Tema 8. Temps de confrontació a Espanya (1898-1939).
Transcript of Tema 8. Temps de confrontació a Espanya (1898-1939).
TEMA 8.
TEMPS DE CONFRONTACIÓ
A ESPANYA (1898-1939)
Salvador Vila Esteve
Història
4t d’ESO
TEMA 8.- TEMPS DE CONFRONTACIÓ
A ESPANYA (1898-1939)1. La crisi de la Ia Restauració borbònica (1898-1923).
2. La dictadura de Primo de Rivera (1923-30).
3. La IIa República (I): proclamació i inicis (1931).
4. La IIa República (II): el Bienni Reformista (1931-33).
5. La IIa República (III): el Bienni Conservador i el Front
Popular (1933-36).
6. La Guerra Civil (I): esclat i internacionalització.
7. La Guerra Civil (II): evolució interna de cada bàndol.
8. La Guerra Civil (III): desenvolupament i conseqüències.
1.- LA CRISI DE LA Ia RESTAURACIÓ
BORBÒNICA (1898-1923).
1.1. El reformisme conservador.
1.2. La Setmana Tràgica (1909).
1.3. La crisi del 1917.
1.4. La crisi de la Restauració (1917-23).
El sistema de la Restauració es basava en que els dos partits majoritaris (conservadors i
liberals) es tornaven al poder (torn dinàstic) a través de manipular les eleccions, de manera
que la resta de partits no podien arribar mai al poder, tot açò moderat pel rei (Alfons XII
fins 1885, Maria Cristina com a regent entre 1895 i 1902 i Alfons XIII des de 1902)
1.1.- El reformisme conservador.
1.1.- El reformisme conservador.
En 1898 Espanya perd les últimes colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines
(“desastre del 98”) i el país pren consciència dels seus problemes
Davant aquests problemes comença a criticar-se al sistema de la Restauració i al propi
rei Alfons XIII i naix un moviment regeneracionista que volia modernitzar el país
Art. 1°. España renuncia a todo derecho de soberanía y propiedad sobre
Cuba. En atención a que dicha isla, cuando sea evacuada por
España, va a ser ocupada por los Estados Unidos, éstos, mientras
dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones
que, por el hecho de ocuparla, les impuso el derecho internacional
(...)
Art. 2°. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las
demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales,
y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas o Ladrones.
Art. 3°. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por
las islas Filipinas (…).
Art. 5°. Los Estados Unidos, al ser firmado el presente tratado,
transportarán a España, a su costa, a los soldados españoles que
hicieron prisioneros de guerra las fuerzas americanas al ser
capturada Manila.
Paz de París (10-XII-1898)
1.1.- El reformisme conservador.
Els conservadors i liberals intenten fer algunes reformes, però totalment
insuficients, de manera que els dos partits dinàstics perden poder
Mentrestant l’oposició al sistema es fa cada vegada més forta: els
republicans, els nacionalistes catalans, els socialistes i els anarquistes
1.2.- La Setmana Tràgica (1909).
El descontent acumulat s’agreuja quan l’estat recluta soldats per a anar a la guerra del Marroc
A Barcelona es produeix una revolta popular i el govern respon enviant
l’exèrcit i amb una dura repressió (empresonaments i afusellaments)
1.3.- La crisi del 1917.
Durant la Iª Guerra Mundial Espanya aprofita la seua neutralitat per a exportar
productes a Europa, però mentre els preus pugen molt (enriquiment de la
burgesia), els salaris no (els obrers viuen encara pitjor)
El malestar de l’oposició política i els militars peninsulars s’uneix a les protestes
dels sindicats socialistes (UGT) i anarquistes (CNT), que convoquen una vaga
general per a derrocar el govern i el sistema de la Restauració: crisi del 1917
1.3.- La crisi del 1917.
El govern va pactar amb militars, va enviar la Guàrdia Civil a acabar
amb les protestes polítiques va reprimir per la força les vagues i
revoltes, però la crisi de la Restauració ja havia començat
1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23).
