SETMANA SANTA 85

L'entrada

al SantuariUn any mês, el Divendres

Sant, una gentada compostad'artanencs, gent externai estrangers traspassaran a-quest pôrtal per prendre parta l'acte emotiu, mescla dehum i so, de paraula i música,de S'Endavallament, enguanyun notablement renovellatamb l'entusiasta recuperació,gràcies a Déu, del cor, admi-rable conjunt de veus maduresi jovenívoles.

Es diu per Artà i és benver que tota cosa duita a ter-

me a Sant Salvador aconsegeixl'èxit. No ha estat excepci6l'acte de S'Endavallamentd'Artà que ha assolit una for-

ma anomenada dins tota Ma-

llorca.

Foto: P. Sancho

sumari: *** COMPANYS DEL P. LIANAS ******* Això m'ho contà: EN LLUIS BRANCANEVADA

***** COL.LBORACIONS *********** ESPORTS ******

******* NOTICIARI *******

ofr,BELLPUI I.

REVISTA QUINZENALNg 5 V Epoca 26 n arç 1985

DIRECTOR: Rafel Umbert

CONSELL DE REDACCIO

C. Obrador A. GiliJ. Pastor G. BisquerraG. Artigues S. MassanetFito i Taller de Comunicacions

COL.LABORADORS:

M. Glòria

M. TousP. Claret

A. ConesaA. Gili

J. Mayol

ADMINISTRACIO:

G. BisquerraA. EstevaJ. Bernat

REDACCIO I ADMINISTRA-CIO: Sant Salvador, 2 Arta.

IMPRIMEX: Gràfiques Llevant.Carrer de Ciutat,5-5 Arta.

Dipòsit Legal: P.M. 57-1969.

A. GiliM. EStelrich

2 70

BELLPUIG 26 març 1985

MENSATGE D'UNA VISITAEls passats 9 i 10 de març

la comarca de Llevant, mitjan-çant els seus grups eclesials,es va trobar amb el Bisbe.

Varen ser 48 hores intenses,càlides, encoratjadores.

Per a cada un dels grups tinguéles paraules adients.

Voldríem ara fer memòriad'algunes d'aquestes paraules,pronunciades des de la humili-tat d'una persona que es pre-senta, abans que res, comun cristià -com ell mateix

. digué- que té la missió d'ani-mar, coordinar i unificar laconstrucció del Regne a l'Es-glésia de Mallorca.

Als joves .recorda aquestesquatre coses:

-"Trobau-vos a vosaltresmateixos. Reflexionau i deixaucréixer totes les possibilitatsque hi ha dins vosaltres. Novos deixeu manipular. Souvosaltres els qui heu de con-duir la vostra vida. Siau vosal-tres mateixos. Les riendesde la vostra vida les heu detenir vosaltres, no altres ques'aprofitin de vosaltres i vosqualquin damunt.

- Teniu sempre present elconcepte de la dignitat dela persona. Que aquest siguiel centre de les vostres lluites.Davant cada acció a fer, de-manau-vos: això zafavoreixo trepitja la dignitat de lapersona?

-Preniu-vos amb serietatel ser cristians. Esser cristianssignifica viure d'una determi-nada manera. Participau enl'aventura de la revolucióde l'amor.

- Teniu un projecte de futur:¿què vull ser el dia de demà?¿cap on vull anar i per onvull anar? ¿quin món vull cons-truir? Dins aquest projecteno heu de descartar que unade les possibilitats és fer dela vostra vida un servei espe-cial de dedicació completaa, Déu i als germans essentcapella o monja.

A les catequistes:

Les catequistes són personescridades per Déu, teniu unpaper molt important dins1' Ešglési a.

La Catequesi:

- ha d'ajudar a créixer i madu-rar en Ia fe.- ha de fer conèixer en profun-ditat a Jesucrist.- ha d'enfortir l'opció per Jesu-crist partint de la pròpia expe-riência.-ha d'ajudar a viure segonsaquesta opció.

6•C m ha de viure el cate-c,quista?

- Ha de tenir a Jesús comel seu Mestre posant en Elltota la confiança, sense por,sabent que Ell és el qui fa

créixer.

- Ha d'emprar els valors delnostre poble: ambient, lien-gua...

- Ha de seguir un mètodede preparació, revisió, etc.

Als grups eclesials, agentsde pastoral de la comarca:

- Hem de purificar-nos demóvils i intencions que nosiguin Jesucrist i el seu Evan-

No treballem per lluir-nos, per omplir un temps,per tradició... sinó perquèes Jesús qui ens enpeny a ac-tuar.

- La nostra acció ha de impli-car més persones. El nostreobjectiu ha de ser: no tantque les coses surtin be, comque hi participi el major nom-bre de gent possible.

- Hem de mirar cap a dedins,cap el creixement en la fede les nostres comunitats,perd també hem de tenir es-ment als allunyats, als quicreuen poc o no creuen.

- Hem de construir dins elmón el Regne de Jesús: dinsel món de la feina, de la cultu-ra, de les comunicacions so-cials, de la politica...

-Per fer tot això, hem detenir un estil: l'amor.

Amb un dinar de germanor,compartint viandes i alegria,amb un ball ben vitenc i unarialla fresca sortida del cor,acabarem aquests dos diesde trobada senzilla, cordiali encoratjadora amb el nostreBisbe.

L'equip parroquial.

XERRIMXERRAM

JA ESTAM DE PLE A LACOREMA, o no vos heu datcompte?

Es ben ver que ja no feimcas de res. Es divendres diuenque sa sobrassada és tan bonacom els altres - dies i es dijunisja no fan passar fam.

I tal volta seria necessarifer-ne qualcun, a veure si satallada arriba a s'estiu i depas no mos alçaria tant sa sang.Perque entre sa grassa i elstress, n'hi ha molts que vana mirar-se sa sang sovint.

