Tema 5
Espanya i Catalunya durant el segles XVIII i XIX

Repblica: s un estat o un pas dirigit per persones que basen el seu poder poltic en la voluntat democrtica del poble en qu els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

1788_______________________________________________1885

La crisi de l'Antic Rgim

El regnat de Carles IV (1788-1808) va coincidir amb la revoluci francesa.

Espanya lluita contra Frana (1793-1795), per s derrotada. Manuel Godoy, ministre del rei, dna un gir a la poltica i s'alia amb la Frana de Napole el 1807, i autoritza a l'exrcit francs a creuar les fronteres.

La guerra del francs (1808-1814), el poble es revolta (Mot d'Aranjuez) que fora la dimissi del ministre i l'abdicaci de Carles IV en el feu fill Ferran VII. Napole, s'oferix com a mediador per empresona a Baiona a Ferran VII i colloca al tro al seu germ Josep I. El 2 de maig, comena un aixecament contra les tropes franceses, que es converteix el una guerra que durar fins al 1814 amb el Tractat de Valenay i el retorn de Ferran VII.

Afusellaments del 3 de maig (Goya)

El quadre s una instantnia de la nit del 2, matinada del 3 de maig de 1808 quan els soldats francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla en represlia a la revolta del 2 de maig durant la Guerra de la Independncia Espanyola.

Senyor meu germ: V.M. sabr sens dubte amb pena els successos d'Aranjuez i les seves resultes, i no veur amb indiferncia a un rei que, forat a renunciar a la corona, va a posar-se als braos d'un gran monarca, aliat seu, subordinant totalment a la disposici del nic que pot donar-li la seva felicitat, la de tota la seva famlia i la dels seus fidels vassalls. Jo no he renunciat a favor del meu fill sin per la fora de les circumstncies, quan l'estrpit de les armes i els clams d'una gurdia revoltada em feien conixer bastant la necessitat d'escollir la vida o la mort, ja que aquesta ltima s'hagus seguit desprs de la de la Reina. Jo vaig ser forat a renunciar; per assegurat amb plena confiana en la magnanimitat i el geni del gran home que sempre ha mostrat ser amic meu, jo he pres la resoluci de conformar-me amb tot el que aquest mateix gran home vulgui disposar de nosaltres i de la meva sort, la de la Reina i la del Prncep de la Pau. Dirigeixo a V.M.I. una protesta contra els successos d'Aranjuez i contra la meva abdicaci. Em lliuro i enterament confio en el cor i amistat de VM amb la qual cosa prego a Du que us conservi en la seva santa i digna gurdia. De V.M.I. i R. seu afecte germ i amic, Carles. Bases documentales de la Espaa Contempornea. Madrid 1971, vol I.

Carta de Carlos IV a Napolen
Informant de la seva abdicaci forada en el seu fill Ferran VII el 23 de Mar de 1808

El timbaler del Bruc

https://www.youtube.com/watch?v=noLeoiJapKg

Constituci i Restauraci
La 1a constituci Espanyola (1812)

Durant la Guerra del Francs es va crear la Junta Suprema Central (1810), que va convocar les corts a Cadis (ciutat no ocupada pels francesos), amb una representaci de 20 diputats catalans.Malgrat hi havien alguns absolutistes, es va decidir de fer una constituci per a Espanya de caire liberal, on la sobirania era nacional, hi havia divisi de poders, sufragi universal mascul i una mplia declaraci de drets. Es va aprovar el dia 19/03/1812 (La pepa)

La Restauraci (1814-1820) Retorna Ferran VII com el DESEADO al mar de 1814. Tericament els liberals esperaven que jurs la Constituci de 1812, per amb el suport del grup de liberals absolutistes (Manifest del Perses) reconeix la Monarquia Absoluta i el 4 de mar anulla la Pepa.

Comencen els PRONUNCIAMIENTOS dels liberals per restaurar la Pepa: 1814 Elio /1814 Mina /1815 Porlier / 1816 Richart / 1817 Lacy / 1819 Vidal

Constituci i Restauraci
La 1a constituci Espanyola (1812)

Contingut de la Constituci:

La sobirania nacional (art.3)La divisi de poders (legislatiu, judicial i executiu) (art.15.16.17)La religi ser la catlica i prohibeix lexercici daltra (art.12)Model de govern: Monarquia moderada hereditria (art.14)Les Corts seran BicameralsEl sufragi universal indirecte Rei inviolable. Unificaci del codi civil a tot el territori.

