COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACO

HISPANIA ENTRE EL 600 I EL 200 a. C.

Els cossetans (o cessetans) ocupaven la zona costanera de la província de Tarragona i part de la de Barcelona. Les ciutats més importants eren Kesse i Subur.Per a alguns són un subgrup dels laietans, que també pertanyen a la cultura d'emmagatzematge en sitges. Van desplaçar de la zona els ilergets, que abans formaven un mateix grup ètnic amb els ilercavons.

Al terme municipal de Tarragona hi ha troballes de colònia ibèrica des del segle V a. C. Sembla que els ibers de Kesse mantenien relacions comercials amb grecs i fenicis.El nom, gravat en monedes iberes del s. II a.C., s’ha d’identificar amb la Cissis que, segons Livi (XXI, 60), Cn. Corneli Escipió va atacar. Poc després Escipió va fer fugir Asdrúbal d’un lloc haud procul Tarracone. A Tarraco va deixar una petita guarnició i va tornar a Empúries.

Els cessetans van emetre dracmes d'imitació emporitana amb llegenda Tarakonsalir al segle III aC. Després van encunyar amb la llegenda Kesse des de finals del segle III fins al I aC.

En el 217 a. C. va desembarcar a Tarraco P. Corneli Escipió. Tarraco es va mantenir fidel a Roma durant la Segona Guerra Púnica.

Entre el 217 i el 197 aC, es va aixecar la primera muralla de pedra. Des d'un punt de vista arquitectònic, consisteix en panys ciclopis reforçats amb torres als punts més vulnerables. L'altura dels murs perimetrals era de 6 metres i el gruix de 4,5 metres amb torres més altes.

D'aquesta època es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la de Minerva. Entorn als anys 150 i 125 aC la muralla es va transformar força i va créixer en extensió, alçada i amplada. D'aquesta forma va passar a englobar tota la ciutat fins al port.

La ciutat de Tàrraco va necessitar un gran volum de pedra per a la seva construcció. Als voltants de la ciutat hi havia diverses pedreres, encara que la més coneguda i espectacular és la del Mèdol, que va subministrar soldó -pedra calcària local- per a la construcció de molts dels edificis de Tàrraco.

A la pedrera, situada a uns sis quilòmetres de Tàrraco, en destaca l’anomenada Agulla del Mèdol, de 16 metres d’altura que evidencia el nivell inicial de la pedrera explotada.Es calcula que d’aquesta pedrera es van extreure fins a 50.000 m3 de roca.

En els segles següents Tarraco esdevé una base de proveïment i residència d'hivern i estiu durant les guerres contra els celtibers.

Límit probable en 154 a. C.

Itinerari d’Escipió Emilià en 134

a.C.

NUMÀNCIA

El fet que Gaius Porci Cató triés Tarraco com a lloc del seu desterrament l'any 108 indica que Tarraco era una ciutat lliure o potser aliada en aquell moment.

Durant la campanya de Ilerda (Lleida) en 49 a. C., Tarraco va recolzar l’ exèrcit de Juli Cèsar amb aliments. No està del tot clar si Tarraco va rebre l'estatus de colònia per part de Cèsar o d'August.

L'any 27 a. C. August es va dirigir a Hispania per vigilar les campanyes a Cantàbria. Però a causa de la seva salut, va instal·lar-se a Tarraco. La via Herculea canvia el nom per Augusta i les províncies d’ Hispania van ser organitzades de nou. La Hispania Ulterior va ser repartida en les noves províncies de Baetica i Lusitania. Tarraco va passar a ser la capital d‘ Hispania Citerior, també coneguda com Hispania Tarraconensis.

