Societat | NacióDigital | Actualitzat el 08/10/2020 a les 07:00

10 propostes per descobrir elpatrimoni de l'Alta Ribagorça i la Vald'AranPrehistòria, romànic, falles i el patrimoni vinculat a l'aigua i al termalisme de lesdues comarques pirinenques

[inicicentrareport]Catalunya és un país de patrimoni(https://www.naciodigital.cat/grans/temes/1386/pais/patrimoni) , i enguany, quan viatjar a l'altrapunta de món no forma part de les nostres prioritats, és una bona oportunitat per (re)descobrir-lode la mà de NacióDigital.

El patrimoni cultural pot ser material, des de les restes de civilitzacions més antigues que s'handesenvolupat en aquest país fins a l'època contemporània amb l'impacte de la revolució industrial il'energia. Però també immaterial, vinculat a les festes, tradicions, llegendes i a la manera d'obtenirrecursos naturals i relacionar-se amb el medi. De fet, molt sovint patrimoni cultural i patrimoninatural van estretament vinculats ja que és impossible saber on comença la cultura i on ho fa lanatura. 

En aquesta nova entrega de ?Catalunya, país de patrimoni?(https://www.naciodigital.cat/grans/temes/1386/pais/patrimoni) et proposem fer una rutapirinenca entre l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran. 10 propostes que comencen a la Vall de Boí -segurament el municipi català amb més Patrimoni de la Humanitat- i que acaben al santuari deMontgarri, al límit entre l'Aran i el Pallars Sobirà. La ruta inclou molt romànic, molt patrimoni vinculata l'aigua i al termalisme, antigues fàbriques i mines pirinenques així com el llegat prehistòric del'únic parc nacional de Catalunya.

[indexaran]

L'itinerari està pensat tant per fer-lo de manera íntegra però també es pot fer per sectors: l'AltaRibagorça, Vielha i el Baish Aran o bé Naut Aran. Comencem?

[ficentrareport]

Pagina 1 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

L'església romànica de Sant Climent de Taüll. Josep Maria Montaner

[inicicentrareport]1. Vall de Boí: romànic Patrimoni de la Humanitat

La Vall de Boí (https://vallboi.cat/ca) és un municipi que agrupa 10 nuclis de població de l'AltaRibagorça que tot just sumen un miler d'habitants. En aquest petit territori pirinenc hi ha una de lesconcentracions més excepcionals d'arquitectura romànica. Un fet que la Unesco va reconèixerjust fa 20 anys -aquest novembre se celebrarà- amb la declaració de Patrimoni de la Humanitat perun conjunt format per set esglésies i una ermita ( http://www.centreromanic.com/ca/esglesies): Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu deBarruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l'Assumpció de Cóll. Val lapena començar la visita al Centre del Romànic de la Vall de Boí (http://www.centreromanic.com/) que, a causa de la pandèmia, només manté el punt d'informació mentre que ha tancattemporalment l'espai d'interpretació.

D'estil romànic llombard, les esglésies de la Vall de Boí són temples funcionals i senzills d'una otres naus, erigits amb petits carreus de granit. Les cobertes són embigats de fusta o voltes de canó.I és que aquestes esglésies són el reflex artístic d'una societat austera, lligada a l'entorn natural ifortament jerarquitzada.

L'interior de les esglésies estava decorat amb pintures murals i talles. Les figures hieràtiques(amb les imatges de la verge i els sants i la figura dominant del Pantocràtor) i el joc de colorscaracteritzen unes pintures simbòliques i de gran creativitat, que representen una de les fites mésaltes de l'art romànic a nivell internacional.

Ja a finals del segle XIX i principis del XX, el conjunt romànic va fascinar els intel·lectuals de laRenaixença. Josep Puig i Cadafalch, entre d'altres, i institucions com l'Institut d'Estudis Catalansvan contribuir a la revalorització i conservació de l'art del Pirineu.

