Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: dels deures a l'estudi personal. N 5

8/2/2019 Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: dels deures a l'estudi personal. N 5

1/18


2/18

Per apre.ndre',a me~ ,d~ la feina d,e.1'e~c~la,cal que saplques distribuir el teu temps, cal que milloris lateva capacitat d atencio 1 de memoria I, tinalment, cal que progressis quant als recursos personalsnecessaris per realitzar les diferents activitats.

AGENDAUn dels aspectes que primer has de tenir e m compte es la distribuci6 del temps de que disposes. Per

cornencar, cal que siguis conscient del que fas cada dia i quant de temps dediques ales diferents activitats.

a A continuaci6 tens una fitxa, apunta-hi el temps que dediques a cada activitat al IIarg d'una setmana.Fes una creu per cada mitja hora.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Cap desetmanaClasses

r o Estudi i feinesoCf)w Esbarjos iaOesplacarnentsMenjars .ClassesEstudi i feines

r o(5 LecturaoCf)Q)- Televisi6)"Cr o_0 JocsLL

DormirAltres

Es molt interessant que amb altres companys, amb el teu professor 0 amb els pares, a casa, parleu decom distribueixes el temps (el dedicat al descans, ales feines de I'escola, ala lectura, ala televisi6, etc.)i de que podries fer per aprofitar-Io mes be.

SERVEIS PEDAGOGICS / GUIXdos ocrubre 92/ A. Noguer ol ( coord .) : Tecniques d'Apreneruatge i Estudi V3I


3/18

Una agenda pot ser un estri molt util per planificar les teves activitats en funci6 del temps que demanen.D'agendes, n'hi ha de moltes menes i cal que cadascu trobi el model que Ii sigui rnes practic, Normalment

les agendes escolars s6n de format gran per poder-hi escriure tot allo que calgui. Aquf en trobaras algunsmodels que poden orientar-te.Aquesta rnena d'agendes no porta ni data ni el nom de les materies: ho has d'anar escrivint tu a mesura

que la utilitzes. Es important que diferenci'is el que has fet a classe i el que t'han posat de deures, i assenyalarel dia que els has de presentar.IIurant quatre dies, omple aqussts fulls amb el que facis a escola. EI dilluns I'hem iniciat nosaltresperque et serveixi de model. 'Materies Data FeinesAngles 9-6 Hem fet: hem lIegit i (/)apres el verb to can. c~Deures: exercicis is1-6, paqina 144.

- ->Castella 9-6 Hem repassat els exerci-cis del llibre de text, ~2-6 Deures: exercicis 8-12,p.105. .>.>.>

Materies Data Feines

,VlQ)UQ)E0->./"~


~lEis.>.>.>V


Vl:::l.2.0->V

Despres de realitzar aquesta activitat, paria amb els companys dels avantatges inconvenientsd'aquesta mena d'agendes.

GUIXdos I Mater ia l fotocopiable. Ampliant e l ful l aI 122%, obtindreu un DIN A-4

4I


4/18

~I!

II continuaci6 tens dos models d'agenda diferents. EI primer funciona per rnateries i el segon et potservir de pia setmanal. Durant una setmana, omple les paqlnes del model per rnateries, Despres, fes el

Agenda per matetiesLLENGUA Catalana,Castellana i estrangeraDataActivitat Feines ro~Oc: :Q)/

VVVV

Agenda setmanal

SOCIALSpat~Activitat Feines

IIIr o00(J).>v~v

..... dilluns ..... dimarts dimecres

8 .9 .10 .11 .12 .13 .14 .15 .16 .17 .18 .19 .20 .21 .

8 .9 .10 .11 .12 .13 .14 .15 .16 .17 .18 .

. 19 .J20 .

21 .

MATEMATICADataActivitat Feines

tnQ)~CT~EQ)iii~->V

J V

8 .9 .10 .11 .12 .13 .14 .15 .16 .17 .18 .19 .20 .21 .

L'agenda et perrnst un control sistematic del teuternps i de Ia teva feina.L'agenda et recorda alio. que ja has fet 0estudiat i el que calera repassar: perc sobretot t'aiudaa recordar el que has de fer abans que no sigui massa tard.