Aquests anys es caracteritzen per una gran inestabilitat política, una forta
conflictivitat social i els problemes en la guerra del Marroc
A partir de la crisi de 1917 conservadors i liberals s’uneixen per a formar
governs que intenten solucionar els problemes (governs de concentració),
però són incapaços i els governs duren poc (inestabilitat política)
Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922
1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23).
Els sindicats socialista (UGT) i anarquista (CNT) no paren de guanyar
importància i protagonitzen nombroses vagues i ocupacions de terres,
especialment a Andalusia (Trienni Bolxevic)
A Barcelona, les protestes socials són greus i la burgesia contracta pistolers per
a atemptar contra els líders sindicals i rebentar les vagues (pistolerisme),
encetant-se uns anys de forta violència social i assassinats als carrers
1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23).
A la guerra del Marroc l’exèrcit espanyol
pateix la derrota d’Annual (1921),
amb més de dotze mil soldats morts
L’oposició demana responsabilitats,
incloent al rei, i s’inicien investigacions
sobre la derrota al Parlament
Per a frenar la investigació, el rei i els militars propicien un colp d’estat
encapçalat pel general Primo de Rivera, qui es farà amb el poder per la força
Exercicis punt 1.- LA CRISI DE LA
Ia RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1898-1923).
1.- Explica el significat de les següents vinyetes:
2.- Què va ser la Setmana Tràgica? Per què es va produir? Com va acabar?
3.- Explica per què va caure el sistema de la Ia Restauració.
2.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30).
Primo de Rivera, amb el consentiment del rei, ocupa el govern per frenar el perill
de revolució social, reprimir el moviment obrer i reinstaurar l’ordre burgès
2.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30).
La dictadura militar tanca el Parlament, prohibeix els partits (excepte la Unión Patriótica de
Primo) i sindicats (excepte UGT), combat el nacionalisme català i basc (ultranacionalisme
espanyol), instaura la censura i reprimeix qualsevol protesta des de l’esquerra, a més
d’aprofitar el creixement econòmic dels anys ’20 i iniciar una sèrie d’obres públiques
Amb l’arribada de la crisi econòmica (1929-30) l’oposició i les protestes augmenten
i el dictador es queda sense recolzaments: Alfons XIII substitueix Primo de Rivera
pel general Berenguer, qui havia de convocar eleccions novament
Exercicis punt 2.- LA DICTADURA
DE PRIMO DE RIVERA (1923-30).
1.- Comenta el següent document:
3.- LA IIa REPÚBLICA (I): PROCLAMACIÓ I INICIS (1931).
A les eleccions municipals d’abril del 1931 la coalició de republicans i socialistes
guanya a les principals ciutats i milers de ciutadans ixen al carrer el 14 d’abril i
proclamen la República → el rei Alfons XIII abandona el país cap a l’exili
S’instaura un govern provisional de republicans, socialistes i nacionalistes gallecs i catalans
3.- LA IIa REPÚBLICA (I): PROCLAMACIÓ I INICIS (1931).
Mesures del govern provisional: amnistia als presos polítics, llibertats
polítiques i sindical, lleis socials (jornada de 8 hores, salari mínim,...),
Generalitat provisional per a Catalunya, nova ordenació electoral per
evitar el caciquisme i convocatòria d’eleccions a Corts constituents
Des del primer moment els sectors més conservadors s’oposen a la
República (burgesia, dreta monàrquica, militars conservadors i l’església)
i des de l’esquerra es demandarà un major rapidesa en les reformes i es
cremaran esglésies i convents com a resposta a l’oposició de l’església
«Cuando los enemigos del reinado
de Jesucristo avanzan resueltamente,
ningún católico puede permanecer
inactivo».
Exercicis punt 3.- LA IIa REPÚBLICA (I):
PROCLAMACIÓ I INICIS (1931).
