TEIXINT EL PERDÓ

Introducció al projecteProjecte

ReferentsProcediment

Estimació econòmica

INTRODUCCIÓ AL PROJECTE

Per a cobrir la proposta del concurs Casablancas hem ideat un projecte/obra el qual parla de la utopia ambientada en els set pecats

capitals. Aquests són el fil conductor que ens han permès arribar a la idea de la utopia conjuntament amb la distopia.

El nostre projecte es construeix a partir de l'ús de diferents materials tous, ja que son l’eix vertebrador de les nostres peces. Aquestes

tècniques ens permeten treballar amb suficient comoditat per tal d'afrontar diversos projectes de diverses envergadures.

La nostra idea inicial és crear un seguit de peces de forma rectangular, cadascuna de les quals tindrà unes mesures de 30x15 cm, i estaran

realitzades amb canemàs, la tela que s'utilitza per brodar punt de creu, perfilada per una banda puntada, que haurem cosit mitjançant la

màquina.

Al centre del cadascuna de les peces hi brodarem les diferents lletres, paraules, frases, que completen la nostra peça i la doten de la

significació que pretenem.

La gamma cromàtica es basarà inicialment en tons beiges, per tal d'aportar un punt de neutralitat a aquest tema tan particular.

Per tal de fer referència als set pecats capitals brodarem un nombre indeterminat de mòduls o peces amb diferents missatges relacionats

amb la religió cristiana, com els pecats (ira, gola, ...), o els manaments (no mataré, no robaré, supèrbia...), i en brodarem tants com per

cobrir una sala sencera: laterals, sostre i terra.

Ens interessen les lletres, les paraules i els seus significats. Alhora també ens motiva molt en aquest

projecte el fet d'escriure en llatí, la llengua catòlica cristiana en primícia, per tal de donar-li un aspecte

més clàssic; més rústic.

Considerem el llenguatge escrit, l'idioma i el vocabulari un punt fort en aquesta peça, de la mateixa

manera que prendrà molta força el llenguatge no escrit. La tècnica emprada és qui donarà força a

aquesta part de la peça, a l'hora de crear textures i volums.

En quant a la temàtica, considerem que estem utilitzant conceptes que l’església vol eradicar: un bon

cristià no roba, no és avariciós... en canvi nosaltres, en un sentit o un altre, hem pecat. Per tal

d’aconseguir el perdó brodarem i brodarem per a que la nostra penitencia passi i la nostra sortida del

camí es corregeixi.

Sabem que per molt i molt que brodem ens trobarem en la utopia sense poder-ne sortir. El nostre ideal

seria no caure en el pecat.

Així doncs establim una dicotomia, una dualitat i un paral·lelisme entre ètica i religió:

La societat en la qual vivim actualment no està regida per una sèrie de regles religioses, però sí socials i

jurídiques, i els qui pequen acaben complint el càstig corresponent ja sigui d'una forma o d'una altra.

Per tant, el que fem nosaltres en aquest projecte és complir la penitència corresponent als pecats que

hem comès, i ho fem de la manera més clàssica, és a dir, repetint moltes vegades el nostre error per tal

d'interioritzar-lo i no tornar-hi a caure.

PROCEDIMENT

Per tal de tenir clars els conceptes i organitzar una mica les nostres idees bàsiques hem establert un llistat el qual ens agradaria tenir en

compte a l'hora de treballar.

Una petita declaració de principis:

1. Brodarem amb fil i agulla, ja que l’agulla es una eina afilada i fina, la qual connota perill i dolor. Complint el nostre càstig correm el

risc de punxar-nos i fer-nos mal. Malgrat això, hem de seguir treballant.

2. Realitzarem aquest projecte com a penitencia als pecats comesos.

3. Emprem el concepte utopia de dues maneres:

– La primera seria a nivell formal, és a dir, aconseguir cobrir tota la sala.

– La segona a nivell conceptual, és a dir, intentar viure d'una manera pura sense cometre cap error.

4. La sala d'exposicions Casablanca es convertirà en un lloc de culte i reminiscència. Serà l'emplaçament el qual mantingui el record

de les coses bones i les dolentes. Ens farà ser conscients que hi ha pecat, un error, però que alhora hi ha un càstig per tal de

corregir-ho.