SERVEIS PEDAGOGICS /GUIXdos octubre 92/ A. Noguerol (coord.): Tecniques d'Aprenentatge iEstudi V

5I . .


5/18


6/18

. .

L'ATENCIOPer realitzar adequadament les teines escolars es important que estiguis atent i concentrat en alia que

tas. Eis jocs que et proposem a ccntinuacio son un bon exercici d'atenclo. Quan hagis de cornencar unateina, mira de resoldre exercicis d'aquesta mena 0 repeteix els que ja hagis tet, veuras com realitzes el treballamb rnes eflcacla.a Per cornencar, endreca tot el que tens a la taula i seu be. Col'loca els palmells de les mans damuntde la taula. Tanca els ulls i respira a poc a poc i profundament, de manera que notis com entra I'aire alspulmons. Durant un minut, rnes 0 menys, taras aquest exercici concentrant-te a notar com respires, comentra I'aire, les sensacions que tens, com esdilaten els pulmons, etc., sense pensar en res meso Aquestexercici de relaxament es molt util que el realitzis abans de cornencar feines que necessiten la teva atencio.B Mira atentament aquest conjunt de dibuixos durant quinze segons i troba I'objecte desaparellat.

SERVEIS PEDAGOGICS {GUIXdos oc tubre 92{ A . Noguer ol (coo rd .): Tecniques d'Aprenentatge iEstudi V

7I


7/18

IIense mirar la paqina anterior, escriu el nom d'onze dels objectes que apareixen al dibuix.

IIscriu a sota de cada simbol el numero que Ii correspon segons el sequent codi.c t6

q t J4 5

d . p2 3

b1

P7 4aFixa't en els exemples que et donem.

D ~ d D 4 ~ d b 4 D d ~ P Q d P 4 P . ~3 5 2 3 a

4 b 04 ~ d b Q P ~ b P D Q ~ p d p Qp ~ Q P b P P Q d P b P b d P Q d P dP b ~ q P ~ b P ~ b ~ P 4 ~ _ p b d Q PQ ~ p ~ q Q P ~ d . Q d ~ 4 P d b 4 P QIIes una creu damunt tots els simbols p que hi ha al quadre anterior i digues quants n'hi ha.IImmarca amb un recta~gle els simbols ~ iamb un cercle els@

GUIXdos I Mate ria ! f ot ocop iabl e. Ampli an t e l fu ll a ! 122%. obti ndr eu un DIN A--4

8I

,

,.


8/18

I. .

IIorna a mirar el dibuix de la pagina 6 durant 15 segons.Escriu a continuaci6 el nom deIs objectes que podries trobar en una cuina .

....................................................................................................................................................................................................................................

IIquestsptrates s'han intercanviat les seves lndurnentaries. lQuantes peces noyes han sortit despresdel canvi? Quantes n'han desaparegut? .

IIorna a mirar durant un quart de minut el dibuix de la pagina 6. Dels objectes que hi ha representats,escriu a continuaci6 els noms dels que podries trobar en un escriptori i que no punxin. .

SERVEIS PEDAGOGICS / GUIXdos octubre 92/ A. Noguerol (coord.):Ticniques d'Aprenentatge iEstudi \

9I


9/18

1 m Observa el dibuix sequent. EI personatge assenyalat amb la lIetra J as el nurnero 1. Aquest jocconsisteix a trobar el nurnero 2, el 3, etc., fins al nurnero 24. Eis trobareu de la manera sequent:EI nurnero 1porta un detail de la lndumentarta igual a un detail del nurnero 2, que en porta un altre d'identic

a un del nurnero 3, i aixf successivament.

GUIXdos I Mate ria l f ot ocop iable . Ampli an t e l fu ll al 122%. obti nd reu up DIN A-4

1 0I


10/18

.j

D I Posa els signes necessaris perque es compleixin les equivalencies que hi ha a continuaci6. Fixa't enI'exemple:[(8+8) :8]+8= 10

8 8 8 8888 8888 8

= 15= 65= 192

888 88 8 8 88 8 8 8

= 56= 120= 520

IIMira't aquest dibuix durant dos minuts. Cal que et fixis en tots els details que puguis perque despreste'n 'farem unes quantes preguntes.Tapa aquesta paqina i busca a la sequent I'exercici 14.

