1

TEMA 7: LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

Tasca 1.- MUNICIPIS, COMARQUES I MANCOMUNITATS

1.- ELS MUNICIPIS

Les Illes Balears estan

organitzades en cinquanta-

set municipis: quaranta-tres

a Mallorca, vuit a Menorca,

cinc a Eivissa i un a

Formentera.

El municipi és l’entitat bàsica

de l’organització territorial

de l’estat espanyol i la

primera institució de

participació ciutadana. Tots

els ciutadans de l’Estat

espanyol pertanyen a un

municipi determinat,

normalment el seu lloc de

residència.

El municipi està format per un territori o terme municipal, un o diversos nuclis de població. i

un Ajuntament o organització política encarregada de la seva gestió.

El terme municipal és el territori que forma el municipi. Inclou els nuclis de població, els

habitatges dispersos, camps de conreu, boscos i erms, carreteres i camins i les activitats

industrials que tenen lloc dins el territori. El Servei Geogràfic Nacional és l’organisme que

s’encarrega de la delimitació dels termes municipals i de resoldre els conflictes que puguin

sorgir entre els ajuntaments.

El nucli o nuclis de població on viuen els veïns del municipi

L’ajuntament és l’organització política i administrativa d'un municipi. L'ajuntament és presidit

pel batle i format pels regidors elegits democràticament per tots els ciutadans veïns del

municipi majors de divuit anys. Disposa d'un personal (administratius, operaris, policia

municipal, etc.) per gestionar el municipi i administrar els serveis per cobrir les necessitats dels

ciutadans (educació, sanitat, recollida de residus, gestió mediambiental, etc).

Els veïns d’un municipi són totes les persones que hi resideixen. Per pertànyer a un municipi

cal estar registrat al padró municipal o registre de tots els habitants del municipi

2.- FORMES DE POBLAMENT

El municipi està format normalment per un o més nuclis de població, a més d’un poblament

dispers més o menys important. Les entitats de població que trobam a un municipi són:

Sineu a finals del segle XIX. Gravat de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria

2

-poble: és un nucli de població amb una certa entitat i relativa importància. Normalment s’hi

localitza la Casa de la Vila o seu de l’Ajuntament

-llogaret: un llogaret és un nucli de població menor. Sovint als municipis s’hi troben un o més

d’un llogaret. Així, per exemple, Santa Eugènia està formada pel poble i els llogarets de ses

Auqueries, ses Coves i ses Olleries.

-poblament dispers tradicional: sovint a fora vila hi trobam cases de pagès amb camps de

conreu. Estan formades per l’habitatge i les dependències d’explotació agrària: estables,

graners, horts... Quan aquestes explotacions agràries tenen una certa importància, formades

per moltes quarterades de terra es nomenen possessions. Les cases de possessió solen ser

també de grans dimensions, ja que tradicionalment hi vivien els missatges i jornalers que

treballaven la terra.

-poblament dispers modern i segones residències: actualment hi ha una tendència a

urbanitzar fora vila. Molta gent ha anat a viure al camp de manera permanent o els caps de

setmana i ha convertit les antigues cases de pagès en xalets o n’ha construït de nous.

-urbanitzacions: són nuclis de poblament moderns, formats per cases amb jardins i amples

carrers aptes pel tràfic rodat. La tendència de la població a fugir de les ciutats per anar a viure

a fora vila ha fet que les urbanitzacions estiguin creixent de manera desproporcionada als

recursos del territori.

-polígons industrials. Antigament l’activitat artesanal es feia al mateixos nuclis de poblament.

La proliferació de màquines amb el renou que suposa, el transport amb camions de gran

tonatge i la utilització de productes contaminants ha fet que molts ajuntaments hagin habilitat

un espai a l’activitat industrial fora del nucli de població.

Els pobles i llogarets encara conserven elements arquitectònics dignes de conservació. Casa antiga de Biniali

3

3.- POBLES I CIUTATS

Una ciutat és un nucli de població d’una certa importància. Normalment es pot parlar de ciutat

a partir d’uns vint mil habitants.

Per diferenciar un poble d’una ciutat no és suficient el nombre d’habitants. El tipus de paisatge

urbà o fisonomia també és important. Una ciutat es caracteritza pel predomini de l’habitatge

vertical, amb finques de pisos, carrers amples pel trànsit de vehicles, semàfors, parcs...

Pràcticament l’única activitat econòmica que trobam a les ciutats correspon al sector terciari:

amb tendes comercials, oficines, etc.

Als pobles predomina l’habitatge tradicional horitzontal. Sovint les cases conserven la seva

façana antiga de pedra i morter, arcs de mig punt o de llinda de pedra i encara hi ha testimonis

de l’activitat agrícola i petits tallers més o menys artesanals. Els carrers solen ser estrets i

tortuosos, resultat d’un urbanisme antic i no planificat. Sovint hi trobam espais buits sense

urbanitzar, horts, corrals...

Seguint aquest criteri, a les Illes Balears es consideren ciutats exclusivament: Palma, Inca i

Manacor

4.- COMARQUES I MANCOMUNITATS

Una comarca és un territori que té unes característiques pròpies de relleu i medi natural, vies

de comunicació i activitats econòmiques semblants. Una comarca està formada per diversos

municipis.

