui res-pecte del que són pràctiques estricta-ment mèdiques. I en qualsevol cas,que si ho feia, fos a títol personal encomptes de representar la seva soci-etat o sota la seva empara.



Delegacions


Amb satisfacció, els darrers mesoshem constatat que, efectivament,aquesta participació s’ha reduït con-siderablement i el que hi ha hagut haestat amb caràcter informatiu.Avui voldríem deixar constància que,amb igual criteri, hauríem de conside-rar la participació en revistes profes-sionals, però no científiques o mèdi-ques.Pensem, com pensàvem, que la infor-mació general no ha de negar-se aningú, i el que és ideal és que qui laproporcioni sigui el professional mésadequat. Però entre la informació ge-neral i l’específica, inclosa la descrip-ció completa de les indicacions i con-traindicacions, dels procediments te-rapèutics mèdics, quirúrgics o recol-zats en tecnologia electromèdica,dels protocols terapèutics, dels pre,dels intra i dels postoperatoris, del’avaluació i abordatge de les compli-cacions, etc. hi ha un abisme.Afirmàvem i ho continuem fent que,en tant que tractem patologies estèti-ques, que no simplement inestetis-mes, i en tant que l’ús d’aquelles tèc-niques amb finalitats evidentmentterapèutiques ha de realitzar-se ambtots els requisits de control mèdic iseguretat, atès el risc que la sevautilització per part de professionalsno experts pot tenir en la salut delspacients, cal indicar als nostres com-panys la que entenem com a inconve-niència d’aquestes pràctiques que, amés a més, bé es podria considerarque fomenten o afavoreixen l’intru-sisme extraprofessional.Finalment, i per si d’això es tractés,pensem que hi ha els mitjans de co-municació desitjables i apropiats per-què tots puguem difondre els nostresconeixements i opinions, els nostresmètodes de treball, els resultats delsestudis o investigacions que estigués-sim realitzant, la incorporació de nousequips i tecnologies, els avantatges oinconvenients d’un o altre tractament,etc. Tot això de manera verídica, me-surada, discreta, prudent i compren-

sible, i evitant sempre una actitudpublicitària.Les societats científiques disposem delsnostres propis òrgans de difusió i n’hi had’altres d’aliens que també poden serutilitzats. En fi, no sembla lògica la utilitza-ció d’aquells mitjans per difondre allò queno s’ha comunicat a la comunitat científi-ca i, per tant, sotmès a l’avaluació críticade la professió.

J. Víctor Garcia,president de la Secció de Metges d’Estètica

Delegació Comarcald’Osona

El passat 2 de març va tenir lloc, ala sala d’actes de la Delegació

d’Osona del COMB, una conferènciasobre els efectes que té l’aplicació, iles conseqüències que se’n deriven,de la nova Llei Orgànica de Proteccióde Dades de caràcter personal, en eltractament, manipulació i custòdia deles històries clíniques de pacients enels centres mèdics, tant públics comprivats, que resten sotmesos a unesmesures de seguretat molt estrictes.Davant d’una nombrosa assistència,Bernat Goula, advocat coordinador del

Conferència: Històriaclínica i protecció dedades en centres mèdics

Servei de Tractament de la Informaciói Dades del Col·legi de Metges, va dei-xar ben palès que cal complir, en totmoment, les normatives que la Llei im-posa, i més en el cas dels fitxers dedades de salut, bé siguin informatit-zats –com és el cas dels més moderns–, o en suport paper, els més antics, jaque es tracta de dades altament confi-dencials i delicades.Va insistir molt, també, en el tema deles comunicacions i informes que elsprofessionals de la medicina, per aun bon desenvolupament de la sevatasca, es veuen obligats a fer, bé si-gui a d’altres companys metges o ainstitucions sanitàries, ja que, en casde no tenir la corresponent autoritza-ció del pacient, o no fer-se de formacorrecta, podrien conculcar les actu-als disposicions vigents en matèriade seguretat i confidencialitat, i do-nar lloc a les corresponents respon-sabilitats i sancions.Atès que la normativa és molt comple-xa, com va dir repetidament al llarg dela conferència, i les sancions aplicablespoden arribar a ser molt dures, va acon-sellar que, a l’hora d’instaurar el siste-ma i els procediments de seguretat quela llei exigeix, tothom s’assessori a tra-vés d’un professional expert en lamatèria.

Conferència sobre Història clínica i protecció dedades en centres mèdics, celebrada a la seu

col·legial d’Osona el passat 2 de març.



En record de

El prestigiós oftalmòleg AlfredoMuiños Simón va morir el pas-sat 27 de febrer de 2009.

Segons el professor Joaquim Barra-quer “El doctor Muiños, el meu amicAlfredo, ha estat tot un referent en ladocència i pràctica de l’oftalmologia.De la mà del meu pare, els dos vàremaprendre la importància del tracte alpacient, el que significa que, tot i tenirpresent la necessitat d’investigar i des-envolupar noves tècniques quirúrgi-ques i tractaments, també és moltimportant saber escoltar sense pres-ses i saber transmetre seguretat, queclarament dubte aconsegueix guanyarla seva confiança i benestar. És unagran pèrdua que hauríem d’assumirrecordant el seu exemple de qualitatshumanes, eficàcia i honestedat pro-fessional. Amb la donació dels seusulls, el mateix dia de la seva defuncióvàrem realitzar, amb el doctor Álvarezde Toledo dos trasplantaments de còr-nia, el que significa que desprès de laseva mort també ha ajudat a recupe-rar la vista de dos pacients”.El doctor Muiños va néixer el 25 d’oc-tubre de 1923 a Saragossa, ciutat enla qual es va llicenciar en medicina icirurgia. Posteriorment va marxar aBarcelona, per formar-se com a oftal-mòleg en el Centre d’OftalmologiaBarraquer, de la mà del professorIgnasi Barraquer.

En el Centre d’Oftalmologia Barraquerdesenvolupà tota la seva carrera assis-tencial, primer en els departaments deVisió binocular i de Neurooftalmologiai més tard en el de Vítreo-retina, del qualocuparia el càrrec de director fins a laseva jubilació. El seu prestigi en l’àmbitprofessional fou reconegut popular-ment en operar Don Joan de Borbó,circumstància que el va portar a desco-brir la seva afició compartida per lanavegació, i que els va permetre gaudirde moltes singladures conjuntes.No tan sols va exercir la medicina ambels seus pacients sinó que va voler trans-metre els seus coneixements a altresespecialistes i l’Institut Barraquer li vaoferir la plataforma adequada. La sevatasca li fou reconeguda amb la conces-sió el 1975 de la Medalla de Platad’aquesta Institució, de la qual també vaser membre de la junta rectora. Natural-ment aquests no van ser els únics reco-neixements a la gran tasca assistencial,docent i investigadora del doctorMuiños. Va ser nomenat Acadèmic Ho-norari de la Reial Academia de Medicinade la seva Saragossa natal, i li van serconcedides, al llarg de la seva vida, onzecondecoracions nacionals i estrangeres,com la Gran Creu d’Alfons X el Savi i lesCreus al Mèrit Naval i de la GuàrdiaCivil.

Jordi Prats,Centre d’Oftalmologia Barraquer

Doctor Alfredo MuiñosRehabilitacions i Suspensionsde l’exercici professional

RehabilitacionsDesprés d’haver regularitzat la sevasituació col·legial, el Plenari de laJunta de Govern del COMB, en ses-sió del dia 22 de gener de 2009, haacordat aixecar la suspensió del’exercici professional que el mateixPlenari havia acordat anteriormentals doctors Maria Velasco Arribas,Carlos-Guillermo Morin Gamarra iMario Alonso Ruiz Muñoz.

Comunicacions



Consultori

terminològic

termcatcentre de terminologia

La terminologia del dolor,en catalàEl TERMCAT, amb la col·laboració de la Fundació Dr.Antoni Esteve, ha validat l’adaptació al català de lallista de termes de la International Association for theStudy of Pain

Per a fer possible la comparacióde registres documentals enrecerca mèdica i gestió clínica

cal l’ús apropiat de terminologia clíni-ca estandarditzada referent a malalti-es, lesions i procediments diagnòs-tics i terapèutics. En aquesta línia, laInternational Association for the Stu-dy of Pain (IASP) 1 ja fa temps quetreballa per la implantació i difusiód’una terminologia de consens i úscomú per a tots els especialistes mul-tidisciplinaris que treballen en el campdel dolor. En el web de l’IASP, tot i queamb accés restringit, s’ofereix un re-cull de termes del dolor, que inclouvint-i-quatre entrades amb denomi-nacions, definicions i notes explicati-ves molt detallades. El text original ésen anglès, però també hi ha disponi-ble la traducció al castellà i, des de fauns mesos, la traducció al català.Aquesta versió catalana és fruit de lainiciativa d’un equip de professionalsde disciplines diverses (Josep-EladiBaños, Fèlix Bosch, Montserrat Cañe-llas i Elena Guardiola) que van traduirel text anglès, dins d’un marc de col-laboració entre el TERMCAT i la FundacióDr. Antoni Esteve. El TERMCAT va rebrel’encàrrec de validar aquesta traduc-ció per assegurar-ne l’adequació ter-minològica. Mentrestant, se’n va pu-blicar una primera versió provisionalen un article a la revista Annals deMedicina.2 Actualment, i aquesta ésla novetat que us anunciem, ja esdisposa de la versió definitiva. En laTaula següent trobareu la llista de

termes que constitueixen la termino-logia del dolor de la IASP.En la revisió terminològica feta pelTERMCAT s’ha tingut molt present quees tracta de la traducció d’un text queté caràcter oficial, de manera que harespectat molt fidelment l’originalquant a estructura i contingut.La singularitat més remarcable intro-duïda en la versió catalana és la inclu-sió de la categoria gramatical de cadadenominació, ja que és un atributconstitutiu i diferencial dels termes.La decisió d’explicitar aquesta infor-

mació ha comportat que en el cas delterme dolor (el terme central de laterminologia que ens ocupa) s’hagiafegit una nota lingüística per a acla-rir l’ús del doble gènere que el diccio-nari normatiu3 consigna per al motdolor, com us mostrem tot seguit:A més a més, el doble gènere de dolorimplica que els termes compostos for-mats amb aquesta denominació més unadjectiu també hagin de dur indicat eldoble gènere en l’adjectiu (veg. la Taula,p. ex. dolor neurogènic -a perifèric -a).En algun cas el TERMCAT ha hagut d’es-tudiar diverses alternatives catalanespossibles per a una denominació an-glesa. Així, s’ha proposat la denomina-ció llindar de dolor (l’experiència míni-ma de dolor que un individu pot reco-nèixer), juntament amb el sinònim llin-dar dolorós, per a traduir el terme an-glès pain threshold. En canvi, s’ha des-



estimat la denominació llindar del do-lor perquè s’ha valorat que no és cohe-rent amb el concepte que es designa:el dolor no té un llindar propi, sinó quecada persona té el seu llindar propi pelque fa al dolor.Si voleu aprofundir el coneixement dela terminologia del dolor en català, usconvidem a consultar-la en el Cerca-term4, en el web del TERMCAT.