En observar unaiHustraci6, un joc, un text, uns calculs, cal que siguis prou.sistematlc, quenovagis d'un lIoc a I'altre sense mes ni mes: pel contrari, has de seguirun ordre determinat, prendre'notes, fer les operacions que calquln ...per avancar i alhora descartar el que no correspongui.

SERVEIS PEDAGOGICS 1GUIXdos ocrubre 921 A. Noguerol (coord.): Tecniques d'Aprenenuuge i Estudi I'1 1I . .


11/18

l E I Troba les 10 diterencies que hi ha en aquestes dues vinyetes.

lE I Sense mirar el dibuix de l'exerclci 12, respon les preguntes sequents:- Que fa tota aquesta gent?- On est tu? Quantes persones hi ha darrere teu?- Quanta gent hi ha asseguda a la taula?- Que' du la senyora que va davant teu?- Quantes persones no poden votar de la cua?- ouanta gent apareix a la imatge?- Qui presideix la mesa electoral?- Que du a les mans la persona que encara no es a la cua?- Quantes persones duen ulleres?- On es el rnes petit de la colla?

lE I L1egeix els dos textos que hi ha a continuaci6 i assenyala'n les dlterencies: dotze paraules del segontext estan mal escrites i un signe de puntuaci6 canviat.

"Una de les feines mas importants que porta a terme Medicus Mundi as la medicina preventiva que consisteix en campanyesde vacunaci6, revisions ales escoles i l'educaci6 sanitaria d'uns nens que no poden anar a I'escola, de vegades per culpa de lesinundacions 0 perque els mestres han de deixar les classes per fer la collita.

Aquests nens s6n com els de tot el m6n: alegres, contents, bellugadissos, molt i molt enjogassats i al tament imaginatius. La faltade joguines fabricades els fa convertir en cotxes, cam ions, nines, cavalls, pi lotes 0bales, qualsevol de les poques coses que tenenal seu abast. .

"Una de les feines mes importants que porta a terma Medicus mundi as la medicina prevent iva que consisteixen en campanyes,de vacunaci6, revisions ales escoles la educaci6 sanitaria d'uns nens que no poden ana a I'escola de vegades per culpa de lesinundacions, 0 per que els mestres han de deixar les clases per fer la cullita.

Aquests nens s6n com els de tot el m6n, alegres, contents, bellugadissos, molt i molt enjogassats i altament imaginatius. Lamanca de joguines fabricades els fa convertir en cotxes, cam ions, nines, caballs, pilotes 0bales, qualsevol de les poques coses quetenen al seu avast.

GUIXdos IMaterial fotocopiable. Ampliant el full al 122%.obtindreu un DINA-l

1 2I


12/18

LAMEMORIA

Una altra habilitat que has d'anar exercitant durant les estones de feina i d'estudi personal es la memoria,util per a molts aprenentatges. Hi ha moltes menes de memoria i moltes rnaneres de memoritzar; de vegadeses una questio molt personal. Cal practicar les diferents torrnules de rnernorltzacio per trobar aquelles ques6n mes utlls a cadascu.A continuacio et proposern alguns exercicis que et poden ajudar. Cal, perc, que apliquis aquestestecnlques de rnernoritzaclo ales materies del curs; aleshores veuras si s6n prou uti Is 0 no.

Memoritzar Jets iconceptes relacionais

La memoria que cal treballar amb rnes atenci6 ssla que s'aplica a fets i conceptes relacionats entre ells.Aquest tipus de memoria es util per a la majoria de les materles.

a Posa't d'acord per aprendre a memoritzar amb tres 0 quatre companys de la classe. Un dia, en sortirde I'escola, tothom expllcara un acudit. l.'endema, cadascu haura d'explicar un dels acudits que va escoltarel dia anterior. L'ordre el fareu a sorts.

