14.1-EL MEDI FÍSIC D’EUROPA

EL RELLEU

Manca de grans altituds, amb nombrosos ports i valls. Només a l’extrem del Caucas, se superen els 5000m d’altitud.

Massissos i muntanyes antigues:

Son una successió de muntanyes desgastades amb cims aplanats (no acostuma a superar els 2000 m), on hi circulen rius bastant cabalosos de l’oceà Atlàntic.

En diem antigues perquè es van formar durant dues orogènies. Exemples: Les serralades escandinaves (Noruega, Suècia), Sudets, Ardenes i Massís central francès.

Muntanyes joves:

Son muntanyes mes recents amb formes agudes, crestes i pics. Exemple: Alps, Pirineus, Balcans... amb un obstacle a les comunicacions pero amb túnels molt llargs.

Planes:

La Gran Plana Europea és la més important. Aquesta plana esta formada pels al·luvions dels rius i per les morenes dipositades per antigues glaceres.

Planes d’espais reduïts: vall de l’Ebre, valls del Po i Roine...

EL CLIMA

La influencia marítima fa que les temperatures siguin suaus i la precipitacions abundants a moltes zones del continent, latituds mitjanes i climes temperats predominen. Hi ha tres climes:

Clima oceànic temperatures suaus per l’acció reguladora del mar i pluviositats molt elevades, amb un aire humit. (allunyament de l’equador)

Clima continental les temperatures són molt contrastades i les precipitacions son escasses (Bélgica, Galícia) més extremat al oest-est sud-nord

Clima mediterrani temperatures càlides, les pluges són poc abundants i molt irregulars

També trobem: clima polar(temperatures molt baixes precipitacions abundants) i clima d’alta muntanya (baixes temperatures, prats i pastures)

14.2 LA UE: MAGNITUDS ECONÒMIQUES

LES ACTIVITATS PRIMÀRIES

Ha anat perdent importància .

El sector primari europeu esta molt mecanitzat i utilitza tècniques modernes mes productes i rendibles. Especialització agrària per zones:

Area mediterrània hi predominen els sistemes agraris de secà combinant amb regadiu intensiu

Les regions oceàniques es caracteritzen per l’especialització en la ramaderia orientada cap a la producció de carn, llet i derivats

A l’interior continental , les explotacions agrícoles , sobretot cereals, s’uneixen a les ramaderes destinades a la producció de carn.

Als països nòrdics és important l’explotació dels recursos forestals.

Un dels principals conreus de la Unió Europea són els cereals (blat, ordi i el blat de moro). També són importants els conreus de patates i de remolatxa sucrera. En les hortalisses (tomàquets, pastanagues i cebes) i en les fruites(pomes, taronges i préssecs). França i Alemanya cereals, Itàlia fruites i hortalisses fresques.

En la ramaderia, el bestiar porcí és el que compta amb més exemplars on destaca la producció de lletera. En el sector pesquer de la UE ha reduït la quantitat de captures, les principals especies son l’arengada, l’amploia i el verat. Dinamarca, Espanya, Regne Unit, França i els Països Baixos són els països amb mes volum de pesca.

L’aqüicultura representa una oportunitat de desenvolupament de la pesca a les regions de la UE on s’ha reduït la pesca.

LA INDÚSTRIA I LA CONSTRUCCIÓ

Els sectors industrials generen un valor afegit més elevat i donen feina a un major nombre de persones.

El sector secundari ha mantingut relativament les taxes de producció i ocupació. Te com a repte principal la globalització i els canvis tecnològics. Un sector afectat per la crisis a sigut el de la construcció.

Defugen l’intervecionisme. Busquen la millora de la R+D, l’accès a mercats i reglamentació.

EL SECTOR SERVEIS

Ha sofert un proces de terciarització la part mes important. Donen treball a una proporció similar de la població ocupada, cal remarcar el comerç, els transports i el turisme. Prioritat: aconseguir la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital.

