No19BULLETÍ INFORMATIU DE L`ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC tardor/2013

Associació de Veïns del Casc Antic Edita: C/Rec, 27 - 08003 BARCELONA Tel. 93 319 75 65

www.sosicascantic.cat - sosicascantic@yahoo.es

Queda, per tant, aquesta imatge de Ciutat Vella percebuda pels polítics i empresaris com a parc temàtic, i fins i tot com a motor econòmic en el pitjor sentit: es tracta de la fàbrica o taller que pateix els efectes d'aquesta indústria turística, mentre els seus beneficis alimenten només les butxaques de les elits i no arriben als barris.

Però per què li diem Pla d'Abusos? Doncs perquè el pla està dedicat principalment a explotar econòmicament Ciutat Vella, quan la finalitat d'un pla d'usos és precisament equilibrar vida local i activitat econòmica.

La població de Ciutat Vella continuarà patint les pujades de preus, la pressió immobiliària, el buidatge de la població als barris, la mercantilització de l'espai públic, els pisos turístics legals i il·legals. Senzillament es tracta de barra lliure per a tot tipus de negocis, que no reverteixen en absolut en el veïnat que hi viu. A Ciutat Vella els veïns intentem viure però hi ha qui viu dels veïns.

I ara tenim l'obertura del Born, un altre projecte de ciutat que respon a un model elitista —amb coartada històrica— i que no preveu l'impacte del projecte urbanístic al barri. Un projecte en el qual els veïns perdem 480 places d'aparcament i es troben davant una gran esplanada que ens temem plena de terrasses i més soroll.

Així i tot, des del moviment veïnal i associatiu seguirem lluitant pel dret a la ciutat, a la participació a les decisions que ens afecten i contra l'especulació i la mercantilització dels barris.

Sobre l'aprovació definitiva del Pla d'abUsos de Ciutat Vella

El passat 24 de juliol, el Plenari Municipal de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar —amb els vots a favor del bipartit CiU-PP i els vots en contra de tota la oposició— el Pla especial d'establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats del Districte de Ciutat Vella, conegut popularment com a Pla d'Abusos de Ciutat Vella.

La Regidora de Ciutat Vella Mercè Homs va presentar el Pla a la ciutadania i, a partir d'aquí, diferents col·lectius del Districte n'informàrem al veïnat i organitzàrem dues manifestacions, recollides de signatures física i on-line i presentàrem al·legacions.

El dia 18 de juliol, el Pla va ser presentat i rebutjat al Ple de Ciutat Vella amb els vots a favor del bipartit CiU-PP (en minoria en aquest districte) i en contra de tota l'oposició. També s'hi oposava la gentada que es concentrava al carrer, davant la seu del Districte, després d'una manifestació que havia recorregut el barri del Raval.

Al Ple de l'Ajuntament del dia 24 de juliol, CiU i el PP van aprovar el Pla d'Abusos de Ciutat Vella en contra del veïnat, de l'oposició i de la representació política del propi territori afectat, mentre veïnes i veïns es concentraven a la Plaça Sant Jaume en contra del Pla i de la manera d'aprovar-lo: només amb la participació dels socis de CiU (el PP i l'empresariat), a continuació amb el rebuig del veïnat i fins i tot del Ple de Districte de Ciutat Vella celebrat una setmana abans.

Editorial

Dif

usió

bim

ensu

al i

gra

tuït

aD

L:

B-1

1711

188

htt

p:/

/w

ww

.juananto

nio

lopez.

com

.ar

2

Encara calent de l'impremta del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, el passat 16 de setembre va sortir publicat l'anunci segons el qual s'aprovava definitivament la Modificació del Pla Especial d'Establiments de Concurrència pública, Hoteleria i altres Activitats a Ciutat Vella, conegut com a «Pla d'usos».

L'aprovació d'aquest pla no ha estat exempta de polèmica, sobretot per part del moviment veïnal i dels residents del Districte que són els que directament pateixen les nefastes conseqüències de la massificació turística i dels fluxos de consum, cada cop més creixents i concentrats cap al centre històric, dels negocis que es generen al seu voltant, de la progressiva ocupació i privatització per part d'aquells dels espais públics, i de la transformació del paisatge urbà i de les condicions de vida dels barris. Ho pateixen i, en canvi, no són beneficiaris de les plusvàlues que el negoci turístic i de consum massiu genera al centre històric de Barcelona.

Els diferents plans d'usos de Ciutat Vella no han sabut o no han pogut ordenar adequadamentles causes d'aquelles conseqüències. Simplement perquè no hi ha hagut ni voluntat ni valor per posar-hi límits.

El pla d'usos de 2010 ha estat l'únic pla que, dintre de les seves puntuals incongruències (com la supressió de la prohibició de l'agrupació parcel·lària en les noves intervencions urbanístiqueso de la impossibilitat de transformar a usos hotelers els anteriors usos residencials d'habitatgedel pla d'usos de 2005), ha intentat —amb una política restrictiva de rescat de llicències, la limitació de la densitat d'usos i la zonificació del Districte en zones

El nou Pla d'(ab)usos de Ciutat Vella

saturades per a la implantació de nous establiments de concurrència pública— posar uns límits raonables al creixement desmesurat de locals d'oci, restaurants, bars i terrasses, pisos i hotels turístics.

