Taula de contingutJohn Adams, la música d'avuiTime Out Barcelona - 24/05/2018

TOP 3 CLÀSSICATime Out Barcelona - 24/05/2018

El Mas i Mas Festival es trasllada al ColiseumEl Punt Avui - 24/05/2018

El festival Mas&Mas se muda del Grec al teatro ColiseumEl País Cataluña - 24/05/2018

Antologia d'orLa Vanguardia - Catalán - 24/05/2018

Jethro Tull celebra en el Palau sus 50 años en los escenariosLa Región - 23/05/2018

En mans dels jutgesLa Vanguardia - Catalán - 24/05/2018

3

4

5

6

7

8

9

P.2

NO T’HO PERDIS

JohnAdams, lamdsica d’avui

AUTg’NTICA LLEGENDA VIVAde la mfisica contempor/tnia,el compositor nord-americ/tJohn Adams arriba al Palau dela Mfisica per celebrar el seu 70aniversari. Adams dirigir/t lesseves Short ride in a fast machine,Absolute dest i Harmonium alcapdavant de I’OBC, l’AttacaQuartet, l’Orfe6 Catal/t, el CotJove i el Cot de Cambra del Palau.

Veu imprescindible enl’evoluci6 de la mfisica acad~micaals segles XX iXXI, i a als anys70, Adams vaveure que el cam/de l’escoladeDarmstadt -mfisica contempor/miabasadaen el serialisme i la composici6 cientifica- noarribava al pfiblic. Ell voliafer mfisica actuali parlar de temes del moment, com al’bperaNixon a laXina (1987), on descriu lavisitadelpresident nord-americ/t al pals asi/ttic el 1972.

Adams es vadecantar per lavia, en aquellmoment incipient, del minimalisme, un estilque m~s endavant va transformar en el que ellanomenapostminimalisme, en rant que utilitzala t~cnica de la repetici6 de patrons perb senseseguir-los de formaestricta. Guangador de cincGrammgs, el 2003 varebre el premi Pulitzerper On the transmigration of souls, escrita enmembria dels atemptats de 1’11 de setembre aNovaYork. mMarta Porter

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

63000

Semanal

224 CM² - 43%

4764 €

44

España

24 Mayo, 2018

P.3

TOP 3 CLASSICARecitals, concerts, bpera... Pere Andreu

Jariod tria el millor de la setmana

’I’ Quartet CasalsElQuartet Casals finalitza el cicle de concerts amb la totalitat dels

quartets de corda de Beethoven que han feta Barcelona, i queinterpretaran als auditoris europeus de m~s prestigi. Amb aquestes

actuacions celebren 20 anys d’una trajectbria que els ha situat com undels quartets m~s importants en I’)mbit internacional.

-) L’Auditori. NitBus: NO. M: Marina. Dr. 25,20.30 h. Dg. 27,19 h. Dt. 29 i dc. 30,20 h.

~I, Jean-Efflam BavouzetEn el centenari de la mort de Claude Debussy, el Palau acull el recital

d’un dels millors interprets de I’obra d’aquest autor a I’actualitat, arabpeces tan destacades corn Ballade, Tarantelle Stydenne, Clar de Iluna,

Arabesque nE~m. 1, E isle joyeuse, lmages oubli~es i 7 ~tudes.-) Palau de la M[~sica. NitBus: NS, N28. M: Urquinaona. Dj. 24.20.30 h. 25 (;.

Marina Roddguez Brib i Montserrat Gasc6nConcert inaugural del Festival de Mfisica Antiga deTiana, on el

protagonisme ~s sobretot per als instruments. En el concert inauguralse’n podran sentir dos d’histbrics, un fortepiano del 1843 i una flauta

de vidre del 1823, en mans de dues interprets apassionades.-) Casal de Tiana (Av. IsaacAIb6niz, 8. Tiana). NitBus: N9. Ds. 26.19 h. 15

