TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE

BLOC III – Tema 11/2 C

HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

II REPÚBLICA (1931-36)3ª part: Bienni conservador o negre (1933-36)

Edat contemporània

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A

Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional

Edat contemporània

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B

Edat contemporània

Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)

BLOC III. TEMA 11/2.

LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2

11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA.

11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT.

11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933).

11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936).

11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2. 1v preg. op B (2004, setembre) = De la Dictadura de Primo a la II República. 2v TEXT, op

A (2005, juny) = Canvis de Restauració a la II República. 3v preg. op B (2005, setembre). 4v TEXT, op A (2006, setembre) = Constitució 1931, religió i fases II República i causes Guerra Civil.

5v TEXT, op A (2007, setembre). 6v TEXT, op A (2008, setembre) = Religió i partits polítics en II República i Guerra Civil. 7v TEXT, op A (2009, juny) = Ideologia de Largo Caballero i paper

en la seva època.

11.1.- La proclamació de la Segona República. MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes.

11.1.1.- Introducció. Context històric.

11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.

11.1.3.- Les eleccions municipals.

11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).

11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República.

11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta.

11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre).

11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.

11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los.

11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny).

11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).

11.4.2.- La paralització de les reformes.

11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934.

11.4.4.- La crisi del bienni negre.

11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.

11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular.

11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.

11.5.4.- La preparació del cop d’estat.


LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- La proclamació de la Segona República. 11.1.1.- Introducció. Context històric.

11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.

11.1.3.- Les eleccions municipals. MAPA 15.

11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).

11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República.

11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta. A.- L’economia.

B.- La demografia.

C.- La societat i la mentalitat de l’època.

11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.

11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa.

B.- Reforma militar o de l’exèrcit.

C.- Reforma agrària.

D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals.

E.- Reforma educativa i obra cultural.

F.- Reforma social o laboral.

G.- Problemes del govern reformista.

G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes.

G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.



EDAT CONTEMPORÀNIA


11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).


11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries.

B.- La revolta de Catalunya (octubre de 1934).


11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.

11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular.

11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.

11.5.4.- La preparació del cop d’estat.



G.- Problemes del govern reformista

11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA

(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los

G.1.- Els adversaris de les reformes i la

reorganització de les dretes

El colp (Sanjurjada) fracassa




G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes

El colp fracassa, però aquests militars crearan de forma clandestina la Unión Militar Española

(UME), que conspirarà en l’ombra contra la República i prepararà el cop de 1936.

Dre

ta t

res

gru

ps Republicans

Monàrquics




Feixistes

G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització

de les dretes Així, durant el bienni reformador, la

DRETA es va consolidar i reorganitzar distingint-s’hi:

Feixistes (darrere)

Partido Agrario.

CEDA / Confederación Española de Derechas Autónomas, de José

Maria Gil Robles des de finals de 1932, catòlics.

Acción Espanyola, de Ramiro de Maeztu.

Renovación Espanyola // a les eleccions dins el Bloque Nacional, de José Calvo Sotelo.

Comunión Tradicionalista dels carlins, de Manuel Fal Conde.

Dre

ta t

res

gru

ps Republicans

Monàrquics




Feixistes

G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització

de les dretes

JONS / Juntas de Ofensiva Nacional – Sindicalista, de Ramiro Ledesma i Onésimo

Redondo, antirepublicans, carlins i tradicionalistes que es fusiona amb la FE // Falange

Española, de José Antonio Primo de Rivera, formant la Falange Española de las JONS; i

en 1937 el Generalísimo Franco decreta la unificació amb els carlins i passarà a ser Falange

Espanyola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).

11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT E

squ

erre

s

Republicans

Nacionalistes

Obreristes

PS / Partido Sindicalista: Angel Pestaña.

POUM / Partit Obrer d’Unificació Marxista: Andreu Nin i Joaquim Maurín.

PCE / Partido Comunista de Espanya: José Díaz Ramos i Dolores Ibarruri “La Pasionària”.

PSOE / Partido Socialista Obrero Espanyol: Indalecio Prieto i Julián Besteiro.

ORGA / Organización Republicana Gallega Autonomista: Santiago Casares Quiroga.

ERC / Esquerra Republicana de Catalunya: Francesc Macià i Lluís Companys.

Unión Republicana: Diego Martínez Barrio.

PRRS / Partit Republicà Radical - Socialista: Marcelino Domingo.

Acción Republicana / Izquierda Republicana: Manuel Azaña.

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República

11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República

11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República

Cen

tre Republicans

Nacionalistes

Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux.

DLR / Derecha Liberal Republicana: Niceto Alacalá Zamora i Miguel Maura.

PNB / Partit Nacionalista Basc: José Antonio Aguirre.


(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)

11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE

1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre).

11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre

1933). Evolució política.

11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los.