A ms inclou: El liberalisme econmic, que es veu en la llibertat que tenen els propietaris per vendre les seves terres, la llibertat dindstria, comer i de circulaci. Inicia la Reforma Agrria: mitjanant lexpropiaci dels bns dels convents que ja havia suprimit Bonaparte, la venda de terrenys erms i la limitaci dels mayorazgos.Abolici de la Inquisici.

Trienni Liberal i Dcada Ominosa

Trienni Liberal (1820-1823)El Coronel Rafael Riego es va pronunciar a Cabezas de San Juan (Sevilla) i va obligar a Ferran VII a acceptar la Constituci de 1812. Ferran VII jur la Constituci (a contracor) i damagat va demanar ajut a les potncies absolutistes europees.

Dcada Ominosa (1823-1833) Loctubre de 1822 pel Congrs de Verona la Santa Aliana (Rssia, ustria, Prussia) decideixen posar-hi fi. A labril de 1823, un exrcit francs anomenat Els cent mil fills de Sant Llus entra a Espanya comandada per Duc DAngulema. Barcelona resistir (sota Espoz i Mina), per caur al novembre de 1823. Ferran VII reinstaurar labsolutisme i els liberals hauran de fugir del pas per por a la repressi. Ferran VII, noms va tenir filles i la Llei Slica impedia que les dones governessin a Espanya, pel que va dictar la Pragmtica Sanci per abolir-la i aix assegurar-se que la seva filla regns.A la seva mort al 1833, comena una Guerra Civil entre:Carlistes (a Favor de Carles Ma Isidre) i que arreplegava als ms conservadors (nobles, clergues i pagesia)

i Maria Cristina (reina regent, de Isabel II) recolzada pels liberals.

Himne de Riego
Riego com amb smbol del liberalisme

Versi CastellSerenos y alegresvalientes y osadoscantemos soldadosel himno a la lid.De nuestros acentosel orbe se admirey en nosotros mirelos hijos del Cid.

Soldados la patrianos llama a la lid,juremos por ellavencer o morir.

El mundo vio nuncams noble osadia,ni vio nunca un dams grande el valor,que aquel que, inflamados,nos vimos del fuegoexcitar a Riegode Patria el amor.

Soldados la patrianos llama a la lid,juremos por ellavencer o morir.

La trompa guerrerasus ecos da al viento,horror al sediento,ya ruge el caona Marte, saudo,la audacia provocay el ingenio invocade nuestra nacin.

Soldados la patrianos llama a la lid,juremos por ellavencer o morir.

Versions alternatives

La Reina vol corona?que vingui a Barcelona!Corona li donaremI el coll li tallarem!

Si el Rei demana coronacorona li donaremque vingui a Barcelonai el coll li tallarem.

Si los curas y frailes supieranla paliza que les vamos a dar,subiran al coro cantando:"Libertad, libertad, libertad!"

Si los Reyes de Espaa supieran lo poco que van a durar, a la calle saldran gritando:"Libertad, libertad, libertad!"

Un hombre estaba cagando y no tena papel pas el rey Alfonso XIII y se limpio el culo con l.

http://www.izqrepublicana.es/documentacion/riego_cantado.mp3

Guerres carlines i Constitucions del 1837 i 1845

Primera Guerra Carlina i reformes liberals (1833-1840)La guerra es va prolongar durant set anys i va concloure amb el Conveni de Bergara (1839) amb la derrota dels Carlins. Maria Cristina, mentre havia de tractar entre els liberals que estaven fraccionats entre el Liberals moderats, els Liberals progressistes i els Liberals Intermedis (Odonnell). Es far la Constituci de 1837, de caire progressista.

Regncia d'Espartero (1840-43)El progressista Espartero, guanyador de la 1a Guerra Carlina, va ser nomenat regent. Tanmateix, els incidents greus que es van produir a Catalunya en 1842 causades per les mesures lliurecanvistes perjudicaven a la indstria txtil catalana. Van fer que Espartero bombardeges la ciutat de Barcelona. Un pronunciament, que coincideix amb la majoria d'edat d'Isabel II, acaba amb la seva regncia.