5. Prenem la pràctica com a una activitat per tal de netejar la consciència.

REFERENTS

Els set pecats capitals són una classificació dels vicis esmentats en les

primeres ensenyances cristianes catòliques per a educar i instruir els

seguidors sobre moralitat.

L'Església catòlica romana divideix els pecats en dues categories

principals: els "venials", aquells que són relativament menors i poden ser

perdonats a través de qualsevol sagrament de l'Església; i els "mortals",

els quals, quan són comesos, destrueixen la vida de gràcia i creen

l'amenaça de condemnació eterna a menys que siguin absolts mitjançant

el sagrament de la confessió, o sent perdonats després d'una perfecta

contrició per part del penitent.

Llistats en el mateix ordre usat per Gregori I, Magne (c.540(?)-604) al

segle VI i després per Dante Alighieri a la Divina Comèdia (c.1308-

1321), els Set Pecats Capitals són els següents: (hem buscat diversos

significats, tan en català com en castellà ja que a vegades canvia el nom.

Canvia fins a tal punt que trobem que en algun cas l'arrel llatina, la

paraula de la qual prové el nom actual és diferent.)

Per tal d'endinsar-nos en el tema el qual hem triat, ens hem documentat i hem volgut ampliar els nostres coneixements arrel d'aquest

ítem:

Els set pecats capitals són una classificació dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catòliques per a educar i instruir

els seguidors sobre moralitat. L'Església catòlica romana divideix els pecats en dues categories principals: els "venials", aquells que són

relativament menors i poden ser perdonats a través de qualsevol sagrament de l'Església; i els "mortals", els quals, quan són comesos,

destrueixen la vida de gràcia i creen l'amenaça de condemnació eterna a menys que siguen absolts mitjançant el sagrament de la

confessió, o sent perdonats després d'una perfecta contrició per part del penitent.

Llistats en el mateix ordre usat per Gregori I, Magne (c.540(?)-604) al segle VI i després per Dante Alighieri a la Divina Comèdia (c.1308-

1321), els Set Pecats Capitals són els següents:

(hem buscat diversos significats, tan en català com en castellà ja que a vegades canvia el nom. Canvia fins a tal punt que trobem que en

algun cas l'arrel llatina, la paraula de la qual prové el nom actual és diferent.)

castellà català

1

lujuria

(Del lat. luxurĭa).

1. f. Vicio consistente en el uso ilícito o en el apetito

desordenado de los deleites carnales.

2. f. Exceso o demasía en algunas cosas.

luxúria

[s. XIV; del ll. luxŭrĭa 'exuberància, excés; intemperància', der.

de luxus 'excés; llibertinatge']

f Desig sexual extremat.

lu_xú_ri_a.

2 gula gola

(Del lat. gula).

1. f. Exceso en la comida o bebida, y apetito desordenado de

comer y beber.

[s. XIII; del ll. gŭla, íd.]

6 ÈTIC/CRIST Apetit desordenat de menjar i beure.

3

avaricia

(Del lat. avaritĭa).

1. f. Afán desordenado de poseer y adquirir riquezas para

atesorarlas.

avarícia

[s. XIV; del ll. avaritia, íd.]

f 1 Desig excessiu i desordenat d'adquirir riqueses per guardar-les.

2 Continència excessiva en les despeses.

a_va_rí_ci_a.

4

pereza

(Del lat. pigritĭa).

1. f. Negligencia, tedio o descuido en las cosas a que estamos

obligados.

2. f. Flojedad, descuido o tardanza en las acciones o

movimientos.

accídia

[s. XIV; del ll. td. accidia, alteració de acedia 'despreocupació', que

prové del gr. akedía 'indiferència']

f 1 Inèrcia i lentitud en els actes de la vida física i intel·lectual.

2 ÈTIC/CRIST Manca d'interès i de gust envers les coses espirituals,

considerada com un dels aspectes del pecat capital de la peresa.

ac_cí_di_a.

ira

(Del lat. ira).

1. f. Pasión del alma, que causa indignación y enojo.

2. f. Apetito o deseo de venganza.

ira

[s. XII; del ll. ira, íd.]

f 1 PSIC Emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta

descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada

d'activitats somàtiques agressives.

5 3. f. Furia o violencia de los elementos.