A.- Qüestió religiosa.

B.- Reforma militar o de l’exèrcit.

C.- Reforma agrària.

D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals.

E.- Reforma educativa i obra cultural.

F.- Reforma social o laboral.

G.- Problemes del govern reformista.

G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de

les dretes.

G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer

front a la República.




G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República

La poderosa

CNT es divideix

en dos sectors:

Els moderats (Àngel Pestaña, Joan Peiró), partidaris de donar suport

al govern d’esquerres i les seves reformes.

Àngel Pestaña Joan Peiró Joan García Oliver Buenaventura Durruti

Els radicals de la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco

Ascaso), partidaris d’una revolució immediata i de l’ús de la violència i que

aniran imposant les seves tesis front a la lentitud de les reformes.





El dirigent de la UGT, Francisco Largo Caballero, va ser ministre de Treball del govern d’Azaña.

La CNT acusava a la UGT de ser col·laboradors amb el govern i pensaven que la República era un

règim burgés, que havien de destruir mitjançant una revolució.

Francisco Largo Caballero

(ministre Treball)





De la mateixa manera, la UGT (especialment al camp) i el PCE radicalitzaran les seves postures,

demanant al govern major rapidesa i importància de les reformes.




Des de l’any 1932, les vagues, revoltes i

ocupacions de terres no paren

d’augmentar: normalment s’ocupaven les

terres i l’ajuntament, es cremava el registre

de la propietat i es col·lectivitzaven les terres

(comunisme llibertari), fins que la Guàrdia

Civil reprimia el moviment.

G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment

obrer front a la República

Destaquen TRES REVOLTES camperoles

per la duresa de la repressió:

Castilblanco (Badajoz),

Casas Viejas (Cadis, 1933) i

Arnedo (Logroño),

on la repressió en contra dels camperols va

fer créixer el descontent, afavorint la

violència d’aquests i les crítiques dels

propis treballadors contra el govern

d’esquerres d’Azaña.





Per exemple, els camperols detinguts i acusats per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz) van

ser condemnats a mort, però més tard se’ls va amnistiar.

Camperols detinguts per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz)


Els acusats van ser condemnats a

mort, però més tard se’ls va amnistiar.






Però, el fet principal del moviment obrer enfront de la

República va ser el de Casas Viejas (Cadis), en 1933,

on els pagesos anarquistes començaren a ocupar

terres il·legalment i la Guàrdia Civil va matar a 12

jornalers anarquistes. A finals d’aquest bienni, n’hi

havia 10.000 anarquistes empresonats o deportats al

Marroc o a Canàries.





Tots aquests fets desgasten la coalició de republicans i socialistes del govern i provoquen una crisi, el

govern d’Azaña cau el 12 de setembre del 33, quan dimiteix com a conseqüència dels fets de Casas

Viejas i la seva incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol

les Corts i convoca eleccions per dia 19 de novembre del 1933.






Niceto Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca

eleccions per dia 19 de novembre del 1933.

Fotografies dels fets de Casas Viejas, Cadis, gener 1933.

11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE

(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)

11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny).

11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936).



A.- La revolució social a Astúries.

B.- La revolta de Catalunya.



(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936)

A les eleccions generals de 19 de novembre de 1933 perden les esquerres i guanyen els partits de

centre i dreta.



De fet, el partit més votat va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la

coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles.

José María Gil Robles



De fet, el partit més votat va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la

coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles, que va treure 115 diputats. El segon més votat

va ser el Partit Radical d’Alejandro Lerroux amb 102 diputats, i el tercer el PSOE amb 58 diputats.

A Catalunya va guanyar les eleccions la Lliga Regionalista.



De fet, el partit més votat va ser la CEDA

(Confederación Española de Derechas Autónomas), la

coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles,

que va treure 115 diputats. El segon més votat va ser el

Partit Radical d’Alejandro Lerroux amb 102 diputats, i

el tercer el PSOE amb 58 diputats. A Catalunya va

guanyar les eleccions la Lliga Regionalista.

PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS

Esquerra 20,41% (99 diputats)

Partit Socialista 11,98% ERC 4,75%

Izquierda Republicana 1,44% Partit Radical Socialista 0,61%

Federals 0,41% Partit Comunista 0,20%

Altres 1,02%

Centre i dreta 79,59% (373 diputats)

CEDA 23,34% Partido Radical 16,52% Partido Agrario 8,05%

Partits Monàrquics 6,61% Lliga Catalana 4,95%

Partido Republicano Conservador 3,71% Partido Liberal Demócrata 1,85%

Falange Española 0,20% Altres 14,46%



A les eleccions generals de 19 de novembre de 1933 perden les esquerres i guanyen els partits de

centre i dreta.

11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936)

Els

MOTIUS

per les que

guanyaren

les dretes

foren:



1.- Tota la gent de dretes va anar a votar.