HI HA CARRERS que hi hapoc llum.

Ili ha carrers que hi ha moltsde clots i fondos.

Però pareix que el temps dónaper be. Almanco plou, i elsque fan vi no tendran proble-mes.

EL BISBE VA VENIR a la nos-tra comarca. Molts tan solsno s'enteraren. Com ja no posenenramades als carrers, i ellva vestit de "persona" que éslo que toca. Pero sabem quefe bona feina, a pesar del maltemps.

•■■

Si no sortim altra volta abansde Pasqua, alertau a ses pana-des. No faceu Pasqua abansdel Ram, com molts fan. Ensreferim a què molts ja fan elsrobiols abans de Pasqua, i cadacosa al seu temps, no vos preci-piteu, que el maig és davant.

26 març 1985 BELLPUIG 73

tam la* XERRADA MEDICA

***El dia 14 hi va haver unaxerrada al sale) del CentreSocial organitzada per l'SMOE,i que foren els protagonistesels metges locals Tomeu Bar-celó, Miguel Mestre, Frances-ca Pins, l'enfermera Mari-Carmen Lorenzo i una inter-venció de la Comare MariaRamirez.

Aixi com els anomenam in-tervengueren en els següentstemes: Accidents domèstics,Traumatologia, Intoxicacions,Assistència primers auxilisi una referència a lo exposat.

Al final hi hagué un interes-sant col.loqui entre els nom-brosos assistents.

* EXPOSICIO *

***El passat dia 16 de marçtingué lloc a la Sala de LaCaixa una exposició d'olisi ceramiques a carrec delsartistes locals Joan Sarasatei Bru, respectivament.

Els presenta el Prior delConvent P. Gori Mateu, elqual glosà les virtuts d'aquestsdos autors de les obres quequedaren exposades.

* CONCERT *

***BELLPUIG, tal i com vaanunciar al darrer nümeropassat, organitza un Concertque interpretara el Cor deCambra "STUDIUM" de Palma.

Aquest acte es celebraràel dia 31, Festa del Ram, ales 2130 hores, al Santuaride Sant Salvador. Per tant,rectificam, no sera el diade Pasqua com havíem anun-ciat, per no coincidir ambla trobada de ball de bot quees celebrara al Barbacoa.

* BARRERES TANCADES *

***Ens han informat que lesbarreres que hi ha a l'indretde La Curia Vella, estan tan-cades a pany i clau.

Donam per tant un vot decensura a aquesta decisió,ja que impedeixen el pas auns dels racons muntanyesosmês agradables del terme:Tudossa, Talaia Moreia, TalaiaFreda, Porrasar, etc.

Pregam als responsablesreflexionin i prenguin mesuresper tant de tornar deixar elpas lliure a aquesta zona.

* FUTBOL *

El Sr. Cardell, entrenadoractual i que té una malapapereta per salvar l'e-quip.

NI DÉU NI AMO- Qui són aquests folls que estan més enllà

de qualsevol forma de Poder, ja sigui consti-tuit o fiictic?

- Qui són i què volen aquesta gent que renegade totes les estructures (familia, estat, reli-gió, exercit etc.)?

Aquesta gent que se qualifica o les qualifi-quen d'acrates o d'anarquistes, i que en elfons no són més que "esperits lliures o lliure-pensadors, tan si val", que creuen i que lluitenper l'Home i per, les IliOertats que indubta-blement aquest té o preten tenir.

Aquesta gent, de la qual la societat s'aprofi-ta, o tal vegada la dinknica propia ha fetque la societat s'impregnas d'aquesta ideolo-gia "acrata", quan arriba un moment queIa societat esta empapada per tot arreu d'a-narquisme, s'ha de Ruitar contra aquest ma-teix anarquisme, es a dir, lluitar sempre con-tra qualsevol forma de cadena, per débilque sia, sempre sera cadena.

Molta gent haurà vist pel món un rotlo ambuna A en mig, anagrama i símbol de totauna ideologia (que es més que una simpleideologia).

L'A significa moltes coses, darrera ell hiha tot un postulat tebric, tota una formade vida i de pensament.

Però hi ha molta gent que és àcrata, moitamés de la que se pensa inclus molts ho soni no ho saben.

Quan el món estil amenaçat pels projectilsque tal vegada un dia el destrueixin, quancontinua havent guerres que masacren a lahumanitat per tot arreu, quan el clima bèl.lices sobreposa a la pau quotidiana, per totarreu sols queda una alternativa: l'anarquis-me.

Quan els sistemes politics o socials fallen,quan el socialisme o el comunisme es mani-festa ineficàs, quan el capitalisme i les sevesformes de dominació fracassen sols quedauna alternativa: l'anarquisme.

Quan les democràcies fracassen, dia a dia,quan els totalitarismes es manifesten comel darrer reducte de la barbàrie sols quedauna alternativa: l'anarquisme. ■

Antoni Picazo

TALLER DE COMUNICACIONS

ADIÓS A MI HERMANO JAIME Fue en la mañana del jueves

21 de febrero cuando un extra-ño presentimiento se fijó enmi cabeza, presentimientoque se fue acentuando a medi-da que pasaban las horas ytu teléf ono no respondia alas repetidas llamadas quese hacian desde Artà, porfin a las tres de la tarde, unavoz desconocida me informóde tu partida, quedé sorprendi-do y tan abatido que nadapude decir a la persona queestaba al otro lado de la linea.

Una congoja creciente sefue apoderando de mi pugnan-do por salir al exterior, pudecontenerla mientras con pasorápido me dirigia a casa y,en la soledad de mi habitación,de lo más hondo de mi almafueron subiendo poco a poco,calladas, silenciosas, calidasy amargas unas lágrimas queno intenté detener y pesea que se dice que los hombresno lloran, no me averguenzode decirlo, yo lloré por tuausencia, yo lloré amargamen-

te como no había llorado desdehacía muchos años, yo llorépor tu partida.