Pagina 2 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

Actualment, bona part de les pintures, talles i mobiliari es conserva a diferents museus catalans,especialment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (https://www.museunacional.cat/) . Tot iaixí, moltes de les esglésies compten amb importants fragments de pintura mural i esculturesromàniques originals, a més de reproduccions de les que es conserven als museus. En el cas deSant Climent de Taüll (http://www.centreromanic.com/ca/esglesia/sant-climent-de-ta%C3%BCll) ,un modern vídeo mapping recrea els frescos originals de l'absis i ofereix una experiènciaimmersiva del que va ser el moment de la seva creació. 

[patrimoniaran01]

[ficentrareport]

Les falles de Durro, a l'ermita de Sant Quirc. Foto: Sergi Ricar / Patronat Turisme Vall de Boí

[inicicentrareport]2. L'essència de les Falles

La Vall de Boí (https://vallboi.cat/ca) pot presumir de tenir dos elements declarats Patrimoni dela Humanitat per la Unesco. A banda del romànic, el 2015 la Unesco va reconèixer les falles ialtres festes del foc del solstici d'estiu d'una seixantena de localitats catalanes, occitanes,andorranes i aragoneses del Pirineu.

La Vall de Boí és un dels centres neuràlgics d'aquesta tradició ja que se celebren en cincpobles (https://vallboi.cat/ca/falles) -Boí, Barruera, Erill al Vall, Taüll i Durro- entre els mesos dejuny i juliol. Malgrat que enguany s'han suspès per la pandèmia, el fil de la tradició no s'ha trencatamb la celebració de baixades simbòliques.

Pagina 3 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

Les falles són una torxa feta de fusta resinosa d'uns dos metres de llargària, que es fa amb trossosde teia de pi enganxats a un de pal freixe amb filferros i puntes. També hi ha una varietat defalles, els rantiners, realitzades en una sola peça de pi treballat per tal que cremi amb força.

La festa comença uns dies abans amb l'elaboració de les falles i rantiners, en la que els nois i noiesdel poble treballen per preparar-los i deixar-los eixugar una mica. El dia de les falles tot començaal faro, un indret elevat de la muntanya normalment amb molt bona vista sobre el poble on hi haplantat un pi i altres arbres per aconseguir una foguera. Des d'aquest punt és d'on s'encenen lesfalles abans de començar la baixada. 

Els fallaires, després de sopar i quan és ben fosc, encenen el faro, i amb ell les seves falles, fanel descens cap al poble fins arribar a la plaça, on la gent els rep amb alegria, música i festa, es fauna gran foguera amb les restes de falles i rantiners que han resistit la baixada i es comença unacelebració que pot durar tota la nit.

Fora del temps de falles, una bona manera de descobrir l'essència de la tradició és la RutaRomànic i Falles (http://www.centreromanic.com/ca/ruta-rom%C3%A0nic-i-falles) , que uneix elsdos elements Patrimoni de la Humanitat. L'itinerari, que comença i acaba al poble de Durro, portafins a l'ermita de Sant Quirc i al faro de Durro (http://www.centreromanic.com/ca/esglesia/sant-quirc-de-durro) , punt d'inici de la baixada dels fallaires i on hi ha l'única ermita del conjuntromànic de la Vall de Boí.

[patrimoniaran02]

[ficentrareport]

La balma de Covetes, un dels jaciments prehistòrics d'Aigüestortes. Foto: Oriol Clavera / Grup ArqueologiaAlta Muntanya

Pagina 4 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

[inicicentrareport]3. Aigüestortes: un parc nacional amb Prehistòria

La Vall de Boí és una de les dues portes principals al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany deSant Maurici (http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguestortes) , l'únic espai natural del nostrepaís amb la màxima protecció. Cims de més de 3.000 metres, prop de 300 estanys, barrancs icascades així com les típiques molleres -zones humides d'alta muntanya-, suposen un paisatgeúnic que es pot recórrer fent alpinisme, senderisme i esquí de muntanya, entre altres disciplines.També és un territori ideal per gaudir del cel ja que està certificat com a reserva Starlight.