Els

MOTIUS

per les que

guanyaren

les dretes

foren:




2.- Els anarquistes varen demanar l’abstenció als seus simpatitzants.


Els

MOTIUS

per les que

guanyaren

les dretes

foren:





3.- Molts votants d’esquerres no votaren decebuts per la lentitud

de les reformes del primer bienni.


Els

MOTIUS

per les que

guanyaren

les dretes

foren:







4.- La incorporació del vot femení: altre vot conservador més que va ajudar a les

dretes (tot i que quelcom pensa que el vot femení no va influir, almenys tant).


Els

MOTIUS

per les que

guanyaren

les dretes

foren:






5.- El sistema electoral durant la República era un sistema que amb pocs vots de

diferència atorgava una gran representació parlamentària.

4.- La incorporació del vot femení: altre vot conservador més que va ajudar a les

dretes (tot i que quelcom pensa que el vot femení no va influir, almenys tant).



Els

MOTIUS

per les que

guanyaren

les dretes

foren:



1.- Tots els de dretes va anar a votar.

3.- Votants d’esquerres no voten

decebuts per lentitud reformes.

5.- El sistema electoral durant la

República era un sistema que amb

pocs vots de diferència atorgava una

gran representació parlamentària.

4.- Vot femení conservador va ajudar

a les dretes.

2.- Anarquistes demanen abstenció.


Els

MOTIUS

per les que

guanyaren

les dretes

foren:



1.- Tots els de dretes va anar a votar.

3.- Votants d’esquerres no voten decebuts per lentitud reformes.

5.- El sistema electoral durant la República era un sistema que amb pocs vots de

diferència atorgava una gran representació parlamentària.

4.- Vot femení conservador va ajudar a les dretes.

2.- Anarquistes demanen abstenció.

Sense oblidar la campanya a favor del

vot a la dreta



Alejandro Lerroux

Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: Sense oblidar la campanya a favor del

vot a la dreta



Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: Sense oblidar la campanya a favor del

vot a la dreta




Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren:

CNT: abstenció.

Desunió partits

d’esquerres.

Desprestigi govern

d’esquerres.


Després dels resultats de les eleccions, Niceto Alcalá Zamora

(president de la República) va elegir com a president del govern a

Alejandro Lerroux.



Alejandro Lerroux

Niceto Alcalá Zamora


Després dels resultats de les eleccions, Niceto Alcalá Zamora (president de la República) va elegir

com a president del govern a Alejandro Lerroux.



La dreta i el centre-dreta són els

guanyadors de les eleccions.

Niceto Alcalá Zamora (PRLD), del Partit

Derecha Liberal Republicana

Alejandro Lerroux, líder del PRR,

cap de govern, del Partit Radical Republicà.

Confia l’organització d’un nou govern




Lerroux va formar un nou govern amb membres del Partit Radical (la

CEDA no entrà a formar part del nou govern per expressa prohibició

d’Alcalá Zamora que, en paraules seves, no volia provocar a les esquerres).


La CEDA es va comprometre a donar suport parlamentari al Partit Radical, a canvi de paralitzar

les reformes. Així, el nou govern es forma per la coalició de dos partits: governa el Partit Radical,

amb Lerroux com a president, amb el recolzament de la CEDA, però no es van entendre ja que Gil

Robles era antirepublicà, i es revisen i paralitzen algunes de les reformes del bienni anterior,

sobretot la reforma agrària.




11.4.2.- La paralització de les reformes



Es frena la REFORMA AGRÀRIA: es tornen les

terres a la noblesa (sense indemnització), s’anul·len

les concessions de terres mal conreades als

camperols pobres i es dóna llibertat absoluta de

contractació. Baixada general de salaris.

“Art. 2. Queda derogada la base octava de la Ley de Reforma Agraria en cuanto autoriza la

expropiación sin indemnización de fincas rústicas, con anulación de los acuerdos de

expropiación anteriores a la presente Ley, y en los demás extremos que se opongan a lo

dispuesto en esta.

Las expropiaciones realizadas de hecho hasta la fecha quedan convertidas en ocupaciones

temporales, que se regirán por los preceptos de la base novena de la referida Ley,

satisfaciéndose a los propietarios la renta correspondiente desde el día de la incautación de

las fincas, y caducando la ocupación a los nueve años, si antes no se hubiere efectuado la

expropiación (…).

La expropiación de las fincas, cualquiera que sea su titular, se efectuará previo pago al

contado de su valor, que se señalará en tasación pericial contradictoria, por técnicos

agrícolas (…).”

Segunda Ley de Reforma Agraria, de 1 de agosto de 1935,

que rectifica la Ley de Bases anterior.




Es frena la REFORMA AGRÀRIA: es tornen les terres a la

noblesa (sense indemnització), s’anul·len les concessions de

terres mal conreades als camperols pobres i es dóna llibertat

absoluta de contractació. Baixada general de salaris.