IIUn altre dia, per exemple, podeu mirar uns anuncis concrets, per exemple els que fan a la televislcabans de les notfcies. l.'enderna heu de recordar-Ios amb tota preclsio i us els heu d'explicar.

IIoseu-vos d'acord tarnbe per mirar la mateixa pel-llcula de televisi6. Aquest exercici]a no es tan tacil.Per memoritzar-Ia be, t'hauras de fer mentalment I'esquema de la historia: com cornenca: quin es elproblema; quina mena de solucions s'hi aporten; qui es el protagonista; com es va desenvolupant, etc. Aixfsera rnes tacit. l.'enderna expliqueu-vos-Ia tan be com sapigueu.

.. Feu el mateix, perc ara trieu un documental cientffic. Evidentment caldra que I'esquema estigui rnesrelacionat amb la materia. Recorda els esquemes del Ouadern de treball 1i la seva rnernoritzacio tal i comapareix al Ouadern de treball 2.

Ouan entre els fetsoconceptes que volem aprendre es dona una relacio logica, la memoria. millora si no s'aplica paraula per paraula sino.a les relacions que es donen entre elles.L'elaboraclo d'esquernes us taclhtara la memorltzacio d'aquestes relacions.

II mes de fer I'esquema es molt ~onvenient que repeteixis diverses vegades a n o que vols memoritzar.I si fas servir mes d'un sentit, veuras com ho recordaras miller: mira el Ouadern de Treball 2 (pp. 16-17).Fes-ho aixf:

. SERVEIS PEDAGOGICS / GUIXdos octubre 92/ A. NogueroI (coord.): Tecniques d'Aprenenrarge iEstudi V

1 3I


13/18

a) Llegeix atentament tot fent-te preguntes sobre la tematica.b) Escriu I'esquema del text en un full a part, i digues-Io en veu alta.c) Escriu-Io tres vegades i repeteix-Io en veu alta.d) Sense mirar, escriu-Io de memoria (si no pots, torna a lIegir I'esquema).e) Finalment, seguint l'esquerna, l'explicaras en veu alta com si foss is I'autor deillibre 0 comI'explicaries a un company. .

,,

IIemoritza el text segOent. Util itza aquestes indicacions i les tecniques de preguntes, esquemes, etc.dels Quaderns de Trebal/ 1 i 2.

Climes i paisatges de I'URSSPodem distingir quatre dominis ctirnatics amb lIurs corresponents paisatges:a) AI nord, una regi6 de clima polar artie, ales terres situades al dessobre del cercle Polar Artie. Eis hiverns s6n lIargs i molt

freds (alguns punts registren temperatures inferiors als -SOQ) els estius molt curts i frescos. L'oscillaci6 terrnica es notable. Alia onla terra no queda permanentment gelada hi trobem la tundra.

b) A les regions continentals de Russia i Siberia, situades al dessota del cercle Polar Artie, el clima es continental rigor6s. Eishiverns s6n lIargs i freds i els estius curts i calorosos. L'oscil-lacio terrnlca es tarnbe molt arnplia. La taiga 0bosc de confferes ocupagrans extensions. Cap al sud, trobem les terres negres, aptes per a I'agricultura.

c) Ales ribes del mar Negre predomina un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius calids i secs. Son molt abundosos enaquesta zona els vinyars i els oliverars.

d) A les regions interiors de l'Asia Central, molt seques, el clima continental esdeve desertic fred, amb un hivern riqoros i unestiu torrid. La veqetaclo es esteparia i extenses zones s6n ocupades per deserts de sorra.

Psisos i nacions (Ternes de geografia i d'histori amb exercicis. 7 e d'E.G.8). Barcelona, Teide, 1984.

Aquests tipus d'exercieis requereixen sovint que tinguis a rna paper i lIapis.

Memotiizar elements sense cap mena de lligamUna situaci6 diferent es produeix quan els elements que et cal memoritzar no tenen, si mes no

directament, cap mena de lIigam.Una de les tecniques de memoritzaci6 mes senzilles i que es pot aplicar a situacions molt diverses

consisteix a ordenar d'alguna manera el conjunt; despres, fragmentar allo que volem aprendre en unitatsmenors i, finalment, anar-les encadenant un cop apreses.