Olga Andrés i ViñasM. Antònia Julià i BerruezoTERMCAT, Centre de Terminologia

1. International Association for the Studyof Pain (http://www.iasp-pain.org/).2. Josep-E Baños, Fèlix Bosch, MontserratCañellas, Elena Guardiola (2008) Les defi-nicions del dolor: l’adaptació al català dela llista de termes de la International As-sociation for the Study of Pain. Annals deMedicina: Volum 91, Número 2. Disponi-ble a: http://www.academia.cat/PAGES/ACADEM/VIDAACAD/publica/annals/2008/A2/roda1.htm.3. INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Dicci-onari de la llengua catalana. 2a ed.Barcelona: Institut d’Estudis Catalans,

2008. [En línia: http://dlc.iec.cat ]4. El Cercaterm és el servei de consultesterminològiques en línia del TERMCAT, alqual es pot accedir des de la pàgina d’inicidel centre (http://www.termcat.cat/).

Col·legiats que han obtingut el Diplomad’Acreditació Col·legial en FormacióMèdica Continuada/DesenvolupamentProfessional Continuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2008 es va complir el vuitè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomenaDAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de laja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individualrealitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntà-riament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareutota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència:http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htmA continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre abril de 2007 i abrilde 2009.

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Tonyi Barroso Torrubia 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaAbril Carreres, ÀngelsAlcorta Loyola, IgnacioBalagué Peláez, CarmeBalcells Sàiz, TrinitatBartlett Bosch, M. CarmenBatista Miranda, José EmilioBelver García, DavidBerjaoui Najib, HusseinBlanca Tamayo, MilagrosaBlasco Riera, EdmonBorras Boneu, Maria GloriaBueno Casadesús, JosefinaCaballero Sarmiento, RafaelCabrera Muñoz, José LuísCarmona González de Chaves, M. DoloresCasellas Bartumeus, JoanCosta Atienza, M. EngraciaDe Luis Sánchez, AlbertFarrús Lucaya, M. BlancaFelip Baquer, JavierFerrer Felis, MireiaGarra Moncau, Núria

Gibert Ferrer, ImmaculadaGiménez Salinas Botella, Jorge M.Giron Alonso, M. del PilarGuinot Gasull, MisericordiaIzquierdo Sanz, MàximJeremías Torruella, JavierLerda, MarioLópez Marina, VíctorManubens Grau, MontserratMarcos Vidal, ConcepciónMesa Toledo, EdiliaMolera Bartrolí, MartaMuñoz Fernández, M. IsabelPacreu Terrades, SusanaPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Bote, FerranPérez Santos, Josep M.Ponce Martínez, M. ÁngelesPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchís, EdmonRamírez Lafita, FranciscoReus Agustí, AssumptaRibera Gonfaus, Mercè

Roca-Terry Vera-Rebollar, RaulSahún Font, RitaSahuquillo Llamas, Joan CarlesSánchez Borrego, RafaelSanchez Colom, Jose M.Sánchez Raya, JudithSarlat Ribas, Miguel ÁngelSivecas Maristany, JoanSolé Lara, M. PilarSurkov, Sergey I.Ticó Falguera, NeusTorruella Barraquer, LluisTrigueros Castillo, José AntonioTuñi Picado, JosepValentines Pont, JoanVidal Elias, Josep M.

Col·legi Oficial de Metges de GironaArxer Tarrés, Antoni

Col·legi Oficial de Metges de TarragonaDolz Andrés, FernandoRamírez Lafita, FranciscoRomero Nogués, Francisco

Diplomes Acreditatius de Capacitació(DIACAP)

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina deResidències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora.Ara ja es pot sol·licitar el DIACAPLa superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència,publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulaciód’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICAPROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htmA continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de març del 2009.

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

ACUPUNTURAAlarcón Bozal, AlejandroAlbares Tendero, Francisco JavierAlcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria Luisa Aluart

Bardalet , M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal, AndresAmengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuAteca Díaz, JavierBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBai Xiu, ChunBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert , RosaBotella Ruiz, ElisendaBramona Beatove, JordiBretos Peral , FelisaBuenaventura Sanclemente, GloriaCadena García, M LuisaCagide Rodríguez, AngelaCamerino Foguet, OriolCampos Suarez, Juan ManuelCancer Villacampa, LuisCárceles Jurado, SilviaCarrete Pellicer, CarlosCasañas Lopez, GuillermoCasas Crosas, MontserratCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaClemente Piñol, FrancescaCosta Clara, Josep MCosta Guardiola, FrancescCruz Garcia, MercèDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzález Garcia, M. TeresaGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Alonso, PauGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGurruchaga Zabala, IñakiGutierrez Heras, LidiaHernández Hernández, J. AlbertoHidalgo Sarés, M JoséHuertas-Portocarrero Gomez-Moran,

Daniel

Jaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLlucià Gibert, MontserratLomban Torres, Maria EsterLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniLorente Gascón, MarianMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez , AnastasiMartínez Castejón, RubénMartorell Sabater, CarmenMeix i Falcó, MontserratMendialdua Ugarte, M. LourdesMestres Capdevila, RosaMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMoncho Rodriguez, Jose MiguelMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose GMuñoz Fernandez, M IsabelMur Auqué , DanielNin Giménez, IgnasiOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaOrtiz Santamaria, VeraPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaParer Farell, MariaPeña Garcia, PilarPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPolidura Navío, AntonioPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRamon Sauri, CristinaRavella Mateu, RamonRiba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRibera Gonfaus, MercèRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodríguez Gaspà, SilviaRodriguez Miralles, JoaquimRodriguez Quintosa, Jaime A.Roquet Silva, José AntonioRuiz Morilla, M. DolorsRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSacristan Tarrago, Joseph Maria

Salabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSauné Castillo, MargaritaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniSerrano Coronado, M. IsabelStuart Palacios, Juan FranciscoTegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, Montserrat

Tellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, MontserratTorras Bernaldez, M TeresaTudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVallve Gonzalez, CarlosVázquez Ignacio, Juan ManuelVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVilà Díez, Ana MariaVillarroya Martin, Josefa GloriaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICA

Abella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisésBeltrán Redondo, BeatrizBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBoix Cuesta, OtiliaBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, MiquelCiscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenDiaz Bravo, Marian JoséDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, NuriaEspaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcía Giménez, José VíctorGarcia Juncosa, M. MontserratGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M LuisaGoñi Peña, SaraGonzalez Platero, Francisco JavierGonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesGuxens Barriendos, JordiHerrero Zerpa, Rosalba

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores Persona de contacte: Tonyi Barroso

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Jarne Navalón, CarlosLaporta Clanchet, MercedesLamilla Riera, AlvaroLazaro Fuste, JorgeLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLleal Duran, SilviaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del CarmenMelamed Pinto, GracielaMiguel Fernández, VanesaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierMoriscot Gazules, DavidNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPadilla Pardo, GemmaPascual Casacuberta, JordiPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Ballestero, M CarmenPérez Burillo, M PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, RaulPons Mañosa, Marta TeresaPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSantiago Clavero, Miguel ÁngelSanz Manonellas, LourdesSerena Sánchez, RafaelSerra González, BárbaraSerra Rueda, Rosa MariaSerrano Adan, JoseSoler Gonzalez, SilviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, PilarTomás Benedicto, NeusTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, JaimeTuñon Alvarez, M IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra MVicario Hernandez, VirginiaVillares Moreno, Ml JoseWang Saegusa, Ana J Ch

Xalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DEGENT GRAN

Arguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, Josep

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoBorràs Boneu, Maria GlòriaCasañas López, GuillermoEstevez Dominguez, HerminiaGonzalez López, GuillemMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaPros Casas, MiquelRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICAAldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Jimenez, MontserratBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBulashenko , ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaCodina Grau, Maria GemaColom Gabarró, M. TeresaColoma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaCurzio Fernandez- Shaw, PaolaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerre Ferrate, FeFerrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Janoher, Josep M.Garcia Parra, CarmeGelabert Vea, M. Carme

Gimenez Lozano, CarmenGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaJunyent Camanyes, RubènLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartinez Jubitero, Joseph MariaMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManueMeler Forcadell, NúrialMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, JosefinaMorera Ventura, Elisa BertaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MerceOrtega Soriano, AntonioOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Santilari, M. CarmePau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPonce Martínez, M. ÁngelesPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRosell Arnold, ElenaRovira Berggren, IsabelSala Pallàs, JosepSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barahona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe, MontserratTornos Sales, LourdesTorrella Yagüe, EsterTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sauquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVillar Sanchez, Encarnacion

Villarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORA

Aguado Albillos, MarAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Domínguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoArias Anglada, Rosa MariaBartralot Soler, JordiBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaimeBuxadé Arribas, JorgeCarbó Salvador, JaimeCarme Luesma, AntonioCarrasco Pons, RamonCasalots Pujadas, CarlosCelaya Noguer, MontserratCéster Balletbó, JoaquimCollado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada, Andreu