El comerç

Els intercanvis comercials de béns que duu a terme la Unió amb l’exterior representa una cinquena part de les importacions i exportacions. Els principals productes exportats per la Unió són maquinària, productes químics i farmacèutics. Vehicles i avions. Les destinacions mes importants són Estats Units, Suïssa i Rússia. De les importacions dels productes energètic i els vehicles son la Xina i Estats Units.

Els transport

Les mercaderies transportades es desplacen per carreteres, per via marítima, amb ferrocarrils i per les vies navegables del interior. El transport de passatgers es per carretera, avió i ferrocarrils.

Transport marítim. Transport aeri: aeoroports de Charles-de-Gaulle, Frankfurt i Madrid-Barajas.

14.3LA UNIÓ EUROPEA: TRETS SOCIALS I CULTURALS

TRETS SOCIALS

La UE intenta beneficiar els ciutadans en àmbit tant importants com:

Educació ofereix a tots els ciutadans l’oportunitat de millorar el seu desenvolupament personal, finança molts programes, el mes conegut ERASMUS. La UE en les reformes educatives te un àmbit important el Pla Bolonya. Els estudiants reben beques.

Sanitat poden tenir Asistencia mèdica a qualsevol país de la UE amb la targeta sanitària que facilita el dret. Combat contra drogues i tabac.

Treball i política social tots tenen dret de treballar, sense discriminacions.

TRETS SOCIALS

Gran diversitat cultural. Formen part del patrimoni cultural de la Unió Europea, tenen com a objectiu mantenir aquesta diversitat cultural, fonamentar-la i fer-la accessible a tothom.

Han d’incorporar la cultura com una de les seves politiques essencials, es concreta en: la promoció de la cultura europea i la mobilitat de professionals de la cultura a escala internacional; el desenvolupament del multilingüisme; la mobilitat del joves; la generalització de l’educació cultural i artística; l’accés de tots els ciutadans a la cultura; la protecció dels drets d’autor, i la preservació i la promoció del patrimoni cultural.

Diversitat lingüística que consisteix en conèixer diferents llengües perquè això ens enriqueix com a persones. Almenys dos idiomes estrangers.

14.4 LA UE: POBLACIÓ I CIUTATS

LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

La unió Europea té 501 milions d’habitants. Els mes poblats son Alemanya, França i el Regne Unit, en canvi Xipre, Luxemburg i Malta els menys.

La densitat de la UE es alta.

La distribució per sexe es de un 51,19% dones i 48,81% homes. L’estructura de la població per edat i sexe ofereix una piràmide contractiva, parlar de l’envelliment de la població europea, amb una mitjana de 40 anys.

EL CREIXEMENT NATURAL

El creixement natural de la UE es baix (1 i escaig per mil), encara que hi ha una gran diferencia entre els altres membres. L’elevat creixement natural es per Irlanda seguida de Xipre, Luxemburg, Espanya i Regne Unit. El creixement negatiu es per Bulgària, Letònia, Hongria, Alemanya, Romania, Lituània, Portugal, Itàlia i Estònia.

La taxa de natalitat de la UE es baixa. La fertilitat també es baixa (1,5 fills per dona) resulta insuficient per mantenir una població estable. La taxa de mortalitat es baixa. L’esperança de vida a la UE es de 79,1 anys però es va allargant (homes=77, dones =84), és necessari dos fills per dona, cosa que només succeeix a França i Irlanda.

ELS FLUXOS MIGRATORIS

Contribueixen de manera important als canvis demogràfics. Els estats amb un nombre mes gran d’estrangers residents es Alemanya, Espanya i el Regne Unit, seguits per França i Italia.

Un elevat nombre d’emigrants destaquen d’Irlanda, Romania i Polònia, també procedeixen de l’Europa de l’Est, Turquia, Amèrica llatina i Africà

LA POBLACIÓ URBANA DE LA UE

Presenta un percentatge de població urbana superior a la mundial (69.6)

Va créixer a causa de la industrialització i l’èxode rural, especialment a Londres,París i Viena.