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

63000

Semanal

198 CM² - 38%

4210 €

45

España

24 Mayo, 2018

P.4

Ni Palau de la Música niTeatre Grec. El Mas i MasFestival abandona aquestsespais per encetar una no-va etapa al Teatre Coli-seum, seu dels sis concertsmés rellevants de la 16aedició del cicle: la brassband de Nova York LuckyChops (31 de juliol), el gruplondinenc d’acid jazz In-cognito (5 d’agost), el sep-tet francès Electro Deluxe(11 d’agost), un homenat-

ge als grans clàssics delswing a càrrec d’AndreaMotis i els seus escudershabituals (23 d’agost),Juan Perro en formació desextet (25 d’agost) i el vo-calista Clarence Bekkeramb una legió de convidats(31 d’agost). La negativade l’Ajuntament, a diferèn-cia de l’any passat, d’obrirel Teatre Grec als promo-tors locals durant el mesd’agost impedirà que elMas i Mas, segons explica-va ahir el seu director,Joan Mas, pugui tornar aorganitzar concerts aMontjuïc.

El festival, amb 350.000euros de pressupost, oferi-rà entre el 31 de juliol i el 31

d’agost 62 altres especta-cles als tres locals que ges-tiona la promotora al cen-tre de Barcelona: el Jambo-ree (amb actuacions comles d’Eddie Henderson iZalon), el Tarantos (amb lapresència, durant tot elmes, dels badalonins ElYiyo y El Tete) i el Moog(amb Florian Kupfer i al-tres noms de música elec-trònica pendents d’anun-ciar).

El Mas i Mas Festival, fi-nalment, també integraràles activitats de la GlobalMusic Foundation, una es-cola de jazz amb una cin-quantena d’alumnes provi-nents de catorze països di-ferents. ■

Lucky Chops, JuanPerro, Incognito iAndrea Motis, en la16a edició

G. VidalBARCELONA

El Mas i Mas Festival estrasllada al Coliseum

Andrea Motis tornarà al Coliseum amb ‘Swing Tribute’, enrecord de diversos gegants del ‘swing’ ■ CARLOS PERICÁS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

101000

21081

Diario

279 CM² - 26%

1779 €

34

España

24 Mayo, 2018

P.5

El festival Mas&Mas que el añopasado tuvo su epicentro en elanfiteatro del Grec de Montjuïcse muda este año al teatro Coli-seum de la Gran Via barcelone-sa. Un traslado un tanto forzosoya que a los promotores musica-les les hubiera gustado seguir enel anfiteatro: “me hacía ilusión,voy detrás del Grec toda la vida ydaba por seguro que este añocontinuaríamos pero .....qué se leva a hacer”, se lamentaba JoanMas en la presentación del festi-val de este año que seguirá conta-do con los escenarios habitualesde las salas Jamboree, Tarantosy el club Moog entre el 31 de ju-lio y el 31 de agosto.

Mas detalló que cuando elAyuntamiento de Barcelona lecomunicó que este año no abri-ría el Grec en agosto ya tenía bue-na parte de la programación delfestival cerrada. Seis conciertos

los reubicaron en el teatro Coli-seum—”milagrosamente”, califi-cabaMas— y otros cinco los tuvoque cancelar. Tampoco pudo con-tar con programar otras actua-ciones en el Palau de la Música—escenario habitual del festivalen anteriores ediciones— porqueya no tenía disponibilidad. “Yoestaba dispuesto a seguir enMontjuïc”, insistió. Según el Ins-titut de Cultura de Barcelona(ICUB), este año se decidió noprorrogar la apertura del anfitea-tro el mes de agosto porque Fo-cus y Bitó Produccions, las otrasdos empresas que lo explotaronel año pasado junto con Pelai-mas, del grupo Mas&Mas, mani-festaron que no querían seguiralegando pérdidas de 30.000 eu-ros. “Es una cantidad que se pue-de asumir, sobre todo teniendoen cuenta que era el primer añoy que tuvimos poco tiempo paraprogramar”, explicaba Mas que

no entiende que un lugar “tanexcepcional” como el anfiteatrode Montjuïc esté cerrado enagosto: “No digo que tengamosque ser nosotros los que progra-memos. Si quieren otro tipo deactividades no tengo nada quedecir. Pero tenerlo cerrado enagosto es un crimen”.