1.- Comenta el mapa següent:
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
A les eleccions de juny del 1931 guanya la coalició de republicans i socialistes, que
formaran govern i elaboraran la nova Constitució: el president de la República serà Alcalà
Zamora (republicà de centre-dreta) i del govern Manuel Azaña (republicà d’esquerres)
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
La Constitució
republicana
del 1931
És molt progressista, amb sobirania popular, sufragi universal
(també femení), amplis drets individuals i llibertats públiques
i estat aconfessional (matrimoni civil, divorci,...)
Possibilitat de que les regions tinguen governs
autònoms dins de l’estat (autonomies)
Sistema republicà amb divisió de poders: Corts unicamerals (legislatiu),
presidents de la república (escàs poder) i del govern i consell de
ministres (executiu) i tribunals de justícia i jurats populars (judicial)
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
LES REFORMES PROGRESSISTES.
Reforma militar: per a reduir el nombre d’oficials i evitar el perill d’un colp d’estat, s’aprova
una llei que obliga als oficials a jurar la nova constitució o retirar-se amb el sou íntegre
Reforma religiosa: intenta limitar la influència social i política de l’església amb un estat
aconfessional que no finança cap culte, llibertat de cultes, secularització de cementeris,...
Artículo 27
La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente
cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto
debido a las exigencias de la moral pública.
Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No
podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos.
Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las
manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el
Gobierno.
Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas.
La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la
personalidad civil ni política salvo lo dispuesto en esta Constitución para el
nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo de
Ministros.
Artículo 26
Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas
a una ley especial.
El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán,
favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e
Instituciones religiosas.
Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del
presupuesto del Clero.
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
LES REFORMES PROGRESSISTES.
Reforma educativa i obra cultural: per assegurar una educació liberal, laica,
mixta, pública i gratuïta es construeixen més de 10.000 escoles de primària i
es creen Missions Pedagògiques per a dur l’educació i la cultura per tot el país
Reforma agrària: per a millorar la situació dels jornalers i xicotets camperols, es milloren
les condicions laborals i es preveu expropiar les terres no conreades als grans propietaris
per a repartir-les entre els jornalers sense terres (es farà molt lentament)
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
LES REFORMES PROGRESSISTES.
Reforma territorial: s’aprova la possibilitat de concedir estatuts d’autonomia i
govern i institucions pròpies dins d’Espanya a les regions que ho sol·licitaren,
que seran Catalunya (1932) i País Basc i Galícia (1936)
4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
L’oposició a
les reformes
Des dels sectors més conservadors de la dreta s’oposarà la burgesia,
l’església, els sectors conservadors de l’exèrcit que intenten pegar un
colp d’estat amb el general Sanjurjo i els partits de dreta (CEDA),
monàrquics i feixistes (Falange Española i les JONS)
Des de l’esquerra obrera es queixaran per la lentitud de les reformes,
especialment l’agrària, tant els sindicats socialista (UGT) i anarquista
(CNT) com els comunistes, donant lloc a revoltes i insurreccions i
enfrontaments dels obrers amb l’exèrcit i la Guàrdia Civil que van acabar
amb nombroses víctimes (Casas Viejas) i van provocar el desprestigi
del govern i la convocatòria d’eleccions per a novembre del 1933
Exercicis punt 4.- LA IIa REPÚBLICA (II):
EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
1.- Quines característiques tenia la Constitució del 1931.
2.- Completa el quadre-resum de les reformes del Bienni Reformista:
REFORMA MESURES
3.- Quins problemes va tindre el Bienni Reformista? Com i quan es va acabar?
5.- LA IIa REPÚBLICA (III): EL BIENNI CONSERVADOR
I EL FRONT POPULAR (1933-36).
5.1. El Bienni Conservador (1933-36).
5.2. El Front Popular (febrer-juliol 1936).
5.1.- El Bienni Conservador (1933-36).
