6.1 ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ:

INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA:

La primera industrialització va començar a la Gran Bretanya el s. XVIII. Espanya s’hi incorporà tard, no tenia condicions econòmiques.

Context de la primera industrialització:

A Espanya sobretot artesania (contraris a les innovacions tècniques. Nivell cultural baix. No hi havia recursos suficients per crear una demanda de productes industrials. Situació de política no massa bona, lluites liberals – conservadors, Guerra d’Independència.

Desenvolupament de la indústria fins al 1900:

Va començar el 1830 amb empresaris emprenedors. Dos grans motors:

- L’explotació i el comerç del ferro a Biscaia i del carbó a Astúries siderúrgia i indústria mecànica.

- Desenvolupament de la indústria tèxtil del cotó a BCN i llana a Sabadell, Terrassa i Béjar.

El capital estranger de les zones mineres ocupava molta mà d’obra. La majoria de la indústria agroalimentària ocupada per molins, vins, oli i sucre.

Tipus d’indústria:

INDÚSTRIA PESANT(béns de producció: d’elaboració i d’equipament)

INDÚSTRIA LLEUGERA (béns d’ús i consum)

Consumeix gran q. d’energia Consumeix menys energiaAltament sorollosa i contaminant

Menys

Elabora grans q. de primera matèria

Menor quantitat

Sovint es treballa per torns nit i dia

Menor nº d’hores. Normalment 1 torn

Es necessita gran capital inicial

No necessita tant

Beneficis i pèrdues grans a ll/t

Menors però a c/t

Tendeix a concentrar-se en zones industrials

Sol disposar-se en el terreny

Sol situar-se de 1ª matèria (ex: mina). O bé d’una bona

Sol acostar-se al mercat (ciutat) tot i la seva dispersió habitual

xarxa de comunicacions o d’un port

LA INDÚSTRIA ESPANYOLA FINS AL 1939:

Gràcies a un creixement demogràfic hi va haver mà d’obra barata. Durant la primera guerra mundial la indústria tèxtil i la siderúrgica espanyoles, com Espanya es va mantenir fora de la guerra, es va convertir en lloc subministrador de recursos per a països bel·ligerants.

Obtenia un gran benefici però s’ho gastava en importació no en la millora del sistema productiu. Quan va acabar la guerra l’exportació va baixar i els llocs de treball també. Durant la Gran Depressió dels anys 30.

La Guerra Civil Espanyola va provocar una reculada en l’economia.

Quan es recupera de la crisi del ’98. La inflació baixa, el deute públic baixa, es reparteixen capitals. Es creen entitats, s’augmenta la producció industrial i canvi energètic.

Durant la guerra mundial Espanya es va mantindre al marge i es va convertir en subministradora de productes per a països bèl·lics. Van obtenir grans beneficis, va augmentar la producció. Però hi va haver inflació i les classes populars van notar com no pujava el salari respectivament. No es van gastar els beneficis a reestructurar el sistema productiu sino en importar.

Quan es va acabar, les exportacions van baixar i també la ocupació.

Les indústries de béns de producció elaboren productes que no es consumeixen directament sinó que són productes semielaborats que serveixen com a matèria primera.

Les indústries de béns d’ús i consum produeixen articles destinats directament al mercat i als consumidors

El 1929 hi va haver la gran depressió “el crack de la borsa” de wall street. A Espanya no li va afectar molt per que les exportacions no tenien massa pes. Les exportacions van baixar. Es va crear la moneda i augmentarà la competitivitat de les exportacions.

ESTANCAMENT DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA (1939- 1959):

Volien autarquia, que es valguin per ells mateixos sense dependre dels altres països.

El mercat interior no tenia cap competència però hi havia dificultats en la importació de primeres matèries, va impedir la modernització tecnològica i va permetre la creació de noves petites indústries.

Després de la Segona Guerra Mundial els estats democràtics van sotmetre Espanya a un aïllament polític i econòmic.