Els propietaris es vengen dels camperols

d’esquerres i augmenta la tensió social al

camp.

“El Comité nacional de esta Federación Española de Trabajadores de la Tierra […] acordó elevar a ese

ministerio las siguientes conclusiones: Aplicación del laboreo forzoso, suprimiendo los trámites

burocráticos. Aplicación íntegra e inmediata a la Reforma Agraria. Queremos explicar las razones que

justifican la urgencia de las demandas solicitadas: El laboreo forzoso puede ser, aunque no ha sido, un

medio útil de acrecentar y mejorar la riqueza agrícola, y de combatir eficazmente el paro en el campo. Los

largos y pesados trámites burocráticos inutilizaron esta ley, como tantas otras dictadas con la mejor

intención, pero que en la práctica no han servido casi para nada [...]. En cuanto a la Reforma Agraria, es

tan lenta su aplicación, que cuanto dijéramos es poco para expresar el disgusto nuestro y de los

campesinos. Pensamos, no sin amargura, que a primeros de marzo venció el plazo de un año señalado

para terminar el inventario; pensamos que el Instituto posee recursos y tierras sobradas para efectuar un

sinfín de asentamientos, y que todo eso, que pudo y debió contribuir a reducir el paro de un modo eficaz y

definitivo, lleva camino de no realizarse quién sabe hasta cuándo. No es extraño, pues, que el campesino

vaya perdiendo completamente la fe en la Reforma, y que a impulsos de la necesidad y de la falta de

trabajo sueñe con apoderarse violentamente de unas tierras que la República le prometió, pero que hasta

hoy no supo darle por los cauces de la ley. No creemos que convenga al país el mantenimiento de esta

situación peligrosa y precaria, y, en consecuencia: Solicitamos respetuosamente de V. E. que se aplique el

laboreo forzoso, suprimiendo los trámites burocráticos, y que se dé tierra a los campesinos, aplicando

integral e inmediatamente la Reforma Agraria.”

Viva V. E. muchos años. Madrid, 6 de marzo de 1934. El secretario general, Ricardo Zabalza.

Excelentísimo señor ministro de Agricultura.

Escrito de la Federación de Trabajadores de la Tierra (UGT) al ministro de Agricultura (1934)


REFORMA DE L’ESTAT. El nou govern s’enfronta amb els nacionalistes catalans (els paralitza la

Llei de Contractes de Conreu) i bascos (paralitza el projecte d’Estatut basc presentat pel PNB).




REFORMA DE L’ESTAT. El nou govern s’enfronta amb els nacionalistes catalans (els paralitza la

Llei de Contractes de Conreu) i bascos (paralitza el projecte d’Estatut basc presentat pel PNB).



José Antonio Aguirre y Lecube. Primer Lehendakari del País Basc,

durant la II República.


(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.2.- La paralització de les reformes

NO s’anul·la, però SÍ es contraresta la REFORMA RELIGIOSA: s’aprova dotar de pressupost a

l’església catòlica i s’inicien negociacions per intentar signar un nou concordat amb la Santa Seu.


(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.2.- La paralització de les reformes



No deroguen la REFORMA EDUCATIVA, però redueixen molt el pressupost assignat a educació.

La REFORMA MILITAR continua vigent, però Lerroux amnistia els col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera, i els revoltats (“sublevados”) i implicats en l’intent de cop d’estat

militar de dretes, l’agost de 1932 a Sevilla, és a dir, els protagonistes de la Sanjurjada, i se’ls va

canviar la pena de mort per l’exili.

Alguns generals colpistes de l’exèrcit espanyol. General Sanjurjo




No deroguen la REFORMA EDUCATIVA, però redueixen el pressupost que li assignen.

Això va molestar a les esquerres i Alcalá Zamora va llevar del

poder a Lerroux i va posar a un altre membre del mateix Partit

Republicà Radical: Ricardo Samper i Ibañez (advocat valencià,

alcalde de València i, després, president del govern de la Segona

República, consultar ANNEX 1).

Ricardo Samper i Ibañez



La REFORMA MILITAR continua vigent, però Lerroux amnistia els col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera, i els revoltats (“sublevados”) i implicats en l’intent de cop d’estat

militar de dretes, l’agost de 1932 a Sevilla, és a dir, els protagonistes de la Sanjurjada, i se’ls va

canviar la pena de mort per l’exili.





Això va molestar a les esquerres i Alcalá

Zamora va llevar del poder a Lerroux i va

posar a un altre membre del mateix Partit

Republicà Radical: Ricardo Samper i

Ibañez (advocat valencià, alcalde de

València i, després, president del govern de

la Segona República, consultar ANNEX 1).