En cuanto al cartel del festi-val, serán 70 espectáculos dife-rentes en más de 200 actuacio-nes y 350.000 euros de presu-puesto. Jazz, blues, soul, swing ymúsica electrónica seguiránsiendo la esencia del Mas&Masque arrancará el 31 de julio aritmo del soul, funk y rhythmand blues de la banda de LuckyChops, una formación de jóve-nes músicos de Nueva York quese ha hechomundialmente famo-sa por sus videos con sus reinter-pretaciones de clásicos como Ifeel good, de James Brown. Laveterana banda británica Incog-nito, que ya estuvo en el festivaldel año pasado, estará en el Coli-seum el cinco. Electro Deluxe,un grupo francés que ha creadoun estilo que cabalga entre el ja-zz, el funk, el hip hop o el soul yque ocupa los primeros puestosde las listas de éxitos, presentaráen el Coliseum (el día 11) su últi-mo trabajo, Circle. El quinteto dejazz de AndreaMotis y Joan Cha-morro vuelven alMas&Mas el 23de agosto y dos días más tarde lohará Juan Perro Sexteto de lamano de Santiago Auseron, quefue compositor y vocalista de Ra-dio Futura, con su banda de rockal completo. El broche final en elColiseum será el 31 de agostocon Clarence Bekker —un can-tante de soul y funk que fue re-descubierto cantando en el Por-tal de l'Ángel de Barcelona —yque actuará con su banda y conun coro gospel de 150 voces.

Será la sala Jamboree la queasuma el resto de la programa-ción con una amplia oferta deconciertos entre los que destacael jambosoul de Gigi Mcfarlane& The Clarence Bekker Bandcon sus raices jamaicanas (9 deagosto), el blues de la BarcelonaBig Blues Band & Myriam Swan-son con ella como cantante y ba-jo la dirección del inefable IvanKovacevic el 12 de agosto o eljazz de Ronald Baker Quartet el18. Y para los amantes del fla-menco, la cita es todos los díasen la sala Tarantos con el espec-táculo de los hermanos, El Yiyo yel Tete, de Badalona.

No han podido seguir en elGrec de Montjuïc, pero síhan conseguido los permisospara organizar conciertospor la tarde en la plaza Reialentre el dos y el seis de agos-to. Unas actuaciones de estu-diantes vocalistas que partici-pan en los cursos y activida-des del festival acompañadospor una sección rítmica. LaGlobal Music Foundation—que cuenta con músicos deprimer nivel— realizarátalleres, clases y after hoursen la sala Jamboree. Un cicloque se cerrará con un granconcierto fiesta en el ClubNatació Atlètic Barceloneta.

Actuaciones enla Plaza Reialpor las tardes

El festival Mas&Mas se mudadel Grec al teatro ColiseumLucky Chops, Incognito, Electro Deluxe, Andrea Motis, JuanPerro Sexteto y Clarence Bekker en el cartel de los conciertos

BLANCA CIA, Barcelona

El grupo francés Electro Deluxe actuará en el festival Mas&Mas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

95000

13953

Diario

588 CM² - 52%

5772 €

8

España

24 Mayo, 2018

P.6

32 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 24MAIG 2018

Antologiad’or

JethroTull

Intèrprets: IanAnderson, flauta,harmònica, guitarra i veu;Flo-rianOpahle, guitarra;ScottHammond,bateria; JohnO’Ha-ra, teclats;DavidGoodier, baixLlocidata:FestivaldelMil·lenni.PalaudelaMúsica(22/V/2018)

KARLES TORRA

Per celebrar el cinquantè aniver-sari de la creació de Jethro Tull,IanAndersonha emprèsuna girade celebració a partir d’una anto-logia dels millors temes del grup,ordenats cronològicament. En elcurs de l’espectacle, que va ferpassar una bona estona al públicque omplia el Palau de laMúsica,també es va recordar especial-ment els primers membres delgrup i alguns dels més de trentamúsics que han col·laborat en unmomentoaltreenlaformació.Ai-

xòsí,obviantelguitarristaMartinBarre,ambquiAndersontéserio-ses diferències, i passant per altles cançons deMinstrel in the ga-llery, l’àlbumenquèBarrevatenirmés influènciacreativa.Il·lustrat amb imatges d’ahir i

d’avui perfectament incardina-des, l’espectacle va començaramb les cançons de This was, elseu primer treball, publicat el1968, i clarament influïtpelblues.En plena forma, Anderson i elsnous components del grup vanrecordaralgunsdelspioners,comara el baixista Jeffrey Hammond(Song for Jeffrey), el guitarristaMickAbrahams(Somedaythesunwon’t shine for you) o el bateriaClive Bunker (Dharma for one), itotseguitvanabordarunparelldetemesdeStand by (1969), l’àlbumen què obren l’espectre incorpo-rant elements del folk anglès, eljazz, el hard rock i pinzellades demúsica barroca. Després d’inter-pretarungrantemadeblues-rock

CRÍT ICA DE ROCK

Així ballenels intel·lectualshispans...

