TECNOLOGIES 3r● TEMA 2. Sistemes de representació

d'objectes

● Bibliografia: Tecnologies. 3R ESO. Ed. Teide

1.Projeccions ortogonals o vistes

● S'anomena projecció ortogonal al sistema de representació que ens permet dibuixar en diferents plans (vertical, horitzontal,

perfil) un objecte situat en l'espai.

Correspondència de les mesures

Exercicis

2. La perspectiva

● La representació d'un objecte de manera que se'n pugui apreciar tot el seu volum s'anomena perspectiva.

● Les més utilitzades son: – Isomètrica

– Cavallera

– Cònica

2.1. Isomètrica

● Una projecció isomètrica és un mètode gràfic de representació. Constitueix una representació visual d'un objecte tridimensional en dues dimensions, en què els tres eixos ortogonals principals formen angles de 120º, i les dimensions paral·leles a aquests eixos es mesuren en una mateixa escala.

Els exercicis de les anteriors diapositives estan en perspectiva

isomètrica.

2.2. Cavallera

● En perspectiva cavallera, dues dimensions del volum a representar es projecten magnitud real (l'alt i l'ample) i la tercera (la profunditat) amb un coeficient de reducció. Les dues dimensions sense distorsió angular amb les seves longituds a escala són l'amplada i alçada (x, z) mentre que la dimensió que reflecteix la profunditat (y) es redueix en una proporció determinada. 1:2, 2:3 o 3:4 solen ser els coeficients de reducció més habituals.

2.3. Cònica

● La perspectiva cònica és un sistema de representació gràfic basat en la projecció d'un cos tridimensional sobre un pla auxiliant en rectes projectants que passen per un punt. El resultat s'aproxima a la visió obtinguda si l'ull estigués situat en aquest punt.

Filippo Brunelleschi en el Quattrocento va ser el primer que va formular les lleis de la perspectiva cònica, mostrant en els seus dibuixos les construccions en planta i alçat, indicant les línies que es dirigeixen al punt de fuga.

3. L'escala

● L'escala és la relació matemàtica que existeix entre les dimensions reals i les del dibuix que representa la realitat sobre un plànol o un mapa. És la relació de proporció que hi ha entre les mesures d'un mapa o planol amb les originals.

● Hi ha tres tipus d'escales: – Escala natural: És quan les dimensions físiques de

l'objecte representat en el plànol coincideix amb la realitat. Escala 1: 1.

– Escala de reducció: S'utilitza quan la dimensió del plànol és menor que la realitat. Aquesta escala s'utilitza per representar peces (E.1:2 o E.1:5), plànols d'habitatges (E 1:50), mapes físics de territoris on la reducció és molt més gran i poden ser escales de l'ordre d'E 1:50.000 o E.1: 100.000. Per conèixer el valor real d'una dimensió cal multiplicar la mesura del plànol pel valor del denominador.

– Escala d'ampliació: S'utilitza quan cal fer el planol de peces molt petites o de detalls. En aquest cas el valor del numerador és més alt que el valor del denominador o sigui que s'haurà dividir pel numerador per conèixer el valor real de la peça. Exemples d'escales d'ampliació són: E.2:1 o E.10:1.

4. Acotament

● En un planol han de figurar totes les informacions dimensionals per definir una peça.

● Cada element no s'ha d'acotar més que una sola vegada

● Les cotes s'han de situar en la vista que millor defineixi l'element. Les cotes d'un mateix element s'han de situar el més agrupades possibles.

● Una cota expressa el valor real de la magnitud que defineix, independentment de l'escala a la qual aquest dibuixat el pla.

● Les xifres de cota han d'expressar-sempre en les mateixes unitats.