En octubre de 1934, Gil Robles no volia a Samper i li va llevar el suport parlamentari i va exigir

entrar a formar part del govern. Volia a Lerroux i demanà entrar en el nou govern amb tres

ministres de la CEDA.






Davant d’aquesta petició, Alcalá Zamora torna a cridar a Lerroux al poder, la CEDA exigeix a

Lerroux contundència i un canvi de govern per poder entrar a formar part d’ell, aconseguint la

CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra).



Niceto Alcalá Zamora Alejandro Lerroux



José María Gil Robles, líder de la CEDA,

s’incorpora al govern l’1 d’octubre de 1934.

Alejandro Lerroux, líder del PRR,

cap de govern.

Davant d’aquesta petició, Alcalá Zamora torna a cridar a Lerroux al poder, la CEDA exigeix a

Lerroux contundència i un canvi de govern per poder entrar a formar part d’ell, aconseguint la

CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra).



Aconseguint la CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra).



Gil Robles (ministre de Guerra) lliura diplomes.


L’entrada de ministres de la CEDA al govern dispara la conflictivitat social.



“El buen pueblo que saludó emocionado la victoria del 14 de abril está que no sale de su asombro. ¿Tan

breve es el tránsito de la ilusión a la desesperación? Es increíble. En efecto: increíble. Mas, ¿qué hacer?

Esta es la pregunta que se habrán formulado a estas horas cientos de miles de españoles: ¿Qué hacer?

Dos son los caminos: el de la resignación, que a nadie aconsejamos, y el de la oposición, que será el

nuestro. No se nos tome en cuenta la exactitud de las palabras. No podemos usarlas con el rigor que fuera

de nuestro gusto. El lector, pues, puede recargar la palabra oposición con los acentos que le resulten más

gratos, en la seguridad de que no sufrirá engaño. Transigir con la CEDA en el Poder es conformarse

buenamente con una restauración borbónica.

Es admitirla como inevitable. ¿Se avienen a eso los republicanos? Nosotros, no. Seguimos siendo

intransigentes en alto grado. La CEDA es el desafío a la República y a las clases trabajadoras. Y nadie

puede jactarse hasta ahora de habernos desafiado con impunidad y sin que le ofreciésemos, inmediata y

eficaz, nuestra respuesta. Recapitulemos un instante: ayudamos a la implantación de la República, nos

avinimos a que se encauzase por un derrotero democrático y parlamentario, supimos disculparle yerros de

bulto; todo eso hicimos y mucho más. ¿Es que se nos puede pedir que nos crucemos de brazos ante el

peligro de que la República pacte su propia derrota? Se nos pediría, en tal caso, complicidad con un delito,

y preguntamos: ¿Quién es el que puede hacernos esa petición? Que se yerga. Que asuma la

responsabilidad de tamaña demanda. La degradación republicana ha llegado al límite previsto, y,

asumiendo la responsabilidad de nuestras palabras y nuestros actos, revaloramos nuestras palabras de

ayer: Ni un paso atrás. Quienes estén en nuestra línea, que es la línea de todos los trabajadores

españoles, que sumen gozosos sus esfuerzos al esfuerzo socialista. Todavía es tiempo, o, mejor dicho:

ahora es tiempo. Después...; después puede ser -con uno u otro resultado- demasiado tarde.”

El Socialista, de 4 de octubre de 1934.


CONSEQÜÈNCIES: L’aturada d’algunes reformes i el gir polític cap a la dreta radicalitza el

moviment obrer i, fins i tot, part del PSOE i la UGT (Largo Caballero) propugnen dur a terme una

revolució social. Les vagues i conflictes s’estenen per tot el país i es produeixen intents

revolucionaris (Astúries) i federalistes (Catalunya), que durà a la revolució d’octubre de 1934.





CONSEQÜÈNCIES: Les vagues i conflictes s’estenen per tot el país i es produeixen intents

revolucionaris (Astúries) i federalistes (Catalunya), que durà a la revolució d’octubre de 1934.




CONSEQÜÈNCIES: Les vagues i

conflictes s’estenen per tot el país i es

produeixen intents revolucionaris

(Astúries) i federalistes (Catalunya),

que durà a la revolució d’octubre de

1934.



11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934




Davant l’entrada de representants de la CEDA al govern de Lerroux, el 4 d’octubre de 1934, i

tement que Gil Robles fes un pronunciament, el 5 d’octubre del 34, sectors del PSOE i la UGT

preparen una revolta i convoquen una vaga general revolucionària a tota Espanya per iniciativa de

Francisco Largo Caballero. Pretenien fer-se amb el poder en pocs dies.


UGT fa la crida a la vaga general, però la CNT no s’hi afegeix a la insurrecció armada i la revolució

només triomfa a Astúries durant dues setmanes, revolta que va ser reprimida durament.