Però la vida d'aquest pla de 2010 ha estat breu. El context de crisi econòmica (o "d'estafa"econòmica i financera) ha estat l'excusa per a la implantació d'una mena d'estat d'excepció amb la supressió i modificació de tota normativa que fos un obstacle per a la inversió econòmica privada (i pel control de l'economia pública en mans privades). El pla d'usos ara aprovat és un exemple d'aquest procés de revisionisme reaccionari, en aquest cas a les limitacions del pla del 2010, encara que conservi certs aspectes residuals de la mecànica restrictiva de llicències en zones saturades per activitats de pública concurrència.

El nou pla pretén a la pràctica potenciar un "desenvolupament econòmic" a partir dela defensa d'un model de terciarització fashion de la ciutat i d'un model de creixement neofordista il·limitat de la indústria de consum de masses. Davant aquests models que transformenla vidai el paisatge urbans de manera radical i accelerada, el moviment veïnal ha vist com les anteriors i tímides limitacions s'han restringit ara al màxim afavorint la continuació dels indicats models de creixement.

Per això, els veïns han entès aquest nou pla com un pla "d'abusos", perquè afavoreix l'abús sobre la població resident, sobre el patrimoni històric i arquitectònic, sobre l'espai del públic. La població resident esdevé una molèstia pintoresca per a l'exercici il·limitat de les activitats terciàries. El patrimoni arquitectònic i l'espai públic esdevenen espais idonis de privatització pel negoci de serveis, com pantalles i escenaris de

Daniel Jiménez Schlegl

p u b l i c i t a c i ó d e Ba rce lona com l a "botiga més gran del món" icom espai d'oci (nocturn, sobretot).

El nou pla d'(ab)usos, a diferència del pla anterior, presenta en la seva memòria tres aspectes interrelacionats que considero essencials en el canvi respecte els objectius del pla de 2010 i que, per aquesta raó fonamentalment, considero que no es tracta d'una modificació de pla, sinó d'una revisió del mateix:

El primer aspecte que es destaca en la Memòria és que el nou pla prioritza els objectius de l'impuls de l'activitat econòmica justificant-ho, precisament, amb el context de "crisi econòmica".Ja no és la limitació a la sobresaturació d'usos i establiments que proposava el pla de 2010.Amb aquest argument introdueix nous criteris substantius que justifiquen un nou marc regulador que facilitarà l'augment d'activitats en determinades zones i Àrees de Tractament Específic (ATE) i, sobretot, l'augment de la densitat d'usos (es a dir, del nombre de consumidors i usuaris) a través del'incentiu en la mobilitat interior de llicènciesentre zones i amortització d'aquestes, mitjançant el criteri de "renovació i millora" dels establiments amb augments de superfície per a les activitats de fins el 50% en zones intermèdies i receptores (o del 20% en zones saturades). La possibilitat que els hotels puguin incorporar activitats complementàries (restauració i musicals) sense necessitat de rescat de llicències, la seva ampliació en edificis contigus o l'ocupació per a usos hotelers d'edificis protegits (de fins el nivell B) son altres mesures d'incentiu a fi de captar inversions.

En aquesta línia es contemplen 8 ATEs—de només una que contemplava el pla de 2010– que són una mena de pla especial dintre del pla d'usos i que suposen una "lletra petita" d'excepcions a les limitacions pròpies de les zones saturades o intermèdies on estan inserides.

S'elimina, així mateix, la condició de densitat d'establiments, podent-se concentrar aquests en petits espais (excepte per a determinades activitats);per a determinades activitats també s'elimina el requisit de la baixa prèvia de la llicència i s'incrementa l'àmbit de la zona 11 de recepció d'establiments i activitats sense requisit de rescat de llicència, abraçant pràcticament tota Ciutat Vella en una mena de gürtel d'activitats de concurrència pública que seran especialment intenses en el Paral·lel i el Front Marítim.

3

El segon aspecte és que el nou pla no contempla en la Memòria —ni tant sols l'actualitza— l'estudi de base sociològica del districte elaborat pel pla de 2010 i, per tant, no fonamenta la seva pretesa "modificació" en estudis sobre l'impacte d'activitats de concurrència pública en la població resident, en els espais públics, etc. La fonamentació, insistim, es basa en la circumstància de la crisi econòmica.

El tercer aspecte és el relatiu a que als efectes d'agilitzar la tramitació dels permisos per a les activitats de concurrència pública i hoteleria, el nou pla fa seus els criteris de flexibilització del control administratiu de la implantació i desenvolupament d'activitats econòmiques imposada per la Directiva 2006/123 de la CE de serveis, queen la pràctica suposa menys verificacions i controls públics de les activitats (amb especial incidència en els pisos turístics que s'implantin clandestinament).