En novembre del 1933 les dretes guanyen les eleccions i Lerroux serà el nou
president del govern: desmantellen totes les reformes anteriors, paralitzant
les reformes agrària i militar, modificant la política religiosa per apropar-se
a l’església i amnistiant als participants en el colp d’estat de Sanjurjo
Aquesta política, més la crisi, fan que es produeisquen nombroses
protestes, destacant les d’octubre del 1934 a Astúries i Catalunya
5.1.- El Bienni Conservador (1933-36).
A Astúries hi ha un intent de revolució social d’anarquistes, socialistes
i comunistes, brutalment reprimit per l’exèrcit enviat pel govern
A Catalunya el govern d’esquerres de la Generalitat proclama l’Estat
Català dins de la República Federal Espanyola i el seu president
(Companys) i els consellers són empresonats i l’autonomia suspesa
El descontent social, les disputes entre els partits de drets i els escàndols de
corrupció faran que es convoquen eleccions novament per a febrer del 1936
Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un
temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit
el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora
solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern
que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a
Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República
Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació
amb els dirigents de la protesta general contra el
feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern
Provisional de la República, que trobarà en el nostre
poble català el més generós impuls de fraternitat en el
comú anhel d'edificar una República Federal lliure i
magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit
del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens
acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la
República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la
República! Visca la llibertat!
Al·locució de Lluís Companys, president de la
Generalitat (6 de octubre de 1934).
Companys i el govern
de la Generalitat a la
presó (1934)
5.2.- El Front Popular (febrer-juliol 1936).
Les eleccions de febrer del 1936 les guanya el Front Popular, una coalició de republicans,
socialistes, comunistes, nacionalistes d’esquerra i alguns anarquistes que formarà govern
amb Azaña com a president de la República i Casares Quiroga president del govern
Tornen a posar en marxa les reformes del Bienni Reformista, però de manera
molt més ràpida, amnistien als empresonats per les revoltes del 1934 i tornen
l’autonomia a Catalunya i li la donen al País Basc i Galícia
Es viu un clima de forta inestabilitat social amb enfrontaments i morts als carrers entre els
sectors conservadors que no volen cap república i preparen un colp d’estat militar per acabar
amb ella i els sectors d’esquerres que volen una revolució que acabe amb el capitalisme
"1. Amnistía total para los insurrectos de 1934 y para todos los
acusados de atentados político-sociales desde 1933.
2. Reposición en sus puestos de todos los trabajadores y
empleados públicos despedidos por causas políticas y
compensación plena de todas las pérdidas sufridas por ellos.
5. Continuación de la reforma agraria.
6. Protección de los pequeños productores y de los pequeños
empresarios; reforma de los impuestos y de las tarifas
industriales; estímulo a la producción; ampliación de las obras
públicas.
8. Restauración de toda la legislación social de 1931-
1933; aumento de salarios; amplio programa de viviendas
sociales; extensión de la educación a todos los niveles".
Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado en
El Socialista el 16 de enero de 1936.
Exercicis punt 5.- LA IIa REPÚBLICA (III): EL BIENNI
CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR (1933-36).
1.- A partir del document, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Idees.
d) Què va passar a Astúries en 1934? Com va acabar?
e) On més va haver una revolta important en aquest moment? En què va consistir?
f) Qui governava en eixe moment? Com va ser aquest govern per a que hi haguera tantes revoltes?
2.- Què va ser el Front Popular? Què va fer? Quins problemes va tindre i per què es va acabar?
6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT
I INTERNACIONALITZACIÓ.
En juliol del 1936 un grup de militars encapçalat per Sanjurjo,
Mola i Franco peguen un colp d’estat per acabar amb la república
El colp d’estat triomfa en les zones rurals, les regions més conservadors i les colònies
africanes, però fracassa en les grans ciutats i principals regions industrials, convertint-
se en una guerra civil entre els defensors de la república i els rebels o colpistes
6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT
I INTERNACIONALITZACIÓ.
