Surrealisme

• El terme francès surréalisme va ser creat per Guillaume Apollinaire el 1917

• És un moviment literari i artístic que busca anar més enllà de la realitat, a partir de l’impuls psíquic de l’imaginari i l’irracional.

Primer Manifest Surrealista. André Bréton, 1924

Hi hauran dos manifestos més…

“Tors de gegant”, Hans Arp

Escultura surrealista

Meret Oppenheim Escultura surrealista

• El Surrealisme, com a movimient artístic i com a actitud davant la vida, va transformar la sensibilidad contemporània.

• Els surrealistes reivindicaren des del primer moment els somnis com una de las vies fonamentals de l’alliberament de la psique. L’altra via era l’escriptura automàtica

• Els plantejaments de Sigmund Freud, i en particular la seva obra La interpretació dels somnis (1900), resulten decisius per les seves aproximacions al món oníric.

• Per ells, el somni era un pla d’experiència diferent al de la vida conscient, el seu coneixement incidia especialment en l’enriquiment i ampliació del psiquisme.

Va haver-hi també dibuixos automàtics, com els d’André Masson (1896-1983), les línies dels quals semblen fluir, formant, en ocasions, figures o formes imprecises que no havien estat ideades prèviament. No obstant això, els surrealistes solen moure's entre el pur atzar i un cert control dels seus resultats.

André Masson “El pintor i el temps”,1938

• Automatisme psíquic, per mitjà del qual s'intenta expressar, verbalment o per escrit, o de qualsevol altra manera, el procés real del pensament. El dictat del pensament, lliure de qualsevol control de la raó, independent de preocupacions morals o estètiques.

Tècniques surrealistes i principals innovacions.

L'art surrealista va investigar noves tècniques, com: el frottage, la decalcomania, el grattage, el cadàver exquisit o la pintura automática.

• La tècnica del cadàver exquisit, consisteix en la creació col·lectiva d’un conjunt d’imatges o textos. Un artista comença l’obra i la passa a un altre artista, que la continua sense mirar què havia fet l’anterior.

Cadavre Exquis, Man Ray (Emmanuel Radnitzky, 1890-1976), Joan Miró. (1893-1983), Max Morise e Yves Tanguy. (1900-1955).

Óscar Domínguez va inventar la decalcomania: aplicar gouache negre sobre un paper, que es col·loca damunt d‘un altre full sobre el qual s'exerceix una lleugera pressió, després es desenganxen abans que s'assequin.

• El frottage és un mètode de creació surrealista i “automàtic” desenvolupat per Max Ernst consistent a obtenir una imatge en un paper col·locat sobre una superfície en relleu fregant amb un llapis tou aquest paper.

• El Grattage és una tècnica de la pintura surrealista en la qual (en general una vegada seca) la pintura es desprén de la tela mitjançant esquinçades, creant un efecte de relleu. Aquest efecte de relleu produït per la variació del gruix de la pintura produeix simultàniamient efectes de color, llum i ombres. S'atribueix el seu invent a Max Ernst, tot i que també fou utilitzada per Joan Miró i més tard pels pintors de l’informalisme , (Antoni Tàpies). Per realitzar-la, es fan servir eines com punxons o paper de vidre.

Ambdues van ser intents del pintor d'avantguarda d'equiparar a nivell pictòric l’escritura automática dels surrealistes.

Temes: van anar buscant en les fonts de la repressió psicològica : somnis, sexualitat,... i social. L'art dels pobles primitius, l'art infantil, dels malalts mentals, va ser revaloritzat des de llavors.

Aviat, es van distingir dues maneres de fer art surrealista: • Per una banda, els pintors que seguien defensant l’automatisme com a

mecanisme lliure de la intervenció de la raó; entre els artistes més destacats estan Joan Miró i André Masson.

• D’una altra, cada vegada va adquirir més força l’opinió de qui creien que la figuració naturalista podia ser un recurs igual de vàlid. Salvador Dalí duria al límit el poder de la figuració; però també, René Magritte, Paul Delvaux o Yves Tanguy, aquest últim més interessat en les formes viscoses, líquides

Miró va ser per a Breton, el més surrealista de tots, pel seu automatisme psíquic pur, que desenvolupa a les primeres obres, on explora els seus somnis i fantasies infantils: El Camp llaurat,

Les obres on l'automatisme és predominant: Naixement del món i les obres a on desenvolupa el seu llenguatge de signes i formes biomorfes: Personatge llançant una pedra

Dalí utilitzava imatges agafades dels somnis.

Magritte va donar al surrealisme una càrrega conceptual basada en el joc d'imatges ambigües i el seu significat denotat a través de paraules posant en qüestió la relació entre un objecte pintat i el real.

René Magritte. Això no és una pipa, 1928-29