Es conjuminen, doncs, tres elements essencials de "liberalització" del marc restrictiu del pla de 2010, però que fins i tot van més enllà i plantegen en la pràctica uns objectius contraris a la finalitat del pla anterior i, per tant, contrari als criteris de protecció de la qual i ta t de v ida de ls res idents i de l desenvolupament urbanístic sostenible, afavorint l'exclusió del factor humà i patrimonial del districte històric i més poblat de Barcelona.

El pla d'(ab)usos ara aprovat omet deliberadament el principal problema de l'ordenació d'usos i activitats econòmiques a Ciutat Vella (i per a qualsevol altre districte de la ciutat), que és el tipus o naturalesa d'ús i la intensitat d'aquest. No hi ha consciència per part del planificador del grau de molèstia dels usos dels establiments de concurrència pública, hotelers i pisos turístics i el que fa és, potser, intentar controlar el creixement de llicències en alguna zona puntualment però, en tot cas, potenciar la intensitat dels usos amb la progressiva ocupació-privatització dels espais públics. Com una invasió silenciosa que esdevé sorollosa i banal.

SOSI 18

4

Entre el 21 i el 30 del passat mes de juny la Festa Major del Casc Antic 2013 va omplir els carrers del nostre barri, un any més, amb les seves nombroses, diverses i divertides activitats. Aquesta celebració és sempre una ocasió per a trobar-nos en un ambient diferent, distès i festiu, i alhora per recordar les lluites i reivindicacions que portem al llarg de l'any.

De fet, la pregonera de luxe que vam tenir, l'Ada Colau, va aplegar el vespre inaugural, just abans del sopar de germanor, una bona gentada al claustre del Convent de Sant Agustí, i el seu pregó, sense oblidar en cap moment els desitjos de bones festes, va estar ple de referències als nombrosíssims fronts oberts avui dia en la lluita social: per suposat, el de la PAH que tan bé coneix, però també va fer una crítica ferotge —i molt justa— del Pla d'abUsos de Ciutat Vella (calia veure com li anava canviant el color de cara a la Regidora del Districte, Sra. Mercè Homs), en la qual va atacar frontalment les retallades en sanitat, educació i cultura... i, en general, va criticar la nefasta gestió de la crisi centrada en atacar sistemàticament les classes populars sota coartades pressupostaries però en una clara elecció política.

I a un ritme tan animat com el que va tancar aquell primer vespre (els del Timbuktu Music Project i la Masara Traoré il·luminada pel Llum per Africa/

Llum pel barri de eLand —preciosa actuació—) va transcórrer la setmana, succeint-se les diferents activitats.

Per exemple, el dia següent els protagonistes eren els més petits, amb la Festa de les Nenes i els Nens amb tallers, titelles, contes i més activitats al Forat, que al vespre donarien el relleu a RAI amb un animadíssim Festival de Bandes de Carrer.

Cal mencionar que aquest any RAI complia 20 anys (felicitats un cop més, companyes!) i, per tant, havia organitzat fins tres vespres de música i animació al Forat: a més d'aquest primer ja comentat, n'hi va haver una altre en forma de mostra dels seus tallers i, com ja és tradició, la gran nit de concerts cap al final de la Festa Major, sempre al Forat. També cal comentar que, durant aquest vespre, es van afegir a la programació les Cooperatives de Consum del Barri (Les Horteres de la Ribera i Tot a Cuca Viu) amb la seva eco-barraca, en una iniciativa que esperem que tingui continuïtat en el futur.

Tampoc oblidem —com podríem!– la sempre reeixida Festa de la Gent Gran, que, amb la inestimable col·laboració de Mar Endins, va omplir un any més la Plaça de Sant Agustí Vell amb les cançons, les actuacions i la vitalitat de la gent gran del nostre barri. I a continuació, i al mateix escenari, les Havaneres van donar a la festa aquell aire tan clàssic i emotiu.

Al dia següent vam poder gaudir al Forat de les pel·lícules que ens van presentar el NouCinematògraf Napoleón i The Macuto

Festa Major Casc Antic 2013

Ada Colau la pregonera de Festa Major

Riborquestra a la Festa Major en el Convent de Sant Agustí

5

fet que aquesta edició de la Festa Major va ser organitzada conjuntament per l'AV Casc Antic i pel Centre Sant Pere Apòstol, ja que durant molts anys ho fèiem per separat. L'experiència ha estat interessant, amb avantatges clars i algunes qüestions més fosques que mirarem de millorar.Menció apart per al nou cas de censura per part del Districte de Ciutat Vella, qui va apadrinar un concurs de cartells acordat per les dues entitats organitzadores i hi va posar les regles... per després saltar-se-les: el cartell de la Carol Pujadas va resultar guanyador per unanimitat d'un jurat acordat per les entitats; després, tant la Carol com aquesta AV vam saber de manera indirecta (mai per comunicació del Districte) que les mencions “SALVEM EL PORT VELL” i “NO AL NOU PLA D'USOS” que figuraven al fons del cartell suposaven un problema, i que el districte havia donat a l'impremta l'ordre d'”esborrar discretament” aquestes mencions.Davant l'imPAHrable Ada Colau, l'impresentable Districte de Ciutat Vella.