El govern decreta l’estat de guerra per a aturar la vaga, però tot i això, la vaga tindrà molta

importància a Astúries i Catalunya, també vaga de ferroviaris a Madrid (el mateix octubre del

1934). El govern amb el suport de l’exèrcit restabliren la situació (excepte a Astúries que va tenir

més ressò i durada).



Vaga de ferroviaris a Madrid (octubre del 1934).


La revolució d’octubre del 34 va començar per dues vies:






A.- La revolució social a Astúries



L’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes va permetre organitzar en Astúries una

autèntica Revolució social: units organitzen columnes de miners que ocupen els pobles de la conca i

casernes de la Guàrdia Civil, substitueixen els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat, aboleixen la propietat privada i es llancen a ocupar Oviedo.





Proclamació a Oviedo de la República Socialista d’Astúries








Proclamació a Oviedo de la República Socialista d’Astúries.

“El Comité Provincial Revolucionario de Asturias.

¡Proletarios todos, obreros y campesinos!

Nuestra Revolución sigue su marcha ascendente. De esta realidad que nadie os aparte.

De nuestra potencia es un exponente la debilidad de las fuerzas enemigas acusada en los procedimientos

asesinos que emplean en la lucha, penetrando en las casas de Oviedo, en los hogares pobres y

degollando con la gumía de uso en las cabilas del Rif, seres inocentes, niños en presencia de sus

madres...

¡Obreros: En pie de guerra! ¡Se juega la última carta!

Nosotros organizamos sobre la marcha al Ejército Rojo. El servicio obligatorio con la incorporación a filas

de todos los hombres desde los diecisiete hasta los cuarenta años. Todos a sumarse a la Revolución...

Rusia, la patria del proletariado, nos ayudará a construir, sobre las cenizas de lo podrido, el sólido edificio

marxista que nos cobije para siempre.

Adelante la Revolución. ¡Viva la Dictadura del Proletariado!

Dado hoy, 16 de octubre de 1934.”

Manifiesto del Comité de Sama, Asturias.








Esclat revolucionari





Per tal de reprimir la revolta, el govern envià a Astúries l’exèrcit d’Àfrica (la Legión des del Marroc)

dirigit per Franco (serà anomenat cap de l’Estat Major) per a reprimir el moviment.





Els asturians resisteixen deu dies, però tot acabarà amb una duríssima repressió (més de mil miners

morts i dos mil ferits, cinc mil detinguts).





Els asturians resisteixen deu dies, però tot acabarà

amb una duríssima repressió (més de mil miners

morts, dos mil ferits, cinc mil detinguts).

1000 miners morts

2000 ferits

5000 detinguts Trasllat de detinguts durant la Revolució d’Astúries.





Aquesta “guerra” de les tropes marroquines i els obrers

d’Astúries era una guerra desigual, ja que a Astúries

pràcticament tots moriren.





Després d’això, la repressió del moviment obrer

asturià va ser molt forta.





Largo Caballero va ser empresonat, a les investigacions posteriors va eludir la seva responsabilitat,

i els comunistes es varen presentar davant del proletariat com els protagonistes de la revolució. Com

a conseqüència els comunistes varen tenir grans simpaties.

Largo Caballero empresonat.





Azaña, pres al destructor Sánchez Barcaiztegui rep la visita de Marcelino Domingo.





La revolució d’Astúries és un antecedent del Front Popular (unió de totes les esquerres) i de la

Guerra Civil, tant per la forma d’organitzar-se els obrers com per la brutal repressió de l’exèrcit

amb Franco al cap.





La revolució d’Astúries és un antecedent del Front Popular (unió de totes les esquerres) i de la

Guerra Civil, tant per la forma d’organitzar-se els obrers com per la brutal repressió de l’exèrcit

amb Franco al cap.

Familiars de miners detinguts i vídues dels morts en octubre del 1934.


B.- La revolta de Catalunya



A Catalunya, un cop mort Francesc Macià (25 desembre 1933), Lluís Companys és escollit

president de la Generalitat. En aquest moment es vivia una situació de conflicte amb els rabassaires

i els propietaris al camp i, també, a la indústria, amb l’aixecament anarquista a l’Alt Llobregat.

Francesc Macià Lluís Companys





Lluís Companys i Jover (1882- 1940) polític català d'ideologia

catalanista i republicana. Primer president del Parlament de

Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon

semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya

republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República

Espanyola i president d’ERC (1933-1934).

A Catalunya,

es vivia una escalada de tensió.

Conflicte entre els

rabassaires i els

propietaris.

Aixecament

anarquista de l’Alt

Llobregat.

La Lliga havia

abandonat el

Parlament de

Catalunya. Gener del 34.





La Generalitat, durant 1934, va aprovar lleis

progressistes com la Llei de Contractes de conreu i

el govern conservador de la República les anul·là,

al·legant la incompetència del Parlament català per

legislar en matèria social.