En el rànquing mundial hi ha Londres i París.

La gran xarxa urbana que domina la UE es la denominada bannana blava, i està creixent la influencia de la xarxa mediterrània, de la qual formen part ciutats espanyoles, francesos i italianes.

LA CONSTRUCCIÓ DE LA UE *

LA CONSTRUCCIÓ DE LA UE

Construcció de la UE1948 BENELUX decideix desmantellar les fronteres perquè puguin

passar els productes entre ells1950 Robert Shuman(ministre francès de finances) presenta una

proposta d’Europa Unida. Presenta el “pla Shuman” es una crida per desmantellar ciment, ferro, carbó... reconstruir vivendes

1951 Es posa en funcionament la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) que, formada per Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos, esdevé una antecessora de la CEE (o mercat comú).

1957 El tractat de Roma constitueix la CEE i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM) “Europa dels 6” (per utilitzar energia nuclear positivament)

1973 S’hi incorpora Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Noruega rebutja d’integrar-s’hi. Grenlàndia s’autoexclou de la CEE desprès de celebrar un referèndum el 1985. “Europa dels 9”

1981 Segona ampliació: Grècia “Europa dels 10”1986 Espanya i Portugal s’incorporen a la CEE “Europa dels 12”.

També es configura la bandera europea (1 de Gener)

1990La reunificació de la República Federal d’Alemanya i la República Democràtica d’Alemanya suposa ampliar la CEE sense augmentar-ne els estats membres

1992 Entra en vigor el tractat de Maastricht, que estableix la creació de la UE. Hi pot haver circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.

1995 Nova ampliació: Àustria, Finlàndia i suècia “ Europa dels 15”

1999 Neix l’euro com a moneda de compte2002 L’euro comença a circular l’1 de gener . fins al 30 de juny es

podia utilitzar la moneda nacional. El Regne Unit, Dinamarca i Suècia mantenen la seva moneda. El Vaticà, Mònaco i San Marino tenen l’euro diferent al nostre.

2004 S’incorporen a la UE la República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia. “Europa dels 25”

2007 S’hi incorporen Bulgària i Romania “Europa dels 27”, avui en dia, Croàcia espera entrar-hi.

La UE va crear una nova entitat que pretenia construir una unió comercial i duanera, i també econòmica i política per a molts països europeus. Està integrada per 27 estats membres amb població major a la D’EeUuA.

PROCÉS D’ADHESIÓ D’ESPANYA A LA COMUNITAT EUROPEA

Espanya durant la dictadura de Franco la va convertir en un país endarrerit respecte de la resta de nacions europees. No complia un dels requisits bàsics exigits pels estats fundadors del projecte. Els restabliment de la democràcia, es fan negociacions que es prolonguen durant anys. Espanya va sol·licitar temps per a la seva adaptació es aspectes relacionats amb la unió duanera i amb la fi de determinats monopolis.

El Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE es va signar a Madrid el 12 de juny del 1985 i va entrar en vigor l’1de gener de 1986. Espanya va entrar com a membre de ple dret a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que avui coneixem com a Unió Europea. L’objectiu era reuperar per a Espanya la identitat política i cultural europea i assolir uns nivells de riquesa i de benestar similar.

14.6 FUNCIONAMENT DE LA UE: INSTITUCIONS I POLÍTIQUES *

INSTITUCIÓ SUPRANACIONAL: LA UE

La UE és un bon exemple d’organització supranacional que tè el seu propi parlament i sistema judicial, decideix l’admissió de nous membres. Crea un espai polític, financer, econòmic i social comú en el qual les mercaderies, els serveis, persones i informació circulen lliurement gràcies a una legislació a uns mecanismes financers propis.

Institucions de la Unió Europea

A fi de garantir un funcionament més eficaç entre els estats membres, l’estructura institucional de la UE va ser modificada recentment pel tractat de Lisboa (2007). Les institucions principals de la Unió Europea són:

Consell Europeu màxim òrgan polític de la UE. Esta compost pels caps d’estats i/o de govern dels estats membres i pel president de la Comissió Europea. És l’òrgan encarregat de definir les orientacions politiques i les prioritats generals de la UE.