Collective a la segona edició del Cinema Popular al Forat: curts clàssics projectats en 16mm en el primer cas i curts moderns filmats en super-8, en el segon.

Com sempre, la Festa Major del Casc Antic es va tancar amb un diumenge ple d'alegria i de celebració: la paella popular va tornar a aconseguir

—encara que sigui només un cop l'any— canviar el panorama habitual del Passeig del Born: ja no era necessari tenir molts calés per menjar o beure alguna cosa allà; de turistes n'hi havia, per suposat, però també moltes veïnes i veïns, que en alguns casos van arribar com a mínim a seure i dinar plegats, que és més del que normalment

aconsegueix la lògica estrictament comercial del castigat passeig.

No podem acabar aquesta crònica sense comentar el

SOSI 18

Festa Major de la gent gran

6

ORIGEN DEL PROBLEMA

La creació d'El Born Centre Cultural a l'antic mercat del Born ha anat acompanyada d'una reforma urbanística de remodelació dels carrers del voltant (l'espai comprès entre el carrer Comerç, el passeig Picasso, el carrer Princesa i l'avinguda del Marquès de l'Argentera), que ha consistit en convertir una extensió de gairebé 10.000 m2 en carrers de vianants. Aquesta remodelació de la via pública d'un impacte tan contundent, combinada amb l'entrada en vigor del nou Pla d'Usos, que liberalitza l'explotació turística a tota la ciutat i també a Ciutat Vella —digui el que es digui des de la Regidoria— està provocant que molts veïns i comerços de proximitat es replantegin marxar de la Ribera i de tots els barris del Casc Antic per l'impacte que ja ha començat a tenir i que tindrà en el teixit social i comercial dels barris.

En una reunió de la Comissió d'Afectats pel Projecte Urbanístic del Born amb la regidora del Districte de Ciutat Vella, la Sra. Mercè Homs, se'ns ha dit que és una reforma urbanística “de qualitat” i que serà un pol d'atracció de “turisme cultural”. La realitat, però, és que ja fa un quant temps, des que es va començar a tirar endavant la urbanització de carrers al voltant d'El Born Centre Cultural, que els veïns i els comerços de proximitat ja estan sentint la pressió de la indústria turística (augment de terrasses de bars i de pisos turístics, aparició de residències per a joves estudiants, etc., en un barri que n'estava saturat, cosa que comportarà encara més sorolls a les nits i més situacions d'incivisme) i aquesta mateixa remodelació urbanística ha provocat la desaparició de 370 places d'aparcament d'àrea verda i 50 de càrrega-descàrrega-blava que ha convertit l'aparcar el vehicle en una missió gairebé impossible.

Els veïns, doncs, tenim dos ordres de problemes:

– Un que es deriva de les conseqüències negatives sobre la vida dels residents (tant veïns com botiguers) de les activitats dels locals de concurrència pública (bars, restaurants, hotels, locals d'oci...) i dels pisos

turístics, en definitiva, de la concentració turística fomentada pel nou Pla d'Usos.

– I l'altre derivat concretament de l'ordenació urbanística del

Born, amb afectacions concretes en aspectes de via pública, com l'aparcament d'àrea verda, les zona de càrrega i descàrrega, els horaris, l'espai públic... Aquests darrers problemes s'han de resoldre urgentment, tot i que, malgrat que són conseqüència de la reforma urbanística, també estan vinculats al model de ciutat que proposa el nou Pla d'Usos.

PUNTS QUE REIVINDIQUEM

1. Que es retiri el nou Pla d'Usos. No volem patir les conseqüències de la sobreexplotació turística: augment insostenible de la població flotant i pèrdua del caràcter del barri, transformació del teixit comercial, desaparició del comerç de proximitat, invasió de franquícies, botigues de souvenirs i serveis per als turistes, encariment de la vida, expulsió dels veïns.

Concretament no volem:

– Ni més hotels: amb el nou Pla d'Usos es dóna via lliure a l'ampliació de la superfície dels hotels ja existents dins de Ciutat Vella i a l'obertura de nous hotels en el perímetre del

PROTESTA VEINAL PEL PROJECTE DE REMODELACIÓ URBANÍSTICA DELS CARRERS DEL

VOLTANT DE L'ANTIC MERCAT DEL BORN, ARA, “EL BORN CENTRE CULTURAL”

7

barri, i a la instal·lació d'hotels en edificis catalogats que formen part del patrimoni històric i cultural.

Cal assenyalar que aquesta zona perimetral justament passa a molts pocs metres de la intervenció urbanística que s'ha fet en els carrers del voltant del Born Centre Cultural (Lluís Companys, Picasso, Pla de Palau...).