Molt més desconegut és el patrimoni del Parc Nacional d'Aigüestortes vinculat a la Prehistòria, queha esdevingut una de les seus del Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB(https://www.uab.cat/web/seu-del-parc-nacional-d-8217-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici/les-ocupacions-prehistoriques-al-parc-nacional-1345805116679.html) . Gràcies aanys de prospecció, ara es coneixen prop de 350 jaciments arqueològics de fins a 10.000 anysd'antiguitat. Principalment són petits abrics rocosos i restes arquitectòniques a l'aire lliure, com aratancats i cabanes, sovint formant conjunts extensos. També s'han identificat ceràmiques entarters, eines de sílex a crestes i cims, possibles túmuls funeraris, petroglifs i carboneres.

Més del 50% dels jaciments identificats al Parc Nacional es conformen de restes arquitectòniquesvisibles en superfície. Es tracta d'antigues construccions de pedra seca que generalmentdefineixen recintes de diverses mides i morfologies. Els de dimensions més reduïdesgeneralment són restes de cabanes adreçades a proporcionar abric a les persones. Algunes d'ellespresenten un bon estat de conservació, arribant a mantenir fins i tot la coberta, i van ser utilitzadesfins fa relativament poc per grups de pastors.

Actualment, el Parc Nacional conté un extens patrimoni arquitectònic que permet rastrejar, pelsdarrers 2.000 anys, els canvis i pervivències en l'explotació ramadera i el poblament humà d'aquestterritori d'alta muntanya. Diversos itineraris per la vall de Mainera i la vall de Casesnovespermeten la seva visita.

[patrimoniaran03]

[ficentrareport]

Pagina 5 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

Un mirador al Camí de l'Aigua. Foto: Patricia Martí Hidalgo / Oficina de Turisme de Pont de Suert

[inicicentrareport]4. Camí de l'Aigua: del Pont de Suert a la Vall de Boí

Una bona manera de conèixer el patrimoni de l'Alta Ribagorça, una de les comarques més petitesde Catalunya, és travessar-la caminant. En aquest sentit destaca el Camí de l'Aigua(https://www.turismealtaribagorca.cat/ca/activitat/el-pont-de-suert-municipality-vall-de-boi/cami-de-laigua) , un itinerari que relliga els camins tradicionals i que uneix el Pont de la Suert i la Vall deBoí.

El fil conductor de l'aigua permet descobrir els punts d'interès patrimonial natural i cultural mésimportants del territori. Comença a la font de la Mena i acaba a Caldes de Boi després de cobrir27 quilòmetres i un desnivell de 822 metres. Caminant s'estima una durada de 7 hores i mitja itambé es pot recórrer en BTT.

El Camí de l'Aigua (https://www.turismealtaribagorca.cat/ca/activitat/el-pont-de-suert-municipality-vall-de-boi/cami-de-laigua) recupera antics camins que comunicaven els pobles de la vall:camins rals, ramaders i de ferradura. Durant el trajecte, el paisatge combina els boscos de riberaamb els prats, les rouredes, les pinedes, l'observació de diferents espècies d'aus, l'arquitecturapopular i, evidentment, el romànic.

L'itinerari s'inicia al pantà d'Escales, concretament a la font de la Mena, al terme del Pont deSuert, i finalitza al Balneari de Caldes de Boí, espai termal utilitzat des de l'època romana i queesdevé una de les entrades del Parc Nacional d'Aigüestortes. Alguns dels punts d'interès són lesrestes del Monestir de Lavaix, Centre de Fauna del Pont de Suert, Col·lecció d'Art Sacre de laRibagorça, l'ermita i el pont del Remei, els roures centenaris i els espais humits dels salencars deLlesp i Barruera, el mirador de la Vall de Boí així com dues de les esglésies romàniques Patrimonide la Humanitat.

