El resum consisteix a expressar les idees principals

de forma breu, clara i sempre amb les pròpies paraules, però sense canviar el sentit original del text.

Avantatges de fer un resum: - Desenvolupa la teva

capacitat d’expressió. - Obliga a realitzar un estudi

actiu. - Obliga a cercar lògica al

text.

L’esquema és una forma d’organitzar, de forma gràfica, tota la informació: és com un resum però més esquematitzat, senzill i clar.

Al esquema queda clar, de forma visual, quines són les idees principals i secundàries així com la relació que s’estableixen entre elles.

Haurà de tenir una presentació clara i neta.

S’utilitzen signes per a destacar idees, subratllat, majúscules i minúscules, colors,etc

L’ESQUEMA ENS AJUDA A:

Sintetitzar la informació. Organitzar els conceptes. Establir relacions entre els

conceptes. A tenir una idea general de

tot el que s’ha d’estudiar. Facilita la comprensió del

text. Facilita el repàs. Facilita el record a través de

la memòria visual.

Utilitza un eix vertical i un d’horitzontal per comparar elements que corresponen a dues variables.

El quadre sinòptic és una variant de l’esquema que sobre tot s’utilitzarà quan existeixin dades molt concretes com noms, dates, quantitats i quan un text parli dels mateixos elements.

La seva tècnica és igual a la de l’esquema però per a fer-lo es confecciona un quadre amb les entrades que siguin necessàries.

El mapa conceptual recull els principals conceptes utilitzant com a enllaços paraules clau col·locades en caselles verticals segons la jerarquització dels conceptes.

Pot adoptar moltes formes i serveix per representar gràficament els conceptes.

Una bona il·luminació a la llarUna il·luminació correcta és indispensable per aconseguir racons agradablesa l’habitatge. Cada habitació necessita una o diverses

classes de llum,segons la funció que se li atorgui. Hi ha tres classes de llum per alshabitatges: la general, que il·lumina tota l’habitació; la puntual, que incideix directament sobre una zona, i l’ambiental, matisada amb pantalles, que és la més càlida. Si es combinen adequadament es poden realçar els detalls bonics o dissimular els defectes.

Hi ha una gran quantitat de models de llum per a la llar, però els que es fan servir més per al sostre són els focus. Segons les seves característiques, tenen diverses funcions. Normalment s’utilitzen com a llum general als rebedors, passadissos o salons. Els focus, per la seva neutralitat, queden bé amb qualsevol estil de moble; són fàcils de netejar, i no ocupen espai ni molesten. Els que tenen el cèrcol daurat van bé per als ambients càlids, mentre que els lacats blancs són més aptes per als moderns.

En una sala menjador, la il·luminació general pot ser de focus. Però resulta molt càlid, agradable i pràctic disposar d’un llum de sostre que il·lumini la taula. En aquest cas, el llum ha d’estar relacionat amb el mobiliari. No obstant, és preferible posar peces de línies senzilles, encara que els mobles siguin clàssics, per no recarregar l’ambient. És fonamental que faci llum a la taula, ja que la il·luminació general està coberta amb el focus. També és convenient que a la sala menjador hi hagi algun llum més íntim, que es pot aconseguir per un llum protegit per una pantalla damunt una tauleta al costat dels sofàs, per exemple. Els aplics de paret són adequats per als rebedors i passadissos, però convé que les seves mesures siguin proporcionades en relació amb l’espai. En un dormitori, a banda de la llum que requereix l’armari si és a l’habitació, la resta de les llums han de ser més càlides. Sobre les tauletes o com aplics de parets, els llums amb pantalles van molt bé.

A les habitacions per als nens o als estudis és convenient que hi hagi una llum general. La resta pot ser llum matisada per pantalles, excepte a la taula d’estudi, on és necessari un focus que sigui potent.

A. Una bona il·luminació és essencial per aconseguir una llar agradable. Hi ha tres menes de llums: la general, que il·lumina tota l’habitació; la puntual que il·lumina directament una zona, i l’ambiental. Als sostres, en general, s’aconsella posar-hi focus; als menjadors, focus i alguna altra llum més íntima; als rebedors i passadissos, aplics de paret; en els dormitoris alguna llum general.

B. La il·luminació és element clau a l’hora de decorar un habitatge. Cada habitació necessita una o diverses classes de llum: general, puntual o ambiental. Com a llum general es fan servir molt els focus, ja que tenen un estil neutre, són fàcils de netejar i no ocupen espai; com a llums puntuals podem destacar els llums de sostre. Les llums ambientals donen calidesa a l’habitatge; es bo que n’hi hagi a la sala menjador i a les habitacions.

C. Quan decorem una casa no hem d’oblidar que és indispensable una bona il·luminació. Cada part de la casa necessita un llum determinat: general, puntual o ambiental. Avui dia els llums que es fan servir més són el focus, lacats blancs o amb cèrcols daurats, ja que queden bé amb qualsevol estil de moble. A més dels focus,

es poden posar altres llums que donin un toc personal a l’habitatge.