Per exemple: si has d'aprendre un conjunt de paraules, en primer lIoc ordena'i altabeticarnent i, despres,el fraqrnentes en grups de tres paraules. Aleshores, memoritza el primer grup repetint-Io tres vegades;passa al segon i, un cop apres, els repeteixes tots dos; fes el mateix amb el tercer i I'afegeixes als altresdos, i aixf successivament.

GUIXdos IMaterial fotoeopiable. Ampliant el fullal 122%,obtindreu un DINA-4

1 4I


14/18

a Memoritza la sequent lIista de paraules tot aplicant aquesta tecnica:pilota, ampolla, martell, lIibre, butaca, escenari, cafetera, pellfcula, estufa, xemeneia, pintura, armari,antena, tau la, cadira, lIit, flor, gerro, riu, poble, pont.

Ordena les paraules altabetlcament i separa-Ies en grups de tres:......................................................................................................................................................................................................................................I. 1.....................................................................................................................................................................................................................................

D Memoritza aquestes dates histortques aplicant el mateix sistema que en I'exercici anterior:

155314551547168717651823

Mor,Miguel ServetImpremta de Gutemberg.Neix Miguel de Cervantes.Newton descobreix la lIei de la gravetat.Watt inventa.la rnaquina de vapor.Beethoven compon la novena simfonia.

1498 Vasco de Gama arriba a l'[ndia.1517 Luter trenca amb el Papa.1712 Neix Rousseau.1685 Neix J.S. Bach.1828 Mor Goya.

Escriu I'ordre que sequiras per ala memoritzaci6:

............................... : .

................................ , ~ .

............................................................................................................................................................ : .

SERVEIS PEDAGOGICS / GUlXdos octubre 92/ A. Noguerol (coord.): Tecniques d'Aprenentatge iEstudi V

1 5I . .


15/18

IIMenioritza aquest poema aplicant tarnbe la mateixa tecnica (de tres en tres versos).NABAB

Anire a I'orientafrontant els peri l isde la mar. Aniresi tu vols, m6n enlla,molt enua, cap a I'estde la vida i I'amor.Hi anire en un vaixellfet d'escuma de mar.Sere un veil marinermolt sordid i veloc,Aviat tornarecarregat de tresors,de tresors i presents,i vestit de coralls;

carregat, si conve,de petxines i monsdiminuts, de xaietsbeladors, tot aliaque tu vulguis dure.I seras molt telic,i la pena que et tevinculada al passat,vinculada al present,es tondra, si tu vols.Si tu vols, jo sereun nabab, i anirea buscar-te tresorsm6n enlla, a I'orient.

X. Bru de Sal a

Una altra forma de memoritzar consisteix a ordenar les paraules de manera que suggereixin significatsafegint-hi, si cal, mes elements.

Per exemple: les preposicions compostes s6n: cap a, des de, fins a, per a. Uns nens de sets d'EGBles van ordenar aixl: des de, cap a, fins a, per a tot pronunciant-Ies com si diguessin: Des de capa finsa Pere. 0 inventant una petita historia: Un dia, te s preposicions van anar corrents des del poble de Capa, fins al del Per a..

IIquf tens les preposicions simples atones, a, arnb, de, en, per.Apren-les sequint aquesta tecnica, Escriu com les has ordenades 0 la historia que hagis inventat:

IIes el mateix amb els verbs irregulars que acaben arnb e a la tercera persona del singular delpresent: corre, obre, omple, vine.Escriu com ho has fet:

Una variaci6 de latecnlca anterior consisteix a fer acrostics: paraules 0 frases creades a partir d'elementsd'allo que cal recordar.

Per exemple, si vols recordar de memoria les parts de l'oraci6:Determinant, nom, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposici6 i conjunci6, que pot donar origen a: D6na

pa i va preco.