RomanDe Jesus Perez, ManuelDe la Poza Marcos, JoséEstévez Domínguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielGonzalvo Orero, CarlosGorriz Quevedo, JavierHeimann Cella, MiguelHereu Nus, Rosa MariaHerranz Muñoz, GerardoHumet Romero, FranciscoIbañez De La Chica, M. DoloresJover Avalos, AuroraLapuente Cubells, Fermin-EnriqueLigero Benavides, Eduardo JoséLópez Navas, LorenzoMarce Mota, SaraMarinel·lo Canaleta, MartaMartí Amengual, GabrielMartí Riola, GriseldaMateos Del Collado, NuriaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMendoza López, ManuelMendoza Vera, Juan JoséMir Garcia, IsabelMiro Martin, RafaelMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorera Prunés, RicardMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiNaya del Río, M. del CarmenOlmedillo Vila, TeofiloPadilla Vilaseca, IrenePancorbo Figueroa, RinaPrestinoni Vill-Lloch, Roberto J.Pua Dolader, RafaelPueyo Anton, RafaelPuentes Zamora, YolandaPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamírez Rueda, IsabelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, EnriqueRodrigo de Larrucea, CarmenRodríguez García, José CarlosRosés Acinas, BernardinoRuber Martin, Maria CarmenRuiz Bassols, M. dels ÀngelsRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastiánSegura Cobo, EvaSerra Malfeito, CarlesSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraSuch Faro, PatríciaTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsUbiñana Santos, Enric

Uribe Uribe, MariaVerdaguer Marti, RicardVidal Candiot, Francisco RafaelVilaret Reig, JoanVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

Col·legi Oficial de Metges deGirona

ACUPUNTURABassets Pagès, GlòriaFigueres Grassiont, RosaSacristà Garcia, Ignasi

MEDICINA HOMEOPÀTICABallbona Moré, VicençFradera González, M.delCarmenGispert Negrell, MontserratLloveras Castelló, MariaMora Brugués, JoanOliveras Giralt, JaumePalou Sangrà, AgnèsSuñén Hernández, M. Carmen


Abdul Maged, NezarDeprez, PhilippeJové Colom, AntòniaPla Olivé, Elisabet

Col·legi Oficial de Metges deLleida

ACUPUNTURAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMeler Bosch, Josep M.Ortiz Ripio, Gema JuliaTribó Pascual, Antoni


Andreu Mencia, LeandroPinós Pedra, Samuel

MEDICINA NATURISTATribó Pascual , Antoni

MEDICINA HOMEOPÀTICAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMacià Fornos, JosefaMonturiol Moreno, Maria DolorsMuñoz Ruano, M. Jose


de Miguel Arregui, M. CarmenPinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges deTarragona

ACUPUNTURASanchez Rubio, Pere

MEDICINA HOMEOPÀTICABusquets Romagosa, Joan M.Ferrando Albors, SilvanaFigueras Pla, RosaGuasp Tichell, M. CristinaLopez Manzaneque, Josep VicençPizarro Molina, IsabelSaco Brunet, M. Isabel


Llauradó Córcoles, Pere

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores Persona de contacte: Tonyi Barroso

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]




Administració Hospitalària

Màster en Gestió Hospitalària i deServeis SanitarisDe l‘1/10/2009 al 31/07/2011 a BARCELONA

Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitatde BarcelonaSecretaria: Facultat de Medicina-Universitat deBarcelona. Casanova, 143. 08036 Barcelona;http: / /www.i l3 .ub.edu/ca/detai l /course/3194.html

Atenció Primària

Màster en Gestió d’Equips i ServeisSanitaris en l’Atenció Primària.GESSAPDe l’1/10/2009 al 31/07/2010 a BARCELONA

Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitatde BarcelonaSecretaria: IL3, Ciutat de Granada 131, 08018Barcelona; http://www.il3.ub.edu/ca/detail/cour-se/3192.html

Cirurgia Cardiovascular

2nd International Meeting on VascularDysplasiasDel 01/10/2009 al 03/10/2009 a Vilnius LITUÀNIA

Secretaria: AIM Group-Conbaltas UAB; Konsti-tucijos av. 15 / Kernaves 5; LT-09319 Vilnius,Lithuania; Tel. +370 5 2120003; Fax. +370 5 2120013; [email protected]

Diversos

Medicina de l’Educació Física i Esport30 Jocs mundials de la medicina i de la salutDel 04/07/2009 al 11/07/2009 a ALACANT

Secretaria: Corporate Sport Organisation; 74,Rue Rouget de Lisle; 92150 Suresnes; France; Tel:33 (0)1 46 25 11 81; Fax: 33 (0)1 46 25 11 61;[email protected]; www.medigames.com

Màster en Gestió de Centres i Serveisde SalutDe l’1/11/2009 al 31/10/2011 a BARCELONA

Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitatde Barcelona; curs On-LineSecretaria: http://www.il3.ub.edu/ca/detail/course/420.html

Màster en Medicina AvaluadoraDe l’1/11/2009 al 30/11/2010 a BARCELONA

Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitatde Barcelona; Curs On-LineSecretaria: http://www.il3.ub.edu/ca/detail/cour-se/173.html

Geriatria

Postgrau en Direcció i Gestió deCentres Residencials i Altres RecursosGerontològicsDe l’1/11/2009 al 30/11/2010 a BARCELONA

Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitatde Barcelona; Curs On-LineSecretaria: http://www.il3.ub.edu/ca/detail/cour-se/162.html

Hepatologia

International symposium on hepaticencephalopathyDel 17/09/2009 al 19/09/2009 a VALÈNCIA

Secretaria: Cátedra Santiago Grisolía; Funda-ción Ciudad de las Artes y la Ciencias – Comu-nitat Valenciana; Paseo de la Alameda, 42 B, 1-1;46023 Valencia; Tel. 961 974 670; Fax 961 974598; E-mail: [email protected];www.fundacioncac.es/catedrasg

Investigació

Màster oficial en investigació,desenvolupament i innovació demedicaments30/06/2009 a PAMPLONA

Organitza: Facultad de Farmacia; CIFA; Univer-sidad de NavarraSecretaria: Estefanía Berjón; Centro de Investiga-ción en Farmacobiología Aplicada (CIFA); Uni-versidad de Navarra; Campus Universitario, 31080Pamplona. Tel. 948 425 653; Fax 948 425 652; E-mail: [email protected]; www.unav.es/masterid/

Neurologia

International symposium onneurorehabilitation from basics tofutureDel 15/10/2009 al 16/10/2009 a VALÈNCIA

Secretaria: Cátedra Santiago Grisolía; Funda-ción Ciudad de las Artes y la Ciencias – Comu-nitat Valenciana; Paseo de la Alameda, 42 B, 1-1; 46023 València; Tel. 961 974 670; Fax 961 974598; E-mail: [email protected];

Obstetrícia i Ginecologia

II Curs Internacional en Medicina FetalDel 24/09/2009 al 26/09/2009 a FUENGIROLA

(MÀLAGA)Secretaria: Viajes SAVITUR; Paseo de Sáncha,60; 29016 –Málaga; Tel.:952 229 220; Fax: 952215 082; E-mail: [email protected];www.medicinafetal2009.com

Otorinolaringologia (ORL)

54 curs pràctic de disseccióanatomoquirúrgica de l’os temporalDel 02/11/2009 al 04/11/2009 a BARCELONA

Secretaria: Clinica Clarós; Los Vergós, 31; 08017Barcelona; Tel. 932 031 212; Fax 932 803 332;[email protected]

Psiquiatria

Màster en Trastorn Mental Greu: de laIntegració de Models a la Combinacióde Psicoteràpia i PsicofàrmacsDe l’1/10/2009 al 30/06/2010 a BARCELONA

Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitatde BarcelonaSecretaria: Centres Assistencials Dr. Emili Mirai López –Prat de la Riba 171-08921 Santa Colo-ma de Gramenet; http://www.il3.ub.edu/ca/de-tail/course/3236.html

Postgrau en Actualització d’AbordatgesPsicoterapèutics del Trastorn MentalGreuDe l’1/10/2009 al 30/06/2010 a BARCELONA

Organitza: IL3 Màsters i Postgraus-Universitatde BarcelonaSecretaria: Recinte Torribera, Prat de la Riba,171, 08921 Santa Coloma de Gramenet; http://www.il3.ub.edu/ca/detail/course/3289.html

Situado en el centro del casco urbano

Zona residencial plurifamiliar y comercial

Local comercial 78 m2 con aseo y ducha

Sótano 62 m2 con aseo y ducha

OPORTUNIDAD por su ubicación en BADALONARiera Matamoros / Llibertat

Edificio ocupando una esquina, local con sótano y dos pisos

Ideal para: CLINICAS, CONSULTORIOS, CENTROS MEDICOS…

INFORMACIÓN: 610.88.11.55



Consultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic enfuncionament lloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera.Matins i tardes.INFORMACIÓTeresa. Tel. 619 701 701

Es necessiten especialistes (pediatre, otorino,dermatòleg...) per a centre mèdic en funciona-ment en zona de vianants molt cèntrica del barridel Clot.INFORMACIÓTel. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703

Rda. General Mitre/Muntaner, lloguer de despa-txos completament equipats matins i/o tardes,aire condicionat i calefacció, amb servei derecepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacionsde disseny i confortables. Gran qualitat i preueconòmic.INFORMACIÓSrta. Maria. Tel. 696 498 661

Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdicsamb tots els serveis es lloguen de dilluns adissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consul-ta mèdica, completament equipats, amb serveisde recepció, calefacció, aire condicionat, etc.Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha undespatx que té 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓTels. 934 870 525 / 609 369 912

Entresol 80 metres quadrats, veí dels hospitalsCreu Roja, Sant Pau i Quinta de Salut l’Aliança.Es lloga. 590 €/mes. Ubicat enfront pàrquingmunicipal i prop de parades autobusos 15, 19,25, 45, 47 i metro línea 5.INFORMACIÓTel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

Centre mèdic, situat a la Diagonal/Pau Claris,dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament. Ofereix lloguer de despatxosa metges. Matins i tardes. Totalment equipats,amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condi-cionat, servei neteja, etc.INFORMACIÓTel. 656 886 688

Centre mèdic-psicològic en funcionament ofe-reix despatxos per llogar. Situat a Balmes/Gene-ral Mitre. Totalment equipats, inclòs serveid’infermera-recepcionista. Matins o tardes. Dis-ponibilitat immediata. Preu a convenir.INFORMACIÓSrta. Patricia. Tel. 934 341 045

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creaciói gestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091E-mail: [email protected]

Consultori mèdic en funcionament comparteixdespatxos equipats, matins, tardes, dies. Tots elsserveis: telèfon, aire condicionat, secretària totala setmana. Trav. de Gràcia-Tuset.INFORMACIÓTel. 934 151 817

