Situació de la infància al

Vallès Occidental: indicadors i

reptes per combatre la pobresa

Jornada-debat Pobresa en la infància. Situació i reptes al Vallès Occidental

31 de maig 2018

Amb el suport de:Elaborat: En el marc:

Comissió mixta d’observació permanent de la

pobresa i les desigualtats del Vallès Occidental

De què parlarem

1. Com mesurem la pobresa als municipis?2. Presentació general Informe ajuts menjador

3. Pobresa infantil: proposta indicador de mesura4. Conclusions i valoracions

La pobresa als municipis

Diferents indicadors generals per mesurar la pobresa:•Taxa AROPE (renda, privació material i treball)

– Catalunya: 22,5% (2016)

•Taxa de risc de pobresa (per sota 60% mediana general)– Catalunya: 19,2% (2016). Llindar risc pobresa: 10.054€/habitant.

Moltes dificultats per disposar d’indicadors a nivell local:•Observatori Comarca del Vallès Occidental. Estudi pobresa i desigualtats (juny 2017).

– Nivell relatiu de pobresa. 10 indicadors (anual)

•Diputació Barcelona. Cercles comparació (des. 2017)– Índex Vulnerabilitat Social. 6 indicadors (anual)

La pobresa als municipis

Font: Estudi desigualtat i pobresa al Vallès Occidental

Estructura de l’informe

1. Introducció2. Evolució i característiques del programa3. Característiques concessions i denegacions4. Anàlisi comparatiu de la incidència dels ajuts5. Conclusions

A destacar: informació recollida complementació ajuts dels ajuntaments

Disponible a l’apartat d’informes de l’Observatori Comarcal

Programa beques menjador

Són ajuts econòmics destinats a cobrir el cost total o parcial del servei de menjador a alumnes d’ensenyaments obligatoris escolaritzats que provenen de famílies en situacions socioeconòmiques desfavorides.

El Departament d’Ensenyament marca els criteris i condicions d’accés i en base a aquests criteris s’elaboren les bases de la convocatòria.

Les famílies beneficiàries no reben i gestionen els ajuts rebuts. Lògica model servei assistencial.

Requisits d’accés

En el curs 2017-2018 el llindar de renda s’equipara amb el llindar de risc de pobresa de Catalunya vigent (any 2015) pels ajuts al 50%.

Els ajuts al 100% es situa en llars que ingressen el 60% del llindar de pobresa i obtenen 15 punts valoració social.

Tipologia de llar Tram garantit del 50% Tram garantit del 100% Llindar risc pobresa

1r.

Adult

2n.

Adult

Altres

Adults Nen/a MUF 2015-16 2016-17 2017-18 2015-16 2016-17 2017-18 2015 2016

1 0 0 1 2 8.967,73 11.232,40 12.567,50 5.780,64 6.739,44 7.540,50 12.567,50 13.070,70

1 0 0 2 3 9.967,73 12.697,40 15.467,70 6.780,64 7.618,44 9.280,62 15.467,70 16.087,00

1 1 0 1 3 9.967,73 15.138,40 17.401,10 6.780,64 9.083,04 10.440,66 17.401,10 18.097,90

1 1 0 2 4 10.967,73 16.603,40 20.301,30 7.780,64 9.962,04 12.180,78 20.301,30 21.114,20

Evolució ajuts

Els ajuts concedits s’han incrementat notablement els darrers cursos en un context d’ampliació del dret de prestació.

12.096 11.920

8.478

9.573

13.882

16.653

18.60319.448

6.690

5.702 5.6086.228

9.406

10.879

12.871

15.311

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 2017-2018

Total sol·licituds Ajuts concedides

Tipus atorgaments per tram

9,9% 85,3%

95,6%

87,4%

4,8%

4,4%

12,6%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Curs 2015-16

Curs 2016-17

Curs 2017-18

Variable 50% Garantit 50% Garantit 100%

Augment els atorgaments al 100% però només representen un 12,6%

Evolució despesa

El total de la despesa municipal destinada a complementar els ajuts de menjador el darrer curs és de 2,6M€

3.213.924 € 3.153.651 €3.294.139 € 3.410.037 €

4.990.037 €

5.505.031 €

6.868.371 €

8.108.070 €

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000

2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 2017-2018

Distribució ajuts segons cicle

Els ajuts atorgats a la secundària són només el 4,7%

31,8%

66,1%

2,1%

31,0%

66,2%

2,8%

28,7%

66,6%

4,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Infantil Primària Secundària

Curs 2015-16 Curs 2016-17 Curs 2017-18

Renda familiar

La renda mediana anual de les famílies receptores és de 7.472 €, molt per sota del llindar de risc de pobresa de 13.070€ per llars monoparentals amb un fill (2016).