La dcada Moderada (1843-54)Els moderats liderats per Narvez comencen una nova etapa conservadora i centralitzadora, que culminar amb la Constituci de 1845, de caire moderat. Destaca lac reacci d'un codi penal i l'aparici de la Gurdia Civil. Del 1846-49 tindr lloc la Guerra dels Matiners o segona Guerra carlina.

Alternana de Progressistes i Moderats

El Bienni Progressista (1854-56)El pronunciament de Viclcaro liderat per O'donnell, torna el poder als progressistes moderats (Uni Liberal) i restauren la constituci de 1837.

Crisi del sistema Isabel (1856-68)Aquest perode es caracteritza per l'alternana de moderats i els de Uni Liberal. I la fragmentaci dels progressistes en demcrates (partidaris del sufragi universal mascul) i els republicans.

El sexenni democrtic (1868-73)Al setembre de 1868 lAlmirall Topete (junt amb Prim i Serrano) va fer un pronunciament a Cadis. Al mateix temps a nombroses ciutats Espanyoles es van anar creant Juntes Revolucionries, demanant la caiguda de la Monarquia. Les tropes isabelines senfrontaran als revoltats, per perdran ala Batalla dAlcolea (setembre1868). Isabel fuig a Frana. El sexenni es divideix en 2 etapes: 1) Govern provisional (1868-70) del General Prim i Serrano i la creaci de la Constituci de 1869 que establia una monarquia parlamentria d'Amadeu de Savoia; 2) Monarquia democrtica de Savoia, caracteritzada per la inestabilitat poltica.

Alternana de Progressistes i Moderats

La 1a Repblica Espanyola (1873-74)Una nova carlina i una insurrecci a l'illa de Cuba van promoure que Amadeu I renuncis al tro que s reunissin les Corts que i per 256 vots a favor i 32 en contra el proclama La PRIMERA REPBLICA ESPANYOLA, on Estanislau Figueres ser el 1r president.Art. 1 Formen la naci espanyola els Estats...

La forma de govern de la naci espanyola s la Repblica Federal.

La potestat del legislatiu el tenen les Corts.

La potestat del executiu el tenen els ministres.

El poder de relaci ser exercit pel president de la repblica.Un cop d'Estat del General Pava va dissoldre les corts i va lliurar la presidncia al General Serrano.

El Sistema Canovista (1874-1885)Cnovas del Castillo esdev cap del govern de la nova monarquia. El seu sistema es caracteritzar per illegalitzar als partits republicans, els moviments obrers i afavorir els interessos dels terratinents, burgesos i de lesglsia.Cnovas establir un sistema bipartidista pel govern dEspanya. Dos partits farien una alternana pacfica de poders. Sels va anomenar els partits dinstics: el partit conservador, de Cnovas del Castillo i el partit liberal de Prxedes Mateo Sagasta. I crear la Constituci de 1876 on la sobirania es compartida entre les corts i el rei.

Preguntes de tema

Contesta: Torna a definir liberalisme, i troba una ra para que aparegus l'imperialisme.

Explica el conte del Timbaler del Bruc. Visualitza el vdeo del programa divendres de TV3 i explica si va si s mitologia o un fet real.

Fes un eix cronolgic amb tots els esdeveniments, personatges i constitucions del tema.

Qu fou el manifest dels Perses?

Qu s un pronunciamiento? Quants pronunciamientos hi han hagut fins avui dia? Quin fou l'ltim? En quina data?

Qu s una arenga? Qu s l'himne de Riego? Qu vol dir qu s el smbol del liberalisme?

Qu vol dir ominosa?

Qu s la llei Slica? Actualment est en vigor o derogada? Quan i com?

Busca informaci sobre les guerres carlines i fes un petit informe.

Busca informaci sobre els bombardejos a Barcelona per part d'Espartero.

Busca en Internet la constituci de 1873, de la 1a repblica, i tria dos articles que pensis que siguen interessants.

Qu s el sistema Canovista en qu consisteix. Compara'l amb el sistema poltic espanyol actual.

Qui fou el noi del sucre?