Pagina 6 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

[patrimoniaran04]

[ficentrareport]

A la mina Victòria d'Arres s'extreia zinc. Foto: Rafael López Monné / Foment Torisme Val d'Aran

[inicicentrareport]5. Patrimoni industrial aranès: era Fabrica dera Lan i mina Victòria

El sector primari, especialment les activitats ramaderes i forestals, han estat clau en l'economiade les valls pirinenques. Però també cal destacar la mineria i, sobretot, la indústria vinculada al'aprofitament dels rius amb fargues, molins i, posteriorment, centrals hidroelèctriques.

La fàbrica de la llana de Vielha (https://www.visitvaldaran.com/ca/item/era-fabrica-dera-lan-2/) és un exemple representatiu de les petites indústries tèxtils desenvolupades, d'ençà de la segonameitat del segle XIX, als dos vessants dels Pirineus centrals. La fàbrica, que es pot visitar com undels equipaments vinculats al Musèu dera Val d'Aran (https://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-dera-val-d-aran) , va ser construïda a finals del segle XIX per Rafael Portolés Lafuste.

Per funcionar, era Fabrica dera Lan (https://www.visitvaldaran.com/ca/item/era-fabrica-dera-lan-2/) aprofitava la força motriu de l'aigua del riu Nere que era conduïda per un canal exterior fins auna roda de fusta que es connectava a un llarg eix. Des de l'exterior, l'eix de fusta subjectava elsengranatges de la maquinària i els transmetia la força de l'aigua.

L'elaboració de la llana va continuar sense canvis fins que una riuada el 1963 es va endur el canalexterior i, a partir d'aleshores, es va electrificar la factoria. Però la producció va anar disminuintd'una manera progressiva, fins al tancament de la fàbrica als anys setanta. L'any 1999, el Conselh

Pagina 7 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

Generau dera Val d'Aran va adquirir i restaurar aquest interessant conjunt patrimonial.

També vinculat al Museu dera Val d'Aran destaca la mina Victòria d'Arres(https://www.visitvaldaran.com/ca/item/mines-victoria-2/) , un exemple de la importància de lamineria a la comarca, especialment de zinc. El 1912 ja estava en plena explotació, extraient unes80 tones de mineral brut diàries i es va posar en funcionament un rentador de minerals a Bossòst. Ala mina hi treballaven de 100 a 150 persones, repartides entre l´interior i l'exterior de les galeries.

La Guerra Civil va suposar l'aturada de l'explotació que no es va reiniciar fins al 1949. Tanmateix,quatre anys després es va tancar definitivament a causa de la baixada de preus del zinc i lamanca de mà d'obra. La visita guiada de la mina Victòria inclou l'entrada a les galeries i suposa unrecorregut d'uns 3 quilòmetres entre prats i boscos de pi negre i avet.

[patrimoniaran05]

[ficentrareport]

L'espectacular cascada dels Uelhs deth Joèu. Foto: Krear / Foment Torisme Val d'Aran

[inicicentrareport]6. Uelhs deth Joèu, la font amagada de l'Aneto

El patrimoni natural vinculat a l'aigua té un altre element imprescindible a la Val d'Aran: els Ullsdel Diable o de Júpiter, o el que és el mateix en aranès, els Uelhs deth Joèu(https://www.valdaran.com/listing-item/uelhs-deth-joeu/) . És una cascada espectacular i unfenomen excepcional, ja que són les aigües de la glacera de l'Aneto que desapareixen al Foratd'Aigualluts, a la vall de Benasc, i reapareixen a prop de l'Artiga de Lin, a la Val d'Aran, desprésde recórrer més de 4 quilòmetres subterranis. S'hi accedeix des de es Bòrdes, per una pista

Pagina 8 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

asfaltada d'accés restringit (a l'estiu només es pot pujar amb un trenet turístic mentre que al'hivern es tanca pel risc d'allaus).