Un 7% de les famílies beneficiaries dels ajuts tenen ingressos 0 o negatius en el curs 2017-2018

La pobresa infantil

Taxa d’incidència comarcal i municipalRelació entre el total d’alumnes receptors d’algun tipus d’ajut individual de menjador vers el total d’alumnes matriculats. S’expressa en percentatge: 0% (baixa)100% (alta)

La seva evolució anual està influenciada pels llindars d’accés del programa. No elaborada per secundària

Taxa incidència comarcal

Taxa incidència 2017-2018: 14,5% infantil i primària. Augment 2 punts anuals els dos últims cursos.

9,5

% 10

,4%

11

,0%

11

,7%

11

,5%

10

,9%

9,7

%

8,7

%

7,5

%

11

,4% 1

3,0

%

12

,8%

13

,4%

13

,7%

13

,3%

11

,8%

10

,8%

9,5

%

13

,3% 1

5,0

%

15

,2%

15

,9%

15

,9%

16

,1%

15

,1%

13

,3%

11

,5%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è

Infantil Primària

Curs 2015-16 Curs 2016-17 Curs 2017-18

Naixement 2014 (inici recuperació) 2007 (inici crisi)

Taxa incidència municipal

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Infantil Primària SecundàriaCurs 2017-2018

La pobresa infantil

Altres taxes d’incidència en fase d’exploracióPer mesurar la desigualtat dins dels municipis i les dinàmiques espaials.

•Taxa incidència per centre•Taxa incidència per secció censal (univers segons padró d’habitants)

Taxa incidència inframunicipal

• La taxa d’incidència dels 236 centres mostra una gran dispersió en els municipis amb major població escolar.

• El 40% centres (94) per sobre taxa comarcal d’incidència

• Només un 3% de les beques a centres concertats.

Resultats provisionals

• 181 seccions censals taxa superior al 19%. Concentren el 28% de la població en edat escolar però un 58% beques

• 9 seccions tenen una taxa d’incidència superior al 48%

Resultats provisionals

Resultats provisionals

Resultats principals

• Augment de beques a mesura que s’augmenta el llindar. Del pressupost obert a la garantia universal d’alimentació a tots els infants

• Impacte de la pobresa infantil en el desenvolupament com a persones: 15% viuen en situació de pobresa i taxa d’abandonament escolar als 17 anys del 16,6%.

• Comportament territorial entre i dins municipis molt divers. Alguns exemples: – Badia del Vallès: taxa alta però desigualtat interna molt baixa. – Barberà i Sant Quirze del Vallès: taxa baixa però desigualtat interna alta– Sabadell: taxa i desigualtat internes altes

Conclusions

• Els registres administratius són una font d’informaciómolt valuosa. Dedicar-hi temps és una inversió per a les administracions locals.

• La tecnologia està preparada per facilitar una intervencióintegral de les diferents prestacions (RGC, ajuts beques menjador, ajuts d’urgència social, etc). Només falta la voluntat.

• El coneixement redueix els riscos dels canvis i la innovació. Per exemple:– Donar ajuts 100% a tots els infants per sota del llindar de

pobresa seria 16M€ (Pressupost públic 10M€)– O, és viable un menjador universal a les escoles públiques?

Quin retorn social tindria?

Conclusions

• Tot i l’increment en la dotació econòmica del Departament que es tradueix en un increment d’ajuts atorgats al 50 % queda molt camí a recórrer.• Els ajuts al 100 %• Els ajuts a l’educació secundària

• Tota família amb una renda familiar igual o inferior al llindar de pobresa de Catalunya hauria de tenir garantit l’ajut al 100%

• Té sentit la valoració social en les beques que atorga el Departament tal i com estan concebudes actualment?

• Els ajuntaments fan un gran esforç per suplir les mancances del programa.

• Cal cercar programes alternatius per donar resposta a les necessitats dels alumnes de secundària.

Moltes gràcies.

Jornada-debat Pobresa en la infància. Situació i reptes al Vallès Occidental31 maig 2018

Amb el suport de:Elaborat per:

Oriol Mestre VallFina Ramoneda Gonzàlez