GUIXdos IMate ria ! f otocopi ab le . Ampli ant e l f ull a ! 122%. obti nd reu un DIN A-4

1 6I


16/18

IIeguint aquesta variaci6 de la tecnlca, memoritza 'els ossos del crani: frontal, parietal, occipitaltemporal, etmoide i esfenoide. 'Escriu com ho has fet:

....................................................................................................................................................................................................................................

..,.., : .

Atenci6: Sabries explicar de memoria les idees centrals del text sobre els climes i paisatges de I'URSS.

Per conservar a la memoria allo que t'interessa, cal revisar-ho de tant en tant. Com rnesre pa sse s, m es memoria.

Memoritzar jent servir fiixes

Un sistema que pot ser molt util per memoritzar i repassar tota mena de materials d'una assignatura esla utilitzaci6 de fitxes com les treballades als Quaderns de treball anteriors. Cal, perc, introduir-hi unavariaci6: aquelles fitxes nornes les escrivies per un cant6, ara caldra que n'utilitzis totes dues bandes de lamanera sequent: -

En primer IIoc, has d'omplir la part del davant (el recto) de la fitxa. Per exemple, aquesta es una de lesfitxes que podies haver fet per memoritzar el text Climes i paisatges de I'URSS de la paqina 13:

ELS CLIMES DE L'URSSHi ha quatre dominis climatics:

REGIOAI NordAI continent (Russia i Siberia)Ales ribes del mar NegreA I'interior de l'Asia Central

CLiMApolar artie.continental rigor6s.mediterrani.desertic fred.

recto

Aquesta fitxa tambe I'hauries pogut fer amh un esquema.

SERVEIS PEDAGOGICS / GUlXdos oct ub re 92/ A. Noguer ol (coor d.) : Tiicniques d'Aprenentalge iEstudi I

1 7I


17/18

I, en segon lIoc, a la part del darrere (el verso) de la fitxa escriuras la pregunta 0 preguntes que es podrienfer sobre I'aspecte resumit, de manera que el que hagis escrit al davant en sigui la resposta. Seguint ambI'exemple anterior, seria:

Quantes regions climatiques hi ha a I'URSS?Digues les regions climatiques de I'URSS.

On se situen i quin clima tenen?

verso

a Fes ara les altres fitxes que resumirien el text de la paqina 13 seguint aquest model. Fes servir les fitxeshabituals. Copia tambe la fitxa que hem posat aquf com a exemple.IIMemoritza-Ies de la manera seguent:

A) Agafa una capsa on capiquen les fitxes -pot ser una capsa de sabates on podras fer algunesseparacions. Aquf en tens un model.

8) Uegeix tres vegades i memoritza, utilitzant qualsevol de les tecniques, el que has escrit al recto deles fitxes.

C) Mira la pregunta que hi ha al darrere i prova de contestar-Ia. Si ho aconsegueixes, deixa la fitxa alprimer apartat, si no pots, continua la memoritzaci6 fins que te I'hagis apres.

D) L'enderna, prova de recordar les fitxes. Les que recordis a la primera, passa-Ies al segon apartat. Lesaltres, memoritza-Ies i deixa-Ies al mateix apartat.

E) Les fitxes del segon apartat, revisa-Ies cada dos dies i si, com la capsa del model, te tres apartats,les passes a l'ultlrn, que revlsaras cada tres 0 quatre dies.

Evidentment, aquesta activitat l'hauras de realitzar nornes amb algunes assignatures; si te'n canses 0t'avorreixes pot ser pitjor el rernel que la malaltia. .

Per memoritzar cal:Establir relacions entre les cohceptes 0 fets que has de memoritzar.UtilitzaF tscniques de repeticio, encadenaments, acrostics, histories encadenadessrelaclonsinventades, etc. .Posar en acci61a major part dels sentits en la repeticlo que cal fer per gravar a la memoria alloque vols memoritzar.Repetir.el proces periodicament amb aquells elements que no vols oblidar.

GUlXdos IMaterial fotocopiable, Amplianl el fulla! 122%.obtindreu un DIN A-4

1 8I


18/18

Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: dels deures a l'estudi personal. N 5

Documents

Transcript of Tecniques d'Aprenentatge i Estudi: dels deures a l'estudi personal. N 5