Si no te hubieses marchado,recordaríamos juntos comotantas veces, las penalidadesde nuestra inatil guerra civil.

Si no te hubieses marchado,recordaríamos la arena, elhambre, la Sarna y los insectosde los campos de concentra-ción franceses.

Si no te hubieras marchado,recordaríamos juntos los tra-bajos forzados a que nos con-denaron sin falta ni juicio,el martirio y torturas, el ham-bre y vejaciones a que nossometieron en nuestra propiapatria.

Si no te hubieras marchado,recordaríamos el compartircomo lo éramos, como herma-nos, el menor mendrugo depan que llegaba a nuestrasmanos, el compartir los ciga-rrillos, la mayoría de las veces

que tu ganabas con crecesrecitando poesias en los baresante un grupo de paisanosde la localidad y recordaria-mos también la generosidaddel Capitán del Batallón alpagarnos los trabajos de hacerun traje para él, el vestidode novia de su hija y unosmuebles auxiliares con unpaquete de cigarrillos "mata-quintos" de 0'15 céntimosy después de recordar todoesto acabaríamos riendo comosiempre, como rien los hom-bres sencillos que no estánabrazados a un odio, a un ren-cor.

Los recuerdos se han borradode tu mente, tú te has mar-chado dejando a los que tequeríamos sumidos en el dolory, desde este dolor te digo,adiós hermano, los recuerdosdesaparecidos de tu mentese han unido a los nuestrosque nos acompañarán de porvida hasta que igual que tuemprendamos el viaje final.

Aurelio Conesa

472 BELLPUIG 26 març 1985

.- •.*•• j -. •

• • % • •• •

• • • j .: •• % •:

.-1

••/

1"

,•••••• j • ••••• • •

• • •s a ,

• • ••

• .•

• • • ;. .• • •• .

••• • •

••• •••• ••• •I.

• • •

; •••

26 març 1985 BELLPUIG 73 5

Així m'ho contà

EN LLUÍS BRANCANEVADAPer M. Tous

(continuació)Quan feia ja bastant de temps que llegia,

produit potser per el cansament dels ulls, laserenor del boscatge o per lo ben agombolatque me trobava dins aquella llitera, que m'en-tra una son que, si de principi podia vèncer,a poc a poc s'apodarava de mi. Lluitava joamb esforç perquè les parpelles no s'aclucas-sen, mês tot fou en va, i retut ja, ma voluntatfou entregada a Morfeu, que me brasola ensos braços, fent-me caure en un profund so.

I vaig, somniar...! Ja ho crec que vaig som-niar. El somni més feliç de ma vida. I tambéel més esgarrat. Veia en ell el pont abans ano-menat, però l'aigua formava un gran gorg enel qual me capenfonsava. Estava nedant, quanenfora de mi aflora una hermosa nimfa que,tota degotant, amb un somriure candorbs iexitant, me convidava a que m'atracas a ella.Obedient acurs la distancia. Més a prop ja,mos ulls conegueren en la delicada donzellaa Na Raig de Lluna. Ens abraçarem. Dansaremi ferem cabrioles per dins del hag.

Per estones semblava com si els nostroscossos es fonguesin en un...i nadarem... neda-rem fins al cansanci, assaborint ambdós lesdelicies que regalimaven d'aquella inoblidabletarda de primavera. Per a descansar sortiremd'aquella espècie d'estany. Na Raig de Ljuna,arrabassà un jonc del que ne rosagava el ca-luix.

Donant-nos les mans, arribàrem a una plane-ra ombrejada per arbres exuberants i farcidade fenas tendre. Jo me vaig jeure d'esquenasobre el verd encatifat. Na Raig de Lluna,es va seure darrera de mi, i amb el blanc deljonc esfilagassat per les seves dents, me feiapessigolles per un braç. També, adesiara, setombava sobre ma persona i sentia la tebiori suavitat de sos llavis de sati, acariciar tre-molosos la meva cara i front. Tal contactem'extremia de plaer. Crec que, aleshores,era el mortal mês ditxos de l'univers. Més¡Ai, quin despertar m'esperava! ¡Pobre de mi!.

Al poc temps, el jonc que corria sobre elmeu braç deixà d'ésser agradable a la pell,transformant-se en una picor insoportable.Jo no volia dir a Na Raig de Lluna que es detu-ràs de moure aquell bri, perd el dolor era tantsentit com si em punxassin espines de garga-nyer. En aquell moment, sense goder resistirmês aquell turment, mos ulls s obriren, i loque veren me causà tal espant que no hi haparaules per a contar-ho. Darrera del meucap no hi havia Na Raie de Lluna, sinó que,dos dits enfora del nas hi vaig veure ¡sa testad'un cabrit Que me estava llepant ses galtes!.¡Mare de Du dels Socors, quina revingladavaig pegar per aixercar-me!. I del jonc queme feia pessigolles, quê me'n direu?. Tam-poc existia. Sa corredissa que sentia pel braçera un carrerany de formigues carniceres,que sortien dels clivells de l'alzina banyarri-querada.

(continuarà)

MESTRE MIQUEL PUIG

6 74 BELLPUIG 26 març 1985

MIQUELMESTREGINARD

a) Puig

BELLPUIG, seguint el ritme d'entrevistar aque-lles persones que d'alguna manera han contribuaa fer cultura dins el nostre poble, entre la gentde per la Vila, ha dialogat amb Mestre Miguel MestreGinard, Alias Puig, el qual sabem que ha dedicatdes de la seva infancia, tot el seu temps lliure,o almanco bona part del mateix, al seu "hobbi" queha estat l'art de la música, dins la nostra BandaMunicipal d'Artà, de la que encara forma part. MestreMiguel per tant ha dedicat 62 anys de la seva vidaa contribuir a què les festes del poble s'hagin con-servades alegres. Qui no posa la pell de gallinaquan sent les notes vibrants de la tonada de SantAntoni?. Aixi que ens personam a caseva, un dia hora-baixa d'hivern, i asseguts amb ell a la "camilla",començam el diàleg.

