Tema 15La forma de vida dels

romans

1. Una societat desigual

• La població de l’imperi romà es dividia en:– Els ciutadans (homes) podien

participar en política, ser sacerdots, iniciar causes penals, ser propietaris i casar-se. Es diferenciaven per es riqueses.

– Els no-ciutadans no tenien cap d’aquests drets. Podien ser lliures o esclaus. Els esclaus pertanyien a una altra persona que els podia donar la llibertat, passaven a ser lliberts. Les dones també pertanyien a aquest grup.

• El dret de ciutadania es va anar estenent i en el segle III l’emperador Caracalla el va concedir a tots els homes lliures de l’imperi.

• Les dones– Les dones mai no varen ser considerades ciutadanes i,

per tant, mancaven de la major part dels drets. – Eren tutelades per un home (pare, germà, marit, o

altre parent). – No obstant això, podien tindre propietats, regentar

negocis i participar en festes i espectacles. – El paper fonamental atribuït a les dones era la criança

dels fills. Tanmateix moltes treballaven al camp, a les botigues, com a comares...

2. Una economia pròspera

SECTOR PRIMARI

• L’agricultura era una activitat bàsica i el blat, la vinya i l’olivera els conreus principals (trilogia mediterrània).

• Hi havia xicotets i grans propietaris, les terres dels quals eren treballades per camperols i esclaus.

SECTOR SECUNDARI

• L’artesania es desenvolupava en tallers ubicats a les ciutats.

• La mineria se centrava en l’explotació d’or, plata, ferro, coure, estany, plom i mercuri; i a la costa sal.

SECTOR TERCIARI

• El comerç va ser intens tant dins com fora de l’imperi i era possible gràcies a una mateixa moneda en tot l’imperi i a la xarxa de calçades i ports:

– Oli i blat de pa península Ibèrica

– Ambre i pells del Bàltic

– Espècies, seda i cotó de la Xina

– Esclaus d’Àfrica

Rutes comercials i mercaderies més importants

Tipus de vivendes: domus, ínsula, vil·la

La domus

• Casa unifamiliar habitualment d’una sola planta i ubicada a les ciutats on vivien les famílies riques.

• Les habitacions s’organitzaven a partir d’un pati central anomenat atrium. A l centre hi havia un estany o impluvium que servia per arreplegar l’aigua de pluja i refrescar la casa a l’estiu.

• A continuació hi havia un pati amb columnes i jardí.

Reconstrucció d’una domus

L’ínsula• Edificis d’uns quants

pisos formats per habitatges menuts on vivia la majoria de la població de les ciutats.

• Normalment pertanyien a un sol propietari que les llogava a persones més humils.

• Estaven fetes de fusta i rajola i no tenien aigua corrent.

La vil·la

• Era una gran explotació agrícola que pertanyia a un sol propietari, es trobaven al camp i en ella hi havia una gran mansió (1) on vivia la família de l’amo, i cabanyes menudes per als camperols i esclaus que feien les faenes.

• També magatzems (2), cellers, corrals (3), cavallerisses (4), ...

• A algunes vil·les hi havia màquines senzilles com: – molins (5) per moldre els cereals

– Premses (6) per transformar el raïm i les olives en vi i oli respectivament.

Reconstrucció d’una vil·la

3. L’arquitectura: grans constructors i enginyers

• Els romans eren uns constructors excel·lents. Ho prova el fet que:

– moltes de les seues obres han arribat fins l’actualitat

– van crear tècniques que es continuen utilitzant hui amb lleugeres modificacions (formigó).

Característiques de l’arquitectura romana:

Els edificis romans eren molt sòlids gràcies als materials utilitzats i als sistemes constructius emprats.

• Materials

– Els més utilitzats eren la pedra, la rajola i la fusta,

– A més de dues grans aportacions:

• Formigó era una mescla de pedres, arena, aigua i calç.

• Morter era una mescla d’arena, aigua i calç que servia com argamassa entre els carreus de pedra o les rajoles

• Sistemes constructius – Els edificis podien cobrir-se amb

sostres plans (sistema constructiu arquitravat com a Grècia).

– Però també s’empraren altres elements de construcció com l’arc, la volta i la cúpula que formaren sostres voltats o corbats (sistema constructiu voltat): • L’arc: Element de construcció de forma

corba que cobreix un buit entre dos pilars, columnes o dos punts.

• La volta: Sostre corbat format per la successió d’arcs.

• La cúpula: Construcció de forma semiesfèrica que cobreix un edifici.

Arc de Cabanes (Castelló)

Basílica de Constantí (Roma)

Cúpula del Panteó (Roma)

Volta de canó

• Decoració

– Els romans decoraven

• Els murs amb pintures.

• Els terres amb mosaics.

• Els murs exteriors amb relleus.

• Construccions més importants:

– Les grans obres arquitectòniques romanes tenien sempre un sentit pràctic, és a dir, eren destinades a satisfer les necessitats de la població.

– Solien ser monumentals, perquè els qui les contemplaren sentiren que els romans eren molt poderosos.

– Podem classificar els edificis romans per funcions: • Obres públiques: calçades (carreteres), ponts i

aqüeductes per abastar d’aigua la població.

• Religiosos: temples on es realitzaven el culte religiós.

• Polítics i econòmics: cúria, on es reunia el senat, i basílica, on es realitzaven els intercanvis comercials i s’administrava justícia.