Des d'un balcó protegit amb barana i pedres altes, es pot contemplar aquesta cascada demúltiples dolls, amb unes aigües glacials que tenen més o menys volum en funció de l'època del'any, sent especialment espectacular durant el desglaç, entre abril i maig. 

L'enorme cabal d'aigua que regala el Joèu a la Garona ha fet afirmar als habitants de la vall deBenasc que el riu occità neix a la zona de l'Aneto -tot i que és la hipòtesi amb menys fonament-.Ara bé, com es va demostrar l'origen de les aigües que sorgien a l'Artiga de Lin? El 1931 elcientífic i pireneïsta Norbert Casteret va abocar 60 kgs de fluoresceïna (un colorant innocu) alForau d'Aigualluts i va demostar la infiltració fins a la cascada aranesa.

El paratge de l'Artiga de Lin és considerat per molts el racó natural més bonic de la Val d'Aran. Lavall, formada per frondosos boscos i plena d'aigua, està encapçala pel Plan dera Artiga i envoltadaper escarpades muntanyes com la Forcanada o Malh des Pois, el Malh dera Artiga i la TucaBlanca de Pomèro.

[patrimoniaran06]

[ficentrareport]

L'església de Santa Maria d'Arties, un dels millors exemples del romànic aranès. Foto: Javier Sánchez /Foment Torisme Val d'Aran

[inicicentrareport]7. Santa Maria d'Arties, estendard del romànic aranès

Pagina 9 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

La Val d'Aran, com bona part del Pirineu, acull una notable concentració de patrimoni romànic.Entre la trentena de nuclis de població destaquen una quinzena d'esglésies que formen part de laRuta del Romànic de l'Aran (https://www.visitvaldaran.com/ca/ruta-para-descubrir-el-romanico-de-la-val-daran/) . La majoria es van construir entre els segles XII i XIII i suposen un estilevolucionat i fins i tot tardà, malgrat que en alguns casos mantenen part del romànic llombard, ambportes tallades amb una rica iconografia. Tot aquest patrimoni, manté en comú una ricaornamentació escultòrica, i uns campanars amb teulades punxegudes que s'identifiquen claramentamb els pobles aranesos.

Si s'ha de triar, hi ha cinc esglésies imprescindibles ( https://www.visitvaldaran.com/ca/ruta-para-descubrir-el-romanico-de-la-val-daran/) : Sant Miquèu de Vielha, Sant Andrèu de Salardú,Era Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst, Santa Eulàlia d'Unha i, especialment, Santa Mariad'Arties (https://www.visitvaldaran.com/ca/item/santa-maria-darties-2/) , el gran estendard del'arquitectura romànica aranesa.

L'edifici és de planta basilical de tres naus, encapçalades originàriament per tres absis dels qualsavui només es conserven els laterals. Conserva dues portalades d'accés: una al mur de migdia iuna altra mirant al nord. La portalada que s'obre a la façana nord, exempta del timpà, presenta sisarcs de mig punt adovellats en degradació, amb motius decoratius com l'escacat i els botonssemiesfèrics. La porta que mira al sud, que comunica amb el cementiri, és configurada a partirde tres arcs de mig punt en degradació.

A l'extrem de ponent hi ha un campanar de cinc pisos amb coberta piramidal; estilísticament, laseva adscripció alterna els àmbits romànic i gòtic, cosa que fa pensar en els segle XIII i XIV com apossible època d'execució.

El senyal de l'època gòtica a Santa Maria d'Arties va quedar magistralment exposat a les pinturesmurals del sostre del presbiteri i en l'execució d'un retaule recentment restaurat. El retaule,originari del segle XV, representa diferents escenes bíbliques de la Verge Maria i és una obramestra de la pintura gòtica.