– Ni més apartaments turístics: la concentració de pisos en un sol edifici sense cap mesura de control és una porta oberta a convertir cada bloc on fins ara hi ha un o dos apartaments turístics en un bloc sencer d'apartaments turístics, afavorint el mobbing dels propietaris als llogaters per aconseguir molts més guanys amb l'arrendament a turistes que amb el lloguer a residents.

– Ni més locals de restauració i d'oci: es concedeixen noves llicències sense haver-ne de recuperar cap d'antiga.

– Ni més terrasses: simplement es diu que s'estudiarà cada cas individualment i que carrers com Fusina, Ribera i Comercial, pel fet d'estar ja massa saturats, tenen una normativa molt restrictiva pel que fa a l'obertura de noves terrasses. Els fets reals, però, són que tots els bars i restaurants que ja hi havia a Fusina ja estan amb les terrasses a punt d'obrir, i que al passatge Mercantil els dos restaurants que hi ha han ampliat les terrasses fins a ocupar la meitat del carrer.

2. Que es resolgui tot el que hem estat aguantant durant anys al Casc Antic per manca d'un manteniment seriós i efectiu i que l'Ajuntament no soluciona:

– embornals que no engoleixen i fan mala olor

– paviments dels carrers en mal estat

– cables de diversos serveis a les façanes mal penjats

– brutícia de gossos

– bosses de deixalles amuntegades pel carrer tot el dia, etc.

3. Que es posi remei a les situacions de conflicte social (provocades per aquesta mala gestió municipal) que no s'han resoldre per als residents que viuen en una situació de pobresa extrema i en risc d'exclusió social, ni per a la gent d'un sector de la població del Casc Antic que ja està exclosa.

4. Que hi hagi una vigilància contínua i exhaustiva dels fets delictius. La Guàrdia Urbana mostra una passivitat absoluta davant de:

– Les irregularitats dels locals: incompliment d'horaris de tancament, falta de llicència, invasió il·legal de l'espai públic (per exemple, alguns dels restaurants situats a les porxades d'en Xifré o del passeig Picasso es van apropiant impunement de l'espai que queda sota els porxos i arriben a barrar el pas amb una tanca).

– Les actituds conflictives dels turistes al carrer o dins d'apartaments turístics: crits i sorolls, botellones, vomitades, pixarades, actes vandàlics, etc.

– L'excés d'actuacions en un mateix punt d'alguns músics de carrer per falta d'una normativa efectiva que reguli les seves actuacions. Sense una regulació eficaç de la seva activitat, és un perjudici per al descans dels veïns, que sempre estan exposats a la repetició de les seves actuacions.

– Les queixes per sorolls dels veïns: o no les atén i no hi acudeix, o quan compareix no hi fa res. En canvi, quan és requerida pels propietaris dels locals de restauració i d'oci, la Guàrdia Urbana s'hi presenta immediatament i ac ta sense contemplacions.

5. Que des de la Regidoria s'ordeni a la Guàrdia Urbana que faci inspeccions rutinàries sense avís previ dels establiments d'oci nocturn que no compleixin l'horari i que causen molèsties als veïns per sorolls, i que, en cas d'incompliment de la normativa, siguin sancionats.

Igualment, que un cop hagin tancat les terrasses a l'hora establerta, la Guàrdia Urbana obligui a la gent que continua la festa al carrer —amb tot el que això comporta (sorolls, baralles, pixarades, vòmits, crits, vandalisme, etc.)— a acabar la gresca i a respectar el descans dels residents. Actualment hi ha una passivitat absoluta de la Guàrdia Urbana pel que fa al control de l'ordre públic.

6. Que no s'allargui mitja hora més, com estableix la nova normativa, l'horari de tancament d'establiments d'oci nocturn i de restauració amb

SOSI 18

terrassa els dies laborables, que ara passa a ser fins a les 24 h (fins ara era fins a les 23.30 h). Les vigílies i els festius es mantindrà fins a la 01.00 h.

Cal insistir, però, en el fet que aquests horaris no serveixen de res si no es fa complir la normativa, i la realitat és que, per norma general, molts locals i terrasses tanquen molt més tard.

7. Que es posi fre al descontrol de les terrasses pel fa a l'espai que ocupen: cada cop desborden més els espais que tenen assignats (marcats amb línies blanques a terra) i les taules van envaint l'espai públic dels vianants.

Es dóna els cas de locals que, quan es retransmeten partits de futbol, enfoquen la gran pantalla de televisió cap al carrer, amb les portes obertes de bat a bat i amb l'aparell a tot volum perquè la gent segueixi els partits des del carrer.

8. Que ens tornin les 370 places d'àrea verda que s'han eliminat amb aquest projecte de remodelació urbanística al voltant del Born de les 610 de què disposàvem (que ja eren una reducció de les 840 places d'aparcament que hi havia a l'inici d'implantar-se l'àrea verda). Aquesta reducció desmesurada de places —de les 610 només en queden 240— ha convertit l'aparcament dels residents, tant veïns com botiguers, gairebé en un impossible.

Possibilitats d'ampliació de l'àrea verda:

– Carrers Méndez Núñez, Trafalgar, plaça Palau, avinguda Marquès de l'Argentera, Francesc Cambó entre Giralt el Pellisser i Fonollar.

– Marcar en bateria les places a tot arreu on es pugui (en línia es perd molt espai); un carrer que ho admetria perfectament seria l'avinguda Marquès de l'Argentera.

– Ampliar la zona 1 de l'àrea verda cap a l'altra banda del pg. Lluís Companys, als carrers Roger de Flor, Nàpols, Vilanova, Almogàvers, Buenaventura Muñoz.

– Superposar la zona 1 amb altres zones que no estan saturades, com per exemple la Vila Olímpica. Ja comença a quedar lluny, però allà sempre hi ha places d'àrea verda lliures.

9. Que tornin, sobretot per als botiguers de proximitat, les 50 places de càrrega-descàrrega i d'àrea blava que també s'han eliminat. Aquesta reducció de places els complica molt l'activitat

comercial perquè dificulta el proveïment de mercaderies, les visites dels majoristes i l'aparcament dels clients que vénen de fora. A més, l'increment de la població flotant i la disminució dels residents fixos fa que cada cop hi hagi menys clients als seus establiments.

10. Que tota l'àrea verda del barri sigui exclusivament per a residents durant les 24 hores del dia i que no sigui d'aparcament lliure de les 20 h del vespre fins a les 8 h del matí següent. Això comporta un greu perjudici per als residents, ja que les persones que vénen de festa als barris ocupen moltes places d'àrea verda i els veïns que a la nit tornen de treballar es troben que no tenen lloc per aparcar.

O bé, com a mesura alternativa, endarrerir l'horari d'aparcament lliure fins a les 22 hores. És a dir, que la gent de fora el barri només hi pogués aparcar de 22 h de la nit a 8 h. D'aquesta manera la gent que torna de treballar més tard de les 20 h (cosa freqüent actualment) podria aparcar.

11. Que es faci la vigilància dels cotxes que no són del barri que aparquen a l'àrea verda “exclusiva residents 24 hores” de 20 h a 08 h i durant els caps de setmana i els dies festius.

12. Que les places d'àrea verda que han tornat situades als jutjats siguin “exclusives residents regulades les 24 hores” en lloc de “preferents” (hi pot aparca tothom pagant durant el dia i lliurement de 20 h a 08 h) o “exclusives residents” (aquestes no tenen la regulació de “24 hores” i hi pot aparcar tothom de 20 h a 08 h, però no durant el dia).

13. Que quan es facin rodatges d'anuncis publicitaris o pel·lícules, tot el parc mòbil que porten no entri al barri i s'aparqui just al costat del lloc on es roden les escenes, perquè això crea un gran col·lapse. Els camions i el campament que es munta haurien de quedar fora, al lloc més immediat que sigui espaiós, i traslladar al punt de rodatge només els elements tècnics necessaris per filmar cada escena.

8

9

SOSI 18

Riborquestra és una orquestra infantil i juvenil que persegueix l'accessibilitat a la cultura i l'aprenentatge musical a la vegada que entén que la música és una eina eficient per millorar les habilitats personals i socials dels participants, així com per fomentar la integració i els lligams entre la comunitat.

Riborquestra s'inspira en el sistema d'Orquestas Infantiles y Juveniles Simón Bolívar, fundat per José Antonio Abreu. Un projecte referent que es va iniciar a Veneçuela i que s'està reproduint a més de 30 països.

Riborquestra s'ubica a Barcelona, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, una zona amb una realitat complexa derivada d'un teixit social que aglutina població nouvinguda i una gran taxa d'atur. El projecte té com a objectiu crear un espai de convivència on la música funciona com a element de cohesió entre els veïns i veïnes del barri.

En aquests moments l'orquestra consta de 40 nens i nenes d'entre 7 a 14 anys que aprenen música directament des de la pràctica col·lectiva de l'instrument i l'agrupació musical. La configuració de l'orquestra, amb violins, violes, violoncels, clarinets i flautes, forma part d'un procés que any rere any ha anat incorporant progressivament nens i nenes.

L'Associació cedeix els instruments als infants de manera gratuïta.

Objectius

1- Esdevenir una activitat educativa accessible cultural i perllongada

2. Permetre l'adquisició de coneixement i gaudir d'experiències musicals 3. Fomentar el creixement global de la persona 4. Ser un motor de treball en xarxa al barri creant comunitat amb persones, grups i organitzacions

Objectius específics 2013-2014

-Disposar de fons continuats per - poder mantenir un equip docent estable - mantenir i renovar els instruments, a més de poder incorporar nous membres a l'orquestra - crear materials de divulgació i comunicació del projecte (pàgina web, documental) -Mantenir els diversos espais del barri per poder descentralitzar l'aprenentatge dels diferents instruments, gestionant-los amb les entitats que ens donen aixoplug

Si ets un particular: Ajudant en la difusió del projecte, fent una donació, col.laborant com a voluntari. Contacte:

Si ets una entitat o empresa: Fent de spónsor continuat durant tot el curs o puntualment per l'organització d'un event o concert. Parla amb nosaltres:

Caixa d'Enginyers: 3025 0001 161433484680

info@riborquestra.org

info@riborquestra.org

Esperanza

Riborquestra: Educació, música i cohesió social

10

Foto

La D

irect

a

Activitats infantils al Pou de la Figuera

La Sala del Pou de la Figuera acollirà a partir del 16 de novembre i al llarg dels tres dissabtes consecutius una nova activitat adreçada a infants d'entre 3 i 7 anys.

A partir de diferents formats audiovisuals es desenvoluparan un seguit de propostes que, mitjançant el joc, la creativitat, les dinàmiques corporals i el treball en equip, permetran expressar les emocions de nens i nenes així com fomentar les seves habilitats personals i socials.

Es tracta d'un projecte, concebut per l'equip pedagògic de Drac Màgic i organitzat conjuntament amb l'Associació de veïns del Casc Antic, que té la finalitat de fomentar una pràctica del lleure que enriqueixi l'imaginari dels infants, que els apropi a la diversitat i la intensitat de les experiències estètiques i que, alhora, contribueixi a la interrelació amb altres nens i nenes del seu entorn proper.

Amb aquesta intenció, l'activitat, vertebrada a l'entorn de quatre programes audiovisuals (llargmetratges o conjunt de peces curtes), consistirà en proposar-los cada vegada una forma diferent de contemplar les imatges i les seves bandes sonores. Això es traduirà en un conjunt de pautes que, a manera d'itinerari, hauran de seguir per, sense perdre l'atenció en relació amb els arguments, puguin descobrir enigmes, resoldre endevinalles, trobar personatges amagats, recordar paraules, reproduir sons i colors, imitar gestos, recordar músiques i ritmes...D'aquesta manera, les seves reaccions emocionals es manifestaran amb més facilitat i seran també el motiu de creacions plàstiques o acciones participatives que es desenvoluparan com a cloenda de cada sessió.

L'activitat està dissenyada per a que les famílies deixin els nens i les nenes sols, a càrrec de monitors i monitores especialitzats, que els acompanyaran en totes les activitats i d'una persona que dirigirà les dinàmiques en cada cas. La seva durada serà de dues hores.

Amb aquesta experiència, que tindrà un caràcter pilot, l'Associació de veïns i veïnes del Casc Antic i Drac Màgic, entitat que té la seva seu en aquest barri, inicien un treball de col·laboració que de ben segur tindrà continuïtat en altres iniciatives que enriqueixin la vida cultural i les pràctiques comunitàries de la ciutat.

El programa compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Les dates previstes són: 16, 23, 30 de novembre i 7 de desembre de 2013, horari 10-12 h.

Un pou d'imatges per als infants del barriDrac Magic

11

Vecina, vecino

¿cuántas veces ha pasado por la calle Sant Pere Més Baix para hacer las compras cotidianas o para salir del barrio y se ha detenido a mirar las fincas con detenimiento? ¿Sabía que el número 42 de esta calle albergaba la famosa fábrica textil Vilumara que se erigió en 1860? Allí donde hay un portal en forma de arco que está acompañado por una baldosa que indica la entrada de carruajes. Aparentemente sólo es una construcción de viviendas en las cuales entonces moraban el dueño de la fábrica y los trabajadores, pero detrás se encuentra un enorme galerón. Para acceder se debe cruzar por un pasillo que es una sensación parecida a atravesar por el túnel del tiempo que nos arroja a un patio con palmera incluida. Usted podrá hacer todo eso si consigue librar la garita de la simpática portera (que nació en el barrio e incluso su madre trabajó en esa factoría) que en ocasiones permite mirar los restos de la abandona fábrica y a veces cuenta alguna que otra anécdota.

Y así por nuestro barrio y Ciutat Vella hay otras tantas antiguas fábricas que permanecen anónimas. Con el objetivo de hacerlas visibles el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) encargó a los investigadores Jaume Artigues, Francesc Caballé y Mercè Tatjer la realización de un censo que dio como resultado una publicación denominada El llegat fabril al nucli Antic de Barcelona. La obra, más técnica que literaria, tiene como finalidad identificar y localizar espacios productivos en Ciutat Vella, aunque sólo en los que se conserva algún elemento patrimonial, por lo que hay otros tantos que no se contemplaron. La obra contabilizó 45 edificios históricos con alguna actividad industrial en el barrio, 39 cuentan con información concreta sobre su actividad, 4 tienen actividad industrial documentada, 2 carecen de evidencias pero presentan características de actividades productivas y otros tantos desaparecieron, aunque no se especifica la cantidad.

Aunque en la obra se echa en falta una sección de análisis, en la cartografía presentada se hace evidente que la mayor cantidad de talleres se concentraba en el sector de Sant Pere, sobre todo en la calle de Sant Pere Més Alt en donde se halla el Pasaje Sert, la casa fábrica Tomàs (ahora conocido como el Pasaje de la Industria) y la casa Formentí-Ortells (número 59), por mencionar algunos. Sin embargo, también se identificaron viejas fábricas en otras calles como Cortines, así como en la zona de La Ribera que albergó la fábrica de caramelos Mauri y La Seca.

La conservación del patrimonio fabril del Casc Antic está en riesgo, pero no en el ramo arquitectónico sino por las implicaciones sociales que puede detonar. Desde hace varios años el capital privado y las políticas del Ayuntamiento acechan las antiguas fábricas para “reciclarlas” y transformar las actividades comerciales y desplazar del barrio a la población de toda la vida. Entre la distintas formas de reconversión están aquellos espacios que se transmutaron en viviendas como la de Cortines o la misma casa Vilamura que alberga en enormes lofts a artistas que pueden pagar el precio de la reconversión y que reconocen el valor patrimonial de estas fincas. También existen otros casos de renovación como la que se llevo a cabo en una sección del Pasaje Sert y que es sede de la empresa Friendly Rentals, dedicada al alquiler de apartamentos turísticos. Igualmente, no se pueden olvidar las experiencias de rehabilitación de viejas fábricas como el Teatro La Seca, el cual efectivamente es un equipamiento público explotado por la Fundació Joan Brossa pero dista enfocarse a la atención del barrio de toda la vida. Estos establecimientos son el testimonio de una época en la que el barrio fue eminentemente obrero y con lazos comunitarios intensos. En cambio ahora, paradójicamente, son la punta de lanza de la gentrificación que amenaza al Casc Antic.

Habrá que poner atención en el patrimonio industrial y el actual Plan de Usos de Ciutat Vella que recientemente aprobó el Ayuntamiento de Barcelona, debido a que varias de estas fábricas se pueden convertir en hoteles, un jugoso negocio marcado por la especulación inmobiliaria y que incrementará la presión turística sobre el Casc Antic. En caso de incredulidad sólo le pido que recuerde el edificio de Sant Pere Més Alt 17, la antigua fábrica de joyería Valenti. ¿No le dice nada? Pues seguro lo identificará si le menciono que allí se intentó construir el Hotel del Palau. Por cierto, ¿señor Millet, cómo durmió?

Pd. Puede mirar un telereportaje en el siguiente enlace: http://www.324.cat/noticia/2082282/barcelonaciutat/Un-nou-cens-recull-els-secrets-del-passat-industrial-de-Barcelona-en-130-edificis-de-Ciutat-Vella

Mercè Queralt

SOSI 19Adrián H. Cordero“De pasado industrial a presente turístico”

Mercè Queralt

12

SI VOLS QUE EL BARRI MILLORI, FES-TE`N SOCIQuota anual: 15 euros

Srs.,Els prego que m`inscriguim com a soci a l`Associació de Veïns del Casc Antic. Els autoritzo a presentar els rebuts corresponents a les quotes de soci al compte bancari que especifico més avall.

Barcelona, a de de

Signatura:

Dades personalsNom i cognomsAdreçaCodi Postal i poblacióNascut a Professió

Dades BancàriesBanc o CaixaCodi compte clientAgènciaNúm. de compteTitular del Compte

Dades per a l`entitat bancària

Banc o CaixaAgènciaCodi de compte client

Distingits Srs.,Els pregem que, fins a nou avis, se serveixen deure al compte que consta al peu els rebuts a nom de que els seran presentats per l´Associació de Veïns del Casc Antic.Atentament.

Data i signatura:

Telèfonamb data deDNI

Núm. d´oficina

Impr

essi

ó: c

entr

e de

rep

rogr

afia

rep

lay

Fusina

Va del carrer del Rec fins al passeig de la Indústria (actualment passeig del Born) i fou obert damunt de terrenys de l'antic barri de la Ribera a les darreries del segle XIX. El nom de Fusina equival al de Foneria (lloc de fosa) ja que existia l'ofici de fusiner i la major part dels fusiners vivien justament en aquell indret, pròxim al Portal Nou, perquè el lloc era extremer del barri riberenc.

El nou carrer de la Fusina, doncs, recorda el vell carrer de la Fusina per bé que no conservi ni edificis ni línies del passat

Font: “Els carrers de la Barcelona Vella” 1949. Lluís Almerich

Pont d'en Biromba

Abans de 1900, el carrer Fusina tenia el nom de Pont d'en Biromba.

Pont d'en Biromba es llamado el paso desde la calle del Rech, frente a la del Sabateret, sale a la de la Esplanada (ara Passeig del Born) porque antes de edificarse las casas sobre la acequia condal, existía este paso de comunicación formando un puente.

Font: “Las calles de Barcelona” 1866. Víctor Balaguer

Carrer de la Fusina (abans pont d'en Biromba)

Mercè Queralt