BELLPUIG.- Mestre Miguel,quin any val-eu ingressar aformar part de la -banda demúsica d'Artà, i quin instru-ment tocareu?

MIQUEL.- Era l'any 1.923quan hem va agafar la curollai vaig començar tocant lacaixeta (tambor), i sa primerasortida record que fou perla festa de Sant Antoni dePadua.

B.- Qui dirigia la Banda peraquell temps?

M.- Aleshores el director eraD. Andreu Ferrer (Sacrista).

B.- Ademés de la caixeta,quins altres instruments heutocat?

M.- Tocat, només la caixetai els platillos. També vaigaprendre de tocar el bombardi-no i la trompeta, perd no m'a-nava 136 degut a problemesamb la dentadura.

B.- Eren molts de músics ala Banda l'any 23?

M.- SI,personesbanda,som 20.

llavors érem 30 lesque formavem la

actualment només

B.- Mestre Miguel, feis sivoleu un poc dllistdria delsanys que duis dins la banda.

M.- L'any 1924 o sia un anydesprés d'haver ingressat,es va dissoldre sa banda permotius politics. L'any següents'organitza altra volta _peranar a les processons de Set-mana Santa, baix la direccióde D. Antoni Gili, a) Batlet.Al maig del mateix any tingué-rem una reunió al cafè deCa's Bolló i es forma la Bandaamp el nom de "Ramos y Flo-res'.

A Cdtims de 1932 es dissolguéi a principis del 33 es muntauna xaranga, per anar a safesta de Sant Antoni i SetmanaSanta, agafant la batuta EnPere Obrador (Claret).

Al juny del 33 es presentaun músic del Regiment deCiutat, de la ma de l'AmoEn Joan Garameu com a di-rector i mestre d rensenyança,anomenat Cubi. Perd tampocdura gaire temps, no es vaentendre amb els músics ia poc a poc li anaren fuginti va abandonar, quedant elpoble, altra vegada, senseBanda.

Entrant l'any 1934 jo m'envaig anar a fer el servei mili-tar, i per tant durant el tempsd'entregat no formava parta la Banda, perd tampoc n'hihagué fins el 36, començadala guerra civil. Llavors D.Antoni Gili, (Ballet), va tenir

62 anys tocant

a la banda

1923 - ...?

el coratge daixecar, altravolta, la -Banda, amb el nomde "Falange". Els ensais els

' fèiem al cafè de Ca in PepVela, on hi havia instal.latel partit i el batle era llavorsEn Tomeu Flaquer. Ell ens

La Banda de música, un vespre de Carnaval,

Mestre Miguel a mb els platillos.

26 març 1985 BELLPUIG 75 7

va fer un carnet de müsicamb un sou de 300 pessetesa l'any. Aixi que sempre hiha haglida molta de politicadins la Banda de Música.

B.- Quins directors heu cone-gut a la Banda i al vostretemps.

M.- Es primer com he dit eraD. Andreu Ferrer (Sacrista),després don Antoni Gili (Bat-let), En Pere Obrador (Claret),En Cubi, des Regiment, L'amoEn Tomeu "Casino", En MiguelPicó (Salem), En Miguel Fuster(Mosca), En Tomeu Ginard(Violi) i actualment el directorés el seu germa Jaume.

B.- I segons vós, quin ha estatel millor?

M.- Per mi, sense dubte, fouD. Antoni Gili (Batlet)•

B.- I dels músics, a qui desta-carieu?

M.- Per mi que ha estat EnJoan Leu, trompeta.

B.- Quins són que recordaumés del vostre temps d'antany?

M.- No hem record de tots.Ademés molts ja són morts,però tenc presents En Toni'Torreta", En Toni CantestEn Pere Puig, el seu germal'Amo En Toni, En MiguelSalem, En Pere Claret, EnJoan Leu, En Joan Colom,En Miguel Aloi, pare i fill,el tio Eloreng Puig, En MiguelMosson, etc.

B.- Partitures més bones querecordau i heu tocades.

M.- Ses millors per mi: "Areade clarinete" tocada per Mi-guel Mosson, "Poeta y Aldea-no" i "Una noche en Toledo".

B.- Fèieu més sortides llavorsque ara.

M.- SI, ten en compte queanàvem pels pobles veinatsa tocar a les seves festes,a Sant Llorenç,, Son Servera,i fins i tot anarem a Ariany.Ara només anam a Ses Troba-des de totes les Bandes deMúsica de Mallorca que esfan cada any.

B.- Quines sortides teniu encontracte amb s'Ajuntamenta l'actualitat.

M.- Ara tenim Els Reis, EsCarnaval, Setmana Santa iPasqua, Corpus i Sant Salva-dor. També dos concerts al'any. Els Sants Antonis, tand'aqui com de sa Colònia, vana part.

M.- Vos considerau ben pa-gats?

M.- Jo si. Temps per tempsconsider que sempre hem gua-nyat lo just.

B.- Els instruments, són vos-tres o de s'Ajuntament? Comtambé els uniformes.

M.- Instruments n'hi ha des'Ajuntament i altres són par-ticulars. I actualment n'hiha que sbn comprats de saBand-a, amb les subvencions

que hem rebudes del C.I.M.a les trobades. Els uniformestambé sein pagats amb doblersde sa banda.

B.- Mestre Miguel, si tornasseucomençar sa vida, farieu lomateix, en quant al "hobbi"musical?

M.- Sens dubte que si.

B.- Deixau successor a la vos-tra familia?

M.- No, ja que el meu fillLlorenç ho ha deixat. Ell vaagafar la caixeta quan jo lavaig deixar per tocar els plati-llos, però tengué desavenén-cies i decidi deixar la Banda.