Va intervenir la política directa de l’Estat en el sector industrial. Es va crear l’INI (Institut Nacional d’Indústria) per instal·lar empreses estrangeres a Espanya.

ESPANYA ES CONVERTEIX EN UN PAÍS INDUSTRAL (1959-1974):

1959: Pla d’Estabilització i Liberalització: volien estabilitzar economia i moneda espanyola i fora autarquia, que entrin modes, turistes... faltava paritat (2 monedes).

El procés de liberalització econòmica va coincdir amb un període de gran expansió econòmica mundial i això va afavorir a multinacionals que s’instal·lessin en territori espanyol.

El 1973- primer xoc del petroli ‘YOM KIPPUR’

Hi haurà una segona a 1979- la revolució iraniana. I el 1980-88 la guerra iran-iraq.

LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL FINS 1975: (quan mor Franco)

Les indústries se situen en llocs favorables. Factors

- Socials: existència de classe empresarial organitzada. Mà d’obra barata, adequada i poc conflictiva. Era necessària la proximitat amb altres centres.

- Espacials: proximitat de matèries primeres, disponibilitat d’energia, comunicacions, infraestructures...

DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA:

Catalunya: resultat de la burgesia empresarial que havia acumulat comerç, agricultura i manufactures. La burgesia va invertir el capital en la producció de filats, teixits pel mercat espanyol. La indústria no tenia matèries primeres, es necessitaven d’altres països. Es concentraven prop dels ports. Després es va afegir maquinària, productes químics, ferroviari...

País Basc: s’havia format una classe empresarial industrial per l’extracció de ferro (s’exportava a Anglaterra amb vaixell). Per tornar transportaven coc. Els beneficis del ferro, facilitat d’obtenció del coc... van fer possible el desenvolupament de la indústria siderúrgica, es va localitzar preferentment prop de Bilbao.

Astúries: es va desenvolupar a causa dels importants jaciments minerals i proximitat dels ports que permetien l’exportació. Extracció i venda. A Astúries s’hi va desenvolupar una siderúrgia de capital francès que utilitzava hulla asturiana però de mala qualitat. (Avilés, Gijón)

Madrid: afavorida per la capitalitat de l’Estat, per l’existència d’un mercat urbà importants, mà d’obra abundant i barata procedent de l’emigració rural.

Es van crear nuclis industrials pels pols de desenvolupament.

LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DEL 1975 AL 1985:

LA CRISI MUNDIAL DEL MODEL INDUSTRIAL FORDISTA:

Causa de la crisi:

- Necessitat d’empresaris industrials de mà d’obra per incrementar la producció. S’havia de millorar salaris, jornades dignes i contractes fixos. Beneficis van baixar.

- Per la crisi energètica. OPEP va aconseguir arribar a un acord per reduir la producció i augmentar preu petroli. Va provocar caiguda de vendes.

- Competència dels NPI nous països industrialitzats, que tenien un preu més baix.

CRISI INDUSTRIAL A ESPANYA:

Per la crisi mundial, la situació industrial deficient i la crisi política del final de la dictadura i transició a la democràcia. Retard tecnològic important. Caiguda de la demanda, augment de la competitivitat, augmenta l’atur.

REESTRUCTURACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA:

IMPI Instituto de la Pequeña y Mediana Empresa. I es van facilitar crèdits per a noves empreses. Llei de 1981 per a la reconversió industrial i la reindustrialització:

- Reconversió: indústria siderúrgica, drassanes i automòbils.- Eliminació de les empreses amb demanda insuficient.

Competència dels NPI.

Jubilacions anticipades per facilitar el sanejament de l’economia de les empreses.

Xones d’urgent reindustrialització ((ZUR) reactivar algunes àrees industrials i evitar-ne el declivi econòmic (Ferrol i Vigo) (Cadis, Henares...). es van concedir avantatges fiscals i economics a les empreses que es traslladaven a aquestes zones.

1977 el pacte de la moncloa: abaratir el cost salarial. Fer sacrificis.