Socialment, la burgesia, els propietaris, l’església i els sectors conservadors
de l’exèrcit recolzen als colpistes, mentre treballadors de la indústria i el
camp, professionals liberals, nacionalistes bascos i d’esquerres, alguns
xicotetes propietaris i militars republicans defensen la República
6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT
I INTERNACIONALITZACIÓ.
Els rebels comptaran amb el recolzament des del principi dels governs feixistes i nazi
d’Itàlia, Portugal i Alemanya, mentre els republicans tindran l’ajuda de l’URSS i
voluntaris (Brigades Internacionals), però no de les democràcies europees que es
neguen a intervindre (Comitè de No-intervenció amb Gran Bretanya i França al cap)
Exercicis punt 6.- LA GUERRA CIVIL (I):
ESCLAT I INTERNACIONALITZACIÓ.
1.- A partir del document, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Idees.
d) Per què va començar la Guerra Civil a Espanya? Com va quedar dividit el país territorialment i
socialment?
e) Explica els diferents posicionaments dels principals estats europeus respecte a la guerra en Espanya.
7.- LA GUERRA CIVIL (II): EVOLUCIÓ
INTERNA DE CADA BÀNDOL.
7.1. La zona republicana: la revolució social.
7.2. La zona rebel o colpista: una dictadura militar.
7.1.- La zona republicana: la revolució social.
A la zona republicana, com a resposta al colp d’estat, el poble, organitzat en comitès
obrers anarquistes i socialistes, fa una revolució: col·lectivització de les fàbriques i
de les terres dels grans propietaris, anticlericalisme violent, repressió incontrolada,...
El govern de Largo Caballero posa ordre, acaba amb els actes més violents i organitza l’exèr-
cit per a fer front a la guerra, però no pot evitar els enfrontaments entre els propis republicans
El govern de Negrín intenta allargar una guerra que ja estava pràcticament
perduda i intenta negociar la pau per dues vegades a canvi de que es
respectara la democràcia, però Franco es nega → intenten resistir fins
que esclatara la guerra mundial a Europa, però són vençuts sis mesos abans
7.2.- La zona rebel o colpista: una dictadura militar.
A la zona controlada pels rebels l’exèrcit se’n fa càrrec del govern i Franco anirà acumulant
cada vegada més poder fins convertir-se en un dictador feixista: té tots els poders, acaba amb
la democràcia i amb les reformes anteriors, s’exalta la violència, sols es permeten el partit
franquista (FET y de las JONS) i el seu sindicat, la religió catòlica torna a ser l’oficial,...
Es porta a terme una repressió sistemàtica i des de dalt cap als republicans: empreso-
naments, camps de concentració i treball, afusellaments,... quedant moltes persones
sepultades en fosses comunes sense quedar cap constància de la seua desaparició
Exercicis punt 7.- LA GUERRA CIVIL (II):
EVOLUCIÓ INTERNA DE CADA BÀNDOL.
1.- Comenta el document següent:
8.- LA GUERRA CIVIL (III): DESENVOLUPAMENT
I CONSEQÜÈNCIES.
8.1. Desenvolupament.
8.2. Conseqüències.
8.1.- Desenvolupament: l’avanç rebel cap a Madrid (1936-37).
“Guerra de columnes”: els sublevats, amb Franco al cap i els reforços africans, avancen
des del sud cap a Madrid, s’uneixen amb les tropes del nord i ocupen Toledo
Els republicans, amb gran nombre de voluntaris (milicians), organitzen la defensa
de Madrid amb èxit (“No pasarán”), traslladant-se el govern a València
Els republicans aconsegueixen aturar l’ofensiva
rebel (amb ajuda italiana) per aïllar Madrid en
les batalles del Jarama i Guadalajara
Franco decideix allargar la guerra i
convertir-la en una guerra d’extermini,
atacant ara la franja del nord
Serrat
Puente de los
franceses
8.1.- Desenvolupament: l’ocupació del Nord (1937).
