TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914).
description
Transcript of TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914).
TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN
(1870-1914).
Història del Món Contemporani1r de Batxillerat
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN. 4.1.- Introducció. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica. 4.3.- L’ocupació d’Àsia.
4.1.- Introducció.
Diferències amb el colonialisme
d’època moderna
Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)
La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació
Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km² per any
Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes
Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i França
Tres fases
1ª fase: exploració i conquesta del territori
2ª fase: organització administrativa (colònia pròpiament dita o protectorat)
3ª fase: explotació econòmica (mercatreservat, intercanvi desigual,...)
4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (I).Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi
totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)
Claus de l’ocu-pació d’Àfrica
Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior
Aspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l
Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la concaLa clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben els
projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira
4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (II).
Conferència Internacionalde Berlín (1884-85)
Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,fixant les normes i evitant conflictes si és possible
S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territoridóna dret a apropiar-se d’ell
Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo
S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular
Art. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seusafluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i comqueda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze.Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per alsvaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...).Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completamentlliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...).Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles delcontinent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...).
Acta General de la Conferència de Berlín, 26 de febrer del 1885.
4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (III).LES POSSESSIONS COLONIALS
GRAN BRETANYA: Egipte, SudanAngloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia
FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,
Madagascar, Comores
ALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaSud-Occidental i Tanganyka
PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep
ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaEquatorial i Fernando Poo
ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia
BÈLGICA: Congo Belga
4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (IV).
CONFLICTES
Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar
“El 19 de setembre del 1898, el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda, de la qual el capitàMarchand, procedent del Congo, ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que durant una espinosa entrevista ha donatproves de gran tacte i diplomàcia, (...) vol persuadir-mos de que tornem a Egipte sobre els seus canoners.¿Vostè sap que és la guerra entre els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa d’abandonar Fashoda?, diu elgeneral... Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se de l’assumpte, ¿no és natural que conferencie sobreaixò amb el de París? Nosaltres som soldats, no diplomàtics...”JULES EMILY: Journal de Route du doctor Emily, París, 1912.
Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fanfront als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de paudóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers
Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial
Resistències delscolonitzats
Els zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts
Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència
4.3.- L’ocupació d’Àsia (I).Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia
Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació
GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,Malaisia i part de Xina
FRANÇA: Indoxina i part de Xina
PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.
HOLANDA: Indonèsia
RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,costa del Pacífic.
JAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria
ESTATS UNITS: Filipines
EL CAS DE XINA
Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi
Les potències europees entren en Xina, esreparteixen les zones d’influència i la dominen
Es produeixen revoltes contra el controlestranger (alçament dels Cent Dies i guerradels bòxers) → el govern intenta parar-lo
4.3.- L’ocupació d’Àsia (II).
CONFLICTES
Revoltesanticolonials
Entre potènciescolonials
Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotacióeconòmica dels britànics → durament reprimida
Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència icontrol estrangers → també acaba fracassant
Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)
Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan
Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)