Just al costat del PrimaveraSound,alCentredeConvencionsInternacionals de Barcelona(CCIB) i a quatre hotels de luxepropers s’hi celebra fins dissabteel congrés mundial més impor-tant d’estudiosos d’Amèrica Lla-tina, el LASA (Latin AmericanStudies Association), que reu-neix investigadors dels cinc con-tinents, experts en les matèriesmés diverses. Són 7.000 inscrits,entre ponents i estudiants, a quical sumar el públic local. Nomésel programa amb l’enumeracióbreu de les activitats ocupa mésde 300pàgines. Es tracta, per en-tendre’ns, de totunMobile–ounSónar– de la intel·lectualitat lla-tinoamericana. Per primera ve-gada al llarg dels seus 52 anysd’història, se celebra fora delcontinent americà. I on? Aquí. ABarcelona. Al·leluia, germans!Alguna cosa tindrem per caurebé a aquesta gent... AngelinaCol-ter, directora general d’afiliació idesenvolupament del LASA, ex-plica,gairebésorpresaper lapre-gunta,que“Barcelonaés laciutatmés llatinoamericana d’Europa,els vincles són innegables”.El congrés es finança amb les

inscripcions i l’ajuda de diversesuniversitats dels Estats Units –laseu del LASA és a la Universitatde Pittsburgh– i fundacions comara laFordo laTinker, entred’al-tres. Té el suport de l’Ajunta-ment de Barcelona –ahir vamveure Gerardo Pisarello a la in-auguració–, la Casa Amèrica Ca-talunya i, perquè us en feu unaidea, el seu gran ball de demà di-vendres –una tradició en què elsassistents se senten com “ballantamb la bibliografia, perquè veuscom tots els autors que has anatlleginta launiversitat esmouenala pista”– se celebra ni més ni

menys que... al Camp Nou!Política, economia, sociologia,

història, literatura, música, cine-ma, estudis de gènere... algú ca-paç d’assistir als centenars detaules que se celebren simultà-niament des de les noudelmatí ales nou de la nit tindria, certa-ment, totuncontinent al cap.Peraquí hi caminen, per exemple,Gerald Martin, el biògraf de Ga-briel García Márquez, que ara

prossegueix a Barcelona les se-ves indagacions sobre VargasLlosa, oTerryKarl, la professorade Stanford que ha aconseguitque es reobri fa poc la denúnciad’assetjament sexual que Har-vard va arxivar als anys vui-tanta contra el professor Jor-ge Domínguez (cosa que va ferqueKarl abandonés aquesta uni-versitat).Ahir el cronista va fer zàping

en alguns dels esdeveniments ivaconstatar lamalasituació–perfalta de controls– dels serveisd’espionatge en països com l’Ar-gentina oHondures, el paper re-vitalitzadordela indústriadel lli-bre que exerceixen les editorialsindependents en llocs comXile oColòmbia, la mala situació de lestreballadores sexuals de carrer a

l’Equador o la vitalitat de les crò-niques mexicanes de GuadalupeLoaeza, retratistade laclassealtai el seu consumisme compulsiu.Avui, per exemple, es parlaràdels contes barcelonins de Gar-cía Márquez, les relacions entreels EUA i Cuba o la defensa delsterritoris indígenes, entremoltesaltres coses. Així mateix, hi haun cicle de cinema i una fira dellibres.Malgrat que alguns s’escapa-

ran un moment al veí PrimaveraSound, elque tothomesperaéselball de gala del CampNou, “per-què encara que estiguis tot el diaparlant de pobresa i exclusió so-cial –diu Cotler– al final sona lamúsica i ens surt la part llatina”.Al costat, uns joves pengen pan-cartes en defensa deLula.