Els sublevats ocupen el nord d’est a oest (del País Basc a Astúries)
per a fer-se amb les mines i la indústria i acabar amb un front
Tenen ajuda alemanya: la Legió Còndor bombardeja Gernika i ocupen
Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries, sense massa dificultats
Els republicans intenten distraure aquesta
ofensiva atacant als voltants de Madrid i
Saragossa: batalles de Brunete i Belchite
No aconsegueixen els seus objectius i
la franja nord cau en mans franquistes
8.1.- Desenvolupament: la batalla de l’Ebre (1938-39).
Després de la batalla de Terol, les tropes rebels avancen fins al
Mediterrani per Castelló, partint la zona republicana en dues parts
Per aturar l’avanç franquista cap a València, els republicans llancen una
nova ofensiva final i desesperada: la batalla de l’Ebre, amb èxit inicialment,
però l’aviació alemanya i italiana la frena i la contraofensiva franquista
davant d’un exèrcit minvat provocarà la retirada dels republicans
En tres mesos l’exèrcit franquista ocupa tota Catalunya: la guerra estava acabada
¡Ay, Carmela!
8.1.- Desenvolupament: la fi de la guerra (1939).
Sense Catalunya, sols Madrid i la zona centre quedaven en mans republicanes
L’1 d’abril del 1939 els republicans es rendeixen i la guerra acaba amb victòria dels rebels
Últim part
de guerra
Celia Gámez.
Ya hemos pasao
8.2.- Conseqüències.
Demogràfiques: més de mig milió de morts i quasi mig milió d’exiliats que van haver de
fugir a l’estranger per a que no els mataren els rebels (encara que quasi la meitat tornaren)
Final “La Lengua
de las Mariposas”
Muertes durante la guerra civil
Muertos en combate 95.000
Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000
Registros civiles consultados 50.000
Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307
Asesinados durante y después guerra
Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000
Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000
Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000
Otras muertes
Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000
Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000
Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000
Total otras muertes 190.000
Total muertos todas las causas 488.000
Total Muertos todas causas + probables 530.000
8.2.- Conseqüències.
Econòmiques: els tres anys de guerra suposen una enorme destrucció d’infraestructures,
comunicacions, fàbriques,... i un fort descens de la producció agrícola i industrial
Polítiques: fi de la democràcia republicana i les llibertats
i inici de quasi quaranta anys de dictadura franquista
8.2.- Conseqüències.
Socials: s’havia trencat la convivència i la divisió entre vencedors i vençuts deixarà
fortes ferides i diferències durant tot el franquisme, ja que els vençuts i els que
s’oposen a la dictadura tindran quaranta anys de repressió i càstig
Religioses: l’església catòlica torna a ser la religió oficial, a gaudir de tot tipus d’ajudes
per part de l’estat franquista al que recolza i a intervindré en la vida política i social
Situació de la dona: les dones deixen de tindre drets individuals, queden relegades a l’àmbit
privat (cura de la casa i fills) i passen a dependre dels homes, com si foren menors d’edat
Exercicis punt 8.- LA GUERRA CIVIL (III):
DESENVOLUPAMENT I CONSEQÜÈNCIES.
1.- A PARTIR DELS MAPES, explica el desenvolupament de la Guerra Civil:
2.- Quines conseqüències va tenir la Guerra Civil?
ACTIVITATS DE SÍNTESI.
1.- Elabora un eix cronològic que incloga: regnat d’Alfons XIII, crisi de la Ia Restauració, dictadura de
Primo de Rivera, IIa República, Bienni Reformista, Bienni Conservador, Front Popular, Guerra Civil.
2.- Vocabulari: Ia Restauració Borbònica, Desastre del 98, Setmana Tràgica, Trienni Bolxevic,
pistolerisme, IIa República, Bienni Reformista, Bienni Conservador, Front Popular, Guerra Civil
Espanyola, exili.