wm

Y.

:.

F

<rs

d ^^

q`

o

Barcelona monumental 1 pintoresca

La Duana a mitjans del segle XIX

Litografia de Chapuy amb figures de Víctor Adam, publicada a Paris per ' la casóBulla, formrnt part d'una sèrie numerada. n conegudes algunes reproduccions d'a-.4ii, t n . et. á ue vúk e 1 i A •la liaï i; 't,^1;^ r t a, la • font de Neptíí, 1 Dúa-na (que després foii Govern Civil)) amb les cadenes allusives a les estades reials, i - lescases de Xifr . A la dreta, el Palau reial, abans de sofrir la decoració goticista i la Llotja.

LA SETMANA POLITICA

*t1bUitt..IŒ;Lth ÏI'JiT4ZIsupieren t grafic de «La Veu de Catalunya»

Aquest suplement no potésser venut separadamentde «La Veu de Catalunya»

Any 1 Barcelona, 6 maig 1934

Núm. 1

Preu conjunt, 20 cts.- .'tr o - s^r.^s^•Q^ - -

e ,^ese aciáLA VEU DE CATALUNYA comença a

publicar avui, amb el present número,el seu suplement dominical titula LAVEU DEL DIUMENGE.

Aquest suplemer-t representa un im-portant esforç editorial, 1 no té altra tí-nalitat que posar a les mans deis nos-tres lectors uria valuosa aportació d'ori-ginals artístico-literaris, ajuntats en unacerta ordenació que va des de l'estudicrítie a la novella, tot passant per lahistorieta il-lustrada.

Més que res, dones, lectura apropia-da no solament per als lleures domini-cals, sinó també per als que es presen-tin durant el curs de la setmana. I nosolament lectura per a un sector deter-minat de públic, sinó per a tots els see-tors. Per això, al costat del reportatge,de la crítica, de l'estudi, posem la no-vella, el conte Infantil il-lustrat, la in-formació gràfica.

El contingut del primer númeio deLA VEU DEL DIUMENGE dóna perfectaIdea dels propòsits deus seus inspira-dors-. Explicar qué cosa és aquest Su-piement, és explicar-ne a la vegada lafinalitat, I'objecte. Permeteu-nos, dones.de fer-ne un petit resum:

Figura a la primera plana , la repro-ducció d'un gravat representant un as-pectí de la Barcelona antiga. Amb al-tres reproduccions similo,rr, anirem p'i -blicant iriteressari*is ims àsp ctes i -ties de Catalunya.. A & ntit,uació, se-gueix un resum complet de la nolíticanacional i estrangera durant la setmana.

Segueix després la plana dedicada alsestudis i comentaris artístico-literaris,sota la cura respectiva de Rafael Benet1 Manuel de Montoliu. Figuraran enaquesta plana informacions i recen-sions d'ací 1 de l'estranger, sobre elstemes inesgotables que ofereixen l'art1 la literatura, acompanyades de lesreproduccions oportunes.

Una sèrie de grans reportatges laràjoc arrih la plana suara esmentada. Elreportatge d'avui, mostra dels ciue se-guiran, es titula: «Cinquanta , anysabans de l'escàndol de Stavisky, el delCanal del Panamà assoli encara unesmajors proporcions. La figura de Fer

-ran de Lesseps.» Diversos temes d'al-tíssim interés aniran succeint-se, ioferiran al lector la diversitat d'unpanorama d'esdeveniments 1 de fets,els uns dins de l'actualitat immediata,els altres ja mig perduts sota la polsdel temps 1 de l'oblit.

A les planes centrals es publica unacompleta informació gràfica sobre di-versos temes d'actualitat internacio-nal.

Les novelles «Maria Chapdelaíne> i«La nova corda dels infants», iliustra-des per Prats i Ivori, ocupen les duesplanes següents, al peu de les qualsfigura la historieta illustrada, «El dodel bon Bruixot», dedicada especial-ment als infants, i original dlvori. Nocal ponderar ací les obres de LouisHémon i Henri Bordeaux. L'un 1 l'al-tre han de trobar en el públic fenlení ien l'infantil, respectivament, la màxi-ma acollida falaguera.

Tanca el contingut del Suplementuna informació de caràcter comercial.

Varietat de contingut. Original es-coliit. Lectura interessant. Informacióacurada. Heus ací les característiquesde LA VEU DEL DIUMENGE. Diem,, peracabar, que el nostre Suplement serárepartit gratultainent a tots els subs-e ri.ators de LA VEU DE CATALUNYA.

* Diumenge passat, primer dia dela setmana política que ens proposemcomentar des d'aquest lloc, sota l'eti-queta vaga de «l'antifeixisme» es ce-lebrava la manifestació organitzada perla Cealició d'esquerres. Coni que la granmajoria dels que amb llur presènciapermeteren que els oradors esquerranss'expansionessin, no tenen una ideaexacta del que significa el mot (,feixis-me»--malgrat rebre ells de l'Esquerrauna educació política que en molts puntsrespon a aquella significació—el 2aràc-ter de la manifestació no respongué al'etiqueta anunciada; fou claramentuna manifestació de rabassaires çuefrisen per apoderar-se de les terres talcom ,en cada elecció els han anat pro-metent aquells homes que en realitatsón els veritables dirigents de la políti-ca esquerrana de Catalunya.

* El nou Govern de la República,dimecres es presentà a les Corts. El dis-curs del senyor Samper fou breu. Notingué necessitat de presentar un pro-grama perquè, corn digué, el nou Go-vern havia adoptat el mateix progra-ma del seu predecessor. Durant el dis-curs del President de l'actual Go-vern. no es féu cap allusió a la causade la crisi del gabinet Lerroux. Fouaquest qui immediatament després deldiscurs del senyor Samper, sense esoe-rar que l'oposició prengués una inicia-tiva que podia fer derivar el debat capa viaranys perillosos per a l'estabilitatdel règim, s'alxecà i pronuncià un ciis-curs prenent per a ell totes les respon

-sabilitats de la recent crisi ministerial.Els monàrquics, els socialistes i el se-nyor Azaña, intentaren qualificar laconducta del President de la República.Després d'uns brillants discursos delssenyors Ventosa i Calvell i Gil Robles, id'una rplica del senyor Samper, el nou,Govern aconseguia una votació de contefiança de 217 contra 47 vots.

* Cins dies després de la celebracióde la inanífestació organitzada per JaCoalició d'esquerres, el .Govern de l-aRopública prenia l'important acord

d'entaular recurs de competéncia sobrela llei de Contractes de Conreu, pro-mulgada per la Generalitat de Catalu-nya, por entendre que la matèria prò-pia d'aquesta llei pertany al Parlamentespanyol. Eis organitzadors de la rna-nifestació antifeixista, en realitzar-latingueren molt en compte la proposicioque la minoria parlamentària de 1,ti„aCatalana havia presentat al Congrésdemanant la intervenció del Tribunalde Garanties en el conflicte de compe-tència creat per la llei de Contractesde Conreu. Ara, en prendre el Governde la República la responsabilitat d'en-taular el recurs corresponent, l'únicobjectiu que perseguien la major partdels manifestants de diumenge passat.es troba perdut. Fa tres anys que enel carne de Catalunya regna la majorintrariquil-litat, com a conseqüència dela política portada a cap per l'Esquer-ra. El fracàs rotund d'aquesta políticaportarà l'apaivaganient que tots elsbons catalans desitgen.

* El día primer de maig, festa deltreball, fou un dia ple d'avorriment.Els únics barcelonins que fruïren unamica de la diada, foren els que pogue-ren dedicar-la d'amagat al treball. Es-panya, per obra i gràcia dels socialis-tes i azanyistes, té un dia mort cadaany. Aquells mateixos que criticaven elfet que el dia del Dijous Sant — diadatradicional que celebra tot el món —els transports públics no funcionessinpel centre de la ciutat, no han sabut,quan han manat per sorpresa, fer al-tra cosa que paralitzar totalment lavida del pais un dia a l'any, per feste-jar, , a la força, una diada de to perfec-tament partidista. Devem als socialistesi azanyistes el fet que la República es-panyola sigui un dels tres únics Estatsd'Europa — els alires dos són la soviè-tica Rússia i la hitIe •iana Alemanya —on el dia primer de iraig és festa na-cional. Hitler ha aprofitat el dia pri-mer de maig per reunir una gran gen-tada a Tempelhof, i pronunciar un dis-curs profetitzant el redreçament coin-

plet d'Alemanya. Stalin també ha apro-fitat la diada per fer desfilar les forcesmilitars soviétiques 1 amb aquest fet de-mostrar la força del règim. Ací de la(liada ng han sabut qué fer-ne.

* Un altre Estat que aprofitara eldia primer de maig per celebrar festanacional és Austria. Des de l'any h ò-xim, els austríacs celebraran cada pri-mer de iaaig, data de la proa?u1gacióde la nova Constitució. La nova Cons

-titució austríaca, de tipus corporatiu,està basada en el model italiiá 1 inten-ta combinar l'autoritat amb la consul-ta popular.