AUGUST

Situada molt a prop de la Via Augusta, a uns 6 km de Tarragona, trobarem la Torre dels Escipions. Es tracta d'un típic exemple de monument funerari turriforme. Presenta una planta gairebé quadrada de 4,47 x 4,72 m. a la base. Consta de tres cossos superposats, decreixents en dimensions. L’intermedi presenta a la façana dues figures en relleu que representen Atis, divinitat d'origen oriental associada al culte funerari. Una errònia identificació d'aquestes figures amb els germans Escipió donà origen a la tradicional denominació del monument.Construït potser en la primera meitat del s. I

Ubicat també en el traçat de la Via Augusta a uns 20 km al nord de Tarragona, a Berà, es troba el monumental arc construït amb carreus de pedra local. Vuit pilastres estriades rematades per capitells corintis sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la restauració del monument, costejada per Luci Licini Sura al començament del segle II. Per les característiques de la seva construcció, data de l'època d'August.

Tarraco va disposar en època romana de dos aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat. El primer la recollia del riu Francolí i el segon, procedent del riu Gaià, prenia el seu cabal a l'alçada de Pont d'Armentera. A més, aquest darrer aqüeducte es bifurcava abans d’arribar a la ciutat.

La construcció de L'Aqüeducte de les Ferreres se situa al segle I dC. La conducció recollia l'aigua a l'actual localitat de Puigdelfí i la conduïa fins a Tàrraco. El pont de les Ferreres es va construir per tal de salvar una vall natural. Consisteix en dues filades d'arcades superposades construïdes amb carreus (opus quadratum). La inferior està composta per 11 arcs de 6,30 metres de llum i 5,70 d'alçada. La superior en presenta 25 de similars dimensions. L'alçada màxima de la construcció és de 27 metres i la longitud de 217 metres.

La construcció en arcades està coronada per una conducció per on hi circulava l'aigua i que originàriament degué anar coberta. El sòl de la construcció devia estar impermeabilitzat mitjançant un morter característic (opus signinum) que evitava les fuites de líquid.

A la seva mort, en el 14 d. C., August va ser divinitzat i li van erigir un temple a la part oriental de la ciutat, en el fòrum de la colònia.

El Fòrum de la Colònia va ser el centre neuràlgic de Tàrraco. Els carrers principals hi conduïen i s'hi concentrava tota l'activitat pública de la ciutat, per la qual cosa es va convertir en un punt de trobada i de reunió de les elits locals. A més, s'hi desenvolupava tota l'activitat administrativa, judicial i religiosa.

S’ha documentat una primera plaça construïda en època republicana i presidida pel temple dedicat a la tríada capitolina ―Júpiter, Juno i Minerva. En època augustiana, amb la construcció del teatre, la plaça va sofrir una primera transformació obrint-se al mur de tancament de la graderia o cavea.

Finalment, en època tiberiana es va construir una nova plaça pública annexa (forum adiectum), sobreelevada respecte de la primera plaça. Aquest nou fòrum estava presidit per una basílica de tres naus, una de les quals s’obria a una nova plaça porticada per tres dels seus costats

Annexat al fòrum colonial, podem trobar les restes d’ el teatre, construït en el S.I.

Al s. II va començar la seva davallada, ja que els espectacles preferits per la població es celebraven en el circ o en l'amfiteatre. Se sap que un incendi al s. III va acabar per complet amb les representacions: el solar va quedar per a habitatges.Es conserven part de la ima cavea, graderies de les cinc primeres files, amb les seves dues escales d'accés.

Es pot distingir la orchestra amb part del seu paviment de marbre. En el seu front hi ha el conjunt de la scaena.Es pot apreciar també un pulpitum elevat per un pòdium amb exedres circulars i planes. De la frons scaenae només queden restes dels seus fonaments, que ens revelen la seva composició a base de columnes d'estil corinti i estaven acompanyades d'estàtues imperials i divines. Tot el conjunt de l'escenari estava recobert amb lloses de marbre.