El 1982 es produeix visctòria democràtica GONZÀLEZ: reconversió industrial s’esta plantejant entrar a la CEE.

6.2 EL MODEL ACTUAL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL:

LA DIMENSIÓ I LA LOCALITZACIÓ DE LES EMPRESES INDUSTRIALS:

Empreses internacionals objectius: ↑producció, mantenir la competitivitat, intercanvis globalitzats i oferir productes d’última generació. Es tendeix a formar empreses mitjanes.

R+D Recerca i desenvolupament

I+D+I investigación + desenvolupamiento +

Tecnologia i comunicacions eficients. Es prioritza el baix cost laborables empreses situades a zones no competitives perquè la mà d’obra és cara i es traslladen a països menys desenvolupats.

EL CANVI TECNOL+OGIC I CIENTÍFIC:

Les primeres investigacions canvi tecnològic de la tercera revolució industrial després de la segona guerra mundial.

Va donar llocs a circuits integrats, computadores de primera generació.

Les noves tecnologies i la telemàtica naixement d’un nou sector industrial. TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). Revolució en els sistemes de producció industrial:

- Robots - Permeten controlar l’evolució de l’empresa des de qualsevol

lloc- Detecten l’evolució de la demanda i poden reajustar la

producció - Just in time- Faciliten la fragmentació dels processos productius i la seva

dispersió geogràfica- La comunicació en temps real entre establiments i la seu

central de l’empresa

Abaratir els costos de personal

pagar menys per hora de treball

substituir els treballadors

augmentar la productivitat

automatitzar els processos

aplicar noves tècniques

incrementar vendes

oferir nous productes

elaborar productes més

desitjables

oferir avantatges comparatius

L’EMPRESA INDUSTRIAL I LA PLANIFICACIÓ:

Fluxos de capital i d’informació que s’encreuen en xarxes cada vegada més denses i complexes que abracen tot el món.

Obtenir-ne els beneficis més grans possibles resulten decisius. Centres d’estudi en parcs tecnológics, on disposen de facilitats de tota mena.

ELS CANVIS EN LA CONTRACTACIÓ LABORAL:

Els salaris són més baixos, llavors hi ha perill de regulació de contractes laborals, pensions de jubilació.

Reduir la mà d’obra i augmentar la inversió en la tecnologia avançada i la contractació de tècnics qualificats.

ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA I DE LA PRODUCCIÓ:

LA FRAGMENTACIÓ I LA DISPERSIÓ DE LA PRODUCCIÓ:

Les empreses multiplanta divideixen la producció en diversos establiments que s’especialitzen en la fabricació d’alguns components.

Producció globalitzada deslocalització. Externalitzen operacions es desprenen de processos i serveis que poden subcontractar.

DIVERSIFICACIÓ DELS PRODUCTES:

Campanyes publicitàries molt insistents. Producció flexible. Disposen d’un centre de maquinatge. Eviten emmagatzematge i estocs invendibles.

TRES MANERES D’AUGMENTAR BENEFICIS:

6.3 LA INDÚSTRIA ESPANYOLA I LA UNIÓ EUROPEA:

LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA CEE:

1985 es va signar el tractat d’adhesió a la CEE les regions industrials espanyoles presentaven manca de modernització i deficients infraestructures, problemes mediambientals.

Receptora de pressupost. Els fons es van invertir en la millora de les infraestructures bàsiques, formació, desenvolupament tecnològic...

Augmentar la competitivitat a fi que no perdessin la quota de mercat per la lliure arribada de producció de fora. L’estat va sanejar les indústries amb grans inversions realitzades amb fons públics.

LES POLÍTIQUES MEDIAMBIENTALS I L’ACTIVITAT INDUSTRIAL:

La UE exigeix un control de la contaminació. Promociona l’aplicació de tecnologies netes (indústria verda) i proposa auditories mediambientals i operacions de rehablitació.