LLIBERT TEIXIDÓ

Participants del congrés LASA ahir en un descans al vestíbul del CCIB

“Barcelonaés laciutatmés llatinoamericanad’Europa”,diuenenaquestcongrés,quesurtperprimercopd’Amèrica

EL MIRADOR

XaviAyén

Gramàtica lliure

JorgePardoLlocidata:SalaApolo(22/V/2018)

DONAT PUTX

En una conversa de fa unes setma-nes, Jorge Pardo constatava les di-ficultats d’alguns per ubicar la sevaobra –flamenc?, jazz?, world mu-sic?–, i va arribar a dir que fins i totes podria considerar la seva pro-ducció com a exempta de gènere.Jugant ambaquesta peculiaritat, elcompositor, saxofonista i flautistaproposa a la seva última producció(Djinn, 2016) un exercici brillantd’allò que li agrada anomenar “me-taflamenc”, un estil a cavall de di-versosgèneres, ambànimaflamen-ca, vol jazzístic, sonoritats electrò-niques i mil jocs abracadabrantsmés. Gran nit al festival Ciutat Fla-menco, on es va presentar acom-panyat d’un quartet d’altíssimes

prestacions, reforçat el tram finaldel concert amb la presència delbaixista Carles Benavent, soci i“germà”.Les gairebé dues hores de com-

pareixençaespodenllegircomunasuccessió de suites elaborades apartir d’un ric catàleg de pals fla-mencs. Una narrativa fascinant, i abanda de les sonoritats electròni-ques i els pregravats, un cert pelat-gequed’algunamanera remetiaalstemps de Dolores, l’elenc de jazz-fusió que Pardo va integrar als se-tantaambPedroRuy-Blasid’altres.Esvanalternardelicadescapessin-tètiques amb un teclat àcid, ambi-ents selvàtics, guitarraembruixadai lesevolucionsdeJorgePardoambels seus saxos i la flauta travessera.Un toc savi, d’enorme capacitat detransmissió emocional, que en elfonsnodeixadeserunaformadife-rent de cant flamenc. Gramàticalliure,arasubtil iarasanguínia, quecertificaunavegadamés lagrande-sa i l’amoral riscdelmadrileny.

com és A new day yesterday, vantocarBourée,extretd’unasuitedeBach, i en què Anderson va exhi-birtotselsseuspoderscomaflau-tista i va aconseguir una eixorda-doraovació.El repertori també va incloure

els primers singles del grup i untemadelseuàlbumBenefit(1970).Laprimerapart lavantancarambun parell de temes d’Aqualung(1971), probablement el seu àl-bummés emblemàtic, que ens vadeixar un altre memorable solode flauta d’Anderson a propòsitdel controvertitMygod.Després d’una pausa de quinze

minuts, Anderson i els seus com-panysvan tornar a la càrregaambun fragment de Thick as a brick,una altra de les seves obres capi-tals, abansde repassar la sevadis-cografia dels setanta, amb unaatenció especial a Too old torock’n’roll... i a Songs from thewood. Van tancar el concert engran amb una extraordinària in-terpretació d’Aqualung, i entrel’entusiasme desbordat del pú-blic, vanposar la cireretaaaques-ta antologia d’or al ritme d’un ir-resistibleLocomotivebreath.

Valtonyc:“Espanyafarà elridícul unaaltra vegada”PALMA Agències

Avui acaba el termini que té elraper mallorquí Valtonyc perentrar a la presó, després de sercondemnatper l’AudiènciaNa-cional atresanysimigperenal-timentdelterrorisme,injúriesala Corona i amenaces. SegonsinformavaahirDiari deMallor-ca, però, el cantant hauriamar-xat de l’illa i –segons afegiaTV3–lasevadestinacióeraBèl-gica, la capital ones trobendes-plaçats els exconsellersproces-satsper l’1-OToniComín,LluísPuig iMeritxellSerret.“Desobeir és legítim i una

obligació davant aquest Estatfeixista”,vaassenyalarJoseMi-guel Arenas Beltrán, Valtonyc.“Nol’hiposarétanfàcil–deiaenunmissatgeenelseucomptedeTwitter–.Demàéseldia.Demàtombaran laportadecasamevaperficar-mealapresó.Perunescançons. Demà Espanya farà elridícul,unaaltravegada”.L’autoritat judicial emetrà

una ordre de cerca i captura atotes les forces i cossosdesegu-retat de l’Estat si el raper no in-gressaapresódemaneravolun-tària un cop s’esgoti el terminidedeudies donat per l’Audièn-cia Nacional el passat 14 demaig. D’altra banda, el dia 18 elraper també afirmava a les xar-xessocialsquetenia“mésde20bitllets d’avió” al seunomcom-prats per usuaris de Twitteramb l’objectiu de “trolejar” laPolicia.Ahir es van convocar a les

xarxes socials manifestacionsde suport al raper a Madrid,Barcelona,Saragossa,Vila-real,Girona,Alacant iCastelló.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