La nova Constitució d'Austria és unexperiment més que es realitza enaquesta Europa que , en éertes tiores, 1davant de serioses dificultats, semblavacillar en les seves orientacions.

* El Govern francès que presideixM. Gaston Doumergue, va realitzant latasca elle redreçament moral i cconò-mic que s'imposà quan s'encarregà delpoder després dels esdeveniments deldia 6 de febrer. L'opinió pública francesasembla apreciar la tasca que el GovernDoumergue porta a cap. En l'eleccióparcial de Mantes, els francesos cri-dats a dipositar llurs vots han donatla prova exacta de la rèacció del paísa favor de les persones que representenl'ordre. La derrota que en aquesta elec-ció ha sofert Gaston Bergery — el di-putat-cacic de Mantes, que després delsesdeveniments del 6 de febrer 1 de l'en-trada de ministres radicals en el go-vern nacional de Doumergue abanc'o-nà el partit i dimití l'acta de dipu-tat, per fer plebiscitar el front d'esquer-res, estarà ben present a là mentdels radicals i radicals socialistes, queel dia 11 es reuneixen a Clermoiit Fer

-rand en Congrés. La posició actual cidlgovern Doumergue és rnés torta quemai. Pot esperar amb tota confiançaels resultats de Olermont Ferrand i larepresa de les sessions parlamentàriesque s'iniciarà el dia 15 d'aquest nies demaig.

.,

Jean ruetzingerNoia amb un coloma

Dies enrera parlava amb un amic,un temps tocat per les produccions del'avantguarda artística, de recollir enun volum el meu estudi sobre els fe-nòmens estètics d'abans i després dela guerra. L'amic em deia: «totesaquestes coses han envellit tant, queem temo que el vostre estudi interes-si únicament els erudits d'arxiu.» Queels temps han canviat n'és una provael que succeeix amb l'arquitectura;mentre 1'«élite» ha pres una actitud in-tellígentment reaccíonà,ria, en els me-dis desinteressats de les «recerques ar-tistiques» s'accepten, per una actitudprogressista tan vanitosa com impru-dent, totes les anacròniques deriva-cions del cubisme pictòric. L'arquitec-tura que amb el nom de funcional enssubministren, tant els homes sensiblescom els insensibles, és filla bastardad'un moviment estètic, si no iniciat,exaltat pel cubisme pictòric. I no par-lem pas de la decorac.o 'interiors, onel pastitx és tan z•;iuent que no valla pe^a d'entretenir-s'hi gaire:

Quant a l'arquitectura, el triomf dela banalitat «funcional» és absolut,fins i tot en poblacions de segona í detercera categoría. La gent, del nou mo-dernisme, l'ha batejat amb aquestsmots, que són una defíni.cl< vulgar.però exacta: «estil cubista». I és moltnatural, donada la propensió gregàriadels homes, que amb l'estil «que araes porta», tothom s'hi hagi vist ambcor. Gairebé tots els arquitectes, tantels bons com els dolents, han pagat llurtribut a la moda. Fins els paletes, queen temps de l'altre modernisme en-capçalaven les cases de lloguer ambpapallones monumentals, policromadesd'una manera llampant, amb rajolesde Valéncía trinxades, avui s'han de-cantat, en projectar llurs construccionsa bon preu, pel «funcionalisme».

Les coses han arribat a un punt quefins el ciutadà mitjà s'ha donat comp-te dels estralls de la moda. Precisa-ment fa pocs dies que, passejant perl'eixampla d'una vila catalana, un jo-ve sensible, peró allunyat dels medísartístics, em deia davant les gairebéflamants construccions cubistes rurals:«Heus ací uns propietaris í arquitectesque creient que la novetat és eterna,i pel desig que no els prenguessinper retrògrads, han construït altra ve-gada seguint el darrer patró de les re-vistes d'art í arquitectura. No s'han do-nat compte encara que els retrògradssón ells, car aquestes cases han enve-llit més en un any, que la nostra es-glesiola barroca en més de dos cents.»

¿Si fins la gent senzilla, però sensi-ble, es dóna compte on ens ha conduïtla banalització del cubisme pictòric,¿com no haurien reaccionat els inven-tors del cubisme? Aixi que el cubismepassà a les mans pecadores dels deco-radors a la moda, els veritables cubis-tes no tingueren altre remeí que rene-gar, almenys exteriorment, de llurstendències. Els perills del decorativis-me banal eren tan evidents, que els«pionniers» cercaren una evasió digna.D'aleshores, el cubisme, com a tal, hapassat a la história: és mort. Uns, eslliuraren a l'automatisme gràfic; altres,a un constructivisme polimentat o no,1 altres, a una objectivitat Inspirada,sovint en Ingres i en els primitius.

La reacció de la nova objectivitat esdesenrotllà a Alemanya amb caràctersvirulents contra l'expiessionisme, quefou el cubisme transcendental — ani-mic — per a ús dels alemanys. Perd,sota les aparences, més que polides,brunyides, de les teles de la nova ob-jectivitat germànica, la lliçó d'arabescestructural del vell :ufisme perduravaatenuada, í el sentit anímic d'antany,exaltat fins al paroxisme, sense morir,havia esdevingut aquietat i greumentsilenciós.

A França, el seny objectiu trobà unconreador de talent en Jean Metzinger,qui fou un dels «pion»iers» del cuhis-me, i amb Gleizes assajà de difinir-ir.deu fer més de vint anys, en un llibreque ha esdevingut cèlebre. Sobre aquestllibre, les idees de Metzinger han can-viat molt: aquest estiu em deia, a Tos-sa, que aquella doctrina havia enve-llit qui - sap -lo.

Però, a Metzinger, com tants artistes— homes abans que tot de sensibili-tat — 11 és difícil crísta•litzar les idees.Per això uns mesos més tard, sota lesaparentment paradoxals suggerènciesdel grup de Cerdanyola (Espinal-Vila-domat), que es fa un deure de plas-mar d'una manera jóvenivola l'actualdoctrina artística de Joan Sacs, sem-blà per un moment que es tornava areconciliar amb les velles idees del seullibre famós.

Prenent l'aperitiu a la terrassa delColón, em contava, no fa gaire, comels artistes de Cerdanyola trobaven su-perior el seu cubisme a la seva modali-tat actual. Certament el cubisme del'artista bretó és de qualitat; amb el dePicasso, Braque i el d'algun altre, res-tarà en la história com a exemplar;però els temps del cubisme no podentornar per ara. Metzinger elogiava lallibertat estructuradora de l'art abstrae-te, 1 deia que el sotmetre's a l'objecteera un gros entrebanc a la creació.

Es cert. Però, és un bell entreb.,':cIndispensable a la pinrura í a l'escultu-ra. Cal dir, en honor a la veritat, queMetzinger no cultivà mal l'abstraccióper a «épater le bourgeois»; en elll'abstracte fou més aviat una necessi-tat constructiva, és a di r, desig de con-creció. Una mena de net retorn a 1'eu-rítmia, negligida sovint per l'impressio-nisme. Ingres, a fi de comptes, fousempre el bon model del definidor delcubisme.

Aquest desig de concreció — d'es-tructura 1 de ritme •— ha perdurat en

En el seu recent llibre sobre «FrançoisMauriac i el problema del novel-lista ca-tòlic», el sagacíssim crític Charles duBos remarca que «la veritat del novel-lista és Inversa respecte a la del filò-sof, perquè la veritat objecte de la re-cerca d'aquest no és una veritat «trans-humana», immaterial, sinó tota incrusta-da en l'element humà, indissociable delpes humà. Una segona, distinció moltencertada fa du Bos en el mateix 111-bre entre el novellista en general 1 elnovel-lista catòlic. «No hi ha cap dife-rència, diu, quant a la matèria que ellsinformen 1 quant a 1a veritat que hande reflectir..... Solament, idèntiques enelles mateixes, aquesta matèria vivent1 aquesta veritat humana s'ofereixenal novellista catòlic en totes llurs «di-mensions», són apercebudes o hauriend'ésser apercebudes per ell en totesllurs dimensions; el nucli central, elnucli humà es perllonga per a ell, en lesdues direccions d'«abaix» i d'«adalt»,per franges infrahumanes 1 suprahu-manes>. L'essencial per al novel-listacatòlic és que la seva obra sigui un fi-del reflex de l'acte cr'?ador del món ique el panorama de vida humana queell vol representar en la seva obra si-gui contemplat per ell a la claror del'absoluta i total veritat de la seva fe.