4. f. pl. Repetición de actos de saña, encono o venganza.

2 ira de Déu BÍBL Expressió antropomòrfica, equivalent a les de

còlera o indignació divina, que indica la no-impassibilitat i el judici

condemnador de Déu envers el pecat i la condemnació a què es

lliuren els qui s'hi afermen.

6

envidia

(Del lat. invidĭa).

1. f. Tristeza o pesar del bien ajeno.

2. f. Emulación, deseo de algo que no se posee.

enveja

[s. XII; del ll. ĭnvĭdĭa, íd., der. del ll. ĭnvĭdēre 'mirar malament, amb

enveja', i aquest, de vidēre 'veure']

f 1 Desig d'allò que un altre posseeix.

2 Sentiment, sovint d'odi, envers qui posseeix allò que nosaltres no

posseïm.

7

soberbia

(Del lat. superbĭa).

1. f. Altivez y apetito desordenado de ser preferido a otros.

2. f. Satisfacción y envanecimiento por la contemplación de las

propias prendas con menosprecio de los demás.

3. f. Especialmente hablando de los edificios, exceso en la

magnificencia, suntuosidad o pompa.

4. f. Cólera e ira expresadas con acciones descompuestas o

palabras altivas e injuriosas.

5. f. ant. Palabra o acción injuriosa.

supèrbia

[s. XII; del ll. superbia, íd.]

f 1 Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una

ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.

2 Desig immoderat de la pròpia exaltació. Un home carregat de

supèrbia i de fam de manar.

su_pèr_bi_a.

Cadascun dels Set Pecats Capitals té un opòsit corresponent en les set virtuts cardinals. Així mateix, el vuitè pecat capital, vanaglòria, va

ser eliminat per Sant Tomàs d'Aquino.

lujuria castidad castitas luxúria castedat

gula templanza temperatia gola temprança

avaricia generosidad generositas avarícia generositat

pereza diligencia diligentia accídia diligència

ira paciencia patientia ira paciència

envidia caridad caritas enveja caritat

soberbia humildad humilitas supèrbia humilitat

ESTIMACIÓ ECONÒMICA

El pressupost va en relació a les mesures d’aquesta sala imaginaria. Cal dir que la nostra proposta es adaptable a qualsevol espai, per tant el pressupost pot variar i farem una aproximació si les mesures fossin aquestes.

Calculem que per omplir una habitació d’aquestes dimensions necessitarem 402 mòduls de canemàs (parets laterals i sostre).

Nosaltres calculem que fent dos mòduls cada dia, aconseguiríem tenir el projecte finalitzat abans d’un any (uns sis mesos) en el cas que ens dediquéssim única i exclusivament a realitzar aquesta tasca.

Pressupost material

Material Preu quantitat preu Preu final

canemàs 17 €/m 20 m 340€ 340€

Banda puntada 3€/m 402 m 1206€ 1546

Fil moliner 3€/u 134 u 402€ 1948

Agulles de cap 2€/caixa 35 u 70€ 2018

Agulles d'enfilar 4€/caixa 4 u 16€ 2034

total 2034€

Un altre mes per incloure la banda puntada i planxar cada mòdul i dues setmanes per muntar l’exposició. Per tant amb uns nou mesos

hàbils podríem tenir el projecte enllestit.

En el cas, que ens trobéssim saturades de feina i la sala fos d’unes magnituds molt extremes hauríem de contractar a personal que ens

dones un cop de mà, en brodar les lletres i posar la banda puntada.

Pagaríem les hores a 9 euros.

Pressupost mà d'obra

€/h Mòduls x hora preu

9-10 1206€

Com a elements externs necessitaríem una escala que ens permetés penjar els mòduls a la paret o bé una grua elevadora que ens seria

més còmode per accedir a penjar els mòduls al sostre. També hem pensat de llogar una furgoneta per transportar totes les peces a la sala

d’art, que hauria de viatger des de Gironella passant per Gelida i arribant a l’exposició de destí.

Pressupost muntatge

element €/dia dies preu

Transport furgoneta 200€/dia 1 200

Grua elevadora 33€ 15 500

total 700€

PRESSUPOST TOTAL PROJECTE

Material 2034

Mà d'obra 1206

muntatge 700

pressupost total projecte 3940€