[patrimoniaran07]

[ficentrareport]

Pagina 10 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

Unha amb el massís de la Maladeta al fons Foto: Krear / Foment Torisme Val d'Aran

[inicicentrareport]8. Unha i Bagergue: pobles de conte

La Val d'Aran està format per 33 nuclis de població que sumen uns 10.000 habitants. L'arquitecturad'alta muntanya i el patrimoni romànic són atractius que justifiquen visitar-los pràcticament tots però,segurament, destaquen dos pobles de conte: Unha i Bagergue.

Unha (https://www.visitvaldaran.com/ca/descobreix-la-val-daran/pobles/unha/) , a tocar deSalardú, forma part del municipi de Naut Aran. Situat en un turó i al peu de l'escarpat Pui d'Unha,gaudeix d'una esplèndida vista de la vall així com de la glacera i els pics de la Maladeta. És un delspobles que més ha resistit el pas de temps i on destaca l'església de Santa Eulàlia, una de lescinc de major interès de tot l'Aran. Manté en el seu interior, a la semiesfera de l'absis central,pintures romàniques que mostren el que devia haver estat el Pantocràtor, del qual es conserva lacara. També es poden veure pintures del segle XVI, en les que es desenvolupen episodis bíblics,així com dues interessants piques baptismals.

La bellíssima torre octogonal del campanar, afegida al segle XVIII, s'alça sobre l'harmònic conjuntde cases araneses entre les que destaquen Ço de Brastet (1580) o Casa Forta d'Unha. Es tractad'un dels edificis més singulars de la vall amb els seus vells baluards defensius, unes golfes i unpetit celler i on s'hi ubica l'interessant Museu de la Neu.

Sense marxar del municipi de Naut Aran, també val molt la pena visitar Bagergue(https://www.visitvaldaran.com/ca/descobreix-la-val-daran/pobles/bagergue/) . Situat a 1.490metres d'altitud, és el poble habitat més alt de la vall. El nucli històric està inclòs a l'Inventari dePatrimoni Arquitectònic de Catalunya i forma part de la xarxa que reconeix les poblacions mésboniques de l'Estat. 

Pagina 11 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

Passejant pels carrers empedrats es poden trobar dos punts d'interès destacat: l'esglésiaromànica de Sant Fèlix, que conté una estela funerària preromànica i un crist gòtic, i el Museu EthCorrau (http://www.catalunya.com/museu-eth-corrau-17-16001-144?language=ca) . Estracta d'un museu etnogràfic que aplega prop de 2.500 objectes antics que evoquen la vidadomèstica i laboral en temps pretèrits. Finalment, a un quilòmetre cap al nord seguint el riu, val lapena visitar l'ermita de Santa Margarida de Bagergue.

[patrimoniaran08]

[ficentrareport]

Es Banhs de Tredòs, el balneari més alt d'Europa. Foto: Francesc Tur / Foment Torisme Val d'Aran

[inicicentrareport]9. Es Banhs de Tredòs: el patrimoni de les aigües sulfuroses

La Val d'Aran i l'Alta Ribagorça comparteixen la tradició balneària, un aprofitament de les aigüessulfuroses amb segles d'història i que ha generat elements d'interès patrimonial. N'és un bonexemple Es Banhs de Tredòs (https://www.banhsdetredos.com/index.php/es/) , un balneari almunicipi de Naut Aran inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

S'arriba al balneari seguint una carretera de 8 quilòmetres que ressegueix la ribera d'Aiguamòg.L'edifici, que aprofita aigües sulfuroses i sòdiques a 33 °C, és de planta rectangular i d'un sol pis -les cambres de bany es troben en els baixos i les habitacions al damunt-. A l'interior de l'edificibrollen dues fonts, una a temperatura superior a l'altra, mentre que el comú de Tredòs es reserval'ús d'una piscina exterior, d'acord amb un antic costum. Cal destacar que al pavelló d'hidroteràpiaes conserven les banyeres originals.