4. La idea globalA continuació tens els resums ja elaborats dels cinc paràgrafs que formen un text, que parla de la història del cartell publicitari. Has de relacionar el resums amb els paràgrafs, que estan desordenats.RESUM DELS PARÀGRAFS (en l’ordre en què apareix en el text)1) Ja fa molts anys que la publicitat es present en la nostra societat.Resum del paràgraf _____2) El cartell és un mitjà de comunicació que utilitza la imatge per cridarl’atenció del públic.Resum del paràgraf _____3) El cartell publicitari neix a finals del segle passat.Resum del paràgraf _____4) En un principi els creadors de cartells eren pintors famosos.Resum del paràgraf_____5) A Barcelona, els primers cartells apareixen l’any 1825, per anunciarels espectacles del Liceu.Resum del paràgraf_____a) Encara que els anuncis públics tenen una llarga història que comença ja en els temps antics, el cartell, tal com el coneixem nosaltres – tal com l’acabem de definir- va néixer cap a la darreria del segle passat.b) Cada dia veiem més i més, a tot arreu, que ens anuncien tota mena de coses que ens inciten a adquirir: “Veniu a comprar…”, “Mengeu allò…”, “Beveu allò…”, “Fumeu…”, “El més bo és…”, i tantes i tantes coses més. Tota aquesta incitació publicitària, no ha nascut pas de sobte: ja fa una colla d’anys que ens empaita i ens acompanya a tots els indrets, pobles i ciutats, on anem.c) Els primers cartells que es van fer a Barcelona van aparèixer per anunciar les representacions teatrals del Liceu cap a l’any 1825. Des d’aleshores, molts artistes catalans, seguint un corrent mundial, es van anar dedicant a la pràctica del cartell.d) El cartell, doncs, és un mitjà de comunicació entre el comerciant i el públic al qual vol comunicar un missatge breu i concís. Normalment els cartells són de grans dimensions perquè la seva funció és de cridar l’atenció a moltes persones alhora, que el veuran i llegiran en molt poc temps.e) En els primers anys de la seva existència els cartells van mantenir una gran relació amb la pintura, i fins i tot s’ha dit que els cartells eren com una galeria d’art al carrer. Un exemple molt sobresortint d’això que diem el tenim en els cartells del famós pintor francès Toulouse- Lautrec i d’altres pintors del seu temps, amb què anunciaven els espectacles que es feien a París, en aquell temps que anomenaven la “belle époque”.

Els gegants del mar

NO TOTES LES BALENES són grosses, però les que ho són, són enormes, tot i que independentment de la seva mida, totes les balenes tenen algunes característiques en comú. Els seus cossos són suaus i hidrodinàmics. Tenen una capa de greix que serveix per emmagatzemar l’energia i la calor. La majoria de balenes tenen una aleta dorsal sobre el llom que els facilita l’estabilitat a l’aigua, tot i que algunes tenen protuberàncies o gepes en lloc d’una aleta. Les aletes pectorals (les aletes aplanades a tots dos costats del cos) serveixen per portar el rumb. Les poderoses aletes caudals sempre es mouen amunt i avall per propulsar la balena, ja sigui grossa o petita, ràpida o lenta.

Pel que fa a les balenes gegants, l’única raó per la qual creixen tant és perquè l’aigua els permet suportar el pes del cos. A terra, on els animals estan envoltats d’aire, el pes d’aquestes colossals criatures seria excessiu perquè el seu esquelet el suportés. A l’aigua, en canvi, són gairebé ingràvides. No necessiten ossos grans ni durs, ni un esquelet complex amb quatre potes i un coll llarg com els mamífers terrestres. En tenen prou amb un esquelet relativament senzill d’ossos no tan durs i més lleugers. El seu esquelet conté els mateixos òrgans (menys un apèndix i la vesícula biliar) que el de tots els mamífers i facilita el moviment d’un cos perfectament dissenyat per a la vida aquàtica.

El sistema nerviós consta del sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.

El sistema nerviós central conté l’encèfal i la medul·la espinal. Dins l’encèfal trobem el cervell, el cerebel i el bulb.

El sistema nerviós perifèric es compon del sistema nerviós vegetatiu i del sistema nerviós somàtic.

A la vegada el sistema nerviós vegetatiu es subdivideix en sistema

nerviós parasimpàtic.

LOS DESIERTOS

Un desierto es un tipo de paisaje o región que recibe pocas precipitaciones. También se define desierto como un lugar despoblado, no habitado por humanos ni apenas por ser vivo alguno. Según esta definición, también son desiertos otros climas más fríos, como el ártico, o la tundra. Se cree que hay poca vida en ellos, pero eso depende de la clase de desierto, en muchos existe vida abundante. La vegetación resiste adaptada a la poca humedad y la fauna usualmente escondida durante el día.

Aproximadamente un tercio de la superficie terrestre es desierto. Los paisajes desérticos tienen algunas características en común. El suelo del desierto está compuesto a menudo de arena, y puede haber dunas. El terreno rocoso es típico, y refleja el bajo grado de desarrollo del suelo y la escasa vegetación. Los desiertos pueden contener valiosos depósitos minerales que se formaron por el ambiente árido o la erosión.

Gran parte de los desiertos del mundo se ubican en zonas caracterizadas por las altas presiones constantes, condición que no favorece a la lluvia. Entre los desiertos de estas zonas están el Sahara y el Kalahari en África, y los desiertos de Australia. Otro tipo de desiertos se deben a su continentalidad, es decir, a su distancia del mar (por ejemplo, el de Gobi, en Asia), pues hasta ellos no llegan los vientos húmedos que provienen de los océanos. Por último, los desiertos de las costas occidentales del sur de África (en Namibia) y de América del Sur (en Atacama) se ven afectados por la presencia de corrientes oceánicas frías.

Explica amb les teves paraules mitjançant un text l’esquema que tens al costat.

_______________________________________________________________________________________________