L’obra progressista del govern de la Generalitat (1934) va consistir:

Política econòmica: serveis d’estadística i caixes de dipòsit.

Matèria agrícola: cooperatives i centres d’experimentació agraris.

Reforma social: Institut contra l’Atur Forçós, Consell de Treball, i els serveis d’Assistència i

Previsió Social.

Sanitat: reorganitza el sistema d’Assistència Primària, nous hospitals, vacunes, Inspecció

Sanitària.

Ensenyament i cultura: escoles, centres educació secundaria i professional, Escola Normal

Mixta, coeducació; millora sous de mestres; colònies d’estiu; biblioteques populars; teatre;

conservació del patrimoni artístic i millora de la condició de la dona a nivell legislatiu.





Mentrestant, el president de la Generalitat, Lluís Companys, el vespre del dia 6 d’octubre de 1934,

proclama “l’Estat Català” unilateralment, dins de la República federal espanyola, per a evitar un

govern català de dretes i protestar per la paralització de les competències autonòmiques de la

Generalitat des de Madrid. Aquesta declaració suposava pràcticament una declaració

d’independència, perquè no existia una república federal.

Lluís Companys





Mentrestant, el president de la Generalitat, Lluís Companys, el vespre del dia 6 d’octubre de 1934,

proclama “l’Estat Català” unilateralment, dins de la República federal espanyola, per a evitar un

govern català de dretes i protestar per la paralització de les competències autonòmiques de la

Generalitat des de Madrid. Aquesta declaració suposava pràcticament una declaració

d’independència, perquè no existia una república federal.

“Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà

pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat

el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el

Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a

Catalunya, proclamo l’Estat Català de la República Federal Espanyola, i

en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general

contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional

de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós

impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal

lliure i magnífica.

Catalans! L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià,

restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i

Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la

República! Visca la llibertat!”

Al·locució de Lluís Companys, president de la Generalitat (6 de

octubre de 1934).





Fets del vespre del dia 6 d’octubre de 1934.

Davant l’entrada de la CEDA al govern

de Madrid...

Companys proclama l’Estat Català dins la

República Federal Espanyola.





Al mateix temps, tota l’esquerra, excepte la CNT, organitza una vaga

general: la negativa de la CNT (sindicat majoritari) i l’escassa

participació ciutadana faran fracassar el moviment. En aquest context,

Esquerra Republicana de Catalunya aprofita la vaga general (la

revolució de les esquerres contra el govern de dretes).

Escamots d’Esquerra Republicana als carrers.





REPRESSIÓ: El govern va reaccionar tot d’una, decreta l’estat

de guerra i va intervenir amb l’exèrcit.

Assalt i saqueig de la Seu del Centre Autonomista de Comerç i Indústria (CADCI), a la Rambla de Santa.





REPRESSIÓ: govern decreta estat de guerra i intervé l’exèrcit.

Assalt i saqueig de la Seu del Centre

Autonomista de Comerç i Indústria

(CADCI), a la Rambla de Santa.





REPRESSIÓ: El govern va reaccionar tot d’una, decreta l’estat de guerra i va intervenir amb

l’exèrcit.

Rendició dels Mossos d’Esquadra.






l’exèrcit.






l’exèrcit, que ocupa la Generalitat i empresona el govern català i 3500 detinguts més (decreta

trenta anys de presó).

Companys i el govern de la

Generalitat a la presó (1934).





REPRESSIÓ: Es va suspendre l’autonomia catalana momentàniament (Estatut i Generalitat) i

nomena un militar com a president provisional de Catalunya.

Art. 1. “Quedan en suspenso las facultades conferidas por

el Estatuto de Cataluña al Parlamento de la Generalitat,

hasta que las Cortes, a propuesta del Gobierno, y

después de levantada la suspensión de garantías

constitucionales, acuerden el restablecimiento gradual del

régimen autonómico.”

Art. 2. “Durante el periodo transitorio de que se habla en

el artículo anterior asumirá las funciones que

corresponden al presidente de la Generalitat y a su

Consejo Ejecutivo un gobernador general que nombrará el

Gobierno.”

Ley de suspensión del Estatuto de Cataluña,

de 3 de enero de 1935.





Companys i el govern de la

Generalitat a la presó (1934).

Companys proclama l’Estat Català dins la

República Federal Espanyola.

Suspensió de

l’Estatut

d’Autonomia.

3500

detinguts.

L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps

dels Mossos d’Esquadra. Tots ells van ser empresonats al vaixell “Uruguai”.

Fets del vespre del dia 6 d’octubre de 1934.





Més tard, a principis del 36 (Front Popular), el Tribunal de Garanties Constitucionals no va

reconèixer aquesta suspensió i Catalunya va tornar a tenir autonomia, amb el mateix govern de

Lluís Companys.