Pagina 12 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

Els vestigis romans localitzats a la zona, com ara un bust de la deessa Isis, demostren l'úsd'aquests banys des de les èpoques més antigues. El qüestionari Francisco de Zamora del 1788,per la seva banda, consigna l'existència de tres fonts medicinals a la ribera d'Aiguamòg. Sotaprescripció mèdica, hi acudia molta gent, encara que a la zona només hi havia un cobert. Semblaque el primer edifici residencial, d'una sola planta, es va construir un segle més tard (1885) i esva ampliar posteriorment amb un pis superior (1904) i una capella (1908). Es Banhs van restarfora de servei des de l'any 1944 fins a mitjans dels 90, en què es van tornar a obrir al públic iactualment funcionen com a hotel.

El balneari, el més alt d'Europa, està a tocar del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de SantMaurici (http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguestortes) -part de la zona perifèrica inclou la Vald'Aran- i és un bon punt d'inici d'excursions d'alta muntanya o passejades com la que permetaccedir a la cascada d'Aiguamòg.

[ficentrareport]

El santuari de Montgarri, al límit de l'Aran i el Pallars. Foto: Krear / Foment Torisme Val d'Aran

[inicicentrareport]10. Montgarri, un santuari entre l'Aran i el Pallars

Montgarri és un dels paratges més bells de la Vall d'Aran. Es tracta d'un antic municipideshabitat que actualment forma part de Naut Aran i que limita amb el Pallars Sobirà. De fet, s'hipot accedir per pista forestal tant des de Salardú com des d'Esterri d'Àneu.

El santuari de Montgarri està situat a tocar del riu Noguera Pallaresa, en el vessant sud de lesmuntanyes de Es Bandolèrs. Malgrat que l'edifici actual és del segle XVI, la seva fundació esremunta als anys 1117-1119 quan, segons explica la tradició, hi van trobar la marededéu. Constade diversos cossos que formen una planta quadrada, i destaca el seu alt campanar de torre

Pagina 13 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran

octogonal. Des de fa 25 anys, l'antiga rectoria s'ha convertit en refugi que esdevé un nuclid'esports d'aventura tot l'any: BTT, senderisme, esquí de fons i de muntanya, snowrunning i, fins itot, trineus amb gossos.

De fet, Montgarri està a només set quilòmetres del pla de Beret, un dels grans espais d'esquí delpaís. Esdevé una gran esplanada a 1.850 metres d'altitud, escenari d'esports de neu a l'hivern ide bones pastures ramaderes a l'estiu, així com antic escenari d'aquelarres de bruixes i bruixots.La seva singularitat es complementa amb un element excepcional: és frontera natural entre elvessant atlàntic i el mediterrani.

Concretament, les aigües del nord del pla de Beret drenen cap a l'Aran mentre que des del sudvan a parar al Pallars Sobirà. Jacint Verdaguer, a Canigó, ja en parlava: "De Beret la inmensa planaté la forma de bressol, / té muntanyes per barana on com mare aguaita el sol. / (...) / El Noguerai el Garona els fills que la neu li dona / que ja al néixer s'empaitaren com dos nins joguinejant: /Noguera per Alós, tot joguinós, / Garona per Aran, tot rondinant."

Ara bé, realment la Garona i la Noguera Pallaresa neixen a pocs metres de distància i són ?dosbessons avinguts com gat i gos? com explica una altra cançó popular? Aquesta és una de les treshipòtesis sobre el naixement de la Garona que s'han proposat al llarg de la història. Tanmateix, laque cada vegada té més acceptació social i científica és el circ de Ratero-Saboredo, a uns 2.600metres d'altitud, on neix un tributari del riu Ruda i que es considera el punt de la conca mésdistant de la desembocadura del riu, a la ciutat occitana de Bordeus després d'uns 650quilòmetres.

[ficentrareport][sensepubli] [nointext] [superfoto] [noautor] [senseminutaminut]

[credit-turisme-Generalitat]@media (min-width: 1200px){.amp_titol { top: 70vh; }}

Pagina 14 de 14

https://www.naciodigital.cat/noticia/209490/10-propostes-descobrir-patrimoni-alta-ribagorca-val-aran