B.- Qué trobau que fa capfluix actualment a Ia Banda?

M.- Crec que és sa part de"bateria", de la que jo formpart tocant els platillos.

B.- On han estat els llocs d'en-sais de la Banda a Arta.

M.- Al colmado d'Es Vidrier,a Ca's Bolló (damunt lo queera café; ara tenda de N'An-dreu Canals) damunt es FornNou, a Ca'n Vicens d'Es Cassi-no, a s'Ajuntament, a dalti a baix, a Sa Central i araho feim al "Tots Junts" del'hospital.

B.- Una anècdota graciosaque vos recordi.

M.- Un any va estar molt demoda una cançó al poble, esdeia Cirila. Per Pasqua (juananarem a sa procesó de s En-cuentro, el director tenguél'ocurrència de tocar aquestapea. I va ésser d'espant, per-que qualcd entona la lletra,i deia "Ven Cirila, ven", braçosa l'aire, i com que el Gristtambé hi va, paresqué queho cantava a la Mare d.e Déu.

B.- Una darrera pregunta amestre Miguel Puig, 62 anysde mfisic a la nostra BandaMunicipal; Mestre Miguel,fins quan?

M.- Fins que Déu ho vulgui,si tenc salut, sempre, arasi em falta tendré que claudi-car.

Despedim Mestre MiguelMestre Ginard, "Puig" pertothom, amb una sincera ex-pressió de ¡per molts d'anys!.

G.B.

8 76 BELLPUIG 26 març 1985

PROCESIONES DE ANTAÑOoffeette,a eTanto

La procesión del Jueves Santo, era la demás largo recorrido y la de más asistencia.Llegando a contarse más de 600 hombres(660 un ario) asistentes.

La encabezaban los niños de la escuela delas H.H. de la Caridad de Ca'n Morey, alfrente de los cuales iban los tamboreros yen medio un niño portando una bandera decolor morado. En medio una monja cuidabael orden. (¿Quién no se acuerda de Sor Mag-dalena, E.P.D.?)

A continuación iba la Juventud Seráficay los Terciarios, llevando el escapulario deSan Francisco en el cuello, con un númeroaproximado de 70, y cerrando el abanderado,portando una bandera de color morado enla que figuraba el brazo de Jesús y el de SanFrancisco cz:uzados en forma de aspa. A cadalado iba un joven aguantando la borla en queterminaba el cordón que pendia del palo dela bandera.

Después la Congregación Mariana, en núme-ro de unos 160, con la medalla de la Inmacul-ada al cuello con una cinta azul celeste yen el reverso, S. Luis Gonzaga. La banderaera blanca con la imagen de la Inmaculadabordada, llevada a media asta por los de ladirectiva. Entre las 2 hileras iban 2 o 3 jóve-nes y D. Pep (E.P.D.) para cuidar el orden.

Después de la Congregación iban los hom-bres de Acción Católica.

A continuación de la Cofradía de encapu-chados de Jesús Nazareno, fundada porsocios del Circulo Artanense con sede enel café "Can Xesc Garreta", que existia enel lugar que ahora ocupa la fuente de la Plazadel Kyuntamiento.

Luego la banda de música, que durante elrecorrido y en intérvalos, interpretaban boni-tas marchas fúnebres.

Después el Coro Parroquial, que en los in-térvalos en que no tocaba la música cantabanel Miserere a tres voces.

A continuación el Cristo, cuya cruz aguan-taban dos hombres, uno a cada lado por mediode un palo que iba sujeto a los brazos de lacruz. En medio era aguantada por un sacerdo-te. En el transcurso de la procesión hacíanalgunos descansos, apoyando la base de lacruz sobre .un taburete que llevaban 2 niñosdelante de la cruz. Esto ocasionaba algúncorte_ y para subsanarlo había varios hombres

que iban recorriendo la procesión en mediode las dos hileras.

Delante del Cristo iban unos 12 "carapunats"y dos centuriones. Le daban escolta dos pare-jas de la Guardia Civil, llevando el fusil "ala funerala" y el tricornio a la espalda quese aguantaba por medio del barboquejo.

Los sacerdotes, iban en una hilera a cadalado, presidiendo el Rector o Ecónomo conlos dos vicarios uno a cada lado. (Entonceshabía unos doce sacerdotes).

Después iba el ayuntamiento en pleno, pre-sididos por el señor Alcalde, comandantede puesto de la Guardia Civil y el Juez.

Cerraban la procesión las mujeres, en núme-ro de más de TOO.

Se llevaban los siguientes pasos: La Veróni-ca, Ecce-Homo, la Virgen de los Doloresy La Cruz.

El itinerario era el siguiente: Salida _porel portal principal, Mirador, Figueretes, Cas-tellet, Pou Nou, R. Blanes, Pl. Marchando,Mayor, Penya Rotja, pasando por dentro delconvento, entrando por un portal y saliendopor el principal. Al llegar el clero se haciaun breve descanso, sentándose la presidenciasacerdotal, al tiempo que el coro del Conven-to cantaba el Miserere a 4 voces, canto quehablan iniciado al entrar los primeros compo-nentes de la procesión.

Iniciada otra vez la marcha por las calles,Calvario, Botavant, Pontarró, Pou D'Avall,Son Servera, Abeurador, Pl. de S'Aigo, JoséSancho de la Jordana, Sant Salvador, Figuere-tes, Mirador, entrando a la Parroquia porla puerta principal.

Ya dentro, se celebraba una Hora Santa.

Todos los hombres llevaban un cirio encen-dido (si el tiempo lo permitia), llevando un"gresol" de hojalata debajo de la llama, quese aguantaba por medio de una pequeña cunade madera y que al tiempo que la protegiadel viento, servia para que en él se deposita-ran las gotas de cera. En los tramos largos,Pou Nou, R. Blanes y Mayor, era un espectá-culo muy bonito ver las dos hileras de ciriosencendidos, que añoramos los que lo hemosvivido.