Vespasià va iniciar una reforma financera que va facilitar l’increment de la construcció. Durant aquest període van ser probablement construïts l'amfiteatre, l'àrea del temple i el fòrum provincial a la part superior de la ciutat. Entre 70 i 180 d. C. la majoria de les estàtues van ser col·locades en aquests llocs.

L’amfiteatre va ser construït als extramurs, en un dels marges de la Via Augusta. Amb capacitat per a quasi 15.000 espectadors, tenia una longitud de 110 m. per 86 m. d’amplada. L’arena, o espai on es desenvolupava l'espectacle, té unes dimensions de 62,50 per 38,50 m.

Les grades o càvea estaven dividides en tres sectors i es van construir retallant la roca al costat nord i recolzant-les sobre voltes a la resta de l'edifici. S'han localitzat també la tribuna, les portes principals de sortida a l’arena i una part molt petita de la façana.

Tallant l’arena es trobarien les fossae. En una petita sala a manera de capella es va descobrir una pintura mural que representava a Nèmesi, la deessa protectora dels gladiadors. Així mateix, l’arena està separada de la graderia per un podium de 3,25 metres d'alçada.

Cap a l'any 73 dC, en època de l'emperador Vespasià, es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat. Tenia la funció de dirigir la província des del punt de vista polític i econòmic. L'òrgan rector de la nova xarxa administrativa va ser el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris (Consell Provincial) del qual el governador formava part activa.

El Fòrum Provincial s'articulava en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. A la terrassa superior es va situar el recinte de culte imperial i sota, la plaça de representació. En una tercera terrassa s'hi devia trobar el circ que, construït uns anys més tard, va completar el conjunt monumental.

La plaça de representació era l'edifici des d'on es gestionava tota la província. S'hi trobaven espais tan importants com el tabulari (arxiu de l'Estat) o l'arca (caixa de l'Estat). Per facilitar l'accés als diversos sectors de l'edifici es van habilitar una sèrie de torres laterals que van servir de caixes d'escala.

De les voltes que circumdaven la Plaça de Representació, es conserven diversos trams, com el que enllaça amb la Torre del Pretori o el conegut com "volta del Pallol".

La Torre del Pretori marcava l’entrada al recinte provincial

Al costat del fòrum provincial es troben les restes del circ. Fou construït sota Domicià intra muros,, circumstància poc freqüent donades les dimensions dels circs, en aquest cas 325 m. de llarg per 105 a 115 m. d’amplada, 25000 espectadors.

Es va construir damunt de potents voltes de ciment que complien una doble funció: per una banda, eren la fonamentació sobre la qual s'assentaven les grades, les escales i la plataforma superior; de l'altra, servien de corredors interns que possibilitaven la distribució dels espectadors per tot l'edifici.

Sobre aquesta xarxa de voltes descansaven la plataforma superior de l'edifici i les grades, disposades al llarg de tres dels costats, mentre que al quart se situaven les carceres o punt de sortida dels carros.

Les carceres estaven flanquejades per una torre. L'organitzador dels jocs (editor spectaculorum), que tenia l'honor de donar la sortida, gaudia d'un lloc reservat a la terrassa sobre les carceres, mentre que els magistrats que controlaven la cursa, el comportament correcte dels aurigues i l'ordre d'arribada, se'ls reservava una tribuna (tribunal iudicum).

Sota Dioclecià, Tarraco va seguir sent capital, però d'una província molt més petita. En 476, després de la caiguda de l'Imperi Romà, Tarraco va ser ocupada pels visigots i el rei Euric. No hi ha evidència de destrucció i pel que sembla la captura de la ciutat va ser relativament tranquil·la. Els musulmans l’ocuparen entre el 713-714.

A 6 km de Tarragona, es localitza una Vil·la romana que, nascuda als ss. I-II com a explotació agrícola, ha esdevingut un monument clau de l'art paleocristià.

En una de les seves estances, conservada en la seva totalitat, es pot contemplar el mosaic de cúpula de temàtica cristiana més antic del món romà.

MNAT