STUART MILL

1 INFLUÈNCIES

a) El seu pare: li va imposar la filosofia, li va fer estudiar en llengua original i no li resolia dubtes fins a cert punt). Ell estudiarà Bentham gràcies el seu pare.

b) L’empirisme de Humec) El positivisme de Comte: el món metafísic no aporten res, s’ha de buscar

el real, útil, precís (deixar la imaginació i sí raonar). Buscarà la sistematització de les ciències.

Mill serà el pare de la sociologia, l’estudi de la societat i la basarà en dos principis bàsics: ordre i progrés.

d) L’utilitarisme de Bentham: la major felicitat per al major nombre. Associar la felicitat amb la correcció moral, però intentarà establir els fonaments d’aquest principi d’utilitat.

e) Els economistes clàssics: Smith, Ricardof) Autors romàntics: de jove va tenir una crisi personal perquè en el seu món

no hi havia sentiments.g) El liberalisme polític de Locke i Tocqueville: l’últim va fer anàlisi de la

democràcia americana i va dir que el despotisme de la majoria condiciona la llibertat individual. Locke defensava la llibertat individual. Això el va portar a preocupar-se pel lloc de l’individu dins la societat.

h) El socialisme de Saint-Simon i Owen: supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, canvi i distribució.

i) Teories feministes de Tayllor Mill: Ella era casada i sortia d’amagat amb Mill, quan el marit va morir es van casar. Mill respectava la capacitat intel·lectual d’ella.

2 OBJECTIUS

El problema del coneixement, com s’aconsegueix la felicitat, lloc de l’individu dins la societat.

2.1 FILOSOFIA TEÒRICA (ciència i coneixement humà)

EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT I DE LA CIÈNCIA

L’empirisme és l’abast i el límit del coneixement humà. Només podem obtenir coneixement:

- Intuïció sensible: sensacions internes- Negant els universals: S’ha de partir d’observacions individuals. Els

universals només són termes que tendim a agrupar perquè tenen característiques comunes (Nega a Hume).

La inducció és el mètode de la ciència. Totes les ciències són empíriques (com per exemple “el principi de no contradicció”. Per a Mill les lleis generals són necessàries no probables com deia Hume.

La inducció està fomentada en 2 generalitzacions:

- Comportament uniforme de la naturalesa (els fets passen igual sempre)

- El principi de causalitat (tot efecte ha de tenir una causa)

Les ciències són de dos tipus:

- Físiques: centrades en la natura (animada o inanimada). Són la física, química, ciències naturals i matemàtiques.

- Morals: centrades en l’ésser humà i la seva conducta (psicologia), la forma d’educar per aconseguir un comportament (etiologia) o comportament en grup (sociologia).

Mill és determinista perque creu que tot succeeix d’una forma necessària degut a les relacions de causalitat que s’han de descobrir per mitjà de la inducció.

EL PROBLEMA DE L’ÉSSER HUMÀ

Eudemonisme utilitarista: L’ésser humà es diferencia dels animals per les seves facultats que possibiliten la seva felicitat. Ha de perfeccionar les seves facultats (idea de progressió) per aconseguir-la.

L’home es pot estudiar des d’una perspectiva empirista (psicologia). L’ésser humà actua motivat per creences que es generen a la ment per les experiències i la psicologia ha de descobrir les lleis que determinen les associacions d’idees que generen aquestes creences i emocions (que són els motius que determinen la conducte).

L’ésser humà té la consciència d’un “jo” que es deu a una successió d’estats mentals que es vehiculen per unes lleis d’associacions d’idees que regeixen les emocions, pensaments i sensacions.

L’etiologia és la part de la psicologia que estudia el caràcter i conducta d’un ésser humà. Mill negarà la llibertat humana perque diu que si es coneixen els motius actuals de l’esperit, el caràcter i la disposició d’un individu es pot predir la seva actuació. Però aquest determinisme no anul·la la consciència de llibertat. Com les motivacions són molt variades, la predicció de la conducta és aproximada.

Llibertat = actuar sense coacció

2.1 FILOSOFIA TEÒRICA (ciència i coneixement humà)

EL PROBLEMA ÈTIC: L’UTILITARISME

L’ètica és fonamental perquè és un coneixement pràctic que pot ajudar a progressar, orientant la conducta cap a la finalitat de la vida de l’ésser humà felicitat. La correcció moral portarà la felicitat.

La felicitat és aconseguir el plaer i evitar el dolor de la quantitat més gran de persones que sigui possible

L’utilitarisme diu que una acció és èticament acceptable quan és util per aconseguir la felicitat de la major quantitat de persones que sigui possible, aconseguint el plaer i evitant el patiment.

La finalitat de la ética és aconseguir plaer, però no els desitjos del cos (Plaers inferiors) sinó els gustos intel·lectuals (Plaers Superiors), que ens diferencien dels animals. Un dels plaers és l’altruisme (la felicitat individual depen del benestar col·lectiu). L’interès de tots respon al propi interès, aquest egoisme neix d’un sentiment que neix dins nostre i que cal educar perquè es converteixi en sentiment moral. Aquest sentiment moral es converteix en sanció interna que no impedeix l’acceptació o disgust que la nostra conducta genera els altres (pressió social)- externa.

Mill pretén establir una associació entre el plaer i el bé que ens hauria de portar a establir un vincle entre virtut i felicitat que provocarà que la nostra conducta es degui a un costum que farà que ens sentim bé quan actuem bé.

Mill mirarà la qualitat dels plaers, Betham la quantitat.

PROBLEMA POLÍTIC: LIBERALISME I DEMOCRÀCIA

El liberalisme és l’àmbit de la llibertat individual.

Per a ell la qüestió política més important és comptabilitzar la llibertat individual dins un sistema democràtic. Rep influències de Locke i Smith sobre la visió protectora de la llibertat. I de Saint Simon i Owen sobre que les llibertats individuals no són possibles si les condicions socials de l’individu no són favorables.

La política ha d’assegurar: seguretat econòmica. El problema d’aquell temps: industrialització, desigualtats i no es podia exercir els drets individuals. La solució: passar per la democràcia evitant el despotisme de la majoria.

A l’assaig sobre la llibertat exposa els seus plantejaments filosòfics: la democràcia ha de ser “el govern de cadascú per a tots els altres” i “la voluntat del poble”, la voluntat de la majoria (això no impedeix que la majoria pugui anar en contra del poble amb “tirania” de la majoria). Cal evitar la tirania perque impedeix la pluralitat d’idees i les llibertats individuals, s’ha d’evitar establint un criteri que delimiti els límits del poder de la societat sobre l’individu “l’única raó per la qual la societat pot actuar sobre un individu és per evitar que aquest perjudiqui els altres”.

Tres llibertats:

- La de consciència: pensament i expressió- La de tenir gustos propis i de decidir els nostres objectius vitals- La d’associació, relacionar-te amb la gent que vols

L’Estat ha d’aplicar “actuar a l’individu quan perjudiqui” amb 4 principis:

- Subsidiarietat: el que pugui fer l’individu no ho ha de fer l’Estat- Autonomia local: és preferible la distribució local a l’estatal- Responsabilitat ciutadana: potenciar la iniciativa ciutadana, amb

participació (perquè sigui més responsable)- Participació ciutadana

Cal limitar el poder dels governants perquè no ha de ser en cap cas dictadura. Hi ha perill de mediocritat. Es defensa per tant, el paper directiu de les minories amb més aptituds.

Claus de la felicitat: exercir els drets de ser lliures, tenir una formacó, progressar com a persones. Major feliciatt pel major nombre (utilitarisme). Serà possible societat organitzada que proporcioni igualtat des de la llibertat (liberalisme) – Marx defensarà la llibertat des de la igualtat.

Conclusions:

- Cal afavorir la diversitat de modes de vida- Defensar la individualitat- Un col·lectiu només pot limitar la llibertat d’un individu per protegir-se

MILL TÉ DUES OBRES

- L’utilitarisme- Sobre la llibertat (Capítol IV)

SOBRE LA LLIBERTAT

“L’ésser humà no és una màquina que es pot programar de forma exacte sin oque es com un arbre que ha de créixer i desenvolupar-se”

1) El concepte de llibertat ( llibertat individual dins la societat) no s’ha de confondre amb el lliure albir (llibertat de decisió).

2) Llibertat= absència de coacció (llibertat negativa).3) Llibertat utilitarista: ser feliç, major per al major nombre.4) Límit de la llibertat individual quan causa mal als altres (principi del

dany)

5) Límits de la societat:A) No per contracte hi vivim sinó perque en el fons som éssers sociables i

perquè ens porten avantatges viure així.B) Deures

a. Assumir càrregues socialsb. Respectar els drets dels altres (drets subjectius)c. Acceptar les possibles accions si actuem correctament

C) Drets (Fotocòpia 1): A vegades estan limiitats per l’Estat que actua a través de 3 premisses

a. Paternalisme: voler limitar la llibertat dels altres pel seu bé encara que aquests no vulguin. (En contra)

b. Moralista: ex: penalitzar la homosexualitat. (En contra)c. Principi del dany: no s’ha de perjudicar els altres. (A favor)