Diagonal/Pg. de Gracia. Centre mèdic d’alt es-tanding lloga despatxos totalment equipats permòduls de matins i/o tardes. Li oferim tots elsserveis necessaris perquè vostè sols hagi depreocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓTels. 934 161 011 / 934 161 638

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despat-xos, matins i tardes. Tots els serveis. ZonaHospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 516 869

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació,recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdulmatí o tardaINFORMACIÓTel. 629 724 271

CALLMED. Serveis integrals de Secretaria tele-fònica. Recepció de trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 ho-res diàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓCallMed.net. Tel. 933 906 700

Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.Despatxos mèdics amb tots els serveis es llo-guen de dilluns a dissabte. Atenció secretària 12hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria.Neteja diària. Informàtica. Personalització i màr-queting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tel. 933 906 716

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despat-xos, matins i tardes. Grans i ben equipats. Totsels serveis. Casanova, davant Hospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 541 127

Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2.Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Airecondicionat.INFORMACIÓTel. 932 001 047

Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costatHospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxosmolt ben equipats, tot nou, servei de recepció,calefacció, telèfon, àmplia sala d’espera, permòduls de matins o tardes i en exclusiva. Per atotes les especialitatsINFORMACIÓRita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393

Unitat de memòria integrada en grup de neu-ròlegs amb important volum de pacients a l’àmbitde la medicina privada desitja contactar ambpsiquiatre afí a aquest camp interessat a visitarpreferentment als matins i/o dilluns tarda en elseu centre de Pg. Bonanova.INFORMACIÓTel. 934 184 748

Pau Claris-Provença. Consulta àmplia amb loca-lització immillorable i ben equipada. EcògrafAloka. Es busca facultatiu per compartir. Prefe-rentment digestiu o especialitats afins. Disponi-ble 5 matins i 3 tardes. Preu a convenirINFORMACIÓTel. 934 532 817 a partir de les 20 h

TERRASSA. Es lloga despatx mèdic equipat. Enple centre. Servei de recepció, sala d’espera,telèfon, Internet, secretaria, calefacció, aire con-dicionat i neteja. Mòdul mati i/o tarda.INFORMACIÓTel. 937 884 333

Consulta pediàtrica davant Clínica Sagrada Fa-mília. Es lloga un despatx matins i/o tardes ambtota la infraestructura de suport.INFORMACIÓJaume Mas. Tel. 677 400 040

CERDANYOLA DEL VALLÈS Lloguer de des-patxos per a consultes mèdiques, matins i/otardes. Completament equipats: aire condicio-nat, calefacció, recepció, secretaria, etc.Instal·lacions modernes i adaptades a personesamb discapacitat. Preu sense competènciaINFORMACIÓ[email protected]. Tels. 936 928 638 (tardes) /600 679 523

petits anuncis


petits anuncis

BADALONA. ES LLOGUEN CONSULTES ENCENTRE MÈDIC. Al mateix centre de Badalona.A cinc minuts de l’Ajuntament i del carrer delMar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat:lliteres, sala de cures, electrocardiograma,ecògraf, RX, microscopi d’ORL.INFORMACIÓTel. 610 734 827

Centre psiquiàtric/psicològic de més de 20 anysde funcionament, situat al centre del barri deSant Andreu de Barcelona, per compartir des-patx amb altres especialitats mèdiques: neu-ròleg, medicina familiar i comunitària.INFORMACIÓSra. Elena. Tels. 630 155 274 / 00376 332 842

Es lloga ampli despatx amb bany en centre mèdicPg. Bonanova-Escoles Pies; llum natural, recep-ció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat,àmplia sala d’espera, servei de neteja. Conserge-ria. Molt bona comunicació. Matins i tardes.INFORMACIÓTel. 609 330 995

BADALONA. ES LLOGA CENTRE MÈDIC. Sen-cer o només una consulta. Al mateix centre deBadalona. A cinc minuts de l’ajuntament i delcarrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Total-ment equipat: lliteres, sala de cures, electrocar-diograma, ecògraf, RX, microscopi d’ORL.INFORMACIÓTel. 610 734 827

PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant Gervasi). Llo-guer dos despatxos exteriors, amplis i moderns,un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures otractaments. Estètica acurada. Confortables iamb totes les prestacions d’informàtica i telefo-nia. Ideals especialitats i cirurgia ambulatòria.Matins i tardes. Gestionat per metgesINFORMACIÓTel. 658 848 398

S’OFEREIX CONSULTA I MAQUINÀRIA DEVERTIGEN I ORL A QUI VULGUI CONTI-NUAR UNA CONSULTA.INFORMACIÓAlfred Prats. Tel. 934 342 220

EN VENDA pisos ubicats a l’Avinguda Diagonaldavant del Corte Inglés de Francesc Macià, desde 131 m2 a 272 m2, ideals per la seva localitzacióper a despatx professional (a reformar).INFORMACIÓTel. 661 274 274

Despatx en lloguer. Clínica Corachan III, Giro-nella, 6-8 Cons. 14. 23 m2. Preu: 1.100 €.INFORMACIÓTel. 635 443 931

Al cor de Barcelona, molt ben comunicat: des-patxos totalment equipats, 3 sales d’espera,nous a estrenar, experiència en facturació icontrol d’agenda mèdica. Calefacció, aire condi-cionat, tot informatitzat. Es lloga per mòduls,dies i mesos.INFORMACIÓSrta. Araceli / [email protected] –www.cml.cat. Tels. 628 619 052 / 935 313 563

Eixample esquerre, Gran Via-Calàbria, es llogadespatx de 153 m2 acabat de reformar, a peu demetro línia 1. 1200 € al mes.INFORMACIÓTel. 677 423 127 / [email protected]

Es busca gent emprenedora i capaç per traspas-sar botiga que permet posar un centre mèdic.S’ofereix local de 70 m2 amb instal·lacions enperfecte estat i a punt per treballar. 4 cabines.Aire condicionat i calefacció. 2 banys. Consell deCent, 145INFORMACIÓSr. Melchor. Tel. 932 377 575

Consulta a Barcelona ciutat ofereix despatxosde lloguer per mòduls. Tot equipat i climatitzat.ADSL wifi. Recepció amb secretaria i salad’espera. Zona de Sant Gervasi, amb bonescomunicacions. Podeu veure més informació ifotografies al web:INFORMACIÓwww.consulta.arrakis.es; Contactar amb Lour-des de dilluns a divendres de 16-a 20 h

Centre Sanitari en el barri de Sarrià a Barcelonaofereix despatxos a metges. És un centre que téels permisos aprovats per la Generalitat demedicina estètica.INFORMACIÓPer a qualsevol consulta, pregunteu per IsabelMartínez al Tel. 635 647 811

Es lloga pis de 80 m2 a Casanova/Diagonal,moblat per a consulta mèdica, amb pàrquing,aire condicionat i calefacció.INFORMACIÓJoaquín Teller. Tel. 699 855 900 /[email protected]

Centre mèdic lloga despatxos totalment equi-pats i amb accés directe al carrer, a professionalsrelacionats amb l’àrea de la salut, per dies omesos. Per especialitats mèdiques o similars.Zona: tocant al mercat central de Sabadell.INFORMACIÓTels. 620 917 140 / 937 263 649

Consultori mèdic ofereix despatx i/o salad’exploració per compartir. Disponibilitat ma-tins i tardes. Rosselló, zona Clínic.INFORMACIÓTel. 934 517 547

Es lloga despatx per dies en Gabinet Psicològicsituat en zona Plaça Molina.INFORMACIÓLeonor. Tel. 629 642 513 / Luís 625 493 808

Consell de Cent-Sicília. ES LLOGA DESPATX,diàfan de 85 m2 entresol, distribuït en: recepció,3 sales, bany i magatzem. Terra de parquet.Subministraments donats d’alta. Finca amb con-serge. Molt tranquil i assolellat. 725 €/mes.INFORMACIÓMercedes. Tels. 607 615 425 / 931 621 914 /[email protected]

ZONA PG. DE GRÀCIA. Llogo despatx mèdic.Hores convingudes.INFORMACIÓTel. 932 125 725

CENTRE MÈDIC lloga despatxos. Preus moltcompetitius. Imatge/ambient impecable. ZonaEixample Dret. Serveis d’administració, neteja,manteniment, publicitat, tel./@ incl. Despatxosequip. Sales reunions i espera. Cuina. Àmpliarecepció.INFORMACIÓTel. 934 761 700

Lloguer de despatx de 40 m2 a Corachan 3.Matins i 2 tardes.INFORMACIÓTel. 627 404 093

Doctor Roux tocant Passeig Bonanova. En llo-guer despatx de 120 m2. Plaça garatge, tots elsserveis (recepció, 2 despatxos i 3 sales d’espera,aire condicionat, telèfon, fax, porteria, servei deneteja). Planta jardí. Per compartir o consultasola.INFORMACIÓTels. 932 115 318 / 637 515 868

Promoció especial metges. Pisos obra novaVallcarca. Venda, lloguer i lloguer amb opció acompra. Directe promotor. 2-3 hab. Vistesmeravelloses. Acabats qualitat. Pàrquing a l’edifici,ascensor, calefacció, terrassa amb molt sol.INFORMACIÓVisitar pis pilot: Nieves Garcia. Tels. 685 850 002

Pis a Muntaner / Marià Cubí de 475 m2, fincarègia, 5a. planta, tot exterior. Per lloguer ovenda. Possibilitats per a consultori o vivenda.Particular. Pàrquings de lloguer a les rodalies.INFORMACIÓIsabel. Tels. 610 694 625 / 654 323 476

Pis a Aragó, entre Pg. de Gràcia i Pau Claris de225 m2, 4a. planta, finca antiga, tot exterior. Perlloguer o venda. Propi per a despatx o consulto-ri. Particular.INFORMACIÓIsabel. Tels. 610 694 625 / 654 323 476

Local per llogar de 225 m2 al carrer FrancescCarbonell, al costat de la Clínica Corachan, apteper a consultori/centre mèdic.INFORMACIÓSr. Julio. Tel. 649 276 997


petits anuncis

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.Atenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idio-mes, des d’1,50 €/full.INFORMACIÓSrta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934186 644; www.centroboomerang.com