Parlament Europeu representa als ciutadans europeus. Els seus membres (eurodiputats) son elegits per sufragi universal, s’organitzen en grups polítics segones partits, ideologia . Exerceix la funció legislativa. Controla tant el Consell de la Unió Europea com la Comissió Europea.

Consell de la unió europea representa els governs dels estats membres. Esta format per un ministre de cada Estat, canvia cada 6 mesos . te com a funció aprovar les lleis.

Comissió Europea te una funció executiva. La Comissió Europea esta formada pel president i els comissaris. Proposa els textos de llei que es presenten al Parlament i al Consell de la UE.

Tribunal de justícia funció judicial. Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries. Format per un jutge de cada país . atén als ciutadans i les institucions comunitàries. Atén els ciutadans i institucions.

Tribunal de comptes te com a funció comprovar que el pressupost de la UE s’executa correctament.

Òrgans de la Unió Europea

Òrgan consultiu el comitè econòmic i social Europeu representa la societat civil. El comitè de les regions representa les autoritats regionals i locals.

Òrgans financers el banc europeu d’inversions fa préstecs a ll/t però no concedeix subvencions. El fons europeu d’inversions ajuda a les per¡tites empreses. EL banc central europeu es responsable de la política monetària europea

Òrgans especialitzats el defensor del poble europeu actua com a intermediari entre el ciutadà i les autoritats de la UE.

LA UNIFICACIÓ MONETÀRIA

Abans de dir-se Euro, s’havia pogut dir: Moner, ECU (European Currancy Unit).

El Banc central Europeu(BCE) com a organisme central regulador. Per arribar a la unió econòmica monetària, s’havia anat eliminant drets duaners i les barreres a la lliure circulació. Això va fer la implantació de l’euro.

Perquè l’euro funciones es van establir tres fases anomenades de convergència. Cada Estat havia d’assolir uns criteris comuns referits a una inflació limitada, uns tipus d’interès concrets i un dèficit i un deute públics sota control. Van començar a utilitzar l’euro l’1 de gener del 2002. Dinamarca, Regne Unit i Suècia no van agafar l’euro i es van col·locar fora de l’eurozona.

La desaparició de la pesseta va generar una alça dels preus i de la inflació

UNIFICACIÓ SOCIAL I DE POLÍTICA EXTERIOR

El Tractat de Maastricht es creen les bases de la ciutadania europea de que permet que els habitants de la UE puguin circular i residir a qualsevol lloc del seu territori sense restriccions. Tots els països de la UE, excepte Irlanda,Regne Unit i tres que no son membre: Noruega, Islàndia i Suïssa.

La UE pretén crear una política exterior i de seguretat comuna (PESC) en els quals pugui expressar d’una manera unificada la defensa de les opinions i dels interessos europeus.

Vol enfortir fronteres exteriors i eliminar les interiors. “un cop s’entra al mercat Europeu, s’actua lliurement”

POLÍTICA REGIONAL EUROPEA

Per intentaré reduir els desequilibris regionals es va crear una política regional europea capaç d’aportar ajudes en forma d’inversions en infraestructures o en formació. Es van crear els anomenats Fons Estructurals i els Fons de Cohesió.

Espanya i Portugal es situaven de manera significativa molt per sota dels estandars europeus. Països de l’Europa de l’est van accedir a la UE: van passar a ser destinatàries preferents dels fons regionals europeus, això va portar grans repercussions a Espanya perquè van deixar de rebre aquestes fons, ja fos perquè havien assolit els índex de desenvolupament suficient.

2004 i 2007 molts països de l’Europa de l’Est dins la UE. Els fons regionals normalment es donen en països poc desenvolupats i amb insuficiències en infraestructures i equipaments. Repercussions a regions espanyoles: index de desenvolupament insuficients o no assolien index establerts per candidates al fons.