11.4.4.- La crisi del bienni negre



En definitiva, el govern de Lerroux i la CEDA adoptaren mesures més de dretes. Arran de la

revolució d’octubre, la CEDA pren més força en el govern: dura aplicació de les condemnes;

suspensió de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; retorn dels jesuïtes i els tornaren les seves

possessions; Gil Robles ministre de Guerra; Franco cap d’Estat Major; menys inversions en

educació; fi del salari mínim.

Alejandro Lerroux José María Gil Robles




Gil Robles ministre de Guerra; Franco cap d’Estat Major.


Francisco Franco Bahamonde




Mentrestant, tota l’esquerra s’uneix per a intentar frenar la dreta i comença a formar-se el Front

Popular.

Míting d’Azaña a València (1935).




Mentrestant, tota l’esquerra s’uneix per a intentar frenar la dreta i

comença a formar-se el Front Popular.

2º.- Reorganizar la jurisdicción de trabajo en condiciones de independencia, afín, no solo de que las

partes interesadas adquieran conciencia de la imparcialidad de sus resoluciones, sino también para que

en ningún caso los motivos de interés general de producción queden sin la valoración debida.

3ª Rectificar el proceso de derrumbamiento de los salarios del campo, verdaderos salarios de hambre,

fijando salarios mínimos, afín de asegurar a todo trabajador una existencia digna, y creando el delito de

envilecimiento del salario, perseguido de oficio por los tribunales […]

Los Republicanos han de dedicar a la Asistencia pública, Beneficencia y Sanidad la atención que merecen

en todo pueblo civilizado, sin regatear sacrificios. Unificación, bajo la dirección del Estado, de las diversas

instituciones de fundación privada, totalizando sus recursos, sin perjuicio del respeto a la voluntad del

fundador.” Pacto del Frente Popular.

“La república que conciben los partidos republicanos no es una República

dirigida por motivos sociales económicos de clase, sino un régimen de libertad

democrático impulsado por motivos de interés público y progreso social. [..] No

aceptan los partidos republicanos el control obrero solicitado por la

representación del Partido Socialista. Convienen en:

1º.- Restablecer la legislación social en la pureza de sus principios, para lo cual

dictarán las disposiciones necesarias a fin de dejar sin efecto aquellas que

desvirtúen su recto sentido de justicia, revisando las sanciones establecidas,

con objeto de asegurar el más leal cumplimiento de las leyes sociales.




La CEDA elabora un nou projecte de Constitució molt restrictiu: revisió de les autonomies;

abolició del divorci; la possibilitat de socialitzar la propietat; constitució que no s’aprovarà per la

crisi de govern que comença en octubre de 1935.





La crisi del govern: Lerroux perd la confiança del president de la República (Alcalá Zamora) i

queda fora del nou govern, l’octubre del 35, a més, el Partit Radical es veu immers en dos casos

greus de corrupció (el cas de l’estraperlo i l’afer Nombela).

Alejandro Lerroux Niceto Alcalá Zamora




La crisi del govern:

L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien

introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).





L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl

fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir

a Espanya subornant a tres ministres radicals).





L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien

introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).


(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.4.- La crisi del bienni negre

Joaquín

Chapaprieta y

Torregrosa

Manuel Portela

Valladares

La crisi del govern: Cau el govern de Lerroux, entre d’altres

motius, per l’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl

fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a

Espanya subornant a tres ministres radicals).

Després de caure Lerroux, Antonio Nombela (funcionari de

colònies) acusa a alts càrrecs del Partit Radical de fraudulència

en un expedient que indemnitzava a la Companyia d’Àfrica

Occidental, i es negà a pagar-li i és cessat, cosa que denuncia a les

Corts i s’obri una comissió d’investigació.




José María Gil Robles,

ministre de Guerra.

Francisco Franco Bahamonde,

cap de l’Estat Major.

La tardor de l’any 1935 va esclatar una forta

crisi de govern.

Convocatòria de noves eleccions

legislatives pel febrer de 1936.

Gil Robles, presenta

un projecte de

modificació de la

Constitució.

El cas de l’estraperlo.





Aquesta crisi provoca l’allunyament entre radicals i cedistes: Gil Robles li reclama a Alcalà

Zamora que el nomeni president del govern, però aquest es nega i com a president de la República

va decidir anticipar les eleccions per a febrer del 36.

José María Gil Robles Niceto Alcalá Zamora

ESQUEMES

(1931-1936)

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A

Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional

Edat contemporània

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B

Edat contemporània

Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)

BLOC III – Tema 11/2 C

HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)3ª part: Bienni conservador o negre (1933-36)

Edat contemporània

BLOC III – Tema 11/2 D

HISTÒRIA D’ESPANYA

Edat contemporània

Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)4ª part: Front popular (febrer- juliol 1936)

TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE

Education

Transcript of TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE