TEMA 4 L’anàlisi formal de la imatge
description
Transcript of TEMA 4 L’anàlisi formal de la imatge
I V E TT E C A S A D E VA L L O R I O L F E R N Á N D E Z
F E R R I O L A M E TT L E RD O M I N I K AG U T
C R I S T I A N VA R E L A
TEMA 4L’ANÀLISI FORMAL DE
LA IMATGE
4.1 ELEMENTS MORFOLÒGICS PRIMARIS
Són essencials per el sentit.
S’han d’estudiar una sèrie d’elements morfològics:
• El punt• La línia • El pla• El color• La forma• La textura
4.1 ELEMENTS MORFOLÒGICS PRIMARISEl punt La seva funció depèn de tres factors: La ubicació: determina la sensació d’inestabilitat o
d’estabilitat de la imatge.
- ANISTROPIA El contrast La posició relativa: punt independent3 tipus de punts implícits: Centres geomètrics
Punts de fuga.
Centres d’atenció
4.1 ELEMENTS MORFOLÒGICS PRIMARIS
La línia és un element polivalent.Funcions: Aporta profunditat a la composició. Crea sectors de direcció de la imatge. Separa plans i organitza l’espai. Dóna volum als objectes. Representa la forma i l’estructura d’un objecte.
El pla Es defineix en funció de la bidimensionalitat i la forma. Està relacionat amb l’espai. Es troben diferents subespais.
4.1 ELEMENTS MORFOLÒGICS PRIMARIS
El color és un element independent dels objectes.La percepció del color depèn de tres factors: La longitud de la onada La saturació La lluminositat
Les seves funcions, són: Contribueix a la creació de l’espai de la imatge
- La cromàtica representació que produeix un espai ple- La valorista juga amb la graduació i amb els graus d’intensitat.
Té capacitat per crear ritmes espacials Té manifestacions sintètiques La juxtaposició de colors càlids i freds dóna la sensació de
profunditat. Determina la composició per mitja de contrasts.
4.1 ELEMENTS MORFOLÒGICS PRIMARIS
La forma és exterior a la matèria. Es coneixen tres formes de representació de la forma: Projecció : implica un punt de vista fix amb funció 3D.
Escorç: posició perpendicular al nostre nivell visual .
Traslapo: superposició..
La textura crea una certa materialitat de l’objecte. S’hi troben propietats òptiques i tàctils.
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
ELEMENTS DINÀMICS
Són els elements que activen d’immobilitat d’una imatge fixa. En la imatge es poden donar dos tipus de temporalitat:
- Seqüència - Simultaneïtat
Els elements dinàmics de la imatge són immaterials i intangibles. Ser
dinàmic no és una propietat del món material. El moviment no es pot tocar.
Quan parlem d’elements dinàmics ens referim als elements que contribueixen a crear moviment en la imatge. Elements importants: la tensió i el ritme.
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
LA TENSIÓ
Aquest efecte dinàmic s’explica a través dels conceptes de força i direcció. Parlem d’una imatge que produeix tensió perquè exerceix una deformació sobre el què volem representar.
La tensió pot manifestar-se o produir-se mitjançant tres elements o tres factors...
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
1- Mitjançant el joc de proporcions en una imatge, osigui, deformar la imatge fixa en un esquema més simple.
És una lluita entre dues tendències antagòniques i oposades, una porta a inclinar la imatge i l’altre lluita per mantenir una posició vertical. Per a Gestalt és millor la posició vertical.
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
2- Trobem l’orientació obliqüa, la diagonal, completament relacionada amb l’anterior, la horitzontal i la vertical. Aquesta, s’aparta de les posicions d’equilibri (vertical i horitzontal).
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
3- Trobem la distorsió de la forma. Qualsevol distorsió produeix sempre tensions encaminades a corregir-les i a restablir la seva forma original, les formes incompletes, l’escorça, la representació de la profunditat... tot això produeix tensió en la imatge.
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
EL RITME
És un concepte més complex que afecta directament a la composició de la imatge. La idea de ritme es dóna gràcies a la combinació de diferents elements bàsics:
Estructura
Periodicitat
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
EL RITME
Estructura: està relacionada amb l’ordenació dels elements sensibles que són analitzats en termes d’intensitat i es poden dividir en forts o febles. També s’expressa a través de la proporció. Per a produir el ritme es necessita ordre.
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
EL RITME
Periodicitat: indica la idea de repetició. La periodicitat també s’explica a través del concepte de cadència que implica una successió i una regulació. Això es pot aconseguir de moltes maneres, per exemple, a través de la jerarquització dels elements, d’una repetició ordenada de certs motius iconogràfics...
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
ELEMENTS ESCALARSEl tamany, la forma, l’escala, la proporció i el format.Aquests elements impliquen relacions entre els motius icònics que apareixen en la imatge que poden ser de diferents tipus i naturalesa:
Pot ser una simple relació quantitativa o la imatge representada i la realitat. Entre les parts d’un tot.
Políclet va establir un plànol, que percep que l’altura del cos ha d’equivaldre a vuit caps. També podem parlar d’una relació entre verticalitat i la horitzontalitat del format del quadre que s’expressa per una elació de ràtio. Es relacionen, també, pel tamany objectiu d’una imatge i el què els éssers humans concebem com un tamany adequat, això estabilitza el tamany estàndard. Els processos escalars influeixen en la legibilitat de la imatge.
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
EL TAMANY
És un dels factors que determina la identificació dels objectes que ens envolta i a la pluralitat del gran i del petit. El tamany s’imposa com una categoria d’identificació de la imatge, de l’objecte.
Es pot incrementar el pes visual d'un objecte, aquesta característica està relacionada amb els principis de la Teoria de la Gestalt.
Es pot dinamitzar l'espai de la profunditat mitjançant la utilització dels variants de grandària.
Pot motivar la creació d'un impacte visual directe.
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARSL’ESCALA
Imprescindible per entendre l'espai visual que ens envolta. Permet l'ampliació de la grandària de qualsevol objecte sense que es vegin alterades les seves proporcions estructurals. Per entendre el concepte d'escala és necessari distingir dos tipus d'escala fonamentals: Escala externa: estableix una relació entre la grandària
absoluta de la imatge representada i el seu referent en la realitat (exemples: mapes, maquetes d'edificis…).
Escala interna: implica una relació entre la grandària d'un objecte representat en la imatge i la grandària global de la pròpia representació. (exemple: diferents tipus de plànol que caben en la imatge d'una pel·lícula cinematogràfica).
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
LA PROPORCIÓ
Designa la relació quantitativa entre un objecte i les seves parts constitutives. El fonament de la proporció és la mesura. La proporció és l'expressió de l'ordre intern de la composició. És el factor cabdal essencial, per produir sensació de ritme i de dinamisme en la imatge.
4.2 ELEMENTS DINÀMICS I ESCALARS
EL FORMAT
Per a que nosaltres poguem percebre bé el món visual hem de posar una sèrie de límits; aquests límits els posa el marc, que és el que limita l'espai visual transformant-lo en un camp de representació. El marc és el que ens proporciona de manera automàtica les coordenades cartesianes necessàries perquè la nostra mirada pugui orientar-se. De manera que el marc serveix d'intermediari entre el món de la realitat i el món fictici.
4.3 LES ESTRUCTURES COMPOSITIVES
Composició visual Distribució d’elements o forces visuals sobre una superfície.
Ordre Manera d’organitzar una estructura.
4.3 LES ESTRUCTURES COMPOSITIVES
Imatge camp de forces dinàmic. Força: determina cap on es dirigirà la
nostra mirada i amb quina intensitat.
Objectiu composició buscar l’equilibri. Equilibri: estat de distribució de les
forces.
4.3 LES ESTRUCTURES COMPOSITIVES
Equilibri Pes visual: zona a la que tendeixen els elements.
- Ubicació de la superfície.- Mida- Formes irregulars i regulars- Color - Profunditat- Textura- Aïllament- Interès intrínsec
4.3 LES ESTRUCTURES COMPOSITIVES
Direcció espacial: determina la nostra percepció i, per tant, el marc de referència per reconèixer objectes.
Camp Visual Orientació ambiental
4.3 LES ESTRUCTURES COMPOSITIVES
Composició sistema cartesià i sistema concèntric. Poden ser: Buscades Obertes
Tipus de centre: Geomètric: ve donat per la pròpia estructura. Dinàmic: focus principal del camp de forces.
4.4 LA IMATGE SEQÜENCIAL Caràcter d’imatge narrativa: passa el temps i
descriu situacions o esdeveniments..
Imatge amb duració, temporitzada Té intenció de representar el pas del temps.
Té un inici i un final. Estructura de relat clàssic:
- Plantejament- Nus- Desenllaç
4.4 LA IMATGE SEQÜENCIAL CAMP I FORA DE CAMP
4.4 LA IMATGE SEQÜENCIAL CAMP I FORA DE CAMP
Contra camp homogeni: espai que es localitza dins la pròpia ficció cinematogràfica.
Contra camp heterogeni: espai que està fora d’una pel·lícula. És aquell espai on hi ha l’espectador i l’equip tècnic.
4.5 LA NARRACIÓ
• “Conjunt organitzat de significants els significats dels quals constitueixen una història i suposa una organització temporal.” Una estructura narrativa ordenada és un RELAT i les seves part són: plantejament, nus i desenllaç
4.5 EL PUNT DE VISTA
• Determina la posició i la resposta de l’espectador davant del que veu davant la pantalla
Punt de vista
Distanciat
Subjectiu
Heterogeni
Hipersubjectiu
Semisubjectiu
4.5 TEORIA DEL MUNTATGE“Articulació de les imatges per tal de que es pugui
explicar la història que es vol explicar amb sentit.”
• Funcions del muntatge: • Fabrica un temps artificial i relaciona blocs d’imatges no
continus• Té capacitat per crear un ordre seqüencial
Funcions del muntatge:
• SINTÀCTICA: enllaça elements heterogenis i vol produir una significació
• SEMÀNTICA: té a veure amb el significat que volem donar a les imatges i el contingut que tenen
• RÍTMICA O FORMAL: té a veure amb el ritme, el temps, la forma... Ex: videoclip