Una obra de gran volada, en la qualtroben compliment aquestes notes dis-tintives de la producció del novel-listacatòlic, sortí a França l'any passat. iproduí en l'ambient 1iitellectual fran-cès una justificada se^sació. Em refe-reixo a la novella de J. Malègue, «Au-gustin ou le Maitre est la» (EditionsSpes, París, 1933), obra d'extraordinà-ries proporcions, publicada en dos vo-lums comprenent mil dues centes vint

-i-cinc pàgines. Es la història de l'evo-lució espiritual d'un jove des de la se-va educació escolar fins a la seva mortprematura en un sanatorl per a tuber-culosos. En aquest curt període, el pro-tagonista viu intensament tots els es-tats d'esperit de la seva generació, í so-freix les influències del pensament ide la filosofia de 1'es^epticisme 1 de laincredulitat dels nostres temps. La feingènua de la seva infància, nodrida so-larnent de sentimentalisme, trontolla 1sofreix el primer ensorrament en rebre

la modalitat neo-objectiva de Metzin-ger. Reproduïm avui una de les dar-reres obres del pintor, «Noia amb uncolom », en la qual es manifesten in-trínsecament les qualitats essencialsdel seu cubisme: intelligència insubmi-aa; U=nies i Volums sotrhesos a una vo-luntat creadora—ordenadora. Ni el«mignon» del tema no ha pogut abatrel'estricta severitat de concepció. El cu-bisme és ací latent, cast: no és cap es-pectacle.

Es l'etern del cubisme el que traval'objecte: el que ha tractat tostemps lapintura clàssica, feta a base de pro-porció de composició. La mansuetud in-telligent de Metzinger l'ha conduït a laTradició. (Les obres creades amb es-perit tradicional, poden posseir, a fi decomptes, la seva sorpresa —la sevanovetat — í contindran, almenys, lasorpresa no menyspreable d'una joven-tut eterna.)

Cal remarcar també que el cubismede Metzinger que naixia com una reac-ció enfront de l'impressionisme, en lalluita contra aquest anà absorbint, demica en mica, les qualitats essencialsdel moviment pictòric capitanejat perMonet. L'esperit recercador insubmis de]«pionnier» del cubisme, ajuntat a unaconsciència lúcida i mansa. han con-duït l'artista a una veritable síntesi.Per això les darreres obres de Metzin-ger no neguen l'impressionisme en totel que té de qualitativament sensible,sinó que el sotmeten a l'ordre ascética-ment formal dels cubistes i dels aca-dèmics.

Es a air, que així que el cubisme ha

J. Malègue

me negador de Déu. En el seu llit d'a-gonia, després de sofrir un calvari dedolors i adversitats, retorna, regenerat ipurificat, a la fe de la infància.

L'obra de J. Malègue és interessant,no sols pel seu protagonista, represen-

tatiu de la profunda inquietud religio-sa de la nostra època en els medis in-tellectuals, ans encara com a reflexdels costums i de la mentalitat de dife-rents zones del món modern. En aques-ta obra l'autor ens pinta tres diferentsambients: el rural, en el , qual situa lafamília del protagonista, gent benes-tant de les muntanyes de l'Auvèrnia;1'intellectual del món escolar i univer-

deixat d'ésser un espe ,, tacle, ha servitper a restaurar l'equilibri i la norma.Per la qual cosa es pot dir que no hiha res tan allunyat de l'essència delcubisme com la bana;itat decorativade l'estil cubista» dels bars i les per-ruqueries a la moda. :n examen atentdels fenòmens estètics desenvolupatsen aquestes darreres dècades porta dedret a aquesta conclusió: el cubismefou una desviació en profunditat, men-tre que l'«estil cubista» aplicat a l'ar-quitectura i a la decoració no és altracosa que aprofitament lleuger de lesaparences del cubisme pictòric. Unica-ment cal dir que les aparences delcubisme foren el més dissortat del mo-viment.

;-^ ( cm-L

Pág. 2. — La Veu del Diumenge 6 de maig de 1934

ELS TEMPS HAN CANVIAT

L'EXEMPLE DE METZJNGERper Rafael Benet

LA REVELACIÓ D'UN GRAN NOVEL-LISTAper Manuel de Montoliu

la topada de les ciències històriques sitar de París i de Fr •-.nça, en general;aplicades a l'exègesi dels llibres sagrats. i, finalment, el de la noblesa i la granLa seva intelligència es sent desarmada burgesia de França. La pintura alter-davant les objeccions de la crítica lliu- j nada d'aquests tres nuclis tan dife-repensadora a la historicitat dels Evan- rents dóna varietat a la narració.gelis. La seva fe no troba l'auxili de la Es una obra puixant i original, onraó en el moment crític 1 no troba en l'autor, per tal de descriure fidelmentla intelligència aquell aliment, aquella la crisi espiritual del protagonista,ardor que li donaven, quan era infant, aboca en les seves pàgines un deves-l'olor de l'incens, la resplandor dels ci- ' sall de problemes, tesis, consideracions,ris i el misteri de la litúrgia. L'infant pensaments, verament portentós. L'o-creient es torna un jove indiferent, bra té grans defectes. No és el menorturmentat per tota mena de dubtes, 1 el de les grans llacun 's que es trobenal qual, però, no satisfw el racionalis- en l'evolució del protagonista. Donat

el propòsit «totalitari» de l'autor, caliaque ho contés tot amb tots els detalls,com observa André Thérive. Calia, enun mot, envestir francament una obrasa

de deu o quinze volums, a lestíl del^` r «Jean Christophe» o «A la recherche du

temps perdu».Amb tots els seus detectes, però, l'o-

br_a. de J. Malègue és d'una qualitatv 1 excepcional pel sentit íntim que la in-9 forma. Un esperit superficial podrà

veure en aquest llibre li història, méso menys tendenciosa i proselista, de

Q ; la crisi religiosa d'un intellectual, se-guida d'una conversió a la fe de la In-fància. No és res d'això. La finalitat

x A° i de l'autor es troba definida en formacondensada en el mal eix títol : «Au-gustin ou le Maitre est là». Agustí prò-

1 piament no perd la fe; ell solament

1

deixa d'ésser conscient de la seva fe;la fe virtualment no l'ha abandonatmai; el Mestre és allà, al fons, al da-vant, de la seva ànina; segueix sem-pre present. Ell, però, atacat de cegue-ra, no és conscient de la presència delMestre. Es necessari que vingui la morta avisar-lo d'aquesta presència per-què ell torni a ésser-ne plenamentconscient. Afixi, dones, el llibre té unprofund sentit místic 1 tendeix a mos-trar-nos que l'home que es creu mésalliberat de la idea i del sentiment deDéu, tanmateix continua vigilat perEll. Una glossa novel-lada de la profun-da observació agustiniana: «Mecumeras, et tecum non eram».

I, finalment, l'obra de Malègue ensve a demostrar com en la vida espiri

-tual i àdhuc intellectual d'un homehi ha matèria novella.ble d'un interèshumà molt superior al que presentenels temes vulgars.

6 de maig de 1934 La Veu del Diumenge. - Pàg. +

Afer Stavisky. Tot en va pie. Els dia-ris hi han dedicat centenars de colum-nes de text. A tot França i àdhuc atot el món no es parla d'altra cosa.Als passadissos dels Parlaments, a lescancelleries, a les ambaixades, als mi-nisteris, als centres polítics i •als finan-cers, als lloes de reunió de periodistes,al cafè, al cinema, tothom en brum.

Al principi, hom parlava de cinquan-ta milions; després hom parlà de cent;

El gran Ferran de Lesseps,«perforador d'istmes»

al cap . d'uns quants dies, eren ja trescents; després pujaven a cinc õ siscents: A quants som, ara: a vuit, anou cents, a mil milions?... Arriba queun hom en perd el compte, i ja no vede deu o de cent més ençà o més enllà,tot i' tractar-se de milions. Es produeixuna dansa de xifres, de xecs, de talons,de compromisos, de compres, soborns,documents falsificats, ' telefonemes si-mulats, processos, aldarulls, empresona

-ments, tot barrejat amb crits i maledic-cions de les víctimes, amenaces de sub-versió, interpellacions, crisis de governs,averanys apocalïptics, que us fan rodarel cap. I mentre planyeu els pobres ques'hi enganxaren els dits i us horroritzeude l'enormitat d'una pérdua de sis, devuit cents, potser de mil milions, ex-clameu: - Quin escàndol! Una cosaaixí no s'havia vist mai!

1 bé, dones: a poe a poe. Un desastrecom aquest, i molt pitjor, s'havia vist.L'escàndol d'ara és gran; tractar de re-baixar-lo seria innocent; però creure'sque no té precedents seria també creuremassa. Recordem, per exemple, l'escàn-dol del Panamà; el desastre i les pèr-dues de l'afer del Panamà són encaramolt més formidables que no l'aferStavisky. .

No retraiem un assumpte reculat dela història, en què el fabulós i el llegen-dari poden mesclar-s'hi fàcilment. Esun afer perfectament contemporani, es-devingut a la mateixa Franca, fa nogaire anys. No són excessivament vells,ni tal vegada vells, molts dels qui se'nrcorden, per haver-lo «viscut».

Però, és clar, d'aquells dies als diesd'avui han succeït tantes coses, quehom no es recorda del passat. I és això,per a recordar-ho, que ara ens propo-se n de fer-ne nosaltres - nosaltresque no ho visquérem - una reconstruc-ció molt esquemàtica 1. sintètica. Perdque, sintética i tot, i fragmentària, siguiprou per a tenir una idea de la mag

-nitud de l'escàndol.

L'apoteosi d'un déu

Una figura central emergeix del fonsde l'assumpte del Panamà: Ferran deLesseps. Com hi ha una figura centralen l'afer Stavisky, o sigui l'Stavisky ma-rr.Ex; cuitem a dir que amb diferències

enormes; seria pecat intentar tan solsde comparar l'un amb l'altre.

Era un dia d'agost - la Mare de Déud'Agost -, a l'any 1869. Per primer cop,les aigües del mar Roig i les del Medi

-terrani es confonien en una abraçadaque podríem qualificar de còsmica. Lahumanitat en va ésser commoguda finsal més pregon. Semblava impossible!Mants savis havien dit que allò era im-possible. Allá. que havia estat el somnidels ,Faraons, projecte dels àrabs, i alcapdavall una de tantes fantasies deles Mil nits i Una, esdevenia realitat,gràcies al geni de :Ferran de Lesseps.I tothom posava Ferran de Lesseps alsnúvols. En altres temps, hauria estatproclamat déu, i li haurien bastit tem-ples. El dia 17 de novembre del mateixany, se celebrava la inauguració oficialdel Canal de Suez, amb una pompa ex-traordinària. Hi era, en persona, l'em-peradriu Eugènia, diversos sobirans, es-quadres, prínceps, ambaixadors. Tot elmón hi era concentrat. Poques solem

-nitats a la història com la solemnitatdel Canal de Suez... No hi mancava,naturalment!, la representació catala-na: hi era l'Almirall, i amb ell d'altres.Hom recorda que en haver-se de cele-brar un ball de gran gala, a tul llocun xic distant del centre, i no havent-hiilluminació en el camí, que la comitivai els convidats havien de, fer, hom dis-posà a l'una i a l'altra banda d'aquelluns rengles com d'esclaus amb torxesenceses. En passar Valenti Almirall, ambels seus companys, entre els esclaus detorxes, un d'aquests, bo i proferint certainterjecció, llençà l'estre ll.umínic i s'a-tansà amb alegria al grup de l'Almirall(que havia reconegut com a catalansper llur idioma) i exclamà: jo tambésóc dels vostres, també sóc catala!

La festa de Suez fou una cosa de nodir. Amb aquell Canal començava pera la humanitat una vida nova. I d'a-quest nou tombant de la història, elprotagonista, l'heroi, el geni era Ferrande Lesseps. I Lesseps fou proclamatl'home més gran del món; i pels fran-cesos mateixos l'home més gran deFrança. A Barcelona, on «el perforadord'istmes» havia estat de cònsol, ales-hores del bombardeig de 1'Espartero, nomanca el tribut de glorificació a Ferrande Lesseps, a qui és dedicada la plaçaque actualment duu el seu nom (abans,«plaça dels Josepets»).

L'abisme del Panamà

Si havia estat possible la perforacióde l'istme de Suez ¿per què no haviad'ésser-ho la d'un altre istme, el dePanamà, amb la perforació del qualtants d'avantatges - tants o més queamb la de Suez - s'obtindrien?

El primer cop havia estat donat i elsegon no trigaria. En efecte, l'enginyerBonaparte-Wyse (nom prou conegut enels medis intellectuals catalans d'aquelltemps), renebot de Napoleó I, fill de To-màs Wyse i de la princesa Letícia Bona-parte, ideà el projecte d'un canal tra-vessant l'istme del Panamà; i com queno podia pensar-se en la seva realitza-ció sense el màgic Ferran de Lesseps,es trobà amb aquest. «Després de lainauguració del Canal de Suez - decla-raya Carles de Lesseps, - no hi hahagut inventor que no hagi volgut con-sultar amb el meu pare sobre el seuinvent».

Diu que vers mitjan segle XVI, elsespanyols ja havien tingut la idea deforadar aquell istme; i que a comen-ços del XIX, Bolívar, per indicació delbaró de Humboldt, havia de fer algunesprovatures. La veritat és que ara anavade bo de bo i en 1876 es constituïa aParía la «Société civile internationaledel Canal interocéanique», amb el nomde Ferran de Lesseps per bandera i sotala direcció del general hongarès Türr;damunt els plans de Bonaparte-Wyse.I França, que creia a cegues en el

geni de Lesseps - el més gran delsfrancesos - començà d'abocar-hi mi-lions i milions. El primer de gener del1880. una filla de Ferran de Lesseps do-nava el primer cop de pie simbòlic.

L'any 1881, les obres ja eren en grantren, i es descabdellaven en-- anys suc

-cessius. No sense dificultats; però nomancaven milions, a cents. Mentres-tant, cap allà Corint, una altra Compa-nyia francesa, sota la direcció del ma-teix general hongarès Türr, començavales obres de perforació de l'istme d'a-quell nom; obres que ja havien estatcomençades per Neró, i que ara es re-prenien damunt plans del mateix Les-seps, seguint el traçat de l'empera-dor romà. Era una febre de voler uniraigües de mars diversos. I Lesseps nopodia mancar en cap d'aquestes empre-ses: per això l'anomenaven «el perfo-rador d'istmes». Les obres de Panamàseguien; però cada cop amb més difi-•cultats; vides i milions s'hi enterravena dojo. Fins que a l'any 1888, hom jano pogué tirar més endavant i el fra-càs de l'empresa es declarà rotunda-ment.

L'escàndol de PanamàLa declaració de la fallida de l'em-

presa del Canal interoceànic produí una

e RES -

GatLL LjG'• ) \

L+zBi n^ R. Qu--br +àf¢

.9/nurdzssrrorlcLvc^ -+-.-^lrHrt^lú/arn

&v /

nrm layaiYU

x ^^

f a^ ,su,.rva%^ .

o `

U •T9 N^ ..[J •.^dir

14' mol ór ^

L.0.o GO DUNA -

a4iy

R CE

ílrrma

- r

dL

r l

váml•4v'mm. 1 ^ B,yu2 ut^ra 'l

^,,,nza

L x.

8 Cubs

e^gw

Q

y ,._2 SNrteila7 -.- u rayuts g•

Traçat primitiu del Canal de Panamà.(que després fou modificat) degut aBonaparte-Wyse, junt amb Reclus i Sosa

sensació i una emoció inenarrables. Ija som de ple al famós «escàndol dePanamà ». Un escàndol sense fons, quemantingué en tensió l'opinió pública -internacional durant «prop de deu .anys»; és a dir que a les darreries delsegle encara cuejava. Provarem de resu-mir -ne algunes dades per a evocar laseva monstruositat.

¿Quina pèrdua representava, el de-sastre de Panamà? Fa un xic de maldir d'una manera exacta. El càlcul méscorrent és de 1.500 milions (diem, avui,uns 3.000 milions). I afegia un diari dal'època: «No és aventurat d'afirmar queel procès del Panamà ha produït en lacartera francesa una depreciació de mésde 2.800 milions de francs; doble pérduade la del capita:, accions i obligacions»(diem, avui, uns 6.GO' milions; elsquals, afegits als anteriors, 'epresentenuns 9.000 milions! ).

«Estafada gegantina - deia un diari,- la més gran i més audaç potser queregistra la història; en la qual hanestat distribuïts a persones complaentsxecs anònims per valor de 327 milions,pagats per les oficines de la Companyia,a les costelles dels accionistes i obliga-cionistes».

Us hi heu fixat: 327 milions per a«persones complaents»; és a dir, corrup-ció i venda de consciències. En aquestpunt, el llot de la maledicència atenyéen quantitat i en intensitat, de baix adalt i en totes direccions, proporcioñs'fantàstiques. Vegeu-ho:

Un día, per exemple, el diari «Libreparole» publicava la següent relaciód'altres diaris i individus que haviencobrat de la Companyia, amb el ti-oid'«Una llista de publicitat per al Ca-nal de Panamà», de la qual llista treien iles dades següents:

«Estafette», 21.000 francs; «Gaulois»,189.000; «Justice», 111.500; «Voltaire»,-;88.666; «L'Univers», 24.450; «République I"française», 106.000; «La Petite Répú-J U^

buque française», 69.000; «Revue dès' F 1 1

Deux-Mondes», 57.381; «Rappel», 98.750; '"«Radical», 77.800 ; «Petit Parisien», , ',U Ir88.000; «Petit Journal», 504.887, mésaltirgs 69.646; «Paris», 81.450; «Paix», <40.900; «Soleil», 42.000; «Le Soir», 107.700;'«XIX Siècle», 92.000; «Le Siècle», 84.000;«Echo de Paris», 40.000; «Le Droits,!,:

36.000; «Lanterne», 206.000; grup de' --«Marseillaise», «Réveil-Matin» i altres, '67.000; baró de Reinach, 3.015.000; Lau- -rent (de «Le Jour»), 19.000; Veil-Picard(de «Le Matin»), 31.000; H. Simond(administrador del «Radical»), 75.000;Victor Simond, 100.000; Crespin, 92.000;Millaud (de «Le Figaro»), 12.350; A.Meyer (de «Gaulois»), 32.300; Marteau,12.000; Martin, 25.000; Périvier, 30.000; -De Rodays, 20.000; Rodríguez, 36.617;Rodríguez («Bolsa para todos»), 59.900;Capuchon (administrador del «Parti •.ouvrier»), 50.000; Lagrange, Cerf i Cia.,1.999.088; etc.

Heu llegit un tal «baró de Reinach».Aquest, junt amb un Corneli Herz i un 'Arton, van jugar paper importantíssiñii complicadissiin en l'afer. I el baró deReinach es suïcidà, en circumstànciestambé misterioses (com l'Stavisky).

Segons declaració de perit oficial, lesdespeses de publicitat de la Companyiadel Panamà eren de 105 milions, queno resultaven justificats.

Hom digué que algunes de les quan-titats (300.000 francs) repartides a per-sones assenyalades dins el camp de lapremsa, ho foren a indicació no menysque del President del Consell de Mi-nistres, M. Floquet.

M. Eiffel, el de la famosa torre d'à- -quest nom, per a congraciar-se el món

governatiu, s'associà el concurs de'M. Hébrard, director de «Le Temps>; 'aquest senyor obtingué una comissió : ,de 1.700.000 francs.

Eiffel mateix havia rebut 33 milionsper a la construcció d'excluses... i homdiu que no féu res.

(Wr tinuaràLluís BERTRAN 1 PIJOAN

(Gravats, arxiu de l'ou-ter

També a Nova - YorkEls braus fan de les sevee alià on poden. trn el gravat veiem uns anrcricans fugiu&

f defensant-se, de la manera que poden, d'un brau que s'havia escapat.

. 4. — La Veu del Diumenge 6 die maig de 1934 La Veu del Diumenge. — Pàg. y

L 'ACTiJALITAT GRAFICA MUNDIAL

Cercadors moderns d'or •Heus ací un grup que ha trobat una diversió excellent provant sort en la re-cerca d'or per Califòrnia del Sud. Un dels atractius d'aquest nou esport és de

realitzar la feina amb l'ajut de paelles velles

Doses de circ oscar Ta terraDe la '' ., del circ encara na està enterament esgotada la be- El pagès té moltes tasques a realltaar per la primavera, per bé que utilitzi laIlesa de les figures eqiiestres En aquest gravat veiem dues ger- tècnica més moderna o bé solqui la terra amb bous; com ho fa • aquest pagès

manes, dalt de cavall, realitzant una bella figura de Bèlgica

Serajeve Sense supersticióAquesta ciutat històrica, el nom de la qual sempre anirà unit a la Gran Guerra,ha tornat a ocupar I'aetualitat per la catàstrofe oeorreg'uda eñ les seves Aquests nordstim n cars han volgut es i un que uo són rs

mines de carbó persticiosos. S'han casat en divendres i un dia 13, i desprésde la cerimònia han entès tres cigarretes amb un mateix llumí

. Mines flotantsMotas anys després d'haver finit la guerra europea, encara es troben @el mar

mines fiotants. Lina d'aquestes perilloses mines lra estat emmenatiá. fins a la costa anglesa

Una. cursa contra el rellotgeAquesta noia de 19 anys, funcionària de la Cambra dels Comuns, ha sortit ^'ic- I` fins els gossos..,toriosa del seu Intent de travessar el pont de Westmüister mentre .el rellotge Els capricis de la moda no respecten res. Heus ací una.aneeri-de la torre donava les dotze campanades eana passejant. el seu gos esquilat d'una mañera •t„ódériistz

Neville ChamberlainLa lira de primavera a Spreewald

Desprès de la presentació del darrer pressupost, el ministre anglès de FinancesAquesta pageseta que assisteix a la fira de Dottbus menia amb ha passat a gaudir de la popularitat màxima. En el gravat el veiem al costatpler un panet i salsitxa com els que es troben a les fires de la seva muller

Els nacionalistes grecsHeus ací un carrer d'Atenes durant el pas de nacionalistes grecs. Tots porten el famósvestit de pagès grec i marxen amb ordre perfecte

L'interès esportiu i el confort La reparaei® del :Parlament anglèsEls espectadors interessats en unes grans curses automobilistes que s'han eorre- La famosa Torre del Rellotge i el Parlament han estat encerclats per unagut a Alemanya hagi cercat el sistema de lligar l'interès esportiu amb la eomodiMt d per reparar les obres deedra. Es necessitaran alguns anys per er acahap gAlguns, com es veu en aquest gravat, han resolt el problema aquesta feina . En el gravat veiem el Parlament í a la dreta la famosa turré

guntà, assenyalant amb el dit unamassa informe que s'agitava alsseus peus, en un sac.

Una gran riallada va respondre-li.— Són coneguts els corcs de la

gran rata d'Hormidas. Gri>sns comesquirols per saltar les tanques.

— Vint-14 -Cinc cèntims! — cridàun jove, per riure.

— Cinquanta cèntims!— Una piastra.— No siguis boig, Joan. La teva

dona no et deixarà pagar una pias-u-r un porc com aqueix.

Joan s'obstinà.— Una piastra. No me'n desdic.Hormfldas Bérubé féu una ganyota

i els gipons de llana del país, i unforaster s'hauria estranyat de tro-bar-les gairebé elegant en el cord'aquest país salvatge, tan típica-melit francès, entre els grans bos-cos desolats i la neu, i tan tenposades, de segur, aquestes pageses,com la majoria de les burgesetes deles províncies de França.

Cleofàs Pesant esperà Lluïsa Trem-blay, que estava sola, i se n'ana-

ren plegats cap a les cases, al llargde la voravia de taulons. D'altress'acontentaren de canviar amb lesnoies tot passant, frases plaerAs,tutejant-les amb el tutejament fà-cil de país de Quebec, i ' tarzbé

carr:v v r

w. 'iF .,k r^ y; r °'cull 3' z " .. frw li

i'O

IUUII „a,. ;^ ;set ^^ , u;^^, ,w:• -^,r^t

l 11 5^

'u,1,

.'u ,

1' if#:I. ;,f

t , j 'u,

1 r ^;3 1 ^n.^mnnGmimmamm^mmn i^u.!" atia._.-

^iulü3i

¿ mmiumnimlin ' .ø!L1i

/ t s

«L'esguardaven amb somriures manefles, tot parlant d'ella, la bellanoia quasi inaccessible;»

de menyspreu i esperà millors oferi-mente; però només vingueren acu-dits i rialles.

Durant aquest temps les doneshavien començat a sortir de l'esglé-sia, a llur torn. Joves o valles, bo

-niques o lletges, anaven grtasi to-tes ben vestiides amb pellisses o ambabrics de roba espessa; car peraquesta festa única de la seva vidaque era la missa del diumenge, haviendeixat les bruses de tela gruixuda

perquè quasi tots s'havien criatjunts.

Pite Gaudreau , amb c;s ulls gi-rats devés la porta de i'esllísia,anuncià:

— Maria Chapdelaine ha, tornatdel seu passeig a Saint-Prime, iheus ací el pare Chapdelaine quel'ha vingut a" cercar.

Per algú de la vila, aquests Chap-delaine eren quasi estrangers.

— Samuel Chapdelaine, que té

Y..

Pg. 6. — La Veu del Diumenge 6 de maig de 1 934

Ç,Zlj,r^*u: CqdehÑìe'___

(Es propietat d'Editorial Catala-na S. A.)

I

«Ite nussa e-sa.La porta de l'església de Peri-

bonka va obrir-se i els homes vancomençar de sortir.

Un moment abans, aquesta ese'lé-sia semblava desolada, ajocada ala vora del camí del ribatge de dalt,sobre el riu Peribonka, la capa delqual, glaçada i coberta de t ea, sem-blava ben bé una planúria. La neujeia espessa, també, sobre el camí isobre els camps, car el sol d'abril apenes enviava, entre els n.i o;s gri-sos, algun raig sense il, n- i enca-ra no havien arribat les grans plu-ges de primavera. Tota t,questablancor freda, la petitesa de l'esglé-sia de fusta i de les cases escadusseres al llarg del camí, la llinda om-brívola del bosc, tan a prop que sem-blava una amenaça, tot pariatad'una vida dura en un país auster.Però vet aquí que els homes i elsjoves traspassaren k,. 1 - ue l'es-glésia, s'ajuntaren a col l es a l'am-ple replà i els compliments jovials,les dites burletes llençades de llanacolla a l'altra, la mescla constantde frases serioses o alegres pale-saren de seguida que aquests ho-mes pertanyien a una raça empe-dreïda d'invencible alegria t ' laque res no pot impedir de riure.

Cleofas Pesant, fill de Tadeu Pe-sant, el ferrer, ja '' zlEs d'unvestit d'estiu de color clar un ves-tit americà, d'amples muscleres en-colxades; com que encara fe!a fredaquest diumenge, duia !a a gor-ra d'hivern, una gorreta de robanegra, amb les orelletes folrades depell de llebre, en lloc del b,icret defeltre dur que li hauria agradatde portar.

Al sea costat, Egidi S•nuard 1 d'al-tres que com ell havien vingut delluny en trineu, en sortir de I'es-glésia es cordaven "1' ir esde pell que s'apretaven al cos ambxarpes vermelles. Joves del poble,molt elegants amb les seves pe-llisses de coll de Ilúdria, parlan.-:amb diferència al vall Nazarr La-rouche, un homenàs gris, crainnlesespatlles ossades, que no iuivia can-viat gens, per anar a missa, el senvestir 1 ela bri_na folrada de pell de moltó. panta-Ion apedaçat, gruixudes mitges de 1llana grisa i botes de pell ce dan-ta.

— I dones, senyor Lar: ,"tva bé a l'altra banda de I'aigua? !,

— No va pitjor, jovenalla. No vapitjor!

Cadascú treia de la seva b:itxacala pipa i la bufeta de parc plenade fulles de tabac picadas a mà icomençava a fumar amb un airecontent, després d'una nora i mitjad"estar-se encongits. Tot aspirant lesprimeres pipades parlaven del tempsde la primavera que venia, de l'es-tat del glaç al llac de S_it Joani en els rius, de llurs tfers i deles notícies de la parrògi fia. a talld'homes que només es veuen un copa la Setmana a cansa de les gransdistàncies i dels mal camins.

— El llar+ encara serveix -- di-gué Cleof?is Pesant —, però e's rius

ja no són segurs. El glaç s'ha es-querdat aquesta setmana, arran delbanc de sorra de dax ant de l'illa,illa on hi ha hagut forats caientstot l'hivern.

Altres començaren a parlar de lacollita prohable abans i tot cjue laterra s'hagués inostrat.

— Jo us dic croe l'any .serà pobre— féu un vell —, perq aè la te: ras'havia gelat abans de les dr.rre-res neus.

Després, les converses varen anarllanguint i hom es girà cap al pri-mer graó de l'escala, des d'on Na-poleon Laliberté es preparava a cri-dar, com cada setmana, les novesde la parròquia.

Romangué immòbil i rnut ' al ,tmsinstants, esperant silenci. amo lesmans al fons de les butxaques delseu gran abric de llop ceber, arru-gant el front i mig tancant els ullsvius sota la gorra de pell profun-lament enfonsada; i quan vinguéel silenci, va posar-se a cridar lesnoves amb totes les seves forces,amb la mateixa veu del , mrreterque encoratja els seus cavalls costaamunt.

— Tornaran a començar els tre-balls del malecó... he rebut els di-ners del govern i tots els que vul-'iin hogar-se no han de fer sinó

venir-me a trobar abans del tocd'oració. Si voleu que aquest di-ner quedi a la parròquia en bloc detornar a Quebec, veniu ' parlar-me per allistar-vos tot seguit.

Alguns van anar-se'n c cep a eh;d'altres, despreocupats, s'acontenta-ren rient. Un envejós digué a mitjaveu:

— I qui serà «foreman» a trespiastres diàries? El bon ''•mme La-liberté.

Però això ho deia més per mofaque per malícia, i acabà per riare,també.

Sempre amb les mans a les but-xaques del seu gran abric, reàre-cant-se i quadrant les espatlles so-bre el graó niés alt de l'escala, Na

-polcon Laliberté continuava en.dantmolt fort:

— Un agrimensor de Robervalvindrà a la parròquia la s^t,.ianaentrant. Si algó es vol fer mesurarels seus lots abans de to ii^r e al-çar les tanques, que ho digui.

La nova caigué en la ndtteranc:aEls cultivadors de Peribonka ro s'a-

• n t'rn enre a fer rectiificar elslímits de les •seves terres per gua-nyar o perdre uns quants peas qua-drats quan els més valents encarahavien de desbrossar els dos ter-ços de llurs concessions,_ilcn;hra-bles fatnegues de bose o de pla perconquerir.

Prosseguia:— Aquí hi ha dos bones an b

diners per comprar pelleteries. Sitenint pell d'ós o de marta o de ra-ta moscada o de guineu, aneu aveure'ls a la botiga abans de dime-cres o bé adreceu-vos a F:•ancescParadís, de Mistassiní. que els a,,uin-pa.nya. Tenen força diner i pa suenbitllo bitllo les pells de primeraclasse.

Haviat acabat les noves i baixàels graons de l'escala. Un homenetesinerlit ocupà el seu lloc.

— Qui vol comprar un bonic por-cell de la meva gran raça? — nre-

una terra a l'altre banda del riu,més amunt d'Honfieur, en el bosc?

— Això mateix.— I la criatura que va amis ell,

és la seva filla, eh? Maria_.— Sú. Des de fa un mes era a Saint-

Prime, amb la família de la sevamare. Els Bouchard, parents de Wil-frid Bouchard, de Saint-Ccdeon...

Les mirades curioses c'havien gi-rat cap dalt de t'escala. Un delsjoves féu a Maria Chapdelaine l'ho-menatge de la seva admiració pa-gesa:

— Una noia maca! — digué.— Cert! Una noia maca i valenta.

Es llàstüma que resti tan lluny d'a-quí, en el bose. Però com podrienels joves del poble anar a vetllar acasa d'ells, a l'altra banda del riu,dalt dels salts d'aigua, a més dedotze milles de distància, i les úl-times milles quasi sense mm_?

L'esguardaven amb somriures ma-nefles, tot parlant d'ella, la, bella

noia quasi inaccessible; però quanva baixar els graons de l'escala defusta amb el seu pare i passà propd'ells, es vàren encongir, r'_ lacenbarroerament, com siells hi hagués alguna cosa més que elriu per travessar i dotse ntilles demals camins en els hoscos.

Es grups formats al davant dol'església es dispersaren poquet apoc. Uns tornaven a casa seva., in-formats de totes les noves; altres,abans de marxar, anaven a passaruna hora en un deis dos llocs dereunió del poble: la rectoria o labotiga. Els que venien dels «rangs»,aquests llargs alineaments de con-cessions al límit de la selva, des-lIigaren l'un després de l'altre elscavalls arrenglerats i conduïen llurstrineus sota els graons de l'esglé-sia per fer-hi pujar dones i infarts.

Samuel Chapdelaine i Maria ha-vien fet només uns quants passosde camí quan un jove va encontrar-los.

— Bon dia, senyor Chapdelaine.Bon dia, senyoreta Maria. Lis un«adon» que us trobi, per tal comla vostra terra és més aununt, alllarg del riu i jo no vine sóvint peraquí.

Eis seus u.Ils ardits anáveñ de l'una l'altre. Quan els apartava setn-blava que fos solament amb refle-xió i per polidesa i ben a'tiat re-venien i llur esguard esgariapava el rostre, interrogava novamentclar, penetrant, ple d'ïngentta avi-desa.

= Francesc Paradís! - exclamàel pare Chapdelaine —. Es, efecti-vament. un «adon», car feia maltde temps que no t'havia vist, Fran-cese. I vet aquí que ton pare éS.mort, tanmateix. Has conservat laterra?

El jove no respongué; mirava aMaria curiosament, i amb 'm soin-rís senzill, com si esperés, a sontorn, la paraula d'ella:

— Te'n recordes bé de FrancescParadís, de Mistassiní, Maria? . Noha canviat gaire.

(Seguirà)

Tomàs Garcès, traductor

FRATS, dibuixant

e

E

ï°•^¡off°^i '^

1 Qooa ,

É

En la gran sala, ifluminada pertres finestrals durant el dia i perllanternes durant la nit, de la partalta del castes eüificat sobre elMont-Negre, el Bon Bruixot feia 50anys que treballava per trobar elmitjà de fer feliços els homes.

II

Després de rellegir molts llibresmanuscrits pels seus antecessors deMàgia, va trobar en un d'ells lafórmula per a concedir als mortalsla tan desitjada felleitat. Aquestaconsistia a gravar en l'escorça d'unarbre les paraules FRUCTUS CO E-

LIS.

III

L'arbre faria magnífics fruits, icada any, del i rimer que cauria deses branques, en sortiria, per al quil'arreplegués, l'objecte motiu de lafelicitat. Content va sortir el BonBruixot del seu castell i se n'anàcap a veure els follets.

Dedicant-se aquests a fer béals animalets, a treure tresors dela terra, i a plantar arbres, millorque ningú podrien dir-li I'arbre pre-ferit. Després d'explicar -los el mo-tiu de ]a visita, van quedar que din-tre pocs dies li dirien llur opinió.

11

Però esdeveniments sensacionalsvan tòrcer els plans del Bon Brui-xot i dels follets. Retornant ai ..eucastell va trobar ferit un emissarique portava un pergamí anmh unaordre per al General deis exèrcitsde Victorià XX, rei de Petulàndia,que llavors estaven en guerra...

Papà; el teu front no està pas mullat... Tu no et guanyes el pa amb la suor del teu front,

6 de maig de 1934 La Veu del Diumenge. — Pàg. r

IA K;e

,Es propietat d'Ldicios Fax)

SECRETARIAD'ESTAT

del3A SANTEDAT

Nútn. 69.818

Vaticà, 8 de març del 1914Senyor:El Sant Pare, Pius X, ha estat

molt complagut en rebre la vos-tra obra titulada ((LA NOVACROADA DELS INFANTS» queheu tingut la filial idea d'oferir

-Ii en homenatge.Inspirant-vos en el Decret

QUAM SINGULARI CIIRISTUSAMORF», heu volgut, en recor-dança de la peregrinació dels pri-mers joves combregants francesosa Roma, l'any 1912, escriure pelspetits francesos aquest llibre gra-ciós que conta l'odissea de dosnois savoians que van passar elsAlps per anar a demanar al Pa-pa la Santa Comunió i donar-liles gràcies per haver-los permèsde rebre, en una edat tan tendra,el Déu dels altars, Jesús-Hòstia.

El Sobirà Pontífex us felicita dela idea delicada, de la piadosa in-tenció que us suggerí i us féu em-prendre aquest treball interessant,1 us dóna de tot cor a vós i a lavostra familia la Benedicció Apos-tòlica.

Us agraeixo molt, particular-ment, l'ofrena de l'exemplar quem'heu ofert i aprofito de bon grataquesta ocasió per manifestar-vosla meva felicitació ensems que lanieva consideració més distingida.

R. Card. MERRY DEL VALAI Sr. HENRY BORDEAUX

París

PROLEG

TRES TITELLETES

Així fan, fan, fantres petits titelletes.Així fan, fan, fantres voltetes i se'n van.

Aquest capítol no forma part del]libre. Podeu saltar-lo, i àdhuc usho aconsello. L'he escrit per a znírol, em sembla amb una mica detendresa, i només per alguns pa-pàs i tamb(t algunes mamàs. Si maino heu sabut ni sabeu copsar el corde la xicalla, tombeu les pàginesde pressa, de pressa. Quan un es-eriptor té la certesa d'escriure pera satisfacció pròpia seria ben follde preocupar-se de la satisfaccióaliena....

Una vegada hi havia tres titelle-tes... Us faran tres gentils reverèn-cies. I després ja no els veureu més.Però jo, més sortós, seguiré veient

-los cada dia.

Del primer, n'he rebut una lliçó,

una bona lliçó, en el passeig. Usben asseguro que no la buscava pas,i encara en sento la humiliació.

Es una noieta, un petit escrupo-ló de noieta. de res, ni mica mésgran que això, i encara! Ja la co-neixeu. No la coneixeu? Si que usplanyo de no conèixer la Pauleta!Jo os la presentaré, o millor dit,jo us presentaré a ella, perquè degent gran, avui, se'n troba tantacom se'n vol, mentre que d'infants,tothom sap que ja no n'hi ha. Nosé pas quina acollida us farà laPauleta; tal vegada bona, tal vega-da dolenta, potser les dues cosesa la vegada. Mireu d'ésser-liplaents, que és molt millor. Si no,os espavilarà, com va espavilar-meami.

Per tal que comprengueu totala seva • impertinència, cal que en

poques ratlles us dibuixi el seuretrat.

Té deu anys, una caballera llar-ga i rinxolada, castany fosc anibreflexos daurats; uns ullassos brums,a la vegada càlids i profunds, enels quals sempre corre una espur-na d'or, misteriosa, que no s'aturamal; un cosset lleuger i prim, iuns moviments ràpids, continus,sempre enciscrs: no hi ha manera defer-la estar quieta, i quan caminadiríeu que baila. Tal vegada sócparcial perquè estic enutjat d'an-çà de la humiliació que m'iia in-fligit. Així, (.iones, és evident queno en dic prou bé. Afegiu-n'hi pertal de restablir la veritat.

Tota dos ens vàrem passejar molti molt. Es un companyó que no tépor de res i que àdhuc té la co-queteria de les situacions més di-ffcils. Tompoc no en té en les mun-tanyes. Després n'haver-la pujada,no pas sense un poc d'inquietud, al

cim d'un penyal segur. una vegadapassat un passadís relliso',s. vaighaver-me de sentir: - Vols que L a-judi?

Un dia esa va sorprendre unapluja que queia a bats i barrals iens vam refugiar sota un casta-nycr molt gros. Malgrat .a seva va-lentia la tempestat Ii feia una mica•3e por.

—No marxaràs pas, oi? —va dir-me.

—Qui?—El castanyer.L'havia tapada an11) la Treva es-

clavina, en la qual desapareixia to-ta entera, llevat la seva corona.D'una fulla una gota Ii va caure alnas. Vaig mirar-la; va posar-sea riure. I va ésser el seu riure elque la tranqui•litzà.

Una altra vegada, també al camp,

corria davant metí. Els seus i".nxolsja llargs ritmaven les seves corre-disses. Va aturar-se per collir unaflor, de l'herba, d'arran .mateix deterra, i acostar-la de seguida a laseva cara. Hom hauria dit que acinc anys ja volia apoderar-se detot el món. Quan va tornar propmeu, va dir-me:

—Papà, estimo el món.—Tú estimes el món?—Sí, ho estimo tot.Ella ho estima tot: és ben bé

això. Es precipita en la vida comen el jardí que vol respirar tot sen-cer. Encara no n'està assaciada.Aquesta avicrsa, deliciosa de sor-prendre, a vegades em fa por. ¿Se-rà possible que s'acontenti d'unasort vulgar? Jo li desitjo una sortben daurada. Però tampoc no la su-tisfaria massa. Les nostres passeja-des m'ho han ben demostrat. Undia va fer-me baixar a un torrenten el fons del qual havia vist uns

clavells boscans, uus minsos cla-vells roses, florits al eapdaantuttd'unes tsges llargues. Era moltagimnàsia per una collita ben ma-gra. Però els infans es riuen delsesforços que exigeixen. Jo cree quetots nosaltres fem el mateix. En eltorrent n'hi havia molts de clavellsboscans. Després d'haver-ne tren-cat tres o quatre, desitjós d'acabarde pressa i de sortir-ne, crido aPauleta:

—Quants en vols?—Tots almenys.Dimoni! Senyoreta, no sereu p^s

gens fàcil d'acontentar.A més a més, no cal pas dubtar

anib ella. Ric, rac: tot, ho resolámb competència. ¿Per ventura noestà al corrent de les darreres pres

-cripcions socia]s? La llei del treballno té secrets per ella. De bona gana

privaria de les postres, i fins 1 totde l'àpat sencer, a tot aquell quino hagués treballat. Us admn'ra?Quan la coneixereu, res no us s cr-prendrà. Un dia se'm presenta aParís a la meva cambra de treball.Tinc prohibit terminantment d'en-trar en la meva cambra de treball,però per ella no hi ha res sagrat. Aixique va arribar al pany de la porta,s'introduí a casa nieva com a casaseva, amb autoritat, però amb gen-tilesa. I heus ací que se m'acosta iem pesa la maneta al front.

—Pauleta, nena, què vols?—Però, papà, el teu front no és

pas mullat.—Però, ¿per quin motiu he de

tenir el front mullat?—Tu no guanyes el pa anib la

suor del teu front.Havia llegit a la Història Sagra-

da que l'home està condemnat aguanyar així el seu pa quotidià, i

tot seguit venia a constatar-ho ennu.- La seva biografia ja és tan plenad'esdeveniments que, prou ho veieu,no acabaria mai. Cree que aquestaclaror naixent esdevindrà una cla-ror ben viva.

Ara m'adono, però, que encara nous he contat la lliçó que ella vadonar-me. Vosaltres mateixos jut-jareu de si no hi ha motiu d'estarmortificat

Era la vigília del primer de gener.La seva mare me l'havia confiadaper treure-la tina mica a fora.

—Sobretot, m'havia recomanat,no Ii compreu res. Es el día de lesestrenes i els obsequis ens plouende tots costats.

I molt injustament afegí:—La teniu massa amanyagada.Corri si mai hagués amanyagat la

Pauleta.Vam dubtar entre anar al Jar-

di de les Plantes, on iii ha una granocellada, o al Jardí d'Aclimatació,on es dóna de menjar als cèrvolsen el palmell de la mà, però final-ment vam anar als Camps Elisis.

El fred, que era viu i sec, anima-va les seves galtes. El coloret Umanca sovint. L'aire, precisament,li'n donava. Estava particularment,meravellada_ De tant en tant lamirava per veure si seguia es-tant-ne. Temia que no canviés enperjudici seu. Les coses massa bo-nes no pollen durar gaire. Però nocanviava gens ni mica, i les rosesde les seves galtes m'encisave'i.

Els Camps Elisis eren atapeitade parades ben proveïdes. Hi haviaqui-sap-les tines i els titelles, pen-jats d'uns fils, per tal d'atreure lescriatrtres. ¿Corn és possible que elsinfants resistissin la temptaii.ó?Nosaltres, resistim gaire? La nos-tra valentia niés gran és encara lafugida. Pauleta, molt entenimenta-da, i molt més seriosa del quem'hauria cregut, va demanar-meque 11 oferís una modesta galledade fusta.

—Aquella?—Sí, aquella.Jo havia indicat la més senzilla.

N'hi havia d'altres pirogravades 1més templadores. Vaig comprar-]1la galleda de fusta. Després de lagalleda va temptar-la una pala.

—Aquesta?Era una pala vulgar, anònima,

sense el més insi.gnificant ornamentVaig donar-li la pala. En efecte:¿què és una galleda sense una palaper emplenar-la de sorra? Entreaquests dos instruments existeixuna relació estreta, un lligam r.e-cessari que un papà no veu imme-diatament, però un infant compr°nde seguida. Després va venir el de-manar una pilota. En veritat, lapilota ja no es relaciona amb res. Elmeteix que la corda per saltar. 1que també em va ésser reclamada.Vaig comprar la pilota, vaig oferirla corda per saltar. Ara bé, en oc

-cedir a tot això, jo tenia una raó,una raó superior, que tots els paresque es preocupen de l'educació '',ellurs fills comprendran: jo volia Sa-

(Continuarà)

Alfred GALLARD, traductor

Joan Vila, (,D'Ivori», dibuixant

L-

EL DO D'UN BON BRUIXOT

JI

amb els habitants de Iugolàndia.El va guarir amb el seu art màgic,es va assabentar de les barbari-tats de la guerra 1, veient escenespoc edificants, va tornar al seucastell tot capficat, després d'ha-ver passat per grans i greus perills.

VII

El general i el Rei Victorià XXes posaven d'acord, després de llegitel missatge que va decidir la vic-tòria, sobre la millor manera d'ex-terminar definitivament els habi-tants de Iugolàndia, quan una sa-geta vingué a distreure per unsdies l'atenció dels protagonistesd'aquesta història.

VII'

El Rei amb gran agilitat ra es-quivar la sageta que anava de dretal seu magnànim cor, i quedàclavada en el corpulent tronc d'unarbre. Anib aquest motiu tothom elva felicitar per haver sortit iiès dela facècia, que justificava el seunom de Viotorrà XX.

IX

L'arribada dels vencedors de laguerra, entusiasmats malgrat elsdanys físics, donà un final apo-teòsic als fets del dia, els qualsno po.çueaen passar desapercebutsdel Bon Bruixot, qui, malgrat elseu retir, va ésser assabentat delculminant succès.

X

En tots els pobles del regue dePetulàndia foren aixecades estàtuesa l'invencible Rei. Grans festes tin-gueren lloc fins en les mes petitesviletes del regne de Victorià XX,el Magnànim, el Gran, el Valerós,etc. (Ningú no es recordà, per sort,d'ctrmiuzar els habitants de lugu-làndia),

r ug. a. — La veu dies lylumenge 0f de maig de 1934

URADIO

cATI Eeg A_^kO J. 1^5py

UN INTERVIU 1 UN ARTICLE

Demanem pel senyor Llorens,amb el desig de fer-li unes ore-guntes sobre ràdio.

Jove. polit, atent, ràpid, bri-

llant, el senyor Pau Llorens ensrep al seu despatx d'Auto-elec-tricitat'. Li demanem un pen-sament pertocant la Ràdio Asso-ciacíó de Catalunya, la bene

-mèrita entitat de la qual ell ésun factor tan important.

El senyor Llorens ens responclar 1 concís. Ràdio Associacióde Catalunya—ens diu—no hadeixat córrer cap dels seusideals ni dels seus propòsitssobre Ràdio-Espanya.

Ja sabeu com es veuen trac-tades fins ara les qüestions de

ràdio. Som tractats en plad'nestación regional», amb mar-ca de provincia. Es lamentable.Qualsevol diria que la ràdia noés una matèria «traspassable».Diríeu que hi ha un esperit demigradesa, de manca de visióampla i generosa, en les cosesque afecten els serveis rte rà-dio.

•Ràdio Associació de Catalu-

Cap dels radioients que seguel-

xen l'actuació que des del seu mi- f

cròfon desenvolupa «Ràdio-Asso-

ciació de Catalunya», no haurà

deixat d'observar la labor patrió-

tica que en tots els seus actes II

ha predominat, fins aconsegiiir

que arreu del n,ón es vagi conei-

xent la música dels compositors

catalans. L'èxit aconseguit fins 1

ara el constata el recull fet i ex-

posat, com a document històric de

la radiodifusió catalana, en el nú-

mero extraordinari de «Catalunya

Ràdio» publicat en la diada de

Sant Jordi, el qual s'ha repartit'

profusament entre els milers de

catalans absents de la nostra, pà-

tria.

Però Ràdio-Associació no es 11•

mita a consolidar la seva labor

patriòtica catalana, sinó que l'am-

plia vencent-ne totes aquellos di-

ficultats d'ordre econòmic 1 d'or

-ganització. En el moment actual

està preparant-se per a posar en

marxa, dintre de pocs mesos, una

nova emissora, tal vegada la rasés

moderna d'Espanya i la que do-

narà un servei més perfecto, per-què comptarà amb unes innova-cions i uns perfeccionaments quela faran destacar per la seva clare-dat i modulació.

En l'ordre dels programes vol

també excellir i a l'efecte està pre-

parant la radiació d'obres anti-

gues i obres noves del teatre II-

nya, ens manifesta el senyorLlorens, ha informat en aquestsentit el Govern de la Repúbli-ca. No cal dir que, igualment,s'ha expressat prop del Governde la Generalitat de Catalunya,que es preocupa d'aquesta vitalqüestió.

Deixant de banda altres mo-tius que podríem anomenarsentimentals, el meu p unt devista—afegeix el senyor Llo-rens—és la necessitat absolutade la iniciativa privada en ma

-tèria de ràdio-difusió. I no vulldir pas iniciativa sense control;sinó tan subordinada com esvulgui a les autoritats per totallò que els pugui convenir pelbé del país; però jutjo comple-tament necessari un estat decoses a base que sigui la inicia-tiva privada la que faci el ser-vei, ¡en absolut! Un servel es-tatal en ràdio, el considero acíobertament impossible.

No fa molt, continua a dir-nos el senyor Llorens, un mi-

nistre de la República va visi-tar el Palau de Comunicacions

ric català. Els seus propòsits són

arribar a constituir un agrupa-

ment d'artistes especials i propis

de l'emissora dels radioients de

Catalunya.

Podem avançar així mateix que

dintre breus dies es portarà a cap

la radiació d'escollides composi

-cions literàries d'autors catalana.

La presentació i els comentarisde les obres s'encomanen a perso-nalitats destacades del món de les

lletres. Quant als recitals, aniran

a càrrec d'especialitzats rapsodes.

Aquestes emissions, preparadesamb tota cura, es donaran cada

15 dies. a l'hora destinada als ca-talans absents de la pàtria. En

organitzar aquesta modalitat cul-tural, Ràdio-Associació no perse-

gueix altra finalitat que fer arri-bar a tot el món el coneixement

valuós de la nostra música i dela nostra literatura.

Cal remarcar que aquestes ac-tuacions netament catalanes ani-ran agermanades amb unes resse-nyes que, periòdicament i com unavenç, es publicaran a la revista

«Catalunya Ràdio» la -labor espe-cífica de la qual. va essent cadadia més accentuada.

Solament pot aspirar a 1,an en-lairats propòsits una entitat cony

és ara «Ràdio-Associació de Cata-lunya» , que està orientada ven

un fi patriòtic, i fa cas omís detota finalitat interessada. A 1'er:

(Casa de Correus), de Barcelo-na. Anava per prendre l'asce_1-sor... però l'ascensor no funcio-nava; i el ministre hague, depujar l'escala que mena a lasecretaria o a la direcció, apeu... Aquell ascensor va estarmesos parat!... Dones b: elservei de ràdio no en pot estarni un minut, de parat; no lmtestar subjecte a les contingèn-cies d'una organització euro-cràtica lenta i que no viu aldia, més ben dit, al minut, cornlla de viure la Ràdio.

Iniciativa privada i iniciati-va privada: no em cansaré dedir-ho.

Significa, això, esperit d'in-subordinació i d'incontroi? Es-perit de negoci, afany de be-neficis? No! Podeu dir a totarreu que Ràdio Associació deCatalunya no és cap entitat co-mercial, i que els beneficis quepugui tenir els traspassa amb

gust a la Generalitat.Amb aquestes paraules aca-

bà la nostra, conversa.

torn d'ella batega en tots els mo-

ments l'afany que l'emissora E.

A. J.-15 reculli tot el relleu de l'à-

nirna nostrada. En donar una ma-

jor ampliació a les seves activi-tats, Ràdio-Associació no segueix

ni podria seguir cap altre camí

que el que condueix a enaltir els

homes que tant han treballat per

a l'art musical i per a les lletres

de la nostra pàtria.

EDUARD RIFA

UNA ACTUACIO PATRIOTICA

Antena de 'Emisora E. A. J. 15

Sala d'acíes de Ràdio Associació

de Catalunya

Locutori de I'Em;s!ora

Sala de Concerfs