www.vicensvives.com

Ciències socials, geografia i històriaPrimer curs

COLONITZACIONS A LA PENÍNSULA IBÈRICA

Al llarg del I mil·leni a.C., una sèrie de pobles del Mediterrani oriental (fenicis, grecs i cartaginesos) van arribar a la Península Ibèrica, on van fundar factories comercials i colònies.

A Catalunya, els més importants van ser els grecs.

Van desembarcar a Empúries ,

Posteriorment van fundar també la colònia de Rhode (Roses).

El contacte entre la població indígena i els colonitzadors va donar lloc a la cultura ibèrica

Entre els segles X i VIII a.C., els fenicis, provinents de l’actual Líban, van establir nombroses colònies al sud de la Península, com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga), des d’on comerciaven amb els indígenes, com el regne de Tartessos.

12

Al segle VII a.C., van arribar a les costes de Catalunya i es van establir a la zona de l’Ebre.

Utilitzaven el riu per endinsar-se cap a l’interior.

Intercanviaven vi i oli per metalls, com coure i bronze.

Al segle VI a.C., Cartago, la colònia fenícia s’havia convertit en la gran potència marítima i comercial del Mediterrani occidental.

Moneda hispano cartaginesa

Funden diverses colònies:

Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion… i van comerç amb els pobles indígenes.

Com els cartagineses dominaven el sud peninsular, els grecs van centrar la seva activitat al nord, especialment a Empòrion.

Aquesta colònia va esdevenir un enclavament comercial fonamental en el Mediterrani occidental.

Els grecs van comerciar i conviure pacíficament amb els pobles indígenes veïns (indigets).

Van introduir per primer cop l’us de la moneda

L’escriptura.

La metal·lúrgia del ferro

El conreu de la vinya i l’olivera.

Cap a l’any 575 a.C., grecs procedents de la colònia grega de Massàlia (Marsella) fundaren a prop de la desembocadura del riu Fluvià la colònia d’Empòrion.

Empòrion, que en grec significa mercat, per la seva activitat comercial.

12

Abans de l’arribada dels romans, les terres de l’actual Catalunya van estar habitades per diverses tribus ibèriques (laietans, ilergets) que, tot i ser independents, tenien trets culturals comuns.

La seva economia es basava en:

la ramaderia (cabres, ovelles, porcs)

l’agricultura (cereals, oliveres, vinyes i llegums).

Mantenien contactes comercials i culturals amb les altres tribus ibèriques, grecs, fenicis, cartaginesos i els seus veïns celtes.

◦ El·laboraven teixits

◦ Produïen objectes de ceràmica

◦ Coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro,

◦ Encunyaven moneda

◦ Tenien escriptura pròpia.

Solien estar situats en llocs enlairats i sovint fortificats amb muralles.

A Catalunya són nombroses les restes de poblats ibèrics.

Ullastret

12

12

Els ibers van ser el primer poble peninsular que va emprar l’escriptura.

S’han trobat nombroses inscripcions sobre plaques de plom, ceràmica i monedes, però no s’ha pogut desxifrar.

12

Els ibers mantenien contactes amb els seus veïns: els celtes.

Aquets grups habitaven a les regions del centre, oest i nord de la Península Ibèrica.

Els celtes eren:

Ramaders i agricultors seminòmades

coneixien la metal·lúrgia del ferro

Treballaven la ceràmica

Els teixits de la llana i fabricaven eines de ferro i de bronze.

Vivien en poblats petits (castros) Els seus habitatges eren de planta circular.

12

12