611000

106084

Diario

215 CM² - 19%

5586 €

32

España

24 Mayo, 2018

P.7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

80000

9308

Diario

61 CM² - 10%

345 €

61

España

23 Mayo, 2018

P.8

20 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DIJOUS, 24MAIG 2018

Quan els jutges tenen un pro-tagonisme desproporcionaten la vida pública vol dirque la política no porta lainiciativa. L’argument que

la judicatura està al servei del governde torn s’està desmuntant per si sol.Els casos de corrupció es ventilen

en totes direccions, però en aquestsmoments són més nombrosos els queafecten el Partit Popular, o personesde la seva confiança, agraïdes, finan-çades o recompensades des del poderal llargdels anys.Ladetenciód’Eduar-do Zaplana és el cas més recent i cla-morós en espera de les sentències queestan per caure sobre altres sumariscom el de Gürtel.Una altra cosa és la valoració que

puguin merèixer les actuacions delsjutges, que disten molt de ser modèli-ques ni enmolts casos imparcials.No penso que estiguem davant un

govern dels jutges com el que es vaviure a Itàlia al començament delsanys noranta, ambun fiscal comAnto-nio Di Pietro, que va arribar a empre-sonar per casos de corrupció repre-sentants de tots els grups polítics delmoment i diversos dirigents empresa-rials i industrials. El procés de MansNetes va enviar a la presó més de tresmil italians acusats de corrupció i queformaven part de les elits del país.Des dels primers casos de corrupció

dels governs socialistes fins als quehan afectat personatges molt desta-cats dels governs d’Aznar i Rajoy, lajustícia ha actuat per casos de corrup-ció. Quan la policia judicial va entraral Palaude laMúsica va ser a iniciativade l’Agència Tributària i el jutge Gar-zón va ser el que va obrir el sumari delcas Pretòria, que va imputar políticscatalans en exercici i comissionistesdiversos.Les intervencions judicials que

afecten polítics responen a accions

delictives incloses en el Codi Penal.En tot cas, sónuna conseqüència d’ha-ver-se saltat la llei. Hi ha motius perpensar que la presó preventiva sensefiança dels polítics catalans en diver-ses presons de Madrid és una mesuradesproporcionada com ho és la quemanté a la presó des de fa un any San-dro Rosell, expresident del Barcelona.La irrupció judicial en la política es-

panyola i catalana demostra tambéunaabsènciadevisió sobre la gestiódela política. ArturMas i Carles Puigde-mont sabien el que estava en joc. IMa-rianoRajoy també devia saber que no-més amb la llei arribaria a desactivarel conflicte català.I, tot i això, no van saber trobar

punts de trobada per evitar la judi-cialització del conflicte català quedeambula pels tribunals espanyols,belgues, britànics, alemanys i suïssos.Els independentistesnovanvoler onovan saber calcular les conseqüènciesdels seus actes. I l’Estat no va saberdesactivar un xoc polític i emocionalque finalment s’ha produït. Aquestaespiral d’acció i reacció dels uns i elsaltres ens porta a més confrontacióentre els catalans i entre catalans iespanyols.

Enmansdels jutges

Si els tribunals tenen tantde protagonisme en la vidapública, la política estàperdent la iniciativa

Lluís Foix

Fa uns dies una amiga va rebreuna trucada del seu fill desd’una ciutat italiana on estudia.Elnoi li vacomunicarquehavia

adquirit una nova habilitat: imitar veus.“Vaja!–vadirella–.Aveurecomimiteselpare?”.Elnoivaimitarelpare.“Home,espotmillorar”, vadir ella. “Ésqueemsur-tenmillor les veus femenines”, va dir ell.Llavors va imitar sa mare, que li va dir:“Arapotserunamicamillor, peròno sé...Aveure, imita la tevagermana”.Elnoivaimitarlasevagermana.Lamevaamigavaquedarglaçada. Semblavaexactament laveu de la seva filla. No podia no ser ella.Idèntiquesinflexions, idènticto, intensi-tat i timbre. La veu no enganya. “Oi quesocbo?”, vadir ell. En realitat noestavaaItàlia: havia viatjat per sorpresa aBarce-lona i en aquell moment sa germana eraamb ell, tots dos havien participat enl’ensarronada. “Però durant uns segons,quan el vaig sentir imitant sa germana ala perfecció, vaig experimentar uname-nade terror”, va confessar-me l’amiga.En el futur, aquesta mena de broma

deixarà de terroritzar-nos. I també dei-xarà de tenir gràcia. Dissabte passatvenia en aquest diari un inquietant arti-

cle sobre la presentació de Google Du-plex,elsistemadeveud’intel·ligènciaar-tificial capaç de suplantar-te al telèfonperconcertarunacita.Simulalaveud’unindividu amb un grau de realisme al·lu-cinant. Tan al·lucinant que fins i tot elsenginyers que hi treballen cada dia nopoden evitar la seva perplexitat. Tanal·lucinant que fins i tot els que estem fa-miliaritzats ambsèries comBlackmirroropel·lículescomHernoenspodemestardeconcloureque la realitat aviat supera-rà la ciència-ficció.

En la personalitat, la veu és un delstretsmés idiosincràtics i inimitables.Peralguna raó és gairebé més única que laimatge. Per això quan la imitació és tanperfectament aconseguida ens provocacalfreds (no parlem aquí dels imitadorshumoristes que tenen com a finalitatprovocar la rialla i la diversió i en quèsempre hi ha un punt de caricatura quepermet endevinar la falòrnia). Aquí par-lemdeperfecció.Delaperfeccióquegla-ça la sang. Aquí parlemd’aquests segonsde terror que va experimentar la mevaamiga, el terror que s’experimenta quandesobteelmésfamiliaresdevéelméses-trany. La idea és que arribem a disposardel nostre propi clon de veu sintèticaque, quan no estiguem disponibles, pu-gui mantenir una conversa amb els nos-tres clients. I qui diu clients diu amics,coneguts, parella, pares, fills... La bana-lització del fenomenn’eliminarà el com-ponent terrorífic. Però el preu de la pèr-dua de la por serà viure en un estat desospita permanent... Sentirem lamama ino sabremsi és lamama...o nohoés. I ai-xò ens passarà tantes vegades que ja noens resultarà inquietant. Però sí, possi-blement, esgotador.

La veu

Parlemdelssegonsdeterrorquevaexperimentar lamevaamiga,quanunacosafamiliaresdevéestranya

E L R UM - R UM

Imma Monsó

Posaro treureel groc

Elscarrersmainohanestat imainoseran neutrals. La suposada neu-tralitat dels carrers no existeix. Elque hi ha, en qualsevol democrà-

ciamésomenys sòlida, és pluralitat als car-rers, això és la presència de diversos sím-bolsimissatgesqueexpressenelpluralismede la societat. Qualsevol demòcrata –pensiel quepensi sobreCatalunyao sobre lapro-teccióde lesausenperilld’extinció–hauriade tenir clar que tothom té dret a fer servirl’espai públic per dir-hi la seva. Als carrers,hihemdepodertrobarmissatgesdiferentsitambé antagònics. La pretesa neutralitat ésuna trampa que intenta parar qui disposadelmonopoli de la violència ide lacapacitatdecoerció.Arrandel’empresonament

de polítics i dirigents socials,el món sobiranista va posaren marxa diverses protestes.El llaç groc i el color grocs’han convertit en símbols del’exigènciade llibertatperalspresos polítics independen-tistes. A banda de les perso-nesqueportenel llaç, el colorgroc ha aparegut de diversesmaneres en carrers, places,camins i carreteres del país.El sobiranisme no ha fet resqueabansnohaguessinfetal-tresmoviments, com l’ecolo-gisme, el feminismeo els sin-dicats obrers. Se’n diu lliber-tat d’expressió. L’alcalde deTarragona, el socialista Ba-llesteros –gens sospitós de sobiranista–, hoha deixat clar: “Penso retirar aquells sím-bols, siguin de l’àmbit que siguin, que esti-guin tapant un semàfor, una senyalitzacióde trànsit o un servei, però no em pensodedicara retirar llacetsni altrescoses”.Ésnormalilegítimquehihagiunapartde