. LES DIRECTRIUS INDUSTRIALS DE LA UE EN L’ACTUALITAT:

Primerament CEE hi havia problemes en la siderúrgia, construcció naval però després ha fomentat el suport a les PIME. També a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). La indústria europea ha de ser dinàmica i necessita:

- Augment continuat i sostenivle de la productivitat a base d’innovació empresarial

- Professionals ben preparats- Més inversió en R+D i aconseguir més patents- Més indústries d’alta tecnologia al seu territori- Facilitar la deslocalització interna d’alguns països nous de la

UE amb costos laborals inferiors per evitar la desindustrialització.

*TIC: element fonamental de la societat del coneixement i un ingredient important de les activitats de recerca i desenvolupament (R+D)

6.4 EL TEIXIT INDUSTRIAL ESPANYOL:

D’UN MODEL DE TEIXIT INDUSTRIAL MÉS DIFÚS I INTERCONNECTAT:

Creació d’eixos industrials. Àrees metropolitanes industrials tendeixen a crèixer. Hi ha aglomeracions que garanteixen l’existència d’infraestructures.

Les seus socials i de gestió se situen a les àrees centrals de les ciutats. Les activitats industrials es van al voltant de la ciutat i creen un espai urbà difús, on es multipliquen els polígons industrials i naus d’emmagatzematge. Hi haurà dispersió.

. LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL I ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS:

- Eix del Mediterrani: Catalunya, València, Múrcia. Aquest corredor va cap a França i després arriba fins al nord d’Itàlia. Per la vall de Roine.

- Eix de la vall de l’Ebre: de la comarca barcelonina a la cantàbrica (Saragossa).

- Eix industrial de Madrid: molt desenvolupada. Per la seva centralitat, alta tecnologia i capital inversor estranger.

- Inferiors:o Andalusia: bon nivell de negoci industrial. Andalusia

occidental, andalusia oriental menys industrialització.o La cornissa cantàbrica i galícia: sobretot en la siderúrgia

i en els productes metàl·lics, sectors industrials avui en crisi. Hi ha àrees sense industrialitzar.

o La zona central: (caràcter alimentari), valladolid i burgos. Poc industrialitzada.

o Illes balears i canàries: poc industrialitzats, predomini indústria extractiva del petroli, energia i aigua.

ELS SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA:

Els sectors industrials madurs:

- Són aquells que no poden créixer gaire més.- La metal·lúrgia, els productes minerals no metàl·lics, menys la

maquinària.- Alimentària, beguda, tabac han reduït el seu pes. És la

indústria dominant a zones poc industrialitzades com castella i lleó.

- Tèxtil, confecció i calçat. És un mercat dividit, format en part de marques blanques (productes barats i sense publicitat)

Els sectors dinàmics:

- Més productivitat i tecnologia intermèdia. Crisi econòmica que provoca una recessió d’aquests secors.

- Sector químic, automòbil, farmacèutics. Compten amb una forta participació de capital estranger.

Els sectors punta:

Informació, automatització, biotecnologia. Pateix una dependència forta de l’exterior pel que fa al R+D. Alguns inferiors serien l’aeronàutica.

És un grup molt localitzat (Madrid, Andalusia, País Basc)

SITUACIÓ ACTUAL DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA:

Està patint un període de crisi, proces de modernitzacio productiva. Hi ha hagut una moderació salarial i flexibilitat en la contractació laboral.

La indústria porta un ritme creixent de venda bo. Hi ha un augment d’estocs i una desacceleració de l’ocupació.

ELS REPTES DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA:

- Hi ha escassetat de grans empreses i predominen PIMES que tenen l’avantatge d’adaptarse millor a les demandes del mercat i de presentar menys conflictes laborals, però no permeten que l’augment de la producció repercuteixi a la baixa en el preu unitari, ni tampoc fer grans despeses en noves tecnologies.

- Productivitat industrial és inferior a la de la UE fer que incrementa el cost laboral. Un bon recurs per millorar la productivitat és el TIC.