• Per a l’oci: amfiteatres (lluites de gladiadors), teatres(representació de comèdies i tragèdies) i circs (curses de quadrigues de cavalls).

• Per cuidar el cos: gimnasos i termes o banys públics.

• Monuments commemoratius: arcs de triomf i columnes que servien per recordar fets importants o grans victòries.

Maison Carrée, temple romà a Nimes (França)

Basílica de Constantí (Roma)

Colosseu, amfiteatre (Roma)

4. L’urbanisme romà: les ciutats

• Les ciutats eren centres principals de la vida política, econòmica, social i cultural de l’imperi romà.

• Els romans van fundar gran quantitat de ciutats per tot l’imperi.

• La capital era Roma, urbs més gran i important (un milió d’habitants en l’època de major esplendor), la que totes les altres tractaven d’imitar.

• Estructura d’una ciutat romana: – Planta rectangular amb plànol en quadrícula

organitzat a partir de dos eixos, el cardo, carrer principal que travessava la ciutat de N a S, i el decumanus, que anava d’O a E.

– En l’encreuament entre aquests dos carrers hi havia el fòrum, una plaça on es desenvolupava la vida política, cultural i social. Estava porticat i al seu voltant es trobaven els edificis més importants (cúria, basílica, temples, arcs de triomf, amfiteatre...).

– Estaven equipades amb tot tipus de serveis: teatres, font, clavegueram...

5. Escultura, pintura i mosaic

• L’ESCULTURA: ESTÀTUES I RELLEUS– Adornaven places, edificis públics, palaus. – Estaven fetes en marbre o bronze. – Els romans copien els models grecs:

• Representen figures humanes • Copien escultures gregues (moltes les coneixem per còpies

romanes)

– Introduïren una novetat: el retrat realista• Elaboren retrats que destacaven pel seu marcat realisme

(representaven els defectes físics de les persones)• Hi havia diversos tipus: cos sencer, bustos, eqüestres.

– Els relleus es feien servir per decorar edificis.

Columna Trajana (Roma)

• LA PINTURA

– Els murs interiors dels edificis es decoraven amb pintures.

– Representen diversos motius: imitacions de marbre, elements arquitectònics, escenes de la vida quotidiana, retrats...

• EL MOSAIC– La tècnica del mosaic la

van prendre els romans dels grecs, però la perfeccionaren.

– S’elaboraven amb peces de colors xicotetes, les tessel·les, que s’incrustaven sobre morter.

– Els temes representats eren variats: dibuixos geomètrics, escenes de la vida quotidiana, lluites de gladiadors...

6. La religió romana

• La religió era molt important per als romans.

• Eren politeistes. Els déus principals eren Júpiter, Juno i Minerva, coneguts com la tríadacapitolina.

• Els ritus religiosos es practicaven en els temples. Eren semblants als grecs, les deferències més importants eren que: – Els romans s’alçaven sobre un pòdium.

– Tenien una façana principal destacada per una escalinata d’accés.

• A les cases els romans disposaven d’un altar menut on retien culte a tres grups de divinitats: – Els lars, genis protectors de la llar.– Els penats, déus que asseguraven el proveïment de la casa.– Els manes, esperits dels avantpassats.

• Els emperadors eren considerats déus i se’ls retia culte.

• Eren molt tolerants i permetien als poble conquerits mantenir la seua religió. També van adoptar déus d’altres pobles: als grecs els varen canviar el nom i van incorporar déus orientals com Isis o Mitra.

• Els sacerdots s’encarregaven de practicar el culte, que generalment consistia en sacrificis d’animals.

7. El cristianisme• En el segle I dC va nàixer una nova religió, el cristianisme.

• Segons la Bíblia, Jesús va nàixer a Palestina, una regió conquerida pels romans. Als 30 anys va reunir un grup de deixebles, els apòstols i va difondre un nou missatge religiós. Tres idees constitueixen la base del cristianisme:– Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.

– Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.

– Aquells que es comporten segons eixe ideal gaudiran del paradís en la vida eterna (després de la mort).

• Aquest missatge va preocupar els dirigents jueus, que veien perillar el seu poder. Per això, van acusar Jesús i el van condemnar a morir en la creu. Segons la Bíblia, va ressuscitar tres dies després.

• La persecució

– Després de la mort de Jesús, els apòstol continuaren estenent el seu missatge.

– Les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els seus morts a les catacumbes (galeries subterrànies)

– Els cristians varen ser perseguits pels romans perquè rebutjaven el culte a l’emperador i a les esglésies barrejaven els rics i els pobre, els romans i els bàrbars. Malgrat les persecucions els nombres de cristians va anar augmentant.

• El cristianisme religió oficial– L’any 313, l’emperador Constantí va concedir els

cristians la llibertat religiosa (Edicte de Tolerància) i els permeté celebrar els ritus en públic.

– Es van construir les primeres basíliques (temples).

– L’any 380, l’emperador Teodosi declarà el cristianisme com a única religió oficial de l’imperi romà. Per tant,

• Es varen perseguir totes les altres.

• Es va crear una organització oficial, l’Església. El papa, bisbe de Roma va adquirir el paper de guia per tots els cristians, d’ell depenien la resta de bisbes.

• Els bisbes es reuniren en concilis per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.