Decoració interiorisme. Es realitzen tot tipus deprojectes i reformes de consultoris, despatxos ihabitatges. Pressupost sense compromís. Tam-bé objectes de decoració i de regal. Importantsdescomptes a metges col·legiats. 20 anys al seuservei.INFORMACIÓINNOVO. Alfons XII, 26/Marià Cubí. Pàrquing:Alfons XII, 40. Tels. 934 157 845 / 630 033 029

Oficina tècnica dedicada al servei del’arquitectura, en especial projectes de reformai obra nova per a consultoris, despatxos, clíni-ques, habitatges. Una empresa oberta a novesidees i tendències que, amb tota seguretat, serandel seu interès.INFORMACIÓEstudi D’ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551/E-mail: [email protected]

ENKASA. Empresa de serveis ofereix personalde servei domèstic, cuidadors infantils i assistèn-cia geriàtrica. Formació individualitzada segonsles necessitats de cada llar.INFORMACIÓTels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

Es lloga habitació gran a Barcelona, dóna alcarrer. A l’Av. República Argentina 166, 5è. 2a.Té Internet. Ben comunicat zona alta, a prop delmetro.INFORMACIÓ[email protected]. 934 170808 / 654 319 282

Pis a Reus, finca nova, superfície de 85 m2, 5aplanta. 2 habitacions, bany i cuina grans i saló-menjador. Terrasseta. Orientació sol. Tot exte-rior. Molt tranquil. Prop aeroport. Pàrquing a lafinca. Preu negociable. Particular.INFORMACIÓIsabel. Tels. 610 694 625 / 654 323 476

GESTOR DE SERVEIS. Si vol gaudir del seutemps lliure o no disposa de temps per fergestions, encàrrecs, portar el cotxe a la ITV,buscar pisos i locals, cercar pressupostos per aobres, reparar ordinadors, organitzar festes,disseny de logos, webs, etc.INFORMACIÓXavier Barba – www.bcnpersonalassistant.com.Tel. 932 118 688

GRÀCIA/ALEGRE DE DALT. Àtic de 55 m2.Dormitori + 1 estudi, 1 bany i cuina independent.Lluminós i silenciós. Calefacció, aire condicionat.Terrassa de 35 m2 a nivell del saló. Al costat delmetro Joanic (línia groga). PVP 360.000 €.INFORMACIÓTel. 639 310 669

INDÚSTRIA / NÀPOLS. Àtic reformat amb 2dormitoris, 1 bany. Calefacció. Lluminós. Terras-sa privada 18 m2 a nivell de saló. PVP 330.000 €.INFORMACIÓTel. 639 310 669

Treball

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista itasques administratives s’ofereix per treballaren consultori mèdic. Informàtica, català, expe-riència i bones referències. 48 anys.INFORMACIÓÀngels. Tel. 932 851 742

Diplomada en relacions públiques amb experièn-cia s’ofereix per treballar en consultori mèdic oclínica. Preferentment en horari de 9 a 16 h.INFORMACIÓSrta. Sílvia. Tel. 607 481 194

S’ofereix secretària mèdica/auxiliar d’infermera/recepcionista per a un despatx mèdic a Barcelo-na ciutat. Amb llarga trajectòria professional endiferents àrees i especialitats. Flexibilitat horària.INFORMACIÓMarta. Tels. 617 208 857 / 932 546 663

M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeria enconsultoris mèdics. Els meus estudis realitzatssón: Auxiliar clínica FP1, Tècnic sanitari FP2,Auxiliar administratiu FP1, nivell C de català. ZonaSabadell, Terrassa o Barcelona. Mitja jornada.INFORMACIÓCati Granero. Tels. 937 111 918 / 635 118 480

S’ofereix secretària recepcionista amb 15 anysd’experiència per treballar en consulta, clínica oconsultori. Coneixements d’informàtica. Expe-riència en tracte amb el públic. Torn de matí i/o tarda. Incorporació immediata.INFORMACIÓMariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780

Noia de 33 anys s’ofereix per a administrativa,recepcionista o secretària mèdica, per treballaren consulta o clínica. Àmplia experiència amb eltracte al públic. Metòdica i organitzada. Informà-tica. Català, castellà i nivell mig d’anglès. Dispo-nibilitat total.INFORMACIÓMarta. Tel. 656 826 592. [email protected]

S’ofereix administrativa-comptable i recepcio-nista amb sis anys d’experiència en consultamèdica. Idiomes: català, anglès i francès. Co-neixements de programes d’ofimàtica i Internet.38 anys. Incorporació immediata.INFORMACIÓSilvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797

Senyora amb bona presència s’ofereix com arecepcionista per a consulta mèdica. Disponibi-litat horària. Informàtica a nivell usuari. Incorpo-ració immediata.INFORMACIÓIsabel Ruiz. Tels. 659 257 061 / 934 153 069

Noia de 36 anys amb experiència de més de 15anys; secretariat mèdic i diploma en gestiópública per la UB. S’ofereix a les tardes per aconsulta mèdica, com a administrativa, secreta-ria, telefonista.INFORMACIÓSusanna. Tel. 676 165 449

S’ofereix noia per treballar en consulta mèdicao similar com a recepcionista o telefonista.Experiència en tracte amb el públic i en tasquesd’oficina. Informàtica a nivell d’usuari. Disponi-bilitat tot el dia. Incorporació immediata. Prefe-rent zona Maresme.INFORMACIÓMercè. Tel. 617 041 450

S’ofereix secretària administrativa amb expe-riència en medicina general i pediatria (15 anys).Medicina interna, mútues.INFORMACIÓM. Eugenia García. Tel. 677 350 727

S’ofereix secretària-administrativa per treballaren consulta privada. Mitja jornada o jornadacompleta. Experiència en agendes de metges,tracte amb els pacients, recepció de trucades,visites, etc.INFORMACIÓMontse López Tobalina. Tel. 933 073 538

S’ofereix auxiliar d’infermeria (estudiant de psi-cologia) per treballar en consultori mèdic osimilar, amb experiència en consulta privada iHospital de Sant Pau (13 anys). Disponibilitatd’horari. Amb català i informàtica.INFORMACIÓMónica. Tels. 605 047 212 / 932 800 086

Per consulta mèdica o similar s’ofereix senyoracom a recepcionista amb experiència en recepció,tant de trucades com de pacients, programació devisites i agenda mèdica. Coneixement d’informàticaa nivell d’usuari i disponibilitat horària.INFORMACIÓMaite. Tel. 625 512 137

Persona amb experiència, llicenciada en filosofiai lletres (secció psicologia), busca feina com asecretària per a consultori mèdic. Nivell supe-rior d’anglès. Horari de tardes.INFORMACIÓIsabel. Tel. 678 632 038

S’ofereix secretària mèdica administrativa amb17 anys d’experiència per treballar a consultorimèdic o clínica. Experiència en agendes demetges, tracte amb pacients, recepció de truca-des, visites, etc. Bones referències. Disponibili-tat d’horari.INFORMACIÓIsabel. Tel. 636 299 700


petits anuncis

Dona de 49 anys m’ofereixo per treballar enconsulta mèdica o clínica com a recepcionista,telefonista o auxiliar administrativa. Castellà icatalà, informàtica a nivell d’usuari. Horari: jor-nada reduïda de matí o tarda.INFORMACIÓMontse. Tel. 607 643 298

Administrativa recepcionista telefonista s’ofereixper a consulta mèdica. Informàtica nivell d’usuari.Català i castellà parlat i escrit. Horari matins itardes.INFORMACIÓTels. 933 575 279 / 629 361 939

S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o simi-lar. Informàtica nivell usuari. Disponibilitathorària. Barcelona ciutat.INFORMACIÓMercè Mestre. Tel. 600 257 198

S’ofereix administrativa i/o auxiliar de clínicaamb experiència per treballar en consultorimèdic, a les tardes.INFORMACIÓGemma. Tel. 636 604 097

S’ofereix dona de 50 anys, educadora infantil,organitzada i responsable, per concertar visitesi rebre pacients. Bon nivell d’anglès.INFORMACIÓMercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461/ [email protected]

S’ofereix recepcionista de 40 anys, molt ferma,responsable i organitzada, per treballar a larecepció de centre mèdic o consultaINFORMACIÓLaia. Tel. 627 806 335

Busco feina com a administrativa caps de setma-na o durant la setmana dies alterns a partir de les17,30 h. Actualment treballo en l’àmbit sanitari.INFORMACIÓTel. 659 492 224

Alexandra Mesa de 22 anys amb el títol de graumitjà de gestió administrativa amb coneixe-ments d’informàtica a nivell d’usuari ). Català icastellà correctament parlat i escrit, Busco feinaen una consulta mèdica per fer tasques adminis-tratives i recepció.INFORMACIÓTels. 664 351 939 / 933 585 864

Autònoma s’ofereix per a recepcionista, ambexperiència, a Sabadell o Terrassa.INFORMACIÓTel. 667 856 936

Administrativa, amb 30 anys d’experiència, estroba en recerca activa de treball en el sectorsanitari. Acostumada a treballar sota pressió,amb capacitat de gestió, responsable i amb bontracte al públic. Coneixements d’informàtica anivell d’usuari.INFORMACIÓTels. 609 291 901 / 932 849 923 /[email protected]

S’ofereix per treballar en consergeria o com aporter d’alguna institució mèdica. Experiència enel tracte amb el públic.INFORMACIÓTels. 605 579 566 / 937 515 715

Senyora jove responsable, amb experiència entracte amb el públic, agradant-me la branca sani-tària i havent treballat a l’Hospital de Sant Pau,Departament d’Oncologia i Clínica Meritxell aAndorra la Vella. Busco mitja jornada o reduïda.INFORMACIÓTel. 619 782 545 / [email protected]

S’ofereix Auxiliar d’Infermeria amb experiènciaper treballar en consultori mèdic com a auxiliar,recepcionista i/o administrativa. Horari de tardes.INFORMACIÓMarta. Tel. 686 91 93 70

S’ofereix recepcionista i administrativa per tre-ballar en consultori mèdic o similar. Graud’invalidesa. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓTeresa Rodero. Tels. 622 186 628/93 245 46 21

S’ofereix recepcionista i/o administrativa pertreballar en consultori mèdic o similar. Horari dematins.INFORMACIÓAmparo Rodero. Tels. 93 436 86 48/626 53 54 38

ADMINISTRATIVA-SECRETÀRIA, EXPERIÈN-CIA EN CLÍNIQUES (Consultes Externes)s’ofereix per treballar, en horari preferiblementintensiu de matins. Idiomes (castellà, català, an-glès) i informàtica a nivell usuari avançat. 35 anys.INFORMACIÓTel. 936 021 703 / 656 274 007 / Mail:n.domenechwiedemann@gmail

S’ofereix per treballar, auxiliar de clínica i tècnicahigienista dental, amb llarga experiència ambmetge internista i en clíniques dentalsINFORMACIÓTel. 619 737 898

S’ofereix recepcionista-administrativa per a con-sultori mèdic zona del Bages.INFORMACIÓPaola Tolba. Tels. 938 769 674 / 699 262 688

Senyora amb experiència en atenció al públics’ofereix per treballar a consultori mèdic com arecepcionista i/o auxiliar administrativa.INFORMACIÓMila. Tel. 677 273 685

S’ofereix noia per treballar en consultori mèdiccom a recepcionista. Experiència en consultorimèdic i tracte amb el públic. Atenció telefònica,informàtica a nivell d’usuari, català i castellà.Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓMaria. Tel. 637 059 422

S’ofereix auxiliar administrativa per a centremèdic, com a recepcionista, telefonista, atencióal client. Català i castellà nivell alt. Experiènciade 5 anys en tracte amb el públic. Disponibilitat:matins.INFORMACIÓGemma Márquez Pallarès ([email protected]). Tel. 600 553 725

S’ofereix noia de 31 anys per treballar enconsultori mèdic com a recepcionista o atencióal client. Jornada completa. Experiència en trac-te amb el públic. Informàtica a nivell usuari.INFORMACIÓRosa Márquez Pallarès ([email protected]).Tels. 605 926 801 / 933 313 812

S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o simi-lar. Informàtica nivell usuari. Barcelona ciutat.INFORMACIÓMercè Barandica. Tel. 609484526

Estudiant de Psicologia (4t. curs) s’ofereix per aconsultori mèdic a les tardes. Recepció o admi-nistrativa.INFORMACIÓMarta Perejuan Nacarino. Tels. 933 465 753 /626 910 971

S’ofereix secretària-recepcionista amb experièn-cia. Idiomes: anglès. Disponibilitat completa.INFORMACIÓTel. 610 862 358

Recepcionista-telefonista i tasques administra-tives, amb idiomes i coneixements bàsics enofimàtica, s’ofereix per treballar. Disponibilitatjornada complerta.INFORMACIÓTel. 645 496 836

S’ofereix senyora de 57 anys per treballar enconsulta mèdica, clínica o similar com a telefonis-ta o recepcionista. Àmplia experiència i facilitatper l’atenció al públic, català i castellà. Disponibi-litat d’horari i incorporació immediata.INFORMACIÓMagda. Tel. 647 48 48 90

Senyoreta de 42 anys s’ofereix com a secretàriade metge en consultori o clínica. Bona presèn-cia, disponibilitat horària, coneixementsd’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenciói programació d’agenda. Excel·lent capacitatorganitzativa i tracte humà.INFORMACIÓCarme Torres Sabi. Tel. 606 642 453 / 933 522331


petits anuncis

S’ofereix recepcionista/telefonista i tasques ad-ministratives per treballar en consultori mèdic aBarcelona o Baix Llobregat. Informàtica, català,experiència, bones referències, bona presènciai seriositat.INFORMACIÓRegina. Tel. 609 562 223

Secretària per treballar en consulta privada oclínica. Experiència amb metges i contacte ambel públic. Ofimàtica, agenda, etc. De 8 del matí a14 h de la tarda.INFORMACIÓPatricia. Tel. 670 227 990

Secretària consultori mèdic. S’ofereix senyoraresponsable amb experiència en tracte amb elpúblic i coneixements d’informàtica i secretaria.Disponibilitat per cobrir baixes temporals permaternitat, vacances, malaltia, etc, sense impor-tar curts terminisINFORMACIÓTel. 653 417 632

S’ofereix senyora amb experiència en clínica iconsulta per a telèfon i recepció. Coneixementsd’informàtica a nivell d’usuari, català i castellà.INFORMACIÓMari Carmen. Tel. 630 559 629

S’ofereix auxiliar d’infermeria de 49 anys ambexperiència a l’Hospital Clínic i en consultaprivada de ginecologia. Castellà i català. Informà-tica. Disponibilitat horària. Incorporació imme-diata. També per rebre trucades, portar agenda,etc.INFORMACIÓTel. 670 549 899

Auxiliar d’infermeria de 43 anys amb experièn-cia en consulta, en clíniques d’estètica i l’HospitalClínic. Disponibilitat horària.INFORMACIÓTel. 652 528 076

Senyoreta de 40 anys s’ofereix per treballar enconsulta mèdica. Experiència de 17 anys enatenció al client. Coneixements d’ofimàtica, cas-tellà i català. Horari intensiu matins.INFORMACIÓEsther. Tel. 644 491 005

S’ofereix noia de Barcelona, responsable ambels títols d’Auxiliar d’Infermeria i de GestióAdministratiu de Grau Mig, per desenvolupartasques pròpies d’auxiliar administratiu. Per amés informació, truqueu a:INFORMACIÓCarla Lázaro. Tels. 661 171 236 / 934 874 900

M’ofereixo com a secretària/assistent i recep-cionista/telefonista per a consulta mèdica. For-mació universitària i en teràpia corporal. Infor-màtica: Word, Excel, Powerpoint. Idiomes: cas-tellà, català, francès, anglès, italià. Espanyola.Bona presència.INFORMACIÓEsther. Tel. 650 871 771

S’ofereix secretària-administrativa, en mitja jor-nada de matins o tardes o jornada completa, pera consulta o clínica. Experiència en tracte amb elpúblic, agenda, visites, etc. Informàtica. Bonapresència. 53 anys.INFORMACIÓMaysa. Tels. 687 839 837 / 687 839 836

Noia amb experiència en consulta mèdica i ambtracte al públic s’ofereix com a recepcionista oadministrativa en consultori o clínica. Disponibi-litat d’horari. Domicili a Barcelona.INFORMACIÓTel. 670 024 712

S’ofereix administrativa per treballar en consul-ta mèdica o clínica. Coneixement de català,castellà i alemany. Disponibilitat horària. Acos-tumada a treballar sota pressió.INFORMACIÓTels. 676 672 387 / 935 027 701

S’ofereix secretària recepcionista amb àmpliaexperiència de més de 15 anys per a treballsadministratius amb coneixements de facturaciói comptabilitat. Coneixements informàtics a ni-vell alt. Experiència en tracte amb el públic.Disponibilitat tot el dia.INFORMACIÓTels. 636 911 359 / 933 538 348

Assistent amb experiència en empresa privada iconsulta mèdica s’ofereix com a secretària-recepcionista. Disponibilitat matins.INFORMACIÓLourdes Mayor. Tel. 630 531 993 /[email protected]

Administrativa de 36 anys, amb experiència demes de 18 anys s’ofereix per treballar en consul-ta mèdica, consultori o similar. Habituada altracte amb el públic. Disponibilitat horària ma-tins o intensius. Domicili zona Sants.INFORMACIÓIbana Miralles. Tel. 661 848 084 / email:[email protected]

S’ofereix persona amb experiència per atendreen recepció de consultes de metges, amb grancapacitat d’atenció al públic, resolutiva, organi-tzada i polivalent.INFORMACIÓTel. 617 762 156

Noia de 30 anys s’ofereix per treballar enconsulta com a administrativa recepcionista ambexperiència en el sector. Jornada parcial.INFORMACIÓTel. 935 355 479

S’ofereix secretària-administrativa de 55 anysper treballar en consultes mèdiques privades ohospitalàries. Àmplia experiència en tracte ambels pacients, agenda, recepció de trucades, etc.Experiència laboral en 2 hospitals. Jornada dematins o tardes.INFORMACIÓLeonor. Tels. 934 470 029 / 667 024 551

Dona de 46 anys, responsable, s’ofereix per treballarcaps de setmana. Francès i anglès. Per a despatx,consulta, cuidar persones grans, nens, etc.INFORMACIÓRosa. Tel. 655817555

S’ofereix noia de 42 anys com a responsable pera consulta mèdica o similar amb àmplia expe-riència administrativa i comptable. Molt respon-sable.INFORMACIÓSilvia. Tel. 605 995 744

M’ofereixo per treballar en consultori mèdic.Disponibilitat immediata. Amb experiència.INFORMACIÓJudith. Tel. 686 349 556

M’ofereixo per treballar en consultori mèdic.Disponibilitat immediata. Amb experiència.INFORMACIÓRosa. Tel. 636 647 232

Secretària, telefonista, recepcionista s’ofereixper a consultori mèdic. Informàtica a nivelld’usuari. Experiència en tracte amb el públic.INFORMACIÓElena Robredo. Tels. 934 581 341 / 677 835 789

Dona de 45 anys m’ofereixo per treballar en consul-ta mèdica o clínica com a recepcionista, telefonista oauxiliar administrativa. Castellà, català i anglès. Infor-màtica a nivell d’usuari. Horari: jornada reduïda dematí o tarda, preferentment matí.INFORMACIÓJaqueline Ferrer. Tel. 659 450 123

S’ofereix secretària administrativa amb estudisde psicologia per treballar en consultori mèdic.Disponibilitat d’horari àmplia.INFORMACIÓNúria. Tels. 933 032 213 / 625 840 670

Utillatges

Es ven font de llum freda marca Storz de 150 watsde potència i tres posicions de sortida, s’incloufibra òptica rígida i cable flexible. Està completa-ment en bon estat, revisat. Preu: 2.000 €.INFORMACIÓTel. 934 170 466

LÀSER EN LLOGUER tecnologia IPL-Quantumpossibilitat, apte per a depilació, rejoveniment,eliminació de taques i lesions vasculars. Possibi-litat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat.Servei a tota la província de Barcelona.INFORMACIÓLASERQUALITY. Tel. 606 269 076

Equip Medtronic d’Electromiografía i Potencials Evo-cats (auditius, sensorials i somatosensitius) + Elec-troencefalografia de 28 canals Be Light, en perfecteestat. Import: 12.000,00 € (IVA no inclòs).INFORMACIÓCentro Médico de Terapia de la Columna, SL.Tel. (Srta. Cristina López) 932 531 867



Patronat de laFundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinador de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

www.museudelamedicina.cat

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...

“Esquelets malalts. Una visió dela malaltia a través del temps”.

Aquest és el títol de l’exposició que espot visitar al Museu Egipci deBarcelona entre el 5 de febrer i el 30de juny de 2009. Els cervells de l’ex-posició són dos experts en Osteobio-grafia de la Universitat Autònoma deBarcelona, el doctor Albert Isidro i ladoctora Assumpció Malgosa. Es trac-ta d’una presentació acurada, fruit dedos anys de treball, d’unes 150 restesòssies procedents de 32 institucionsd’arreu del món. Les diferències ambl’exposició “Bodies” són substanci-als, si bé totes dues utilitzen el mateixobjecte biològic, el cos, fragmentat,plastinat. La morbositat que acompa-nyà l’èxit de “Bodies” resulta gairebéimpossible de suscitar en aquesta al-tra exposició. Tant de bo, però, acon-segueixi el mateix públic. Més enllàde conclusions de primera plana –elsnostres avantpassats han patit malal-ties semblants o idèntiques a les nos-tres– i més enllà del caràcter especta-cular de presentar una sèrie de restesde trepanacions, decapitacions i mal-formacions, aquesta exposició ensassenyala els usos de l’antropologiabiològica. No es tracta, per tant, d’unamostra anecdòtica de restes huma-nes, sinó de la manifestació científicadels resultats procedents de l’estudidels trets de la població i de la vida degrups humans, actuals i pretèrits,mitjançant la recerca de les restesesquelètiques trobades als jacimentsarqueològics. L’aportació feta ambaquestes eines permet un coneixe-ment més profund i complex de l’ar-queologia. Facilita la comprensió demalalties, de casos individuals, però

sobretot aporta llum per a una millorinterpretació de la vida en societatdels aspectes curatius i socials, de lescondicions de vida dels nostres avant-passats.Aquesta ciència i els seus procedi-ments s’han beneficiat darreramentde l’espai públic obert per l’exhuma-ció de fosses impulsada a Catalunyaper la Direcció de la Memòria Demo-cràtica de la Generalitat. Les recons-truccions genètiques, dirigides per ladoctora Malgosa, que es porten a ter-me amb els cadàvers de la fossa deGurb –prova pilot per a la Llei de Fos-ses– cerquen per damunt de tot laidentificació de cossos i el restabli-ment de la seva dignitat.La paleopatologia té una història fe-cunda a Catalunya, lligada sobretot aldoctor Domènec Campillo, creadord’escola juntament amb Elisenda Vi-ves al Laboratori de Paleoantropolo-gia del Museu Arqueològic deBarcelona des del 1966-70. L’obra deldoctor Campillo gaudeix d’una repu-tació internacional i es fonamenta enun intens treball de camp realitzatarreu de la península ibèrica al llargde més de tres dècades. Si bé el Mu-seu d’Arqueologia de Catalunya dis-posa del conjunt de la col·lecció, eldoctor Campillo féu donació de repro-duccions de cranis i de restes òssiesde lesions patològiques a museusd’història de la medicina com el deValència o el de Catalunya, tal i commostrem amb les il·lustracions queacompanyen aquest text. El COMBtambé s’ha fet ressò darrerament delmón de la paleopatologia, com podeucomprovar a http://www.combtv.cat/home.asp?Vq8=EDD&Vqs=EGEK.

1. Columna vertebral trobada a Ripoll,segle XI. Presenta una poliartritis ambaixafament vertebral que probablementmotivà la mort. (mhmc-340).2. Motllo del crani d’Albarenys, quepresenta una trepanació feta al parietalesquerre, efectuada c. 1.700 aC,procedent d’un jaciment talaiòtic deMenorca. (mhmc-341).1 2



LES FUNCIONS DEL MUSEU

Recuperar, preservar i difondre elpatrimoni mèdic català. Aquestes

són les funcions principals del mu-seu. En l’actualitat, a més, la incorpo-ració de la tecnologia digital pot faci-litar el desenvolupament d’aquestesfuncions.El mes de maig, el MHMC va participaren el cinquè congrés internacional d’ar-xius de ciència, coordinat pel CASE (Co-operation on Archives of Science inEurope) i pel SAC (Servei d’Arxius deCiència) a Barcelona. L’MHMC presen-tà les iniciatives pròpies que s’han duta terme en matèria arxivística, tot rela-cionant algunes de les accions que hemfet a partir d’estratègies de treball mésàmplies, en el marc d’un treball col·-laboratiu amb SAC, ARCA (Arxiu de Re-vistes Catalanes Antigues) i COMIC (Co-missió d’Instruments Científics). Un fetque palesaria, al costat de la necessitatd’una institució centralitzadora, la im-portància de les noves tecnologies enla conservació i difusió del patrimonimèdic arxivístic contemporani.En aquest sentit, hem d’assenyalarque acaba de concloure el conveni(2006-2009) entre la Fundació Uni-versitària Agustí Pedro Pons i elMHMC, segons el qual s’ha portat aterme al museu l’organització, inven-tari i catalogació dels fons arxivístics(documental, fotogràfic i impresos)del doctor Agustí Pedro Pons. Lesbases de dades elaborades ja estan adisposició del públic a la Bibliotecade la Facultat de Medicina de la Uni-versitat de Barcelona. No cal insistiren l’enorme valor històric que téaquest fons per a la comprensió de lahistòria de la medicina catalana.Des de l’MHMC hem col·laborat tam-

bé en el reconeixement fet a la seu delCOMB de la figura del doctor FrancescDuran i Reynals. L’acte, celebrat elpassat mes de desembre de 2008, espot visitar, gràcies als enregis-traments televisius del COMB, ahttp://www.combtv.cat/home.asp?Vq8=EGK. Hi comptà amb la pre-sència del professor d’Història de laCiència de la UPC Antoni Roca i deldirector del Programa de Recerca enEpidemiologia del Càncer de l’ICO doc-tor Xavier Bosch. La vessant històricamostrada permeté plantejar la vigèn-cia del somni del doctor Duran Rey-nals quant a l’associació entre cànceri infecció vírica, així com d’altres te-mes fonamentals, històrics, com arala formació de la primera “researchschool” mèdica catalana, la investi-gació a l’estranger o el significat de laguerra, i també del nostre presentcom ara els estudis sobre infeccions ila producció de vacunes o l’establi-ment de dades epidemiològiques perajudar a planificar i gestionar la salutpública en l’àmbit del càncer de colld’úter i la infecció pel virus del pa-pil·loma humà.L’MHMC establí un altre conveni el2008 amb la Fundació de l’Hospitalde la Santa Creu i Sant Pau ambl’objectiu de procedir a l’organitza-ció, inventari i catalogació del fons

1. Fotografia dels assistents al III CongrésInternacional de les Malalties del Tòrax, a la seuprincipal al palau de Montjuïc, secretariat peldoctor A. Caralps Massó l’octubre de 1954 (fonsfotogràfic Dr. A. Pedro Pons F267).2. Intervenció del doctor Agustí Pedro Pons al ICongrés de la Societat Espanyola de MedicinaInterna, celebrat a Madrid el juliol de 1953 (fonsfotogràfic Dr. A. Pedro Pons F365).3. Fotografia del doctor Duran Reynals durant laseva participació en un congrés internacional sobrecàncer celebrat a Chicago el 1957. Fou publicadapoc després, amb motiu de la seva mort, a la revistaDestino, a l’agost de 1958.4. Sant Jordi (1924), obra de Josep Llimona iBruguera, situat al parc de Montjuïc. FrancescDuran Reynals i el fill de l’escultor, Lluís Llimona,van mantenir una llarga amistat des de la joventut.En Duran féu de model per a l’escultura.

Anunci de Recollida de DonacionsEl Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]

històric del doctor Pere Gabarró, alqual ha dedicat l’any 2009 el COMB.Aquest treball restarà acabat du-rant la primavera d’enguany i, denou, haurem pogut posar en ordre ia l’abast del públic una part delpatrimoni mèdic que consideremessencial per tal de conèixer i apro-fundir en la història de la medicinai de la societat catalana.

1 2 3

4

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·legi

al 12

6Fe

brer

-Mai

g 20

09 N

úm. 1

2

Quaderns

Màster en nutrició especialitzaten sobrepès i obesitat(semipresencial)

EDITA: COL.LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONACentre d’Estudis Col·legials. Departament de PublicacionsComitè de Redacció: Alex Ramos, Tonyi Barroso, Albert Cobos,Raquel Dolado.CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 [email protected]

Per a més informació, consultar:http://cec.comb.es

Màsters del COMB 2009-2010 (matrícula obertafins al 30 de juny)

Màster en disseny i anàlisid’investigacions clíniques(on line)

Màster en monitoritzaciód’assaigs clínics (semipresencial)

Màster en làser i fototeràpia enpatologia dermatoestètica(semipresencial)

El passat 20 de febrer es va celebrarl’acte de presentació del Màster en

medicina naturista i en infermeria natu-rista, impulsat i promogut pel Centre d’Es-tudis Col·legials (CEC), com una iniciativaintercol·legial del Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona (COMB) i el Col·legi Ofi-cial d’Infermeria de Barcelona (COIB) ambla finalitat de garantir una oferta comple-mentària i coherent amb el procés d’acre-ditació de sectors professionals no regu-lats, com és el cas de l’àmbit de la medici-na naturista i infermeria naturista.Els respectius col·legis compten amb lacol·laboració i l’aval de la Secció Col·le-gial de Metges Naturistes del COMB (elseu president, Pere Ródenas, va ser undels pioners en aquest camp participanten el Diploma de Postgrau de les Heures)i la Comissió de Teràpies Naturals i Com-plementàries del COIB.El Màster està acreditat per la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB) i la Univer-sitat de Barcelona (UB) amb 75 crèditsECTS (European Credit Transfer System) ité com a objectius: dotar l’alumnat, llicen-ciat en Medicina i diplomat en Infermeria,de la formació necessària per exercir coma professionals de la medicina naturista ila infermeria naturista, ampliar el ventalld’accions preventives, diagnòstiques iterapèutiques en la pràctica de l’assistèn-cia primària i promoure l’interès per l’es-tudi i la recerca en medicina i infermerianaturista.Aquest Màster es compon de 600 horeslectives que es cursen divendres i dissab-tes, cada tres setmanes, aproximadament,durant dos anys.El temari inclou un tronc comú que realit-zen metges i infermeres conjuntament iposteriorment dos itineraris diferenciatsper a cada col·lectiu professional.La matèria troncal inclou un primer blocsobre Conceptes generals (Principis i fo-

naments del criteri naturista; i Evidència,experiència i ciència) i un segon bloc so-bre Teràpies que utilitza la medicina natu-rista (Nutrició, dietoteràpia i complemen-tació nutricional; Fitoteràpia; Estímuls na-turals; Teràpia humoral; Salut mental,coneixement psicoemocional del pacient;Coneixements introductoris d’altres terà-pies o tècniques, i Interacció Fàrmac- Te-ràpia naturista).L’itinerari específic de medicina naturistaconsta del bloc sobre Prevenció i matèriamèdica (Educació per a la salut des delcriteri naturista; Proves diagnòstiques,avaluació i observació; La consulta i lahistòria clínica, i Pla terapèutic del criterinaturista).D’altra banda, l’itinerari específic d’infer-meria naturista es compon del bloc relaci-onat amb el Coneixement infermer de di-ferents teràpies (El naturisme des del te-nir cura, i Aprofundiment en altres teràpi-es).El Màster va ser inaugurat per FrancescFerrer Ruscalleda, vocal de la Junta deGovern del COMB; Núria Cuixart Ainaud,,,,,vicepresidenta del COIB; Àlex Ramos Tor-re, director del Centre d’Estudis Col·legialsdel COMB; Pedro Silva Jaramillo, presi-dent i director mèdic de la clínica i centrede medicina preventiva Physis de Santia-go de Chile; Pere Ródenas López, directordocent del Màster en medicina naturista,i Mercè Arqué Blanco,,,,, directora docentdel Màster en infermeria naturista.

De dreta a esquerra: Núria Cuixart,vicepresidenta del COIB; Àlex Ramos,director del CEC; Francesc Ferrer, vocalde la Junta de Govern del COMB;Pedro Silva, president i director mèdicde la clínica i centre de medicinapreventiva Physis de Santiago deChile; Mercè Arqué, directora docentdel Màster en infermeria naturista, iPere Ródenas, director docent delMàster en medicina naturista, en lapresentació del Màster.

Sessió docent inicial del Màster.

MÀSTER EN MEDICINA NATURISTA I EN INFERMERIANATURISTA

de FORMACIÓi SALUT

Quaderns

Per informació addicional i altres cursos de l’Escola d’Estiu, consultar http://cec.comb.es

[email protected]

Activitats acreditades pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada ila Comisión de Formación Continuada del Sistema

Nacional de Salut

ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2009: Tallers professionals

AVENÇOS EN ANÀLISIS CLÍNIQUES

Adreçat a: Metges generalistes i certs especialistes que treballin a l’àmbit de lagestió i/o documentació on intervinguin dades aportades pels laboratorisd’anàlisis clíniques. Residents, sobretot d’especialitats mèdiques i altres professi-onals sanitaris (farmacèutics, diplomats en infermeria...) que tinguin contacte ambdades d’anàlisis clíniques. Professionals del laboratori clínic (llicenciats superiors otècnics) que desitgin ampliar i/o actualitzar els seus coneixements. Estudiants delsdarrers cursos de les llicenciatures relacionades.Objectiu general: Proporcionar coneixements generals o específics sobre laprescripció i interpretació d’exploracions analítiques, enfocant-lo especial-ment a les tendències més actuals i als avenços més recents.Temari: Mòdul I: El laboratori clínic d’avui. Mòdul II: Avenços en el coneixement deles anèmies. Mòdul III: Autoimmunitat i malalties infeccioses. Mòdul IV: Edati factor de risc. Mòdul V: Marcadors de malalties sistèmiques. Mòdul VI: Ellaboratori clínic i les malalties de base genètica.Calendari: De dilluns a dijous, de 17 a 20,30 h. Curs sencer del 6 al 14 de juliolde 2009. Mòdul I: 6 de juliol. Mòdul II: 7 de juliol. Mòdul III: 8 de juliol. MòdulIV: 9 de juliol. Mòdul V: 13 de juliol. Mòdul VI: 14 de juliol.Matrícula: Curs sencer: Col·legiats COMB: 240 € • No-col·legiats: 276 €.Mòduls independents: Col·legiats COMB: 50 € • No-col·legiats: 60 €€

Nombre d’hores: 21 h (curs sencer) 3,5 h per mòdul.Crèdits de FMC: 3,7 crèdits (curs sencer), 0,7 crédits (per mòdul).

MARC LEGAL I ASPECTES PRÀCTICS EN LA REALITZACIÓ D’ASSAIGSCLÍNICS I ESTUDIS POSTAUTORITZACIÓ (ACTUALITZACIÓ 2009)

Adreçat a: Metges investigadors, monitors d’assaigs clínics, responsablesdels projectes d’investigació als departaments mèdics i de màrqueting,personal relacionat amb l’Administració i arxiu de documentació, membresde CEIC, o d’unitats de fase I, o coordinadors d’estudis als hospitals, quedesitgin actualitzar els seus coneixements en la regulació de la investigacióclínica a Espanya, dins del context europeu.Objectiu general: • Actualitzar els coneixements de legislació per a la realit-zació d’assaigs clínics i estudis postautorització a Espanya (tant amb fàrmaccom amb producte sanitari). • Organitzar la cronologia dels aspectes ètics,legals i logístics per iniciar un assaig clínic i un estudi postautorització. •Conèixer la situació dels diversos Estats membres en referència a la transpo-sició de la Directiva Europea 2001/20/CE al reglament jurídic intern, i el seuimpacte en els assaigs clínics multinacionals.Temari:Mòdul I: Assaigs clínics.Mòdul II: Estudis Postautorització (EPA).Calendari: 2 i 3 de juliol de 2009, de 9 a 15 h.Matrícula: (Inclou pausa-cafè).Curs sencer: Col·legiats COMB: 417 € • No-col·legiats: 499 €Mòduls independents: Col·legiats COMB: 250 €. No-col·legiats: 299 €.Nombre d’hores: 12 h.Amb la col·laboració de Harrison Clinical Research Iberica.

CURS NUTRICIÓ ESPECIALITZAT EN SOBREPÈS I OBESITAT(PRIMER NIVELL). CURS ON LINE

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris (llicenciats i diplomats) interes-sats en la nutrició i dietètica clínica, principalment en el tractament del’obesitat.Temari: Diagnòstic i etiopatogènia. • Complicacions derivades i protocol detractament. Enquestes alimentàries i determinació de la ingesta de nutrients.• Tractament i prevenció. Informàtica aplicada a la dietoteràpia.Calendari: A partir de juny de 2009 (durada 3 mesos).Matrícula: Col·legiats COMB: 660 € • No-col·legiats: 793 €(Es poden cursar els mòduls de manera independent).Nombre d’hores: 125 h.Crèdits de FMC: 15,5.Consultar programa sencer en: http://cec.comb.es.

JORNADES DE SUPORT VITAL

Adreçat a: Metges llicenciats interessats en l’atenció mèdica urgent.Temari: • Concepte de suport vital. • Ressuscitació cardiopulmonar. Guiad’actuació en el SVB. • Pràctiques de SVB. • Suport vital avançat. Trastornsdel ritme i desfibril·lació. • Pràctiques d’arítmies, desfibril·lació. • Drogues enla ressuscitació. • Guies d’actuació en l’SVA. • Indicacions i finalització de SV.• Consideracions ètiques. • Pràctiques en simuladors (megacode) de situa-cions que comporten la necessitat de SVA.Calendari: Dijous de 17,30 a 20,30 h i divendres de 9 a 21 h. Dies 4 i 5 de juny de 2009.Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 471 €.(Inclou inscripció a la jornada, el llibre Manual de Soporte Vital i el dinar del divendres)Nombre d’hores: 15 h.Crèdits de FMC: 2,5.

INTRODUCCIÓ AL COACHING PER A PROFESSIONALS DE LA SALUT

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris.Objectius: Aprendre a prioritzar segons els nostres objectius i ser capaços detrobar el temps perdut per al que volem fer. • Ampliar la nostra capacitat decomunicació, d’emissor i de receptor de missatges i ajustar-la a la nostrafinalitat. • Conèixer les nostres respostes envers l’estrès per tal de detectar enquin moment pot tenir conseqüències negatives en el nostre organisme ipoder intervenir-hi. • Conèixer la importància de les nostres emocions en lanostra vida diària, presa de decisions i la nostra manera de relacionar-nosamb el món. • Conèixer els principis del coaching, la seva utilitat i maneig. Serconscients de la seva aplicació en qualsevol procés que vulguem dur a terme.Temari: Mòdul I: Gestió del temps. Mòdul II: La comunicació. Mòdul III:Gestió de l’estrés. Mòdul IV: Intel·ligència emocional. Mòdul V: Coaching.Calendari:De dilluns a dijous, de 17 a 21 h. Curs sencer del 20 al 27 de juliol de 2009.Mòdul I: 20 de juliol. Mòdul II: 21 de juliol. Mòdul III: 22 de juliol. Mòdul IV:23 de juliol. Mòdul V: 27 de juliol.Matrícula: Curs sencer: Col·legiats COMB: 230 € • No-col·legiats: 265 €.Mòduls independents: Col·legiats COMB: 49 € • No-col·legiats: 56 €.Nombre d’hores: 20 h (curs sencer), 4 h per mòdul.Crèdits de FMC.

INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE DADES AMB EL PROGRAMA SPSS PER AWINDOWS

Adreçat a: Professionals de la salut que tinguin necessitats de tractar ianalitzar dades clíniques, tant per resoldre problemes de gestió com derecerca.Objectiu general: Conèixer els principis generals d’organització, tractamenti anàlisi de dades, i les possibilitats que ofereix SPSS per tractar i analitzar lesdades.Temari: • Introducció al curs. • Introducció i importació de dades. • Modifica-ció de dades. • Estadística descriptiva. • Anàlisi de taules de contingència.• Comparació de mitjanes i de variàncies, i anàlisi de la variància (ANOVA)amb un factor fix. • Correlació i regressió.Calendari: De dilluns a divendres de 17,30 a 20,30 h. Del 6 al 17 de juliol de2009.Matrícula: Col·legiats COMB: 379 € • No-col·legiats: 451 €.Nombre d’hores: 30 h.Crèdits: 6,3.

SIC 126

Documents

Transcript of SIC 126