- Intensitat tecnològica és naica i el percentatje de R+D és insuficient.

Això provoca una balança tecnològica deficitària. Maquinària elèctirca aparells electrodomestics i productes farmacèutics fabriquen amb patents estrangeres.

*ERO: expedient de regulació d’ocupació, a canvi de mantenir el lloc de treball, hauran de treballar menys dies o acomiadar.

CONSEQÜÈNCIES DE LA INCORPORACIÓ DE NOUS ESTATS A LA UE:

La incorporacióo de nous països a la UE afecta a la industria espanyola, ja que gaudeixen aquests països de més proximitat al gran eix industrial.

Alemanya és semblant a Espanya però la mà d’obra és més barata i la seva productivitat i la qualificació de tecnologia és mes gran.

La inversió de capital estranger ha augmentat el potencial industrial de la UE.

Un dels sectors més afectats per la indústria espanyola és la dels automòbils, Espanya n’és una bona exportadora. Espanya hauria d’intentar millorar la qualitat i productivitat, ja que els nous països tendeixen a desplaçar Espanya del seu segment del mercat exportador.

ESPAIS INDUSTRIALS ESPANYOLS EN UN MÓN GLOBAL:

S’està incorporant a la globalització econòmica, figuren a la xarxa de producció mundial. Aquesta xarxa té concentració de capital. Malgrat ser Espanya una potencia industrial, no té un paper rellevant en l’economia mundial.

GLOBALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ:

Globalització porta a competitivitat. Causes de la deslocalització: aconseguir la reducció dels costos laborals i la millora de les condicions discals i tècniques.

El valor afegit es fa a Espanya. Les conseqüències de la deslocalització són: augment de la taxa d’atur i la pèrdua de llocs de treball del sector secundari.

Les polítiques industrials aplicades pels governs donen ajudes a les empreses per frenar la deslocalització.

6.5 EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ:

IMPORTÀNCIA DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ EN L’ECONOMIA ESPANYOLA:

Hi ha hagut un fort creixement, el PIB total ha arribat al 18%.

Els preus d’habitatges també van pujar. El nombre d’actius en construcció van augmentar.

Causes del creixement immobiliari: facilitats d’accès al crèdit amb interessos molt baixos, guanys impressionants en els habitatges.

Excessos en la construcció han afectat especialment les zones turístiques.

LA CRISI DE LA CONSTRUCCIÓ:

La crisi mundial ha provocat la bombolla immobiliària i la desacceleració del sector de la construcció.

Atur també en sectors relacionats amb la construcció, fusta, pintura, sanitaris, electrodomèstics.

Ha tingut conseqüències com la disminució del consum, el comerç baixava vendes, bancs acusaven de morositat en el pagament de les hipoteques.

6.1 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA:

Ha estat tradicionalment una regió industrial i manté una posició de capdavantera en el sector.

LA INDÚSTRIA CATALANA EN EL CONJUNT DE L’ESTAT ESPANYOL:

La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.

Tanmateix la globalització i l’absència de barreres duaneres a escala planetària es fa sentir a Catalunya més que a la resta d’Espanya. És degut a l’impacte de la deslocalització.

Líndex de producció industrial (IPI). Catalunya ha baixat més que la resta d’Espanya. Tots els grans sectors presenten decrements en la producció.

L’ocupació industrial ha perdut pes.

CANVI EN EL MODEL INDUSTRIAL:

Està canviant de model per adaptar-se a les circumstàncies d’una Europa més integrada i d’un món més globalitzat. Mà d’obra més barata.

Automatització i informatització dels processos productius.

Deslocalitzat part de la producció, tot reservant per a la seu caentral a Catalunya les operacions més qualificades i de més valor i derivant-ne les altres cap a uns altres països.

Catalunya fomenta la recerca i la innovació. L’objectiu és augmentar l’ocupació en camps d’innovació, disseny, gestió, control de qualitat, implantació de programes informàtics vendes, distribució...

Creació de llocs de treball nous i més competitius.