Una mancomunitat és una associació de municipis veïns entre sí, amb l’objectiu de gestionar

diversos serveis i recursos en comú. D’aquesta manera s’aconsegueix millorar el rendiment i

abaratir costos d’activitats com la recollida de residus, gestió d’aigües depurades, educació

d’adults, informació juvenil, etc.

Els municipis de Mallorca formen les següents comarques i mancomunitats:

-Mancomunitat del Raiguer: Marratxí, Santa Maria del Camí, Consell, Alaró, Binissalem,

Lloseta, Inca, Mancor, Selva, Campanet i Búger

-Mancomunitat del Pla: Sineu, Llubí, Ariany, Maria de la Salut, Petra, Vilafranca de Bonany,

Sant Joan, Montuïri, Porreres, Algaida, Santa Eugènia, Sencelles, Costitx, Lloret de Vistalegre.

-Mancomunitat del Nord: Pollença, Alcúdia, sa Pobla, Muro, Santa Margalida, Artà

-Comarca de Llevant: Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç des Cardassar, Manacor, Felanitx.

-Comarca de Migjorn: Santanyí, ses Salines, Campos, Llucmajor

-Comarca de Tramuntana: Pollença. Escorca, Sóller, Fornalutx, Deià, Valldemossa, Esporles,

Banyalbufar, Bunyola, Estellencs, Puigpunyent, Andratx, Calvià

-Municipi de Palma

5.- PROBLEMES DERIVATS DEL POBLAMENT DISPERS ALS MUNICIPIS RURALS

El poblament dispers modern i la proliferació d’urbanitzacions introdueixen modificacions

importants als municipis rurals:

4

-problemes de sostenibilitat. Els recursos del territori són limitats. La disponibilitat d’aigua, la

generació d’aigües residuals, la recollida de residus urbans.... sovint es veuen desbordats.

-urbanització del camp. Les noves residències duen aparellades modificacions importants al

territori: asfaltat de camins rurals, demanda d’enllumenat públic i conseqüent contaminació

llumínica, extensió de la xarxa d’aigua potable i de clavagueram...

-degradació del medi ambient, amb tancaments artificials de finques, amb parets de blocs i

reixats.... que rompen els ecosistemes i interrompen el trànsit lliure d’animals salvatges com el

mostel, l’eriçó, la llebre...

-l’abandonament de les activitats agràries, que mantenien l’equilibri del territori: aprofitament

de pasturatges, de llenya del bosc.

-especulació del sòl, que ha fet que el preu de la terra creixi de manera desbordant,

impossibilitant que els pagesos puguin comprar terres per l’activitat agrària

-impacte visual: proliferació del barraquisme i urbanitzacions il.legals

-Algunes zones residencials modernes s’han ubicat a llocs inadequats, com zones elevades que

agreugen l’impacte visual. Altres vegades s’han situat a llits de torrents, la qual cosa ha

provocat inundacions periòdiques.

-Extensió de la xarxa de carreteres i ampliació de les existents, per facilitar l’accés de la zona

residencial al lloc de treball, normalment Palma.

ACTIVITATS A.- DEFINICIONS:

- municipi

- terme municipal

- nucli de població

- poble

- llogaret

- poblament dispers

- urbanització

- polígon industrial

- comarca

- mancomunitat

- gentilici

El creixement urbà està destruint importants espais naturals. Urbanització de sa Coma (Son Servera) vista des

de sa Punta de N’Amer

5

B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ I APLICACIÓ

1.- Descriu com és el municipi de Marratxí segons la població: nuclis tradicionals que hi ha, on

és l’ajuntament, urbanitzacions, poblament dispers, polígons industrials, termes municipals

amb que confronta, etc.

2.- A partir del que has estudiat del tema, fes una descripció del poble, lloc o urbanització on

vius (unes deu línies com a mínim)

3.- Què és el que diferencia un poble d’una ciutat?

4.- Descriu alguns problemes relacionats amb el poblament dispers modern.

5.- Els gentilicis són els noms amb què designem les persones, segons el lloc de procedència (estat, país, regió, comarca, ciutat, poble...). Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. Solen formar-se per derivació a partir del topònim corresponent,

La majoria de gentilicis es formen a partir del topònim amb la terminació –ers / -eres (Santa Maria: santamariers/eres; Marratxí: marratxiners/eres; Muro: murers/eres; sa Pobla: poblers/eres...) Però en català la formació de gentilicis és gramaticalment impredictible, ja que qualsevol radical o sufix pot formar un gentilici, per raons històriques, geogràfiques, etc.

Com es diuen els naturals (masculí i femení) de:

Maria de la Salud Selva

Bunyola Capdepera

Capdepera Esporles

Santa Eugènia Lloret de Vistalegre

Andratx Banyalbufar

Búger Santa Margalida

C.- TREBALL AMB MAPES

Sobre el mapa de les Illes Balears situar els municipis, diferenciant per colors les comarques i

mancomunitats.

6