Pere Claret.Artà, marzo 1.985.

•

JORGE LLULL RIERADiAtAibuidok y aAistexcia Ticnica:

4) Magna SUINAIO ia.

C/. Figuma, 29 ARTA re,t6. 56 27 1

bar-restaurant"ESPLAI INTERNACIONAL"(pistas tenis y paddel-tennis)

Colònia de Sant Pere

INAUGURACION: 30 de marzo tarde

REFRESC PER A TOTHOM

26 marg 1985 BELLPUIG 77 9

"ARTA BALLA I CANTA"1 parlant de ball mallorquí ens vingué al cap

el nom de Maria Molona. Sempre l'hem vistaanant d'aquí allà, dirigint els balladors i canta-dors d'una agrupació que creà ella junt ambun estol de joves: "Artà balla i canta".

Maria Genovart, ¿Quan començàreu la tascade crear una agrupació?

- Fa nou anys.¿Què fou el que vos impulsit?-Jo veia que hi havia pobles, fins i tot més

petits que Artà, que tenien una agrupacióde ball de bot i disfrutaven d'ella. Jo i un grup•de joves decidirem reunir-nos. Al principijo vaig posar una petita quantitat per subven-cionar els principals gastos.

¿Quants éreu al principi?- Començàrem essent 53. Actualment som

37 a l'agrupació, 106 a l'escola, més un altregrup de gent major de vint anys que són 18.

¿Teníeu esperances per desenvolupar unatasca tan difícil?

- Esperances sí, però tota esperança es unaaventura.

¿Quan inauguràreu l'agrupació?-L'inauguràrem al Teatre Principal. Els as-

saigs es feien al celler de la tenda de Ca'sMoló.

¿Què s'ha de fer per entrar a l'agrupació?- A l'agrupació no s'hi pot entrar directament,

primer s'ha de passar per l'escola on es paguen300 pessetes mensuals. Això és només unaminima quantitat per tal de subvencionar elsprincipals gastos. Així l'escola és el planterpel dia de demà.

S'ha dit que sou una mica exigent, Lés veri-tat?

-Si, és veritat perquè la gent de l'agrupacióno pot fer ni pot anar de qualsevol manera.Per exemple les pageses no han anat mai enmàniga llarga, i quan la gent veu una postalamb les al.lotes en mimiga llarga ja diuen:"Això no és Artà balla i canta".

A propòsit d'això ara fa poc varen anar auna reunió convocada pels representants queanaren al congrés a Galicia on parlaren d'això.Es tracta de dignificar la cultura popular.

¿On s'ha vist mai que a Barcelona un "tabladoflamenco" representàs a les Balears? No. Aixòno pot seguir i en part és per això que féremla reunió.

¿S'ensenya també a tocar algun instrumenta l'agrupació?

-Sí. Ensenyam a tocar bandúrria, llailt, guita-

rra, flauta, castanyetes i guitarró. Sobretotinstruments de corda que són els que es toca-ven abans, els primitius.

6- D'on sortí la idea de fer ball obert?-Nosaltres també voliem fer par-31cipar el

poble. Que no només sigués espectador i ésper que només això es ballen jotes, mateixesi boleros que la majoria de gent sap perquèsón els nostres balls més primitius. I això téun inconvenient, de vegades es balla en rotlos,que és un element modern i no una costumantiga. Abans es ballava sempre en parelles.

LCCom és que per Sant Salvador no es ballàball de bot?

-No ho sé. Fórem convocats a un sorteigon es decidiria si ens tocava ballar a sa Coley-nia o a Artà. Malgrat ens presentiissim, elsorteig no es va fer. No en sé la causa. Elque no volíem era ballar plegades, perquèels nostros dos balls són distints i a més unacosa que ha estat separada no es pot juntaramb un sol cop. Però algú digué "o totes dueso fora" i no n'hi hagué.

¿Des de què començàreu heu tengrut algunacomplicació?-Sí. La de trobar al.lots que volguessin ballar,

perquè nines ja n'hi havia moltes. Sembla ques'estengué la idea que ballar ball de bot feiamarieta.

¿Cinn sore el nom d"Artit balla i canta"?- El Pare Ginard Bauçà en posà un parell sobre

la taula i elegiren aquest. Doncs, dins ell ma-teix, duia el nom d'Artà.

¿Què representa pel poble "Artà balla i can-ta"?

-Jo crec que es una joia i que el poble l'esti-ma. Dories el ball de bot és una festa on to-thom s'hi troba bé. M'agradaria dir que nosal-tres no hem explotat ningú, que no hem anata demanar mai una ajuda econòmica. La moshan donada.

Toca apreciar-la.Aina M Massanet i Elvira Pins.

Taller de Comunicacions.

1U78 BELLPUIG 26 març 1985

COMPANYS DEL P. LIMASP. Damià Massanet i Gili

Entre els 24 missioners que el P. AntoniLlinàs se'n dugué amb ell cap a América, l'any1683, hi havia 21 sacerdots i 3 llegs. D'ells,14 mallorquins i entre aquests darrers 3 arta-nencs. Un d'ells era el P. Damia Massanet iGili.

El P. Damia Massanet nasquè a Arta, l'any1652.

Antoni Massanet i Estelrich, Alias de SonFortesa, el seu pare, havia obtingut, l'any1649, la frailquesa anomenada de CapeliA, ésa dir, que no pagaria cap dret, excepte el dretdel sagell, perque la seva segona dona Damia-na Gill havia donat a llum el fill que feia 12i tots eren vius. Així és que el P. Damià enca-ra allargaria la barquera de la casa.