la ciutadania catalana indignada perquès’aplica la presó provisional a persones deprovat tarannà pacífic i, a més, per un as-sumpte polític quemai hauria d’haver que-dat en mans dels tribunals. Com també ésnormali legítimquehihagiunaaltrapartdeciutadaniaquenocomparteixiaquestapro-testa.Hemd’assumiraquestarealitat.Quanl’independentisme no passava del 20%, totsemblavaharmònic; llavors, ladissensióes-tava sota control. Ara que l’independentis-

me ha arribat al 48%, es parla de profundadivisió i algunsno es treuen la paraula frac-turadelaboca.Catalansafavoricatalansencontrade la independència.He escrit moltes vegades que l’indepen-

dentisme no pot actuar com si hagués arri-batal 55%,de lamateixamaneraque l’Estatno pot actuar com si dos milions de perso-nes fossin un simple problema d’ordre pú-blic. Dimarts, vaig poder escoltar el filòsofDaniel Innerarity al CCCB i vaig prendrenota d’unade les seves interessants reflexi-ons sobre la situació catalana: nopuc exigira l’altre allò quenom’exigeixo amimateix,hemdetenirbenpresentelprincipidereci-

procitat per avançar. Exacte. No puc exigiral veí que no pengi la bandera que vulgui alseubalcóperquèjonovullqueningúemdi-guisipuconopucpenjar labanderaqueemdoni la gana.Hemde conviure, doncs, ambbanderes diferents, de la manera més civi-litzada possible. Amb alguns límits, òbvia-ment:perexemple, labanderanazinoésunsímbol qualsevol. La seva presència –en un

camp de futbol, una manifestació o un bal-có– és unmissatge d’odi inequívoc. El pen-sador navarrès va afegir una altra obser-vació valuosa: passarà un temps fins que esvegi que l’altre és “irreductible”. Dit d’unaaltra manera: independentistes i constitu-cionalistes (o republicans iunionistes)hemd’assumir que som en un empat. Ningú téproumajoria social.Les societats contemporànies viuendivi-

didesperdotzenesdeqüestions i el repteésgestionar-les, no amagar-les. Eslògans com“Nuclears,nogràcies”o l’antiavortista“Ca-da vida importa” no tenen un consens unà-nimeigenerencontrovèrsia.Perònocalar-

rencar els cartells que ex-pressenaquests lemes, encasque no hi estiguem d’acord.Per què els unionistes no po-senelsseussímbolsencomp-tes de “netejar” (el verb ésseu) el carrer de símbolsgrocs? Tan poc creuen en elseu projecte?No és elmateixtreure símbols que posar-ne,cal remarcar-ho. I treure’lsdemanera agressiva, amena-çadoraiviolenta(comhapas-sat a diversos llocs) no és unaactitud que desperti simpati-esper lacausaquedefensen.Hi ha qui diu que els llaços

grocs són una provocació itrenquen la convivència. Si-guem seriosos: el que trencalaconvivènciaésposargentalapresó i alimentar lamenta-

litat “a por ellos”, com fan alguns polítics imitjans. Si els que posen llaços grocs exhi-bissin una actitud agressiva idèntica a la demoltsqueels treuen,eldramaestariaservit.Però l’independentismenoespotpermetrecap incident que posi en dubte la seva con-dició demoviment pacífic. El jutge Llarenaha comprovat que aquesta veritat és mésfortaque la seva faula.Nom’agradenlescreusgroguesalesplat-

ges.M’estimomésaltresformesdeprotestaper demanar la llibertat dels presos inde-pendentistes.Ditaixò, ialmargedelsgustospersonals,hemderecordarquelademocrà-cia no consisteix a dictar silenci per evitarquehihagimissatgesqueensmolestin, sinóa fer possible que l’espai públic aculli totesles idees i sensibilitats.

Francesc-Marc Álvaro

Sielsqueposenllaçosgrocsexhibissinunaactitudagressivaidènticaa lademoltsqueelstreuen,eldramaestariaservit

GERARDVILÀ/ACN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

611000

106084

Diario

272 CM² - 24%

7056 €

20

España

24 Mayo, 2018

P.9