Germa seu fou el P. Miguel Massanet,Guardià del Convent d'Artà, els anys 1678 a1680, i després Guardià de Sant Francesc deCiutat, l'any 1694, any en qué s'estampa 1 , 0-ració Fúnebre del P. Antoni Llinàs. Tal voltaa ell es refereix el P. Llinàs en la carta escri-ta a Madrid i conservada en el Monestir deSanta Clara de Ciutat: u ...pongame a los pies de todas lo mismo a nuestros Charissimos Padres M'eus y Massanet".

Damià Massanet, de petit, aniria a escolaal Convent d'Artà i més tard ingresaria a l'or-dre franciscà, quan feia molts pocs anys dela partida del P. Antoni Llinàs a Amèrica.

Hem tengut la sort de trobar el testamentde la seva mare, Damiana Gili, en el protocoldel notari artanenc Jaume Brotat. Així es po-den conèixer notes molt importants dels seusfamiliars.

Damiana Gili i Sard, viuda de l'honorableAntoni Massanet, impedida de malaltia corpo-ral, abril de l'any 1684, ordena el seu testa-ment, elegint marmassors seus, entre altres,els Pares Miquel i Damià Massanet, francis-cans, els seus fills. Vol ser sepultada en el vasdel Rlori6s Sant Bonaventura del Conventd'Arta, sepultura de Massanets, amb l'habitde Sant Francesc.

Damiana Gili mori l'any 1691. L'any 1683, elseu fill el P. Damia Massanet havia partit capa Amèrica, acompanyant el P. Llinàs.

L'any 1688, el P. Damià Massanet fundà laMissió de "Santiago del Valle de Coahuila".Trobant-se en ella, va tenir noticia que algunshomes blancs i vermells estaven poblats enla Bahia de L'Esperit Sant.

Sabent el P. Massanet dels Indios Assinaiso Texes, ana cap a ells, dia 21 de marc de l'a-ny 1690, juntament amb altres companys i al-guns soldats: Pel seu treball aconseguirenque, dia 22 de maig del mateix any, ers dits

Lndios donassen obediència al Rei d'Espanya.

L'entrada de l'any 1690, tengué per resultatl'establiment de La Missi6 de Sant Francescde "Los Tejas", la primera fundada en aquellterritori, ja que l'expedició de l'any anteriorduita a terme pel mateix P. Massanet fou so-lament de caire exploratori. Un dels cinc re-ligiosos missioners destinats pel Col.legi deQuerétaro per l'esmentada entrada fou el P.A. Perera que, una vegada arribat amb elsseus companys a Coahuila, fou destinat ambel P. Francesc Hidalgo a tenir carrec de laMissi() de Sant Salvador que el P. Damia Mas-sanet havia fundada a prop de La Missi() deLa Caldera o Candela.

Dia 25 de maig del mateix any, 1690, es ce-lebrà la festa del Santissim Sagrament, can-tant la missa el P. Comissari Fra Damia Mas-sanet.

Els posteriors carrecs de l'home, indubta-blement excepcional, que fou l'anima d'aques-ta primera empresa missionera a Texes, sbnmolt poc conegudes.

Desprès de la retirada de Texes, l'any 1693,el P. Damia Massanet desapareix de la histò-ria. Es suposa que hagué de deixar el Col.legide Querétaro, a conseqüència d'unes diferèn-cies sorgides en el si del mateix Col.legi, de-vers l'any 1696, sobre la pretenció dels reli-giosos mallorquins que s'ets concedissin espe-cials privilegis.

Els Anals de la Provincia de Mallorca sem-blen demostrar que el nostre missionerregressA a Mallorca no molt després d'haverabandonat el Col.legi de Querétaro. En aquesthi figura, per darrera vegada, pel mes d'agostde l'any 16 94.

Incorporat desprès a la Provincia deMichoacan, en setembre de 1696, fou elegitGuardia de Zacapu i, l'any 1698, Custodi de"Rio Verde". En la congregaci6 intermédia denovembre de l'any 1700, passa a ocupar la Se-cretaria de la Provincia . Poc desprès, l'any1702, es perd la pista del P. Damia Massanet.

L'any 1715 el trobam de visitador de la Pro-vincia franciscana de Guatemala.

El P. Damia Massanet acabava de ser se-cretari del Provincial P. Josep Gonzalez i(pian aquest féu la visita del- Col.legi de'Cristo Crucificado", octubre de l'any 1716,dugué com a secretari el P. Massanet que estitula sempre Ex-Definidor i Secretari.

El P. Damia. Massanet tenia una forta per-sonalitat i els seus escrits deuen ser comptatsentre les fonts més importants per a coneixerels origens de Texes.

A. Gili.

VIATGES •

minori.41111G.A.T. 820

C/. Binicanella, 12.- Tel 58.55 15/52 CALA MILLORCarretera Cala Culla -Tél. 56 40 17 Cala Ratjada

*****************PUENTE DE SEMANA SANTA

GRANADA Del 3 al 7 Abril 21.840 Ptas.MAL AGA Del 3 al 8 Abril 25.200 Ptas.SEVILLA Del 3 al 7 Abril 23.100 Ptas.GALICIA Del 31 Marzo al 7 Abril 28.500 Ptas.MARRUECOS Del 3 al 8 Abril 44.600 Ptas.*(*) Este precio incluye avión. Hoteles de +++ y ++++ enregimen de media pensión, excursiones.ROMA y VENECIA Del 4 al 8 Abril 38.500 Ptas.

*********************CHARTER NACIONAL

MADRID 9.500 (ida y vuelta)SANTIAGO .. 14.500 "BARCELONA 5.700 "

*vúvrm*NerSACiA*61M14C14**NEW YORK 35.500 (ida)BUENOS AIRES 131.265 (ida y vuelta)MEXICO 114.450 (ida y vuelta)para otros destinos, consultenos sin compromiso.

26 març 1985 BELLPUIG 79 11

TORNEIG DE FUTBITOLALLUMETAEts, mumareta meva,com aquella /lumetavermella i petitetaque prop del sagrari esta.

Moltes són les vegadesen què aquella llumetacrema molt vacil.lant.De prompte, més s'encén,i sembla un petit ciri,després es queda quieta.Llavors, més tard, pareixque s'apaga de veres,pera... reviu de nou.

Tan sols una vegadaque jo estava mirant-laes va apagar de cop.

Més tard, jo vaig pensar:no es veu dins el sagrariel Déu que esta dins elli encara dins la foscam'escolta bondadós.

Per això, mumareta,amb pena ara et mir jo,recordant la llumetaque després d'oscil.larde cop es va apagar.

Un dia estas boneta,a l'endemà no tant,a vegades milloresi tornes a estar bé.

El dia que me faltismare mewl estimada,maldament que no et vegiestareis prop de joi, encara et diré cosespetites i senzilles,i tu, des d'allà dalt,tan prop ja del Bon Déu,pensaras en la fillaque tant et va estimar,encara, que ta llumetas'hagi apagada ja.

M(.1. Glòria.Hivern de 1983.

Ja era el mes de novembredel 84 quan començ à un tor-neig de futbito organitzatpel bar Nelson Park. Els par-tits han tingut lloc al Polies-portiu de Na Caragol, els ves-pres i els dissabtes a la tarda.En total hi han participat13 equips, provinents de Cap-depera, Cala Ratjada i d'Arta.

El dissabte 3 de març esdisputà la final i els terceri quart llocs. Els tercer i quartlloc el disputaren Disco Lifei Esports Juma, guanyant Jumaper 7-3.

La final la disputaren NelsonB contra Bar La Perdiz, gua-nyant Nelson B pel tanteisde 6-5 i proclamant-se campio.

Llavors es féu la respectivaentrega de trofeus als quatreprimers. Trofeu al màximgolejador (Toni Riera del Nel-son B), al porter menys golejat(Xisco Jimenez d'Esports Ju-ma), i a l'equip que havia mos-trat una major esportivitat(Sa Clota). Aquest darrer ambtota justicia.

Degut a l'èxit que ha tingutel torneig esperem que quaIcúes decicesqui a organitzar-ne un altre.

TALLER DE COMUNICACIONSJoan i Montserrat

BASKETEl Col.legi S. Bonaventura

participà als Jocs Escolarsen Basket masculi i femeníi altres esports. Jo nomésvos parlaré del Basket.

En el femení la maximaencestadora és Na MargalidaCantó C. En quan a partitsjugats han quedat així: 3 em-patats; 5 perduts i 8 guanyats.Per tant per poc no hem anata Palma a jugar la final.

En el masculi han quedat entercer Hoc i el màxim ences-tador és En Manolo Galán.Han perdut 4 jocs i n'han gua-nyat 4. Bon Hoc. Anim i seguiuaixí.

Francisca Carrió VivesTALLER DE COMUNICACIONS

(sobraren els primers 15 minuts, 0 els altres!)

CONSELLINSULARDE MALLORCA

1280 BELLPUIG 26 març 1985

ES PORTS AR TA O PORRERES 0 (moltes oportunitats errades, moltes i tal volta 14 salvació)

BADIA 2 AR TA 0A pesar de les incorpora-

cions, a pesar de jugar unamica mês amb el cap que a-bans, la veritat és que seguimigual i ni Martinez, ni Cardell(el nostre entrenador actual) ;

ni la darrera incorporaciodel defensa Boyer, pareixque puguin salvar la categoria

es que mos decidirem massatard i ara tot mos surt mala-ment..

El dia del Porreres s'haviade guanyar el partit i s'esperàmassa a sortir un davanteramb força i que donas ocasióde rompre la defensiva contra-ria, i, es que el porter porre-renc fou excepcional, a pesarde jugar tot el partit lesionat,pero també es que pressiona-rem molt Roc i qualque jugadorestava mes be de decorat,va faltar lluita i s'errarenels canvis. Encara no se com-prèn que se retiras en Ferrer

no o fés un defensa (sol ésserlo lògic, però...)

A dins el Badia, els primersminuts mos borraren del camp,i després amb 10 jugadors(el Sr. Benito Rodriguez, va

Plantilla de 1Juanito, Esteban,P. Amer, nfol i,dentey, Vallespir

veure les coses al seu crite-ri!!!), no se va poder subsanarlo anteriorment desfet, i ésque també tornarm tenirocasions però no entraren,cal recordar rocasió de Martia la primera part i una altrade Vallespir que s'entreteniamassa.

Manquen 9 partits, i s'had'intentar guanyar-los, Iluitantmés i sobretot evitant queels dies d'entreno, assistesquintan pocs jugadors, convé donaruna explicació a tot això.

J. Mayol

'Art A enfront del Porreres:Suárez, Grillo, Martinez, Mascaró,

Rodri (drets). Cebrián, Marti, Cal-, R. Ferrer i Padilla (asseguts).

BASQUET:

J. Mariana 45 - S. Salvador 35S. Salvador 38 - P. Na Tesa 53

Ha finalitzat la competició, ilo següent: guanyar 9 partits,amb 31 punts queda classificatno esta malament.

FUTBOL:

Alevins:España 1 - Avance 1AvanceO - J. Inca

InAvance 2 - Olímpic 4España 7 - Avance 1

Han acabat ed campionat i s'ha lograt lapermanência a 1 - regional.

Juvenils:Santanyi - Arta (suspès per l'aigua), s'havia

de jugar el 19 de març i per zproblemes mò-vils? l'equip juvenil no es presenta a jugaraquest partit.

Arta 6 - B. R. Llull 1Gols de Juani 2, Guillem 2, Obrador i Riera.

Penyes:Els partits de dia 9 també es suspengueren.Ferrutx - Sa VoltaV.Mallorca - Bellpuig (suspès).

s'ha conseguitperdre'n 1-3 ia 8e lloc, que